Vox es presenta a totes les províncies, si bé a les llistes provisionals hi ha errors al Senat. La llista de Barcelona l'encapçala l'hispanoguineà, Ignacio Garriga, seguit de l'advocat J J Aizcorbe. L'ex dirigent de PxC, Juan Garriga, va de número 6. I els ex PxC Eduard Pallerola i els Sergis de Salt de suplents a les llistes de Lleida i Girona. Ser exfranquista o falangista no és problema, però s'ha exclòs a persones de l'àmbit nacional-revolucionari. Juan Carlos Segura, condemnat per l'atac de 1980 a la seu de la UCD fet per CEDADE i Frente de la Juventud, és candidat al Senat. Familia y Vida es presenta a 4 províncies i Falange de las Jons a 6. Sembla que Mónica Lora ha guanyat el pols al Maresme front el delegat a la comarca, J.M. Pérez.

 Ignacio Garriga i Santiago Abascal

Avui s'han publicat al BOE el llista provisional de candidatures al Congrés i Senat de les eleccions del 28 d'abril i Vox es presenta al Congrés i al Senat a totes les províncies, si bé en algunes només té un candidat al Senat -cosa que sí es pot fer- i en altres té 8 o 10, cosa que és un error que es subsanarà a les llistes definitives. La candidatura de Vox a Barcelona l'encapçala l'odontòleg hispano-guineà de Sant Cugat del Vallès, Ignacio Garriga (actualitzat: cap de llista també a l'ajuntament de Barcelona), seguit de l'advocat Juan José Aizcoirbe, exdirectiu d'Intereconomía i advocat de la família Franco i ex militant de Juntas Españolas. Aizcorbe va ser número 4 a la candidatura de  l'any 1982 de Fuerza Nueva per Barcelona, en la que José Alsina de Somatemps anava de 15 i José Anglada de 25.   (actualitzat: Aizcorbe és també cap de llista al municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón) El tercer de la llista és el torero Serafín Martín. 
La llista de Madrid està encapçalada, com ja s'havia anunciat, per Santiago Abascal, Javier Ortega Smith i Iván Espinosa de los Monteros. El fet que l'advocat Jorge Buxadé no vagi a la llista, fa pensar que Buxadé encapçalarà la candidatura a l'Ajuntament de Barcelona si les enquestes garanteixen que pugui obtenir acta de regidor o, potser, anar a un dels quatre primers llocs a les europees.

A part de Vox de l'àmbit ultra només s'hi presenten a quatre províncies Família Vida (que en altres ocasions havia fet coalició amb Alternativa Española AES) i Falange Española de las JONS a sis. L'obligació dels grups extraparlamentaris de presentar signatures d'aval, i el fet que Vox s'ha menjat l'espai polític i part dels grups de la ultradreta, seria l'explicació de que no hi hagi més llistes. Tot i això alguns militants ultres de diverses províncies que han entrat recentment a Vox, finalment no han estat inclosos a les llistes potser pel seu historial, diguem, "nacional-revolucionari".  Aquest és el cas de Fernando Paz, que era cap de llista per Albacete, però en publicar-se les seves declaracions angoaciones de l'Holocaust en actes recents fets a la seu d'Alianza Nacional o de La Falange, ha hagut de renunciar. Fernado Paz és germà del conegut escriptor i analista ultra, Carlos Paz. En canvi el cap de llista per La Rioja és Jorge Arturo Cutillas Cordón, ex miltant de Fuerza Nueva i Juntas Españolas, que va ser detingut l'any 1982, per haver participat presumptament en l'atac a un autocar d'escolars bascos a Madrid. Cutillas va ser també número 6 a la llista al Parlament Europeu d'AES l'any 2009. (Actualitzat: Cutillas anirà de número 3 per Vox a les autonòmiques madrilenyes, sortint escollit diputat. En canvi no va aconseguir l'escó al Congrés) 

 Caldrà veure si de cara a les llistes municipals i autonòmiques també rebutjarà que hi siguin. Sembla que ser exfranquista o falangista o fins fa uns dies militant d'un partit xenòfob no és problema, però sí que hi ha problemes si es prové d'altres famílies de la ultradreta.

