EL REPTE D'EUROPA: DESACTIVAR DISCURS DE LE PEN. Publico a Nació Digital

«Si França, Brussel·les i Berlín no actuen sobre les causes que han propiciat la pujada de Le Pen, d’aquí cinc anys, digui com es digui el partit que lideri, podrà ser de veritat el guanyador»

Xavier Rius, Nació Digital. 12 de maig de 2017

"Ahir una nova Amèrica, demà una nova Europa", va proclamar Geert Wilders, líder de l’holandès Partit per la Llibertat el 22 de gener a la localitat alemanya de Coblença, on els líders dels partits ultres europeus encapçalats per ell mateix, per Marine Le Pen i per Frauke Petry d'Alternativa per Alemanya, van anunciar una primavera patriòtica que canviaria el continent.

Pocs analistes havien pronosticat les victòries del Brexit i de Trump, i aquells dies les enquestes donaven com a vencedor en les eleccions holandeses de març a Wilders, mentre Le Pen acariciava la possibilitat de guanyar la primera volta de les presidencials. El Front Nacional era des de 2014 el primer partit de França, com ho demostrava el fet de ser el més votat a les últimes eleccions europees i regionals.  I Petry liderava un partit euroescèptic que, en el context de la crisi dels refugiats, després d'adoptar consignes contràries a l'islam, havia obtingut el 24% dels vots a Saxònia-Anhalt i el 20,8% a Mecklenburg-Pomerània, superant a la CDU de Merkel, i les enquestes donaven a Petry el 15% dels vots de cara les legislatives de setembre, el que convertiria Alternativa per Alemanya en la tercera força.


Le Pen mai va creure que pogués guanyar la segona volta de les presidencials de diumenge, però sí que trauria uns resultats molt millors que els que ha obtingut i que la seva veritable victòria la tindria a les legislatives de juny. I més enllà que la Unió Europea hagi respirat tranquil·la per l’àmplia victòria d’Emmanuel Macron, el cert és que Le Pen, més enllà de quedar-se per sota dels pronòstics, ha doblat els vots del seu pare i ha obtingut 10.644.118 vots, trencant el sostre de vidre del Front Nacional i finiquitant el cordó sanitari republicà que feia que en segona volta tots els altres partits fessin front comú contra el FN.

Certament la victòria de Macron és una bona notícia per Europa, però si França, Brussel·les i Berlín no desactiven algunes de les causes que han propiciat la pujada de Le Pen, d’aquí cinc anys, digui com es digui el partit que lideri Marine Le Pen, podrà ser de veritat el guanyador. I Le Pen sembla que amb la proposta de redefinir o fer un nou partit i potser passant pàgina a propostes que espanten també als seus votants potencials com la sortida de l’euro, ja s’està posant les piles i sembla que se centrarà més en l’aspecte identitari, la islamofòbia i el rebuig a la immigració, així com el rebuig a la “casta política” francesa i la tirania d’Alemanya.

Recordem que fa cinc anys François Hollande en guanyar les eleccions va proclamar davant la multitud que l’aclamava a la Bastilla: “He sentit la vostra voluntat de canvi”. Hollande deia això en un moment que la classe política estava força desacreditada pel seu aïllament de la realitat de que vivia la ciutadania. Encara no feia un any de l’escàndol sexual i econòmic del qui havia intentat ser candidat socialista a la presidència, Straus Khan.  I el mandat d’Hollande no s’ha caracteritzat per cap canvi ni pel fets, ni per les formes del president.

Ara Macron té una nova i potser última oportunitat, i més enllà de la seva capacitat de regenerar la vida política francesa, cal que Brussel·les i Berlín facin un gir cap a una Europa més social. Macron va celebrar la victòria fent sonar l’himne d’Europa. Angela Merkel ha felicitat a Macron però continua oposant-se al fet que es comparteixi el deute amb els anomenats eurobons, a reformar el pacte d’estabilitat i a alleugerir les polítiques d’austeritat. I si la Unió Europea no fa aquests canvis, Macron es trobarà atacat per dos fronts, els la França insubmisa de Melenchon i el partit de Le Pen, amb una mena de pinça al carrer i al Parlament que desacreditarà les institucions franceses i europees, que podria propiciar una victòria real de Le Pen d’aquí cinc anys.

