EL SUPREM DE TAILÀNDIA REBUTJA EL RECURS DE L'ÚLTRADRETÀ ARTUR SEGARRA CONDEMNAT A MORT PER MATAR I EQUARTERAR L'EMPRESARI DAVID BERNAT. Segarra es un dels tres casos recents de militants de la ultradreta espanyola condemnats per esquarterar les seves víctimes.

S'acaben les opcions per Artur Segarra, l'ultra català condemnat a mort a Tailàndia per assassinar i esquartera el cos de l'empresari David Bernat. El Tribunal Suprem de Tailàndia ha rebutjat avui el recurs contra la sentència que el condemna a mort, pel que ara només li queda la possibilitat de que sigui indultat pel Rei canviant la pena per cadena perpètua, cosa que implicaria que complís al menys 8 anys a Tailàndia i després ser traslladat a Espanya per continuar la condemna. També es podria donar el cas que el govern espanyol fes la petició d'indult o perdó real i demanés la seva extradició a Espanya, on a  més de complir la condemna de presó permanent revisable o la que s'estipulés pels delictes d'assassinat i esquarterament, seria jutjat per les estafes a gent gran que va fer abans de fugir a l'estranger. 

Segarra havia militat als grups ultres de Terrassa on vivia. També havia estat membre dels Boixos Nois i com a bon ultra tenia diversos tatuatges, dels que destaca una gran de la Sagrada Família al coll i el pit. I es relacionava més amb els ultres de Barcelona o Manresa que amb el del Vallès. 
El motiu era que els ultres de Terrassa d'aquells anys no tenien relació amb cercles neonazis de Sabadell. Històricament els neonazis de Sabadell i els de Terrassa s'han ignorat. Hi ha diverses raons. La primera és que els de Terrassa eren dels Boixos Nois i els de Sabadell eren de les Brigadas Blanquiazules i els Ultras Sur. Una altra raó és que a Terrassa políticament tiraven més cap a Democracia Nacional, mentre que a Sabadell simpatitzaven amb el MSR.

Els de Terrassa no eren anticatalans, tot i que fosssin espanyolistes propers a DN, mentre que els de Sabadell han estat sempre anticatalanistes castellanoparlants. A Terrassa l'àmbit neonazi era bastant més burgès que a Sabadell, on tothom era de barris, immigrants espanyols de segona o tercera generació, i amb un nivell social i cultural més senzill. I els de Terrassa també consideraven que els de Sabadell eren "garrulos" i  que per això els enxampaven sempre i havien patit nombroses condemnes.

Aquest és el motiu que Segarra i altres ultres terrassencs haguessin tingut tirada d'anar cap a Manresa i el Bages. Per això alguns terrassencs com Segarra van formar part el 2007 de la llista de PxC de Terrassa que encapçalaven persones catalanes "de tota la vida" com Xavier Arcas i Albert Pericas, "l'Animal". En aquella època Segarra va fer una conferència a la neonazi Llibreria Europa del barri de Gràcia, sota el títol "¿Es menjaria el seu gat?", en la què va defensar el vegetarianisme de Hitler i els principis ecologistes del Partit Nacional Socialista Obrer Alemany d'Adolf Hitler. Un ecologisme que predicava el respecte a certs animals nobles, però que pel que fa a l'espècie humana, propugnava una justificable i predeterminada supremacia dels forts, enfront dels febles i inferiors.

