EL SUPREM RATIFICA L'ABSOLUCIÓ DEL FRENTE ANTISISTEMA DE VALÈNCIA, EN ACCEPTAR L'ANUL·LACIÓ DE LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha ratificat l'absolució dels 16 membres del Frente Antisistema de València, imputats en l'anomenada operació Pánzer, que foren absolts fa un any, en anul·lar-se la validesa de les intervencions telefòniques. Les armes, prova fonamental, van ser destruïdes abans del judici per “una errada” de la Guàrdia Civil.

 El Suprem confirma la sentència del 29 de juliol dictada per la Secció Quarta de la Audiència Provincial de València, (clica aquí per llegir-la sencera) que absolvía a tots els acusats de pertànyer a aquesta esta banda neonazi que presumptament venia i distribuïa armes, algunes procedents de l'Exèrcit espanyol, a per mitjà de pàgines web. El Tribunal va acceptar els plantejaments de la defensa sobre la manca de motivació suficient per ordenar les escoltes telefòniques. Aquestes escoltes que no van ser tingudes en compte com a prova, acreditaven l'existència d'una organització neonazi, racista i violenta que tenia i venia armes, amb una estructura jeràquitzada, i que planificava "caceres" de "guarros" i d'immigrants. L'altra prova de pes, les armes intervingudes, van ser destruïdes abans del judici per un "error" de la Guàrdia Civil.

En el judici de fa una any (clica per llegir-ne el resum) van ser jutjades 18 persones, dos de les quals en rebel·lia, en haver fugit d'Espanya. Un dels que es va seure a la banqueta és Pedro Cuevas, assassí condemnat de Guillem Agulló, que sortí en llibertat per bona conducta després de 4 anys de presó. També es va jutjar el llavors regidor de Silla (València) d'España 2000, José Alejandro Serrador Ferres, en el domicili del qual la Guàrdia Civil trobà un llançagranades.

El Ministeri Fiscal va demanar una suma de 42 anys pel total dels 18 acusats pels delictes d'associació il·lícita, tinència d'armes prohibides i tinència d'armes de foc. Segons el fiscal els jutjats incitaven a la violència contra  persones per raó de les seves creences religioses, origen o orientació sexual. A més feien apologia del genocidi i l'Holocaust. Tenien una estructura jerarquitzada i posaven a la venda armes per internet des de la seu de València.

Els acusats van negar ser un grup violent, van afirmar que les armes eren de col·leccionista, i van denunciar que se'ls jutjava i perseguia per les seves idees. S'ha de dir que per una sèrie d'errors en la custòdia de les proves, les armes van ser destruïdes sense comunicar-ho al jutjat, fet que va afavorir als imputats. Entre les armes hi havia un llançagranades que segons els acusats era de col·leccionista i estava inutilitzat cosa que negava la investigació de la Guàrdia Civil.

 A les converses telefòniques intervingudes que consten al sumari els acusats queden per anar de cacera amb objectes punxants i armes blanques, contra immigrants i "guarros". Segons la investigació es finançaven amb la venda d'armes. 

 Tenien diferents locals al País Valencià i a la seu central de València s'ubicava la societat secreta  Thule, amb el mateix nom que la societat secreta nazi de les SS. Allà i a diferents domicilis s'hi van intervenir armes com un llançagranades en desús, diverses escopetes, pistoles semiautomàtiques i d'aire comprimit, punys americans, una ballesta i armes blanques, a més a més de motllos per a fabricació d'esvàstiques i pamflets xenòfobs.

ABSOLTS ELS 18 MEMBRES DEL FRENTE ANTISISTEMA DE VALÈNCIA EN DECLARAR-SE NUL·LES LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES

 (ACTUALITZAT: Text complert de la sentència)
Xavier Rius, periodista

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha fet públic que l'Audiència Provincial de València ha acordat la nul·litat de les escoltes fetes l'any 2005 per la Guàrdia Civil, en l'anomenada operació Panzer, en la que es desarticulà el grup neonazi Frente Antisistema (FAS).

 Aquestes escoltes eren la prova principal del judici al mencionat grup que va celebrar-se a la Secció Quarta de l'Audiència els passat 14, 15, 16 i 17 de juliol.  Si bé en la segona sessió del judici el tribunal va rebutjar les impugnacions de les defenses als registres domiciliaris, quedava pendent la petició de les defenses que es declaressin nul·les les escoltes telefòniques que consten al sumari en les que els acusats quedaven per anar de cacera amb objectes punxants i armes blanques, contra immigrants i guarros.

Segons el comunicat fet públic avui "l'Audiència ha disposat la nul·litat de les intervencions telefòniques aportades en el judici en considerar que no existia cap indici objectiu de comissió de delicte que permetés vulnerar el secret de les comunicacions". Així, la Secció Quarta ha entès que la informació que es va facilitar a la jutge instructora "s'ha de considerar inexistent a efectes penals" i "objectivamenbt carent de qualsevol inici raonable" 

 L'Audiència diu que es van demanar les escoltes perquè venien armes prohibides, no il·legals, (com punys americans) "que la seva tinença no està inicialment penada". És a dir es va iniciar la investigació en saber-se que feien "una activitat no tipificada com a delictiva, quebrant així qualsevol proporcionalitat exigible per la llei". El Tribunal diu que, després d'obtenir informacions de confidents es van intervenir les comunicacions partint d'una base insuficient, sense l'existència objectiva d'indicis, pel que la Sala "ha tingut que declar nul l'auto que va permetre obtenir les esmentades comunicacions" i els resultats obtinguts de les mateixes. Un cop anul·lades les escoltes i el contingut de les converses intervingudes "el tribunal no té elements per condemnar pel fets que van ser jutjats" 

L'Audiència dóna la raó així al que ja denunciava  el president d'España 2000, José Luis Roberto,  en el comunicat que va fer en acabar el judici en el que deia que eren "Unas escuchas que se decretan en un juzgado de Carlet (que después se inhibe por no tener competencia), y a las que les faltan justificación y proporcionalidad, y que tiene como fuente un confidente del cual no se “especifica” el delito que denuncia y una página de internet de contenido libertario.  Una prórroga de las escuchas con peticiones banales y buscando exclusivamente el nexo de unión de la ideología. El delito que se le ha imputado durante estos 9 años ha sido puramente ideológico."

