De nuevo el Frente Atlético, con la complicidad del club. Lo significativo de estos grupos es que pese a que se les expulse de los estadios, sus líderes reclutan a los "cachorros" para que realicen actividades lucrativas delictivas extradeportivas

Los lamentables incidentes ocurridos en el estadio Meropolitano durante el derbi madrileño con el lanzamiento de objetos, insultos racistas y la libertad con la que acuden encapuchados al estadio algunos miembros del Frente Atlético, han puesto sobre la mesa la evidencia que mientras otros clubs han expulsado de sus estadios a sus hooligans violentos y ultras, el Atlético de Madrid, su directiva, su entrenador y algunos jugadores, continúan siendo complacientes con ellos.

El Frente Atlético se creó en 1982, llamado inicilamente Brigata Rossibianca que se nutría de jóvenes ultraderechistas procedentes de Fuerza Nueva, la OJE, el antiguo Frente de Juventudes, en un momento que era habitual que jovenes neonazis de otros equipos como el Barça o el Madrid, controlaban estas peñas juveniles de seguidores que recibían entradas gratis por parte de las directivas, disponían de local dentro del estadio para guardar sus pancartas, y los clubs ponían autocares a su dispisción para los desplazamientos. Pero mientras Joan Laporta sacó del estadio a los Boixos en 2003, y unos años más tarde hizo lo mismo con los Ultras Sur el Madrid, ello no ha ocurrido con el Frente Atlético. 

Los peores episodios de la acción del Frente Atlético son el asesinato por parte de miembros de su facción Bastión, que apuñalaron el 8 de diciembre de 1998 al joven vasco Aitor Zabaleta en las inmediaciones del estadio Calderón poco antes de un partido de la Copa con el Real Sociedad, y la muerte junto al Manzanares de Francisco Javier Romero Taboada, Jimmy, miembro de los Suaves del Riazor Blues, el 30 de noviembre de 2014. Pese a ello el Frente Atlético continuó con su venta de merchandising, su web activa y facilidades para obtener entradas y presencia en el estadio. Sufrió diversas escisones, como la de los Suburbios Firm liderados por un conocido ultra, el Ratilla, algunos de ellos vinculados al desaparecido Hogar Social Madrid. Y algún ex miembro del Frente Atlético, como Antonio Menéndez, "El Niño", acabó liderando su grupo rival, los Ultras Sur. 

Evidentemente expulsar a los holigans del estadio, como ocurre con los Boixos, no puede impedir que se produzcan reaparciones esporádicas de los mismos sobretodo fuera de los estadios y cuando el equipo juega fuera de casa y que continuen surgiendo nuevas mutaciones de los Casuals de los Boixos Nois, que formados por los de siempre y por ultras de otras procedencias reclutan cachorros para sus actividades delictivas extradeportivas. Lamentablemente en este momento, pese a que los Boixos Nois no pueden entrar al menos en grupo al campo del Barça, se está produciendo un repunte de los mismos, sobretodo en los desplazamientos fuera de casa como ocurrió al final de la temporada pasada en París en la eliminatoria de la Champions en la que dos miembros del grupo realizaron el saludo fascista y gestos racistas, lo que ha motivado una sanción para el Barça. Y la llegada hace dos meses de un nuevo entrenador, Hansi Flick, de nacionalidad alemana ha motivado que los Boixos hagan públicamente exaltaciones nazis o supremacistas del mismo, dado el origen germánico de este.

Más preocupante es la situación de los Ultras Sur, que pese a ser alejados o arrinconados en el estadio, continuaban con sus acciones delictivas extradeportivas como extorsión, narcotráfico, palizas por encargo o la comisión de homicidos. Y pese a haber aparentemente pasado página de su vida violenta anterior, algunos de ellos como Óscar del Pino, reaparecen. Algo similar a lo que ocurrió con el catalán Genís Vila Pujol, ex Ultras Sur y ex Brigadas Blanquiazules, que tras salir en libertad  tóricamente reinsertado tras cumplir media condena por el caso Stroika, recabó en los Boixos Nois y Casuals y sus actividades también de extorsión, robo de drogas a narcotraficantes o palizas por encargo.  Esperemos que ahora el Comité de Competición, el Ministerio del Interior y las otras autoridades deportivas obliguen al Atlético de Madrid y a su presidente, Enrique Cerezo, a tomar medidas drásticas. Y ello se aplique también con otros grupos como el malagueño Frente Bokeron.

Algunes respostes sobre la invasió del camp de l'Espanyol a Cornellà de diumenge. No hi ha cap grup consolidat de hooligans que lideri els aficionats ultres, si bé hi ha ex membres de Brigadas Blanquiazules, de RCDE FIRM, ex Casal Tramuntana, skins i molts afins a Vox, Joves d'Artós i el PP. Fa 4 anys va haver-hi un traspàs d'alguns dels antics ultres de Brigadas de l'Espanyol cap el Barça, que van liderar una nova generació de Boixos Nois i van ser desarticulats per la Policia Nacional. Un d'ells, Genís Vila Pujol, es va suicidar fa un any a la presó de Quatre Camins

                                

Algunes persones i mitjans m'han preguntat aquest dies si hi ha grups ultres organitzats al camp del RCD Espanyol de Cornellà, ubicats o no a La Corba, en relació a la invasió del camp del passat diumenge després de la victòria del Barça, i de que alguns militants i candidats del PP de Cerdanyola i Sant Joan Despí hagin estat identificats saltant a la gespa participant en els enfrontaments amb els Mossos. La meva opinió és que ara no hi ha cap grup nombrós i organitzat com a tal, més enllà que continuïn dins o fora de La Curva, nuclis d'antics membres de Brigadas o vinculats a grups ultres espanyolistes, com Los de Artós o d'ambients skins i neonazis. També continuen a La Curva alguns membres de la Guardia Joven, que de vegades van amb bombo i micro. Ja tenen uns 40 anys.

La pressió policial i del mateix club va fer reduir la presència al camp de seguidors ultres el 2009, en deixar Montjuïc. Tot i això van continuar actius dins l'estadi i en algún bar de l'entorn grups de Brigadas Blanquiazules, alguns d'ells vinculats a ambients ultres com el Casal Tramuntana o Plataforma per Catalunya i als joves ultres de Sabadell i altres municipis del Vallès Occidental i a grups de caps rapats. 

 

L´últim cas important de violència perpetrada pels ultres de l'Espanyol va ser l'agressió que va tenir lloc l'1 de maig de 2016 a la Feria de Abril  quan 11 membres de la penya ultradretana RCDE FIRM de la Curva de l'Espanyol, van colpejar brutalment a les dues de la matinada, en el recinte del Fòrum de Barcelona, on se celebrava la Feria de Abril, a V. G, membre de la Penya Juvenil 1991.

La víctima estava amb altres amics a una carpa de la Fira, els agressors van anar cap a ell i, després de demanar-li informació sobre altres membres de la Penya 1991, que ell no va respondre, li van donar un fort cop de puny al cap i quan va caure a era terra, col·lectivament li van donar reiterades patades a diverses parts del cos, quedant inconscient. Els acusats van acceptar al judici declarar-se culpables amb un pacte de conformitat i dos d'ells van sen condemnats a tres mesos de presó i tots onze a una multa, a indemnitzar a la víctima i a un periode d'allunyament i no poder entrar per un temps al camp. Un dels condemnats, Álvaro H.T, estava diumenge al camp al costat de Carlos Ferrer-Calbetó, el candidat del PP a Cerdanyola que va saltar el camp. Álvaro H.T, que encertadament no va saltar al camp, també va ara a la llista del PP de Cerdanyola. 

