Manuel Andrino i Pedro Pablo Peña absolts de les seves declaracions del 12 d'octubre de 2013, cridant a utilitzar la violència per aturar el moviment independentista català

                             

Peña en primer terme, i Andrino darrera

La jutge Marta Navarro, titular del Jutjat Penal 8 de Barcelona, ha absolt al president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, i al Cap Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, de ser autors d'un delicte d'odi per les declaracions que van fer el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïc en l'acte ultra organitzat pels grups autors de l'assalt de Blanquerna fet uns mes abans.  Acte en el que des de la tribuna Manuel Andrino va cridar a "matar per Espanya" per aturar el moviment independentista català. I Pedro Pablo Peña va advertir que "no hi haurà secessió sense sang" i que "el millor camí per combatre el separatisme és la violència". Declaracions que van ser enregistrades per diverses televisons, i que van ser fisn i tot criticades per Manuel Canduela, president de Democracia Nacional que també va intervenir en l'acte.    
 El fiscal de delictes d'odi, va demanar per a tots dos, tres anys de presó en el judici celebrat el 24 de març passat. 

Però la jutgesa afirma en la sentència que hi ha hagut errors en la instrucció, en no haver-se practicat prova suficient, malgrat la claretat del vídeos, cosa que segons la jutgessa, fa prevaldre la seva presumpció d'inocència en no havers-se precaticat prova suficient. I a partir d'aquí, en base al principi o teoria jurídica de "l'arbre enverinat", en haver-se fet malament la instrucció i tractament de les proves, tota la instrucció decau, no es pot parlar de cap delicte i no se'ls pot condemnar. No s'ha practicat prova de càrrec dels fets objecte d'acusació per la qual hagi quedat enervat el dret que de la presumpció d'innocència que gaudeix l'acusat, de manera que "només cal concloure que no han estat provats", afirma malgrat els vídeos de les seves intervencions. "Per això, i en aplicació del principi in dubio pro reo -en cas de dubte, favor de l'acusat-, "procedeix un pronunciament absolutori". I afegeix: "És per això, que hi dubtes raonables sobre la culpabilitat dels acusats, aplicant el principi in dubio pro reo, procedeix la seva absolució".

          

Manuel Andrino i Pedro Pablo Peña el dia que van der les declaracions, 12 d'octubre de 2013

ABSOLTS ELS 18 MEMBRES DEL FRENTE ANTISISTEMA DE VALÈNCIA EN DECLARAR-SE NUL·LES LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES

 (ACTUALITZAT: Text complert de la sentència)
Xavier Rius, periodista

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha fet públic que l'Audiència Provincial de València ha acordat la nul·litat de les escoltes fetes l'any 2005 per la Guàrdia Civil, en l'anomenada operació Panzer, en la que es desarticulà el grup neonazi Frente Antisistema (FAS).

 Aquestes escoltes eren la prova principal del judici al mencionat grup que va celebrar-se a la Secció Quarta de l'Audiència els passat 14, 15, 16 i 17 de juliol.  Si bé en la segona sessió del judici el tribunal va rebutjar les impugnacions de les defenses als registres domiciliaris, quedava pendent la petició de les defenses que es declaressin nul·les les escoltes telefòniques que consten al sumari en les que els acusats quedaven per anar de cacera amb objectes punxants i armes blanques, contra immigrants i guarros.

Segons el comunicat fet públic avui "l'Audiència ha disposat la nul·litat de les intervencions telefòniques aportades en el judici en considerar que no existia cap indici objectiu de comissió de delicte que permetés vulnerar el secret de les comunicacions". Així, la Secció Quarta ha entès que la informació que es va facilitar a la jutge instructora "s'ha de considerar inexistent a efectes penals" i "objectivamenbt carent de qualsevol inici raonable" 

 L'Audiència diu que es van demanar les escoltes perquè venien armes prohibides, no il·legals, (com punys americans) "que la seva tinença no està inicialment penada". És a dir es va iniciar la investigació en saber-se que feien "una activitat no tipificada com a delictiva, quebrant així qualsevol proporcionalitat exigible per la llei". El Tribunal diu que, després d'obtenir informacions de confidents es van intervenir les comunicacions partint d'una base insuficient, sense l'existència objectiva d'indicis, pel que la Sala "ha tingut que declar nul l'auto que va permetre obtenir les esmentades comunicacions" i els resultats obtinguts de les mateixes. Un cop anul·lades les escoltes i el contingut de les converses intervingudes "el tribunal no té elements per condemnar pel fets que van ser jutjats" 

L'Audiència dóna la raó així al que ja denunciava  el president d'España 2000, José Luis Roberto,  en el comunicat que va fer en acabar el judici en el que deia que eren "Unas escuchas que se decretan en un juzgado de Carlet (que después se inhibe por no tener competencia), y a las que les faltan justificación y proporcionalidad, y que tiene como fuente un confidente del cual no se “especifica” el delito que denuncia y una página de internet de contenido libertario.  Una prórroga de las escuchas con peticiones banales y buscando exclusivamente el nexo de unión de la ideología. El delito que se le ha imputado durante estos 9 años ha sido puramente ideológico."

Clica aquí per llegir text complert sentència (sense cognoms)
 

 En el judici van ser jutjades 18 persones, dos de les quals ho van ser en rebel·lia, en està fugides d'Espanya. Un dels que es va seure a la banqueta és Pedro Cuevas, assassí condemnat de Guillem Agulló, que sortí en llibertat per bona conducta després de 4 anys de presó. També es va jutjar al regidor de Silla (València) d'España 2000, Jose Alejandro Serrador Ferres al domicili del qual la Guàrdia Civil trobà un llançagranades.

El Ministeri Fiscal demanava una suma de 42 anys pel total dels 18 acusats pels delictes d'associació il·lícita, tinència d'armes prohibides i tinència d'armes de foc.  Segons el fiscal els jutjats incitaven a la violència contra  persones per raó de les seves creences religioses, origen o orientació sexual. A més feien apologia del genocidi i l'Holocaust. Tenien una estructura jerarquitzada i posaven a la venda armes per internet des de la seu de València.

Els acusats van negar ser un grup violent, van afirmar que les armes eren de col·leccionista, i van denunciar que se'ls jutjava i perseguia per les seves idees. S'ha de dir que per una sèrie d'errors en la custòdia de les proves, les armes van ser destruïdes sense comunicar-ho al jutjat. Entre les armes hi havia un llançagranades que segons els acusats era de col·leccionista i estava inutilitzat cosa que negava la investigació de la Guàrdia Civil.

 A les converses telefòniques intervingudes que consten al sumari els acusats queden per anar de cacera amb objectes punxants i armes blanques, contra immigrants i "guarros". Segons la investigació es finançaven amb la venda d'armes. 

 Tenien diferents locals al País Valencià i a la seu central de València s'ubicava la societat secreta  Thule, amb el mateix nom que la societat secreta nazi de les SS. Allà i a diferents domicilis s'hi van intervenir armes com un llançagranades en desús, diverses escopetes, pistoles semiautomàtiques i d'aire comprimit, punys americans, una ballesta amb la punteta i armes blanques, a més a més de motllos per a fabricació d'esvàstiques i pamflets xenòfobs.
L'acusació popular exercida per l'Acció Popular Contra la Impunitat no ha fet cap comunicat en no tenir encara el text de la sentència 
Llegir sentència complerta (sense cognoms)
  Llegir resum judici, Vist per sentència. 
Llegir article meu del  diumenge 20 de juliol al Periódico sobre el cas