Dijous 20-N, parlo a Terrassa de la ultradreta de Vox, Aliança Catalana i també dels qui enyoren o rehabiliten el franquisme

 

Dijous 20 de novembre parlaré a la Factòria Cultural de Terrassa (Carrer de Torres García, 35) de la ultradreta de Vox, Aliança Catalana i també dels ultres que reivindiquen o justifiquen el franquisme 50 anys després.

Actualitzat. 70 persones van assistir a l'acte. Gràcies a tots i a Ómnium, Unitat contra el Feixisme i el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa.

   

                    
                   

Vox i el nou grup supremacista "Deport Them Now" mobilitzen un centenar de persones a Mataró. La protesta era per condemnar els aldarulls i incidents de fa un mes, però demanava el tancament de centres de menors i deportacions d'immigrants sense papers

Un centenar de persones es van manifestar ahir dimarts 6 de maig al barri de Cerdanyola de Mataró. Manifestació convocada per Vox i el nou grup ultra Deport Them Now (Deportem-los), amb vinculacion al grup internacional amb  el mateix nom. Alguns dels membres d'aquest grup provenen del grups espanyolistes del Maresme que actuaven durant el procés i algun també a grups desapareguts com Bastión Frontal, els cercles ultres de Sabadell i altres grups neonazis. Alguns van manifestar-se encaputxats o vestint uniforme militar. 

La manifestació va estar encapçalada per la diputada i regidora Mònica Lora i pel també regidor de Vox a Mataró, José Casado. El 22 de març passat Vox i Deport Them Now van convocar una manifestació a Terrassa

                       

Fotos de R.G. El Capgròs de Mataró. Veiem la diputada i regidora de Vox, Monica Lora i el regidor José Casado portant el megàfon

 

El mebres de Deport Them Now, alguns dels qual havien militant a Bastión Frontal, grups arrenca llaços gropc i grups neonazis. 

Convocatoria de la manifestació de fa un mes i mig a Terrassa

        

Imatge de la manifestació davant l'Ajuntament de Terrassa el 22 de març

                                                 

                           Convocatòri de Vox i DTN a la Plaça Kennedy de Barcelona  

Presentació del llibre "Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox" a Terrassa

 Dijous presento el llibre a Terrassa

 

El proper divendres serà jutjat un membre de les Brigades arrenca llaços a Manresa, acusat de les agressions de juny de 2018 a St M d'Oló. El 26 d'abril es jutjaran a Vic les de juliol passat a Collsupina. Els ultres al·leguen que els agredits va ser ells

                     

Concentració de protesta per l'agressió de Collsuspina

El proper divendres 11 de desembre a les 9,30 del matí tindrà lloc al Jutjat número 7 de Manresa el judici contra un membre de la "Brigada Tarrasa" arrenca llaços grocs i estelades, acusat d'agressions, per haver donat, presumptament, un cop de puny a un militant independentista del CDR de Santa Maria d'Oló (Moianès), la matinada del 16 de juny de 2018, quan va ser sorprès amb una vintena d'ultres arrencant estelades i llaços grocs al poble.  Tot i que només es jutja a un membre de la Brigada de Terrassa, aquest anava acompanyat d'una quinzena o vintena d'ultres, alguns d'ells membres dels grups d'extrema dreta del Bages, molt actius fa dos anys.  

D'altra banda el 26 de abril de l'any vinent tindrà lloc a les 10,30 al Jutjat de Primera Instància i Instrució número 3 de Vic, el judici contra un membre de la Unión de Brigadas, acusat de l'agressió de la nit del 2 de juliol de 2020 a Collsuspina, quan l'alcalde del municipi, Oriol Batlló, i el regidor Eloi Oller van sorprendre a diverses membre de la Unión de Brigadas arrencant l'estelada de l'Ajuntament. El militant de la Unión de Brigadas  que ha estat citat en en judici com a acusat, va denunciar al regidor Eloi Oller d'agressió i lesions. Casualment s'ha citat per divendres 11 de desembre al Jutjat de Vic a declarar a algun dels afectats d'aquesta agressió de Collsupina, però el judici serà a l'abril.  Part dels membre de la Unión de Brigadas, de la Brigada Terrasa i d'altres grups similars com "Segadors del Maresme" i de "Blau enlloc" van acabar entrant individulament a Vox. Fa dos anys també actuaven sota la sigla de GDR -imitant els CDR-, que seria l'acrònim de Grupos de Defensa y Resistencia.

         
                           

Membres de la "Brigada Tarrasa" 

"RECUPEREMOS ESPAÑA, Frente Nacional Identitario (RE+FNI), nou partit ultra sorgit a Catalunya que ha convocat la manifestació d'avui a Santa Coloma. Només una quinzena de persones han participat a l'acte ultra, i hi ha hagut manifestació antifeixista

Imatge de la manifestació d'avui a Santa Coloma. Al davant, Alberto Pérez.   Foto: @comissio27G

Aquest migdia una quinzena de militants o simpatitzants del nou partit ultra  "RECUPEREMOS ESPAÑA, Frente Nacional Identitario" (RE-FNI), s'han manifestat a Santa Coloma de Gramenet amb una pancarta que deia "Reconquista", havent-se convocat a la mateixa hora una manifestació antifeixista que ha aplegat un nombre molt superior de manifestants. S'han produït càrregues dels Mossos d'Esquadra en llençar alguns antifeixistes pedres o ampolles. La manifestació no era per la unitat d'Espanya sinó per protestar per l'increment del preu de l'habitatge a Santa Coloma i per l'índex de delinquència. Aquesta és la segona manifestació en solitari del RE-FNI des de la seva recent constitució. La primera va ser a Barcelona el 29 de gener per commemorar el vuitanta aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. El partit neix en un moment que Vox està menjant-se l'espai polític ultradretà, amb la dissolució de Plataforma per Catalunya (PxC) i l'entrada en bloc de la majoria dels seus militants a Vox.

Com a investigador de l'espai i grups polítics ultres, he parlat aquesta setmana amb el promotor i màxim dirigent del grup, José Alberto Pérez Molina, veí de Terrassa, per saber qui són i què pretenen. I en aquest sentit escric aquest article des d'un punt de vista merament informatiu, deixant de banda la meva opinió i l'evident discrepància ideològica. 