                             

 

Les Brigadas es van crear el 1985 en un moment que els seguidors de L'Espanyol i la Penya Juvenil de l'Espanyol ja havien patit diversos atacs i agressions físiques per part dels Boixos Nois.  Brigadas va arribar a tenir moltes seccions, com  Skins Sarriá, Vándalos, Brigadas Aragón, Brigadas Tarraco, Seccion. Gerona, Peña Iñaki, Sección Don Simón, Brigada Vieja Guardia, Guardia Joven, Comando Vallés, Skins Gracia, Sección L'Hospitalet, Comando Navas, Nueva Centuria, Incalificables, etc. Algunes purament territorials i seguidores del club, però d'altres en algun moment van ser manifestament violentes amb objectius, àmbits d'actuació i accions que no tenien res a veure amb el futbol. Destaquen els Cusos, seguidors de l'Espanyol i lligats a Brigadas, però també vinculats als Ultras Sur del Madrid, alguns dels quals encara són ara a la presó per l'atac d'Stroika a Manresa de fa 2011. 

També alguns membres de Brigadas van ser jutjats i condemnats pel cas Hammerskin, on també hi estaven implicat dirigents dels Ultras Sur del Madrid  L'acusació judicial dels empresonats pel cas Stroika, a l'hora d'enumerar els antecedents dels imputats, va deixar clara la vinculació d'alguns membres de Brigadas Blanquizules amb els Hammerskins i la condemna judicial a aquests. El símbol de les Brigadas és la gens innocent calavera Totenkopf de les SS sobre els colors del club. Al març i abril de 2014 van haver-hi diversos incidents violents dins l'estadi i es va incrementar la pressió policial i del mateix club amb resticcions d'accés.  

Membres de PxC de Salt, alguns dels quals ara militen a Vox, en una celebració de Brigadas fa 9 anys

Fa quatre o cinc anys, alguns membres de les Brigadas Blanquiazules, juntament amb altres coneguts ultres que es movien pel Casal Tramuntana, Sabadell i altres localitat del Vallès Occidental, van canviar d'equip i estadi, per passar-se als Boixos Nois, liderant un nou relleu dels anomenats Casuals del Barça i els Boixos, que utilitzaven joves o cadells per activitats il·lícites. El grup va ser desarticulat fa un any i mig per la Policia Nacional.  Precisament un dels condemnats per Stroika i membre dels Cusos vinculat als Ultras Sur i Brigadas Blanquiazules, Genís Vila Pujol que va ser detingut el novembre de 2021 en aquesta operació policial per formar part dels Casuals del Boixos Nois, va perdre els beneficis penitenciaris, i va tornar a la presó per complir el que li faltava per la condemna d'Stroika, es va suicidar a la seva cel·la de la presó de Quatre Camins setmanes després de reingresar a presó. Suïcidi a la presó d'un conegut ultra que, per cert, va passar mediàtica i políticament totalment desapercebut.

Tot i haver perdut presència tant els Boixos Nois com les Brigadas Blanquiazules dins dels camps del Barça i de Cornellà, de vegades es poden veure pancartes i mebres d'aquests grups a desplaçaments fora de casa o a l'estranger. 

A nivell d'anècdota que demostra que de fet els dos grups continuen existint encara que sigui de manera poc visible o latent, hi ha l'agressió que van perpetrar membres dels Boixos Nois contra l'ex dirigent (o dirigent?) de Brigadas Fredy, Fernando San Mamés, el passat 18 d'abril de 2020, quan va topar-se a l'hospital Vall d'Hebrón amb membres dels Boixos Nois. Uns i altres havien anat a donar mascaretes i bates. Era l'inici de la pandèmia.

 

La familia Royuela, jerarcas históricos de la ultraderecha catalana, convoca mañana una manifestación en Madrid en defensa del llamado Expediente Royuela que denuncia una supuesta trama de corrupción y asesinatos en España con más de mil muertos. La mayor parte de la ultraderecha catalana y española no da crédito a los hechos denunciados, a excepción de España 2000 que acudirá

 

Para mañana 7 de mayo se ha convocado en Madrid una manifestación para denunciar y difundir la supuesta trama de corrupción, asesinatos y manipulación de autopsias que lleva cuatro años denunciando desde un canal de Youtube Santiago Royuela Samit y su padre Alberto Royuela Fernández.

Denuncia una supuesta red de corrupción política, policial y judicial para esconder un millar de asesinatos perpetrados en el Estado español por motivos económicos o políticos, que con la complicidad de forenses se han hecho pasar por accidentes, muertes por enfermedad o sobredosis. Precisamente la muerte de Javier Royuela Samit, hijo de Alberto y hermano de Santiago, hallado sin vida el 29 de mayo de 1993 en el parque de la iglesia de Sant Pau del Camp en Barcelona, ​​sería uno de esos asesinatos que los Royuela dicen que se taparon. Evidentemente es legítimo y comprensible que un padre desee remover cielo y terra para aclarar la muerte de un hijo. Pero la trama que denuncian resulta a mi parecer nada creible.

En los vídeos que tienen una media de diez mil visualizaciones, después apuntar a los ex fiscales y José María Mena y Carlos Jiménez Villarejo y a la ahora ministra de Defensa Margarita Robles, tienen también como objetivo al concejal de Vic Josep Arimany Manso, que fue director del Instituto de Medicina Legal de Cataluña, a la que atribuyen haber manipulado cientos de informes de autopsias, a cambio de dinero o favores. 

Pese a la poca credibilidad de los hecho que se denuncian  en los vídeos y en los documentos que cuelgan en la el blog, el Centro Criptológico Nacional (CCN), que depende del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), ha puesto bajo su radar las teorías conspiranoicas de los Royuela. Teorías que algunos han comparado con el grupo QAnon de Estados Unidos, que hace un año lideraron el asalto al Capitolio, convencidos no sólo de un supuesto pucherazo electoral sino que éste había sido dirigido por un grupo selecto en el que estaban los Obama, los Clinton, determinados financieros de Wall Street y el magnate judío George Soros, a los que acusaban de beber sangre de niños blancos en sus orgías.

Las denuncias vertidas desde el llamado Expediente Royuela están siendo ignoradas por la mayoría de medios informativos e instituciones judiciales ganándose tan sólo el apoyo del juez  Fernado Presencia, juez que ha sido condenado por corrupción y ha sido denunciado por la Audiencia Nacional por usar documentos supuestamente falsos difundidos por el Expediente Royuela para acusar a la fiscal general del Estado, Dolores Delgado, y al expresidente José Luis Rodríguez Zapatero de formar parte de la tram criminal denunciada por los Royuela. 

 Pero ¿quiénes son los Royuela? Alberto Royuela, el padre, fue miembro del grupo Guardia de Franco y se le vinculó con algunos de los hechos más oscuros de los años de la transición ocurridos en Barcelona en los que participaron miembros de los servicios secretos del SECED que querían detener el cambio que vivía España. Desde el atentado contra la revista El Papus hasta el jamás aclarado asalto al Banco Central, que no sabemos si lo hicieron guardias civiles o un grupo de “chorizos, macarras y anarquistas” como se afirmó después. A finales de los setenta y primeros de los ochenta se atribuye a Alberto Royuela haber ayudado a refugiarse en España a miembros de dicha Internacional Negra, sobre todo fascistas italianos y latinoamericanos. Pero Alberto Royuela no fue condenado por ninguno de dichos casos.

