L'ÚLTIM REGIDOR DE PxC D'UN PERÍODE CONVULS. Dimecres 10 de juny prendrà possessió de l'acta de regidor de Mataró, José María Giménez, per ocupar per 3 dies el lloc que va deixar vacant Carles Fontbona. Giménez entrarà com a no adscrit en estar enfrontat amb M.Lora

Encara que podria semblar un acudit, en el ple de tancament de mandat de l'Ajuntament de Mataró que se celebrarà el dimecres 10 de juny, en el que el consistori sortint ha d'aprovar l'acta de l'anterior ple, es nomenarà com a nou regidor (per tres dies) a  José María Giménez Marín per ocupar el lloc que va quedar vacant el passat 9 d'abril, quan va dimitir el regidor de Plataforma per Catalunya, Carles Fontbona, al que Mònica Lora havia comunicat setmanes abans que no comptava amb ell per la llista de les eleccions del 24 de maig. 

La persona que ocuparà el lloc, José M Giménez, es un dels membres de la comunitat gitana de Mataró que van entrar a PxC, en entendre que l'ajuntament socialista afavoria als magribins a l'hora de donar nous permisos pels "mercadillos". Però Giménez fa més d'un any va trencar amb Mònica Lora, així que entrarà com a regidor no adscrit, al costat del regidor exPxC, Juan Gabriel Ponce, també no adscrit. 

Ponce en deixar PxC va denunciar "la manca de transparència de Mònica Lora pel que fa als comptes del Grup Municipal", la qual té dedicació exclusiva com a regidora de l'oposició, "amb un sou anual brut de 37.800 euros, a més de les dietes per assistència a plens, i l'assignació de consellera comarcal". Ponce es va queixar diverses vegades de l'opacitat amb la que, des del seu punt de vista, es gestionen els 3.000 euros mensuals del Grup Municipal de PxC, més l'assignació de 6.600 euros anuals per haver obtingut tres regidors. Per la seva banda Lora va acusar a Ponce d'afavorir al PP.

Fa dos mesos, en dimitir Fontbona la portaveu del grup i cap de llista, Mònica Lora, em va dir  que "la llista de l'any 2011 va ser feta de manera precipitada i això va ser un error, que no repetirem". 

A les eleccions del passat dia 24, PxC va obtenir només una regidora, Mònica Lora, front els tres de 2011. El nou consitori es constituirà el dissabte dia 13 al migdia. Lorà serà també a partir del dia 13 de juny l´única representant municipal a la demarcació de Barcelona, front els 47 que va obtenir fa 4 anys.

 José M Giménez, ocuparà el lloc del regidor de PxC, Carles Fontbona (esquerra), que va dimitir fa dos mesos, però serà no adscrit, a l'igual que Juan G Ponce (a la dreta de la foto). Dels tres regidor que va obtenir PxC el 2011, ara només n'ha obtingut una, Mònica Lora, que serà l´únic càrrec electe de PxC de tota la demarcació de Barcelona  

J M Giménez
ACTUALITZAT 10 de juny: 
A sota imatge de la pressa de possessió de l'acta de regidor de José M Giménez.
Tot i que els regidors que no repetirien en no haver-se presentat o no haver estat escollits, van intervenir per acomiadar-se, ell no ho va fer.
Acabat el ple es va fer la foto de tot el consitori sortint 

 

DIMITEIX EL REGIDOR DE PxC DE MATARÓ CARLES FONTBONA. AL GRUP MUNICIPAL NOMÉS HI CONTINUARÀ MÒNICA LORA, DONAT QUE J.G PONCE VA PASSAR A NO ADSCRIT EN DONAR SUPORT A ANGLADA. EL SEGÜENT DE LA LLISTA, J.M. GIMÉNEZ, ENTRARÀ COM A NO ADSCRIT

En el ple municipal de Mataró de demà es farà efectiva la renúncia a l'acta de regidor del número tres de la llista de PxC a la capital del Maresme, Carles Fontbona. Un cop es comuniqui la renúncia a la Junta Electoral, aquesta proposarà al quart de la llista, Josep Maria Giménez, per ocupar el lloc vacant els dos plens que resten fins que es constitueixi al juny el nou consistori.

