Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jorge Buxadé. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jorge Buxadé. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de desembre del 2025

La crisis de Revuelta y las consecuencias que Abascal se niegue a crear unas juventudes de Vox.


                   


Vox es un partido hecho a la medida de Santiago Abascal, monarca absoluto del mismo, pese a no ser votado nominalmente por los afiliados.  A pesar de las buenas palabras sobre participación de los afiliados con la que se creó con Ortega Smith y Vidal Quadras, una vez Abascal se despojó de Vidal Quadras, gracias a las diversas modificaciones de estatutos, que hacen inviable la presentación de candidaturas alternativas, Abascal hace ya tiempo que, siendo candidato único, es proclamado por aclamación una y otra vez como su presidente

Con la excusa que Vox no reconoce el estado autonómico no tiene ejecutivas regionales, nombrando el Comité de Accion Política -formado por Abascal y tres o cuatro personas más designadas por él- a los presidentes provinciales y a los candidatos a las distintas elecciones. Y al igual que Vox no tiene Comités Ejecutivos regionales, evitándo así Abascal barones territoriales que puedan cuestionarlo, tampoco tiene juventudes del partido. Abascal, que fue Presidente de las Nuevas Generaciones o juventudes del PP en el País Vasco, siempre ha rechazado que el partido tuviera juventudes. La portavoz de juventud de Vox es la diputada al Parlament de Catalunya, Júlia Calvet Puig, que siendo diputada en la cámara catalana y residiendo en Barcelona, poco puede ejercer su cargo, más allá que al no existir las agrupaciones locales, provinciales y autonómicas de jóvenes de Vox, tampoco tendría con quién reunirse, escuchar o dar intrucciones si visitara en ejercicio del cargo las distintas provincias.


Al no tener una estructura juvenil dentro del partido y con voz en la dirección, jóvenes afiliados a Vox, algunos con cargos en el partido o a sueldo del mismo, crearon el verano de 2023 Revuelta. Asociación que  que nunca se legalizó, usando para sus actos y el cobro de cuotal el paraguas de la  "Asociación Social de Mayores, ASOMA" -un nombre y objetivos muy apropiado para un grupo político juvenil- que es la que formalmente cobra las cuotas y donativos de los miembros y simpatizantes de Revuelta. Quien se presenta como su presidente es el militante de Vox y hasta un par de años a sueldo del partido como organizador de  muchos de sus actos, Jaime Hernández "El Pelos". Otro de sus dirigentes y que continua en Vox es Arturo  Villarroya, asistente de Jorge Buxadé en el Parlamento Europeo. Y Revuelta ganó mucho protagonismo hace dos años en las protestas de  Noviembre Nacional en Ferraz contra la ley de Amnistía, y un año más tarde recogiendo fondos y ayuda para las víctimas de la DANA en Valencia.

              



Jaime Hernández, El Pelos cuando se ganaba la vida como organizador de eventos y campañas de Vox

Siendo público que Jaime Hernández "El Pelos" se había distanciado del partido, al dejar Vox de usar sus servicios profesionales para la organización de actos y eventos, el pasado 14 de julio, Ignacio Arsuaga galardonó con los Premios Hazte Oír 2025 a Jaime Hernández y al ex vicepresidente de Castilla y León, Juan García Gallardo, que haciendo pública sus discrepancias con Abascal, se dio de baja del partido.   


 Vídeo de las declaraciones de Jaime Hernández, El Pelos, en los que diplomáticamente se refiere a Abascal
                                                    

Todo estalló el pasado 5 de diciembre cuando el vicepresidente de la asociación, Arturo Villarroya González, anunció a través de las redes sociales su dimisión y la de otro miembro de la Junta Directiva, Javier Esteban Bejarano, responsable de redes de Vox; mientras que, en un mensaje separado, también comunicó su baja la exportavoz de Revuelta Elsa Almada. Villarroya no es un don nadie en Vox, sino que es el asistente del eurodiputado Jorge Buxadé en Bruselas. Los dimisionarios denunciaban que Revuelta o las personas que contralan la asociación se habían apropiado de parte de los cientos de miles de euros recogidos por la asociación para ayudar a las víctimas de la DANA en Valencia. Y el  30 de noviembre, Villarroya y Esteban interpusieron  una denuncia ante la Fiscalía por "presuntas irregularidades graves, posible estafa en el destino de fondos y en el cobro de cuotas de afiliación sin derechos asociados". 

Hay que recordar, ya que sino no se entiende la crisi vivida en Revuelta, que su  líder, Jaime "El Pelos" hace dos años cayó en desgracia en el partido, que dejó de contratarlo para organizar actos y eventos. Y poco después en junio de 2015 fue uno de los díscolos o caídos en desgracia de Vox que, nada inocentemente, fue galadonado por Hazte Oir, asociación presidida por Ignacio Arsuaga que hace tres años rompió con Abascal.

(ACTUALIZADO MIÉRCOLES 17 DE DICIEMBRE DE 2025: El diario ABC informa que Javier Esteban Bejarano dimite de sus cargos en Vox al ser acusado por un militante de acosarlo sexuamente en octubre de 2023, cuando el era menor de edad. Esteban afirma que es una denuncia falsa presentada desde el entorno de Revuelta tras sumarse él a las denuncias de malversación de los fondos conseguidos para las víctimas de la Dana) 

diumenge, 9 de febrer del 2025

La ultradreta d’Abascal, Orban i Le Pen, lloa Trump i Netanyahu des de Madrid. El Triangle





Xavier Rius Sant, El Triangle, diumenge 9 de febrer de 2025

Aquest divendres i dissabte Santiago Abascal ha aplegat a Madrid als líders del grup Patriots, tercera força del Parlament Europeu, amb la presencia de l’hongarès Viktor Orbán, la francesa Marine Le Pen, l’holandès Gert Wilders, l’italià Matteo Salvini, i el portuguès André Ventura, que enlluernats per la victòria i el múscul mostrat aquests primers dies per Donald Trump, han cridat a Make Europa Great Again, fer Europa gran de nou, i a trencar com ell amb tots els consensos aconseguits a Europa i bona part del món els últims vuitanta anys. Des del Tribunal Penal Internacionals a la Organització Mundial de la Salut, la UNESCO, els Acords del Clima i el acords de lliure mercat que suprimien aranzels.

Podria sorprendre que Patriots triés el novembre passat Abascal com a president, qui com es veu en els vídeos dels corrillos i salutacions abans dels actes de dissabte i del sopar de divendres, Abascal estava en tot moment acompanyat d’algun altre dirigent de Vox perquè li fes de traductor, ja que el seu nivell d’anglès i altres idiomes europeus és tant bo com el del Mariano Rajoy de qui la història ha deixat memorables imatges amb ell sol assegut a la taula de les cimeres internacionals, mentre la resta de mandataris conversaven de forma distesa en anglès o francès. Una situació que Abascal no patia quan era un membre més de l’altre gran bloc ultra del Parlament Europeu, els Conservadors i Reformistes, que lidera Giorgia Meloni perquè Meloni, que va viure de jove uns anys a Canàries, parla un fluid castellà. Però es que després de les eleccions europees de fa nou mesos i amb la intuïció que Trump seria el nou president dels Estats Units, Abascal trencà amb Meloni i els ultracatòlics polonesos i se sumà al grup de Le Pen, Gert Wilders i Salvini, al qual entrà victoriós Viktor Orbán, després de ser expulsat del Partit Popular Europeu. Tots molts més propers a Putin que a Zelensky, i contraris a l’alineament de Meloni i Varsòvia amb l’OTAN i Brussel·les, que donaven i demanaven suport incondicional a Ucraïna per aturar Putin i les pretensions del Kremlin de ser el far d’un continent que va del Bàltic i el Mediterrani fins l’Oceà Pacífic, anomenat Euràsia.

A la cimera hi va intervenir per videoconferència l’argentí Javier Milei que com vol fer ara Trump aplica la moto serra a l’administració, acomiada funcionaris i elimina subsidis socials. L’abraçada d’Abascal amb Milei i a les propostes de Trump són l’estocada final al sector falangista de Vox que abanderaven l’ex vicepresident Jorge Buxadé i l’ex secretari general Javier Ortega Smith. I és que, incomplint la lògica i els mateixos estatuts del partit, el diputat del parlament català, Ignacio Garriga és ara simultàniament vicepresidet i secretari general de Vox. I com Garriga només pot anar a Madrid dos o tres dies a la setmana, Abascal té el comandament únic del partit; això sí, acompanyat de persones sense càrrec orgànic i amb un notable historial ultra i feixista com Kiko Méndez Monasterio.

