L'ASSISTÈNCIA MOLT MENOR DE LA PREVISTA A L'ACTE DE VOX A MONTJUÏC, TOT I QUE HAN VINGUT AUTOCARS D'ALTRES LLOCS D'ESPANYA, MOSTRA QUE EL DISCURS ULTRANACIONALISTA CENTRALISTA I DEMANANT LA SUPRESSIÓ DE LES AUTONOMIES, EL TANCAMENT DE TV3, CAPGIRAR LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA I ULTRACATÒLIC, TÉ POC SUPORT ENTRE ELS VOTANTS UNIONISTES A CATALUNYA. Vox, més enllà de la mà dura amb Catalunya, vol assemblar-se més als ultralliberals Trump o Bolsonaro, que a Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya

L'acte de Vox d'aquest migdia a l'avinguda Maria Cristina ha aplegat molta menys gent de la que s'esperava, més tenint en compte que han vingut militants i simpatitzants de Vox d'altres parts d'Espanya en cotxe, AVE i autocars. Només cinc mil persones segons la Guàrdia Urbana, quinze mil segons el organitzadors. Però donat que no omplien ni la tercera part de l'avinguda, crec que la xifra de la Guàrdia Urbana és bastant realista.  L'alcaldessa Ada Colau els hi ha fet un gran favor negant-lis el Palau Sant Jordi, perquè si haguessin fet l'acte al Palau, que té una capacitat d'entre 18.000 o 20.000 persones, la foto de la punxada hagués estat monumental.

A l'acte entre el públic hi havia membres de la bona part de la ultradreta catalana, ara integrats o simpatitzant amb Vox. Des de brigades GDR de Tabàrnia, fins als militants i regidors de Plataforma per Catalunya que han entrat a Vox; des d'antics militants del Casal Tramunatna, i del MSR, a membres de Generación Identitaria; des de Javier Barraycoa -aquest dies enfeinat amb l'obertura del nou local patriòtic, el Club Empel- i altres membres de Somatemps, a defensors dels llegat requetè i dels Terços de Flñandes, visible amb diverses banderes,  I també moltes banderes de la Guàrdia Civil i la Legió de la que s'ha cantit l'himne "Soy el novió de la muerte" en començar l'acte.

Però més enllà de l'entusiasme que han mostrat els assistents per les paraules de Juan José Aizcoirbe, de Lola Martín, de Santiago Abascal, del cap de llista per Barcelona Ignacio Garriga, i l'advocat Javier Ortega Smith, demanant més mà dura, la presó pels polítics catalans -també Quim Torra-, la supressió de la Generalitat, el tancament de TV3 i la dissolució del cos de Mossos d'Esquadra, i els reiterats retrets a la "derechita cobarde" del PP, Ciudadanos i alguna entitat que se suposa que era Societat Civil Catalana, el fet és que aquest discurs té pocs suports entre l'unionisme conservador a Catalunya. Potser donarà vots a Madrid o Andalusia, però no a Catalunya. Abascal, però, ha dit una cosa curiosa. Ha dit que calia treure la Generalitat als qui ara la governen i "retornar-la als catalans". Vol dir això que es repensa la proposta de dissóldre l'estat autonòmic?

Avui els oradors s'han centrat en com afrontar el problema amb Catalunya i no han dit res dels altres temes estrella de Vox: l'avortament, les polítiques de gènere, el rebuig al matrimoni gai, etc.  Sí que s'ha parlat una mica d'immigració i dels lligams amb Llatinoamèrica, però no han parlat d'economia, ni de pensions, ni de política tributària, ni educativa, més enllà de denunciar l'adoctrinament a les escoles. No sé com els hi anirà amb les seves propostes a la resta de l'estat, ni si hi ha suficients votants per les tres dretes que centren els seus programes amb la mà dura amb Catalunya. Però de la mateixa manera que dies abans de les eleccions andaluses vaig dir que Vox treuria millors resultats del que dien les enquestes i així va ser, ara dic que els seus resultats a Catalunya no seran bons. 