Es fa difícil separar aquesta formació de la persona del seu president, l'exmilitar José Alberto Pérez Molina, que a la manifestació del 29 de gener anava vestit de cavaller templari amb amb el cap cobert per un casc.  Pérez Molina com a militar professional va estar destinat a mitjans dels anys noranta a Bòsnia i ha participat en altres missions de l'OTAN o de l'Exèrcit espanyol. També ha treballat en tasques de seguretat o d'investigació al País Basc relacionades amb la lluita contra ETA. I un cop va deixar l'Exèrcit va treballar en l'àmbit de comerç internacional, sistemes financers, transaccions internacionals i pel mateix Sareb espayol (el banc dolent) en la gestió i venda d'actius immobiliaris.  Va passar temporades a Venezuela on va conèixer a Pablo Iglesias quan encara no s'havia creat Podemos. 

Com admirador dels Templaris va contactar amb l'Ordre del Temple a França i el Rotary Club vinculat a la francmasoneria. I assegura haver estat investit membre tant de l'ordre de cavalleria Jerusalem dels Cavallers Hospitalaris, com de la dels Guardians del Sant Sepulcre. I després d'haver parlat amb diversos partits, tant de la ultradreta com d'altres àmbits, es va decidir a crear el Frente Nacional Identitario que té com a referent el partit ucraïnés Svoboda. Partit que era membre fa uns anys de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals a la que pertanyia també el desparegut Movimiento Social Republicano espanyol (MSR), el Jobbik hongarès i el sector del FN francès de Bruno Gollnisch. Svoboda fa cinc anys va trencar amb aquests grups -que van posicionar-se a favor de Rússia- en participar activament Svoboda en l'aixecament nacionalista ucraïnès.

Preguntat per la ideologia del partit, Peréz Molina diu que és nacional-identitari, però no és anti-immigració ni racista. "Front una esquerra que diu que tota la immigració és bona i una ultradreta que diu que tota és dolenta, nosaltres som antixusma. Estem per l'expulsió dels que han vingut a delinquir". I per això "estem per l'expulsió d'aquest 10% dolents que amb la seva impunitat generen un fals racisme cap a la totalitat dels immigrants". I explica que han triat Santa Coloma per manifestar-se donat que hi ha 1.600 multireincidents que, segons ell, caldria expulsar. A diferència d'altres partits "nosaltres diem que si cal trencar o sortir de pactes internacionals o acords de la Unió Europea sobre immigració o menors no acompanyats, doncs se surt de l'acord".

I afirma que el seu partit no és populista com Vox que diu a Andalusia que cal expulsar 50.000 immigrants, i després a la primera, signa l'acord amb el PP i Ciudadanos perquè governin oblidant-se del que demanava. I discrepa també d'altres partits, com Plataforma per Catalunya "amb qui vaig parlar i plantejar-me si hi entrava, però em vaig adonar que la majoria de partits eren xiringuitos d'amics que no reaccioaven ni anaven a canviar res".

A la pregunta de si el símbol del partit, el Wolfsangel, o ganxo o caçador de llops, utilitzat com a símbol de  la Segona Divisió dels Panzers de les SS i altres unitats de l'Alemanya nazi, diu que és un símbol germànic que està als escuts de molts municipis i no s'ha d'identificar amb el nazisme. 

 Imatge de la manifestació a Barcelona del 29 de gener

I tornant al seu partit, manifesta un sorprenet entusiasme per les possibilitats d'obtenir representació a ajuntaments com el de Santa Coloma de Gramenet, si bé avisa que potser ell no agafarà l'acta de regidor i es buscarà a alguna altra persona més idònia. Jo personalment discrepo del seu optimisme.  A Santa Coloma de Gramenet PxC va obtenir tres regidors el 2011, sí bé el cap de llista, Sergio Palomo Chillerón, va dimitir al cap d'un any per "motius personals" i es van viure agressions i situacions molt complexes a l'Ajuntament. Palomo havia estat membre del neonazi Estado Nacional Europeo. També van dimitir o renunciar altres membres de la llista,  i la resta de mandat va quedar una acta o cadira de regidor vacant. Ara fa quatre anys PxC no va obtenir cap regidor a Santa Coloma ni als altres municipis de l'Àrea Metropolitana com L'Hospitalet o Sant Adrià del Besós on el 2011 n'havien obtingut.

Pel que fa a Manuel Murillo, el veí de Terrassa empresonat per haver cercat per whatsapp col·laboradors per matar al president Pedro Sánchez, Alberto Pérez reconeix que Murillo  havia anat a algun acte del  seu partit o en el que hi havia l'emblema o sigles del partit, però que no n'era militant. I afirma que Murillo té un transtont mental i psicològic i que tot i tenir armes, algunes d'elles manipulades cosa que és il·legal, era un farol que disposés d'armes de llarg abast per cometre el magnicidi. Murillo està empresonat a Quatre Camins i no va ser considerat per l'Audiència Nacional com a presumpte autor d'activitat terrorista, en anar per lliure. Va ser la coordinadora de Vox a Sabadell, Patricia Muñoz, qui després de comunicar a Javier Ortega Smith que Murillo deia per Whatasapp que volia fotre un tret a Sánchjez, va informar als Mossos del que Murillo deia a les xarxes socials sobre matar a Pedro Sánchez.

 Manuel Murillo en un acte recent de la Guardia Civil

CONDEMNAT UN NEONAZI DE TERRASSA A UN ANY DE PRESÓ PER AGREDIR A DUES DONES MAGREBINES UNA NIT DE FEBRER DE 2013

Un jutge del Penal número 1 de Terrassa ha condemnat a un any de presó  per un delicte d'atemtat a la integritat moral, a un home neonazi per agredir i proferir insults racistes a dues noies magribines a qui es va trobar a un autobús de la Línia 3, el 8 de febrer de 2013 a les deu de la nit, a les va amenaçar amb una navalla que una inscripció de les SS alemanyes.

El judici es va celebrar el passat 23 de juny, si bé l'acusat, tot i haver estat citat, no s'hi va presentar, celebrant-se el judici malgrat l'oposició de l'advocat defensor. La sentència el condemna per un delicte contra la integritat moral el neonazi, que ni tan sols va anar al seu propi judici, i li imposa el pagament d'una multa de 350 euros per una falta de lesions a les dues víctimes.