Sí que van  a les llistes de Barcelona, Girona i Lleida diversos ex membres de PxC que es va dissoldre el mes passat amb la voluntat que els seus membres entressin a Vox.  Així els regidors de PxC a Salt Segi Fabri i Sergio Concepción, van de suplents a les llistes al Congrés per Girona, i l'ex coordinador de PxC a Lleida, Eduard Pallerola de suplent a Lleida. L'exmembre de PxC més ben posicionat és Juan Garriga Domenech, que va de número sis. Garriga que formava part de l'equip de Montserrat Nebrera al PP i va participar en els contactes i gestions per una possible entrada de Nebrera a PxC, va entrar a PxC el 2010.

 Juan Garriga, va de número 6 a Barcelona

Un del candidats al Senat per Barcelon és Juan Carlos Segura Just, que va militar de jove al Frente de la Juventud, una escissió de les joventuts de Fuerza Nueva. Segura va ser condemnat el 1984 per assalts a la seus del partit UCD i tinença il·lícita d’armes, al costat d’altres militants de la seva organització com el polèmic Ernesto Milá.També se'l va detenir per cremar la figura del Rei del Museu de Cera de Barcelona, si bé no va ser condemnat.

 

                                              

Juan Carlos Segura Just, cap de llista al Senat

D'altra banda sembla que l'exsecretària general de PxC i regidora de Mataró, Mónica Lora, amb el suport de Buxadé, hauria guanyat la partida al des de fa un any delegat o coordinador de Vox al Maresme, José María Pérez. Ara Lora és la nova coordinadora a la comarca, i probablement encapçalarà la llista a la ciutat de Mataró. Tot i això la dissolució de PxC i entrada a Vox dels militants i regidors de PxC no ha resultat com s'havia anunciat donat que molts membres de PxC no hi estaven d'acord. Així cap dels tres regidors de PxC al Vendrell han entrat a Vox, i el regidor Joan Carrasco es presentarà a les municipals amb SOM Identitaris, partit del fundador de PxC, Josep Anglada. També es presentaran sota les sigles d'Anglada els membres de PxC a Roses. 

CANDIDATURA DE VOX AL CONGRÉS DELS DIPUTATS PER BARCELONA

1. Don Ignacio Garriga Vaz de Concicao 
2. Don Juan Jose Aizcorbe Torra 
3. Don Serafin Serrano Marin 
4. Doña Maria Dolores Martin San Cristobal 
5. Doña Laura Aliaga Perez 
6. Don Juan Garriga Domenech 
7. Don Antonio Luis Amador Escoz 
8. Doña Francisca Soler Campoy 
9. Don Agustin Cañete Muñoz 
10. Doña Amanda Puiggros Marti 
11. Don Jose Manuel Arias Flores 
12. Doña Patricia Marta Muñoz Piedrabuena 
13. Doña Laura Benito Llenas 
14. Doña Marta Maria Alvarez Rodriguez 
15. Don Rodrigo Jurado Arias 
16. Don Jesus Rodriguez Pachon 
17. Doña Maria Jose Cano Tirao 
18. Doña Alicia Tomas Martinez 
19. Don Andres Felix Bello Sanz 
20. Don Fernando Moya Cantarero 
21. Doña Josefa Redondo Solis 
22. Don Miguel Pallerolas Reig 
23. Don Francisco Javier Millan Vidal 
24. Doña Alejandra Chirivas Brazo 
25. Doña Paula Teresa Cordera Aizpirua 
26. Doña Jennifer Christine Alonzo Pulido 
27. Don Juan Peran Ortega 
28. Doña Maria Rosario Cobo Fernandez 
29. Don Daniel Frigols Biel 
30. Doña Maria del Mar Ingelmo Torres 
31. Doña Mª José Perallon Gallego 
32. Don Julio Ariza Irigoyen