 

Quan va marxar a l'estranger Segarra tenia una ordre d'ingrés a presó del jutjat penal 14 de Barcelona i no es va presentar el maig de 2015 a un judici en què se l'acusava d'un delicte de falsificació de documents i tinença il·lícita d'armes. Fa set anys va fugir d'Espanya per evitar ser jutjat i els delictes pel que tenia aquesta ordre d'ingrés a presó, eren entre d'altres, formar part d'un grup que estafava a persones grans a les que els feia signar suposades escriptures d'hipoteques inverses, per les que rebrien una mensualitat durant quinze o vint anys a canvi del pis que passaria a mans d'aquest si els hereus no pagaven el deute. Segarra i l'advocat Francisco Comitre amb la complicitat del notari Enrique Peña, els feien creure que signaven hipoteques inverses a canvi d'una renda vitalícia, però en realitat eren contractes de compravenda, amb clàusules abusives. A més, els compradors eren testaferros que demanaven crèdits sobre aquests habitatges i desapareixen, condemnant els ancians a ser desnonats. Els Mossos d’Esquadra, després de mesos d'investigacions, van activar l'operació ‘Cocoon’ i van detenir  a tots els integrants del grup que van ser condemnats, tret de Segarra que va escapar. Per aquests fets Segarra està acusat de pertinença a organització criminal, d'estafa, de falsificació documental i de blanqueig.

 

Tothom que va conèixer a Segarra destaquen la seva gran capacitat dialèctica per convèncer a qui sigui del que sigui, cosa que li funcionava amb la gent gran que va estafar. "Es creia les seves mentides i te les feia creure", diu gent que el va tractar. I la seva imatge somrient, sense sentiment de culpa ni penediment, quan va ser detingut a Cambodja i extraditat a Tailàndia, on va cometre el crim, fa pensar que potser podria tenir trets propis d'un psicòpata o, al menys, ser fabulador i delirant, creient-se les seves pròpies mentides i amb el pensament crític alterat. El que és segur és que ni quan estafava gent gran, ni quan mata, sent penediment per les víctimes o que potser ell es creu les seves pròpies mentides. O senzillament  potser disfruta sent notícia pels seus actes.

Els altres dos ultres condemnats o empresonat per assassinar i descuartitzar les seves víctimes són el dirigent del Ultras Sur, Óscar del Pino, condemnat en sentència de conformitat per la mort de l'empresari José Luis Vázquez  i César Román Viruete,  "el Rey de Cachopo". Román està en presó provisonal a Soto del Real per matar i esquarterar la seva última parella, Heydi Paz, fa quinze mesos. Ell va ser qui els anys 2004 y 2005, va assumir la proposta de de Josep Anglada d'estendre el  projecta de Plataforma per Catalunya (PxC) a Madrid amb la sigla de Plataforma por Madrid (PxM) amb propostes similars contra la immigració. La cosa va acabar malament al cap de dos anys amb deutes i una condemna per impagament de sous i cotitzacions de treballadors a la seguretat social que va motivar que fossin embargades les assignacions econòmiques als regidors de PxC de Vic, Vendrell, Manlleu i Cervera.  

 César Román, quan lidrava Plataforma por Madrid  (PxM)  amb Josep Anglada

Oscar del Pino formava part de la facció radical i violenta dels Ultras Sur, Outlaw (fuera de la ley) vinculada als Hammerskin, liderada per Antonio Menéndez "El Niño", que la tardor de 2013 es va enfrontar al líder históric del grup, l'advocat Álvaro Cadenas i a José Luis Ochaíta en una dipsuta pel control del concerts de música RAC (Rock Against Comunism), el merchandising de material dls Ultras Sur i els diners de la venda d'entradas que facilitava el club. Óscar del Pino va ser detingut per la Guàrdia Civil el 127 d'abril de 2016 quan, segons la Unidat de Crim Organizat de la Guàrdia Civil estava planejant nouss segrestos i assassinats d'empresaris. Els advocats de la defensa i l'acusació van arribar a un acord amb la jutge i la Fiscalia.