Abascal, que el passat estiu va decidir sense consultar-ho amb el Comitè Executiu del partit, que ja no pinta res, abandonar els governs regionals de Castella i Lleó, Extremadura, Aragó, Comunitat Valenciana, Múrcia i Consell Insular de Mallorca als quals havia entrat, provocant un gran perjudici al centenar de militants o simpatitzants que havien abandonat feia uns mesos els seus llocs de treball per assumir direccions generals, gabinets de comunicació i ocupar càrrecs de confiança de les diferents conselleries. Abascal vol governar Espanya però no per acabar com Meloni, que cada cop s’acosta més a Brussel·les. I va fer una jugada que de moment li ha sortit bé.

A la cimera ultra el diferents líders van lloar Trump i les seves ordres executives disruptives en immigració, acords internacionals i aranzels, i també amb la proposta de convertir Gaza en una Riviera, un ressort turístic per estrangers rics com els de Dubai o un Hard Rock, expulsant d’allà a dos milions de persones. Unes propostes que també lloa Sílvia Orriols i el secretari d’Estudis i Programes d’Aliança Catalana, Jordi Aragonès, que es comença a plantejar presentar-se a les properes eleccions europees per seure al mateix grup que Vox.

Ara bé, més allà de les simpaties que desperten a casa nostra les dues propostes de Trump, si les mirem bé no ajudarien a fer Europa ni més gran, ni millor. Si aplica aranzels els europeus exportarem menys i pagarem molt més per les importacions i es generarà atur i inflació. I si es pretén expulsar dos milions de persones de Gaza, molts acabarien venint a Europa ja que la majoria de palestins tenen un germà o un cosí al Vell Continent, cosa que no beneficia les propostes de fer de nou la Reconquesta i expulsar els musulmans, una reconquesta que, pel que fa a Catalunya, voldria liderar Sílvia Orriols que, com ella diu, va néixer un 9 d’octubre dia que Jaume I va expulsar els sarrains, o sigui els “moros” de València fa uns segles.

I ironies a part, l’anunci d’intentar una deportació de ciutadans musulmans de Gaza és benzina pels islamistes més radicals partidaris d’atacar als qui fan la proposta, la qual cosa posaria totes les societats occidentals en el punt de mira de les franquícies d’Al Qaida, l’Estat Islàmic o de les que pugin néixer.


La ultraderecha de Abascal, Orban y Le Pen, alaba desde Madrid a Trump y Netanyahu



Este viernes y sábado Santiago Abascal ha reunido en Madrid a los líderes del grupo Patriots, tercera fuerza del Parlamento Europeo, con la presencia del húngaro Viktor Orbán, la francesa Marine Le Pen, el holandés Gert Wilders, el italiano Matteo Salvini, y el portugués André Ventura, que deslumbrados por la victoria y el músculo mostrado estos primeros días por Donald Trump, han llamado a Make Europa Great Again, hacer Europa grande de nuevo, y a romper como él con todos los consensos conseguidos en Europa y buena parte del mundo en los últimos ochenta años. Desde el Tribunal Penal Internacionales a la Organización Mundial de la Salud, la UNESCO, los Acuerdos del Clima y los acuerdos de libre mercado que suprimían aranceles.

Podría sorprender que Patriots eligiera en noviembre pasado a Abascal como presidente, quien como se ve en los vídeos de los corrillos y saludos antes de los actos del sábado y de la cena del viernes, Abascal estaba en todo momento acompañado de algún dirigente de Vox para que le hiciera de traductor, ya que su nivel de inglés y otros idiomas europeos es tan bueno como el del Mariano Rajoy de quien la historia ha dejado memorables imágenes con él solo sentado en la mesa de las cumbres internacionales, mientras el resto de mandatarios conversaban de forma distendida en inglés o francés. Una situación que Abascal no sufría cuando era un miembro más del otro gran bloque ultra del Parlamento Europeo, los Conservadores y Reformistas, que lidera Giorgia Meloni porque Meloni, que vivió de joven unos años en Canarias, habla un fluido castellano. Pero es que tras las elecciones europeas de hace nueve meses y con la intuición de que Trump sería el nuevo presidente de Estados Unidos, Abascal rompió con Meloni y los ultracatólicos polacos y se sumó al grupo de Le Pen, Gert Wilders y Salvini, al que entró victorioso Viktor Orbán, tras ser expulsado del Partido Popular Europeo. Todos muchos más cercanos a Putin que a Zelensky, y contrarios al alineamiento de Meloni y Varsovia con la OTAN y Bruselas, que daban y pedían apoyo incondicional a Ucrania para detener a Putin y las pretensiones del Kremlin de ser el faro de un continente que va del Báltico y el Mediterráneo hasta el Océano Pacífico, llamado Eurasia.

En la cumbre intervino por videoconferencia el argentino Javier Milei que como quiere hacer ahora Trump aplica la motosierra a la administración, despide funcionarios y elimina subsidios sociales. El abrazo de Abascal con Milei y a las propuestas de Trump son la estocada final al sector falangista de Vox que abanderaban el ex vicepresidente Jorge Buxadé y el ex secretario general Javier Ortega Smith. Y es que, incumpliendo la lógica y los mismos estatutos del partido, el diputado del parlamento catalán, Ignacio Garriga es ahora simultáneamente vicepresidente y secretario general de Vox. Y como Garriga sólo puede ir a Madrid dos o tres días a la semana, Abascal tiene el mando único del partido; eso sí, acompañado de personas sin cargo orgánico y con un notable historial ultra y fascista como Kiko Méndez Monasterio.

Abascal, que el pasado verano decidió sin consultarlo con el Comité Ejecutivo del partido, que ya no pinta nada, abandonar los gobiernos regionales de Castilla y León, Extremadura, Aragón, Comunidad Valenciana, Murcia y Consejo Insular de Mallorca a los que había entrado, provocando un gran perjuicio al centenar de militantes o simpatizantes que habían abandonado hacía unos meses sus puestos de trabajo para asumir direcciones generales, gabinetes de comunicación y ocupar cargos de confianza de las diferentes consejerías. Abascal quiere gobernar España pero no para acabar como Meloni, que cada vez se acerca más a Bruselas. E hizo una jugada que de momento le ha salido bien.

En la cumbre ultra los diferentes líderes alabaron a Trump y sus órdenes ejecutivas disruptivas en inmigración, acuerdos internacionales y aranceles, y también con la propuesta de convertir a Gaza en una Riviera, un ressort turístico para extranjeros ricos como los de Dubai o un Hard Rock, expulsando de allí a dos millones de personas. Unas propuestas que también alaba Sílvia Orriols y el secretario de Estudios y Programas de Alianza Catalana, Jordi Aragonès, que se empieza a plantear presentarse a las próximas elecciones europeas para sentarse en el mismo grupo que Vox.

Ahora bien, más allá de las simpatías que despiertan aquí las dos propuestas de Trump, si las miramos bien no ayudarían a hacer Europa ni más grande, ni mejor. Si aplica aranceles los europeos exportaremos menos y pagaremos mucho más por las importaciones y se generará desempleo e inflación. Y si se pretende expulsar a dos millones de personas de Gaza, muchos acabarían viniendo a Europa ya que la mayoría de palestinos tienen un hermano o un primo en el Viejo Continente, lo que no beneficia las propuestas de hacer de nuevo la Reconquista y expulsar a los musulmanes, una reconquista que, con respecto a Cataluña, querría liderar Sílvia Orriols que, como ella dice, nació un 9 de octubre día que Jaume I expulsó a los sarracenos, o sea los «moros» de Valencia hace unos siglos.

E ironías aparte, el anuncio de intentar una deportación de ciudadanos musulmanes de Gaza es gasolina para los islamistas más radicales partidarios de atacar a quienes hacen la propuesta, lo que pondría a todas las sociedades occidentales en el punto de mira de las franquicias de Al Qaeda, el Estado Islámico o de las que puedan nacer.

dimarts, 11 de juny del 2024

¿Le Pen y Meloni caballos de Troya de Europa? Alvise Pérez, Se acabó la fiesta, sorpresa española elecciones europeas| Entrevista en La Noche en 24 Horas

 

¿Le Pen y Meloni caballos de Troya de la Unión Europea? Alvise Pérez sorpresa española en las elecciones europeas. Analizo los resultados en La Noche en 24 Horas con Xabier Fortes. Video Youtube programa del 10 de junio de 2024¿Quién es Alvise Pérez? TV E La Noche TVE entrevista
         

 
 
(Xavier, La Noche en 24 Horas, Tele Diario, entrevista, con Xabier, Xabi, Fortes, Rius, OK, Minuto, hoy,OKDiario, Estado de Alarma)

dilluns, 29 de gener del 2024

Vídeo de la meva intervenció als Matins de TV3 sobre la proclamació per 4 anys més de Santiago Abascal com a president de Vox

 

Vídeo de la meva intervenció de divendres 26 de gener als Matins de TV3 amb Ariadna Oltra, parlant de la proclamació, sense ser votat, de Santiago Abascal 4 anys més com a president de Vox

diumenge, 28 de gener del 2024

Tras la proclamación de Abascal como presidente de Vox 4 años más, sin ser votado por nadie, acompañado de Garriga como Sec General y Vicepresidente, manteniendo Buxadé y Ortega Smith como vocales, está por ver a quiénes designa Abascal para el Comité de Acción Política, órgano real de gobierno de VOX por encima del Comité Ejecutivo. Macarena Olona anuncia en La Sexta que deja la vida pública, sin aclarar qué ocurre con el partido y la fundación que creó y preside.

