Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodistes. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 d’agost del 2025

NETANYAHU SENSE FRE, El Triangle

 







L’escriptor israelià David Grossman va declarar fa uns dies, en una entrevista del diari italià La Repubblica, que a Gaza s’està produint un genocidi. Es castiga col·lectivament a la població impedint que entri menjar i medicines, es destrueixen la major part de les cases i la xarxa d’aigua potable, i es mata diàriament a dotzenes de persones a les cues de recollida d’aliments. Grossman és un sionista, que creu en el dret d’Israel a existir i tenir un estat segur i en pau. I sempre va creure que s’havia d’arribar a un pacte amb els palestins per tal que aquests tinguessin també el seu estat. No només perquè els palestins ho mereixien sinó també perquè si aquests no tenen esperança i les garanties de poder viure amb tots el drets i que es respecti la seva identitat, Israel mai no tindria la pau i seguretat a la que aspirava quan es va crear.


En l’actual context que cada cop més països reconeixen l’Estat de Palestina i tribunals nacionals o internacionals imposen ordres de detenció contra dirigents israelians i també contra militars i soldats pels crim comesos a Gaza i Cisjordània, Netanyahu i aquells sectors lamentablement majoritaris de la societat israeliana que li donen suport s’enroquen. Uns negant el que és evident, mentre altres ho justifiquen i diuen que s’ha d’anar molt més enllà. De fet emulen el que afirmava fins fa uns anys sectors de l’extrema dreta europea en relació l’Holocaust nazi quan uns negaven que hagués existit, mentre altres afirmaven que l’error que es va cometre va ser deixar-lo a mitges.

La propaganda del govern israelià i les principals cadenes televisives, la premsa i les gasetes digitals lleials al govern neguen que s’estigui fent un genocidi o hi hagi la voluntat de fer-lo. En canvi el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, i el de Finances, Bezalel Yoel Smotrich, no diuen que s’estigui fent, però si justifiquen les matances i la fam amb la que es castiga la població, proposant que aquestes mesures s’han de mantenir i endurir i no deixar-les a mitges. Així els líders israelians repeteixen en relació a Gaza i Cisjordània les versions que tenien els ultres europeus abans de fer-se sobtadament prosionistes, quan uns deien que l’Holocaust com a tal no va existir, mentre d’altres el que lamentaven era que no s’hagués arribat fins al final.

Netanyahu diumenge passat va negar davant un grup de periodistes estrangers que s’estigués perpetrant cap genocidi a Gaza afirmant que “si l’haguéssim volgut fer, l’haguéssim fet en només una tarda”. Una afirmació que sorprèn sortint de la boca d’algú que hauria de conèixer bé l’Holocaust, quan Hitler va trigar cinc anys per matar sis milions de persones. Primer fent passar fam als que tancava als guetos i camps inicialment de treball i fent afusellaments massius com els d’Ucraïna el 1941. Però després dissenyant l’industrial sistema de cambres de gas amb fosses comuns massives i crematoris. Per això ignoro en quin mètode màgic i ràpid pensa Netanyahu quan diu que si volgués, ell podria eliminar en només un dia la tercera part de persones que Hitler va matar i enterrar o cremar en cinc anys.

Ara, metre el govern israelià no dissimula que la mort de sis periodistes d’Al Jazira, entre ells el popular Anas al Sharif, va ser deliberat, proposa ocupar tota la ciutat de Gaza i expulsar no sabem cap a on un milió de persones. Una ocupació permanent de tot Gaza a la que s’oposa el cap estat major Eyal Zamir, un militar gens pacifista, però que com a militar sap les conseqüències que aquesta acció podria tenir a mig termini tenint en compte el nombre limitat de soldats del que disposa Israel i que en cap cas faria que l’Israel de l’endemà de l’ocupació tingués més seguretat. El suport incondicional d’algú com Donald Trump no supleix la manca d’efectius humans per aplicar-la més enllà de la consideració que si Egipte i Jordània continuen oposant-se a quedar-se els dos milions de gazians que Netanyahu vol expulsar, amb tanta mort i humiliació, matant de gana i epidèmies la població, l’únic que aconseguirà serà una nova generació de joves palestins desitjosos de justícia i venjança.


Anas al Sharif

Xavier Rius El Triangle, 12 de agosto de 2025



El escritor israelí David Grossman declaró hace unos días, en una entrevista del diario italiano La Repubblica, que en Gaza se está produciendo un genocidio. Se castiga colectivamente a la población impidiendo que entre comida y medicinas, se destruyen la mayor parte de las casas y la red de agua potable, y se mata diariamente a docenas de personas en las colas de recogida de alimentos. Grossman es un sionista, que cree en el derecho de Israel a existir y tener un estado seguro y en paz. Y siempre creyó que se tenía que llegar a un pacto con los palestinos para que estos tuvieran también su estado. No sólo porque los palestinos lo merecían sino también porque si estos no tienen esperanza y las garantías de poder vivir con todos los derechos y que se respete su identidad, Israel nunca tendría la paz y seguridad a la que aspiraba cuando se creó.