La sentència, que és més lleu del que establiria el Codi Penal, en aplicar-se l'atenuant de dilacions indegudes, donat que la causa va estar un temps paralitzada, també condemna al processat a indemnitzar amb 180 euros una de les dues dones, que va patir policontusions a conseqüència dels cops de puny que va rebre.

Segons considera provat la sentència, l'acusat, que anava vestit de paramilitar, es va trobar amb les dues dones quan viatjava en un autobús de la línia 3 de Terrassa la nit del 8 de febrer del 2013 i, "mogut per l'odi, el menyspreu i l'hostilitat" que sentia per elles "per motius racials", els va començar a donar cops de puny alhora que les insultava amb expressions com "quin fàstic de mores, odio a les mores i marxeu al vostre puto país".

El conductor de l'autobús, en adonar-se dels fet, va parar i va fer baixar a l'agressor i les dues víctimes, a les que va amenaçar amb un ganivet que portava una inscripció de les SS alemanyes. Les dues noies llavors van fugir. La Policia Municipal de Terrassa va interceptar l'acusat poc després i va admetre que havia participat en una baralla amb les dues dones, a les que, segons la seva versió, només havia apartat amb empenta perquè creia que anaven a pegar a la seva mare i a la seva novia. A conseqüència de l'agressió, una de les dones va patir contusions al genoll i la regió frontal esquerra, si bé les ferides sofertes en ser lleus impedeix condemnar el processat per un delicte de lesions.

La sentència, a més de l'any de presó, també prohibeix al condemnat a acostar-se a menys de 300 metres del domicili de les víctimes, el seu lloc de treball o qualsevol altre lloc on siguin durant dos anys.
Personalment en xoca l'actitud del conductor del bus d'expulsar del mateix tant a l'agressor com a les dues dones agredides.

 

´´´´




 ´´
........

EL CONSIDERAT LÍDER DE L'ATAC D'STROIKA I TRES NOIES PACTEN UNA PENA DE 15 MESOS DE PRESÓ PER L'AGRESSIÓ D'UNS MILITANTS D'ERC A TERRASSA

Javier C. M. considerat pels Mossos d'Esquadra i fiscalia el líder del CUSOS (grup violent d'Ultras Sur de l'Espanyol) condemnat a 19 anys de presó per l'atac neonazi d'Stroika a Manresa, i tres dones també imputades, han acceptat la proposta de conformitat entre la defensa, fiscalia i l'acusació particular de ser condemnats a  15 mesos de presó per l'agressió del dia 1 d'agost de 2010 a dos militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) quan feien una pintada independentista a Terrassa. 

Per aquesta agressió, l'acusació particular demanava 20 mesos de presó per a ell i les tres noies  que també van participar en els fets. El judici s'anava a celebrar avui, però les parts han arribat a un acord pel que els quatre acusats accepten una pena de 15 mesos, que només complirà Javier C, ja empresonat i amb atecedents. El passat mes de juny, el dia que es va iniciar el judici pels fets d'Stroika, Javier C i els altres condemnats per l'atac de Manresa van rebutjar una proposta d'acord dels advocats amb fiscalia i acusació que implicava assumir la culpabilitat, i finalment alguns d'ells van ser condemnats a penes superiors de les que es van negociar mentre s'intentava el pacte de conformitat per evitar el judici.
L'agressió per la que accepten la condemna de 15 mesos va tenir lloc quan els dos militants de les JERC es dirigien a acabar un mural independentista al carrer Colom de Terrassa, a una rotonda propera a l'accés a l'autopista C-58. En arribar al lloc els dos joves independentistes van ser envoltats per Javier C i dues noies, que els van començar a increpar i Javier C M va donar un cop de puny a un dels militants, i el va ferir al llavi. Tot seguit van començar a perseguir-los i els van donar cops a l'esquena. Quan un dels agredits va aconseguir trucar a la policia amb el mòbil, Javier C. M. i les dues noies van pujar a un cotxe conduït per una tercera noia -també condemnada- que els esperava i van fugir.  El fet que un policia de paisà que va veure part dels fets va apuntar la matrícula, va facilitar la identificació i detenció dels autors. Una de les dones condemnada per aquesta agressió, va ser jutjada per la seva presumpta participació en l'atac d'Stroika com a informadora i tasques de suport, però va ser absolta.
 S'ha de dir que el cas Stroika encara no està tancat del tot, no només pels recursos dels condemnats demanant l'absolució o una pena de només dos anys, i pel recurs en sentit contrari de la fiscalia i acusacions, sinó que està pendent el judici per la presumpte extorsió que va fer un dels acusats absolt, i altres tres joves a diverses persones per pagar el advocats dels seus companys

AMPLIA INFORMACIÓ A REGIÓ 7 SOBRE STROIKA AMB UN ARTICLE MEU

Obrir i llegir pdf, clica aquí
,,

Per obrir pdf i llegir, clica

Els Mossos atribueixen un funcionament
militar al grup dels setze nazis detinguts
Els cinc principals acusats de l’atac davant la Stroika, entre els quals el jove del Pont, decidien les accions i la resta les obeïa
JOSEP SALLENT | MANRESA

Combregaven cegament amb el feixisme i el nazisme, planificaven accions violentes per difondre les seves idees totalitàries i reclutaven militants d’ultradreta de tot el país per tal d’executar-les. Aquest és el perfil que fan els Mossos d’Esquadra dels cinc principals acusats de l’agressió contra tres joves que el 23 de març passat tenien la intenció d’assistir a un concert  antifeixista a la sala Stroika de Manresa, un dels quals va resultar ferit molt greu. Amb les detencions, dilluns, dels últims quatre acusats de participar en els fets (vegeu Regió7 d’ahir), la policia catalana dóna per desarticulada la banda, després d’haver capturat els setze participants en l’agressió.

Es dóna la circumstància que alguns d’ells han treballat com a porters de discoteca.

Els quatre darrers detinguts declaren avui al jutjat. Els Mossos els atribueixen la majoria de càrrecs de què ja estan acusats els dotze joves arrestats fa un mes, nou dels quals continuen en presó preventiva. El principal delicte és el d’assassinat en grau de temptativa, ja que la policia considera que van voler matar l’adolescent de 16 anys que va acabar ferit molt greu i que va salvar miraculosament la vida. Els altres delictes són d’incendi, pel foc que van intentar calar en un cotxe amb ocupants a dins; lesions, per les ferides que van causar en tres joves assistents més; danys i desordres públics.

