Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Informació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Informació. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de maig del 2019

QUÈ PENSA FER TRUMP? Analitzo al Punt Avui les conseqüències del trencament de l'acord nuclear amb l'Iran. Si els Estats Units ataquen l’Iran, podrien obrir la porta a un nou terrorisme de caire xiïta

Xavier Rius Sant, periodista. El Punt Avui, 1 de maig de 2019

Atès que la política exterior de Donald Trump es caracteritza per la manca d’avaluació de les conseqüències negatives que poden provocar les decisions, no crec que sigui agosarat dir que el president, el seu gendre Jared Kushner i el per cinquena vegada primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, desitgen que l’Iran caigui en el parany, torni a posar en marxa el programa nuclear, i així justificar una ofensiva a gran escala per fer retornar l’Iran a l’edat de pedra. Atacs que no portarien la democràcia a la potència persa, però Israel es trauria de sobre el veritable enemic que té al Pròxim Orient. En un moment en què la capacitat d’influència de l’Aràbia Saudita està en hores baixes pels fracassos del príncep Bin Salman al Iemen, l’assassinat de Khashoggi, i els pocs resultats del setge comercial a Qatar, sembla que Trump, que no sap si serà reelegit l’any vinent, prem l’accelerador per veure si l’Iran es mou i justificar l’atac.

Fa un any els Estats Units es van retirar de l’acord nuclear amb l’Iran. Un acord pel qual s’aixecaven progressivament les sancions a canvi de comprometre’s a no produir urani altament enriquit, exportar part del que enriqueix i eliminar dos terços de les centrifugadores d’urani. L’acord, signat també per Rússia, la Xina, França, Alemanya, el Regne Unit i la Unió Europea, seguia vigent. Però Trump va imposar sancions i restriccions bancàries i comercials a l’Iran i va amenaçar de castigar els països que li continuessin comprant cru, si bé va acceptar una moratòria per tal que alguns com la Xina, Turquia i l’Índia poguessin continuar fent-ho. Però fa uns dies Trump va anunciar que posava fi a la moratòria.

El que va anunciar ahir el president iranià, Hassan Rouhani, va ser només que deixava de vendre l’urani sobrant i aigua pesant, confiant que en seixanta dies els signants de l’acord poguessin retornar-lo a la situació anterior. Però l’acord és paper mullat si els EUA hi estan en contra. I si l’Iran el dona per trencat i recupera el programa nuclear, i Netanyahu i Trump es decidissin per fer l’ofensiva aèria a gran escala, podrien estar obrint la porta a un nou terrorisme, ara de caire xiïta. Perquè no hem d’oblidar que, tot i que el terrorisme islamista actual d’Al-Qaida o Estat Islàmic és sunnita, els escamots assassins suïcides van començar en el món islàmic amb els xiïtes de la secta dels “assassins” del castell d’Alamut. D’ells es diu que ve la paraula assassí, ja que sembla que abans de llançar-se a cometre els seus atacs sense retorn, prenien haixix –d’on vindria haixixins– per anar a matar i morir en un estat de viatge espiritual sense por de la mort.

Aquesta anàlisi pot semblar apocalíptica. Però igual que Bush fill, destruint el règim de l’Iraq, va motivar l’aparició d’Estat Islàmic, si Trump i Netanyahu es conjuren per fer un atac contra l’Iran, amb l’excusa que pot fabricar la bomba nuclear, podria generar un nou terrorisme tant o més perillós que el de Daesh.





dimecres, 27 de març del 2019

Vox es presenta a totes les províncies, si bé a les llistes provisionals hi ha errors al Senat. La llista de Barcelona l'encapçala l'hispanoguineà, Ignacio Garriga, seguit de l'advocat J J Aizcorbe. L'ex dirigent de PxC, Juan Garriga, va de número 6. I els ex PxC Eduard Pallerola i els Sergis de Salt de suplents a les llistes de Lleida i Girona. Ser exfranquista o falangista no és problema, però s'ha exclòs a persones de l'àmbit nacional-revolucionari. Juan Carlos Segura, condemnat per l'atac de 1980 a la seu de la UCD fet per CEDADE i Frente de la Juventud, és candidat al Senat. Familia y Vida es presenta a 4 províncies i Falange de las Jons a 6. Sembla que Mónica Lora ha guanyat el pols al Maresme front el delegat a la comarca, J.M. Pérez.