En el actual contexto en que cada vez más países reconocen el Estado de Palestina y tribunales nacionales o internacionales imponen órdenes de detención contra dirigentes israelíes y también contra militares y soldados por los crímenes cometidos en Gaza y Cisjordania, Netanyahu y aquellos sectores lamentablemente mayoritarios de la sociedad israelí que le apoyan se enrocan. Unos negando lo que es evidente, mientras otros lo justifican y dicen que se tiene que ir mucho más allá. De hecho emulan lo que afirmaban hasta hace unos años sectores de la extrema derecha europea en relación al Holocausto nazi cuando unos negaban que hubiera existido mientras otros afirmaban que el error que se cometió fue dejarlo a medias.

La propaganda del gobierno israelí y las principales cadenas televisivas, la prensa y las gacetas digitales leales al gobierno niegan que se esté haciendo un genocidio o exista la voluntad de hacerlo. En cambio el ministro de Seguridad Nacional, Itamar Ben-Gvir, y el de Finanzas, Bezalel Yoel Smotrich, no dicen que se esté haciendo pero si justifican las matanzas y el hambre con que se castiga a la población, proponiendo que estas medidas deben mantenerse y endurecerlas y no dejarlas a medias. Así, los líderes israelíes repiten en relación a Gaza y Cisjordania las versiones que tenían los ultras europeos antes de hacerse repentinamente prosionistas, cuando unos decían que el Holocausto como tal no existió, mientras otros lo que lamentaban era que no se hubiera llegado hasta el final.

Netanyahu el domingo pasado negó ante un grupo de periodistas extranjeros que se estuviera perpetrando ningún genocidio en Gaza afirmando que «si lo hubiéramos querido hacer, lo hubiéramos hecho en solo una tarde». Una afirmación que sorprende saliendo de la boca de alguien que debería conocer bien el Holocausto, cuando Hitler tardó cinco años para matar a seis millones de personas. Primero haciendo pasar hambre a los que encerraba en los guetos y campos inicialmente de trabajo y haciendo fusilamientos masivos como los de Ucrania en 1941. Pero luego diseñando el industrial sistema de cámaras de gas con fosas comunes masivas y crematorios. Por eso ignoro en qué método mágico y rápido piensa Netanyahu cuando dice que si quisiera, él podría eliminar en solo un día a la tercera parte de personas que Hitler mató y enterró o quemó en cinco años.

Ahora, el gobierno israelí no disimula que la muerte de seis periodistas de Al Jazira, entre ellos el popular Anas al Sharif, fue deliberado, propone ocupar toda la ciudad de Gaza y expulsar no sabemos hacia dónde un millón de personas. Una ocupación permanente de todo Gaza a la que se opone el jefe estado mayor Eyal Zamir, un militar nada pacifista, pero que como militar sabe las consecuencias que esta acción podría tener a medio plazo teniendo en cuenta el número limitado de soldados de lo que dispone Israel y que en ningún caso haría que el Israel del día siguiente de la ocupación tuviera más seguridad. El apoyo incondicional de alguien como Donald Trump no suple la falta de efectivos humanos para aplicarla más allá de la consideración de que si Egipto y Jordania continúan oponiéndose a quedarse los dos millones de gazianos que Netanyahu quiere expulsar, con tanta muerte y humillación, matando de hambre y epidemias a la población, lo único que conseguirá será una nueva generación de jóvenes palestinos ansiosos de justicia y venganza.
Leer en El Triangle en castellano



dimecres, 16 de maig del 2018

EL RETORN DE JORDI PUJOL, Analitzo a Nacio Digital-NacióManresa, la rehabilitació del llegat polític de Jordi Pujol ara que amb el 155 s'ha intentat dinamitar el model lingüístic, educatiu o de mossos d'esquadra aconseguit.














Xavier Rius, 16 de maig de 2018

El dilluns de la setmana passada la plana de major de la vella Convergència, dirigents del PDeCAT i personalitats del món cultural van participar a l'acte d'homenatge a Jordi Pujol a Barcelona. Hi eren entre d'altres els expresidents del Parlament, Núria de Gispert i Joan Rigol, els exconsellers, Irene Rigau, Xavier Trias, Joana Ortega, Pere Macias, Joan Guitart, Lluís Franco, Joan Vallvé i Carme-Laura Gil, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, l'exdirector de Política Lingüística, Joaquim Arenas, l'activista cultural Josep Espar Ticó, l'expresident d'Òmnium, Jordi Porta, i el veterà periodista Josep Maria Cadena.

Va ser el primer acte de rehabilitació de la figura i l'obra de Jordi Pujol celebrat des de la confessió de l'herència oculta que va fer just quan agafaven més volada els afers judicials sobre els negocis opacs i la presumpta corrupció dels seus fills. Aquella confessió comportà la defenestració total de la persona que va liderar la recuperació de l'autogovern de Catalunya i la consecució de fites en l'àmbit lingüístic i de la seguretat pública que Catalunya mai no havia tingut. I gairebé sense voler-ho, com teníem la independència a tocar, la menysvaloració del molt que s'havia fet mentre ell va ser president.