Óscar del Pino

-------------------
Qui és? ¿Quién es Artur Segarra?  , 
wikipedia

"LA EMBAJADA", JUICIO EN BANGKOK, ENTRE LA SERIE DE ANTENA3 Y LA PETICIÓN DE PENA DE MUERTE PARA ARTUR SEGARRA

Xavier Rius, El Periódico, 12 de juliol de 2016

“LA EMBAJADA”, JUSTÍCIA A BANGKOK

La causalitat va fer que coincidís ahir el trepidant final de la sèrie de Antena3, La Embajada, ambientada a Tailàndia, en què és condemnada a mort per tràfic de drogues en un judici sense garanties i gairebé executada Ester, Úrsula Corberó, filla de l'ambaixador espanyol, amb l'inici de judici a Bangkok del català Artur Segarra, acusat a Tailàndia de l'assassinat de l'empresari David Bernat, les restes del qual van aparèixer trossejades al riu Chao Phraya.

Segarra, natural i resident a Terrassa, que va fugir a Tailàndia després de ser perseguit a Espanya per la seva participació al costat d'un notari, en una xarxa que estafava a gent gran que, creient que contractaven una hipoteca inversa, acabaven cedint i perdent el seu pis, era un vell conegut dels grups ultres i neonazis catalans. En 2007 va formar part de la candidatura de Plataforma per Catalunya (PxC) a Manresa i va donar una conferència a l'ara clausurada Llibreria Europa del barri de Gràcia, sota el títol "¿Es menjaria el seu gat?", en la què va defensar el vegetarianisme de Hitler i els principis ecologistes del Partit Nacional Socialista Obrer Alemany d'Adolf Hitler. Un ecologisme que predicava el respecte a certs animals nobles, però que pel que fa a l'espècie humana, propugnava una justificable i predeterminada supremacia dels forts, enfront dels febles i inferiors. També va formar part durant un temps dels Boixos Nois.

Els que coneixen a Segarra coincideixen que és una persona amb una gran capacitat dialèctica capaç de convèncer a l'altre de qualsevol cosa i, fins fa poc, qui sap si per aquesta predeterminació evolutiva en què creia Hitler, s'havia sortit sempre amb la seva. I sorprèn de les fotos i imatges que van arribar, primer de la seva detenció i ara l'inici del judici a Bangkok, que aparegui somrient com si la cosa no vagi amb ell. Mostrant els seus tatuatges al coll i pit de la Sagrada Família i Barcelona, ​​sembla convençut que, en contra del que apunten les proves i testimonis, ell no va matar ni esquarterar a Bernat, i els diners del difunt que va arribar al seu compte corrent no va ser gràcies a les tortures que algú li va infringir perquè donés les contrasenyes dels comptes corrents.

Segarra, que pertanyia fa menys d'una dècada als cercles ultres de Terrassa, va ser candidat de PxC a Manresa, per què hi havia un gran distanciament entre els ultres de Terrassa amb els de la resta del Vallès Oriental. Mentre els ultres de Sabadell o Barberà eren de Brigades Blanquiazules de l'Espanyol, castellanoparlants i fills de la immigració andalusa, els de Terrassa eren majoritàriament de famílies catalanes i aficionats del Barça i els Boixos Nois, i consideraven "quillos" a la resta d'ultres vallesans. Es relacionaven amb els ultres de Manresa que per molt de Plataforma que fossin, tenien els vuit cognoms catalans.

A Segarra se li demana la pena de mort, com a la que es va condemnar ahir en la ficció d'Antena3 a Ester, en una trama que deu minuts abans del final de la sèrie semblava que anava a condemnar a tots els innocents, i mentre els diplomàtics i empresaris espanyols corruptes es sortien amb la seva, el sistema judicial espanyol i tailandès castigaven cruelment a Luis, l'ambaixador que encarna Abel Folk, i a la seva filla Ester rebent ja la injecció letal a la sala d'execució.
Deia ahir Abel Folk, en una entrevista emesa després del final de la sèrie, que molta gent li comentava que s'indignava amb l'evolució de la trama per com era d’injusta i la facilitat amb què triomfava el mal encarnat entre d'altres per Eduardo, el Ministre Conseller de l'ambaixada, que interpreta Raúl Arévalo. I és que en mentre a l'Espanya real, els polítics, empresaris funcionaris i diplomàtics corruptes, a poc a poc van caient, a la trama de la legació diplomàtica a Bangkok, només queien, morien o acabaven en presons espanyoles o tailandeses els honestos.

