Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alternativa per Alemanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alternativa per Alemanya. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de juny del 2018

EUROPA CONTRA EUROPA. Analitzo al Punt Avui les divisions sobre gestió de les migracions i asil a la cimera europea d'ahir a Brusel·les i la que es farà dijous dels 28 al Consell Europeu. Si s'imposen les propostes que vol Itàlia, Àustria o el Grup de Visegrad, o els camps d'internament a Albània o Tunísia, més enllà que es vulnerin tractats i valors de la Unió, l'extremadreta sortirà enfortida

La Unió Europea afronta, amb la cimera d’ahir de 16 dels seus membres i l’oficial del Consell Europeu dels 28 caps d’estats o de govern de la setmana vinent, un triple repte. Necessita pactar una sèrie de mesures comunes per tal de gestionar i disminuir el flux de migrants i refugiats que arriben per la Mediterrània arriscant la vida. Voldria fer-ho amb uns protocols d’actuació que no vulneressin les convencions de drets humans i refugiats de l’ONU, de salvament marítim i de protecció dels menors, cosa que sembla difícil. I, en tercer lloc, pretén evitar no aconseguir cap acord i que els països de l’anomenat Grup de Visegrad –Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia–, a més d’altres com ara Àustria, que al juliol assumirà la presidència del Consell, es desvinculin encara més de les polítiques comunes d’immigració i asil. I tant si s’arriba a cap acord com si no, l’extrema dreta, amb Itàlia al capdavant, que ja governa o condiciona els governs d’una dotzena d’estats, podria sortir enfortida i debilitar, encara més, moralment i políticament el projecte europeu.


Revisar o no els anomenats acords de Dublín sobre asil, que estableixen que és el primer estat que trepitja el demandant de protecció el que ha de tramitar l’expedient i fer-se’n càrrec, és sobre la taula des de l’arribada de més d’un milió de refugiats via Turquia que van acabar majoritàriament a Alemanya. En aquella crisi, va resultar impossible aplicar aquest principi, cosa que va ser aprofitat per la ultradretana Alternativa per Alemanya i que ara fa que els socis bavaresos d’Angela Merkel posin les coses difícils a la cancellera. I les quotes de repartiment i solidaritat pactades llavors van fracassar pel rebuig de la majoria d’estats i la predeterminació dels migrants i refugiats d’instal·lar-se a Alemanya i altres països on tenien amics o familiars.


Sobre la taula hi ha la proposta anunciada pel president del Consell, Donald Tusk, de crear zones d’arribada, internament o contenció, per destriar qui és susceptible d’asil o protecció internacional i qui hauria de ser retornat com a immigrant il·legal. Es pretén que aquests camps s’ubiquin a estats com ara Albània o Tunísia. D’alguna manera, es vol reproduir el que va funcionar a mitges amb Turquia, aturant el flux cap a Grècia, fa tres anys. Però difícilment seria aplicable, ja Turquia és frontera amb Síria i era el camí d’arribada a Grècia. Atorgar aquest rol a Tunísia o Albània resulta impensable, perquè aquests no són al mig de la ruta, i s’haurien de fer trasllats massius i desviament dels vaixells interceptats, creant-se camps d’internament per a desenes de milers de persones, vulnerant-se drets com ara els dels menors i la no separació de famílies i després executar per la força repatriacions massives, sovint inviables, cap a països llunyans o cap la caòtica Líbia. I aquestes repatriacions massives que demana l’extrema dreta europea vulnerarien, sens cap mena de dubte, la legislació i els valors de la Unió Europea.




dijous, 2 de març del 2017

PABLO BARRANCO I J. DE LA FUENTE, DE PxC I RESPETO, ASSISTEIXEN COM A CONVIDATS A LA TROBADA D'ALTERNATIVA PER ALEMANYA I EL FPO A BAVIERA.



