Atès que la política exterior de Donald Trump es caracteritza per la
manca d’avaluació de les conseqüències negatives que poden provocar les
decisions, no crec que sigui agosarat dir que el president, el seu
gendre Jared Kushner i el per cinquena vegada primer ministre d’Israel,
Benjamin Netanyahu, desitgen que l’Iran caigui en el parany, torni a
posar en marxa el programa nuclear, i així justificar una ofensiva a
gran escala per fer retornar l’Iran a l’edat de pedra. Atacs que no
portarien la democràcia a la potència persa, però Israel es trauria de
sobre el veritable enemic que té al Pròxim Orient. En un moment en què
la capacitat d’influència de l’Aràbia Saudita està en hores baixes pels
fracassos del príncep Bin Salman al Iemen, l’assassinat de Khashoggi, i
els pocs resultats del setge comercial a Qatar, sembla que Trump, que no
sap si serà reelegit l’any vinent, prem l’accelerador per veure si
l’Iran es mou i justificar l’atac.
Fa un any els Estats Units es van retirar de l’acord nuclear amb
l’Iran. Un acord pel qual s’aixecaven progressivament les sancions a
canvi de comprometre’s a no produir urani altament enriquit, exportar
part del que enriqueix i eliminar dos terços de les centrifugadores
d’urani. L’acord, signat també per Rússia, la Xina, França, Alemanya, el
Regne Unit i la Unió Europea, seguia vigent. Però Trump va imposar
sancions i restriccions bancàries i comercials a l’Iran i va amenaçar de
castigar els països que li continuessin comprant cru, si bé va acceptar
una moratòria per tal que alguns com la Xina, Turquia i l’Índia
poguessin continuar fent-ho. Però fa uns dies Trump va anunciar que
posava fi a la moratòria.
El que va anunciar ahir el president iranià, Hassan Rouhani, va ser
només que deixava de vendre l’urani sobrant i aigua pesant, confiant que
en seixanta dies els signants de l’acord poguessin retornar-lo a la
situació anterior. Però l’acord és paper mullat si els EUA hi estan en
contra. I si l’Iran el dona per trencat i recupera el programa nuclear, i
Netanyahu i Trump es decidissin per fer l’ofensiva aèria a gran escala,
podrien estar obrint la porta a un nou terrorisme, ara de caire xiïta.
Perquè no hem d’oblidar que, tot i que el terrorisme islamista actual
d’Al-Qaida o Estat Islàmic és sunnita, els escamots assassins suïcides
van començar en el món islàmic amb els xiïtes de la secta dels
“assassins” del castell d’Alamut. D’ells es diu que ve la paraula assassí, ja que sembla que abans de llançar-se a cometre els seus atacs sense retorn, prenien haixix –d’on vindria haixixins– per anar a matar i morir en un estat de viatge espiritual sense por de la mort.
Aquesta anàlisi pot semblar apocalíptica. Però igual que Bush fill,
destruint el règim de l’Iraq, va motivar l’aparició d’Estat Islàmic, si
Trump i Netanyahu es conjuren per fer un atac contra l’Iran, amb
l’excusa que pot fabricar la bomba nuclear, podria generar un nou
terrorisme tant o més perillós que el de Daesh.