 


No hubo sorpresas en el acto de ayer en Madrid de proclamación de Santiago Abascal como presidente de Vox por cuatro años más y de Ignacio Garriga como Vicepresidente único y Secretario General, acompañados de 17 vocales y un tesorero, que componen el nuevo Comité Ejecutivo Nacional (CEN) del que formarán parte Jorge Buxadé, Javier Ortega Smith y los vicepresidentes u otros cargos institucionales de los gobiernos autonómicos en los que está presente Vox. 

En el acto no intervinieron los habituales de otras asambleas como el presente Javier Ortega Smith, ni el ya ausente Iván Espinosa de los Monteros, ni el no sabemos si todavía poderoso Jorge Buxadé. Sí intervino el Secretario General y a la vez Vicepresidente, Ignacio Garriga, que no se sabe cómo compaginará ambos cargos cuando él es diputado autonómico en Cataluña donde reside. Una bicefalia que está por ver si encaja en los estatutos de Vox en los que no encaja que haya un único vicepresidente cuando los mismos dicen que habrán varios. 

Intervino la joven y casi recién llegada Pepa (Rodríguez) de Millán, portavoz de Vox en el Congreso de los Diputados, que se deshizo en elogios a Abascal describiéndolo como el hombre que se enfrentó a todos y como líder indiscutible de Vox. También hablaron los vicepresidentes de los gobiernos autonómicos en que Vox gobierna junto al PP, mostrándose así Vox como un partido con poder institucional. Pero no habló el candidato a las elecciones gallegas, Álvaro Díaz-Mella a quien se refirió Abascal levantándose este de su asiento para ser aplaudido. Posiblemente los daños al partido serían mayores si el candidato gallego hubiera hablado en el acto. En cambio al no intervenir, será más facíl para Vox de aquí tres semanas pasar página del tortazo gallego -único parlamento autonómico en que Vox no tiene representación- deshacerse del lastre y que en la campaña de las europeas de mayo ya nadie recuerde su nombre. 
Abascal avanzó la asamblea de reproclamción de el mismo como Líder Supremo a antes de las elecciones gallegas en las que el partido todo parece que no obtendrá representación, para evitar que la resaca afectara a la gloriosa ratificación de su liderazgo e hiciera emerger más voces críticas. Y a diferencia de la campaña andaluza de junio de 2022, que Vox se trajo a Giorgia Meloni, o de la de Castilla León de febrero de ese mismo año que, para ganar audiencia televisiva en la precampaña, trajo a España a los primeros ministros de Polonia, Hungria y a la misma Marine Le Pen,  Vox se limitó a emitir en el acto unos videos de Javier Miley y de Meloni, dando su apoyo a Santiago Abascal, pero sin refrerirse a la campaña gallega. 

Con Ortega Smith deshaciéndose en apalusos a Santiago Abascal durante su discurso, tal vez para desmentir los rumores que él hubiera quierido encabezar una candidatura alternativa para revertir la crisis y marcha de militantes y dirigentes que padece Vox, Abascal agradeció haber sido reelegido por los militantes, pese que ello no sea cierto. Como ya ocurrió hace cuatro años a Abascal nadie le ha votado al ser la única candidatura que consiguió los avales. Si conseguir en diez dias el aval de un 10% de la militancia ya resultó imposible a quienes sí lo intentaron hace cuatro años, ahora al avanzarse sorpresivamente la asamblea, nadie se atrevió a intentarlo. Mientras Alberto Núñez Feijóo cuando fue propuesto hace dos años para reemplazar a Pablo Casado, siendo candidatura única para liderar el PP, obtuvo el 98,5% de los votos, Abascal no se sometió al veredicto de la militancia y fue proclamado por aclamación.       
Abascal comenzó si discurso cargando contra los medios de comunicación a los que acusó de mentir sobre Vox e inexistentes divisiones internas, y acto seguido respasó las cuestiones o demandas ciudadanas que a su juicio sólo defiende Vox. Siendo audaz en un aspecto, criticó la reforma constitucional de modificación del artículo 49 que ha cambiado el término disminuido por el de discapacitado, alegando algo cierto que es que el nuevo redactado dice que "Se atenderán particularmente las necesidades específicas de las mujeres y niñas con discapacidad", entendiendo Abascal que con ello se otorga menor protección a los hombres, proponiendo Abascal someter a referéndum dicho redactado. 
Pasando de puntillas por la campaña gallega, reconociendo que es la única comunidad autónoma donde Vox no teine representación, Abascal se centró en las elecciones europeas de mayo en la que ciertamente las encuestas auguran un creciminesto de los partidos ultras, los cuales, liderados por Meloni y Le Pen, desearían romper los consensos entre liberales, conservadores y socialdemócratas, para que fuera una alianza entre ultras y populares quien tomara el destino de la Unión Europea devolviendo competencias los estados en políticas migratorias, ambientales y económicas.
Ratificado Abascal como presidente y los 20 miembros del Comité Ejecutivo (CEN), ahora veremos qué papel otorgará a Abascal a Jorge Buxadé y si lo integrará en el poderoso Comité de Acción Política (CAP) que se reune los lunes, cuyos nuevos miembros no se han hecho públicos, y es el verdadero órgano de gobierno de Vox  




                                         


MACARENA OLONA ABANDONA LA PRESENCIA PÚBLICA.  NO ACLARA QUÉ PASARÁ CON SU NUEVO PARTIDO Y SU FUNDACIÓN

Ya la una de la madrugada de hoy domingo, la ex dirigente de Vox Macarena Olona intervino en el programa La Sexta Explica donde había sido invitada para comentar la reelección de Abascal y explicar de nuevo sus denuncias sobre el carácter sectario del partido y la transferencia de 11 millones de dinero de origen público de Vox a la Fundación Disenso y a la empresa Tizona Comunicación de Kiko Méndez Monasterio y Grabriel Ariza. Però la ex diputada de Vox sorprendió a todos anunciando que se retiraba de la presencia pública para centrarse en su profesión de Abogado del Estado en la Audiencia Nacional. Olona no aclaró si continuaría al frente del partido con el que concurrió a las eleccione generales de julio Caminando Juntos,  con la que obtuvo unos pésimos resultados, ni con su Fundación Igualdad Latinoamericana.  
Evidentemente no es incompatible ser funcionario de la Abogacía del Estado y militar en un partido político -Jorge Buxadé lo hizo estando primero en el PP y luego en Vox-, pero la sobreexposición de sus ideas políticas propias podría afectar a sus actuaciones en la Audiencia Nacional, motivar recusaciones y denuncias de incompatibilidad en causas en la que ella se hubiera pronunciado dando su opinión personal. 
                              

ACTUALIZADO: EL NUEVO COMITÉ DE ACCIÓN POLÍTICA (CAP) DE SÓLO 3 PERSONAS, GOBERNARÁ VOX RELEGANDO AL NUEVO EJECUTIVO:

Hay que añadir que a nivel organizativo, tras la asamblea extraordinaria del pasado 27 de enero en que se proclamó a Abascal presidente del partido por cuatro años más y se ratificó por aclamación el nuevo Comité Ejecutivo Nacional (CEN), del que forman parte la mayoría de los que formaban parte del Comité de Acción Política (CAP) creado en septiembre, Abascal ha decdido volver a reducir el CAP a sólo tres miembros: Abascal, Igancio Garriga y la cada vez más poderosa Montserrat Lluís. 