Els cinc principals components integren el grup de detinguts del 13 de juny, a qui s’imputa també els delictes de pertinença a banda organitzada i de tinença il·lícita d’armes. Com ja ha informat aquest diari, un és un veí de Terrassa amb segona residència al Pont de Vilomara, que va ser presumptament l’encarregat d’idear l’atac a la Stroika i de buscar militants d’ultradreta de tot Catalunya   per formar l’excèrcitque perpetrés l’atac. Es tracta de Javier C. M., de 29 anys. Fa deu anys, quan vivia al Pont de Vilomara, ja va ser detingut per l’agressió racista contra una família immigrant de Sant Vicenç de Castellet. Tot i això, en el judici, va quedar absolt, després que el fiscal retirés els càrrecs contra ell perquè va considerar que no hi havia proves que l’incriminessin.     

Ara, els Mossos qualifiquen Javier C. M. de principal ideòleg de l’agressió davant la Stroika, comesa
com a represàlia del boicot que un centenar d’antifeixistes havien fet a un concert neonazi el dia de la Hispanitat. L’elecció de la sala Stroika de Manresa va ser fàcil: acollia un dels primers concerts de la gira antifeixista dels grups musicals Kop i Non Servium, és en un polígon de fàcil accés i, a més, l’acusat coneixia bé la zona. Javier C. M. es v a envoltar presumptament dels quatre feixistes amb qui solia preparar accions violentes i junts van planificar l’atac. A tots cinc, els Mossos els van requisar a casa objectes feixistes i armes prohibides.
Un és el neonazi Óscar R. R., de 33 anys, un dels més violents del grup, que vivia a Polinyà a casa dels
seus pares, d’edat avançada. Un altre és el jove de Capellades que va quedar en llibertat amb càrrecs,
Cristian T. S., de 26 anys. Els altres dos són Cristian C. M., de 28 anys i de Terrassa, i Daniel R. O., de 25
anys i de Castellar del Vallès.
El dia dels fets, a primera hora de la tarda, tots cinc van citar presumptament davant de l’hotel Don Cándido,de Terrassa, la resta d’acusats, procedents d’arreu del país. Alguns són de la Catalunya Central, com Daniel M. M., de 25 anys i de Sant Vicenç; José Manuel P. D., de 35 anys i d’Esparreguera, i Víctor E. G., de 25 anys i d’Igualada. La resta, de Tordera, Viladecavalls, Polinyà, Castellar del Vallès, Blanes i
Tarragona. Molts es coneixien per la seva vinculació a grups d’aficionats radicals i violents de l’Espanyol
i del Reial Madrid.

Víctimes aleatòries
Segons els Mossos, aquella tarda, els líders del grup van donar indicacions sobre l’atac a la resta, que
obeïen.Van preparar una acció ràpida, contundent, amb barres de ferro, punys americans i llançament de bengales per augmentar la confusió i facilitar l’atac i la fugida.
Es van disposar en formació militar i es van dividir en dos grups d’entre set i vuit persones, per assegurar l’èxit de l’operació. Es van dividir en dues furgonetes i van arribar a la Stroika una estona abans del concert. Les víctimes van ser del tot aleatòries: els primers joves que van trobar al carrer. L’adolescent de 16 anys ferit molt greu va ser colpejat de manera reiterada al cap amb barres de ferro i punys americans, i a les mans i braços, amb els quals intentava defensarse.
El noi va estar al llindar de la mort i va resultar amb un traumatisme cranioencefàlic molt greu.
JOSEP SALLENT | MANRESA

El presumpte líder del grup,
del Pont, va resultar absolt
d’una agressió racista a Sant
Vicenç ocorreguda el 2002

Els acusats reten culte a Franco, Hitler, el feixisme i el nazisme

Banderes amb l’esvàstica nazi;ensenyes espanyoles amb l’àliga preconstitucional; llibres de culte a Adolf Hitler i a Francisco Franco, un mocador d’homenatge a la División Azul (que va servir l’exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial);samarretes amb lemes feixistes,   antiindependentistes i antisionistes, punyals amb símbols nazis, un cinturó amb l’esvàstica... els Mossos d’Esquadra van requisar als domicilis dels cinc principals acusats una col·lecció d’autèntic tribut a les ideologies totalitàries del nazisme i del feixisme.
Amb els decomissos d’aquestes objectes, els Mossos volen demostrar que la banda cometia les seves accions violentes per difondre la seva ideologia. Segons la policia, els seus principals objectius eren persones, col·lec-tius o esdeveniments contraris a les seves idees feixistes.
És a dir, qualsevol col·lectiu de caire  independentista o antifeixista podia sofrir un atac de diversa consideració. Un altre dels col·lectius  que havia sofert l’atac i la violència per part d’alguns dels setze detinguts és el d’immigrants, pel sol fet del seu origen foraster.
De fet, una part dels detinguts militen en organitzacions d’ultradreta com el Moviment Social Republicà o Alianza Nacional. A més, tal com va publicar aquest diari, un d’ells es va presentar l’any passat com a candidat de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) a l’Ajuntament de Palafolls (Maresme), on la formació no va obtenir cap representació. Es tracta d’Antonio F. P., de 21 anys i veí de Tordera.
Molts dels detinguts també estaven vinculats als grups més radicals de l’Espanyol i del Reial Madrid. De fet, la gran majoria hauria protagonitzat aldarulls i episodis violents a l’entorn dels dos equips de futbol.
Al costat de tot aquest material de simbologia feixista, els Mossos van trobar als domicilis dels cinc principals acusats nombroses armes prohibides, des d’una pistola i porres extensibles fins a una defensa elèctrica i diversos punyals, a banda de bengales i de munició de fusells. No hi faltaven tampoc els punys americans que van utilitzar presumptament per cometre l’agressió contra les víctimes de la Stroika, a més a més d’objectes contundents.
La tinença d’aquestes armes prohibides suposarà l’agreujament de la petició fiscal de presó per als principals acusats. La suma de les penes demanades pel fiscal podria arribar a ser de 50 anys. Els experts jurídics creuen que la sentència final  que el jutge pugui imposar als principals imputats podria ser d’entre 20 i 25 anys de presó.
J.C.