Clica aquí per llegir text complert sentència (sense cognoms)
 

 En el judici van ser jutjades 18 persones, dos de les quals ho van ser en rebel·lia, en està fugides d'Espanya. Un dels que es va seure a la banqueta és Pedro Cuevas, assassí condemnat de Guillem Agulló, que sortí en llibertat per bona conducta després de 4 anys de presó. També es va jutjar al regidor de Silla (València) d'España 2000, Jose Alejandro Serrador Ferres al domicili del qual la Guàrdia Civil trobà un llançagranades.

El Ministeri Fiscal demanava una suma de 42 anys pel total dels 18 acusats pels delictes d'associació il·lícita, tinència d'armes prohibides i tinència d'armes de foc.  Segons el fiscal els jutjats incitaven a la violència contra  persones per raó de les seves creences religioses, origen o orientació sexual. A més feien apologia del genocidi i l'Holocaust. Tenien una estructura jerarquitzada i posaven a la venda armes per internet des de la seu de València.

Els acusats van negar ser un grup violent, van afirmar que les armes eren de col·leccionista, i van denunciar que se'ls jutjava i perseguia per les seves idees. S'ha de dir que per una sèrie d'errors en la custòdia de les proves, les armes van ser destruïdes sense comunicar-ho al jutjat. Entre les armes hi havia un llançagranades que segons els acusats era de col·leccionista i estava inutilitzat cosa que negava la investigació de la Guàrdia Civil.

 A les converses telefòniques intervingudes que consten al sumari els acusats queden per anar de cacera amb objectes punxants i armes blanques, contra immigrants i "guarros". Segons la investigació es finançaven amb la venda d'armes. 

 Tenien diferents locals al País Valencià i a la seu central de València s'ubicava la societat secreta  Thule, amb el mateix nom que la societat secreta nazi de les SS. Allà i a diferents domicilis s'hi van intervenir armes com un llançagranades en desús, diverses escopetes, pistoles semiautomàtiques i d'aire comprimit, punys americans, una ballesta amb la punteta i armes blanques, a més a més de motllos per a fabricació d'esvàstiques i pamflets xenòfobs.
L'acusació popular exercida per l'Acció Popular Contra la Impunitat no ha fet cap comunicat en no tenir encara el text de la sentència 
Llegir sentència complerta (sense cognoms)
  Llegir resum judici, Vist per sentència. 
Llegir article meu del  diumenge 20 de juliol al Periódico sobre el cas

LA ULTRADRETA PRESENT, article al Periódico sobre el judici a Frente Antisistema, operació Panzer, i el del cas Stroika

 Leer en castellano en El Periódico

 Llegir en català a El Periódico

Diumenge, 20 de juliol del 2014

Xavier Rius 

Dijous passat va quedar vist per a sentència a València el judici als 18 membres del Front Antisistema, desarticulat per la Guàrdia Civil el 2005 en l'operació Panzer, en què se'ls va confiscar armament: se'ls demana penes de presó per associació il·lícita, possessió d'armes i incitació a la violència amb l'agreujant d'odi ideològic. Aquest judici es va començar després de finalitzar a Barcelona el dels presumptes autors de l'atac a la sala Stroika de Manresa, que va ser atribuït als CUSOS, organització amb vincles amb els Ultras Sur.

La desarticulació del Front Antisistema es va produir el 2005 després de la de dos grups neonazis més a Espanya, com Blood & Honor i Hammeskin, que van ser condemnats i il·legalitzats. Però la diferència del Front Antisistema valencià o dels CUSOS és que mentre que Blood & Honor i Hammerskin eren franquícies de grups internacionals, els jutjats a Barcelona i València són grups autòctons.

Els advocats dels dos grups insisteixen que se'ls pretén condemnar per les seves idees i que se'ls atribueix anar de cacera d'immigrants o esquerrans, o de tinença d'armes, per declarar-los associació il·lícita. Van impugnar escoltes i escorcolls. Més que curiosa va ser la justificació del regidor d'España 2000 al municipi valencià de Silla, Alejandro Serrador, que va al·legar que el llançagranades trobat a casa seva era de col·leccionista.

Entre els jutjats a València hi ha Pedro Cuevas, condemnat a 14 anys per l'assassinat de l'independentista Guillem Agulló, que va sortir en llibertat després de quatre anys per bona conducta. I en relació amb aquest crim, la pena imposada a Cuevas va ser de tan sols 14 anys, ja que que es va negar el component ideològic premeditat i va ser qualificat com una batussa juvenil. Pel que fa al judici als CUSOS, que van ser defensats per destacats penalistes, es va tancar amb la sorpresa de la detenció de més membres del grup que, segons la policia, després de diferents extorsions estaven a punt de fer un segrest per pagar als advocats.

Tenir idees nacionalsocialistes no és delicte, però sí exercitar violència d'acord amb aquestes idees. I és que segons la fiscalia, el Front Antisistema no només distribuïa armes o proposava anar de cacera, sinó que també tenia en el seu si una altra organització anomenada Thule, el mateix nom que la societat secreta de les SS.

Està encallada en el projecte de modificació del Codi Penal la reforma de l'article 510 sobre incitació a l'odi i la violència per motius de raça o ideologia, que necessita un reformulació més clara per poder condemnar els que prediquen la violència contra el que és diferent; i també de l'article 607, d'apologia de règims genocides. No obstant, en el cas de grup valencià, com en el de CUSOS a Barcelona, si no s'impugnen els registres i escoltes, com demanen les defenses, hi ha base legal per condemnar-los, no per les seves idees, sinó per posar unes idees al servei d'actes delictius.

Periodista.

 Llegir sentència judici Stroika, CUSOS

Llegir informació judici FAS Panzer a València 

VIST PER SENTÈNCIA JUDICI OPERACIÓ PANZER. MENTRE ELS ADVOCATS DEMANEN L'ABSOLUCIÓ, L'ACUSACIÓ POPULAR DEMANA 4 ANYS PELS CAPS I 3 PER LA RESTA. El fiscal demana 3 i 2 repectivament

Avui ha quedat vist per sentència amb les conclusions de les parts, després de quatre sessions a l'Audiència de València, el judici de l'anomenada operació Panzer, pel que es desarticulà l'any 2005 el grup neonazi Frente Antisistema (FAS) a València. La fiscalia s'ha ratificat en la petició de fiscalia penes de tres anys de presó pels caps i dos per la resta, mentre l'acusació popular ha modificat les conclusions i ha  demanat quatre anys pels caps o líders i tres per la resta.  Les defenses demanen l'absolució i denuncien que se'ls persegueix per les seves idees i han demanat l'anul·lació dels registres domiciliaris on se'ls va incautar armes de foc, blanques, porres extensibles, punys americans i dispositius adaptats per llençar bengales, a més de propaganda neonazi.  Al llarg del judici s'han produït diversos incidents com els insults i amenaces per part del acusats i membres del públic a la premsa i a l'advocat de l'acció popular.