Pujol va abstenir-se durant tres anys d'anar a cap a acte polític, tret de la commemoració de la mort de Prat de la Riba, que es fa cada agost a Castellterçol, poble on va néixer el fundador de la Mancomunitat. A Castellterçol on hi té bons amics, seia entre el públic, i no va coincidir ni el 2015 ni el 2016 amb polítics en actiu, més enllà d'alcaldes i regidors dels diferents municipis del Moianès. Però a l'acte del passat 1 agost, en que es commemorava el centenari de la mort de Prat de la Riba, hi va assistir el president Carles Puigdemont. I Pujol va seure a primera fila al costat del conseller de Cultura, Lluís Puig, del d'Interior, Joaquim Forn, del de Salut, Toni Comín, i de Carles Puigdemont. Fou saludat per tothom i quan Puigdemont i l'alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos, feren els seus parlaments, seguint el protocol, començaren amb la salutació al president Pujol.

Aquell acte, en els que totes les intervencions van connectar les paraules de Prat de la Riba i fragments del seu llibre "La nacionalitat catalana" amb el proper referèndum i la segura independència, va ser potser l'acte polític més multitudinari celebrat fins llavors al Moianès. I no seria fins dos mesos després, el 3 d'octubre, que se superaria a la nova comarca el nombre d'assistents en la manifestació que es va fer a Moià contra les càrregues de l'1 d'octubre.

Però aquell 1 d'agost, en que ningú s'imaginava que els que seien a primera filera al costat de Pujol, serien poc després a la presó o a l'exili, en acabar l'acte es varen fer dos sopars polítics a Castellterçol. Una seixantena de regidors, alcaldesses i militants del PDeCAT del Moianès van anar a sopar amb el conseller Joaquim Forn, el portaveu del PDeCAT a Madrid, Carles Campuzano, i la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, al restaurant La Plaça, paret amb paret la casa natal de Prat de la Riba, per parlar del camí cap el referèndum de l'1 d'octubre que ens portaria a la independència. Però l'ex-President Pujol va anar al restarurant El Xup amb l'ex-alcalde convergent de Castellterçol, Manel Vila, i una vintena de militants o exmilitants de CDC o PDeCAT entre els que hi havia Sílvia Requena, la que va postular-se per anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats. I en aquell sopar no van parlar tant del futur, sinó que es recordà amb enyorança els temps en que Pujol era un estadista respectat a Espanya i Europa, i liderava una Catalunya que s'autogovernava fins on podia amb la política del "peix al cove".

Ara, que després de més de mig any de 155, tenim de nou President, uns volen acabar per sempre amb la intervenció, aconseguir la llibertat dels presos i revertir tot el que s'ha carregat el 155 mentre s'eixampla la base social de l'independentisme. Es a dir recuperar tot allò aconseguit amb Pujol, el seu veritable llegat. Però altres, sobretot l'entorn de Puigdemont i Quim Torra, creuen que s'ha d'aprofitar la conjuntura per continuar el pols, aprofitar la internacionalització del Procés i convocar noves eleccions coincidint amb els judicis o amb les municipals i europees.

No se què pensarà Jordi Pujol del que ha passat i de cap on anar ara. Si s'allarga el 155 com s'inisnua des de Madrid, potser sí que es donarà l'estocada que ara no hi hagut temps a la immersió lingüística i els Mossos d'Esquadra. Però a l'acte de 101 aniversari de la mort de Prat de la Riba segurament ell tornarà a ser a Castellterçol sense la companyia dels que eren al seu costat l'agost passat, que tot fa pensar que continuaran a la presó o l'exili. Ell, que la història i els pecats propis i dels fills l'havien ubicat ja en el passat, continuarà allà present, metre siguin quin siguin els oradors, es llegiran fragments de Prat de la Riba que parlaran de resistència de la "nacionalitat catalana".
 Llegir a Nació Digital (Nació Manresa)

divendres, 24 de novembre del 2017

UN GRUP NEONAZI FA PINTADES CONTRA JORDI BORRÀS I CONTRA MI A L'ESCOLA RAMON LLULL DE BARCELONA. Aquesta escola va patir una de les càrregues més brutals l'1-O, i ja hi van fer pintades fa unes setmanes. L'Escola, Borràs i jo posarem la pertinent denúncia. També hi ha pintades contra el Mossos.