Mentre PxC continua sense aclarir si es dissol per formalitzar l'entrada en bloc a Vox, l'exmembre del Comité Executiu de Plataforma, Joan Garriga, entra a Vox i es nomenat president de la gestora de la ciutat de Barcelona. Un altre ex-PxC, Daniel Clemente, presideix la de L'Hospitalet. Sembla que l'obstacle per la integració dels actuals regidors i dirigents de PxC a Vox és que Vox no garateix que seran els caps de llista als seus municipis entre d'altres motius perquè el procediment per fer llistes s'aprovarà en el congrés que farà Vox el 23-F

 Joan Garriga, ara president de Vox de Barcelona ciutat

Juan Garriga i Pablo Barranco amb el dirigent de Vox, Ignacio Garriga, dissabte a Barcelona. Els Garriga són cosins.

S'acosten les dates per fer les llistes per les eleccions municipals de maig a les que Plataforma per Catalunya voldria presentar-se en coalició amb Vox,  opció que el partit d'Abascal rebutja però els ofereix la possibilitat d'entrar en bloc a Vox si dissolen PxC, o individualment si es donen de baixa de PxC, i els dirigents i regidors que queden a Plataforma encara no han aclarit què pensen fer. Però alguns dels  exdirigents que individualment han donat el pas, han trobat ja el seu encaix a Vox. 

Si el fa un any delegat de PxC a L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, és des de fa mesos el delegat de Vox a aquesta ciutat, l'advocat Joan Garriga Doménech, exmembre del Comitè Executiu de PxC i cosí d'Ignacio Garriga, va ser nomenat diumenge president de la Gestora de Vox a Barcelona-ciutat.  Precisament dissabte passat Joan Garriga va estar amb el teòricament encara Vicepresident de PxC, Pablo Barranco, a la carpa que Vox va posar a Via Augusta de Barcelona, amb Ignacio Garriga, membre de Comité Ejecutivo Nacional de Vox.

Daniel Clemente era fa un any delegat de PxC a L'Hospitalet, a l'esquerra de la imatge, amb la Secretària General, Mónica Lora, el president, August Armengol, i el Vicepresident, Pablo Barranco

 Dani Clemente, ara delegat o responsable de Vox a L'Hospitalet

Joan Garriga va ser el 2008 el número dos de la llista de Montserrat Nebrera que va intentar disputar a Sánchez Camacho la direcció del PP català. I un cop fracasada aquesta opció, va participar en les gestions perque Nebrera entrés a PxC. Així a finals de 2009, Nebrera, Garriga i el notari també membre de l'Opus Dei, Santiago Gotor, van mantenir diferents converses amb el dirigent de PxC, Miguel Ángel Chiquillo, per estudiar la seva entrada a Plataforma X Catalunya. Ingrés que s'havia de fer amb la garantia que Nebrera tingués un lloc destacat en la llista de les eleccions catalanes de 2010, anant de número 1, davant d'Anglada, o de 2 darrera Anglada. Un  cop sondejat el terreny per Gotor i Garriga, la proposta es tractà en un sopar en el domicili de Nebrera a Sant Just Desvern al que van assistir més a més d'Anglada, la regidora de Vic i Secretària de Presidència, Marta Riera, Chiquillo, el notari Gotor i l'advocat Joan Garriga. Aquell sopar no va acabar en cap acord entre d'altres motius perquè Anglada no va voler cedir el número 1 de la llista al Parlament a Nebrera i perquè Nebrera no va veure clar sumar-se al projecte de PxC de número 2, i per la complexitat de la persona d'Anglada i el seu entorn. Posteriorment Nebrera ha relativitzat aquells contactes, afirmant que no es va plantejar la seva entrada a PxC. Però qui sí va entrar a PxC va ser Joan Garriga que va passar a formar part dels òrgans de direcció, durant un temps el Consell de Presidència, en altres el Consell de Campanya i en altres el Consell Executiu. Ara Joan Garriga, cosí de dirigent de Vox Ignacio Garriga, sense esperar que els dirigents i regidors que queden a PxC es decideixin, ha fet el pas d'entrar a Vox i ha estat nomenat president de la gestora de Barcelona que, després del congrés que farà el partit el 23 de febrer, haurà de fer el procés de primàries per triar el cap de llista i els altres membres de la candidatura a l'ajuntament de Barcelona. Miguel Ángel Chiquillo, que per cert era delegat o responsable de PxC a Barcelona, també ha entrat ja a Vox.