Wilders no va guanyar les eleccions del març, i Petry ha dimitit en viure Alternativa per Alemanya una nova crisi. La primavera ultra europea anunciada, aquest any evidentment no serà, però si Macron no aconsegueix regenerar la classe política francesa i Europa no fa un canvi de polítiques econòmiques, d’aquí cinc anys una Le Pen que no té res a perdre, podria ser la novena presidenta de la Vª República francesa, i el projecte europeu llavors sí que faria aigües.


 Llegir a Nació Digital

EL FRACÀS DE LA PRIMAVERA ULTRA. Només si els votants antiglobalització de Melenchon s'abstenen massivament i part dels de Fillon la voten, Le Pen podria guanyar

 "Ahir una nova Amèrica, demà una nova Europa", va proclamar Geert Wilders, líder de l'holandès Partit per la Llibertat el 22 de gener a la localitat alemanya de Coblença, on els líders dels partits ultres europeus encapçalats per ell mateix, per Marine Le Pen i per Frauke Petry d'Alternativa per Alemanya, van anunciar una primavera patriòtica que canviaria el continent. Aquells dies les enquestes donaven per vencedor en les eleccions holandeses de març a Wilders, mentre Le Pen acariciava la possibilitat de guanyar la primera volta de les presidencials. I Petry liderava un partit euroescèptic que a la calor de la crisi dels refugiats, després d'adoptar consignes contràries a l'islam, havia obtingut el 24% dels vots a Saxònia-Anhalt i el 20,8% a Mecklenburg-Pomerània Occidental, superant a la CDU de Merkel. Amb els socialdemòcrates sense candidat per oposar-se a Merkel, les enquestes donaven a Petry el 15% dels vots de cara les legislatives de setembre, el que convertiria Alternativa per Alemanya en la tercera força.

Però aquesta primavera no s'està fent realitat. Wilders no va vèncer al març i, amb un 13% de vots va quedar molt per darrere del liberal Mark Rutte. Le Pen ha passat a la segona volta però com a segona, i llevat que els votants indignats de Melenchon es quedin a casa, i que part importande dels de Fillon es passin a Le Pen, la victòria de Macron sembla segura. I el tercer pilar d'aquest renéixer ultra, Alternativa per Alemanya, va viure el fa deu dies un congrés autodestructiu en què van aflorar les lluites i projectes contradictoris, girant cap a la radicalitat, el que va motivar la retirada de Petry. Finalment, amb els reiterats fracassos de Donald Trump i el seu enfrontament amb Rússia arran de Síria, s'ha trencat el miratge d'un nou lideratge mundial que somiava la ultradreta, encarnat pels agermanats Trump i Putin.

Una de les causes del fracàs d'aquest assalt al poder és que part dels seus suports no es devien a l'adhesió a les seves propostes, sinó al rebuig a determinats efectes de la globalització o a la manca de nous lideratges en els partits tradicionals. Va aparèixer Macron a França o la candidatura del socialdemòcrata Schultz a Alemanya, i els suports dels ultres disminueixen. I a França la candidatura esquerrana de Mélenchon ha capitalitzat el desencant.

Però més enllà del vot prestat que puguin recollir, el seu fracàs es deu a la incoherència de les seves propostes que, com va passar al congrés del Alternativa per Alemanya, poden fer esclatar el partit. Uns són liberals anti-establishment, però el seu projecte econòmic no es diferencia en res a la dreta pura i dura. Altres provenen de l'antisemitisme i passen de negar l'Holocaust a proclamar que Israel és l'aliat i baluard enfront de l'islam. Uns són conservadors ultracatòlics contraris al matrimoni gai, i altres com el número dos del FN, Florian Philippot, és homosexual i favorable al matrimoni gai. I aquestes diferències són insostenibles tret que hi hagi un lideratge fort i inqüestionable, com ha aconseguit Marine Le Pen. Però si tot i això Le Pen és derrotada per un ampli marge, amb la seva derrota haurà fracasat definitivament l'anunciada primavera ultra o patriòtica.  Esperem que alguns dels milions de votants indignats de Mélenchon no es quedin a casa o canviïn de bàndol el 7 de maig, i que els votants més conservadors de Fillon no donin el seu vot a Le Pen.