El CAP se reunirá los lunes y será el órgano de la sede central de Bambú que tome las decisiones. Así pues no habrá reunión ni semanal ni quincenal periódica del nuevo CEN, ya que el Comité Ejecutivo Nacional será convocado cuando Abascal lo considere oportuno. Así pués Vox pasa de estar gobernado por un CAP de cinco o seis personas, Abascal, Buxadé, Ortega Smith (fue cesado hace un año y medio) Ignacio Garriga (que sustituyó a Ortega Smith) y Kiko Méndez Monasterio, y tal vez algunas semanas también asistían Manuel Mariscal o Enrique Cabanas, a un CAP de 20 personas en septiembre pasado, para tras el nombramiento este mes de enero del nuevo Comité Ejecutivo Nacional de 20 o 21 personas,  crear un nuevo Comité de Acción Política que gobierne el partido de sólo tres personas: Abascal, Garriga y la periodista Montserrat Lluís cercana al Opus Dei, siendo esta última quien informará a los consejeros y vicepresidentes autonómicos de Castilla León, Aragón, Murcia, Extremadura y Comunidad Valenciana y a los grupos parlamentarios de todas las autonomías que deben proponer, hacer o votar.

divendres, 26 de gener del 2024

Explico al matins de TV3 com Santiago Abacal serà proclamat quatre anys més president de Vox, sense que els militants votar-lo, amb Ignacio Garriga que serà a la vegada Vicepresident i Secretari General

 

 


 

Clica per veure els vídeo a la web de TV3 de la meva intervenció als Matins de TV3 amb Ariadna Olta

 Santiago Abascal serà proclamat, sense ser votat pels militants, president de Vox 4 anys més, amb Ignacio Garriga de Vicepresident i Secretari General

 



            




Nou Comité Executiu Nacional (CEN) de Vox, amb Abascal de President, i Ignacio Garriga de Secretari General i Vicepresidente, mes un tresorer i 15 vocals, no 17 como es veu en les imatges de dalt. Finalment Montserrat Lluis i Rosa Curevas Mons, no estaran en el CEN.
                       


 

divendres, 5 de gener del 2024

Natalitat i populisme identitari. Escric a Nació(Digital) sobre la polèmica sacsejada per la ultradreta de Vox i l'identitarisme independentista xenòfob en relació als primers nadons de 2024 a Catalunya

 

Xavier Rius Sant, Nació, 4 de gener de 2024

 Llegir a Nació (Abans NacióDigital)

El vicepresident primer de Vox, el català Jorge Buxadé, va tuitejar el primer dia de l'any la imatge d'una fitxa amb els noms dels primers nadons nascuts aquest 2024 i dels seus pares a vuit regions sanitàries catalanes, acompanyat d'aquest comentari en castellà "Llistat dels primers nadons nascuts a les regions sanitàries de Catalunya. Es comenta per si sola la situació. La distròpia globalista i la promoció de modus de vida autoreferenciats desplega tots els seus efectes". També ha penjat aquest llistat al seu compte de Twitter l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, si bé ella ho ha fet retuitejant la piulada del dirigent del seu partit Lluís Areny, que acompanya la imatge d'aquests noms amb el comentari "Aquí teniu el llistat dels primers nascuts a Catalunya. Però no hi ha substitució demogràfica. Salvem Catalunya". 

La majoria dels noms d'aquest nadons i els seus paren indiquen que els progenitors probablement són d'origen llatinoamericà com suggereixen en algun cas també les fotos fetes públiques. Pel que fa al primer nou nat de la Catalunya Central sí que hi ha imatges. És una nena, Inass, i en el vídeo es veu la mare, Rachah Odda, que mostra lliurement el seus cabells, és a dir que no porta el vel islàmic, fet que suggereix que la mare no segueix les ordres de cap imam fonamentalista. I pel que fa al primer nascut a Girona s'hi veu la mare sense mocador al cap, si bé sí en porta el pare, de nom Rupindar, el que indica no que sigui àrab ni musulmà, com equivocadament han dit alguns a les xarxes, sino indi de religió sikj.

Que Vox lamenti que la majoria de nounats a Catalunya siguin de pares llatinoamericans o d'origen llatinoamericà és una paradoxa ja que sense cap mena de dubte, per sorprenent que sembli, Vox és el partit amb més dirigents fills de progenitors estrangers. No només el seu secretari general, Ignacio Garriga, fill de mare africana, sinó que la lideressa del partit a la Comunitat de Madrid, Rocío Monasterio, és hispano cubana. I l'anterior secretari general, ara vicepresident tercer, Javier Ortega Smith, és fill de mare Argentina i ell s'ha casat amb una dóna mexicana. Des de la ultradreta i el populisme identitari xenòfob es sacseja la idea que les elits globalistes o els enemics de Catalunya i Europa promouen el reemplaçament demogràfic per acabar amb la nostra identitat. Quan la realitat el que passa a Catalunya i Espanya és que, tot i la caiguda de l'índex de natalitat dels últims trenta anys, cap govern ni espanyol ni català s'ha atrevit a aplicar polítiques valentes d'ajuts a la maternitat, de la mateixa manera que tret de l'època de Jose Luis Rodríguez Zapatero no es van fer polítiques realistes per facilitar l'arribada d'immigrants amb papers per cobrir les demandes del mercat laboral. L'any 2000 a Espanya tàcitament es va decidir facilitar la integració al mercat laboral de moltes dones autòctones que eren o volien ser mares, contractant de paraula, a una immigrant llatina sense papers perquè es fes càrrec dels fills i les feines de la llar. Així a aquesta dona autòctona de trenta i tants anys que guanyava mil o mil cinc-cents euros a la feina, li sortia a compte treballar fora de casa per que tenia una estrangera sense papers que n'hi pagava poc més de 500 o 700 euros. A Espanya no es van dissenyar com a altres estats europeus ajuts a la maternitat econòmics i de marc laboral per tal que les mares poguessin continuar treballant o per tenir un subsidi digne per tal que un dels progenitors es quedés a casa per fer-se càrrec dels fills. I aquesta caiguda de la natalitat per la manca d'ajuts provoca l'envelliment demogràfic que patim, que no és més greu, gràcies que l'índex de fertilitat de les dones d'origen estranger és més alt que el de les dones dites autòctones. 

Vox aprofita aquest problema demogràfic per sacsejar la teoria conspiranoica del "gran reemplaçament" planificat per suposades elits globalistes. Però a Catalunya tenim dues formacions polítiques Identitàries que també ho sacsegen, si bé a diferència de Vox no en culpen ni a Soros, ni a l'Agenda 20/30 i les polítiques de planificació familiar i la gratuïtat de l'avortament, ni a la suposada promoció de l'homosexualitat, sinó a la mà negra d'Espanya que com deia la líder d'un d'aquest partits "ens envia la pitjor immigració de manera deliberada" per desnacionalitzar i fer mal a Catalunya. Em refereixo a Aliança Catalana liderada des de Ripoll, bressol de Catalunya, i el Front Nacional de Catalunya, que té a Manresa, cor de Catalunya, la seva major presència institucional. No sé si qualificar aquests dos partits independentistes de clarament ultres, però sí, al menys, d'ideari populista xenòfob. I no m'estranyaria que malgrat la divisió caïnita d'aquest espai entre el Front Nacional i Aliança Catalana, molt similar al que va viure la ultradreta espanyolista fins que va irrompre Vox, el partit de Sílvia Orriols sí que pugui obtinir representació al Parlament d'aquí un any defensant l'independentisme màgic de "proclamem i marxem!", proposat per molts durant el Procés i del que Junts i ERC ara reneguen, i prometent també capgirar la irreversible presència nous catalans fills d'immigrants en la nostra societat.





dijous, 24 d’agost del 2023

Vox ante la investidura, muleta del PP o Salvadores de España. El Triangle, miércoles 24 de agosto de 2023

                       


Xavier Rius Sant, El Triangle, 23 de agosto de 2023

Aunque el PP y Vox gobiernan en coalición en Aragón, Extremadura, Comunidad Valenciana, Castilla y León y los Consejos Insulares de Baleares, y cerca de 150 ayuntamientos gracias a pactos, algunos como el de Valencia conseguido en sesenta minutos, otros como el de Extremadura impuestos desde Génova a la presidenciable popular María Guardiola que se resistía, la relación entre Vox y el PP vivió sus peores momentos el pasado 17 de agosto cuando Vox votó a su propio candidato para presidir el Congreso de los Diputados en lugar de hacerlo por la popular Cuca Gamarra. La negativa de Vox a votar a Gamarra fue la respuesta a la negativa del PP a dar un puesto a Vox en la Mesa del Congreso. Pero PP y Vox saben que están condenados a entenderse más allá de que la mayor parte de los votantes de Vox lo habían sido antes del PP y que algunos ya han vuelto a él, y de la certeza que tiene el PP de que difícilmente conseguirá en solitario la deseada mayoría absoluta. Así parece que el PP sólo volverá a la Moncloa si tiene el apoyo de los de Abascal. Vox y PP tienen vasos comunicantes, pero como se vio el 23 de julio en muchas provincias de poca población y pocos escaños el bajón de votos de Vox no necesariamente significaba que los escaños perdidos por los verdes fueran a los que aventuraban un “Verano azul”.

Con la fecha fijada para la investidura, seguro fallida de Feijóo para el 26 de septiembre, Vox ha anunciado que votará SÍ a Feijóo sin exigir que Abascal sea vicepresidente. Vox no pone condiciones ya que sabe que este gobierno no se materializará y una vez fracase Feijóo, será el turno de Sánchez. Si el líder socialista no lograra el apoyo de Junts, o al menos de un par de sus diputados y la abstención de los demás, se repetirían elecciones en enero. Y en este caso, Vox, muy debilitado por las crisis internas podría aún perder más votos y escaños si parte de sus votantes volvieran al PP ante la duda de que no estuviera asegurado el entendimiento entre Abascal y Feijóo –¡o de Ayuso!- para llegar a la Moncloa. De momento, sin embargo, está pendiente la investidura del presidente de Murcia, el popular Fernando López Miras, que no ha cedido a las exigencias de Vox, y si el 7 de septiembre no existe gobierno esta comunidad tendrá que repetir las elecciones.