Giménez és uns dels membres de la comunitat gitana del Maresme que va entrar a la candidatura de PxC, i actualment està allunyat de la línia de la direcció de PxC, pel que prendrà possessió de l'acta com a regidor no adscrit, condició que també té des del mes de juliol el número dos de la llista, Juan Gabriel Ponce.  La candidatura de PxC a Mataró de 2011 i encara més la de 2007 tenia molts membres d'ètnia gitana amb cognoms com Pubill (familiars de Pere Publill Calaf, "Peret"), Heredia i Giménez. Per una part dels gitanos de Mataró els ajuntaments del Maresme els perjudicava, en donar permisos de venda als mercadillos a magribins.
Ponce va ser expulsat del PxC quan va donar suport a Josep Anglada després que aquest fos destituït de la presidència del partit.  No obstant podria passar que per l'acumulació de feina de la Junta, en estar en període electoral, no respongui a temps i Giménez no pugui prendre possessió de l'acta de regidor.  Però sigui com sigui, PxC, que va obtenir tres regidors, acabarà el mandat només amb un, la cap de llista Mònica Lora, que tornarà a encapçalar la candidatura.

Si bé Fontbona no ha explicat els motius pels que plega, el regidor Ponce ha fet públiques de manera reiterada les seves discrepàncies amb PxC, no només pel que fa a l'expulsió de Josep Anglada, sinó, també per "la manca de transparència de Mònica Lora pel que fa als comptes del Grup Municipal".  Ponce denuncia la manca de transparència de Lora, que té dedicació exclusiva com a regidora de l'oposició, amb un sou anual brut de 37.800 euros, a més de les dietes per assistència a plens, i que també controla els 3.000 euros mensuals del Grup Municipal de PxC, més l'assignació de 6.600 euros anual per haver obtingut tres regidors.  Lora també és  i cobra com consellera comarcal.

Mònica Lora m'ha respost a aquestes acusacions dient que ella desconeix "quina queixa ha de tenir en Ponce sobre les retribucions que té el grup municipal i ella com a portaveu, ja que tots els grups cobren en igualtat de condicions". Lora diu que tampoc entén "perquè barreja el que cobro com a portaveu a l'Ajuntament que és un sou que no va ser aprovat mi. Segurament perquè  voldria cobrar de portaveu, perquè ell està en política per diners i això ho va demostrar quan es va quedar regidor no adscrit" quan va ser expulsat. Lora afegeix que "que tothom sap  que destino cada mes un tant per cent del que cobro al partit i un altre tant per cent a causes socials per a famílies exclusivament autòctones de Mataró". I afegeix que els comptes del grup municipal, "auditats pel partit i la junta local que la formen 10 persones, sempre han estat a disposició de tots els militants de Mataró, i quan hi hem volgut ensenyar, ell sempre ha donat llargues". Segons Lora darrera de les queixes de Ponce hi ha la voluntat d'afavorir al PP.

Ponce nega que estigui en política per diners i afirma que ell anava a la majoria de comissions i consells municipals, "com els de participació, econòmic i social, els d'afectas per les preferents de Caixa Laietana, el de mobilitat, i a moltes Juntes de Portaveus prèvies als plens, on qui hi van són els caps de grup". I afegeix, "Lora critica la casta, però ella políticament parlant, és com la casta i una jeta, i és fals que m'hagi volgut ensenyar el comptes, si bé és cert que un cop va dir que me'ls mostraria si signava davant notari un compromís de confidencialitat".  

Lora m'ha dit a mi "que reconeix que la llista de l'any 2011 va ser feta de manera precipitada i això va ser un error, fet constatat pel succeït amb el regidor Ponce, segon de la llista,  i Josep Maria Giménez, el quart". I ha afegit que ara la llista del maig "no pasarem gent com Ponce i Giménez"

A l'esquerra de la imatge, el regidor dimissonari, C Fontbona. A la dreta J G Ponce, ara no adscrit. Al mig la portaveu de PxC i única regidora que conserva el partit, Mònica Lora

Mataró va ser un cas més dels municipis en que els PSC va perdre fa quatre anys l’alcaldia per la irrupció de PxC, que va obtenir tres regidors. Així CiU obtingué 11.121 vots, el 24,87% i 8 regidors –en tenia 7—, el PSC 10.018, el 22,41% i 8 regidors —en tenia 11—,  el PP va pujar de 5.632 vots, un 14,19%  i 4 regidors  a 6.884,  un 15,40% i 5 regidors; PxC va entrar amb 4.684 vots i el 10,48% i 3 regidors, mentre Iniciativa es mantindria en 2 i la CUP en 1. ERC va perdre el dos que tenia i va quedar fora del consistori. Donat que en la votació d'investidura cap candidat va obtenir la meitat més un dels dels regidors, va ser nomenat alcalde el convergent Joan Mora amb només 8 dels 27 regidors, en ser la llista més votada pels ciutadans. 