18 persones han estat jutjades, dos de les quals ho han estat en rebel·lia, en està fugides d'Espanya. Un dels que s'han segut a la banqueta és Pedro Cuevas, assassí condemnat de Guillem Agulló, que sortí en llibertat per bona conducta després de 4 anys de presó. També s'ha jutjat al regidor de Silla (València) d'España 2000, Jose Alejandro Serrador Ferres al domicili del qual la Guaàrdia Civil trobà un llançagranades. a preguntes meves el president d'España 2000, José Luis Roberto, que ha assistit al judici com a públic, m'ha manifestat la seva confiança en que seran absolts i que el partit ja farà un comunicat quan es conegui la sentència.

Segons fiscalia, tal com diu la investigació de la Guàrdia Civil i han ratificat el deu agents que han declarat, FAS feia proselitisme i adoctrinament de la ideologia nacionalsocialista mitjançant webs i conferències a la seva seu social al centre de València.  Pel fiscal els jutjats incitaven a la violència contra  persones per raó de les seves creences religioses, origen o orientació sexual. A més feien apologia del genocidi i l'Holocaust. Tenien una estructura jerequitzada i posaven a la venda armes per internet des de la seu de València.
Els acusats han negat ser un grup violent, han afirmat que els armes eren de col·leccionista, i han manifestat que se'ls jutge i persegueix per les seves idees. S'ha de dir que per una sèrie d'errors en la custòdia de les proves, les armes van ser destruïdes sense comunicar-ho al jutjat.

 A les converses telefòniques intervingudes que consten al sumari els acusats queden per anar de cacera amb objectes punxants i armes blanques, contra immigrants i "guarros". Segons la investigació es finançaven amb la venda d'armes.

 Tenien diferents locals al País Valencià i a la seu central de València s'ubicava la societat secreta  Thule, amb el mateix nom que la societat secreta nazi de les SS. Allà i a diferents domicilis s'hi van intervenir armes com un llançagranades en desús, diverses escopetes, pistoles semiautomàtiques i d'aire comprimit, punys americans, una ballesta i armes blanques, a més a més de motllos per a fabricació d'esvàstiques i pamflets xenòfobs. El FAS estaria presumptament dirigit per Juan Manuel Soria, condemnat ja a més de dos anys de presó per  amenaces greus a un sacerdot. 

La desarticulaciío del Frente Antisistema es va produir poc després de la de Hammerskin Espanya, amb l'epicentre a Barcelona i grups arreu de l'estat,  feta el 2004, i de Blood & Honor, feta l'abril de 2005, i l'epicentre a Madrid. Per Ibarra la diferència fonamental entre Hammerskin i Blod & Honor amb el Frente Antisitema, és que mentre les dues primeres eren delegacions o franquícies de grup nazis internacionals, FAS era un grup nascut al País Valencià i ubicat només a l'Estat espanyol.
S'ha de dir que dos dels líders del grup no han estat jutjats en ser fora d'Espanya. Un és Facundo Esteban  Fernandez, alias 'Escorpión', que és a Argentina i l'altra, Juan Manuel Soria Monfort, que sembla que es troba al Marroc. 

Actualitzat: Juan Manuel Soria, amb el sobrenom de Simón de Monfort està lluitan a Síria amb els kurds contra el Daesh o Estat Islàmic, amb altres combatents de l'àmbit ultra, falangista o ultracatòlic.  

 

NOTA DE PRENSA nº4.  17.07.2014

LA ACCION POPULAR JUSTIFICA LA INTERVENCIÓN DE LAS LLAMADAS TELEFONICAS Y PIDE ELEVAR LAS PENAS PARA LOS ACUSADOS

Al contrario de los abogados de la defensa de los procesados, la Acusación Popular entiende justificada la intervención y escucha telefónica realizada por la Guardia Civil por orden judicial, para saber y conocer la gravedad de los hechos que estaban sucediendo a partir de una Web desde donde se comercializaban armas de fuego y armas blancas, un grupo conocido por su peligrosidad en donde se encontraba un condenado por homicidio y otros por  lesiones graves, y una organización que distribuía manuales de Guerrilla Urbana y otros materiales que justificaban el Holocausto. La Acusación ha recordado que sobre la necesidad de fundamentar la de las intervenciones telefónicas, el Tribunal Constitucional ha señalado que “toda injerencia estatal en el ámbito de los derechos fundamentales y las libertades públicas…precisa una habilitación legal” y que los indicios que se exigen son algo más que simples sospechas, pero también algo menos que los indicios racionales que se exigen para el procesamiento. Por lo que se debe considerar acertado y ajustado a derecho las citadas intervenciones telefónicas.

Frente a los abogados de la defensa que pidieron la absolución de los procesados en base a reclamar que no se admitan las intervenciones telefónicas, la Acusación Popular ha recordado que desde al menos finales del año 2003 y hasta septiembre de 2005, los acusados formaban parte de una organización denominada "Frente Antisistema" (FAS) de carácter neonazi  que además de comercializar armas y promover cacerías de minorías ,como se desprende de las llamadas telefónicas intervenidas,  se dedicada a realizar proselitismo y adoctrinamiento de  ideología nacional socialista utilizando para ello tanto la página Web www.portal-ns.com/Fas, difundiendo informaciones y otros materiales que justifican presuntamente el uso de la violencia contra determinados grupos de población por razón de sus creencias y origen racial (moros, homosexuales, inmigrantes ... ) y a la vez, justifican las medidas que adoptó el gobierno alemán dirigido por Adolf Hitler contra el pueblo judío negando numerosas evidencias demostradas ante los Tribunales de Justicia Internacionales después de la JI Guerra Mundial.