Murcia fue precisamente el lugar donde la crisis que sufre Vox estalló hace tres años cuando tres de los cuatro diputados autonómicos retiraron sus poderes al entonces secretario general Javier Ortega Smith que era quien gestionaba la subvención que daba la Asamblea autonómica al grupo parlamentario de Vox. Crisis que se repitió en otros muchos lugares al quedarse y gestionar la dirección de Vox los fondos de los grupos autonómicos y municipales, y acabó con la salida de Macarena Olona y el cese de Ortega como Secretario General que fue sustituido por Ignacio Garriga. Y el tándem de Ignacio Garriga con el vicepresidente primero, Jorge Buxadé, se ha hecho con el mando de Vox, con un Abascal que simula estar al margen. La marcha de Iván Espinosa tras sacar de las listas a los ultraliberales Víctor Sánchez del Real o Rubén Manso, no debe entenderse como una pugna entre falangistas y ultraliberales, porque no hay nadie más falangista que Ortega Smith que también fue apartado. Es la constatación de que dos ultracatólicos del Opus Dei y obsesionados con conspiraciones mundialistas, Garriga y Buxadé, marcan la línea.

Si la legislatura arranca en dos o tres meses con Pedro Sánchez investido, Vox lo tendrá fácil para mantener su discurso antiglobalista, aunque con 33 diputados no puede hacer mociones de censura ni recursos en el Constitucional. Pero si Sánchez no logra ser investido y se repiten elecciones en enero habrá nueva escabechina para hacer las listas y decidir cuál es su programa electoral. Hacer de monaguillos de Feijóo -o Ayuso- para que lleguen a la Moncloa, o hacer de salvadores de una España a la que como dice Garriga, le arrebataron la libertad hace 45 años, y que, como lamenta Buxadé, ha permitido que muchos de sus hombres se hayan convertido en seres desarraigados, sin amor a la patria, manipulados por el consumismo y el ateísmo globalista.

Xavier Rius Sant, periodista, es autor del libro “Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron”

 

Xavier Rius sant, 23 d'aost de 2023. El Triangle


Tot i que el PP i Vox governen en coalició a Aragó, Extremadura, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i els Consells Insulars de les Balears, i prop de 150 ajuntaments gràcies a pactes, alguns com el de València aconseguit en seixanta minuts, altres com el d’Extremadura imposats des de Génova  a la presidenciable popular Maria Guardiola que s’hi resistia, la relació  entre Vox i el PP va viure el seus pitjors moments el passat 17 d’agost quan Vox va votar el seu propi candidat per presidir el Congrés dels Diputats enlloc de fer-ho per la popular Cuca Gamarra. La negativa de Vox a votar Gamarra va ser la resposta a la negativa del PP a donar un lloc a Vox a la Mesa del Congrés. Però PP i Vox saben que estan condemnats a entendre’s més enllà del fet que la major part del votants de Vox ho havien estat abans del PP i que alguns ja hi han tornat, i de la certesa que té el PP que difícilment aconseguirà en solitari la desitjada majoria absoluta. Així sembla que el PP només tornarà a la Moncloa si té el suport dels d’Abascal. Vox i PP tenen vasos comunicants, però com es va veure el 23 de juliol a moltes províncies de poca població i pocs escons la baixada de vots de Vox no necessàriament significava que els escons perduts pels verds anessin als que aventuraven un “Verano azul”.

Amb la data fixada per la investidura, de segur fallida de Feijóo pel 26 de setembre, Vox ha anunciat que votarà SÍ a Feijóo sense exigir que Abascal sigui vicepresident. Vox no posa condicions ja que sap que aquest govern no es materialitzarà i un cop fracassi Feijóo, serà el torn de Sánchez. Si el líder socialista no aconseguís el suport de Junts, o al menys d’un parell dels seus diputats i l’abstenció dels altres, es repetirien eleccions al gener. I en aquest cas, Vox, molt debilitat per les crisis internes podria encara perdre més vots i escons si part dels seus votants tornessin al PP davant el dubte que no estigués assegurada l’entesa entre Abascal i Feijóo –o d’Ayuso!- per arribar a la Moncloa. De moment, però, esta pendent la investidura del president de Múrcia, el popular Fernando López Miras, que no ha cedit a les exigències de Vox, i si el 7 de setembre no hi ha govern aquesta comunitat haurà de repetir les eleccions.

Múrcia va ser precisament el lloc on la crisis que pateix Vox va esclatar fa tres anys quan tres dels quatre diputats autonòmics van retirar els poders al llavors secretari general Javier Ortega Smith que era qui gestionava la subvenció que donava l’Assemblea autonòmica al grup parlamentari de Vox. Crisi que es va repetir a molts altres llocs en quedar-se i gestionar la direcció de Vox els fons dels grups autonòmics i municipals, i va acabar amb la sortida de Macarena Olona i el cessament d’Ortega com a Secretari General que va ser substituït per Ignacio Garriga. I el tàndem d’Ignacio Garriga amb el vicepresident primer, Jorge Buxadé, s’ha fet amb el comandament de Vox, amb un Abascal que fa veure que està al marge. La marxa d’Iván Espinosa després de treure de les llistes als ultraliberals Víctor Sánchez del Real o Rubén Manso, no s’ha d’entendre com una pugna entre falangistes i ultraliberals, perquè no hi ha ningú més falangista que Ortega Smith que també fou apartat. Es la constatació que dos ultracatòlics de l’Opus Dei i obsessionats amb conspiracions mundialístes, Garriga i Buxadé, marquen la línia.

Si la legislatura arrenca d’aquí dos o tres mesos amb Pedro Sánchez investit, Vox ho tindrà fàcil per mantenir el seu discurs antiglobalista, tot i que amb 33 diputats no pot fer mocions de censura ni recursos al Constitucional. Però si Sánchez no aconsegueix ser investit i es repeteixen eleccions el gener hi haurà nova escabetxina per fer les llistes i decidir quin és el seu programa electoral. Fer d’escolanets de Feijóo -o Ayuso- perquè arribin a la Moncloa, o fer de salvadors d’una Espanya a la que com diu Garriga, li van arrabassar la llibertat fa 45 anys, i que, com lamenta Buxadé, ha permès que molts dels els seus homes hagin esdevinguts éssers desarrelats, sense amor a la pàtria, manipulats pel consumisme i l’ateisme globalista.

Xavier Rius Sant, periodista, és autor del llibre “Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron”

 

diumenge, 13 d’agost del 2023

La victoria de los ultracatólicos del Opus Dei Jorge Buxadé e Ignació Garriga en Vox frente a los ultraliberales como Iván Espinosa de los Monteros Noticias Cuatro al Día 12/08/2023

 

Jorge Buxadé e Ignacio Garriga ganan en Vox. Analizo en Cuatro al Día del sábado 12 de agosto la renuncia del escaño de Iván Espinosa de los Monteros y Juan Luis Steegmann. 


 Xavier, Rius, Sant, Vox, Iván Espinosa de los Montero, libro, entrevista, Cuatro, Al Día, TV, entrevista, último, vídeo, canal, Televisión, Al Día 

dijous, 10 d’agost del 2023

Entrevista a VilaWeb sobre la renúncia d'Iván Espinosa de los Monteros i el poder que tenen a Vox Jorge Buxadé i Ignacio Garriga al partit ultra que funciona com una secta

 

 Arnau Lleonart, 9 d'agost de 2023. VilaWeb

Dimarts, el portaveu de Vox al congrés espanyol, Iván Espinosa de los Monteros, va fer pública una crisi interna al partit ultra quan va plegar per sorpresa de tots els càrrecs. Molts analistes polítics ho han llegit com a fruit d’una lluita ideològica, com una batalla que els ultracatòlics de Vox havien guanyat per inclinar el partit cap als seus postulats, i no cap a l’ultraliberalisme, tal com hauria volgut Espinosa de los Monteros. Per veure què passa dins Vox, hem parlat amb un dels catalans que és més a l’aguait de què s’hi cou, Xavier Rius Sant, que ens dibuixa una situació diferent: no és una lluita de les idees, és una lluita pel poder. Espinosa de los Monteros se’n va després d’haver estat apartat per no combregar amb el partit piramidal i autoritari que s’ha conformat aquests darrers temps.