Pero lo que llevaba entonces de cabeza a las autoridades judiciales en Catalunya era su ocupación como subastero que combinaba con la de técnico de la compañia de electicidad, FECSA. Los subasteros eran unos grupos que tenían el control de las subastas en los juzgados, sobre todo de coches, pisos, naves industriales y terrenos, que para pagar las deudas de sus propietarios habían sido embargados y se ponían a subasta. Subastas que eran públicas y a las que podía concurrir cualquier ciudadano. Pero estos grupos de subasteros impedían con métodos poco ortodoxos que alguien ajeno a ellos pudiera hacerse con la propiedad de lo que se ofrecía en la subasta en sede judicial, cuando a ellos les interesaba. 

Previamente al inicio de la subasta decidían quién de ellos se lo quedaba y a qué precio. Y si alguien ajeno a estos clanes intentaba legítimamente pujar para hacer suya la propiedad del determinado vehículo o piso, los subasteros lo impedían ofreciendo un importe mucho mayor. Y como explican las crónicas de sucesos de aquellos años, muchas veces cuando alguien conseguía en subasta algo sin el visto bueno de dichos subasteros, al poco tiempo posiblemente se arrepentía. Y mientras muchas de las implicaciones en hechos oscuros de la Transición en las que atribuyen la participación de Alberto Royuela, sobre quien hay muchas detenciones confirmadas, pero ninguna condena sentenciada, no ocurre lo mismo con sus hijos. 

Así Santiago, el autor de los vídeos del Expediente Royuela, ha sido condenado varias veces. Fue condenado a seis años de cárcel junto con quien después sería dirigente de Plataforma por Cataluña, Carlos Francisoud, por colocar con otros miembros del Moviment Patriòtic Català-El Timbaler de Bruc, un artefacto el 3 de marzo de 2001 en las Cotxeres de Sants, donde se hacía un concierto del cantante vasco Fermín Muguruza. En 2013 Santiago fue condenado junto a su hermano Mauricio a dos años y medio de cárcel por las agresiones o palizas que perpetraban miembros de los Casuals de los Boixos Nois, sentencia que sería ratificada por el Tribunal Supremo. Los Casuals hacían extorsiones a empresarios y clubs de ocio. Sorprende de este grupo, los Casuals, que se movieran en el entorno de los Boixos Nois del Barça, inicialmente independentista, cuando la mayoría de sus miembros se les conocía como miembros de las Brigadas Blanquiazules. Y Santiago también fue condenado a prisión por golpear con su teléfono móvil a otra persona en una subasta.

Tanto el padre, Alberto, como Santiago y otros de los hijos ayudaron a Josep Anglada a crear Plataforma per Catalunya y uno de los hijos Royuela creó la web de Plataforma per Catalunya. Y fue Mauricio Royuela Samit uno de los que creó hace cuatro años y medio la sociedad Roycoa, con sede en la calle del Camp, número 17, de Barcelona, ​​sobre General Mitre, donde se ubicó el centro ultra Club Empel, ubicado enfrente de la sede barcelonesa de Vox, donde acuden sus militantes y dirigentes y se realizan actos del ámbito españolista social patriota. 

Mañana se verá si más allá de los miles de seguidores que siguen su canal de Youtube,  si tendrá seguidores reales, sea de los grupos de la ultraderecha como España 2000 y el canal Estado de Alarma de Javier Negre que le darán su apoyo, sea de los círculos conspiranoicos, y acudirán a la manifestación.  

                     

Santiago Royuela Samit y su padre Alberto Royuela Fernández, promotores del denominado Expediente Royuela

Vídeo de la convocatoria de mañana

HOOLIGANS DEL FUTBOL, IDEES NEONAZIS, I "CADELLS" RECLUTATS PER NEGOCIS DELICTIUS O IL·LÍCITS. El ultres de Sabadell, alguns ex Brigadas Blanquiazules, detinguts per liderar un nou grup delictiu al voltant del Boixos Nois. Els seus membres tenien l'accés prohibit al camp, sí que hi entrava i provocava incidents abans de la pandèmia quan el Barça jugava fora. Com els desarticulats Casuals del Barça jutjats el 2012 o els Cusos d'Stroika i els Ultras Sur, repetien el triangle de fútbol, idees neonazis i utilitzaven els "cadells" pels seus negocis i activitats delictives o il·lícites

      

Dídac González al mig de la foto i Sergi Verdaguer a l'extrem dret de la foto, en una concentració davant l'Audiència de Barcelona. 

(Actualitzat de nou! Trobat mort a la seva cel·la a la presó de Quatre Camins el 17 de juny de 2022, Genís Vila Pujol, que va veure revocada la seva llibertat condicional per la condenma a 18 anys per Stroika. Era l'únic dels detinguts pels Casuals que aquí informo que estava el juny a presó) 

Resulta recurrent. Un cop més són membres dels cercles ultres de Sabadell i municipis propers del Vallès, els qui lideren un nou grup o moviment d'ideologia ultra. Grup ara vinculat ara als Boixos Nois, del que es van detenir 14 persones en l'operació feta pel Cos Nacional de Policia Nacional el dimarts 2 de novembre, seguint la instrucció oberta pel Jutjat número 1 de Sabadell. Amb l'operació s'ha desarticulat un grup delictiu vinculat als Boixos Nois, que servint-se de cadells hooligans del Barça, feia activitats d'extorsió, robatoris, venda d'estupefaents i drogues, blanqueig de capitals i temptativa d'homicidi. Grup format també per ex dirigents de les Brigadas Blanquiazules de l'Espanyol, que d'alguna manera hauria substituït o ocupat l'espai dels anteriors Casuals, desarticulats i condemnats l'any 2013, a lleus penes de presó. I aquest grup, com el desarticulats Casuals o els CUSOS de l'atac d'Stroika o els Ultras Sur del Madrid, reclutaven entre joves hooligans, "cadells" per les seves activitats i negocis delictius. El triangle de hooligans d'un equip de futbol, idees neonazis i negocis o pràctiques delictives es repeteix. Un dels detinguts i empresonats, estava en llibertat provisonal després de complir vuit anys de presó per l'atac d'Stroika de 2012 perpetrat pels CUSOS .

L'operació feta pública avui,  va començar el passat 2 de novembre quan agents de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) del Cos Nacional de Policia van entrar a un domicili del carrer Lepant número 30 de Sabadell que es considera lloc de trobada del grup desarticulat i epicentre de l'organització. Aquell mateix dia i els posteriors, en un operatiu en el que van participat agents de policia judicial, estrangeria, i de la Brigada o Comissaria d'Informació, es van detenir catorze persones i van ser registrats de divuit domicilis a Sabadell, Polinyà, Castellar del Vallès, Barberà del Vallès i Torrelles de Llobregat. Alguns dels detinguts havien estat membres del desaparegut Casal Tramuntana, del grup Último Bastión i també de les Brigadas Blanquizazules de l'Espanyol. Concretament un dels detinguts, Genís Vila, condemnat a 19 anys de presó pel cas Stroika, havia estat membre del CUSOS, grup hooligan seguidor dels Ultras Sur i de Brigadas Blanquiazules. 

 Segons la nota feta pública per la Policia Nacional, "la investigació es va iniciar el primer trimestre del 2020, quan els investigadors van detectar com aquest entramat delinqüencial, el nexe d'unió del qual seria el grup ultra Boixos Nois, actuava com una veritable organització criminal jeràrquica i disciplinada, i amb un excessiu caràcter violent que manifestaven front altres organitzacions i clans que els intentaven disputar les zones d'actuació".  I s'han incautat deu armes de foc, nombroses armes blanques, un quilo de cocaïna, més de 5.000 plantes de marihuana, haixix, diferents substàncies estupefaents i nombrós material de caràcter supremacista i neonazi.El grup roabava marihuana a narcotraficants, venia anabolitzants, blaquejava capitals, i obligava a dones a prostituir-se.  També es van trobar banderes i material relacionat amb el grup Hooligans Vallès, una secció violenta d'aficionats del CE Sabadell.