I acabo amb una reflexió. El capde llista per Barcelona és l'odontòleg de Sant Cugat, hispano-guineà, Ignacio Garriga, exmilitant del PP i d'idees ultracatòliques. Garriga va militar al PP com el seu cosí i mentor, Joan Garriga, tots dos amb Montserrat Nebrera. Quan Nebrera per el 2009 el Congrés en el que va disputar la presidència del partit a Sánchez Camacho, Joan Garriga va anar a PxC, mentre que Ignacio va formar part del partit i candidatura Alternativa de Govern de Nebrera al Parlament el novembre de 2010, anant de número 18 a la candidatura.

Avui Ignacio Garriga que ha fet un emotiu discurs defensant la identitat espanyola, ha acabat amb un "¡Que Dios os bendiga!" cosa que fa pensar que el model de Vox, més enllà de l'Espanya centralista i la presó pels polítics catalans, és més Bolsonaro o Trump que Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya. I jo em pregunto, te cabuda una ultradreta ultracatòlica i antiavortista a la Catalunya i Espanya del Sigle XXI. Jo sincerament ho dubto. Tot i aixó haurem de veure com evoluciona la campanya electoral de les generals, i com afecten els resultats de Vox a les generals, si no són tan bons com esperen,  a la campanya de les municipals, autonòmiques i europees.  
Pel que fa a les protestes violentes que s'han donat a l'altra banda de la plaça, ho he dit reiterades vegades. Considero un error contramanifestar-se al mateix lloc on la ultradreta fa els seus actes. Els actes violents deslegitimen a l'antifeixisme. I poden fer baixar la testosterona d'alguns, però són accions totalment contraproduents i equivocades.

 Ignacio Garriga

 Javier Ortega Smith

Alberto Tarradas, cap de llista per Girona, Javier Ortega Smith, l'advocat Pedro Fernández, i el número dos per Barcelona Juan José Aizcoirbe

Ignacio Garriga amb Jorge Buxadé. Buxadé será cap de llista a l'ajuntament de Barcelona o anirà a la llista del Parlament Europeu? 

VOX FA AQUEST DISSABTE 23-F L'ASSEMBLEA GENERAL EN LA QUE APROVARÀ PER ACLAMACIÓ A "LA BÚLGARA" LA SUPRESSIÓ DE LES PRIMÀRIES PER FER LLISTES, QUE SERAN DECIDIDES PEL COMITÉ EXECUTIU NACIONAL. Això permetrà col·locar als seus dirigents al capdavant de llistes al Congrés de fora de Madrid on l'escó estigui assegurat. Sembla segur que els exdirigents de PxC, Mónica Lora, August Armengol, Sergi Fabri i Nacho Mulleras encapçalaran les llistes de Vox per Mataró, El Vendrell, Salt i Olot. L'advocat de l'acusació al Suprem, Ortega Smith, podria ser el cap de llista per Barcelona. El 30 de març Vox vol omplir el Palau Sant Jordi

Aquesta matinada els afiliats a Vox han rebut un mail amb els documents del congrés o Assemblea General Ordinària que celebrarà el proper dissabte 23 de febrer a Madrid, amb els documents proposats pel Comitè Executiu Nacional per tal que hi donin el seu vistiplau via telemàtica fins divendres i que, amb tota probabilitat, seran aprovats per aclamació "a la búlgara" en l'Assemblea de dissabte a la que només hi assistiran el Comité Executiu Nacional i els membres del comitès executius provincials, unes 400 persones.    

Entre els cinc documents a aprovar hi ha el  nou redactat de l'article 24 dels estatuts del partit  que suprimeix la necessitat o possibilitat de fer primàries local o provincials per les llistes electorals. El nou redactat de l'article 24 estableix que els candidats al Congrés, Senat i  Parlament Europeu seran decidits pel Consell Executiu Nacional, prèvia consulta als comitès provincials. I les llistes als parlaments autonòmics i ajuntaments seran  proposades pels comitès executius provincials, i el Comitè Executiu Nacional  les revisarà i modificarà si ho considera oportú. Aquest és el redactat de modificació dels estatuts: 

Artículo 24.- Procedimiento para la designación de candidatos a cargos públicos electos
1.Los candidatos a elecciones autonómicas, de ciudad autónoma, insulares y municipales.
Los CEP (Comités Ejecutivos Provinciales) y los CECA (Comités Ejecutivos de Ciudades Autónomas) propondrán al CEN (Comité Ejecutivo Nacional) los candidatos a dichas elecciones, de entre los afiliados que cumplan con los requisitos establecidos por el CEN. El CEN, revisará, modificará y en su caso aprobará la lista electoral definitiva.
2.Los candidatos a elecciones generales (Congreso de los Diputados y Senado) y europeas (Parlamento Europeo).
El CEN aprobará las listas de los candidatos definitivos, previa consulta a los CEP y a los CECA, que cumplan con los requisitos establecidos por el CEN.