La sèrie, que se suma així a les excel·lents produccions televisives de ficció espanyoles produïdes aquests dos últims anys, com El Príncipe, El Caso -quina pena que no continuï! -, Bis a bis, o la catalana Nit i Dia, va acabar ahir encongint l'estómac a l'espectador fins l'últim segon, amb la brillant Úrsula Corberó -que tant ha crescut des Física i Química- rebent resignada, però en pau, la injecció letal. Va ser un final similar al de "Execució imminent" de Clint Easwood, que en la realitat no hagués estat així, atès que a Tailàndia sí que hi ha a les presons nombrosos occidentals condemnats per tràfic de drogues, però des de fa uns anys, per millorar la deteriorada imatge del seu sistema judicial, no s'executa cap pena de mort que són commutades per la cadena perpètua. I, de vegades, l'expulsió del país de traficants occidentals condemnats al cap d'uns anys de presó, és un element més de les negociacions comercials de Bangkok.

Evident la pena de mort no és desitjable ni justificable en cap cas. Segarra sempre somriu davant les càmeres, jutges i policies, creient-se les seves raons i el seu discurs com quan presumptament estafava ancianes. Però per més que somrigui, res fa pensar que hagi de ser absolt de l'assassinat, tortures, extorsió de l'empresari David Bernat. I en el cas probable que la condemna quedi en cadena perpètua o trenta anys, si hi ha un hipotètic indult i extradició a Espanya, el seu destí serà complir la pena per l'estafa per la qual va fugir d'Espanya. Llavors haurem de confrontar el seu etern somriure amb les llàgrimes de les persones que per creure en ell i la seva capacitat de paraula, ho van perdre tot a la vida real.

Xavier Rius

          

  Imatges de l'inici de l'execució d'Ester, ahir dinal de La Embajada, Antena3

Artur Segarra, somrient ahir al judici on se li demana pena de mort

  Segarra defensant el vegetarianisme de Hitler a la Llibreria Europa

 "LA EMBAJADA", JUICIO EN BANGKOK, ENTRE LA SERIE DE ANTENA3 Y LA PETICIÓN DE PENA DE MUERTE PARA ARTUR SEGARRA

La causalidad hizo que coincidiera ayer el trepidante final de la serie de Antema3, La Embajada, ambientada en Tailandia, en el que es condenada a muerte por tráfico de drogas en un juicio sin garantías y casi ejecutada Ester, Úrsula Corberó, hija del embajador español, con el inicio de juicio en Bangkok al catalán Artur Segarra, acusado en Tailandia del asesinato del empresario David Bernat, cuyos restos aparecieron troceados en el río Chao Phraya.

Segarra, natural y residente en Terrassa, que huyó a Tailandia después de ser perseguido en España por su participación junto a un notario, en una red que estafaba a ancianos que, creyendo que contrataban una hipoteca inversa, acababan cediendo y perdiendo su piso, era un viejo conocido de los grupos ultras y neonazis catalanes. En 2007 formó parte de la candidatura de Plataforma per Catalunya (PxC) en Manresa y dio una conferencia en la ahora clausurada Librería Europa del barrio de Gràcia, bajo el título “¿Se comería su gato?”, en la que defendió el vegetarianismo de Hitler y los principios ecologistas del Partido Nacional Socialista Obrero Alemán de Adolf Hitler. Un ecologismo que predicaba el respeto a ciertos animales nobles, pero que en lo referente a la especie humana, propugnaba una justificable y predeterminada  supremacía de los fuertes, frente a los débiles e inferiores. También formó parte durante un tiempo de los Boixos Nois

Los que conocen a Segarra coinciden en que es una persona con una gran capacidad dialéctica capaz de convencer al otro de cualquier cosa y, hasta hace poco, quién sabe si por esta predeterminación evolutiva en la que creía Hitler, se había salido siempre con la suya. Y sorprende de las fotos e imágenes que llegaron, primero de su detención y ahora del inicio del juicio en Bangkok, que aparezca sonriente como si la cosa no fuera con él. Mostrando sus tatuajes en el cuello y pecho de la Sagrada Familia y Barcelona, parece convencido que, en contra de lo que apuntan las pruebas y testigos, él no mató ni descuartizó a Bernat, y el dinero del difunto que llegó a su cuenta corriente no fue fruto de las torturas que alguien le infringió para que diera las contraseñas de las cuentas corrientes.