                              

El detinguts havien creat fa uns anys el grup Último Bastión (No confondre amb Bastión Frontal)

Segons la Policia Nacional Dídac González i Iván Chicano, de 37 anys, amb un ampli historial ultra eren dos dels líders del grup. També el liderava Genís Vila Pujol, que es trobava en règimen de llibertat provisional després d'haver complert la meitat dels 18 anys de presó als que va ser condemnat pel cas Stroika. També han entrat a presó els coneguts ultres Francisco Pérez García ‘Paco’ i Sergi Verdaguer Corral.

 Genís Vila Pujol va ser condemnat a 18 anys de presó pel cas Stroika.

Chicano, González i Vila controlaven una xarxa de distribució d'estupefaents que després els dits "cadells" dels grup distribuïen. Chicano, amb un llarg historial, va ser condemnat per la justícia juvenil com a responsable d'una agressió a la plaça d’Espanya de Sabadell l’any 2002. Més tard va ser candidat del Movimiento Social Republicano (MSR) a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2003 i a les Generals de 2004, i després ho va ser per Alianza Nacional. Va ser condemnat per agredir el 2008 a un mosso d'esquadra i va haver de complir condemna set anys a la presó. Pel que fa a Dídac Gónzález, com altres dels detinguts, va col·laborar amb Plataforma per Catalunya, sent candidat per Terrassa l'any 2015. Dídac González i el també detingut Sergi Verdaguer van participar, per exemple en els incidents i enfrontaments a les portes de l'Audiència de Barcelona el 9 d'octubre de 2014, on una vintena d'ultres, majoritàriament del Vallès Occidental, van anar a donar suport a l'últra de Sabadell, Alejandro Fernández. Fernández, ex dirigent del MSR, que llavors militava a PxC i actualment a Vox, compareixia aquell dia en un judici per una agressió que certament ell havia patit tres anys abans.

Entre els detinguts i empresonats també s'hi troba  Francisco Pérez García ‘Paco’, detingut a Torrelles de Llobregat. Va ser "Paco", membre també del Àngels de l'Infern (Hell Angels), qui va organitzar una trobada entre els dos grups per acabar amb el enfrontaments o competència delictiva i territorial que havia sorgit entre els dos grups.  

                                           

 Dídac Gónzález va militar i ser canadidat de Plataforma per Catalunya. Aquí amb Josep Anglada

 

 

                  EL RETORN DELS BOIXOS

Com vaig explicar aquí al blog, al setembre i octubre de 2018 els Boixos Nois van reapareixer als voltants del Camp Nou,  tot i tenir els seus membres més coneguts prohibida l'entra a l'estadi. I des de llavors van provocar alguns incidents als voltants de l'estadi a Barcelona, i a dintre o fora dels estadis diverses vegades que el Barça va jugar fora de casa. Així el 21 d'abril de 2018 van provocar incidents als voltants de l'estadi del Metropolitano a  amb motiu de la final de la Copa del Rei, agredint a seguidors del Sevilla i apedregant una autobús, anant també a la plaça on es reunien els Biris sevillans, d'ideologia esquerra, als que van fer sortir corrents. Al Wanda Metropolitano, on no tenen prohibida l'entrada, van seguir el partit des del Fondo Sur.

I a la vegada que els ultres de Sabadell i el Vallès, ara detinguts, agafaven més poder dins dels Boixos Nois, es donava també una transferència de membres entre un grup aliè als Boixos, els Supporters, cap els Boixos i sovint tots dos grups s'ajunten fora del camp coincidint en els anomenats "Corteos" i en alguns dels aldarulls que hi va haver els dos anys anteriors a la pandèmia , s'hi van veure implicats membres dels dos grups.  Els Supporters és un dels grups que sí té accés a la Grada d'Animació on s'hi ubiquen també  membres de la penya Almogàvers, Nostra Ensenya, Creu Sant Jordi i Front 532.

El 31 de maig de 2019 va tancar el bar La Jarra al carrer Arístides Maillol, on es reunien els Boixos abans o després dels partits. Allà el Mossos hi van trobar armes blanques, punys americans i barres de ferro.  En aquell moment Ivan Chicano i altres dels ara detinguts ja havien fet valdre el seu poder i la seva influència dins dels Boixos. I el 25 de gener de 2020 membre dels Boixos Nois es van enfrontar als ultres del grup Yomus del València al camp de Mestalla.  Després va venir la pandèmia i es van tancar els camps. 

Fa uns dies els Boixos Nois van demanar a Joan Laporta que es fes un minut de silenci l'estadi abans de començar el partit del Barça Espanyol del diumenge passat 21 de novembre, com homenatge a Valentín Moreno, l'autor del crim de la Vila Olímpica de l'any 2000, aparegut mort d'un tret al cap fa uns dies a Sant Adrià del Besos, tal com es va fer l'any 1997 per Sergi Soto. El club evidentment s'hi va negar.

                                 

Dídac González al mig, Francisco Pérez García, "Paco", tercer per la dreta, i a la dreta del tot, Sergi Verdaguer el dia dels incidents a Mestalla

Cal recordar que va ser amb Joan Laporta fa dinou anys que es va aplicar la tolerància cero vers els Boixos que els va fer fora de l'estadi la temporada 2003/2004, i gairebé els va fer desaparèixer, tot i continuar vigent pel que fa a l'entrada dins del camp, ja no significa que el grup, amb els seus comportaments violents, estigui desactivat. Amb Sandro Rosell van estar a punt d'arribar un acord per poder tornar a entrar. Posteriorment amb Josep Maria Bartomeu van intentar retornar en el marc del projecte de la Grada d'Animació, fet que va molestar als Mossos d'Esquadra.  Ara es tornen  a fer sentir fora de l'estadi a Barcelona i dins i fora dels estadis en els desplaçaments.  Però cal deixar clar que la majoria de membres dels Boixos no són violents ni fan activitats delictives, tot que grusp com abans els Casuals i ara el grup desarticulat hi capten cadell pels seus negocis, extorsions i activitats delictives.

 

                               

Iván Chicano

 

Material incautado por la Policía Nacional a los detenidos

 

NOTA DE PREMSA DE LA POLICIA NACIONAL:

 En un operativo desplegado en Barcelona a principios de mes

La Policía Nacional descabeza la cúpula radical del grupo Boixos Nois

Los arrestados lideraban una organización criminal extremadamente violenta con un marcado carácter polidelictivo, especializada en presuntos ilícitos como el tráfico de drogas, prostitución coactiva o la importación de medicamentos ilegales

La investigación ha culminado con la detención de 14 personas y un total de 18 registros domiciliarios en los que se han intervenido diez armas de fuego, numerosas armas blancas, un kilo de cocaína, más de 5.000 plantas de marihuana, hachís, distintas sustancias estupefacientes y numeroso material de carácter supremacista relativo a este grupo ultra radical

Estas actuaciones preventivas desarrolladas por la Policía Nacional se encuentran en la línea de actuación marcada por la Estrategia Nacional contra el Terrorismo en lo referente a los extremismos violentos

25/11/21

Agentes de la Policía Nacional han detenido en Barcelona a los miembros más violentos de los Boixos Nois y de su entorno más cercano. El operativo, llevado a cabo de forma coordinada por distintas unidades especializadas de la Policía Nacional el pasado día dos del presente mes, fue realizado bajo la dirección del Juzgado número 1 de Sabadell (Barcelona) quien decretó el secreto de las actuaciones hasta el día de ayer. Esta actuación policial se ha saldado con el arresto de 14 personas, a los que se les imputan presuntos delitos graves contra la salud pública, explotación para la prostitución de mujeres, tenencia ilícita de armas o el subsiguiente blanqueo de capitales, entre otros. Siete de ellos han ingresado en prisión.