 Ignacio Garriga i Santiago Abascal

Avui s'han publicat al BOE el llista provisional de candidatures al Congrés i Senat de les eleccions del 28 d'abril i Vox es presenta al Congrés i al Senat a totes les províncies, si bé en algunes només té un candidat al Senat -cosa que sí es pot fer- i en altres té 8 o 10, cosa que és un error que es subsanarà a les llistes definitives. La candidatura de Vox a Barcelona l'encapçala l'odontòleg hispano-guineà de Sant Cugat del Vallès, Ignacio Garriga (actualitzat: cap de llista també a l'ajuntament de Barcelona), seguit de l'advocat Juan José Aizcoirbe, exdirectiu d'Intereconomía i advocat de la família Franco i ex militant de Juntas Españolas. Aizcorbe va ser número 4 a la candidatura de  l'any 1982 de Fuerza Nueva per Barcelona, en la que José Alsina de Somatemps anava de 15 i José Anglada de 25.   (actualitzat: Aizcorbe és també cap de llista al municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón) El tercer de la llista és el torero Serafín Martín. 
La llista de Madrid està encapçalada, com ja s'havia anunciat, per Santiago Abascal, Javier Ortega Smith i Iván Espinosa de los Monteros. El fet que l'advocat Jorge Buxadé no vagi a la llista, fa pensar que Buxadé encapçalarà la candidatura a l'Ajuntament de Barcelona si les enquestes garanteixen que pugui obtenir acta de regidor o, potser, anar a un dels quatre primers llocs a les europees.
A part de Vox de l'àmbit ultra només s'hi presenten a quatre províncies Família Vida (que en altres ocasions havia fet coalició amb Alternativa Española AES) i Falange Española de las JONS a sis. L'obligació dels grups extraparlamentaris de presentar signatures d'aval, i el fet que Vox s'ha menjat l'espai polític i part dels grups de la ultradreta, seria l'explicació de que no hi hagi més llistes. Tot i això alguns militants ultres de diverses províncies que han entrat recentment a Vox, finalment no han estat inclosos a les llistes potser pel seu historial, diguem, "nacional-revolucionari".  Aquest és el cas de Fernando Paz, que era cap de llista per Albacete, però en publicar-se les seves declaracions angoaciones de l'Holocaust en actes recents fets a la seu d'Alianza Nacional o de La Falange, ha hagut de renunciar. Fernado Paz és germà del conegut escriptor i analista ultra, Carlos Paz. En canvi el cap de llista per La Rioja és Jorge Arturo Cutillas Cordón, ex miltant de Fuerza Nueva i Juntas Españolas, que va ser detingut l'any 1982, per haver participat presumptament en l'atac a un autocar d'escolars bascos a Madrid. Cutillas va ser també número 6 a la llista al Parlament Europeu d'AES l'any 2009. (Actualitzat: Cutillas anirà de número 3 per Vox a les autonòmiques madrilenyes, sortint escollit diputat. En canvi no va aconseguir l'escó al Congrés) 
 Caldrà veure si de cara a les llistes municipals i autonòmiques també rebutjarà que hi siguin. Sembla que ser exfranquista o falangista o fins fa uns dies militant d'un partit xenòfob no és problema, però sí que hi ha problemes si es prové d'altres famílies de la ultradreta.
Sí que van  a les llistes de Barcelona, Girona i Lleida diversos ex membres de PxC que es va dissoldre el mes passat amb la voluntat que els seus membres entressin a Vox.  Així els regidors de PxC a Salt Segi Fabri i Sergio Concepción, van de suplents a les llistes al Congrés per Girona, i l'ex coordinador de PxC a Lleida, Eduard Pallerola de suplent a Lleida. L'exmembre de PxC més ben posicionat és Juan Garriga Domenech, que va de número sis. Garriga que formava part de l'equip de Montserrat Nebrera al PP i va participar en els contactes i gestions per una possible entrada de Nebrera a PxC, va entrar a PxC el 2010.