 Segarra, perteneciente hace menos de una década a los círculos ultras de Terrassa, fue candidato de PxC en Manresa, porqué había un gran distanciamiento entre los ultras de Terrassa con los del resto del Vallès Oriental. Mientras los ultras de Sabadell o Barberà eran de Brigadas Blanquiazules del Espanyol, castellanoparlantes e hijos de la inmigración andaluza, los de Terrassa eran mayoritariamente de familias catalanas y forofos del Barça y los Boixos Nois, y consideraban “quillos” al resto de ultras vallesanos. Se relacionaban con los ultras de Manresa que por muy de Plataforma que fueran, tenían los ocho apellidos catalanes.

A Segarra se le pide la pena de muerte, como a la que se condenó ayer en la ficción de Antena3 a Ester, en una trama que diez minutos antes del final de la serie parecía que iba a condenar a todos los inocentes y, mientras los diplomáticos y empresarios españoles corruptos se salían con la suya, y  el sistema judicial español y tailandés castigaban cruelmente a Luis, el embajador que encarna Abel Folk, y a su hija Ester, recibiendo ya la inyección letal en la sala de ejecución.

Decía ayer Abel Folk, en una entrevista emitida tras el fin de la serie, que mucha gente le decía que se indignaba con la evolución de la trama por lo injusta que era y la facilidad con que triunfaba el mal encarnado entre otros por Eduardo, el Ministro Consejero de la embajada, que interpreta Raúl Arévalo. Y es que en mientras en la España real, los políticos, empresarios funcionarios y diplomáticos corruptos, poco a poco van cayendo, en la trama de la legación diplomática en Bangkok, sólo caían, morían o acababan en cárceles españolas o tailandesas los honestos.

La serie, que se suma así a las excelentes producciones televisivas de ficción españolas producidas estos dos últimos años, como El Príncipe, El Caso –¡qué pena que no continúe!-, Bis a bis, o la catalana Nit i Dia, terminó ayer encogiendo el estómago al espectador hasta el último segundo, con la brillante Úrsula Corberó –que tanto ha crecido desde Física y Química- recibiendo resignada, pero en paz, la inyección letal. Fue un final similar al de “Ejecución inminente” de Clint Easwood, que en la realidad no hubiera sido así, dado que en Tailanda sí que hay en las cárceles numerosos occidentales condenados por tráfico de drogas, pero desde hace unos años, para mejorar la deteriorada imagen de su sistema judicial, no se ejecuta ninguna pena de muerte que son conmutadas por la cadena perpetua. Y, en ocasiones, la expulsión del país de traficantes occidentales condenados al cabo de unos años de cárcel, es un elemento más de las negociaciones comerciales de Bangkok.

Evidente la pena de muerte no es deseable ni justificable en ningún caso. Segarra siempre sonríe ante las cámaras, jueces y policías, creyéndose sus razones y su discurso como cuando presuntamente estafaba ancianas. Pero por más que sonría, nada hace pensar que vaya a ser absuelto del asesinato, torturas, extorsión del empresario David Bernat. Y en el caso probable que la condena quede en cadena perpetua o treinta años, si hay un hipotético indulto y extradición a España, su destino será cumplir la pena por la estafa por la que huyó de España. Entonces deberemos confrontar su eterna sonrisa con las lágrimas de las personas que por creer en él y su capacidad de palabra, lo perdieron todo en la vida real.

Xavier Rius, periodista    
 Leer en El Periódico