Los agentes realizaron la entrada y registro en 18 viviendas y locales, dando como resultado la incautación de diez armas de fuego, numerosas armas blancas, un kilo de cocaína, más de 5.000 plantas de marihuana y 42 kilos de cogollos, así como distintas sustancias estupefacientes como cocaína rosa y hachís. También se ha intervenido numeroso material de carácter supremacista, relativo a este grupo ultra radical “Boixos Nois” y a la banda motera “Hells Angels”, a la cual pertenecía uno de sus cabecillas.

Por otra parte, se han bloqueado más de 20 cuentas bancarias,  embargado tres viviendas y 27 vehículos, e intervenido más de  300.000 euros en efectivo, proveniente presuntamente de las actividades ilícitas realizadas por la organización. 

Boixos Nois como nexo de un entramado delincuencial

La investigación se inició en el primer trimestre de 2020, cuando los investigadores detectaron como este entramado delincuencial, cuyo nexo de unión sería el grupo ultra Boixos Nois, actuaba como una verdadera organización criminal jerárquica y disciplinada, y con un excesivo carácter violento que manifestaban frente a otras organizaciones y clanes que les intentaban disputar sus zonas de actuación. 

Durante el desarrollo de la investigación, tutelada por el órgano judicial, se determinó que presuntamente para su financiación estarían cometiendo una amplia gama de delitos graves. En cuanto al tráfico de drogas, no discriminaban respecto al tipo de droga distribuida, apoyándose en una compleja red de productores y redistribuidores de las sustancias, con los que evitaban mantener contacto alguno. 

Otro ilícito constatado ha sido la importación de medicamentos ilegales, principalmente de medicamentos anabólicos, algunos de los cuales se desconoce el origen, careciendo de autorización por la Agencia Española del Medicamento y Productos Sanitarios, y cuyo consumo puede llegar incluso a causar la muerte. 

Neutralización de un piso destinado a la explotación sexual 

Un hecho significativo en este operativo ha sido la neutralización de un piso destinado a la prostitución coactiva de mujeres, ámbito de lucha importante para la Policía Nacional, que utiliza como uno de sus principales referentes el “Plan de la Policía Nacional contra la Trata de Seres Humanos con fines de explotación sexual”. Los réditos económicos resultantes de esta actividad ilícita se convertían en la base de financiación de sus actividades, principalmente relacionadas con la asistencia a eventos musicales y deportivos para la difusión de odio, hostilidad y violencia hacia otros colectivos vulnerables o antagónicos.

Esta facción radical sería la heredera de la conocida como ‘Casuals’, desarticulada hace unos años con la detención y encarcelación de algunos de sus miembros acusados de extorsión y secuestro.

Las investigaciones continúan en curso bajo la dirección del Juez titular del Juzgado de Instrucción número 1 de Sabadell (Barcelona), quien ha recibido a todos los detenidos en declaración y ha decretado el ingreso en prisión para siete de ellos.

Grupo ultra Boixos Nois

El grupo ultra Boixos Nois fue fundado en 1981. Desde entonces, algunos de sus miembros han participado en numerosas agresiones a colectivos ultras ideológicamente antagónicos y han sido objeto de diferentes operaciones policiales vinculadas principalmente al tráfico de drogas, blanqueo de capitales, extorsiones, amenazas, detenciones ilegales, agresiones violentas, etc.

Uno de los momentos más negros de la historia de este grupo radical fue en 1991, cuando cinco de sus miembros asesinaron a puñaladas a un joven de 20 años seguidor del RCD Espanyol de Barcelona en los alrededores del antiguo Estadio Sarriá, convirtiéndose así en la primera muerte ultra en España.

Su última acción violenta más conocida tuvo lugar el pasado 25 de enero 2020 en Valencia, cuando protagonizaron unos graves enfrentamientos contra el grupo ultra Yomus, en los aledaños del estadio valenciano de Mestalla. En esta pelea participaron los principales cabecillas que ahora han sido detenidos en esta operación de la Policía Nacional.

En el año 2003, les fue negada la entrada a estadios de fútbol alegando su violencia y peligrosidad. Además, en 2019, la Comisión Permanente de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el Deporte les declaró “grupo peligroso”.

 

 

EL SUPREM DE TAILÀNDIA REBUTJA EL RECURS DE L'ÚLTRADRETÀ ARTUR SEGARRA CONDEMNAT A MORT PER MATAR I EQUARTERAR L'EMPRESARI DAVID BERNAT. Segarra es un dels tres casos recents de militants de la ultradreta espanyola condemnats per esquarterar les seves víctimes.

S'acaben les opcions per Artur Segarra, l'ultra català condemnat a mort a Tailàndia per assassinar i esquartera el cos de l'empresari David Bernat. El Tribunal Suprem de Tailàndia ha rebutjat avui el recurs contra la sentència que el condemna a mort, pel que ara només li queda la possibilitat de que sigui indultat pel Rei canviant la pena per cadena perpètua, cosa que implicaria que complís al menys 8 anys a Tailàndia i després ser traslladat a Espanya per continuar la condemna. També es podria donar el cas que el govern espanyol fes la petició d'indult o perdó real i demanés la seva extradició a Espanya, on a  més de complir la condemna de presó permanent revisable o la que s'estipulés pels delictes d'assassinat i esquarterament, seria jutjat per les estafes a gent gran que va fer abans de fugir a l'estranger. 

Segarra havia militat als grups ultres de Terrassa on vivia. També havia estat membre dels Boixos Nois i com a bon ultra tenia diversos tatuatges, dels que destaca una gran de la Sagrada Família al coll i el pit. I es relacionava més amb els ultres de Barcelona o Manresa que amb el del Vallès. 
El motiu era que els ultres de Terrassa d'aquells anys no tenien relació amb cercles neonazis de Sabadell. Històricament els neonazis de Sabadell i els de Terrassa s'han ignorat. Hi ha diverses raons. La primera és que els de Terrassa eren dels Boixos Nois i els de Sabadell eren de les Brigadas Blanquiazules i els Ultras Sur. Una altra raó és que a Terrassa políticament tiraven més cap a Democracia Nacional, mentre que a Sabadell simpatitzaven amb el MSR.

Els de Terrassa no eren anticatalans, tot i que fosssin espanyolistes propers a DN, mentre que els de Sabadell han estat sempre anticatalanistes castellanoparlants. A Terrassa l'àmbit neonazi era bastant més burgès que a Sabadell, on tothom era de barris, immigrants espanyols de segona o tercera generació, i amb un nivell social i cultural més senzill. I els de Terrassa també consideraven que els de Sabadell eren "garrulos" i  que per això els enxampaven sempre i havien patit nombroses condemnes.

Aquest és el motiu que Segarra i altres ultres terrassencs haguessin tingut tirada d'anar cap a Manresa i el Bages. Per això alguns terrassencs com Segarra van formar part el 2007 de la llista de PxC de Terrassa que encapçalaven persones catalanes "de tota la vida" com Xavier Arcas i Albert Pericas, "l'Animal". En aquella època Segarra va fer una conferència a la neonazi Llibreria Europa del barri de Gràcia, sota el títol "¿Es menjaria el seu gat?", en la què va defensar el vegetarianisme de Hitler i els principis ecologistes del Partit Nacional Socialista Obrer Alemany d'Adolf Hitler. Un ecologisme que predicava el respecte a certs animals nobles, però que pel que fa a l'espècie humana, propugnava una justificable i predeterminada supremacia dels forts, enfront dels febles i inferiors.