EL FEIXISME LATENT
Xavier Rius

"No es pot catalogar tota la gent
que pertany a partits com
Plataforma per Catalunya de ser
feixistes. Però molts dels que els
lideren sí que són d’extrema dreta"


Si alguna conclusió es pot treure de la procedència diversa dels detinguts és que, a Catalunya,hi ha militants d’extrema dreta capaços d’organitzar-se i fer mal amb precisió paramilitar. Uns militants organitzats al voltant de hooligans del futbol, dins d’associacions que es mouen al
marge de la llei i dins, també, de partits legals que fan del no a la immigració la seva consigna, tot focalitzant el seu rebuig cap els musulmans. Algun dels ara empresonats ja s’havia vist implicat en els atacs contra musulmans a Sant Vicenç de Castellet. Grups amb estructures i objectius
diferents, però que en un moment determinat, com va ser davant la crida de venjar l’atac a pedrades que havia patit el concert de Democracia Nacional el 12 d’octubre, alguns dels seus membres més radicals poden aplegar-se amb un objectiu.
La policia ha confirmat que aquest vaser el mòbil, tal com vaig anunciar jo dies després de l’atac. I penso que els col·lectius antifeixistes que proposen l’acció a pedrades contra l’extrema dreta haurien de reflexionar sobre les conseqüències dels seus actes.
Per més que aquests grups d’extrema dreta, legals o no, facin del no a la immigració i la islamofòbia el seu eix, com hem vist en el material intervingut pels Mossos, defensaven el discurs antisemita del nacionalsocialisme. Es disfressen d’identitaris, però enyoren les idees del Tercer
Reich. Aquesta coincidència es va poder veure també fa deu dies a Torrejón de Ardoz, on Josep Anglada va organitzar una acte de la seva marca espanyola, Plataforma por la Libertad, per rebutjar la construcció d’una mesquita, quan entre els que eren el seu costat hi havia dirigents de l’Asociación de Amigos de León Degrelle, un cap de les SS que Franco va acollir, i els seus seguidors es reuneixen periòdicament per honorar-lo. Així, la islamofòbia és només una nova etiqueta amb la qual canalitzar la necessitat de culpabilitzar un col·lectiu diferent.
Poc es pot dir, més que constatar la seva perillositat, dels CUSOS, vinculats a les Brigadas Blanquiazules. Altres dels detinguts pertanyen a Alianza Nacional, amb poca implantació a Catalunya. Però d’altres militen o havien militat i en van ser candidats del Movimiento Social Republicano (MSR) i Plataforma per Catalunya (PxC). I és un fet que, fa poc més d’un any, molts militants de l’MSR van apropar-se a PxC en veure-hi en aquesta el futur. Però també és cert que molts d’aquests joves naveguen entre diferents sigles. Evidentment, no es pot catalogar tota la gent que pertany a aquests partits de ser feixistes. Hi ha gent que ha entrat a PxC de bona fe en rebutjar el canvi sociològic que de la seva ciutat. Però sí que molts dels que els lideren són d’extrema dreta. I amb proclames que els immigrants són xusma o que la CUP són rates de claveguera donen munició d’odi als que s’hi acosten.




«Per més que aquests grups, legals
o no, facin del no a la immigració el
seu eix, el material requisat defensa
el discurs antisemita del nazisme»
Llegir el meu article a regió 7, clica 
Llegir la informació complerta de J S. a Regió7, clica

Article al Periódico de demà, Entre Toulouse y Terrassa

 

 

Demá  dijous, em surt aquest article a El Peródico.

Casulament el 29 de setembre de 2010, també dia de vaga general, em va sortir un altre article a El Periódico....

 El islam y Occidente

Entre Toulouse y Terrassa

La masacre de Merah y la imputación de un imán alimentan los discursos que legitiman la xenofobia

XAVIER RIUS SANT La coincidencia de los asesinatos perpetrados por Mohamed Merah contra ciudadanos judíos y musulmanes en Toulouse y sus alrededores y la imputación judicial del imán de Terrassa, Abdeslam Laaroussi --por realizar sermones aconsejando pegar a las mujeres si se desvían de lo que él considera el camino correcto, manifestando además su inferioridad ante el hombre y la necesidad de evitar que la mujer trabaje fuera de casa--, ha vuelto a poner sobre la mesa el debate sobre la compatibilidad del islam con los valores democráticos. Han aparecido de nuevo opiniones que sin medias tintas culpan de los hechos al supuesto buenismo de las administraciones con la inmigración, convierten en presuntos sospechosos a los ciudadanos de origen magrebí y legitiman una islamofobia que, lejos de ayudar a solucionar los problemas de encaje cultural y precariedad que existen, solo benefician políticamente a quienes hacen de la xenofobia la base de su discurso electoral, y a aquellos que desde las propias colectividades de inmigrantes se oponen a la interculturalidad.