De la Fuente, Strache, Pretry, Barranco i Bystron ahir a Osterhofen

El vicepresident de Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco, i el Secretari d'Organització, Jordi de la Fuente, van assistir ahir a la trobada i acte polític "del dimecres de cendra" del partit ultra, Alternativa per Alemanya (AfD), celebrat  a Osterhofen (Baviera). Acte en el que més a més dels màxims responsables d'AfD, Frauke Petry i Petr Bystron, també hi va intervenir Heinz-Christian Strache, president del FPO austríac. El FPO va estar a punt de guanyar les eleccions presidencials austríaques el passat desembre, i AfD, present ja als parlaments regionals, es dóna per segur que entrarà al parlament federal alemany el proper setembre.  
Barranco i De la Fuente, que són també membres de l'executiva de la Federació Respeto, de la que formen part PxC, España 2000 i el Partido por la Libertad (PxL), volen recuperar les estretes relaciones que entre 2010 i 2013 hi havia entre PxC i els principals partits ultres i identitaris europeus, ara que estan obtenint bons resultats a la majoria de països europeus.
De fet, el FPO austríac, juntament amb el Vlaams Belang flamenc, van finançar amb un préstec, que van trigar anys en recuperar, la campanya electoral de PxC al Parlament de Catalunya de novembre de 2010, quan Josep Anglada va estar a punt d'entrar al Parlament. En aquell moment portava les relacions internacionals del partit el valencià Enric Ravello. El retorn de Barranco a PxC fa nou mesos -és de família materna alemanya i parla diversos idiomes- i l'entrada de De La Fuente -que portava fa uns anys les relacions internacionals del MSR amb una de l'Aliança Europea de Moviments Nacional del Parlament Europeu-, ja feia preveure que recuperarien les relacions de PxC amb els diferents grups ultres i xenòfobs europeus, trencades després de la marxa o expulsió de Ravello. 
L'objectiu immediat de Barranco i De la Fuente és poder portar els propers mesos a alguns dels líders dels partits ultres europeus a dos actes que PxC, PxL, España 2000 i Respeto volen fer a Toledo i Barcelona.
Barranco i De la Fuente no van fer ahir cap intervenció des de la tribuna, però a part de parlar amb  Frauke Petry, Petr Bystron, i Strache, es van reunir amb els candidats i responsables regionals Katren Ebner-Steiner, Stephan Protschka i Mario Beger.

dilluns, 14 de març del 2016

LA CULPA NO ÉS DE MERKEL, analitzo a Nació Digital l'ascens de la ultradreta a tres lands alemanys en les eleccions d'ahir



«Els 28 van ser incapaços d’implementar el pla per repartir 160.000 refugiats, mentre el flux continuava cap a Alemanya, alimentant aquesta insolidaritat els arguments dels populistes d’AfD»

Els resultats de les eleccions regionals a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt, en les quals han tret uns excel·lents resultats la xenòfoba i euroescèptica, Alternativa per Alemanya (AfD), han generat dins i fora d’Alemanya opinions crítiques cap a la cancellera per la seva política vers els refugiats, en permetre que més d’un milió de persones hagin arribat al país.

Es culpa a Merkel, però els veritables responsables de la irrupció d’aquest partit han estat els altres 27 estats de la Unió Europea. Una unió formada per 508 milions d’habitants, incapaç de donar una resposta conjunta per acollir als sirians, iraquians i afganesos que venen fugint de la guerra. I és què l’Europa dels 28 hagués pogut acollir els quatre o sis milions de persones que venen cap aquí, si hagués actuat amb una mica coherència aplicant els principis amb la que es va fundar. Els 28 van ser incapaços d’implementar el pla per repartir 160.000 refugiats, mentre el flux continuava cap a Alemanya, alimentant aquesta insolidaritat els arguments dels populistes d’AfD, davant una Europa que deixava sola a Alemanya.

Alternativa per Alemanya ja va obtenir set eurodiputats a les europees de 2014, si bé cinc d’aquests, per diferències internes, van abandonar el partit. Llavors encara no havia esclatat la crisis del refugiats i, a mentre AfD s’estenia pel país, aplegant descontents amb les polítiques de Brussel·les i la presència d’immigrants, sorgia el moviment Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident, PEGIDA, impulsat pel polèmic Lutz Bachman.

PEGIDA va començar l’octubre de 2014 a manifestar-se setmanalment a Dresden, capital de l’estat lliure de Saxònia, a l’antiga Alemanya comunista, en la que els seus habitants no es van sentir ben tractats durant la unificació i que en la memòria col·lectiva hi ha un lògic ressentiment pel bombardeig aliat que va arrasar la ciutat el febrer de 1945.

I si mirem els resultats, veurem que la pujada d’ApF no ve només de la baixada de la CDU a Baden Württemberg i dels socialdemòcrates a Baden i Saxònia. La forta irrupció d’Alternativa per Alemanya ve de l’increment de la participació. Ciutadans que s’havien abstingut, mostren el seu descontent donant el vot als xenòfobs i euroescèptics. Però si la resta d’estats europeus continuem sent insolidaris amb l’acollida de refugiats amb arguments similars als que expressa ApF, el que aconseguirem no serà frenar la pujada de la xenofòbia, sinó debilitar encara més a Merkel i alimentar aquest populisme que qüestiona el  projecte d’Europa.
Xavier Rius Sant