La acusación ha elevado la petición de pena a 4 años para dirigentes, fundadores y jefes, y a  3  años para militantes activos, manteniendo la petición de dos  penas de tres años y otra de año y medio,  a los imputados por tenencia de armas.

 

Primera sessió. Comença el judici amb insults a la premsa

Segona sessió. Rebutjada les impugnacions als registres als domicilis
3a sessió. Segons la Guàrdia Civil tenien una estructura jeràquica Llegir més informació a Antifeixistes.org
Acció Popular contra la Impunitat 

Imatge de la roda de premsa de divendres passat de l'Acció Popular contra la Impunitat que fa l'acusació popular.

EL FRENTE ANTISISTEMA TENIA ESTRUCTURA JERÀRQUICA, SEGONS DECLAREN ELS GUARDIES CIVILS. El 3r dia del judici a l'Audiència de València acaba amb amenaces.

A la sessió d'avui dimecres, la tercera han declarat 10 guàrdies civils que van participar en la investigació i desarticulació del grup l'any 2005. La majoria ho han fet per vídeoconferènciam bé per estar destinats a altres llocs, bé per altres motius.

Un dels agents ha declarat a preguntes del fiscal i l'acusació que el Frente Antisitema tenia una estructura jerarquitzada, amb una junta de mandos, i que distribuïa les armes a la mateixa seu del grup a València. També venien per Internet armes de no de foc prohibides com punys americans, porres extensibles, si bé no ha pogut confirmar si es van arribar a  fer vendes. I pel que fa a les escoltes telefòniques aquest agent ha dit que no li constava que haguessin dit que volien matar a ningú.

Pel que fa a agents que van participar en els registres domiciliaris s'han limitat a ratificar el que constava als atestats sobre el material requisat. Segons en el que s'han ratificat els agents a Pedro Cuevas, assassí de Guillem Agulló li van incautar a part de propaganda neonazi, dagues, tres pistoles- bolígraf, una caixa de cartutxos, un adaptador per llençar bengales d'alerta marítima, un puny americà i, com a la majoria de encausats, propaganda del partit España 2000. A la majoria de detinguts també se'ls hi va intervenir, segons la Guàrdia Civil, esvàstiques i divers material d'ideologia nazi. 

El jutge, després de rebre el pertinent inform mèdic que confirmava la capacitat de de declarar de l'acusat que es troba internat en un centre psiquiàtric, ha suspés durant mitja hora la sessió mentre aquest era conduit a la sala. No obstant, a l'igual que la majoria d'encausats  s'ha acollit al seu dret a no declarar a les preguntes del fiscal i acusacions. També s'ha negat a respondre al fiscal i acusacions un testimoni, germà d'un dels encausats, que s'ha acollit al dret que com a familiar directe, l'acull a no respondre si creu que pot perjudicar-lo.

L'ADVOCAT DE L'ACUSACIÓ SURT ESCORTAT EN DENUNCIAR MÉS AMENACES

D'altra banda l'advocat de l'acusació particular d'Acció Popular contra la Impunitat ha hagut de sortir de l'Audiència escortat per la policia a causa de les amenaces que ha rebut com crits de "Vamos a acabar contigo", "Te vamos a reventar la cabeza" i altres insults com "Fill de puta" dits des del púbñic o per part dels mateixos acusats. Aquest insults que es produeixen des del primer dia ha motivat diverses queixes.

 

Un cop acabades les proves pericials i testificals, demà dijous  el fiscal, els advocats i l'acusació popular faran els seus informes i conclusions, absolutoris per part de les defenses, i de petició de penes de presó i multes per part de fiscalia i acusació popular. 
S'ha de dir que no tots els membres del grup estan sent jutjats. Falten dos dels sesu líders, un és Facundo Esteban  Fernandez, alias 'Escorpión', que és a Argentina i l'altra, Juan Manuel Soria Monfort, que sembla que es troba al Marroc. 
  Primera sessió. Comença el judici amb insults a la premsa

Segona sessió. Rebutjada les impugnacions als registres als domicilis

Llegir més informació a Antifeixistes.org
Acció Popular contra la Impunitat

REBUTJADES LES IMPUGNACIONS DE LES DEFENSES ALS REGISTRES DOMICILARIS, A LA SEGONA SESSIÓ DEL JUDICI DE L'OPERACIÓ PÀNZER

El tribunal que jutja des de dilluns (clica)  a la secció quarta de l'Audiència de Valencia als 18 presumptes membres del Frente Antistema detinguts en l'anomenada Operació Pánzer ha rebutjat a la sessió d'avui dimarts les impugnacions de les defenses als registres dels domicilis particulars i la seu central fets l'any 2005, en els que la Guardia Civil va incautar-se de propaganda neonazi, informació i documents del grup i de la grup clandestí Thule, amb el mateix nom que la societat secreta nazi de les SS. A la seu i a diferents domicilis s'hi van intervenir armes com un llançagranades en desús, diverses escopetes, pistoles semiautomàtiques i d'aire comprimit, punys americans, una ballesta i armes blanques, a més a més de motllos per a fabricació d'esvàstiques i pamflets xenòfobs.  

 Així, malgrat que per un "error de custòdia" s'han destruït les armes intervingudes es mantenen les proves acusatòries i s'evita la nul·litat de procés com havien demanat les defenses.

,
El judici s'ha iniciat amb 70 minuts de demora per la no compareixença d'un dels causats. Altres dos són en busca i captura i jutjats en rebel·lia i un ingressat en un centre de salut mental. Entre els encausats hi ha un regidor d'España 2000, dos militars professionals i l'assassí de Guillem Agulló.

Com estava previst els encausat s'han negat a respondre a les preguntes del fiscal i les acusacions. 

Una de les preguntes que Pedro Cuevas - un dels acusats que va estar quatre anys a la presó per l'assassinat de Guillem Agulló-, s'ha negat a respondre és sobre una intervenció telefònica on diu aniran "a pegar guarros i pegar a moros". També s'ha preguntat a l'acusat José A. O. per una conversa telefònica on diu  que aniria "a caçar moros, punkarres i maricons"

L'acusació popular, exercida per l'acció Popular contra la Impunitat, ha vist com el jutge els pressionava per abreujar les seves preguntes i han demanat que, el judici no acabi avui, sinó dijous. Els acusats, a preguntes dels seus advocats han negat la seva vinculació al Frente Antisistema i han denunciat amenaces de mort. 