EL FRACASO DE LA PRIMAVERA ULTRA

“Ayer una nueva América, mañana una nueva Europa”, proclamó Geert Wilders, líder del holandés Partido por la Libertad el 22 de enero en la localidad alemana de Coblenza, donde los líderes de los partidos ultras europeos encabezados por él mismo, por Marine Le Pen y  por Frauke Petry de Alternativa por Alemania, anunciaron una primavera patriótica que cambiaría el continente. Aquellos días las encuestas daban por vencedor en las elecciones holandesas de marzo a Wilders, mientras Le Pen acariciaba la posibilidad de ganar la primera vuelta de las presidenciales. Y Petry lideraba un partido euroéscéptico que al calor de la crisis de los refugiados, tras adoptar consignas contrarias al islam, había obtenido el 24% de los votos en Sajonia-Anhalt y el 20,8% en Mecklemburgo-Antepomerania, superando a la CDU de Merkel. Con los socialdemócratas sin candidato para oponerse a Merkel, las encuestas daban a Petry el 15% de los votos de cara las legislativas de septiembre, lo que convertiría Alternativa por Alemania en la tercera fuerza.

Pero esta primavera no se está haciendo realidad. Wilders no venció en marzo y, con un 13% de votos quedó muy por detrás del liberal Mark Rutte. Le Pen ha pasado a la segunda vuelta pero como segunda, y a no ser que los votantes indignados de Melenchon se queden en casa, y que parte importande de los de Fillon se pasen a Le Pen, la victoria de Macron parece segura. Y el tercer pilar de este renacer ultra, Alternativa por Alemania, vivió el hace diez días un congreso autodestructivo en el que afloraron las luchas y proyectos contradictorios, girando hacia la radicalidad, lo que motivó la retirada de Petry. Por último, con los reiterados fracasos de Donald Trump y su enfrentamiento con Rusia a raíz de Siria, se ha roto el espejismo de un nuevo liderazgo mundial que soñaba la ultraderecha, encarnado por los hermanados Trump y Putin.

Una de las causas del fracaso de este asalto al poder es que parte de sus apoyos no se debían a la adhesión a sus propuestas, sino al rechazoa determinados efectos de la globalización o a la falta de nuevos liderazgos en los partidos tradicionales. Apareció Macron en Francia o la candidatura del socialdemócrata Schultz en Alemania, y los apoyos de los ultras disminuyen. Y en Francia la candidatura izquierdista de Mélenchon ha capitalizado el desencanto.

Pero más allá del voto prestado que puedan recoger, su fracaso se debe a lo incoherente de sus propuestas que, como ocurrió en el congreso del Alternativa por Alemania, pueden hacer estallar el partido. Unos son liberales anti-establishment, pero su proyecto económico no se diferencia en nada a la derecha pura y dura. Otros provienen del antisemitismo y pasan de negar el Holocausto a proclamar que Israel es el aliado y baluarte frente al islam. Unos son conservadores ultracatólicos contrarios al matrimonio gay, y otros como el número dos del FN, Florian Philippot, es homosexual y favorable al matrimonio gay. Y estas diferencias son insostenibles a no ser que haya un liderazgo fuerte e incuestionable, como ha conseguido Marine Le Pen. Però si pese a ello Le Pen es derrotada por un amplio margen, con su derrota habrá fracasado definitivamente la anunciada primavera ultra o patriòtica. Esperemos que algunos de los millones de votantes indignados de Mélenchon no se queden en casa o cambien de bando el 7 de mayo, y que los votantes mas conservadores de Fillon no den su voto a le Pen.