Ara es creu que el mapa polític mataroní canviarà dràsticament, donat que ERC, que va quedar fora del consistori fa quatre anys, va ser la força més votada a les últimes eleccions. Poden entrar noves formacions emergents i, personalment, crec que PxC baixarà força.

ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL 70 ANIVERSARI DEL GENOCIDI DE GITANOS A MANS DELS NAZIS. La nit del 2 d'agost foren assassinats els últims gitanos d'Auschwitz els quals posaren resistència

Des de dijous fins demà diumenge se celebra al camp de concentració d'Auschwitz  (Polònia) i a altres llocs d'Europa els actes commemoratius de l'extermini dels gitanos realitzat pel règim nazi, en complir-se setanta anys de la liquidació del camp gitano d'Auschwitz, la nit del 2 i matí del 3 d'agost de 1944, quan foren enviats a les càmeres de gas, els últims 2.897 gitanos que quedaven en el "camp gitano" o "Zigeunerlager” d'Auschwitz-Birkenau. Quan mig any després els aliats alliberaren el camp no hi havia cap gitano entre els set mil supervivents.

El camp per gitanos o "Zigeunerlager" va ser creat a finals de 1942 per Himler, si bé llavors ja havien mort d'un tret, tifus o les càmeres de gas molts milers a diferents llocs d'Europa.  

Els nazis, a l'empara de les lleis de Nüremberg consideraven als "rom", "sinti" o gitanos inferiors racialment i eren considerats com a "enemics del Tercer Reich", i per tant condemnats a l'aïllament i extermini. A Auschwitz van patir els experiments criminals-científics de  l'Institut per a l'Estudi de la Higiene Racial, sota la direcció del doctor Josef Mengele. 

Com els jueus, inicialment van ser registrats i identificats, portant el braçal amb la "Z" de zingani o zingar, després tancats a guetos -com el de  Lodz a Polònia al costat del dels jueus- i més tard començaren a ser assassinats, empleats com a ma d'obra als camps i fàbriques per ser gassejats quan ja no redien prou.

 Els "Einsatzgruppen" o equips mòbils d'execució van matar-ne a dotzenes de milers als territoris de l'Europa Oriental. Altres acabaren Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Sobibor, Treblinka,  Bergen-Belsen, Sachsenhausen, Buchenwald, Dachau, Mauthausen, i Ravensbrueck. Els de Iugoslàvia que caigueren en mans del règim ustaxa croata o foren executats directament o traslladats al cap d'extermini croata de Jasenovac on moriren mig milió de serbis, gitanos i croates comunistes o antifeixistes. 

Al Camp Gitano vivien les famílies senceres, i fins i tot tenien una orquestra de música que ha donat lloc diferents pel·lícules. El maig de 1944, quan ja havien mort de fam, malalties o gasejats vint mil gitanos, el comandant d'Auschwitz va rebre l'ordre d'exterminar als tres mil que hi quedaven i liquidar el camp. Quan les SS van rodejar el camp per conduir-los, la notícia va motivar la resistència de les famílies que s'armaren amb pals i barres de ferro, negant-se a col·laborar en el seu "trasllat" o "reassentament" que sabien que no era cap altra lloc que les càmares de gas, cosa que va sorprendre als SS donada la docilitat amb la que els jueus s'encaminaven a les càmeres, fins i tot els presoners que sabien perfectament que eren aquells pavellons.  Però el 2 d'agost de 1944 les SS i les autoritats del camp, més preparats van executar l'ordre, havent de fer front a la resistència de les famílies senceres que s'enfrontaren violentament als guàrdies.

