Xavier Rius Sant, El Triangle, 10 de març de 2021
La Fiscalia de Barcelona demana 18 anys de presó per a Manuel Murillo, un veí de Terrassa amb llicència d’armes que va dir en un grup de Whatsapp, que volia matar Pedro Sánchez, com a resposta a l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. En el grup hi havia la coordinadora de Vox de Sabadell, que en llegir-ho l’hi va comentar a Ortega Smith, el qual li va recomanar que ho denunciés als Mossos, ja que si Murillo intentava dur a terme el seu propòsit, els membres del grup serien còmplices d’encobriment.
La Fiscalia de Madrid, en canvi, no veu delicte en les afirmacions que va fer el general Francisco Beca en un grup de Whatsapp de militars retirats, on afirmava que calia afusellar 26 milions d’espanyols. Per la Fiscalia, aquesta afirmació entra dins de la llibertat d’expressió feta en un xat privat.
L’empresonament de Pablo Hasél que ha provocat les últimes mobilitzacions, moltes de les quals han acabat amb violència desbocada, va ser ordenat per una concurrència de causes penals i reincidències –no només per cançons–, algunes de les quals encara no són fermes i probablement implicaran, en considerar-lo reincident, noves ordres d’ingrés a presó, cosa que dificulta un possible indult. Sectors radicalitzats dels que surten al carrer per Hasél demanant llibertat d’expressió amenacen periodistes i trenquen vidres de mitjans de comunicació. Atacs a la premsa davant dels quals alguns dels que van posar el crit el cel l’1-O davant un atac similar a Catalunya Ràdio ara els minimitzen.
Entre el ventall de causes penals de Hasél hi ha la condemna per agredir i ruixar amb líquid de neteja un periodista de TV3. Una agressió similar per la qual van ser condemnats els ultres de Blanquerna, procés penal en el qual TV3 es va presentar com acusació particular.
Són temps convulsos per posar-nos d’acord en què és llibertat d’expressió, què és apologia del terrorisme i què és delicte d’odi. I més ara que alguns fiscals veuen violència i odi en els que eren als col·legis l’1 d’octubre. Ho he parlat aquestes últimes setmanes amb algunes persones que des de diferents àmbits ens vam moure per aconseguir una tipificació penal clara als delictes d’odi, que va concloure l’any 2015 amb la redefinició de l’article 510 del Codi Penal, que havia quedat desdibuixat per una sentència del Suprem que va dir que, si no es demostrava que tot seguit d’haver proferit unes opinions, ningú no actuava com a causa-efecte provocant violència o discriminació envers algú pel seu origen, ideologia, orientació sexual, etc., no hi havia delicte. I de la desnaturalització que n’havia fet el Tribunal Constitucional en una sentència sobre el propietari de la llibreria Europa, que va estimar que qualificar l’Holocaust d’invenció sionista no era delicte.
Amb la reforma de l’any 2015 de l’article 510, que va posar també l’odi com agreujant en l’article 22, crèiem que havia quedat definit aquest difús espai en què les opinions poden ser sancionades si es promou l’odi, la violència o la discriminació contra algú per no agradar la seva ideologia, la seva religió, el seu origen o la seva orientació. I, evidentment, aquest delicte pel qual es preveuen penes d’un a quatre anys és diferent del d’incitació a cometre un atemptat terrorista. Si bé l’Audiència Nacional en el cas Altsasu va embolicar la troca barrejant un suposat agreujant d’odi vers la Guàrdia Civil amb el de terrorisme, després el Suprem va considerar que no s’havia d’aplicar aquest agreujant en una agressió a la Guàrdia Civil.
Tornant a les cançons, el setembre passat el Suprem va ratificar la condemna d’un any de presó pels vocalistes dels grups neonazis Batallón de Castigo y Más que Palabras per unes lletres cantades en un concert a Sabadell que deien coses com: “Con los rojos no habrá piedad, los jóvenes de las SA te han marcado como objetivo, esta noche firmarás tu sentencia final”.
Si és delicte que un nazi canti que pensa matar un socialista, amb quina base no ho ha de ser dir que s’ha de clavar un piolet al cap d’un socialista o posar-li una bomba al cotxe, com va dir Hasél?
No dic que la resposta a unes opinions hagi de ser la presó, i dir veritats sobre la Casa Reial o cantar sobre la guillotina no pot ser castigat. Però si hi ha reincidència per incitar a la violència i condemnes per altres delictes, parlem d’una altra cosa.
Leer en castellano en El Triangle