NORMALITZANT L'ODI I LA POR, publico al Periódico un article sobre les eleccions de demà a Holanda, les presidencials franceses i les legislatives alemanyes en les que la ultradreta pot obtenir bons resultats

A França i Holanda l'extrema dreta no sembla que vagi a obtenir el poder, pero el seu discurs contamina la resta de partits i institucions

 

 El Periódico, 14 de març de 2017

 Llegir en català al Periódico

Mañana 15 de marzo se celebran elecciones en Holanda, y los sondeos apuntan al Partido por la Libertad de Geert Wilders como ganador. Su lema es 'Holanda tiene que ser nuestra', y propone prohibir el islam y la salida de la UE. Pero pese a que sea el partido más votado, no podrá gobernar.
En Francia las elecciones son en abril y mayo, y se da por seguro que Marine Le Pen pasará a la segunda vuelta. Hasta hace poco se creía que tendría que batirse con el conservador François Fillon, escenario que generaba dudas de si se repetiría lo que ocurrió en el 2002, cuando la izquierda se movilizó en favor del conservador Chirac para evitar que el Frente Nacional llegara a Elíseo. Fillon tiene propuestas como el despido de medio millón de funcionarios y la reducción de prestaciones sociales, inasumibles para muchos votantes de izquierda. Propuestas que Le Pen rechaza. Y una desmotivación de la izquierda podría da la victoria al FN.

PUTIN, ALIADO DE LE PEN

Pero la candidatura de Emmanuel Macron, que se ha crecido a medida que se judicializaba el escándalo por la contratación pública de la esposa de Fillon, es una mala noticia para Le Pen, ya que Macron sí podrá aglutinar votos para derrotarla. Pero habrá que ver el impacto que generará tener en la segunda vuelta a alguien que lanza mensajes como “los musulmanes son la nueva peste bubónica”. Le Pen, como la mayor parte de la ultraderecha, condena el islam en nombre de los derechos de la mujer y tiene a Putin como aliado, pero no ha alzado la voz contra la legalización del maltrato a la esposa aprobado en Rusia. Y en Alemania parece seguro que Alternativa por Alemania, liderada por Frauke Petry, contraria a la acogida de refugiados, entrará en septiembre en el Bundestag.

Hoy por hoy es improbable que estos partidos lleguen a gobernar, pero se creían imposibles el 'brexit' o la victoria de Donald Trump y ocurrieron. Nigel Farage y Trump obtuvieron sus victorias agitando lo que se ha llamado posverdad. Un cóctel de deseos y frustraciones que se combina con datos falsos, y cuyo resumen es un panorama desolador de una ciudadanía, los nuestros, acosada por enemigos de fuera. Da igual que tras el referéndum se reconociera que las cifras con las que se justificó la campañaeran falsas. El daño estaba hecho, y la sociedad, fragmentada, creciendo en el Reino Unido los ataques a extranjeros. Y en Alemania se ha normalizado un discurso que criminaliza a los originarios de países musulmanes y se producen a diario unos diez ataques a refugiados.

PROPUESTAS INAPLICABLES

El peligro a corto plazo no es que lleguen a gobernar, pero contaminan al resto de partidos e instituciones, que asumen propuestas técnicamente inaplicables, como la que han hecho la Comisión Europea y el comisario Dimitrios Avramopolulos para expulsar un millón de personas que no han obtenido el estatuto de refugiado. Porque las expulsiones masivas de cientos de miles de personas, que deben ser individualizadas, tienen un coste económico que los estados no pueden permitirse, al margen de que en muchos casos sus países de origen se niegan a aceptarlos.

 Leer en El Periódico en castellano

 Llegir en català al Periódico

 

PETICIÓ D'UCFiR A ARTUR MAS PER QUE NO ES REUNEIXI AMB R.MARONI DE LA XENÒFOBA LLIGA NORD. Paradoxalment és la primera autoritat i grup polític estranger que dóna suport a la consulta

A dalt diputats de la Lliga Nord vestits amb l'estelada. A sota, cartell xenòfob de la LN 

Unitat  Contra el Feixisme i el Racisme, SOS Racisme i altres organitzacions han demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, que demà no es reuneixi amb Roberto Maroni, president de la regió italiana de Llombardia i dirigent del partit independentista i xenòfob, Lliga Nord. Petició a la que s'hi pot sumar qui vulgui al portal Change.org

Aquest partit és un dels aliats internacionals de Plataforma X Catalunya, acaba de sumar-se a l'aliança de Marine Le Pen i Geert Wilders de cara a les eleccions europees, i està fent una campanya de descrèdit contra la ministra italiana d'orígen congolès, Cécilie Kyenge, a qui compara amb un orangutà. La campanya contra la ministra s'ha intensificat aquests últims dies des del diari La Padania, propietat de la Lliga Nord.