Un altre dels acusats de pertànyer al Frente Antisistema (FAS) ha afirmat que  no estava afiliat al mateix, tot i que hi col·laborava en ser una ONG a la que s'atenien a tota mena de persones.Un altre dels encausat ha reconegut que sí coneixia a alguns dels qui són a la banqueta d'excursions a la muntanya i pràctica d'escalada.

NOTA DE PREMSA D'ACCIÓ POPULAR CONTRA LA IMPUNITAT: 

NOTA DE PRENSA nº3.  15.07.2014

ELEVACION DE PENAS,  AMPLIACION DE LAS SESIONES DEL JUICIO ORAL

 Y LOCALIZACION DEL ACUSADO EN REBELDÍA

La Acción Popular  valora muy favorable que el Tribunal haya  desestimado la impugnación realizada por las defensas de las órdenes judiciales de entrada y registro de los domicilios de los imputados, y entiende consolidada la prueba que indica la comisión de delitos por los acusados.

La Acción Popular   tras el desarrollo de estas sesiones del juicio y en especial, tras las declaraciones de los miembros de las Fuerzas de Seguridad del Estado, entiende que se confirman y ahondan todos los indicios delictivos de forma sobrada y estudia la elevación de penas en sus conclusiones definitivas.

La Acción Popular  solicita al Tribunal, a través de su letrado, que AMPLIE LAS SESIONES DEL JUICIO ORAL hasta el jueves porque la premura y la velocidad del mismo es causa de limitación de su ejercicio, pues no es posible, sin tiempo suficiente tras las testificales, preparar sus CONCLUSIONES. Un sumario de 42 tomos, la complejidad del procedimiento con 18 encausados y 15 abogados de la defensa, son razón suficiente para disponer del tiempo necesario sin generar indefensión a la acusación popular.

Finalmente, la Acción Popular  solicita al Tribunal la localización del acusado Juan Manuel Soria, actualmente en rebeldía y busca y captura, así como que se adopten los mecanismos para que se ponga a disposición judicial en el procedimiento que se sigue por estos hechos.

  Llegir més informació a Antifeixistes.org
Acció Popular contra la Impunitat

COMENÇA AMB INSULTS A LA PREMSA EL JUDICI A VALÈNCIA PER L'OPERACIÓ PÀNZER DEL FRENTE ANTISISTEMA. Un regidor d'España 2000 i l'assassí de Guillem Agulló a la banqueta. J L Roberto, present a la sala, no farà valoracions fins que hi hagi sentència, que espera absolutòria.

El regidor del partit d'ultradreta, Espanya 2000, del municipi de Silla, José Alejandro Serrador Ferrer, l'assassí confés de Guillem Agulló, Pedro Cuevas,  i dos militars s'asseuen a partir d'avui  al banc d'acusats de la Secció Quarta de l'Audiència de València, juntament amb 14 membres més del grup neonazi Frente Antisistema (FAS), nou anys després de la desarticulació del grup per part de la Guàrdia Civil.

La Fiscalia demana penes de 42 anys de presó pel total dels 18 processats, tots acusats d'associació il·lícita i alguns per tinença d'armes i manual de fabricació d'explosius, delictes contra la salut pública, i agressions amb l'agravant d'odi racial o ideològic. Hi ha dos acusats absents que seran jutjats en rebel·lia. Un es creu que és a llatinoamèrica.

 El judici s'ha iniciat a quarts d'onze amb crit de "hijos de perra" dels encausats cap a la premsa i el plantejament de qüestions prèvies per part de les defenses i l'acusació particular. Les defenses, han al·legat la nul·litat dels registres policials, mentre que l'acusació ha demanat "ampliació de la prova" amb la pressa de declaracions de 17 persones més vinculades a l'ultradreta, com l'advocat i president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña. També demanen que s'aportin 34 documents sobre l'estructura i funcionament del grup i que es reprodueixin 27 converses telefòniques.  
Entre el públic que era a la sala s'hi trobava José Luis Roberto, president d'España 2000. Roberto m'ha comunicat que España 2000 no farà cap comunicat sobre el su regidor fins que hi hagi sentència que espera que sigui absolutòria.
Segons fiscalia, FAS feia proselitisme i adoctrinament de la ideologia nacionalsocialista mitjançant webs i conferències a la seva seu social al centre de València.  Pel fiscal els avui jutjats incitaven a la violència contra  persones per raó de les seves creences religioses, origen o orientació sexual. A més feien apologia del genocidi i l'Holocaust.
Els acusats han negat ser un grup violent, que els armes eren de col·leccionista, i han manifestat que se'ls jutge i persegueix per les seves idees.

 A les converses telefòniques intervingudes que consten al sumari els acusats queden per anar de cacera amb objectes punxants i armes blanques, contra immigrants i "guarros". Segons la investigació es finançaven amb la venda d'armes.

Tenien diferents locals al País Valencià i a la seu central de València s'ubicava la societat secreta  Thule, amb el mateix nom que la societat secreta nazi de les SS. Allà i a diferents domicilis s'hi van intervenir armes com un llançagranades en desús, diverses escopetes, pistoles semiautomàtiques i d'aire comprimit, punys americans, una ballesta i armes blanques, a més a més de motllos per a fabricació d'esvàstiques i pamflets xenòfobs. El FAS estaria presumptament dirigit per Juan Manuel Soria, condemnat ja a més de dos anys de presó per  amenaces greus a un sacerdot. 

 L'acusació popular està exercida per Acció Popular contra la Impunitat (ves a la seva web), impulsada per Acció Cultural de País Valencià i el Movimiento contra la Intolerancia, amb el suport de SOS Racisme, partits d'esquerra i entitats. Per Esteban Ibarra del Movimiento Contra la Intolerancia, "FAS no és ni una tribu urbana que delinqueix ni un grup de delinqüents disfresats de nazi. És una organització nazi fanàtica ben armada i organitzada"

La desarticulaciío del Frente Antisitema es va produir poc després de la de Hammerskin Espanya, amb l'epicentre a Barcelona i grups arreu de l'estat,  feta el 2004, i de Blood & Honor, feta l'abril de 2005, i l'epicentre a Madrid. Per Ibarra la diferència fonamental entre Hammerskin i Blod & Honor amb el Frente Antisitema, és que mentre les dues primeres eren delegacions o franquícies de grup nazis internacionals, FAS era un grup nascut al País Valencià i ubicat només a l'Estat espanyol.