EL PERIÓDICO

LA MANERA de actuar de Mohamed Merah, con su planificación, frialdad, meticulosidad y falta de remordimientos, recuerda la de Anders Behring Breivik, autor de la masacre de Utoya y Oslo. La clase política y la sociedad noruegas reaccionaron unidas deslegitimando los argumentos de Breivik sobre el islam, defendiendo la esencia constitucional de la libertad religiosa en general y del islam en particular, y reafirmando la pertenencia de los inmigrantes a la sociedad local.
En el caso de Francia, a un mes de las elecciones presidenciales, Nicolas Sarkozy, ante unos crímenes que han segado la vida por igual de ciudadanos franceses judíos y musulmanes, ha realizado diversos gestos explícitos e implícitos, dando la razón a quienes desean convertir en sospechosos a los inmigrantes musulmanes. Así, ha hecho propuestas de difícil aplicación y de dudosa efectividad, como incluir en el Código Penal la consulta de ciertas webs o los viajes a ciertos países, asumiendo un lenguaje de sospecha más propio de la candidata del xenófobo Frente Nacional, ahora liderado por la más moderna Marine Le Pen. Un tono con tintes xenófobos que ya usó en verano del 2010 con sus propuestas inaplicables de expulsión de gitanos. Y está por ver si el anuncio de estas medidas le beneficiará electoralmente frente al socialista François Hollande o si, por contra, legitimará el discurso de Le Pen a quien, de alguna manera, Sarkozy está dando la razón.
Y es que, una vez más, cuando se lanzan mensajes de sospecha y se critica a quienes dudan de sus propuestas, como ha hecho Sarkozy con la izquierda a la que tacha de blanda, se está olvidando que el 95% de las víctimas que ha causado Al Qaeda en los últimos diez años son musulmanes, como también lo son, volviendo al debate generado en Catalunya por el imán, los principales perjudicados por sus prédicas..
El islam padece una dificultad institucional para adaptarse a los descubrimientos de la ciencia del último siglo, los avances sociales universales y la sustantividad de los derechos humanos porque, desde 1924, carece de la figura del Califa de la comunidad de creyentes, antes encarnada por el sultán de Estambul. Cuando la Turquía moderna de Atatürk abolió la figura del Califa, los musulmanes del mundo entero quedaron huérfanos de su cabeza visible que reinterpretara el Corán, como se hizo con el Antiguo Testamento. Reinterpretación que sí han hecho algunos países musulmanes sus propias leyes y constituciones.
Evidentemente, la mayoría de países islámicos tienen carencias a la hora de reconocer la libertad religiosa, sobre todo la de los nacidos musulmanes para dejar de serlo. Pero si comparamos la ley de la imperfecta democracia marroquí con lo que predica el imán de Terrassa, natural de Marruecos, sus palabras van en contra no solo del Código Penal marroquí, que prohíbe castigar a las mujeres, sino del Código de Familia o Mudawana del 2003. Un texto que equiparó en derechos y deberes a hombres y mujeres, en un país donde en las ciudades gran parte de ellas trabajan, algo que no gusta al imán de Terrassa. Y donde muchos admiten que han dejado de creer en Alá, mientras la mayoría aún cree: unos, relativizando sus preceptos; otros, siguiéndolos al pie de la letra.
ES CIERTO que en las banlieus francesas y en barrios de Terrassa, Mataró o Salt se mezclan situaciones sociales complejas con los problemas de identidad de muchos hijos de inmigrantes. Pero lo que ocurre en Terrassa y en otros lugares es que hay imanes que quieren imponer aquí a las mujeres unas costumbres que ya no cumplen en las ciudades marroquís. Y, ante esta disyuntiva, todos los discursos islamófobos, sean en contra de las palabras del imán, sean como respuesta al terrorismo de Merah, lo que generan es que las comunidades se cierren y que se refuerce el papel de guardianes como el imán de Terrassa, por lo que van en contra de la irreversible interculturalidad de ciudadanos iguales en derechos y obligaciones.
 link article a El Periódico

L'IMAM DE TERRASSA IMPUTAT EN BASE L'ARTCLE 510

Tal com avançava fa una setmana (clica aquí) les proves aportades pels mossos d'esquadra contra l'imam de Terrassa eren significatives. Ahir es va  fer pública la imputació per un delicte d'incitació a la violència i la discriminació per raons de sexe.

 I pels que ara aprofitaran aquest fet per dir que l'Islam i democràcia són incompatibles, recordo que al Marroc amb la Mudawana o Llei de Família de 2003, va prohibir aquest tipus de maltractaments i valoracions de que la dona sigui inferior.
L'Alcorà es pot -i s'ha- de reinterpretar.

 Link de la Mudawana o Codi de família, (aquí)

 

        
 
 Josep Comajoan comenta al 9 Nou el meu blog

Fiscalía Provincial de Barcelona, Diligencias de investigación nº 32/2012   Servicio de Delitos de Odio  y Discriminación

AL JUZGADO DECANO DE TERRASSA

EL FISCAL, de conformidad con lo previsto en el art. 5 de la Ley 50/1981, de 30 de Diciembre, reguladora del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal, y en los arts. 271 y ss y 773.2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, interpone QUERELLA CRIMINAL contra Abdeslam LAAROUSSI, (datos personales), por los siguientes:

ANTECEDENTES

PRIMERO:  En fecha 22/02/2012, tuvo entrada en la Fiscalía Provincial de Barcelona informe del Área Central d’Informació Exterior de la Comissaria General d’Informació de Mossos d’Esquadra, poniendo en conocimiento la grabación efectuada por la policía de dos sermones impartidos en fechas 16 y 20 de enero de 2012 por un imán musulmán en la localidad de Terrassa  con expresiones que pudieran ser constitutivas de un delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y de las libertades públicas garantizados por la constitución del art. 510 del código penal por su incitación a la violencia y a la discriminación contra las mujeres.

SEGUNDO: Por si los hechos pudieran ser constitutivos de delito, de conformidad con los arts. 773.2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal y 5 de la Ley 50/81 de 30 de Diciembre, modificada por Ley 14/03 de 26 de Mayo, la Fiscalía acordó la apertura de diligencias de investigación penal nº 32/2012, a fin de proceder al esclarecimiento de los hechos, librándose oficio al Cuerpo de Mossos d’Esquadra a fin de que continuaran las diligencias necesarias para el esclarecimiento definitivo de los hechos confeccionando el correspondiente atestado y concretamente la práctica de las siguientes diligencias:

-          Declaración de los agentes de policía que presenciaron y grabaron los dos sermones y en la cual deberán describir expresamente y con sumo detalle los gestos del imán al explicar cómo se ha de golpear a la mujer (folio 8 del informe.).

-          Facilitar la identidad profesional de las personas que hayan traducido las citadas grabaciones, indicando la titulación que tengan sobre sus conocimientos de lengua árabe clásico.

-          Aportar copia íntegra de la grabación en el correspondiente soporte.

-          Recibir declaración en calidad de denunciado con asistencia preceptiva de letrado a Abdelasm Laaroussi.

-          Finalizadas las diligencias correspondientes,  remitir el atestado a Fiscalía con el resultado final de la investigación.

HECHOS

En cumplimiento de lo anterior en fecha 9/03/2012 ha tenido entrada en Fiscalía atestado nº 79120/2012 de Mossos d’Esquadra con los resultados definitivos de la investigación llevada a cabo. Del contenido del atestado se desprenden los siguientes hechos:

PRIMERO: El pasado mes de diciembre de 2011, el Área Central de Información Exterior de la Comisaría General de Información de la Policía de la Generalidad-Mossos d'Esquadra recibió una información según la cual el imán de la mezquita situada en la calle doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa, estaría aprovechando su condición de líder religioso dentro de la comunidad musulmana de Terrassa para proferir mensajes claramente discriminatorios y vulneradores del principio de igualdad y del derecho a la integridad física y moral de la mujer.

Estos mensajes habrían sido pronunciados por el imán con ocasión de los sermones que predica ante los fieles que asisten a la mezquita los viernes al mediodía, el día de la semana de referencia del colectivo musulmán y que congrega el volumen de fieles más elevado en la mezquita.