 

Quan va marxar a l'estranger Segarra tenia una ordre d'ingrés a presó del jutjat penal 14 de Barcelona i no es va presentar el maig de 2015 a un judici en què se l'acusava d'un delicte de falsificació de documents i tinença il·lícita d'armes. Fa set anys va fugir d'Espanya per evitar ser jutjat i els delictes pel que tenia aquesta ordre d'ingrés a presó, eren entre d'altres, formar part d'un grup que estafava a persones grans a les que els feia signar suposades escriptures d'hipoteques inverses, per les que rebrien una mensualitat durant quinze o vint anys a canvi del pis que passaria a mans d'aquest si els hereus no pagaven el deute. Segarra i l'advocat Francisco Comitre amb la complicitat del notari Enrique Peña, els feien creure que signaven hipoteques inverses a canvi d'una renda vitalícia, però en realitat eren contractes de compravenda, amb clàusules abusives. A més, els compradors eren testaferros que demanaven crèdits sobre aquests habitatges i desapareixen, condemnant els ancians a ser desnonats. Els Mossos d’Esquadra, després de mesos d'investigacions, van activar l'operació ‘Cocoon’ i van detenir  a tots els integrants del grup que van ser condemnats, tret de Segarra que va escapar. Per aquests fets Segarra està acusat de pertinença a organització criminal, d'estafa, de falsificació documental i de blanqueig.

 

Tothom que va conèixer a Segarra destaquen la seva gran capacitat dialèctica per convèncer a qui sigui del que sigui, cosa que li funcionava amb la gent gran que va estafar. "Es creia les seves mentides i te les feia creure", diu gent que el va tractar. I la seva imatge somrient, sense sentiment de culpa ni penediment, quan va ser detingut a Cambodja i extraditat a Tailàndia, on va cometre el crim, fa pensar que potser podria tenir trets propis d'un psicòpata o, al menys, ser fabulador i delirant, creient-se les seves pròpies mentides i amb el pensament crític alterat. El que és segur és que ni quan estafava gent gran, ni quan mata, sent penediment per les víctimes o que potser ell es creu les seves pròpies mentides. O senzillament  potser disfruta sent notícia pels seus actes.

Els altres dos ultres condemnats o empresonat per assassinar i descuartitzar les seves víctimes són el dirigent del Ultras Sur, Óscar del Pino, condemnat en sentència de conformitat per la mort de l'empresari José Luis Vázquez  i César Román Viruete,  "el Rey de Cachopo". Román està en presó provisonal a Soto del Real per matar i esquarterar la seva última parella, Heydi Paz, fa quinze mesos. Ell va ser qui els anys 2004 y 2005, va assumir la proposta de de Josep Anglada d'estendre el  projecta de Plataforma per Catalunya (PxC) a Madrid amb la sigla de Plataforma por Madrid (PxM) amb propostes similars contra la immigració. La cosa va acabar malament al cap de dos anys amb deutes i una condemna per impagament de sous i cotitzacions de treballadors a la seguretat social que va motivar que fossin embargades les assignacions econòmiques als regidors de PxC de Vic, Vendrell, Manlleu i Cervera.  

 César Román, quan lidrava Plataforma por Madrid  (PxM)  amb Josep Anglada

Oscar del Pino formava part de la facció radical i violenta dels Ultras Sur, Outlaw (fuera de la ley) vinculada als Hammerskin, liderada per Antonio Menéndez "El Niño", que la tardor de 2013 es va enfrontar al líder históric del grup, l'advocat Álvaro Cadenas i a José Luis Ochaíta en una dipsuta pel control del concerts de música RAC (Rock Against Comunism), el merchandising de material dls Ultras Sur i els diners de la venda d'entradas que facilitava el club. Óscar del Pino va ser detingut per la Guàrdia Civil el 127 d'abril de 2016 quan, segons la Unidat de Crim Organizat de la Guàrdia Civil estava planejant nouss segrestos i assassinats d'empresaris. Els advocats de la defensa i l'acusació van arribar a un acord amb la jutge i la Fiscalia.

Óscar del Pino

-------------------
Qui és? ¿Quién es Artur Segarra?  , 
wikipedia

ELS BOIXOS NOIS REAPAREIXEN AMB MOTIU DEL CLÀSSIC I ES PRODUEIXEN CÀRREGUES POLICIALS A LES CORTS

Els Boixos Nois, que tenen prohibit el seu accés al Camp Nou, però sí que entren en grup a altres estadis espanyols, han tornat a provocar incidents a la Travessera de les Corts de aquest migdia, on prop de mig miler de seguidors s'han concentrat, seguint la convocatòria d'un "Corteo" que es va fer fa uns dies des de les xarxes socials. 

A la capçalera de la marxa portaven una gran foto de l'expresident del club, Josep Lluís Núñez, que des del 1981 els hi va donar unes facilitats logístiques (entrades als partits, local dins l'estadi, ajut pels desplaçaments...) que Joan Gaspart va mantenir.  Va ser Joan Laporta qui els va fer fora de l'estadi la temporada 2003/2004.  I amb Sandro Rosell van estar a punt d'arribar un acord per poder tornar a entrar. Posteriorment amb Josep Maria Bartomeu van intentar retornar en el marc del projecte de la Grada d'Animació, fet que va molestar als Mossos d'Esquadra.

 

Si bé inicialment no s'han produït incidents mentre corejaven les seves consignes, encenien bengales i tallaven la Travessera de les Corts, poc abans de les dues s'ha produit una baralla, cosa que ha fet intervenir a la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra que ha fet diverses càrregues. 

El 6 de maig, amb motiu també del clàssic van fer una marxa o "corteo" similar als barris de Sants i Les Corts de Barcelona. El 21 d'abril van provocar incidents als voltants de l'estadi del Metropolitano a Madrid, amb motiu de la final de la Copa del Rei, agredint a seguidors del Sevilla i apedregant una autobús. Al Wanda Maetropolitano, on no tenen prohibida l'entrada van seguir el partit des del Fondo Sur.

El passat 7 d'abril alguns membres dels Boixos van implicar-se en una baralla a Cornellà amb membres del clan gitano "Los Carmelos" de Gavà, que sembla que es va produir per un tema de deutes o rivalitats vinculats a les activitats dels Casuals, que van ser condemnats el 2013 per extorsions a discoteques, robo amb violència, tràfic de drogues i agressions que sovint feien joves cachorros o cadells del Boixos seguint ordres. Tot i que els Boixos se l'ha ubicat en l'àmbit  de la ultradreta independenstista 33, alguns dels condemnats  eren exmilitants de l'extremadreta espanyolista.

 Imatges d'aquest migdia

 Foto@perelorente1

Vídeo de la manifestació o "Corteo" dels Boixos el 6 de maig a Barcelona, també amb motiu del clàssic

Los Boixos Nois se concentraron este domingo antes del clásico del Camp Nou, donde FC Barcelona y Real Madrid se ven las caras en partido de Liga. El grupo radical tiene prohibido el paso al estadio desde hace más de una década, cuando el entonces presidente, Joan Laporta, les expulsó. Sin embargo, los Boixos aprovecharon la gran cita deportiva del fin de semana en la capital catalana para hacerse visibles. Para ello, no escatimaron humo ni bengalas, como se puede apreciar en varios vídeos publicados en las redes sociales. La concentración se produjo en Travessera de Les Corts, vía de acceso al coliseo azulgrana. Tampoco faltaron petardos, pancartas de autorreividicación (“No Boixos, no party”, en alusión a su destierro) y cánticos contra el eterno rival; incluso se prendió fuego a una bufanda blanca con el escudo madridista.