Imatge de la roda de premsa de divendres

DESTRUÏDES PER "ERROR" LES ARMES

El judici s'ha iniciat amb la sorpresa que s'ha conegut que per "una sèrie d'errors" s'han destruït les armes intervingudes, cosa que podria beneficiar als encausats donat que podria dificultar que es demostrés que les armes no eren només de col·lecció sense capacitat de foc real, sinó que es podien utilitzar o manipular per fer-les plenament operatives.  Sobre aquest punt, el secretari general d'Acció Cultural, Toni Gisbert, que és el portaveu de l'acusació popular, va afirmar a la roda de premsa de divendres que "tot i que moltes de les armes han estat destruïdes, els jutjats en tenen informes i fotografies, i confia que això no sigui cap obstacle per a l'acusació"

Toni Gisbert també va explicar a la roda de premsa que la violència nenozai al País Valencià és molt m´ñes activa i perillosa que altres llocs de l'estat i que hi ha hagut una continuitat entre l'ultradretra violenta franquista de la transició amb els grups ultres actualment actius o desarticulats, com el que ara es jutja. 

Imatge de l'agència Europa Press de l'inici del judici

Entre el públic hi era José Luis Roberto, presidient d'Espanya 2000, que m'ha dit per mail que el partit no farà cap comunicat fins que es dicti sentència que espera que sigui absolutòria

Vídeo roda de premsa
 ACTUALITZAT:

NOTA DE PRENSA nº2.  14.07.2014

DESESTIMACION DE LA IMPUGNACIÓN DE LAS ORDENES DE REGISTRO Y ENTRADAS

La Acción Popular contra la Impunidad solicita al Tribunal a través de su letrado, que desestime la impugnación realizada por las defensas de los acusados de las órdenes judiciales de entrada y registro de los domicilios de los imputados, ya que la orden de entrada y registro es autónoma e independiente de las detenciones de los imputados, se toma de manera proporcionada y no necesita de la aprobación previa, consentimiento y conocimiento de los afectados, ni es preceptiva la comparecencia de los letrados de la defensa en el momento de efectuarse los registros y entradas.

La Acción Popular entiende que es doctrina consolidada que la ausencia de letrado, en la práctica de la diligencia de entrada y registro, no determina la violación del precepto constitucional ni invalida la prueba. La presencia del Abogado no es preceptiva, como señala la jurisprudencia del Tribunal Constitucional que ha afirmado que el derecho fundamental a la inviolabilidad domiciliaria no es absoluto sino relativo o limitado ya que se encuentra sometido a las excepciones que de modo taxativo se establecen en el artículo 18.2 de la CE, lo que viene a poner de manifiesto que estas excepciones operan como auténticas causas de restricción del derecho constitucional antes mencionado.

La decisión de autorizar la entrada y registro en un domicilio particular sin el consentimiento, ni el conocimiento de las personas afectadas, «corresponde exclusivamente al juez de Instrucción encargado de la investigación». Se efectúa después de que se realizaran una serie de escuchas telefónicas en las que se habían puesto de manifiesto la existencia de una organización neonazi, (Frente Antisistema), que desde internet vendía armas prohibidas y estaban promoviendo la violencia contra colectivos minoritarios.  En el presente caso en cuestión, la entrada y registro de los domicilios se efectúa mediante orden judicial, suficientemente motivada y que no necesita de la autorización y conocimiento previo de los afectados, con el fin de asegurar la no destrucción de las pruebas. Con independencia de las detenciones y del momento en que se produzcan las mismas, existe una orden judicial de registro y entrada que debe ser cumplida por la fuerza pública y que se ejecuta de conformidad con las disposiciones judiciales, referidas. Por tanto del registro y entrada de los domicilios de los imputados no emana de la detención de los mismos, ni necesita el consentimiento y conocimiento previo de estos, al ser una decisión tomada por el Juzgado de Instrucción encargado de la investigación, (que es previa a las detenciones policiales), y que debe ser cumplida y respetada, con absoluta independencia de que se produzcan o no detenciones en el momento de la entrada y registro, (hecho este autónomo y diferenciado de la citada orden)

La Plataforma de Acción Popular contra la Impunidad tiene la esperanza de que no se repitan los resultados del juicio celebrado en 2005 contra 18  miembros de la organización neonazi ARMAGEDON, cuyo fin era subvertir el régimen democrático y conseguir un régimen racista, y para los que el fiscal pedía penas de hasta 5 años de prisión por delitos de asociación ilícita y tenencia de armas. Los encausados quedaron absueltos según sentencia de la Audiencia Provincial por falta de sustento probatorio. Se da la coincidencia de que alguno de los miembros procesados de aquella organización están ahora encausados en el juicio que se está desarrollando contra el Frente Antisistema.

 

Llegir més informació a Antifeixistes.org
Acció Popular contra la Impunitat 

GUILLEM AGULLÓ JA TÉ CARRER A VIC. EL SEU ASSASSINAT, TOT I QUE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA NO HA ESTAT "JUSTA", ÉS CONSIDERAT INTERNACIONALMENT COM "CRIM D'ODI".

Des d'ahir a Vic, en un trencall del carrer Sant Pere, ja hi ha la placa que dóna nom al Passatge Guillem Agulló. Passatge que va del carrer Sant Pere a la Plaça de Santa Cecília o dels Trinitaris. Posar el seu nom a un carrer o un passatge a diversos municipis dels Països Catalans no significa que 21 anys després de la seva mort s'hagi fet justícia, però sí que representa un reconeixement a la seva persona i ajuda a mantenir viva la seva memòria. 
Potser aquest passatge és "poc carrer". Però penso que millor aquí al centre de Vic, al costat de l'Hotel d'Entitats, que en un carrer de la zona indústrial o l'illa càrnia on només hi passen camions.

Això ha estat possible gràcies a l'acord del Ple Municipal del 3 de juny (clica), aprovat per unanimitat, també per PxC. I el fet que Josep Anglada donés el seu sí a aquesta iniciativa impulsada per la CUP, va provocar una forta discrepància dins de PxC i el portaveu de Plataforma a Santa Coloma de Gramenet, Juan Gómez Montero, (ex regidor de Manlleu) va fer uns twits que van motivar que Twitter li tanqués el compte.