—Què hem d’interpretar de la sortida d’Espinosa de los Monteros?
—La seva sortida estava cantada després dels canvis que hi ha hagut aquest darrer any. Fa dos mesos, Espinosa de los Monteros es va trobar com diputats del sector dit liberal econòmic, com ara Rubén Manso i Víctor Sancho del Real, que li eren lleials, eren apartats de les llistes. A més, el van treure del Comitè d’Acció Política. Vox no funciona com un partit normal, és una estructura piramidal i cada vegada ho és més.

—Com s’estructura?
—Vox té el Comitè Executiu, però es va crear el Comitè d’Acció Política, que es reunia cada dilluns. Era format pel president, Abascal; el secretari general, Ortega Smith; el portaveu al congrés, Espinosa de los Monteros; un representant de Comunicació, que era Kiko Méndez-Monasterio, que és qui de jove va agredir Pablo Iglesias a la universitat per una pancarta de Pinochet; el director general de Política Municipal i Parlamentària, i el de Política de Govern, que des que Vox entra al govern de Castella i Lleó deia què s’havia de fer. Quan Vox no aconsegueix d’entrar al govern d’Andalusia, totes dues direccions generals les assumeix Jorge Buxadé. Fa dos mesos, hi ha un canvi i el Comitè d’Acció Política passen a conformar-lo el president, el secretari general, i aquells que ells decideixen. Aquí ja han tret l’Ortega Smith de secretari general, ho és Ignacio Garriga. I en Buxadé sabem que hi és, perquè és el portaveu que fa les rodes de premsa els dilluns. Funcionen com una secta. A més, hi ha més tensions internes.

—Quines?
—Vox no té estructures autonòmiques. No hi ha president de Vox d’Andalusia ni de Catalunya, s’estalvien despeses i barons territorials. Els diners dels parlaments autonòmics i dels ajuntaments s’havien d’ingressar en un compte d’Ortega Smith a Madrid. Amb aquests diners es nomenaven els comissaris polítics, que deien als càrrecs electes què havien de votar. Era una manera de funcionar que va fer que quasi la meitat de regidors se n’anessin de Vox el mandat passat. Macarena Olona ho va criticar quan va marxar. I hi ha més canvis: se suprimeixen les primàries per a nomenar els candidats. Els candidats es nomenen des de Madrid. Tots, també els de les municipals. Una secta.

—Tot el poder es concentra en Abascal?
—A l’assemblea de Vox del 2020 es van aprovar uns nous estatuts, pels quals el president i l’executiva de Vox han de presentar-se amb uns avals que han de reunir en deu dies. Com que els militants no tenen el cens d’afiliats, és impossible d’aconseguir-los. Llavors, es diu que si només hi ha una candidatura, serà proclamada sense votar. A més, hi ha una altra cosa, que és la Fundació Disenso. S’hi traspassen cinc milions dels parlaments autonòmics. Els estatuts de la fundació no diuen que el president de Vox serà el president de Disenso, sinó que el president vitalici serà Santiago Abascal Conde.

—Vitalici?
—No diu que, com que la fundació és de Vox, el seu president honorífic serà el president de Vox en aquell moment; diu que el president vitalici és Santiago Abascal Conde.

—Segons això que m’expliqueu, a Vox hi ha més una lluita de poder que no pas ideològica, com han dit els diaris de Madrid.
—No es pot dir que hagi guanyat el sector falangista i han perdut els ultraliberals, perquè, de fet, Ortega Smith era falangista. Sinó que el sector de Buxadé s’ha apoderat del partit, perquè a Ortega Smith se l’han carregat.

—Per què se’l carreguen?
—Ortega Smith i Rocío Monasterio han esdevingut irrellevants. A les últimes eleccions autonòmiques, Monasterio va baixar a deu diputats i Ayuso va tenir majoria absoluta. I Ortega Smith, també, amb Almeida amb majoria absoluta a l’Ajuntament de Madrid. Els han apartat el sector de Buxadé i Garriga, el sector més franquista i anticatalà, que és el que els fa grans. A diferència de Le Pen i Meloni, que tenen com a enemics principals agents de fora –els immigrants i Brussel·les–, Vox els té a casa: els independentistes. Buxadé i Garriga són els que lideren el partit, mentre que Abascal fa això de no ficar-se en política que Franco deia als seus ministres.

—Però, amb Catalunya, Espinosa de los Monteros no és pas una veu discrepant.
—Però funcionen com una secta. Buxadé va fer un llibre que es diu Soberanía en què diu que el sistema autonòmic i de partits i una societat irreligiosa han desarrelat l’home espanyol de les institucions que li són pròpies. Si rebutges l’estat autonòmic i de partits, reivindiques la democràcia orgànica de Franco. Reivindica la participació per mitjà del municipi, la família i el sindicat, i una societat religiosa. Considera que l’home que no és religiós té una infelicitat existencial i vol consumir per ser més feliç. Garriga sempre diu que durant aquests quaranta-cinc anys, els progres han pres la llibertat dels espanyols. Són dues persones que fan una reivindicació del franquisme, i, a més, són de l’Opus.

—Què és allò que fa que rebutgin Espinosa de los Monteros?
—Quan Olona plega, ara fa un any, l’única mostra d’empatia amb ella és d’Espinosa. Aquí ja van decidir que seria el següent a caure. Dimarts, a les nou del matí, l’únic que li va fer un missatge de suport va ser Ortega Smith, Abascal i Buxadé van fer-lo junts al migdia. I si mires el piulet d’Ortega Smith, remarca que lamenta les raons que n’han causat la dimissió. És a dir, li han fet la vida impossible. Funcionen com una secta, i Espinosa no compartia aquesta deriva autoritària. Era un ultraliberal conservador, podria ser un polític del Partit Republicà dels Estats Units o del Partit Conservador britànic. Però no compartia el que fa Vox en l’àmbit intern i que vol aplicar a la societat: suprimir primàries, el líder no es vota, el Comitè d’Acció Política el forma qui diem nosaltres i no donem explicacions… No és una discussió de falangistes que volen donar subsidis contra ultraliberals que volen abaixar impostos, sinó per la manera com funciona Vox.

—Com que ha plegat després d’haver-se descartat Vox per entrar al govern espanyol, s’ha dit que ha fet el pas quan ha vist que no podia ser ministre. És així?
—És possible. Si Vox hagués entrat al govern, hi hauria tingut un lloc. En comptes de fer autocrítica pels mals resultats, en comptes de pensar si allò que va dir Abascal que farien créixer el conflicte amb Catalunya els havia donat vots o els n’havia pres, han apartat la gent que els criticava. També hi ha una cosa: Iván Espinosa de los Monteros, fill d’un gran d’Espanya ex-president d’Ibèria, no necessita la política per a viure. Ara diu que té dues ofertes empresarials molt importants.

—La campanya electoral del 23-J va estar molt marcada per Vox, que va tenir un perfil dur, per exemple amb la pancarta a Madrid que llençava a la brossa la bandera LGBTI, el feminisme, una estelada, la bandera comunista i el logotip dels objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Qui va imposar aquest perfil tan agressiu i per què?
—Buxadé i Garriga, que es creien elegits per salvar Espanya, marquen aquesta línia tan dura. Una línia amb la idea de derogar, empresonar i suprimir. En canvi, Espinosa de los Monteros va agrair la relació cordial i de respecte que ha tingut sempre amb Meritxell Batet. Buxadé i Garriga es creuen elegits per salvar Espanya del desastre.

—Els interessa més la batalla cultural que fer un discurs electoral possibilista?
—El resum és que Vox és un caos, i te’n poso un exemple. El candidat de Vox a l’Aínsa, un poble de l’Aragó, va ser suspès de militància durant sis mesos per haver criticat aquest can pixa. Però, així i tot, el posen a la llista electoral perquè a Madrid no sabien que estava suspès. La moció de censura de Tamames la decideixen Fernando Sánchez Dragó, Kiko Méndez-Monasterio, Abascal i no sé qui més. Volien un De Gaulle que salvés Espanya. Molts no ho veien clar, però com que el Comitè Executiu es reuneix cada dos mesos, ho decideix tot el Comitè d’Acció Política, i no el pots contradir… La gent com Espinosa de los Monteros vol un partit que funcioni més bé i que deixi de buscar enemics interiors.

—Vox pot desaparèixer com Ciutadans?
—Crec que no, encara que crec que pot baixar molt de vots. Espanya era una excepció quan era un país europeu sense ultradreta. Cal ser conscients que Ciutadans era el liberalisme, que existeix a molts llocs i és legítim, però a Espanya ja és dins el PP o Convergència. A més, el partit era sobretot monotemàtic amb Catalunya. Però, en això, l’electorat havia de triar entre votar Arrimadas o Ortega Smith. I triaven el segon, que és qui va portar els líders independentistes a la presó. Ciutadans va morir d’èxit. Va tenir opcions de ser clau en les investidures i no va saber jugar bé les seves cartes. Volien fer el sorpasso al PP.