Sembla que un dels motius que endarrerix l'entrada dels que queden a PxC a Vox, és que Vox no garanteix als actuals dirigents i regidors de PxC, que seran ells els qui encapçalarien les llistes de les municipals als seus municipis. Vox no ho pot garantir perquè el procediment de primàries per fer les llistes s'aprovarà en el congres que farà el 23 de febrer.  I si bé fa unes setmanes semblava que PxC faria un congrés de dissolució, ara sembla que s'ha imposat l'opció de no dissoldre el partit donat que encara té plets pendents amb el seu fundador, Josep Anglada, el qual podria intentar recuperar la sigla. Així una opció podria ser que els set regidors que té ara PxC i alguns altres militants i dirigents es donessin de baixa de PxC per entrar a Vox, deixant el partit legalment viu en mans de persones sense aspiracions electorals com Xavier Simó.

Plataforma per Catalunya era fins fa dos mesos membre de la Federació Respeto amb España 2000 y el Partido x La Libertad (PxL) de l'advocat José María Ruiz Puerta. Però dies després de les eleccions andaluses tant PxC com PxL van abandonar Respeto.  Acte seguit PxL es va dissoldre i Ruiz Puerta ja apareix a mitjans com Intereconomía com a membre de Vox. 

  

José María Ruiz Puerta, mecenes de PxC, i president de PxL fins la seva recent dissolució, ja intervé en els mitjans com a membre de Vox

EL DOCUMENTAL SOBRE VOX D'EIDER HURTADO, LA PERSONALITAT D'ABASCAL, DUBTES DEL FINANÇAMENT DE VOX TAMBÉ A CATALUNYA, I EL SEMBLA SEGUR ENFONSAMENT O DESAPARICIÓ DE PxC, QUE HA FELICIAT A VOX PEL SEUS BONS RESULTATS. Alguns dels exdirigents de Vox que surten al documental, com Carlos A. Caldito, van ser a la reunió de Madrid de fa dues setmanes amb Anglada, si bé la pujada de Vox sembla que deixarà sense espai per l'expansió de Somos Identitarios a nivell espanyol.

Més enllà de l'èxit del documental d'Eider Hurtado d'Euskal Telebista, ETB, en castellà sobre Vox, que va tenir una audiència del 25,3% a Catalunya, el programa ens relata els orígens del partit i la trajectòria de Santiago Abascal  al que mostra com una persona freda, que va muntar el partit pel seu lucre personal, i apunta, sense poder demostrar-ho, el finançament il·licit del partit. Recull el seu pas com director de l'Agencia madrilenya de Protecció de dades i la Fundación para el Mecenzago y Patrocinio Social. El programa passa gairebé per alt la figura de l'advocat Javier Ortega Smith que, des del meu punt de vista, amb la presentació de querelles i personant-se a les causes del Procés català, ha donat al partit aquest any una volada mediàticat, sense la qual no hagués obtingut els bons resultats de diumenge a Andalusia. El documental d'EITB retrata personatges com el matrimoni de Rocio Monasterio i Iván Espinosa, l'ombra de l'organització ultra El Yunque i els suports que tenia i ara augmentaran d'Steve Bannon. 

 

Alguns dels exdirigents de Vox que apareixen criticant o denunciant el funcionament opac i les maneres d'Abascal, com Carlos Aurelio Caldito, van estar a la reunió de fa dues setmanes de Somos Identitarios a Madrid amb Josep Anglada. Un projecte que després de l'èxit de Vox a Andalusia i del fracàs estrepitós de l'altre padrí del projecte, Armando Robles, el director d'Alerta Digital, que presentava el seu partit Soluciona per Màlaga i només va obtenir 496 vots (el 0,033%), es pot considerar ja mort. Davant de la pujada de Vox i de les seves propostes de dissoldre totes les autonomies, sembla que Anglada s'oblidarà d'intentar implantar-se fora de Catalunya i se centrarà en presentar candidatures a Vic, a Manlleu i a alguns altres municipis catalans.