(Fotos: Jordi Borràs)
Aquest matí han aparegut a la paret de l'edifici i al mur exterior de l'Escola Ramon Llull de Barcelona, diverses pintades de caire feixista i neonazi contra el fotoperiodista Jordi Borràs i contra mi, escola que va patir fortes càrregues policials l'1 d'octubre, en les que un veí va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma, s'ha convertit d'alguna manera en un símbol. Davant de l'escola s'hi va fer un dels actes més emotius el migdia del 3 d'octubre, dia de la vaga general de protesta per la repressió de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
Per fer les pintades de dins, han hagut de saltar la tanca del perímetre de l'edifici que ocupa la petita illa de la confluència dels carrers Aragó i Diagonal, Consell de Cent, Sardenya i Marina. I amb la seva acció han fet mal a la façana d'un edifici noucentista catalogat com a patrimoni històric i artístic. Façana que va ser restaurada fa dos anys.
Les pintades acompanyades de creus gamades -un feta al revés- i creus celtes diuen: "Esto es España", "Sieg Heil", "Presos políticos, muerte", "Puta ETA", "Xavier Rius, maricón", "Jordi Borràs, judío", "Jordi Borrás, camara de gas", "Hitler fans", etc.. I també n'hi ha una que diu "Mossos traidores".  També s'ha pintat la sigla "AMAB" que no és el nom o acrònim de cap grup sinó sembla que signifiquen, All Mossos Are Bastards, versió catalana d'All Cops Are Bastards, ACAB, Tots els policies són bastards. No se sap hores d'ara qui és o qui són els autors, però aquesta és la segona vegada que es fan pintades a l'exterior o interior del Ramon Llull després de l'1 d'octubre. El 10 d'octubre se'n van fer, i també hi van posar "AMAB".
Tant el director de l'Escola Ramon Llull, com Jordi Borràs i jo posarem les corresponents denúncies als Mossos d'Esquadra, que ho hauran d'investigar com un delicte d'odi ideològic, exaltació del nazisme, coaccions per exercir de periodista i amenaces, al marge dels danys al patrimoni protegit que pugui reclamar el Consorci d'Educació de Barcelona i l'Ajuntament.
Jordi Borràs i jo estem especialitzats en la ultradreta i hem patit diverses vegades amenaces i insults a les xarxes socials. Jo també he sigut objecte de diverses querelles criminals per part d'aquest grups. El Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, ha estat condemnat recentment a un any de presó per amenaces a Borràs.  
 Fotos: Jordi Borràs

Pintades d'aquesta matinada (J Borràs)

 Fotos meves del Ramon Llull l'1 d'octubre

Concentració del 3 d'octubre davant el Ramon Llull

Llegir informació a La Vanguardia 
Llegir informació a "El Món"
Llegir al Nacional 
Llegir al Punt Avui
-------
Xavier Rius, Sant, Jordi Borràs, Qui és? Qui són? ¿quién es? quién soy? ultras, nazis, pintades, casal Tramuntana, independència, antifes, periodista, informació, notícies, pintades, fotos, Ramon Llull, 1 d'octubre, i, a, e, de, 

dijous, 22 de juny del 2017

LA FISCALIA DEMANA 4 ANYS DE PRESÓ PER DOS DIRIGENTS DE DEMOCRACIA NACIONAL PER COACCIONS i AMENACES A QUATRE PERIODISTES A L'ACTE ULTRA DEL PASSAT 12 D'OCTUBRE A MONTJUÏC



 Imatges del vídeo de la Directa en el que es veu com Juan de Haro y altres militants ultres amenacen i insulten als quatre periodistes que marxen de l'acte després dels primers insults i amenaces, mentre una miltant de DN s'interoposa




 



Clica per veure vídeo complet

La Fiscalia de Barcelona demana 4 anys de presó contra el dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i contra el també dirigent de Democracia Nacional, José Miguel P. G, per dos presumptes delictes de coaccions i amenaces fetes el passat 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc, als periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País) que després de ser insultats i amenaçats reiteradament, van haver d'abandonar precipitadament l'acte.
Aquest periodistes estaven fent el seguiment informatiu de la celebració ultra del 12 d'octubre a Barcelona, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, va demanar des de la tribuna un aplaudiment pel vicepersident del partit, Pedro Chaparro, a qui la Fiscalia demana 5 anys de presó (el judici es farà el proper 15 de setembre) per haver dit des de la tribuna el 12 d'octubre de 2015, que si algú veia al periodista Jordi Borràs li donés un cop, "un capón", per fer-lo fora de l'acte.
El fet és que llavors, una part dels assistents es van girar cap aquest grup de periodistes i algú va confondre a al Guillem Sánchez del Periódico amb en Jordi Borràs, que no era allà.
Tot i que els periodistes, que van ser escridassats, van dir que en Jordi Borràs no era cap d'ells, algú (Juan de Haro?) va reconèixer a l'Enric Borràs, germà del Jordi Borràs, que estava cobrint l'acte pel diari ARA. I diverses persones van començar a insultar a aquest grup de periodistes com es veu al vídeo de sobre, amb crits de "Jordi Borràs, càmara de gas!", "hijos de puta!", "como me hagas una foto, te arranco la cabeza!" que es van veure obligats a fugir del lloc, mentre Haro i José M. P.G. els empaitaven i insultaven, patint el llançament cap a ells d'alguna llauna de cervesa, sense arribar a produir-se cap agressió física directa, donat que altres membres de Democracia Nacional o la Falange ho van aturar.

En l'escrit d'acusació contra Haro i J.M.P.G, el Fiscal Miguel Ángel Aguilar els demana tres anys de presó per quatre delictes de coaccions, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, per les coaccions als quatre periodistes, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demana inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assitir a atces de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.  
Poso a sota part de l'escrit d'acusació, eliminant dades personals. De Juan de Haro poso els cognoms perquè és un càrrec dirigent del partit i ell mateix ha tuitejat la petició del fisal des dels eu compte de twitter.
Sobre Juan de Haro hi ha una altra causa judicial oberta per haver dit en un programa de ràdio que calen més accions com la de Blanquerna.  De Haro va ser detingut pels Mossos d'Esquadra i interrogat per aquestes declaracions el passat 31 de maig.