—Què creieu què pot passar si hi ha una repetició de les eleccions?
—Depèn, si hi ha repeticions d’eleccions perquè Pedro Sánchez diu que hauria pogut cedir a les peticions de Junts, però no ha volgut, crec que pot afavorir-lo. També crec que si hi ha repetició d’eleccions, Vox baixarà en vots. Hi haurà molt vot útil al PP. S’ha de comptar que Vox tenia 3.800.000 vots ara fa tres anys i mig, i ha baixat a 3.000.000. Ha perdut una sisena part dels vots, però, en realitat, ha perdut més de la tercera part dels diputats perquè en moltes províncies de 5 o 6 diputats, li han faltat 10.000 vots per a tenir representació. Això pot afavorir el PP i que Vox encara s’enfonsi més. També caldrà veure si en una possible repetició d’eleccions, el PP assumeix el discurs de Vox. I si ho fa amb Ayuso de candidata. Això encara els perjudicaria més.

 VilaWeb, 9 d'agost de 2023

 

dissabte, 29 de juliol del 2023

Vox, una ultraderecha distinta. El Periódico

 

                     
   

Mal le ha ido a Vox en estas elecciones, no solo por la bajada de 52 a 33 escaños, sino por no haber cumplido el objetivo de formar parte del Gobierno con Abascal como vicepresidente, sumando España a la marea ultra liderada por Giorgia Meloni. Vox ha bajado en todas la comunidades, excepto Catalunya, destacando el batacazo en Castilla y León donde forma parte del Gobierno autonómico donde ha perdido cinco de los seis diputados. Y sea cual sea el desenlace, la repetición electoral o la formación de gobierno, mal pintan las cosas para Vox. Si la legislatura echa a andar no podrá utilizar los dos arietes que le dieron relevancia estos años. Ni tiene los 50 escaños necesarios para recurrir leyes al Constitucional, ni podrá presentar mociones de censura al quedarse por debajo de los 35 exigidos. Y en el caso que se repitan las elecciones, la apelación al voto útil hacia el PP puede ser más letal. Peor le irá si la candidata del PP es Díaz Ayuso, la cual asume parte de la música de Vox, y en las últimas autonómicas madrileñas consiguió mayoría absoluta.

Dos son las familias de la ultraderecha europea. Una la del grupo de Conservadores y Reformistas en el que está Vox, liderada por Meloni y los ultracatólicos polacos de Ley y Justicia. Grupo contrario al aborto, la eutanasia y el matrimonio homosexual. Los polacos, como el Fidesz húngaro de Viktor Orbán, están realizando cambios legales que recortan la libertad de expresión y la independencia judicial. La otra familia ultra es Identidad y Democracia liderada por la Agrupación Nacional de Marine Le Pen y Alternativa por Alemania, partidos que no rechazan ni el aborto ni el matrimonio homosexual. La copresidenta de Alternativa por Alemania, Alice Weidel, es lesbiana. Pero para unos y otros, los principales enemigos son la inmigración y la pérdida de soberanía cedida a Bruselas. En cambio para Vox, compartiendo con sus colegas de polacos el no a aborto y al matrimonio homosexual, el principal enemigo no está en Bruselas ni es la inmigración, sino que está dentro y es de casa. Es el Estado autonómico, las lenguas cooficiales, los partidos vascos y catalanes, las organizaciones afines, así como oenegés de diversa índole. Derogar, ilegalizar y encarcelar son sus mantras. Pero Vox también se diferencia de la mayoría de sus colegas europeos por la manera de gestionar el partido.

Nació prometiendo regeneración para diferenciarse de la casta política, pero no tiene estructura regional, ha suprimido las primarias para elegir las ejecutivas provinciales y nombrar los candidatos locales o provinciales a las elecciones que ahora son designados desde Madrid. Y ha suprimido la posibilidad real de que se presenten candidaturas alternativas para presidir el partido dada la imposibilidad logística de conseguir los avales necesarios. Así hace cuatro años Abascal fue el único candidato para presidirlo y, a diferencia de Feijóo, que siendo candidato único fue elegido hace 15 meses en el congreso del PP con el 98,5% de los votos, los estatutos de Vox dicen que si solo un candidato consigue los avales, este será proclamado sin someterse al voto de los militantes. Nadie votó a Abascal. Y Vox, que critica los chiringuitos, tiene la fundación Disenso cuyos estatutos establecen que su presidente vitalicio es Abascal.

Estos cambios de estatutos que hacen dudar que Vox funcione como un partido democrático, han venido acompañados del ascenso de Jorge Buxadé como vicepresidente y la marginación de Ortega Smith, que siendo también vicepresidente la noche electoral no estuvo en la comparecencia en la sede del partido. También ha perdido poder Iván Espinosa de los Monteros del sector ultraliberal. Buxadé es el único que ha puesto negro sobre blanco el ideario de Vox en su libro 'Soberanía', publicado hace dos años. En él muestra una repulsión al sistema de partidos y al estado aconfesional que a su juicio desarraigan a los españoles. Ascenso de Buxadé que ha venido acompañado del de Ignacio Garriga, como secretario general, que suele repetir en sus mítines que hay que devolver a los españoles la libertad arrebatada los últimos cuarenta y tantos años. O sea que como Buxadé añora elementos que considera buenos del régimen anterior en el que no había ni partidos ni autonomías.

Leer en El Periódico en castellano.

Llegir en català a El Periódico

                      


                                                               

Leer en El Periódico de España, lunes 31 de julio de 2023

diumenge, 16 de juliol del 2023

Abascal, Todo por la Patria o todo por la Pasta? Buxadé, el falangista, cabeza pensante, con obetivos a medio y largo plazo. Ignacio Garriga, ungido por Dios y dio un paso al frente. Ortega Smith, el joven falangista y boina verde que lo dio todo por Vox y ha sido relegado

 

 


Lo explico en mi libro "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron" (Akal),  de dónde surgen, cómo piensan y cómo funcionan los líderes de Vox, partido que aspira a formar parte del gobierno de España tras las elecciones del 23 de julio. 

Santiago Abascal, Todo por la Patria o todo por la Pasta? Jorge Buxadé, el falangista y jurista, miembro del Opus Dei cabeza pensante, con objetivos a medio y largo plazo que suele conseguir. Ignacio Garriga, también del Opus, el chico mulato que nació y vivió en el clasista Sant Cugat del Vallès, que se sentía más aceptado dentro de la iglesia, donde todos somos iguales a los ojos de Dios, y bendecido y ungido por Dios, dio un paso al frente para recuperar la libertad arrebatada los últimos 45 años. Ortega Smith, el joven falangista y boina verde de las COE, que lo dio todo por Vox y temporalmente ha sido relegado. Iván Espinosa de los Monteros, el ultraliberal en lo económico que pierde peso ante el ascenso del falangista Buxadé.

 

dimarts, 11 de juliol del 2023

Entrevista que em fa Siscu Baiges sobre Vox, el meu llibre "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron" i les eleccions del 23 de juliol. Xavier Rius Sant: "Vox és una ultradreta més perillosa que la de Le Pen o Meloni"

Entrevista que em fa Siscu Baiges per twitch.tv i  el seu cana de Youtube sobre Vox, el meu llibre "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron", els altres partits ultres i les eleccions del 23 de juliol. Xavier Rius Sant: "Vox és una ultradreta més perillosa que la de Le Pen o Meloni"

Parlo dels líders de Vox com Santiago Abascal, Ignacio Garriga, Jorge Buxadé, Javier Ortega Smith i Iván Espinosa de los Monteros. També de Silvia Orriols i Aliança Catalna a Ripoll, i de Josep Anglada a Vic. Xavier Rius Sant: "Vox és una ultradreta més perillosa que la de Le Pen o Meloni"


 

dilluns, 19 de juny del 2023

Continuidad en las candidaturas de Vox del Congreso, más allá que no repita el ultraliberal Víctor Sánchez Real afín a Espinosa, reemplazado por el nuevo Vicesecretario Ignacio Hoces. Pese a que Ortega Smith pasa del segundo al cuarto puesto por Madrid, sus compañeros de la COE-13, Julio Utrilla y el ex vicesecretario de Organización, Tomás Fernández, repiten en el mismo puesto por Valencia y Huelva. Sorprendentemente ni el Sectretario General, Ignacio Garriga, diputado autonómico, ni el Vicepresidente Primero Jorge Buxadé, eurodiputado, van en las listas. La hermana de la popular Esperanza Aguirre va de 8 por Madrid. Este sábado en la Asamblea General podría haber cambios

                   



(Texto actualizado miércoles 21 de junio tras la publicación d elas candidaturas provisonales en el BOE) Las candidaturas Congreso de los Diputados para el 23 de julio, publicadas parcialmente en la web del partido sólo con los nombres de los primeros puestos el pasado viernes  hoy, son bastante similares a las de noviembre de 2019, más allá que Javier Ortega Smith que dejó de ser Secretario General en octubre pasado, tras la marcha de Macarena Olona y una ola de críticas a su gestión, pasa del segundo puesto por Madrid al cuarto. En octubre también fue cesado el poderoso Vicesecretario de Organización, Tomás Fernádez Ríos, compañero de la COE13 (boinas verdes) de Ortega que vuelve a encabezar la candidatura por Huelva. El otro diputados compañero de las COE de Ortega Smith, Julio Utrilla, que siendo el tercero por Valencia consiguió el escaño, repite también en dicho puesto. Otro afín a Ortega, el abogado Pedro Fernández repite como cabeza de lista por Zaragoza. Como se ve Vox continua con la práctica de nombrar paraciadistas, es decir dirigentes residentes en Madrid que caen del cielo en diversas provincias con las que no tienen vinculación para encabezar la candidatura y así asegurar escaño a los miembros de núcleo dirigente en Madrid.