Foto de Josep Comajoan

 L'assassinat de Guillem Agulló està considerat internacionalment com el que s'anomena "Crims d'odi" o Hate Crimes tipificats insuficientment al Codi Penal espanyol (clica). Es a dir matar a algú només per rebuig a la seva ideologia, creences, raça, orígen, orientació sexual, etc. Com a crim d'odi està considerat el casa Agulló per l'organització STOP HATE CRIMES, EUROPE (clica)

 Agulló va morir la matinada de l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars), assassinat d'una ganivetada a mans d'un grup de joves d'extremada dreta. Tots els partits polítics van condemnar l'assassinat menys el PP i Unió Valenciana.

En el judici del cas, fet a Castelló el 1995, el jutge condemnà a Pedro Cuevas a 14 anys de presó dels que només en complí 4, i el maig de 2007 (crec vulnerant la condemna accessòria a exercir càrrec públic) ocupà el número 4 a les llistes d'Alianza Nacional per Xiva de Bunyol.  

 El seu cas s'assembla al de Carlos Javier Palomino, (que també recull la web STOP A LOS CRÍMENES DE ODIO"), assassinat a Madrid el 11/11/2007, si bé l'autor de la seva mort Josué Estebánez, sí que continua a la presó i és considerat per l'extremadreta un pres polític i a la xarxa podem trobar escrits i campanyes sota el lema "Josué Libertad!"   .

Divendres vinent tindrà lloc l'acte d'homenatge a G. Agulló per part de la CUP i Arran al Passatge que porta el seu nom. Personalment crec que seria bo que hi fossin presents entre el públic també representants municipals de les forces catalanistes i/o d'esquerres que van donar suport a posar-hi el nom.

Fotos de l'acte de Josep Comajoan:

Els pares de Guillem Agulló

EL PLE DE VIC ACORDA AMB EL VOTS DE TOTS ELS GRUPS (TAMBÉ PxC) DONAR EL NOM DE GUILLEM AGULLÓ, MILITANT ANTIFEIXISTA VALENCIÀ DE MAULETS ASSASSINAT FA 20 ANYS, A UN CARRER. L'alcalde diu que no permetrà que els locals municipals s'utilitzin per una oficina jurídica de PxC que discrimini als veïns segons l'origen. En canvi no aclareix el fet que els despatxos municipals i sala comuna s'utilitzi com a seu nacional de PxC i el telèfon que paga l'Ajuntament sigui el telèfon nacional de PxC

     DESPATX DE GRUP MUNICIPAL DE PxC O SEU I TELÈFON NACIONAL DEL PARTIT?
El Ple municipal de Vic celebrat la tarda vespre d'avui l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, a preguntes de Marc Barnolas de la CUP i d'Iban Lapeira de Solidaritat, ha manifestat que no permetrà que les dependències municipals de PxC del Palau Bojons siguin utilitzades ubicar-hi el servei de defensa del vigatà autòcton que havia d'exercir l'advocat gironí Francisco Bueno Celdrán, en entendre que aquest servei discriminaria als ciutadans. Així Vila d'Abadal ha dit que "en una seu privada de partit, PxC pot discriminar als ciutadans que li sembli, però no a les de l'Ajuntament".

       Vila d'Abadal, en canvi, no ha aclarit les preguntes i queixes dels dos grups pel fet que la seu nacional de PxC estigui ubicada a les oficines els grups municipals d'oposició del Palau Bojons, que el telèfon que es dóna de la seu a la web i fulletons electorals, siguin els esmentats despatxos, i que moltes de les reunions nacionals del partit es facin a la sala contigua dels despatxos. Fins i tot sovint, si es truca al telèfon municipal de PxC, que és el que surt com a telèfon de la seu nacional, el telèfon municipal, que paga l'Ajuntament, desvia la trucada al mòbil d'una regidora, despesa que presumptament recau a compte de l'Ajuntament.

        De fet la resta de grups d'oposició tenen local propi fora de les dependències municipals i no utilitzen gaire els despatxos del Palau Bojons, on potser per no coincidir-hi amb els dirigents locals i d'altres demarcacions de PxC, només hi guarden propaganda o cartells.

        De tota manera Vila d'Abadal de CiU i també ERC han dit que s'hauria de revisar quin és la utlització que es fa dels despatxos municipals. Jo ja havia informat diverses vegades de l'us que fa PxC del Palau Bojons, com a seu central del partit.
         

 Marc Barnolas i Nil Puigivila
 

            UN CARRER PER GUILLEM AGULLÓ, PER UNANIMITAT

     El Ple ha aprovat per unanimitat la proposta de la CUP per la que es posi el nom de Guillem Agulló al passatge que hi ha entre el carrer Sant Pere i la Plaça de Santa Cecília. Marc Barnolas ha recordat qui era Agulló, que fou assassinat a ganivetades fa vint anys a Montanejos (Alt Millars) per un grups de joves de joves d'extremadreta. Ni Unió Valenciana ni el PP van condemnar  llavors el crim i a nivell judicial s'imposà la teoria que havia estat una mort en una baralla de bandes. Un dels implicats en l'assassinat, Pedro Cuevas, fou condemnat a 14 anys de presó dels que en complí només 4, i l'any 2007 fou candidat de la neonazi Alianza Nacional a Xiva de Bunyol.

      En el debat de l'aprovació, equip de govern s'ha explicat que si bé quan la CUP ho havia proposat anteriorment, no s'havia seguit el procediment previ de tramitar-ho i aprovar-ho a la comissió del nomenclàtor de la Comissió d'Economia Hisenda i Serveis, aquesta vegada s'ha seguit el procediment ordinari. El tinent d'alcalde d'ERC, Joan López, ha explicat que Agulló era un jove antifeixista i Vic "també té grups antifeixistes" i en relació al tema del procediment ha dit que "està bé allò que bé acaba".

      Iban Lapeira de Solidaritat s'ha congratulat de l'aprovació i ha plantejat també altres noms com Lluís maria Xirinachs que també estarien a l'espera de tenir un carrer. Per la seva banda Jacint Raurell del PSC ha manifestat el suport a la proposta, tot preguntant-se per la llista d'espera de persones a les que s'ha de posar un carrer i si s'havia respectat aquest ordre de tramitació. Raurell també ha lloat la figura de Xirinachs. 