´           




















dimecres, 14 d’octubre del 2015

EL SINDICAT DE PERIODISTES, EL GRUP RAMON BARNILS, i L'ASSOCIACIÓ DE MITJANS (AMIC) DONEN SUPORT A JORDI BORRÀS FRONT LES CRIDES DE CHAPARRO (DN) A AGREDIR-LO.



 Jordi Borràs,expert en extrema dreta, cobreix des de fa anys els actes ultres
 

Pedro Chaparro a l'acte de Montjuïc

Després de la crida feta Pedro Chaparro, Vicepresident de Democracia Nacional, a l'acte ultra de dilluns a Montjuïc, de donar "un capón" i "una hòstia" al fotoperiodista Jordi Borràs, tant el Grup de Periodistes Ramon Barnils com el Sindicat de Periodistes de Catalunya, i l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC), han fet comunicats de suport a Borràs i de condemna a les amenaces de l'extrema dreta a periodistes. 
Pedro Chaparro, que és un dels imputats per l'atac a Blanquerna, va començat el seu parlament a l'acte demanant que si algú veia per allà al fotoperiodista Jordi Borràs, al que va qualificar de "rata" li donés "un buen capón" o "una hòstia". Chaparro va culpar a Borràs de l'agressió que van patir uns simpatitzants de DN fa dos anys en acabar l'acte de Montjuïc. 
Borràs que va ser a l'inici de la manifestació a Plaça Espanya, va marxar al cap d'una estona després de rebre diversos insults, fet ja habitual. El que no és habitual és que des de la tribuna un orador faci un crida a agredir-lo.
Clica per veure vídeo de les amenaces

Casualment o no el grup espanyolista Somatemps, amb molts vincles personals a l'extrema dreta (MSR, PxC, Falange...) va publicar fa tres dies a la seva web un post contra Borràs, Bertran Cazorla i Quico Sallés, que diu que passen informació i fotos de "patriotes", i que estan finançats pel separatisme com a periodistes de Nació Digital. L'escrit mostra una gran desinformació donat que  Borràs i Sallés fa mig any que treballen al Món, digital que es la continuació de El Singular.
Cazorla va treballar fins fa dos anys i mig a l'Agència Catalana de Notícies i ara, al marge d'algunes col·laboracions a La Directa, treballa al departament de comunicació d'un partit polític. El Viceporesident de Somatemps, José Alsina ha fet també un twitt amb les fotos de Borràs, Sallés i Cazorla, advertint que cal evitar ser fotografiats per ells.


COMUNICAT DEL GRUP RAMON BARNILS
 El Grup de Periodistes Ramon Barnils rebutja i denuncia públicament les amenaces d’agressió del vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, al fotoperiodista i membre de l’entitat, Jordi Borràs.
El dirigent del partit ultradretà ha demanat avui als assistents de l’acte pel 12 d’octubre a Montjuïc que agredissin al fotoperiodista si el veien. Una societat democràtica no pot permetre que amenaces d’ultres a periodistes com aquesta quedin impunes. De fet, aquesta no és la primera vegada que Jordi Borràs és objecte d’insults i amenaces. L’any passat, en aquesta mateixa data, el GPRB ja va denunciar les coaccions que va rebre el fotoperiodista en exercici de la seva professió.
Des del Grup Barnils rebutgem, una vegada més, qualsevol intent de coaccionar l’exercici professional fent ús de la violència, ja sigui per mitjà de la força com per amenaces i intimidacions.
El GPRB se solidaritza amb Jordi Borràs i la seva tasca i l’anima a denunciar Pedro Chaparro, per al qual l’entitat li ofereix tot el seu suport. Així mateix, demanem a la Fiscalia especial de delictes d’odi i discriminació que actuï d’ofici contra aquest tipus d’amenaces que massa vegades queden impunes.

Barcelona, 12 d’octubre de 2015
 
Contra les amenaces de l'extrema dreta

El Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació condemna les amenaces contra el company Jordi Borràs pronunciades en la concentració de Montjuïc per commemorar el 12 d'octubre pel dirigent de Democracia Nacional Pedro Chaparro. Mentre intervenia a l'acte, Chaparro va demanar als assistents que si veien el Jordi, conegut per testimoniar en imatges les activitats de l'extrema dreta, l'agredissin.
Un cop més, des de la intolerància es reclama matar el missatger, atemptant així contra el dret constitucional a la informació, base de tota societat democràtica.
L'SPC dóna tot el suport a Jordi Borràs, en defensa seva i de la professió periodística, i a totes les iniciatives que s'emprenguin per acabar amb la impunitat de les amenaces contra les llibertats i contra el dret a la informació.
Barcelona, 13 d'octubre de 2015
Llegeix a la web del SPC 

L’AMIC rebutja i denuncia les greus amenaces de l’extrema dreta a Jordi Borràs 
L’Associació demana a la Fiscalia que actuï contra aquesta amenaça durant el 12 d’octubre al fotoperiodista i treballador d’un mitjà associat, Jordi Borràs

 L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) mostra el seu total rebuig als fets que es van produir el passat 12 d’octubre i denuncia les amenaces d’agressió del vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, al fotoperiodista Jordi Borràs, treballador del mitjà digital Mon.cat, membre de la nostra entitat.