El genocidi de gitanos a mans del III Reich no va ser conegut fins dècades després de la fi de la Segona Guerra Mundial, donat que en entrar els aliats als camps ja no en quedaven vius i els col·lectius gitanos potser no es van moure prou per difondre els fets. No va ser fins 1982 que la República Federal Alemanya va reconèixer el dany causat als roma, sinti, gipsi, zingars o gitanos.    

Els prop de tres mil gitanos, homes, dones i nens que ja van impedir el maig de 1944 el "tancament" del camp gitano, es resistiren amb la força la nit del 2 d'agost de 1944 al seu "trasllat" a les càmeres de gas, a diferència de la docilitat amb la que hi anaven altres 

(llegir a la pàgina de l'ONU de memòria de Holocaust) 

 DES DE DIJOUS FINS DEMÀ SE CELEBREN ACTES DE COMEMORACIÓ A AUSCHWITZ. HI PARTICIPA UNA DELEGACIÓ CATALANA
  Clica per veure imatges dels actes d'avui dia 2 d'agost
 Anar al Facebook dels actes d'aquest dies a Auschwitz 

 A aquest actes, celebrats a Polònia sota el lema "Dink he na bister" (mira i no oblidis)  hi han participat una seixantena de catalans han viatjat a Auschitz, pertanyents a la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), l'associació de joves de Barcelona Nakeramos i el col∙lectiu de dones Veus Gitanes, que s'han sumat a la commemoració organitzada per la Xarxa Internacional de Joves Gitanos TernYpe.
Durant aquests dies la Universitat Pedagògica de Cracòvia ha acollit conferències d'experts internacionals, tallers de formació, memòria històrica, amb trobades amb supervivents gitanos dels camps d'extermini i les persecucions.
 Informació sobre els actes a la web de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya

  Acte principal d'avui del #RomaGenocide #2August

 Imatges dels actes de dijous, divendres  i avui dissabte

VÍDEO DELS ACTES:

GARCÍA ALBIOL SERÀ JUTJAT EL 20-N. Se li demana 1 any de presó i 8.100 euros de multa

El proper 20 de novembre se celebrarà a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, del PP, acusat d'un delicte d'incitació a l'odi i la discriminació contra immigrants i gitanos d'origen romanès, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, a causa del fulletó repartit el 24 d'abril de 2010 titulat "¿Tu barrio es seguro?", en el que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados", en el que el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als rumanesos de ser responables de la inseguritat, brutícia i delinqüència.  SOS Racisme, que va denunciar el casa, exerceix l'acusació particular.

Els dies següents, tot i que el PP català i espanyol van lamentar i es van desmarcar del seu contingut, Garcia Albiol es va reafirmar en diferents entrevistes en les que culpabilitzava de manera genèrica a certs col·lectius com els gitanos romanesos d'haver vingut a Badalona només per delinquir. Aquestes declaracions, algunes de les quals les recullo aquí, formen part de l'acusació que es poden llegir més àmpliament a l'escrit d'acusació (clica)

Dimarts 19, a les 7 de la tarda, SOS Racisme i Badalona som totes i tots han organitzat un acte a l'Ateneu de Sant Roc, i el dimecres a les 9,30 s'han convocat dues concentracions de rebuig (clica) i suport a García Albiol a la porta de la Ciutat de la Justícia de Barcelona (metro Santa Eulàlia)

Albiol, sacsejant la immigració ha obtingut el suport de sectors de la ciutadania de Badalona que li donen suport. "Tu lucha es nuestra lucha. Albiol no te rindas" o "Con dos cojones Albiol" es llegeix a pancartes en suport d'ell en una concentració davant l'Ajuntament. Dimecres els partidaris d'Albiol seran a les portes de Ciutat de la Justícia donant-li suport.

Dimarts 19, a les 19 hores acte de Badalona som totes i tots, i de SOS racisme
Llegir manifest, "Discurs racista, no en el nostre nom" 

Convocatòreia de concentració a la Ciutat de la Justícia

Document íntegre d'escrit d'acusació (clica) 

 

FRAGMENTS DE L'ESCRIT D'ACUSACIÓ QUE INCLOU LES DECLARACIONS DELS DIES POSTERIORS:

PRIMERA:
(...)