Ver más en: https://www.20minutos.es/deportes/noticia/concentracion-boixos-nois-clasico-3332911/0/#xtor=AD-15&xts=467263

TERTÚLIA DEBAT A RÀDIO ESTEL SOBRE VIOLÈNCIA A L'ESPORT I GRUPS DE SEGUIDORS ULTRES

Avui he participat a la tertúlia de Ràdio Estel, "El Mirador de l'actualitat", que presenta Ignasi Miranda. Poso el resum de la mateixa penjat a la web de Ràdio Estel:

 Xavier Rius, periodista que ha escrit sobre fenòmens radicals i violents, Carles Ordiales, president de l'associació barcelonista Seguiment FCB, i Lluís Serra, antropòleg i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, han coincidit aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, davant el fet que la violència a l'esport està "molt diversificada" i és sovint difícil de controlar. Rius ha destacat que, "en el futbol, un nivell de violència és el que representa la persona cívica i exemplar que, quan coincideix amb 50.000 persones en un camp de futbol, canvia totalment el xip i comença a insultar i a crida per arribar després, fins i tot, a agredir una altra persona algunes vegades". Com a segon nivell, el periodista ha comentat que "també hi ha els grups ultres del futbol, la majoria d'ultradreta, que poden tenir comportament violents, i finalment persones que lideren els grups utilitzen els anomenats cadells ja no només per a anar contra l'equip contrari, sinó per cometre extorsió, per robar, per temes de drogues o per desocupar pisos amb 4 bats de beisbol en el que és tota una violència criminal".

Ordiales ha assegurat que, "tot i que últimament s'ha descontrolat la situació en alguns focus d'espectacles futbolístics, com ara la presència d'equips de països de l'Est a Espanya, la situació globalment està força controlada". Serra s'ha preguntat, entre altres coses "per què es produeix violència en l'esport, quina és la naturalesa d'aquesta violència i si la violència es pot evitar, reconduir o eliminar". En un altre moment, Ordiales ha apuntat que "la solució, davant la violència en l'esport, passa per una combinació de diferents aspectes, com són l'educació, el control de la seguretat i altres". Finalment Rius ha explicat que "l'esport treu el millor i el pitjor de la persona, que pot passar molt fàcilment la línia d'un costat a l'altre". I Lluís Serra ha lamentat que "els espectacles estan muntats cada vegada més per a la gent de la televisió, no pas per als qui són als estadis, castigats profundament pel desordre i els canvis en els horaris, cosa que també pot generar un altre tipus de violència".

'El Mirador de l'actualitat' ha analitzat la violència en el futbol i en els espectacles esportius, un problema que cal afrontar des de tots els àmbits, després d’un últim mes especialment dur. La mort de l’ertzaina Inocencio Alonso a Bilbao, sembla que per un infart durant uns enfrontaments entre ultres de l’Athletic Club i de l’Spartak de Moscou i l'agressió per arma blanca d’ultres de l’Olympique de Marsella a dos guàrdies de seguretat privada del club basc, a l’estadi de San Mamés, són dos dels fets que generen alarma. Les bengales del 6 de març al Parc dels Prínceps de París i l’assetjament a l’hotel del Reial Madrid a la capital francesa, amb les invasions de Camp a Lilla i a l’estadi del West Ham, formen part igualment de la llista de fets recents. Finalment destaquen les amenaces als jugadors de l’Hamburg i el conegut trist incident del president del PAOK, a Grècia, que va baixar a la gespa amb una pistola.

Pots escoltar-lo complert a la web de Radio Estel clicant aquí: 

entrevista radio ràdio Estel tertúlia debat

"HOOLIGANS, ALCOHOL I LLIURE TRÀNSIT", analitzo a Nació Digital incidents hooligans a l'Eurocopa

«Però més enllà de l’Eurocopa els qui fallen per sobre de tot són les autoritats esportives, policials i judicials dels països d’on són la majoria d’aquests hooligans violents»

Xavier Rius, Nació Digital, dilluns 13 de juliol de 2016

No fa gaire un dirigent ultra català que passa ja dels trenta anys que va o anava sovint al camp de l’Espanyol a Cornellà a ajuntar-se amb les Brigadas Blanquizules, em va dir que a ell el futbol no li interessava gaire. Que el que li agradava era l’ambient, els crits i el sentit grupal i de camaraderia que es donava a dins i fora de l’estadi. No tots els anomenats hooligans són violents, ni tots els violents són necessàriament d’ultradreta. Però fanatisme, poc nivell intel·lectual, personalitat dèbil que necessita sentir-se membre d’un grup que marca territori i es fa respectar, un equip contrari cap el que hi ha llicència per declarar la guerra i, sobretot, l’alcohol, són un còctel explosiu. Còctel que s’ha frenat dins dels estadis, però com hem vist aquest dies amb els incidents reiterats a Marsella o Niça amb motiu de l’Eurocopa, esclata de manera espontània o no als carrers, on coincideixen seguidors d’equips contraris.   
El dirigent de la facció jove dels Ultras Sur, que fa tres anys va entrar en guerra amb l’antiga cúpula pel control dels diners de les entrades i del merchandising, Antonio Menéndez el Niño, va militar molts anys al Frente Atlético i era seguidor de l’Atlètic de Madrid. I sent els seus colors els de l’Atlètic, va passar a liderar el grup més radical i violent de l’equip rival. El de menys era el futbol. El realment important és el grup, el poder i tenir el control d’un grup de joves i no tant joves manipulables i si cal violents, disposats a trencar-se la cara amb seguidors de l’equip contrari. I una part d’aquests dirigents dels Ultras Sur, ara són a la presó acusats d’extorsió, segrest i assassinat.
Quelcom semblant va passar amb el Casuals dels Boixos Nois. Un sector dels Boixos, grup hooligan que, tot i portar sovint estelades, va ser jutjat i condemnat per diversos delictes d’extorsió, robatoris, palisses i tràfic de drogues, i entre els condemnats hi havia militants, germans i familiars de dirigents de la ultradreta espanyolista catalana. I com es va veure en el judici els líders del grup reclutaven en el grup hooligan “cadells” per executar les seves activitats delictives. La paraula “cadells” va sortir molt en el judici del cas Stroika –atac de neonazis a uns joves a la porta d’un concert a Manresa el març de 2012-, donat que els líders d’aquest sector de les Brigadas Blanquiazules de l’Espanyol, vinculat als Ultras Sur del Madrid, reclutaven a Cornellà els cadells o peons per les seves activitats totalment alienes al futbol.
Els hooligans violents, seguidors d’equips de futbol és un fenomen existent a tota Europa i no es van començar a veure com un perill fins després de la tragèdia de Heysel de 1985, perpetrada per seguidors del Liverpool. Joan Laporta va ser el primer que es va proposar seriosament a la Lliga espanyola, fer fora del camp, o al menys neutralitzar al grup local, els Boixos Nois. Però a l’estat espanyol la majoria de clubs no es van prendre seriosament la necessitat d’acabar amb aquests grups fins la baralla multitudinària de novembre de 2014 prop del Calderón, hores abans del partit entre l’Atlético de Madrid i el Deportivo en la que va morir un seguidor gallec.
Tan perillós és que el fenomen hooligan es desbordi cap a l’activitat delictiva ultradretana o racista, com que líders intel·ligents i manipuladors pesquin aquí els seus cadells per activitats delictives comunes, com que aquests grups, instigats o no pels seus líders, després d’ingerir alcohol es desbordin violentament contra els seguidors de l’equip rival, com ha passat aquests primers dies de l’Eurocopa entre seguidors russos, alemanys, anglesos i ucraïnesos.
Evidentment el fenomen hooligan dona per moltes tesis doctorals i estudis sociològics i antropològics de com un ciutadà normal i habitualment cívic, un cop es posa la bufanda del seu equip i beu més alcohol del compte, si va acompanyat d’una tropa com ell es capaç de fer barbaritats i agredir a algú per ser immigrant o seguidor d’un altre equip. A França aquests dies han fallat tant els dispositius francesos de seguretat, com els de cooperació policial internacional, donat que els serveis d’intel·ligència de cada país coneixen perfectament als seus hooligans violents i els seus líders. Ara s’imposarà la llei seca a alguns llocs, però és evident que si volen alcohol el compraran en un altre. Sembla que s’ha fet molta tasca d’intel·ligència per detectar possibles atemptats jihadistes, però no per aturar aquests brètols. I és cert que ara per ara no hi ha un marc legal clar per prohibir els desplaçaments dins de la Unió Europea de seguidors presumptament descontrolables.
Però més enllà de l’Eurocopa els qui fallen per sobre de tot són les autoritats esportives, policials i judicials dels països d’on són la majoria d’aquests hooligans violents, ja que que només si se’ls desterra de dins i fora dels camps al voltant dels quals s’uneixen i creixen, i s’apliquen penen exemplars, es podrà acabar amb aquest xacra que avergonyeix la sana competitivitat i rivalitat del major espectacle esportiu.