Durant l’acte del 12 d’octubre a Montjuïc, el dirigent del partit ultradretà va demanar als assistents que agredissin al fotoperiodista Jordi Borràs, si el veien. Fets com aquest  considerem que són molt greus i inacceptables, ja que coaccionen i limiten la feina dels periodistes, fotògrafs i resta de professionals dels mitjans d’informació.

Por tot això, des de l’AMIC rebutgem qualsevol intent de coaccionar l’exercici professional fent ús de la violència, ens solidaritzem i ens posem al costat d’en Jordi Borràs i demanem a la Fiscalia que actuï contra aquest tipus d’amenaces que massa sovint queden impunes, i són del tot intolerables que passin en un país democràtic.
 Ves a la web d'AMIC
 

 Jordi Borràs a la presentació del seu llibre  gràfic Plus Ultra, el passat abril


dimarts, 27 de maig del 2014

UNS ENCAPUTXATS I UNS UNIFORMATS CONTRA LA PREMSA; I SECTORS DELS MOVIMENTS SOCIALS, QUE EN NO CONDEMNAR-HO, LEGITIMEN ELS ATACS

 
Dos fets molt greus van passar ahir al vespre al barri de Sants de Barcelona pel que fa al lliure exercici de la professió periodística. D'una banda un grup de manifestants que protestaven pel desallotjament de Can Vies van atacar amb ampolles de vidre a diferents informadors i van cremar la unitat mòbil de TV3 al crit de "La premsa apunta, la policia dispara!". 
Al cap d'una estona, i donant per bona la versió del Sindicat de Periodistes de Catalunya,  agents antidisturbis de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra (BRIMO) van intentar irrompre per la força i sense ordre judicial a la seu de la revista Directa.cat, trencant els vidres i provocant desperfectes, i segons el Sindicat de Periodistes de Catalunya, agents antiavalots de la BRIMO van agredir a periodistes d'altres mitjans que van anar al llocs dels fets. 

Jo sempre he condemnat les accions violentes i agressions, siguin del tipus que sigui, al marge de la ideologia d'uns o altres, i sempre he criticat, com ha passat en el cas d'alguna agressió a militants d'ultradreta, que grups antifeixistes s'hagin negat a condemnar-les. Penso que no condemnar-ho, és d'una manera o altra, legitimar la violència.

 Per això considero un greu error que els convocants de la manifestació d'ahir contra el desallotjament i els portaveus de Can Vies, "hagin lamentat, però no condemnat" el llançament d'ampolles a periodistes i l'incendi de la unitat mòbil de TV3. Si no es condemna, es legitima o conprén l'acció.

També considero lamentable l'atac d'agents de la policia catalana a la seu de la Directa. Sembla que en la meteixa línia del que cridaven els que van atacar la unitat de TV3, "la premsa apunta, la policia dispara", alguns agents dels Mossos d'Esquadra creuen o pensen que "la Directa critica i apunta als mossos -casos Benítez, Quintana...- i els incontrolats ataquen" 

Acció dels mossos a la Directa

divendres, 28 de juny del 2013

DISSABTE AL MIGDIA, MANIFESTACIÓ #29J CONTRAEL FEIXISME AL VENDRELL. TÉ EL SUPORT D'ERC, PSC, ICV, EUiA, CUP, UNITAT CONTRA EL FEIXISME, SINDICATS i ASSOCIACIONS

 Si la manifestació del del 26 de maig de 2012 a Vic va ser una primera fita (clica), ara toca al Vendrell.   ,
   
La manifestació començarà a les 11.30 hores a la Font de la Rambla del Vendrell, al costat de l’estació de Rodalies.
MANIFEST:
Les migracions de les persones en la cerca de millors condicions de vida no són un fenomen excepcional ni recent. La història de qualsevol país o societat està marcada pels fluxos migratoris, en un sentit o en un altre. En les dues últimes dècades hem vist com els països europeus s’han convertit en receptors d’immigració, per, entre altres factors, la pobresa i la manca d’oportunitats en els països d’origen, i també per la possibilitat de prosperar en els països receptors. Així doncs,  hem vist com Europa, on durant segles la població emigrava a altres continents – i que avui dia torna a produir-se a causa de la crisi -, ha passat a ser destí de la immigració.


El desmantellament progressiu de l’anomenat “estat del benestar” per part dels successius governs de la Unió Europea, sota la influència de lobbys econòmics, del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, ha agreujat aquesta situació. La disminució de, per exemple, les ajudes i subsidis que ha comportat l’aplicació d’aquestes polítiques econòmiques, ha fet créixer la sensació de competència entre les persones nouvingudes i la població ja establerta.

La crisi en la qual estem immersos ha permès, a casa nostra i a la resta d’Europa, l’aparició de partits d’extrema dreta, amb un missatge populista i xenòfob, que ha provocat una sensació distorsionada generalitzada sobre els privilegis dels immigrants vers els autòctons, la qual cosa ha generat una degradació de la convivència i un augment de la crispació social. És intolerable que en nom de la crisi es legitimin aquests tipus de discursos i s’encobreixin polítiques que atempten directament contra els col•lectius més desfavorits. No podem oblidar que circumstàncies semblants van permetre l’ascens al poder de Hitler, a Alemanya, i Mussolini, a Itàlia, entre d’altres.