El día 24 del mes de abril del mismo año entre la población de diferentes barrios de la ciudad,  concretamente entre los barrios de Llefià, San Roque y La Salut, y en el que directa y generalizadamente se relacionaba la presencia de ciertos colectivos de inmigrantes, particularmente rumanos de etnia gitana con problemas de inseguridad, delincuencia, suciedad e incivismo.

Se encargaron 15.000 folletos para su posterior reparto entre la ciudadanía, tratándose de un díptico que doblado por la mitad formaba un cuadrado de 16 centímetros. La primera de las cuatro caras, que hace las veces de portada, se reparte en nueve pequeños cuadrados que conforman otras tantas imágenes.

En la primera de estas imágenes se ve la fotografía de lo que se supone que son vecinos de Badalona en una manifestación en la calle. En su mano izquierda, una de estas personas lleva una pancarta con la leyenda "el alcalde no nos escucha". (...)

Justo al lado, se ve la fotografía de un grupo de cinco personas de aspecto extranjero, cuyos rasgos físicos y vestimenta permiten vincularlos con personas rumanas, charlando en la calle. En la tercera de las imágenes de la hilera, se ve una pancarta colgada de un balcón con la inscripción literal "NO QUEREMOS RUMANOS” (...)

 Se ve otra imagen de la manifestación de vecinos badaloneses, con las pancartas "el alcalde de Badalona no escucha a los vecinos/as "y" contra la inseguridad, por la dignidad". Junto a esta imagen puede verse la fotografía de un balcón con seis personas de nacionalidad pakistaní o hindú. Al lado, se ve un recuadro, que obre fondo negro dice: "inseguridad".

 

Declaraciones del Sr. García Albiol difundidas por “Canal Català” el día 16 de abril de 2010:

“Los rumanos son una plaga y suponen una lacra para la ciudad”

 Entrevista realizada por Sr. Xavier García Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en Cadena Ser:  

"Le tengo que decir que el colectivo rumano gitano se ha  instalado en nuestra ciudad a delinquir y a robar. Esto esta generando muchos problemas en los barrios mas densos de la ciudad, y yo creo que esto se tiene que afrontar con valentía y de cara”.

 

 Con estos colectivos lo que se tiene que tener firmeza y contundencia policial y que a estas personas se las detengan, se las ponga en mano de la justicia y que vayan a la cárcel o que se les devuelvan de donde han venido. Vuelvo a insistir, yo no estoy señalando a todas las personas ni mucho menos a la nacionalidad rumana"

Entrevista realizada por Sr. Xavier Garcia Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en
“20 minutos TV”  

"El colectivo rumano gitano, ha venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir”.

  

 Manifestaciones del Sr. Garcia Albiol recogidas en Video en YOUTUBE
publicat el 25 d’Abril de 2010.

Link: http://www.youtube.com/watch?v=c6QciIR”s2i0  Voz en OFF (minuto 0:07)
"La immensa majoria de romanesos que han vingut a la nostre ciutat al nostre país, son persones honrades que han vingut a treballar, però amb la mateixa sinceritat tinc que dir que hi ha el col·lectiu gitano romanes, que s’ha instal·lat en la nostre ciutat, que han vingut a delinquir, col·lectiu gitano romanes que han vingut a delinquir”.

Entrevista al Sr. Xavier Garcia Albiol a “Els Matins” de CATALUNYA RADIO.
Data 26/04/2010:

 
Entrevistador:
.- Sr.Garcia Albiol, vostè a dit que els romanesos son responsables de la majoria de delictes que es cometen, als barris de Llefia i la Salut.
Sr. Garcia Albiol: (minut 1:47)
.- No, jo no he dit això. Jo el que he dit es que la immensa majoria de ciutadans romanesos que viuen a Badalona són persones honrades, que han vingut a treballar a la nostra ciutat i al conjunt del país, el que si que estic dient es que hi ha una sèrie d’individus, concretament persones eh...

Entrevistador:
.- Gitanos romanesos ha dit vostè?

Sr. Garcia Albiol:
.- Efectivament si, els que s’han instal·lat a Badalona, aquests si que estan duent a terme activitats delictives, especialment en barris com podria ser el barri de la Salut o el barri de Llefià o el barri de Sant Roc per exemple.  

 Entrevistador:
- Tenen xifres oficials?

Sr. Garcia Albiol:
-Home, miri, xifres oficials en aquest moment no en tinc...