Los días 16 de diciembre de 2011 y 20 de enero de 2012, en ambos casos día viernes, agentes no uniformados de Mossos d’Esquadra asistieron a la mezquita situada en la calle Doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa, con la finalidad de registrar los sermones que habitualmente imparte el imán en este centro de culto los viernes al mediodía para analizar su contenido, constatar la veracidad de las informaciones recibidas y, dado el caso, determinar la posible conducta delictiva del imán al proferir los mensajes, siendo grabados por un agente en soporte de audio los sermones que impartió el imán estos dos días en este centro, mientras otro agente, desde el exterior del local, comprobaba la asistencia y el perfil de los fieles que estaban presentes en la mezquita en el momento de los sermones.

SEGUNDO.- La importancia del Imán en la religión musulmana.

La persona que impartió los sermones en ambos días fue Abdeslam Laaroussi, contratado por la Asociación Cultural Musulmana de Terrassa y la Comunidad Musulmana de Terrassa, ajenas a estos hechos, para dirigir los sermones y las oraciones de la mezquita de la calle Doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa. Por lo tanto, es la persona que habitualmente desarrolla las funciones de imán en este centro de culto.

En este punto, cabe hacer referencia al papel fundamental que para los musulmanes representa la figura del imán dentro de este colectivo.
El imán no sólo es la persona encargada de presidir y dirigir la oración colectiva, sino que es la persona a la que acuden los fieles para obtener respuesta tanto las cuestiones religiosas como las cotidianas, ya que dentro de la religión islámica estos dos conceptos están estrechamente ligados. Por lo tanto, el imán se convierte en el guía espiritual de la comunidad y en la autoridad moral y conductual de los fieles musulmanes, hasta el punto que suele ser el encargado de velar por las buenas costumbres de los musulmanes del barrio donde radica la mezquita. En consecuencia, esta figura goza de un elevado poder de convicción y de un eminente estatus de liderazgo dentro de la propia comunidad.

TERCERO.- La mezquita.

Los dos sermones cuyo contenido se expondrá en el apartado siguiente tuvieron lugar en la mezquita de la calle Doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa.

Es relevante resaltar la importancia del lugar físico y contexto en el que el querellado profirió los sermones, ya que la mezquita constituye el centro de referencia de los musulmanes en todo el mundo.
Este hecho cobra especial relevancia en las comunidades islámicas de origen inmigrante que residen en Occidente, las cuales encuentran en la mezquita no sólo su espacio de referencia religiosa, sino también un lugar socializador e identitario.

La mezquita es así el espacio en el cual se organiza no sólo la vida religiosa de la comunidad musulmana de Terrassa, sino también el lugar a través del cual se organiza buena parte de la actividad social, cultural y conductual de este colectivo.

En este sentido, hay que tener en cuenta que la mezquita de la calle Dr. Pearson también que es la única mezquita existente en Terrassa y que la comunidad musulmana de esta ciudad es muy importante, lo que convierte este centro de culto como el lugar de referencia y el único territorialmente hablando donde pueden reunirse los fieles musulmanes del municipio para la práctica de su confesión y ritos religiosos.

En relación a los días concretos en los que el querellado pronunció los sermones, hay que decir que tanto el día 16 de diciembre de 2011 (sermón 1) como el 20 de enero de 2012 (sermón 2) coincidieron con la oración del viernes al mediodía, día de la semana de referencia del colectivo musulmán y cuando se congrega el volumen más elevado de fieles en la mezquita.

Concretamente, tanto el día del sermón 1 como el día del sermón 2 se pudo constatar con fechas 16 de diciembre de 2011 y 20 de enero de 2012 respectivamente como la mezquita estaba absolutamente llena en si interior y como muchos fieles tuvieron que escuchar el sermón y realizar las oraciones en el exterior del centro. Según estimaciones policiales, teniendo en cuenta que el aforo del local es de 1.200 personas aproximadamente, se puede determinar que ambos días la asistencia aproximada fue en torno a las 1.500 personas.

Cabe mencionar también que casi la totalidad de los asistentes en estos dos días eran hombres y niños de todas las edades y la presencia de mujeres fue meramente testimonial, unas 50 aproximadamente, en proporción al número total de asistentes de género masculino.

CUARTO.- Análisis de los sermones.

En los días 16 de diciembre de 2011 y 20 de enero de 2012 el señor Abdeslam Laaroussi en su calidad de imán impartió los sermones en árabe, por lo que los archivos de audio grabados tuvieron que ser traducidos al castellano en sede policial para poder constatar y analizar su contenido.

Del contenido de las traducciones se desprenden expresiones que serían penalmente relevantes, donde directamente en algunas de ellas se incitaría a la violencia física y psíquica contra la mujer, y en otras se promovía entre los fieles asistentes la discriminación contra la mujer, con un tono donde el hombre ostentaría una posición de absoluta superioridad y de control sobre la mujer, discordante con el principio de igualdad (art. 14 CE) y la igualdad de derechos y obligaciones entre cónyuges (arts. 15,  19 y 41 del Estatuto de Autonomía de Catalunya, arts. 14 de la Constitución, arts 231 y ss del Código Civil de Catalunya y arts. 66 y ss del Código Civil) y haciendo una perturbadora e inquietante crítica de las leyes españolas que reconocen la igualdad entre hombres y mujeres, así como de los sistemas de protección de la mujer para la defensa de sus derechos y contra la violencia de género.

Los fragmentos más relevantes son los siguientes:

Sermón 1 día 16 de diciembre de 2011

“Vamos hablar de algunos problemas que pasan dentro del hogar y vamos a tratar algunas soluciones que el Islam ha propuesto para estos conflictos...”

“...En efectivo según lo recogido por ABOU HOURAIRA, nuestro profeta dijo:

 “Tratar bien a las mujeres y otorgarles sus derechos, sin duda la mujer ha nacido de una costilla torcida, y lo mas torcido de una costilla es la parte delantera” y otro discurso del profeta dice “la mujer es como una costilla, si intentas poner la costilla recta la rompes, y si quieres disfrutar con ella, disfruta a pesar de estar torcida” y otro discurso del profeta “antes de romperla, mejor el divorcio”.