El reportatge d'Eider Hurtado (eitb.eus) es pregunta molt pel finançament de Vox, sigui d'Iran o d'empreses espanyoles o de possibles donacions de la ultradreta d'altres països, sobretot en els seus origen fa cinc anys. D'aquell època hi ha un episodi a Catalunya gens investigat, com quan el febrer de 2014, tots els militants del fantasmagòric partit de Mario Conde, Sociedad Civil y Democracia, es passen en blog a Vox Catalunya, liderats per Ariadna Hernández que va anar de número 7 a la llista encapçalada per Vidal Quadras a les europees.  Hernández, com també l'ex-Secretari General de Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco, que també va entrar a Vox, van plegar després de la patacada europea quan el partit d'Abascal es va quedar fora del Parlament Europeu en faltar-li 4.000 vots.   

 La delegada a Catalunya de Sociedad Civil y Democracia es va passar gairebé tots els afiliats de Barcelona a Vox i anà de número 7 a les europees

ACLARIMENT I ACTUALITZACIÓ:

El diari El País publicarà el gener de 2019 que certament Vox es va finaçar amb un milió d'euros donats pels Mujahidins del Poble iranians. D'altra banda sí que em consta que Absacal cobrava 84.000 euros a l'any per dirigir a Fundación por el Mecenzago o Patrocinio Social, però no em consta que el pis de Madrid on vivia fos cedit per la Fundació com s'ha dit en diversos mitjans. La informació correcta crec que és que el pis que utilitzava la fundació és propietat o paga el lloguer la Comunitat de Madrid

DESAPAREIX PxC, PxL i LA FEDERACIÓ RESPETO?
El partit o partits ultres que resulten més perjudicats per la pujada de Vox són Plataforma per Catalunya i España 2000 de la Comunitat de Madrid, que formaven part de la federació Respeto que ja es pot donar per finiquitada. L'home fort de Respeto a Andalusia,  Mario Martos, que havia substituït al valencià José Luis Roberto a l'executiva nacional de Respeto, va presentar-se per Jaén i només ha obtingut 1.032 vots, un 0'33 % front els 27.671 de Vox a la demarcació.

La Secretaria General de  Plataforma per Catalunya i regidora de Mataró, Mónica Lora, va fer una piulada diumenge felicitant Vox pels seus resultats. I en l'actual context que la federació Respeto agonitza, sigui quina sigui la decisió dels sis regidors d'España 2000-Respeto al Corredor d'Henares a Madrid, liderats per Rafa Ripoll, sembla que Respeto jo no té cap futur com a projecte estatal i podria anunciar la seva dissolució en una o dues setmanes. El Partido x la Libertad (PxL) també desapareixerà. 
I pel que fa als altres nuclis de PxC a Catalunya, l'exdirigent del MSR, Jordi de la Fuente, va assumir direcció de la gestora del partit al Vendrell on és regidor el president de PxC, August Armengol, que semblava que volia plegar i es plantejava presentar-se de nou de número 1, però amb De la Fuente de segon, per passar-li el relleu després de les municipals. Però aquest traspàs al Vendrell sembla que ja no serà possible donat que pot ser que també PxC es dissolgui.
A Salt PxC continua tenint dos regidors, Sergi Fabri i Sergio Concepción que s'han mantingut bastant al marge dels problemes de PxC i de Respeto. El tuit de Mònica Lora felicitant a Vox, que ja va proposar a Mataró fer una candidatura conjunta de PxC amb Tabàrnia i grups com els Segadors del Maresme, apunta que voldria oferir-se a Vox per anar junts. Tot fa pensar que PxC i Respeto ja no existiran al mes de maig, i seria Vox qui decidiria si acceptava als regidors de PxC i si els hi donaria garanties de que podrien encapçalar les llistes a Salt o Mataró al maig.  Als que la pujada de Vox no afectarà serà a la coalició ADÑ (les dues Falanges, DN i AES) perquè no tenen regidors i a les europees on sí que es presentaran, ja no tenien cap possibilitat.