 Juan Garriga, va de número 6 a Barcelona
Un del candidats al Senat per Barcelon és Juan Carlos Segura Just, que va militar de jove al Frente de la Juventud, una escissió de les joventuts de Fuerza Nueva. Segura va ser condemnat el 1984 per assalts a la seus del partit UCD i tinença il·lícita d’armes, al costat d’altres militants de la seva organització com el polèmic Ernesto Milá.També se'l va detenir per cremar la figura del Rei del Museu de Cera de Barcelona, si bé no va ser condemnat.
 


                                              
Juan Carlos Segura Just, cap de llista al Senat


D'altra banda sembla que l'exsecretària general de PxC i regidora de Mataró, Mónica Lora, amb el suport de Buxadé, hauria guanyat la partida al des de fa un any delegat o coordinador de Vox al Maresme, José María Pérez. Ara Lora és la nova coordinadora a la comarca, i probablement encapçalarà la llista a la ciutat de Mataró. Tot i això la dissolució de PxC i entrada a Vox dels militants i regidors de PxC no ha resultat com s'havia anunciat donat que molts membres de PxC no hi estaven d'acord. Així cap dels tres regidors de PxC al Vendrell han entrat a Vox, i el regidor Joan Carrasco es presentarà a les municipals amb SOM Identitaris, partit del fundador de PxC, Josep Anglada. També es presentaran sota les sigles d'Anglada els membres de PxC a Roses. 

CANDIDATURA DE VOX AL CONGRÉS DELS DIPUTATS PER BARCELONA
  1. Don Ignacio Garriga Vaz de Concicao 
  2. Don Juan Jose Aizcorbe Torra 
  3. Don Serafin Serrano Marin 
  4. Doña Maria Dolores Martin San Cristobal 
  5. Doña Laura Aliaga Perez 
  6. Don Juan Garriga Domenech 
  7. Don Antonio Luis Amador Escoz 
  8. Doña Francisca Soler Campoy 
  9. Don Agustin Cañete Muñoz 
  10. Doña Amanda Puiggros Marti 
  11. Don Jose Manuel Arias Flores 
  12. Doña Patricia Marta Muñoz Piedrabuena 
  13. Doña Laura Benito Llenas 
  14. Doña Marta Maria Alvarez Rodriguez 
  15. Don Rodrigo Jurado Arias 
  16. Don Jesus Rodriguez Pachon 
  17. Doña Maria Jose Cano Tirao 
  18. Doña Alicia Tomas Martinez 
  19. Don Andres Felix Bello Sanz 
  20. Don Fernando Moya Cantarero 
  21. Doña Josefa Redondo Solis 
  22. Don Miguel Pallerolas Reig 
  23. Don Francisco Javier Millan Vidal 
  24. Doña Alejandra Chirivas Brazo 
  25. Doña Paula Teresa Cordera Aizpirua 
  26. Doña Jennifer Christine Alonzo Pulido 
  27. Don Juan Peran Ortega 
  28. Doña Maria Rosario Cobo Fernandez 
  29. Don Daniel Frigols Biel 
  30. Doña Maria del Mar Ingelmo Torres 
  31. Doña Mª José Perallon Gallego 
  32. Don Julio Ariza Irigoyen

dijous, 9 d’abril del 2015

PRESENTACIÓ DE LA "LUZ DEL ESTALLIDO" AL CCC DE BARCELONA. Casals, Cuevas, Pajares i jo a més de comentar la novel·la i les seves semblances amb la realitat, hem analitzat la situació de la ultradreta


Unes setanta persones han assistit aquesta tarda a la presentació de la  novel·la "La luz del Estallido" de Miguel Pajares al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Pajares fou creador del Centres d'Informació de Treballadors Estrangers a CCOO i ara és president de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats. Hi hem intervingut l'historiador Xavier Casals, la directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, Miguel Pajares i jo. 
 