Ortega y sus compañeros de la COE-13, como el ex Vicesecretario de Organización, Tomás Fernández Ríos y Julio Utrilla, repiten en las listas
 

Este es también el caso de Ignacio de Hoces Iníguez, nombrado hace un año Vicesecretario Institucional que no era diputado y ahora encabeza la lista en Badajoz, cayéndose de la lista el histórico Víctor Sánchez Real. La salida de las listas de Sánchez Real y también de Rubén Manso, responsable de política económica, pertenecientes al sector ultraliberal en lo económico, que lidera Iván Espinosa de los Monteros, se podría entender como un victoria del sector falangista proteccionista en lo económico y social y más ultra o reivindicativo del franquismo. Pero habrá que esperar a la Asamblea General de este sábado para ver si se anuncian cambios en el Comité Ejecutivo Nacional, el Comité de Acción Política o las poderosas Vicesecretarias. De hecho en ese momento el núcleo duro de Vox no es sólo el Comité de Acción Política (CAP) que preside Buxadé, del que forman parte Abascal, Buxadé, Espinosa, Garriga y el cargo sin nombre que ejerce Kiko Méndez Monasterio, sino también el círculo de Méndez Monasterio, Enrique Cabanas, Buxadé e Ignacio Hoces, conocidos ahora como “el búnker de Bambú” (Bambú es la sede del partido)

Víctor Sánchez Real

Al no haberse hecho público hasta este mediodia quiénes encabezan las listas, en provincias como Barcelona, generó especulaciones sobre el futuro del Secretario General, Ignacio Garriga, diputado autonómico en Cataluña, y sobre el Vicepresidente Primero y portavoz del Comité de Acción Política (CAP) Jorge Buxadé, que es eurodiputado. Mientras Buxadé, que para que se trasladó a vivir a Madrid hace tres años, es fácil compaginar la tarea de eurodiputado con uno o dos viajes mensuales a Estrasburgo,  con el cargo de Vicepresidente y Portavoz, para Garriga, siendo diputado en el Parlament catalán, no le resulta fácil gestionar el cargo de Secretario General por más que pase dos días a la semana en Madrid. Tal vez por ello ha tomado parte del poder el llamado "Búnker de Bambú". Pero como se ha conocido este mediodía al hacerse pública la candidatura de Barcelona y las provincias que faltaban, ni Buxadé no Garriga van a ir al Congreso de los Diputados. Los puestos uno y dos de la candidatura en la capital catalana son para el ya diputado, Juan José Aizcorbe, y el dos, está ha sido la sopresa para la ex diputada y ex concejala del PP y Ciudadanos, Carina Mejías, lo que muestra un intento de hacerse con parte de los votos del muerto pero no enterrado, Ciudadanos.    

De las listas se han caído otros como los generales Agustin Rosety (que fue número uno por Cádiz) y Manuel Mestre (que lideróa la candicatura por Alicante), o la joven Mireia Borrás, que con un perfil de influencer, pese a ser quien tras la marcha de Olona rebatía a la vicepresidente Irene Montero, también ha sido relegada hacia atrás en la candidatura. Rocío Aguirre Gil de Biedma, hermana de la ex presidneta d ela Comunidad, Esperanza Aguirre irá en el puesto número 8 por Madrid. En las pasadas elecciones generales Vox obtuvo siete diputados al Congreso por Madrid. Tampoco repite en las listas el abogado Juan Carlos Segura Just e histórico de la ultraderecha y el Frente de la Juventud, que en 2019 fue de tres por Barcelona, y tras la renuncia de Garriga para encabezar la candidatura al parlamento catalán, obtuvo el escaño. En total 13 de los actuales 52 diputados no repiten en las listas o han sido relegados, como es el caso de Borrás, más atrás.


Rocío Aguirre Gil de Biedma, hermana d ela ex presidenta madrileña, número 8 por Madrid

 


Mireia Borràs, va en de número 12 por Madrid, por lo que en principio no repetirá en el escaño      

¿Habrán cambios en los cargos el sábado?

ACTUALIZADO miércoles 21: Listas provisonales presentadas y publicadas hoy en el BOE. El martes se publicarán las definitivas.

MADRID:

1. Santiago Abascal Conde. 2. María de la Cabeza Ruiz Solás. 3. Iván Espinosa de los Monteros de Simón. 4. Francisco Javier Ortega Smith-Molina. 5. María José Rodríguez de Millán Parro. 6. Juan Luís Steegmann Olmedillas. 7. Carla Toscano de Balbín. 8. Rocío Aguirre Gil de Biedma. 9. Inés Lucía Cuartero Lorenzo. 10. Jorge Martín Frías. 11. Mireia Borrás Pavón. 12. Rosalba Atilana Guerrero Sánchez. 13. Javier Pérez Gallardo. 14. Javier Cipriano Viviente Solé. 15. Beatriz Tejero Oller. 16. María Teresa López Divasson. 17. José Ignacio Ignacio Arias. 18. Raquel Barrero Alba. 19. Pablo Pérez Gallardo. 20. Laura Cid Grueso. 21. Víctor Manuel Acosta Hernández. 22. María Isabel Pueyo García. 23. Fernando José Montenegro Álvarez de Tejera. 24. Ana Isabel de Dompablo Guerrero. 25. Alejandro Caro Manzanero. 26. María Susana Jiménez Aibar. 27. Juan Carlos Vicente Martínez. 28. Salomé Nieto Tárraga. 29. Daniel Molina Martínez. 30. María del Pilar Baos Revilla. 31. Francisco de Paula Serrano Caballero. 32. Sonsoles Palacios Moreno. 33. Miguel Maldonado Caballero. 34. Ignacio Menéndez Medrano. 35. Amaya Acosta Barrera. 36. Oscar González Samos. 37. Katiuska de los Ángeles García Ramírez. Suplentes: 1. Santiago Antonio Ribas Sáez. 2. Eliana Palacios Albornoz. 3. Felipe Moreno Morera.

BARCELONA:

 1. Juan José Aizcorbe Torra. 2. Carina Mejías Sánchez. 3. José Antonio Gilabert Delgado. 4. Alicia Tomás Martínez. 5. Susana Palomino López. 6. Francisco Javier González Priego. 7. Nuria Alejandra Acacio Montesinos. 8. Mónica Lora Cisquer. 9. Marcos Rodríguez Font. 10. Iván Cánovas Casanova. 11. Juan José García Carré. 12. Inmaculada Cervilla Galera. 13. Nerea Andrés Antón. 14. Marina Ferrer Sánchez. 15. Rafael Millán Carracedo. 16. María Cristina Tarrés Martínez. 17. Óscar Conde Alonso. 18. Guadalupe Santiago Coto. 19. Marc Cívico Morales.20. Daniel Lafuente Arbós. 21. Jordi Rangel Villatoro. 22. Argyris Hortas Gozalbo. 23. Antonio Balboa Sánchez. 24. Gina Ayde Clavijo Pinzón. 25. Rosa Tajadura Ochoa. 26. Santiago Hernández Gurri. 27. Francisco Javier Corbacho Jiménez. 28. Francisco Javier Mira Hernández. 29. Joana Robles Navarro. 30. Ester López Sancho. 31. Mireya Navarro Andreu. 32. Ignacio Garriga Vaz de Concicao. Suplentes: 1. Antonio López Plasencia. 2. Judith Cortés Cortés. 3. Nora Eugenia Villafranca Carrillo.

 MACARENA OLONA PRESENTA CANDIDATURAS EN  12 PROVINCIAS:

 Alicante, Barcelona, Cádiz, Granada, Madrid, Málaga, Murcia, Palencia, Salamanca, Segovia, Sevilla y Valencia.

Pero es posible que algunas candidaturas sean rechazadas si no han aportado los avales que se exige para las fuerzas extraparlamentarias. El 0,1% del censo en la provincia. 4.500 firmas para Barcelona o 6.000 por Madrid y dudo que las haya conseguido todas. Las 700 de Granada o Alicante sí que las ha podido conseguir