Entrevistador: (minuto 5:10)
.- Sr. Garcia Albiol, vostè es responsable de les fotografies que inclou en un fulletó o no, i vostè n’ha triat una, on es llegeix per que es una pancarta penjada en un balcó, però la fotografia es directament a la pancarta “no queremos rumanos”

Sr. Garcia Albiol:
.- El que reflecteix un problema concret, en un barri determinat, que és el barri de Sant Roc. Aleshores jo li torno a repetir...

Entrevistador:
.- I “el teu barri es segur?” ho il·lustren amb una fotografia doncs de dues dones amb el mocador al cap i un senyor al costat, que evidentment semblen romanesos.

Sr. Garcia Albiol:
.- No, no. Però si es que jo no m’estic amagant, jo el que li estic dient es que els problemes de seguretat en aquests moments són d’uns individus molt concrets.

 
Entrevistador:
.- Dels gitanos romanesos, la resta tots ho fan perfecte (...)

Sr. Garcia Albiol: (minuto 11:35)
.- Però amb la mateixa sinceritat, ho he dit des del primer moment i sempre vull que quedi molt clar. Però amb la mateixa sinceritat dic que, el col·lectiu, o les persones, o els individus romanesos gitanos instal·lats a la meva ciutat, la immensa majoria han vingut a delinquir a la meva ciutat"

 Entrevistador:
.- Té les proves suficients com per dir que la majoria de gitanos romanesos que estan a Badalona venen a delinquir?

Sr. Garcia Albiol:
.- Els que han vingut a aquestes zones sí. I els problemes de seguretat que han hagut en aquestes zones, sí. I li mantinc.

 Declaraciones del Sr. García Albiol en TV3, Telenoticias Vespre día 26/04/2012
García Albiol: (minuto 00:43)

"Hi han col·lectius com a romanesos gitanos que han vingut a delinquir a la nostra ciutat, això no es xenofòbia, això es afrontar els problemes de cara amb valentia i parlar clar"

Declaraciones del Sr. García Albiol en TVE-1 Telediario 2 día 26/04/2010
Xavier García Albiol: (minuto 00:38)

“Hay determinados individuos, que son rumanos gitanos concretamente que están creando muchos roblemas de seguridad y muchos problemas de atracos endistintos barrios de Badalona, y por tanto esto lo debemos afrontar con valentía, con decisión y decir las cosas claras”.

Manifestaciones del Sr. García Albiol recogidas Portal Youtube día 26/04/2010
Link: http://www.youtube.com/watch?v=GPzg3yhT-Ag&feature=related
Xavier García Albiol: (minut 0:36):

"Son personas honradas que han venido a trabajar pero con la misma sinceridad, tengo que decir que el colectivo rumano gitano a venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir".

Xavier García Albiol: (minut 0:50)
"Que aquí no sirven las políticas de integración aquí lo que se necesita son medidas contundentes, policiales, judiciales y que estas personas abandonen la calle y que los encierren en la cárcel o los devuelvan a su país".

Declaraciones del Sr. García Albiol en TD Matinal de fecha 27/04/2010

“Hay determinados individuos, que son rumanos gitanos concretamente que estan creando muchos  roblemas de seguridad y muchos problemas de atracos en distintos barrios de Badalona, y por tanto esto lo debemos afrontar con valentia, con decisión y decir las cosas claras”

Declaraciones de Sr. García Albiol recogidas en el Portal Youtube día
26/04/2010
Link: http://www.youtube.com/watch?v=GPzg3yhT-Ag&feature=related
Xavier García Albiol: (minut 0:36)

Son personas honradas que han venido a trabajar pero con la misma sinceridad, tengo que decir que el colectivo rumano gitano a venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir.

Xavier García Albiol: (minut 0:50)
“Que aquí no sirven las políticas de integración aquí lo que se necesita son medidas contundentes, policiales, judiciales y que estas personas abandonen la calle y que los encierren en la cárcel o los devuelvan a su país”.


 SEGUNDA: los hechos descritos son constitutivos de:A) Con carácter principal de un delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y de las libertades públicas garantizados por la Constitución en su modalidad provocación a la discriminación, al odio o la violencia del art. 510 apartado 1º del código penal.

B) De forma alternativa, de un delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y de las libertades públicas garantizados por la Constitución en su modalidad de injuria colectiva provocadora del art. 510 apartado 2º del código penal.