"La luz del estallido" se situa en el gènere de novel·la negra o policíaca. I tracta de l'extrema dreta catalana i espanyola i els grups xenòfobs o identitaris. El protagonista és l'inspector d'homicidis de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Samuel Montcada, que també va protagonitzar l'anterior novel·la de Pajares, Cautivas.
Aquí Montcada investiga l'assassinat del fins fa poc líder del principal grup ultra de Catalunya, Mateu Estrada, que ha estat destituït. I inicialment se sospita d'un antifeixista que el dia anterior el va amenaçar a la porta d'un local ultra del barri del Clot. No obstant això no li quadrarà a l'inspector Montcada.  
La novel·la alterna capítols en que el narrador és Carlos, un jove ultra que cerca un grup, amistat i reconeixement, i altres on la història es narrada des del punt de vista de l'inspector Samuel Montcada que porta la investigació.
A la història hi apareixen líders d'un fictici i fragmentat món ultra, algun dels quals se l'acusa de ser infiltrat dels serveis secrets, un altre és editor i té les oficines a un municipi del Baix Llobregat, uns altres tenen un local al Clot, en un moment que líder del principal grup ultra és assassinat després d'haver estat apartat o destituït per les seves maneres de fer, fet que es pot interpretar com una similitud al que li ha passat a Josep Anglada.
Cuevas, Casals i jo, sense desvetllar la trama i qui ha matat a Estrada, hem destacat com la novel·la retrata uns moviments d'extrema dreta que existeixen, la seva evolució, i les semblances i diferències entre el que s'explica en la ficció i la realitat. Pajares ha reconegut que s'havia inspirat en dirigents ultres de Catalunya i l'Estat espanyol per encarnar alguns personatges de ficció.
Cuevas s'ha mostrat impactada per la debilitat del personatge de jove ultra, en Carlos que abraça aquestes idees racistes en la recerca d'un grup i reconeixement. Casals ha parlat de l'extrema dreta a Catalunya i Espanya, destacant que a països rescatats o amb alt índex d'atur, com Espanya, Irlanda o Portugal, l'extremadreta no va tenir bons resultats a les eleccions europees de fa un any i, en canvi, sí que va guanyar o obtenir una respresentació important a països com França o el Regne Unit molt menys afectats per la crisis. I tots hem coincidit que un dels motius que aquí no aparegui una extrema dreta forta, és perquè l'extremadreta està al PP.    
Jo he introduït el fet que grups com Podemos o Ciutadans siguin els que agafen el vot socialpopulista del descontentament, i que el fet casual o no que  Podemos utilitzi eslògans utilitzats per la ultradreta com el terme "casta política podrida" introduït a l'Estat espanyol per Josep Anglada, o el de "Frente a su odio, nuestra sonrisa", calcat al que té des de fa tres anys el Casal Tramuntana que el va agafar del neofeixisme italià. Pajares ha reconegut que algunes propostes de la ultradreta font la crisis, la banca o la corrupció poden ser semblants a la de l'esquerra radical, però ha aclarit que el demostra si un partit és o no de ultrdreta és la seva postura front la immigració. Casals s'ha preguntat que passaria ara si VOX hagués entrat al Parlament Europeu, partit al que li van faltar menys de cinc mil vots per obtenir l'escò i a la campanya electoral de les eleccions andaluses ha fet un gir agafant el discurs islamòfob.

En el col·loqui en el que algunes persones del públic han donat la seva opinió sobre els motius del creixement de la ultradreta o de perquè aquí no té la força que tenen a França, ha intervingut també el regidor de PxC de Vic, Joan Carles Fuentes, que ha dit que PxC no és racista. Fuentes està imputat per l'intent de provocar un accident de tràfic a Anglada amb els càrrecs de cosnpiració per atemptar contra càrrec públic, lesions i homicidi. accident de trànsita a Anglada amb el càrrecs de conspiració per atemptar a càrrec públic, lesions i homicidi. I Xavier Casals ha respost a les preguntes de com era possible que el Front Nacional francès hagi mutat en poc temps de l'antisemisme negacionsita a defensar a Israel. 
 