Al Vendrell, i al Baix Penedès, com a la resta dels Països Catalans, un dels partits que més bé representa aquesta demagògia ultradretana i xenòfoba és Plataforma per Catalunya (PxC). Des  que l’any 2003 aquesta formació aconseguí representació a l’Ajuntament del Vendrell hem pogut observar com any darrere any incrementava suports i vots; fins a arribar als 2328 vots (el 17’5%) a les darreres eleccions municipals del 2011, de tal manera que aconseguiren 5 regidories. La demagògia, les mentides, les amenaces i els rumors han estat el seu tret característic des de la seva irrupció. PxC ha crispat la convivència al municipi vendrellenc, aprofitant el descontentament social per atacar els més dèbils i aconseguir benefici electoral.

La competència per aconseguir una part d’aquesta massa de vots ha provocat que altres partits hagin adoptat parts d’aquest llenguatge contra la immigració, i així contribuint a la normalització del discurs de la formació xenòfoba. Pel que fa al cas destacat del Vendrell, en l’anterior legislatura, CiU es va reunir assíduament amb PxC, per tal de pactar punts tan importants com els pressupostos municipals i, després de les darreres eleccions municipals de 2011, fins a l’últim moment, la formació va estar oberta a un possible pacte de govern amb la formació racista i feixista.

Aquesta normalitat institucional també ha provocat que bona part de la societat civil vendrellenca, excepte en moments puntuals, hagi mostrat una actitud cada cop més passiva pel que fa a la presència de regidors i regidores d’extrema dreta al consistori.

La formació xenòfoba no ha limitat la seva expansió al Vendrell. A altres municipis del Baix Penedès, com L’Arboç, amb un 5’07% dels vots, i Santa Oliva, amb un 5’55%, també han estat a punt d’aconseguir representació. Cal destacar que en aquest darrer municipi presentaven com a cap de llista a una coneguda simpatitzant dels moviments neonazis de la comarca. A més a més, també van presentar candidatura a altres municipis del Baix Penedès, com Bellvei (3’81%) o Calafell (3’77%).

Hem d’esmentar, també, la presència de Via Democràtica, escissió de PxC, que també es va presentar al Vendrell (2’02%) i Calafell (3’69%) i Bellvei (1'12%).

És l’hora de dir que ja n’hi ha prou, i de demostrar que volem una societat justa i cohesionada on tothom hi té cabuda. És l'hora de mobilitzar-nos per expressar el rebuig del nostre país i de la nostra ciutat al racisme i al feixisme, que només genera desigualtat i violència. És el moment de posicionar-se i deixar de mirar a un altre costat, ja que la nostra indiferència dóna força a les organitzacions racistes i feixistes com PxC.
 

Per això, les entitats sota signants convoquem tots els vendrellencs i vendrellenques, així com a la resta dels Països Catalans, a manifestar-se pacíficament el dia 29 de juny de 2013. Aquesta jornada de mobilització, així com les setmanes prèvies, han de ser l’espurna que reactivi la lluita, al nostre territori, contra el racisme i el feixisme.

NO AL RACISME, NO AL FEIXISME, NO A PxC!
NO PASSARAN, NO PASSARAN, NO PASSARAN!
Anar al blog de la manifestació, (clica) 
 Imatge de la manifestació de l'any passat a Vic

dilluns, 10 de setembre del 2012

ANGLADA ANUNCIA CINC DENÚNCIES CONTRA EL PERIODISTA XAVIER RIUS, El 9 Nou d'avui: "...havia arribat l'hora que me l'havia de treure de sobre"


El 9 Nou informa avui de l'acte de (no) conciliació de divendres a Moià. Explica les 2 querelles i 3 denúncies que em posa: Injúries i calumnies, incitació a l'odi i la violència cap a PxC -article 510 responsabilitzant-me intel·lectualment d'agressions a dirigents de PxC-, plagi en la redacció i edició del llibre "Xenofòbia a Catalunya", amenaces a un regidor de PxC per un mail que li vaig enviar recordant que havia pactat amb una dirigent del partit no parlar de certes coses en el llibre, i d'intrussisme professional en no tenir la llicenciatura de periodisme (a l'Estat espanyol a l'igual que a la majoria de països europeus molts periodistes com jo mateix no tenim la carrera, cosa que no impedeix exercir ni tenir com tinc diferents carnets de premsa, entre ell el de la Federació Internacional de Periodistes). Anglada és clar: "...havia arribat l'hora que me l'havia de treure de sobre"
  