Demà Artur Mas rebrà al Palau de la Generalitat a Roberto Maroni, i serà primer líder d'un partit i president d'una regió europea que donarà suporta a la consulta del 9 de novembre. Enric Ravello i Josep Angalda han participat a nombroses trobades i actes amb La Lliga Nord partit que desitja la independència del nord d'Itàlia, i  que ha assistit als últims congressos de PxC amb qui comparteixen ideologia tot i que Anglada no doni suporta a la consulta per la independència de Catalunya. En canvi el secretari de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, si que n'és favorable

Quan CiU fa uns mesos va fer al cartell de "L'Espanya subsidiada viu de la Catalunya productiva" va copiar l'eslogan de la Lliga Nord.
  

 Imatge de Roberto Maroni

PETICIÓ:

Trobem del tot inacceptable que vostè es plantegi reunir-se, demà divendres, 17 de gener, amb un dirigent feixista com és Roberto Maroni. Més enllà de ser president de la Llombardia, és dirigent de la Lega Nord (LN). Aquest partit és, des de fa molts anys, autènticament feixista. Els seus militants surten en escamots per atacar a persones immigrades i gent gitana al carrer. Aquestes “patrulles ciutadanes” van ser autoritzades pel propi Roberto Maroni, quan aquest era Ministre d’Interior del govern de Berlusconi. L’eurodiputat de LN, Mario Borghezio, ha estat condemnat per un atemptat contra immigrants. Molt lluny de qualsevol visió nacional democràtic  i ciutadà, LN defensa el racisme biològic i genètic, igual que els nazis als anys 30. És coneguda la relació estreta entre LN i “Plataforma per Catalunya”, partit de l’històric franquista, Josep Anglada.

Les proves són clares: Roberto Maroni i el seu partit són feixistes. La conclusió també ha de ser clara; el President de Catalunya no es pot reunir amb ell. Ho deu a totes les forces democràtiques, oposades al feixisme; a Catalunya, a Llombardia i a l’Estat italià.

Anar al link per signar la petició 

 
      Sr Artur Mas, President de Catalunya

No es reuneixi amb el feixista, Roberto Maroni
Trobem del tot inacceptable que vostè es plantegi reunir-se, demà divendres, 17 de gener, amb un dirigent feixista com és Roberto Maroni. Més enllà de ser president de la Llombardia, és dirigent de la Lega Nord (LN). Aquest partit és, des de fa molts anys, autènticament feixista. Els seus militants surten en escamots per atacar a persones immigrades i gent gitana al carrer. Aquestes “patrulles ciutadanes” van ser autoritzades pel propi Roberto Maroni, quan aquest era Ministre d’Interior del govern de Berlusconi. L’eurodiputat de LN, Mario Borghezio, ha estat condemnat per un atemptat contra immigrants. Molt lluny de qualsevol visió nacional democràtic i ciutadà, LN defensa el racisme biològic i genètic, igual que els nazis als anys 30. És coneguda la relació estreta entre LN i “Plataforma per Catalunya”, partit de l’històric franquista, Josep Anglada.
Les proves són clares: Roberto Maroni i el seu partit són feixistes. La conclusió també ha de ser clara; el President de Catalunya no es pot reunir amb ell. Ho deu a totes les forces democràtiques, oposades al feixisme; a Catalunya, a Llombardia i a l’Estat italià.

Atentament, 
Nom i dades de qui signa la petició 

Enric Ravello i Josep Anglada a una reunió amb dirigents de la Lliga Nord

Cartell de CiU imitant el discurs de la Lliga Nord, sobre la Padania i la Itàlia del centre i sud.

COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
Anglada: "Unitat  Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) és una associació d'esvalotadors i gamberros que no entenen de democràcia ni de respecte".
Vic | Redacció .- Davant la visita de Roberto Maroni, dirigent de la Lega Nord (LN) i president elector de la regió de Llombardia, Josep Anglada, ha volgut assenyalar "la falta de respecte i de qualitat democràtica d'associacions subvencionades i sense cap representació popular cap a qui ha estat elegit president de Llombardia amb milions de vots ".
Per Anglada "és la tònica de sempre d'aquests inquisidors que tenen com a normal l'amenaça, l'insult i la provocació. Unitat  Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) és una associació d'esvalotadors i gamberros que no entenen de democràcia ni de respecte".
El líder identitari ha afirmat que "amb la Lega, així com amb altres partits europeus, ens uneix la comuna lluita contra la immigració i la islamització del nostre continent ", afegint "estic segur que el president Mas sabrà estar a l'altura que marca el protocol i rebrà el president d'una de les regions més pròsperes i avantguardistes de la Unió Europea ".
PxC
Vic, 17 gener 2014

DISSABTE ES PRESENTA LA ESPAÑA EN MARCHA A BARCELONA . Negociacions per fer una llista unitària a les europees

La España en Marcha, plataforma que agrupa a La Falange, Democracia Nacional, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional i Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, que diumenge passat va reunir 500 persones a la Plaza de Oriente per commemorar el 20-N i que el 12 d'octubre va reunir una xifra similar a Montjuïc, han convocat per dissabte al matí a Barcelona un acte de presentació a la llibreria Europa, obert, segons m'han dit els organitzadors, només a simpatitzants. La España en Marcha va protagonitzar l'atac a l'acte de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre passat.

CONTINUEN LES NEGOCIACIONS PER FER LLISTES A LES EUROPEES

La España en Marcha és un dels 5 grups o coalicions que estudien presentar-se a les eleccions europees. Aquest són: 

-Soluciona. Gerard Bellalta (ex PxC, condemnat a 2 años de presó per vendre contractes falsos a immigrants. Bellatà posà la bandera espanyola el passat 11 de setembre a Rafel Casanova), Enrique de Diego (ex Intereconomía i abans aliat de Anglada amb Plataforma de las Clases Medias) i Armando Robles d'Alerta Digital.

-La España en Marcha (LF, MCE-AJE, AN, DN i NPE) aquesta candidatura podria ser il·legalitzada per la defensa de la violència política d'algun dels seus dirigents. Sonava el nom del general Blas Piñar Gutiérrez (fill de Blas Piñar de Fuerza Nueva) com a possible cap de llista.

-PxL amb PxC (però l'Angalda calladet que no la cagui i no volen que l'encapçali E Ravello...). Podria tenir el suport de part de Manos Limpias. Ara per ara no està gens clar que tinguin mitjans per fer-la.

-Movimiento Social Republicano (MSR)

-Alternativa Española (AES) amb Comunión Tradicionalista Carlista i Família y Vida.

Però també hi ha negociacions per integrar els impulsors de la candidatura d'AES, Familia i Vida i carlistes, a una llista que seria només de persones, on hi serien els regidors metropolitans de PxC, alguna persona de PxL, algú de Manos Limpias, el regidor d'España 2000 d'Alcalá de Henares, Rafa Ripoll (sense la presència de José Luis Roberto per la seva relaciació professional amb prostíbuls), Manuel Andrino de La Falange amb altres líders de La España en Marcha (sense vinculació a Alianza Nacional per evitar impugnació), grups locals que van per lliure i, dirigents del MSR. 

Sembla díficil que s'aconsegueixi l'acord, però si s'aconseguís, i el seu programa s'allunyés de l'extrema dreta rància,  tindrien el suport de Le Pen, el FPO austriac, i potser  de Geert Wilders.

COMUNICADO DE LA FALANGE:

"La plataforma de La España en Marcha realiza su presentación en Barcelona este próximo sábado.

El acto servirá para que las organizaciones patriotas que han apostado por la unidad, expliquen sus proyectos y estrategias. Por parte de La Falange (FE), intervendrá nuestro jefe Territorial en Cataluña, Luis Alonso.

Es la ocasión perfecta para que todos aquellos que quieren luchar por España y que buscan la unidad de los patriotas nos conozcan y den el paso al frente en la militancia política.

Nos dirigimos especialmente a quienes siempre claman por el trabajo conjunto de todos los que defendemos la unidad y la soberanía de España, sin complejos, y que todavía no conocen nuestra iniciativa. Es el momento en el que es más necesario que nunca posicionarse"
(llegir-ho a la web de La Falange)