TERCERA: es autor el acusado conforme al artículo 28 del Código Penal.

CUARTA: por lo que respecta a circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, no concurren.

QUINTA: Tanto si se aprecia el párrafo 1º como el 2º del art. 510 del código penal, corresponde imponer al acusado la pena de 1 año de prisión y multa 9 meses con una cuota diaria de 30 euros y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas (art. 53 cp).
Como pena accesoria procede imponer la pena de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el período de la condena (art. 44 en relación con el art 56.1 apartado 2º del código penal)
  

 

SORTIRÀ ALBIOL REFORÇAT? 

Personalment crec a causa del feble redactat de l'article 510, devaluat per la interpretació que va fer el Tribunal Suprem, probablement l'alcalde de Badalona serà absolt. El Suprem va dir que ni no hi ha un acte immediat de violència o discriminació després que es facin les opinions vexatories o disriminatòries,  no hi ha delicte. Això va motivar, per exemple, que PxC fos absolta pel cas del pamflets falsos de Vic el 2007, tot i reconèixer la sentència (Clica) que els va editar i fer repartir el Secretari General de PxC. Per això crec que Albiol pot sortir absolt i sortir políticament beneficiat, presentant-se com a víctima d'una cacera de bruixes.  

         S'ha de dir que a causa del mal redactat del l'article 510 i la parcial anulació del 607-2 per part del Tribunal Constitucional, el projecte de reforma del Codi Penal enviat a les Corts per ministre Ruiz Gallardón, inclou una reforma radical del 510 (incitació a l'odi la violència o la discrimninació) i 607 (apologia i negació del genocidi), seguint les directius de l'acord de la Unió Europea que sí que faria condemnables pamflets i declaracions que ara per ara són absoltes. Llegeix aquest article on explico perquè resulta inútil ara el redactat del 510 i la proposta de reforma .    

CLICA PER OBRIR DOCUMENT ACUSACIÓ I LLEGIR

El Jutjat n 2 de Badalona ordena fer el judici oral a X García Albiol

Anàlisis de la situació de l'equip de govern de Badalona, esquitxat per diverses irregularitats i presumpta corrupció

EL JUTJAT Nº 2 DE BADALONA ORDENA FER JUDICI A GARCÍA ALBIOL PEL "NO QUEREMOS RUMANOS"

Tres anys després de que Xavier García Albiol, acompanyat per Alicia Sánchez Camacho repartís 15.000 tríptics pels barris de Llefià i La Salut de Badalona barrejant inseguretat, immigració, brutícia i delinqüència, amb la fotografia de "No queremos rumanos", el Jutjat nº 2 de Badalona ha ordenat la celebració del judici oral a l'actual alcalde de Badalona. Ha estat un procés llarg iniciat per SOS Racisme i una federació d'associacions gitanes que van presentar-se com acusació popular per la comissió d'un delicte tipificat en l'article 510-1 del Codi Penal que castiga “els que provocaren a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres motius referents a la ideologia, religió o creences; situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe o orientació sexual, malaltia o minusvalía”. També se l'acusa d'injúria col·lectiva provocadora, tipificada en el 510-2. El fiscal demana un any de presó i 8.100 euros de multa.

          Després de repartir aquest fulletons el 24 d'abril de 2010, el PP des de Madrid li va demanar que matisés les seves paraules o es disculpés, tot i que  en la precampanya de les eleccions catalanes de setembre de 2010 va tornar a incidir en el tema, portant una eurodiputada francesa en busca dels inexistents assentament de romanesos a Badalona i el 19 de setembre de 2010, en una botifarrada a la Plaça Trafalgar digué que "Aquí no tenim campaments de gitanos com a França, aquí la situació és pitjor donat que estan repartits per tota la ciutat fent la vida impossible als veïns". Sorprenement, ara que Albiol és alcalde, tal com ha recollint la premsa, el nombre de gitanos romanesos ha augmentat (clica) 

              

 El regidor David Gómez, ara al Grup no adscrit, a qui Albiol pretén responsabilitzar del milió d'euros d'obres irregulars, particulars o sense expedient.

Militants del PP donat suport a Albiol en el Ple que es va abordar els casos de presumpte corrupció.