      Per la seva banda Josep Anglada ha manifestat que li semblava bé que es posi un carrer a Guillem "Aguilló", en haver-se seguit el procediment, sense entrar a valorar la persona ni els motius de la seva mort.

 Informació de la CUP que va promure un carrer a nom de G. Agulló                                   

Llegir a El 9 Nou
Llegir nota de premsa de l'Ajuntament amb els punts debatuts i aprovats o rebutjats al Ple 

Iban Lapeira de SI i Xavier Tornafoch han lloat la persona de G. Agulló com antifeixista. Jacint Raurell del PSC ha mostrat el seu acord, tot qüestionar si s'ha seguit la llista d'espera de noms.

Joan López d'ERC, que també és al govern, ha recordat que a Vic també hi ha grups antifeixistes, cosa que ha sorprès a alguns donat que des-de regidoria de Seguretat que presideix l'altre regidor d'ERC s'ha vetat o multat alguns actes o l'enganxada de cartells.

Per part de l'equip de govern el regidor Antoni Serrat ha explicat els tràmits a la comissió del nomenclàtor de la Comissió d'Economia Hisenda i Serveis.

Josep Anglada ha manifestat el suport de PxC a que es doni el nom de Guillem Agulló a un carrer en haver-se seguit el procediment correcte de la comissió del nomenclàtor urbà.

    En canvi, al punt referent a la cessió de tres despatxos municipals a l'Associació de Municipis per la Indepèndencia (AMI) s'ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups, excepte PxC que s'ha abstingut. Anglada ha incidit en el tema de que la llum i el telèfon el pagués l'AMI, com així es farà, cosa que després li ha estat retreta en els precs de la CUP i SI ja comentats, sobre el fet que l'Ajuntament pagui el telèfon del que de fet és la seu central de PxC i l'us que es fa del Plau Bojons.  

CONVENI AJUNTAMENT I C. D'ADVOCATS PER LA MEDIACIÓ HIPOTECÀRIA

      També s'ha aprovat el conveni amb el Col·legi d'Advocats, al que potser s'hi sumarà el Consell Comarcal, per tenir un òrgan d'intermediació en els procediments de desnonaments e impagaments hipotecaris. 
        Xavier Tornafoch d'Iniciativa ha recordat que el seu grup ja va proposar fa més d'un anys a la Diputació que es fessin aquests organs de mediació amb les entitats i ajut a les famílies. I ha dit que potser si no s'hagués produit el cas de la subhasta extrajudicial d'un pis del Banesto a Manlleu i la posterior mobilització de la PAH a l'oficina de Vic, no s'hagués aprovat ara el conveni i l'òrgan de mediació.
      La CUP ha agraït que s'hagi inclós la seva esmena per tal que la PAH sigui una de les entitas que formarà part de l'òrgan de mediaciació. Quan Joan Ballana d'ERC, com a regidor de Govern explicava la inclusió de la PAH, l'alcalde ha preguntat en veu baixa al regidor d'ERC, Joan López, què era la PA?. López fent les inicials amb el dit, i recalcant l'H final muda d'hipoteca, li ha explicat a l'alcalde. 
      El regidor del PSC, Jacint Raurell, ha demanat que a part de mediar, l'oficina faci pressió als bancs per haver d'evitar el desnonaments i ofereixi alternatives, a la vegada que ha recordat que la majoria de desnonament actuals ho són per lloguer.

  REBUTJADA LA MOCIÓ DE LA CUP EN SOLIDARITAT AMB GENIS MARTÍN

    Per últim s'ha rebutjat la moció en suport del jove Genís Martín i Serra, veí d'Olot que serà jutjat el 14 de juny a Barcelona, a qui se li demana entre 5 i 7 anys de presó en ser detingut al barri de Les Corts de Barcelona el 29 de juny dia de la vaga general, sense que hagués participat, segons la moció, en cap acte violent, cremada de contenidors ni destroses d'establiments o mobiliari. Anglada ha aprofitat per qualificar la CUP i el grup juvenil ARRAN de grups antisistema que emparen o participen en accions violentes. Anna Erra de CiU ha dit que és la justícia qui dirà si ha estat detingut o no sense proves.

     Després d'introduir una esmena al paràgraf del primer punt en que es deia "Demanar l'absolució..." que ha estat canviat per "Confiar en la innocència de...", cosa que ha eliminat les reticències d'ERC i SI, però no les de CiU, ha estat rebutjada amb els 11 vots contraris de PxC i CiU, front els 10 favorables de la CUP, ICV, SI, PSC i ERC

Text inicial de la moció abans del canvi per obtenir el vot d'ERC i SI

CRITERIS PER PROHIBIR ACTES PROP CASA D'ANGLADA I AUTORITZAR-NE ALTRES

     En l'apartat de preguntes, Nil Puigivila  de la CUP ha preguntat si l'Ajuntament havia utilitzat el mateix criteri pel que va impedir que la calçotada d'Unitat Contra el Racisme i el Feixisme el 6 d'abril al parc de la Bassa dels Hermanos, en ser proper al domicili de Josep Anglada, pel fet que es considerava que els participants a la mateixa actuessin violentament o hi haguessin incidents entre els participants i  el regidor, i en canvi es va permetre que Oriol Junqueres, a qui Josep Anglada havia amenaçat recentment via twitter de que "acabaria amb ell!", va fer un acte al cinema vigatà al costat del domicili d'Angalda. Puigivila va preguntar i si es van prendre les mesures policials oportunes per tal que el Sr Anglada no fes efectiva la seva amenaça o es va considerar que no hi havia risc.

   Nota de premsa de l'Ajuntament sobre els acords del Ple
Crònica del Ple feta per la CUP
ACTUALITZAT DIJOUS AL MATÍ: Juan Gómez Montero, cap de PxC a St Coloma, tuiteja que Guillem Agulló era un fill de puta i està bé on és ara, en resposta al vot favorable d'Anglada a que Agulló tingui un carrer a Vic.

 

 

ACTUALITZAT A 22 DE JUNY:

 Ja s'ha posat la placa al passatge Guillem Agulló de Vic (clica)