 Llegir a Nació Digital

 

ARTUR SEGARRA, L'ULTRA DE TERRASSA, EX BOIXOS NOIS, CANDIDAT DE PxC I DEFENSOR DEL VEGETARIANISME DE HITLER, QUE FUGÍ D'ESPANYA DESPRÉS D'ESTAFAR VELLES I ESTÀ EMPRESONAT A TAILÀNDIA PER MATAR I ESQUARTERAR UN ENGINYER CATALÀ

(Actualitzat 21 d'abril de 2017: Segarra condemnat a mort pel tribunal penal de Bangkok)
(Llegir article sobre Artur Segarra que vaig publicar al Periódico el 12 de juliol de 2016, dia que va començar el judici que va coincidir amb l'últim capítol de la sèria La Embajada) 

 
Aquest últims dos mesos diversos mitjans informatius, diaris i televisions, s'han dirigit a mi reiterades vegades demanant informació sobre Artur Segarra, actualment empresonat a Tailàndia, acusat de matar i esquarterar a l'enginyèr català, David Bernat, donat que fa uns anys havia militat a grups ultres. Militància de la que hi ha constància documental que havia estat candidat de PxC a Manresa el 2007 (número 20) i havia fet una xerrada a la llibreria Europa de Barcelona demanant el respecte a la vida dels animals i el règim vegetarià que com sabem, seguia Hitler. Insistent ha estat algun mitjà com Equipo de Investigación de La Sexta.

Convocatòria de la xerrada en defensa del vegetarianisme que va fer Segarra a la nenonazi, Llibreria Europa

Segarra en ser extraditat de Cambodja a Tailàndia, somrient, com si la cosa no anés amb ell

Per tot això publico aquí el blog algunes informacions contrastades que he obtingut d'aquesta persona, que demanava respecte per la vida dels animals i està acusat de matar i esquarterar a una persona. La policia creu que Bernat va ser segrestat i torturat amb l'objectiu d'entrar als seus comptes bancaris.

Artur Segarra, de 37 anys, principal sospitós de l'assassinat de l'enginyer de l'Albi (les Garrigues) David Bernat, tenia una ordre d'ingrés a presó del jutjat penal 14 de Barcelonai  no es va presentar el maig de 2015 a un judici en què se l'acusava d'un delicte de falsificació de documents i tinença il·lícita d'armes. Fa cinc anys va fugir d'Espanya per evitar ser jutjat i els delictes pels que tenia aquesta ordre d'ingrés a presó, eren entre d'altres, formar part d'un grup que estafava a persones grans a les que els feia signar suposades escriptures d'hipoteques inverses, per les que rebrien una mensualitat durant quinze o vint anys a canvi del pis que passaria a mans d'aquest si els hereus no pagaven el deute. Segarra i l'advocat Francisco Comitre amb la complicitat del notari Enrique Peña, els feien creure que signaven hipoteques inverses a canvi d'una renda vitalícia, però en realitat eren contractes de compravenda, amb clàusules abusives. A més, els compradors eren testaferros que demanaven crèdits sobre aquests habitatges i desapareixien, condemnant els ancians a ser desnonats. Els Mossos d’Esquadra, després de mesos d'investigacions, van activar l'operació ‘Cocoon’ i van detenir  a tots els integrants del grup que van ser condemnats, tret de Segarra que va escapar. Segarra està acusat de pertinença a organització criminal, d'estafa, de falsificació documental i de blanqueig.

És un fet que Segarra militava als grups ultres de Terrassa on vivia. Havia estat vinculat als Boixos Nois i tenia diversos tatuatges dels que destaca una gran de la Sagrada Família al coll i el pit.

Els ultres de Terrassa d'aquells anys no tenien relació amb cercles neonazis de Sabadell. Històricament els neonazis de Sabadell i els de Terrassa s'han ignorat. Hi ha diverses raons segons fonts ben informades que no volen ser citats. La primera és que els de Terrassa eren dels Boixos Nois i els de Sabadell eren de les Brigadas Blanquiazules. Una altra raó és que a Terrassa políticament tiraven més cap a Democracia Nacional, mentre que a Sabadell simpatitzaven amb el MSR.

Els de Terrassa no eren anticatalans, tot i que fosssin espanyolistes, mentre que els de Sabadell han estat sempre anticatalanistes castellanoparlants. A Terrassa l'àmbit neonazi era bastant més burgès que a Sabadell, on tothom era de barris, immigrants espanyols de segona o tercera generació, i amb un nivell social i cultural més senzill. I els de Terrassa també consideraven que els de Sabadell eren "garrulos" i  que per això els enxampaven sempre i havien patit nombroses condemnes.

Aquest és el motiu que Segarra i altres ultres terrassencs haguessin tingut tirada d'anar cap a Manresa i el Bages, donat que Sabadell monopolitzava el Vallès Occidental a nivell d'extrema dreta. Per això alguns terrassencs com Segarra van formar part el 2007 de la llista de PxC de Terrassa que encapçalaven persones catalanes "de tota la vida" com Xavier Arcas i Albert Pericas, "l'Animal".
Tothom que va conèixer a Segarra destaquen la seva gran capacitat dialèctica per convèncer a qui sigui del que sigui, cosa que li funcionava amb la gent gran que va estafar. "Es creia les seves mentides i te les feia creure", diu gent que el va tractar. I la seva imatge somrient, sense sentiment de culpa ni penediment, quan va ser detingut a Cambodja i extraditat a Tailàndia, on va cometre el crim, fa pensar que potser podria tenir trets propis d'un psicòpata o, al menys, ser fabulador i delirant, creient-se les seves pròpies mentides i amb el pensament crític alterat. El que és segur és que ni quan estafava gent gran, ni quan mata sent penediment per les víctimes o que potser ell es creu les seves pròpies mentides i que és innocent o potser que disfruta sent notícia pels seus actes.

Segarra és un dels tres ultres espanyols jutjats i condemnats per assassinar i esquaterar les seves víctimes.  Els altres dos són  Óscar del Pino dels Ultras Surs i Hammerskins i César Román de PxL-PxC.

---------------------------
Quién es Artur Segarra? Artur Sagarra, qui és Artur Segarra? wikipedia, Tailandia, descuartizar, nazi, ultra, Boixos nois, PxC, manresa, Terrassa, biografia, Librería Europa, Bangkok