       L'ordre d'obertura del judici oral passa després que hagin fracassat les negociacions entre CiU, PSC i Iniciativa per fer una moció de censura a Albiol que, després del pas al grup de no adscrits del Regidor David Gómez, governa només amb 10 regidors, front els 9 del PSC, els 4 de CiU, els 3 d'ICV-EUiA, i 1 no adscrit  (Clica per anar a l'historial del cas) , en un moment que el seu govern està esquitxat per diversos casos de presumpta corrupció, irregularitat i obres sense expedient, per valor d'un milió d'euros, com la reparació de les goteres de casa d'una coordinadora de Districte ( Clica aquí per llegir l'evolució dels casos de corrupció). De tota manera, amb la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de l'article 510, que ha motivat fins i tot l'absolució de Josep Anglada per declaracions o pamflets, penso, més greus, crec que, lamentablement, pot ser absolt i sortir reforçat del procés. 

      Aquest dèbil redactat de l'article 510, i la interpretació del Tribunal Suprem, que ha dit que no hi ha delicte si no es demostra que acte seguit a les declaracions o repartiment de pamflets, algú ha actuat amb odi, violència o discriminació cap el col·lectiu en qüestió, ha motivat que en la proposta de reforma del Codi Penal del govern del PP s'hagi inclòs un nou redactat de l'article 510, (Clica per llegir la nova proposta de redactat i el que ha dit el Suprem de l'actual) que sí faria punibles aquests fets i declaracions. Per això penso que ara per ara, la celebració del judici pot resultar ser contraproduent, i fer oblidar la greu situació d'inestabilitat i presumptes irregularitats molt greus que pateix l'equip de govern d'Albiol. 
Llegir comunicat de SOS Racisme, clica 

Hitler també perseguia els gitanos, article de Joan Salicrú

Donada la polèmica amb els regidors de PxC de Sant Boi, reprodueixo aquí l'article del periodista mataroní, Joan Salicrú sobre la cap de llista de PxC a Mataró 

Hitler també perseguia els gitanos* 

Article de Joan Salicrú  Bloc de Joan Salicrú, clica aquí.
Mònica Lora, cap del grup municipal de Plataforma per Catalunya a Mataró, és una persona que té més cara que esquena. Encapçalant una llista plena de membres d’una minoria ètnica com són els gitanos, és capaç de publicar en el seu Twitter, fa 22 dies, el missatge “Fora mesquites de Mataró” i de retuitejar algú que diu “Yo soy de Mataró y cada viernes me cruzo con más de 300 de estos [musulmans] de camino a rezar mientras yo subo cansado de currar”, i al mateix temps, ara fa nou dies, es presenta davant el Moment a la Intolerància al Passeig Carles Padrós de la capital del Maresme en el dia que es commemora l’Holocaust nazi per solidaritzar-se amb aquella tragèdia. O estàs amb la llibertat, contra el nazisme i contra tota intolerància o estàs amb els que la fomenten. I això que Hitler, a banda de perseguir jueus, també portava als camps de concentració els gitanos de la llista de Lora.

Però és que en realitat Mònica Lora és només una oportunista. Després d’intentar treballar en el món de la moda, es va afiliar a Plataforma poc abans de les eleccions, quan va ensumar-se l'èxit. Es va passar la campanya criticant el que ella en diu “casta política” i resulta que ha passat de cobrar 200 euros al mes per treballar de professora d’extraescolars a embutxacar-se mensualment gairebé 3.000 euros, entre el seu càrrec a l’Ajuntament i al Consell Comarcal del Maresme. No serà que tota la retòrica antiimmigració era només per fer-se un sou?

No em trobareu entre els “bonistes” respecte la immigració. Crec que hi ha problemàtiques a nivell de sorolls, de convivència, provocades per la concentració d’immigrants que no es poden tolerar. Ni vestimentes com el niqab i el burka. I que s’ha de ser absolutament estricte en què tothom compleixi les normes legals. Però d’aquí a perseguir la llibertat religiosa i fomentar la intolerància, com fa Lora, hi ha una frontera infranquejable. La de la llibertat.
---------------------
 Aprofito per linkar l'article que acaba de penjar Josep Puigdengolas al seu blog sobre PxC de Sant Boi i Militia, clica aquí, article J Puigdengolas