Obrir PDF i llegir, clica aquí
Llegir notícia i fotos al 9 Nou digiltal, clica

dijous, 6 de setembre del 2012

COMUNICAT DE SUPORT DEL GRUP DE PERIODISTES RAMON BARNILS


El Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) vol expressar el seu ple suport al periodista Xavier Rius Sant, autor del llibre ‘Xenofòbia a Catalunya’, davant l’acte de conciliació convocat pel jutge de Moià (Bages), demà divendres, 7 de setembre, relatiu a la querella per injúries i calúmnies presentada pel líder de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada. Li donem el nostre suport perquè:
-       Considerem que la via judicial empresa pel polític osonenc és una amenaça directa a la llibertat d’informació i d’expressió i un intent de fer callar les veus periodístiques valentes, com la de Xavier Rius Sant, col·laborador habitual de diferents mitjans on fa un seguiment d’accions racistes i xenòfobes, que expliquen la realitat de l’extrema dreta xenòfoba catalana. Tant el llibre com els articles que ha publicat aquest periodista en els últims anys a diversos mitjans responen a una línia de denúncia dels plantejaments racistes, línia que des del GPRB abonem plenament.
-       Creiem que les expressions del llibre ‘Xenofòbia a Catalunya’ que Anglada considera injurioses i difamatòries són només fragments del relat periodístic que Rius Sant fa de les activitats de PxC i de les relacions que té amb altres formacions espanyoles, i que tots ells estan perfectament documentats.
-       Trobem totalment desproporcionada la reclamació de 100.000 euros d’indemnització que Anglada ha anunciat que demanarà a Rius en cas de no prosperar l’acte de conciliació i donem ple suport a la decisió anunciada per Rius de no retractar-se de cap fragment del llibre.
D’altra banda, condemnem enèrgicament les amenaces a la integritat física del periodista que Anglada i altres dirigents de PxC han fet darrerament a les xarxes socials. Igualment greu va ser l’aparició d’un perfil fals del periodista, amb comentaris sexistes, fet que ja va ser denunciat per ell mateix a principis de juliol.
I finalment, demanem a les altres entitats representatives dels periodistes catalans que expressin públicament el seu suport a Xavier Rius Sant, com ja va fer el Sindicat de Periodistes de Catalunya en un comunicat el passat 30 de juliol, per evitar que aquest cas no acabi representant una derrota de l’exercici lliure del periodisme.
Barcelona (Països Catalans), 6 de setembre de 2012

dilluns, 16 de juliol del 2012

ARTICLE DE CARLES SOLÀ SOBRE LES AMENACES D'ANGLADA


EL FEIXISME ATACA ELS PERIODISTES
Carles Solà
Ara fa una setmana, el company periodista Xavier Rius Sant, em feia arribar una piulada que el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, acabava de fer al seu Twitter i que deia: “Tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire d’en X. Rius Sant, altres seguiran el seu camí”.
Aquesta piulada amenaçadora és un més dels constants atacs d’aquest personatge contra el Xavier, autor del llibre “Xenofòbia a Catalunya” i col·laborador habitual d’El Triangle.
El problema de l’Anglada amb el Xavier Rius, és que aquest, s’ha convertit en un especialista amb l’extrema dreta xenòfoba i que aquest plantejament al nostre país té un nom i és diu Plataforma per Catalunya.
Tan el contingut del llibre com els articles del Xavier estan documentats i responen a un periodisme de denuncia dels plantejaments xenòfobs i racistes d’aquesta formació.
És per això que el feixisme racista li ha declarat la guerra i des d’aquest entorn han jugat a riure-se’n i desprestigiar el professional a través de la xarxa, creant un fals perfil a Twitter, que ell mateix ja es va encarregar de denunciar així que li va arribar el què estava passant.

Però com que no es conformen amb els insults, també han anat als tribunals i el mateix Anglada ha denunciat a Rius per injuries.
Tot això que li està passant és molt greu, però encara ho és més, la tèbia reacció del sector periodístic, que una setmana desprès i tret d’un article al Triangle, encara no ha sortit a denunciar la persecució d’un periodista que l’únic que ha fet i continuarà fent és investigant sobre aquesta formació racista. Podeu estar segurs que no deixarà de burxar per denunciar les actituds dels components de Plataforma, militants i regidors, que participen obertament en celebracions “futboleres” exhibint banderes espanyoles amb àligues franquistes, creu celtes i gamades, al costat dels estomaquen a altres seguidors pel seu color de pell.
Ni deixarà de denunciar públicament les organitzacions violentes amb discursos nazis que persegueixen i agredeixen joves com ha fet davant de l’atac de l’Stroika de Manresa.
És per això que cal que les organitzacions que agrupen els periodistes i el col·legi que diu representar-nos, prenguin partit i es posicionin de manera clara davant d’aquest atac feixista a la llibertat d’expressió i un professional compromès amb la causa dels drets de tots.
Publicat a Media.cat, 16 de juliol de 2012 (Clica aquí per anar-hi)

Per seguir el cas. Vaig a l'acte de Plataforma X la Libertad a Torrejón contra la nova mesquita que ha de ser l'inici de l'expansió de Plataforma fora de Catalunya  i constato i escric que només hi ha 50 persones, molts vinguts de Catalunya. No hi ha veïns de Torrejón, però sí alguns membres de l'antiga CEDADE i l'Asociación de Amigos de León Degrelle (membre de les SS que Fanco va acollir). Llavors dirigents de PxC difonen i retuiteigen un fals tuwitter meu amb la meva foto amb comentaris sexuals i grollers. Jo poso denúncia pel fet que algú ha creta un compte de twitter amb el meu nom i foto. Clica per anar-hi.

Després Anglada em posa un denúncia per injuries i fa declaracions de tipus sexual Clica aquí.

Finalment twitteja que es vol divertit i se'm vol carregar i que altres seguiran el mateix camí E. Ravello, diu "Muy bien hecho, aviso a navegantes"