3. Podrán concurrir como miembros de una candidatura todos aquellos afiliados que estén legitimados para ser candidatos a cargo público electo por la legislación vigente e interna del partido, en cada proceso electoral, y ello sin perjuicio de que el CEN, en determinadas situaciones, apruebe la concurrencia de candidatos independientes.

Amb aquesta modificació la direcció de Vox tindrà la clau per decidir totes les llistes i podrar posar encapçalant llistes al Congrés d'altres províncies, a dirigents que viuen a Madrid. Això també facilita que al menys quatre dirigents de Plataforma per Catalunya (PxC) encapçalin les candidatures de Vox als seus ajuntaments, cosa que PxC hauria pactat amb Abascal i Ortega Smith en les negociacions que van tenir lloc a Madrid i se'ls hi va exigir que prèviament PxC sortís de Respeto i trenqués amb España 2000  i després  dissolgués el partit. En tenir a partir de dissabte l'Executiva Nacional l´útima paraula per designar caps de llista, se solventen les possibles objeccions que el coordinador de Vox del Maresme havia posat a que Mónica Lora encapçalés la llista de Mataró.

Totes les reticències públiques de la Secretària General de PxC, Mónica Lora, a dissoldre PxC i declaracions anunciant que es presentarien fent una coalició Vox-PxC als ajuntaments on PxC té regidors o grup local, haurien estat només un teatre o un estira i arronsa per aconseguir garanties que ella i altres membres de PxC poguessin encapçalar les llistes de Vox. Ara per ara sembla segur que Lora encapçalarà la llista de Vox a Mataró, el fins ara president de PxC, August Armengol la del Vendrell, Sergi Fabri la de Salt i Nacho Mulleras la d'Olot. No està assegurat quin lloc ni a quines llistes aniran David Parada o Jordi de la Fuente.

 August Armengol regidor del Vendrell,

 Sergi Fabri, regidor de Salt

 Mónica Lora, regidora de Mataró

 Nacho Mulleras, exregidor d'Olot

Pel que fa a les llistes de Vox a l'Ajuntament de Barcelona i al Congrés dels Diputats, estan ben posicionats l' hispà-ecuatoguineà exmilitant del PP, Ignacio Garriga (cosí de Joan Garriga de PxC i ex PP) ex membre del PP i del partit Alternativa de Govern de Montserrat Nebrera, l'octubre de 2010), i l'advocat Jorge Buxadé. Fa uns mesos es va parlar del Secretari General del partit, l'advocat Javier Ortega Smith com a possible cap de llista a l'Ajuntament, que ha agafat molta rellevància mediàtica per les querelles pel Procés i que fa d'acusació popular aquest dies a Tribunal Suprem. Ara el seu nom sona per encapçalar la llista de Barcelona al Congrés. 
Seria una aposta provocadora, però Ortega Smith és una persona que diu que li agrada afrontar reptes, és exmilitar professional de les COE i ha realitzat accions com fer sis kilòmetres nadant per posar una bandera espanyola a Gibraltar. I tot que no està assegurat ara per ara ni que Vox entri a l'Ajuntament, ni que obtingui diputat a Madrid per Barcelona, la seva presència durant la campanya electoral a Barcelona -amb les tensions que es generarien per les protestes habituals als actes i carpes de Vox- li donaria una rellevància mediàtica que beneficiaria al partit fora de Catalunya, més enllà que oferiria un perfil potent que faria ombra a Catalunya al debilitat PP català i a Ciudadanos de qui es dirà que acabarà pactant amb Pedro Sánchez. Per obtenir escó de diputat a Barcelona cal aconseguir uns 80.000 vots, i per entrar a l'Ajuntament cal superar el 5% dels vots, o sigui uns 35.000 vots obtenint-se així dos regidors. Personalment dubto que finalment Ortega vagi a la llista de Barcelona, abandonant un lloc segur a la llista de Madrid o altres províncies. De moment, demostrant que Vox aposta fort pensa fer un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona el 30 de març.