M Pajares, Xavier Casals, Alba Cuevas, i jo
Llegir comentari de la novel·la a La Vanguardia (clica)

dimecres, 18 de març del 2015

PRESENTACIÓ A BARCELONA DE LA NOVEL·LA NEGRA "LA LUZ DEL ESTALLIDO" DE M. PAJARES. l'inspector d'homicidis Samuel Montcada investiga l'assassinat de l'ex-líder (destituït) d'un partit ultra a Barcelona. Inicialment se sospita d'un antifa que la nit abans l'amenaça a la porta d'un local ultra o identitari del barri del Clot

Intervindran a l'acte Alba Cuevas, directora de SOS Racisme, l'historiador Xavier Casals, Miguel Pajares i jo mateix.  Es farà a les 19h  a l'Aula 1 del CCCB (Montalegre, 5 de Barcelona)  
L'acte no pretén ser només la presentació d'una novel·la negra ambientada en l'extrema dreta, sinó també un debat sobre aquest grups dits ultres o identitaris, el racisme, i com creixen en moments de crisis com l'actual.

"La luz del estallido" se situa en el gènere de novel·la negra o policíaca. I tracta de l'extrema dreta catalana i espanyola i els grups xenòfobs o identitaris. El protagonista és l'inspector d'homicidis de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Samuel Montcada, que també va protagonitzar l'anterior novel·la de Pajares, Cautivas.
Aquí Montcada investiga l'assassinat del fins fa poc líder del principal grup ultra de Catalunya, Mateu Estrada, que ha estat destituït. I inicialment se sospita d'un antifeixista que el dia anterior el va amenaçar a la porta d'un local ultra del barri del Clot. No obstant això no li quadrarà a l'inspector Montcada. 
A la novel·la hi apareixen líders d'un fictici i fragmentat món ultra, algun dels quals se l'acusa de ser infiltrat dels serveis secrets, un altre és editor i té les oficines a un municipi del Baix Llobregat, uns altres tenen un local al Clot, en un moment que líder del principal grup ultra és assassinat després d'haver estat apartat o destituït per les seves maneres de fer. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Ves a l'event de Facebook de l'acte 

diumenge, 24 de febrer del 2013

VIDEOS MEUS A YOUTUBE D'ENTREVISTES, XERRADES, CONFERÈNCIES I PRESENTACIONS DE LLIBRES

Recull d'alguns vídeos a Youtube on intervinc o apareixo amb motiu d'entrevistes, programes de televisió, xerrades, conferències, debats i presentacions de llibres meus o presentant jo el d'altres. Ho aniré actualitzant posant sempre a dalt el més recent
(Actualitzat 11 de març de 2019: Donat que alguns enllaços de vídeos de programes de televisió ja no permeten veure els programes, entrevistes he creat un compte de Youtube on aniré penjant els vídeos on jo intervinc o m'entrevisten per evitar que es perdin. També hi ha vídeos meus als canals de Youtubre de Siscu Baiges i d'Arnau Ruiz de Villa Menal
 
                                       

 

¿Qué es Bastión Frontal? Grupo surgido hace menos de dos años. Mi intervención en el programa "Los cachorros ultras" de Equipo de Investigación en La Sexta, 19 de noviembre 2021

 

                                         
 

 
 
 

 
 

 
 



 

 
 

 
 

  
Analitzo a Planta Baixa la probelmàtica dels multireincidents, patrulles ciutadanes i els brots racistes contra menors no acompanyats. 25 de juny de 2020



Comento a Planta Baixa de TV3 com Vox i el PP intenten fer caure el Govern fent demagògica sobre l'Estat d'Alarma i la crisi del Covid19 i animant teories de la conspiració i animant a manifestar-se per defensar la "llibertat", 27 de maig de 2020