Si hay cosas de desobediencia y de actitudes malas, el hombre musulmán no debe precipitarse al divorcio, ni que se deje llevar en los momentos de tensión. Tiene que meditar, tiene que reflexionar y sobre todo tiene que aplicar lo que el Islam nos ha dictado. Hay métodos y soluciones para estos conflictos.

Dios todopoderoso nos indicó como comportarnos con la esposa y como solucionar los conflictos conyugales.

Estas soluciones están citadas en el sagrado Corán, especialmente en la Surrat número 4 AN- NISSAE (Las mujeres). En esta surrat, Dios dice:

“¡Amonestad a aquéllas de quienes temáis que se rebelen, dejarlas solas en el lecho, pegarlas! si os obedecen, no os metáis más con ellas, Alá es excelso, grande”

... Si desean reconciliarse, Alá hará que lleguen a un acuerdo. Alá es omnisciente, está bien informado”

¡Hermano! lo que no debes hacer es utilizar soluciones o métodos que el Islam no nos ha aconsejado, y que tu comportamiento con tu esposa no sea el que está recogido en el Corán y la Sunna.   Efectivamente el hombre le tiene que enseñar a su esposa las obligaciones y los deberes que Dios nos ha dictado. Si no acata estas obligaciones, el paso siguiente es que el hombre deje sola a su esposa en el lecho, solamente en el lecho, negándole las relaciones sexuales pero no debe dejarla sola y abandonarla en el resto de las habitaciones del hogar.

Es una solución, hermanos, para el conflicto que puede haber con la esposa.

Y sí, hermanos, con este método no se soluciona el conflicto, pues tienes que acudir a los golpes, ¿cómo son estos golpes? los golpes no son lo que provocan las fracturas de los huesos, no son los que hacen correr la sangre, no son los golpes en la cara... no. El Islam te dice:

No afeas, no golpees en la cara, no hagas correr la sangre, esto es el Islam, puede ser que en algunos momentos los golpes se limitan a dar golpes con el Siwak, a veces se limitan así.

Los gestos que en ese momento hace el Imán explicando a los fieles cómo se ha de golpear a la mujer son descritos por el agente de Mossos d’esquadra que estuvo presente en el sermón, identificado con número profesional (dato personal), el cual en declaración prestada en el atestado señala  “Que en ningún momento el imán ha leído ningún texto escrito mientras profería este sermón. Que seguidamente el imán levanta la mano derecha, la abalanzó hacia delante y de exterior a interior como un tipo de golpe que debe utilizarse para castigar a la mujer”. Seguidamente dijo:

“...En el Islam los golpes son una practica tolerable, pero los golpes tienen límites a los que se llega cuando las otras soluciones no son efectivas.

Estos métodos o vías que utiliza la persona para solucionar estos conflictos tienen que ser discretos, que nadie sepa de ellos fuera de la vida conyugal...”

“... La relación conyugal esta basada en derechos y obligaciones, el hombre tiene obligaciones con su mujer y también la mujer tiene obligaciones con su marido como se dice en el Corán “ellas tienen derechos equivalentes a sus obligaciones, conforme al uso, pero los hombres están un grado por encima de ellas, Alá es poderoso, sabio.”

“... Hoy en día una de las causas del divorcio es que la mujer sale a la calle a trabajar y se convierte en una mujer independiente, con su propia cuenta bancaria quedándose los niños sin educación.

Esta mujer que tiene su propia independencia, que tiene trabajo y dinero, mira al hombre con una mirada de desprecio. El hombre en este caso tiene que trabajar también en casa, como preparar la comida y lavar la ropa, y esto conlleva a una ruptura y conflicto entre el hombre y la mujer.

Por eso, hermano musulmán, tienes que ser orgulloso, debes proteger tu fe y tu honor...”

Sermón 2 día 20 de enero de 2012-03-14.
Los fragmentos del sermón más relevantes son los siguientes:

"...Tienes que saber, hermano musulmán, hermana musulmana, que esta tierra está dotada de unas leyes contrarias a las leyes islámicas. Estas leyes protegen…¿a quién protegen? Protegen a la mujer, lo que se hace llamar los derechos de la mujer, lo que se hace llamar el derecho del niño. Protege a lo que se hace llamar derecho de tal y cual."
"La mujer puede llamar a la policía y hacer que estos acudan a su casa, a la casa de sus padres, y así la policía amenaza a su padre y a su madre. Les amenaza ¿con qué?, les amenaza ¿con qué hermanos?, con el castigo, un castigo carcelario o algo parecido,o un castigo educativo si ellos se meten en los asuntos de sus hijos, así la chica tiene libertad, la chica va donde le da la gana, a cualquier lugar que quiera, vuelve a la hora que le da la gana, bebe alcohol y no pasa nada, toma drogas y no pasa nada, tiene a un amigo y lo trae a casa y no pasa nada, tiene a un perro como mascota y no pasa nada, da igual lo que haga si tiene más de 16 años, y tal y cual..]"

“Esta ley protege, ¿a quién?, protege a esta gente pero, hermana musulmana, debes saber que sea una niña o una mujer, y este asunto se refiere sobre todo a la mujer y a la hija, un hijo que amenaza a su padre con llamar a la policía, o que la mujer amenaza, ¿con qué?, amenaza a su marido con llamar a la policía, o con que tiene un número de  teléfono particular..."

“... Que la mujer, que la chica, que el hijo sepan todos que en el día del juicio final no habrá nadie que les pueda cubrir.

Que la persona, en el día del juicio final, no tendrá ni dinero, ni hijos, ni policía, ni gendarme  que le puede ayudar. Se tendrá en cuenta la fe, la buena obra, la obediencia al marido, la obediencia al marido y la obediencia a los padres.

PERSONA QUERELLADA

Abdeslam LAAROUSSI (datos personales), como persona que pronunció los dos discursos expuestos en los puntos anteriores.

COMPETENCIA TERRITORIAL

            La denuncia que dio origen a los presentes hechos fue presentada ante la Fiscalía Provincial de Barcelona, Servicio de Delitos de Odio y Discriminación, con sede en la ciudad de Barcelona pero los sermones fueron impartidos en la ciudad de Terrassa y por tanto el presunto delito fue cometido en dicho partido judicial.

DELITO IMPUTADO

Artículo 510.1 del código penal.

 Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la perteniencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía.

PETICIÓN DE DILIGENCIAS

(reservado)

                        En Barcelona a 14 de marzo de 2012

                                               EL FISCAL, M.A. AGUILAR  

---