Dos fets molt greus van passar ahir al vespre al barri de Sants de Barcelona pel que fa al lliure exercici de la professió periodística. D'una banda un grup de manifestants que protestaven pel desallotjament de Can Vies van atacar amb ampolles de vidre a diferents informadors i van cremar la unitat mòbil de TV3 al crit de "La premsa apunta, la policia dispara!".
Al cap d'una estona, i donant per bona la versió del Sindicat de Periodistes de Catalunya, agents antidisturbis de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra (BRIMO) van intentar irrompre per la força i sense ordre judicial a la seu de la revista Directa.cat, trencant els vidres i provocant desperfectes, i segons el Sindicat de Periodistes de Catalunya, agents antiavalots de la BRIMO van agredir a periodistes d'altres mitjans que van anar al llocs dels fets.
Jo sempre he condemnat les accions violentes i agressions, siguin del tipus que sigui, al marge de la ideologia d'uns o altres, i sempre he criticat, com ha passat en el cas d'alguna agressió a militants d'ultradreta, que grups antifeixistes s'hagin negat a condemnar-les. Penso que no condemnar-ho, és d'una manera o altra, legitimar la violència.
Per això considero un greu error que els convocants de la manifestació d'ahir contra el desallotjament i els portaveus de Can Vies, "hagin lamentat, però no condemnat" el llançament d'ampolles a periodistes i l'incendi de la unitat mòbil de TV3. Si no es condemna, es legitima o conprén l'acció.
També considero lamentable l'atac d'agents de la policia catalana a la seu de la Directa. Sembla que en la meteixa línia del que cridaven els que van atacar la unitat de TV3, "la premsa apunta, la policia dispara", alguns agents dels Mossos d'Esquadra creuen o pensen que "la Directa critica i apunta als mossos -casos Benítez, Quintana...- i els incontrolats ataquen"