Analitzo al Telenotícies de TV3 el 14 de maig de 2020 qui són el comunicadors ultres com Cristina Seguí i altres que impulsen les cassolades "Sánchez dimisión"


O rescatem a la gento hi haurà revoltes que no es podran controlar. 22 d'abril de 2020



El silenci del Rei


Vídeo de la presentació a Mataró de documental Chris el Suís, el periodista que l'any 1991 es va sumar a un grup de mercenaris d'extremadreta a Croàcia i va ser assassinat 12 de febrer de 2020




Ja tenim govern, aprofitem-ho! 8 de gener de 2020



Analitzo a Planta Baixa de TV3, la pujada de Vox a les eleccions del 10N. Dimarts 12 de novembre de 2019
Anar i veure-ho a la web de Planta Baixa TV3 



Analitzo a Planta Baixa de TV3 si els incidents a les protestes per la sentència del Procés benficiaran electoralemnt a Vox, i si s'aplicarà la Llei de Seguertat Nacional. 17 d'octubre de 2019


Analitzo la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem als líders del Procés, dilluns 14 d'octubre de 2019


Analitzo a Planta Baixa de TV3 (20/9/19) si PP, C'S i Vox tindran majoria el 10N i si la desafecció política fa créixer la ultradreta. Explico com va sorgir el terme "casta política"

Ves a la web de Planta Baixa TV3

L'Open Arms, Salvini i la manca dún política europea. 30 d'agost de 2019





Dos anys de l'1-O. Fem autocrítica?
Analitzi situació política a punt de complr-se dos anys dels atemptats, de l'1-O i sense govern a Madrid


Analitzo al Telenotícies de TV3 com els grups d'ultradreta aprofiten el problema del menors no acompanyats per trure rèdit polític 5 de juliol de 2019


 Clica per pisionar-ho des de la web de TV3



 Debat al Col·legi de Periodistes sobre com cobrir i informar sobre la ultradreta 30 de maig de 2019

 Entrevistes abans debat Col·legi de Periodistes sobre ultradreta Report.cat


 

 Debat complert al Col·legi de Periodistes sobre com tractar i informar sobre la ultradreta



 Vídeo al Triangle valorant resultats de Vox a les eleccions generals

Vídeo de la xerrada col·loqui a Sabadell sobre el creixament de la ultra dreta, fet el 14 de febrer de 2019 al Casal Pere Quart, organitzat per Entesa de Sabadell. No hi ha les intervencions del públic en el col·loqui.




DEBAT SOBRE IMMIGRANTS SENSE PAPERS AL BEN TROBATS DE LA XARXA


Link del programa








                                          

Entrevista Equipo de Investigación, La Sexta, sobre Hogar Social Madrid del 30 de setembre de 2016

                                       Veure vídeo sencer a la web de La Sexta



PRESENTACIÓ DE LA MEVA NOVEL·LA, "AMOR A LA CARTA" A L'HOSPITALET DE LLOBRETGAT, el 6 de febrer de 2013                                       
                                       
                                       

                                    
   Segón vídeo entrevista El Pou de la Gallina PouDigital


XERRADA AMB PERIODISTES PRÈVIA A LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" 25 d'octubre de 2011



 
 

                                         
                                        
 TERTÚLIES AL "TOTS PER TOTS"DE COM RÀDIO


 

youtuber
                                         

                                         

                                        


DEBAT SOBRE IMMIGRACIÓ A LA LLIBRERIA ALTAIR DE BARCELONA, gener de 2009

DEBATE SOBRE INMIGRACIÓN, VOTO INMIGRANTE Y POSIBLE REGULARIZACION DE INMIGRANTES EN ESTADIS UNIDOS Y ESPAÑA CON EL DIPLOMÁTICO ESTADOUNIDENSE, CRESENCIO ARCOS, EN LA CASA DE AMÉRICA DE MADRID 19 de febrero de 2008