Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Auschwitz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Auschwitz. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juny del 2020

La detenció del regidor de Vox a Salt, Sergio Concepción, per una suposada estafa a una franquícia de compra venda de joies, obre un crisis a Vox Catalunya, que hauria de culminar amb la suspensió de militància o expulsió del regidor que l'anterior mandat ho era per PxC. Vox a Catalunya només té representació a Salt, llista que va encapçalar el també exregidor de PxC, Sergi Fabri. L'alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha demanat a Concepción que deixi l'acta "per ètica i respecte". Vox, de moment, guarda silenci





La detenció duta a terme la setmana passada i posada en llibertat amb càrrecs del regidor de Vox a Salt, Sergio Concepción, conegut també com Sergi Conce, juntament amb altres persones de nacionalitat hondurenya i espanyola, per un suposat delicte d'estafa continuada als propietaris d'una franquícia de compra i venda de joies i cases d'empenyoraments de Girona, ha obert un crisi a l'únic municipi de tot Catalunya on Vox té representació.  Fet que podria motivar que el Comitè de Garanties de Vox, decideixi suspendre cautelarment o expulsar al regidor, en compliment de codi de la formació ultra. L'alcade de Salt, Jordi Viñas, li ha demanat que renunciï a l'acta. Concepción hauria cobrat un o dos d'aquests xecs sostrets irregularment per la treballadora de l'establiment. Vox, molt ràpid en demanar responsabilitats a polítics d'altres partits imputats o detinguts, de moment guarda silenci sobre el cas.


Els Mossos van iniciar les investigacions al mes de març quan van constatar que la treballadora de l'establiment, ara tancat, s'havia apropiat l'any 2019, de joies empenyorades o comprades en aquella oficina. Joies o or que entregava a les altres set persones detingudes per tal de revendre-les, sense que en tinguessin coneixement els propietaris de la franquícia. Paral·lelament dos col·laboradors, un d'ells el regidors de Salt, van cobrar en metàl·lic quatre xecs per un valor de 9.000 euros.


El febrer de 2019 Plataforma per Catalunya (PxC) va decidir dissoldre's per integrar-se part dels seus membres a Vox, cosa que van fer els dos regidors de PxC a Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción. I el passat mes de maig Fabri i Conce van tornar a presentar-se a les eleccions a Salt com a números 1 i 2 de la llista de Vox, que va obtenir tres regidors, Fabri, Concepción i Lázaro Cruz.


Tant Sergio Concepción con Sergi Fabri van entrar a PxC l'any 2011, que van anar de números 4 i 5  a la llista de PxC que va obtenir tres regidors. I tot i que el grup municipal de PxC va patir diversos trencaments, primer pel ressò mediàtic que dos dels tres regidors de la formació xenòfoba tenien parella sentimental immigrant negra, i després pel suport de la regidora María Osuna a Josep Anglada, els Sergis no van ocupar la cadira de regidors.


Sí que la van ocupar el juny de 2015 quan PxC va patir la patacada electoral de passar de 67 a només 8 regidors, donat que Salt va ser un dels pocs municipis on PxC no es va enfonsar. I mentre Sergi Fabri era el que feia la feina més tècnica de regidor i de seguiment de la problemàtica a Salt, Concepción mantenia la seva faceta més de militant ultra. Concepción havia estat motiu de polèmica diverses vegades per la seva entrevista amb el líder de la neonazi Alba Daurada, Nikolaos Michaloliakos, la seva vista a Auschwitz, les fotos amb armes de paintball, o amb les Brigadas Blanquiazules portant una creu celta.
 

dilluns, 8 d’abril del 2019

VOX NIEGA QUE J M RUIZ PUERTA, EX PRESIDENTE DE PxL Y EX DIRIGENTE DE LA NEONAZI CEDADE SEA MILITANTE DE VOX. Así se confirma lo que publiqué el viernes que la disolución de PxC y PxL exigida para que sus miembros entraran en Vox ha sido una OPA hostil, dado que Vox rechazará a que sean candidatos con posibilidad de ser elegidos la mayor parte de los que entraron, sea por no tener el apoyo de las agrupaciones locales de Vox, sea por su pasado xenófobo o neonazi. De todas formas me pregunto ¿Por qué es un obstaculo para ser candidato de Vox haber militado en grupos neonazis y no lo es haber sido militante, dirigente o candidato de La Falange?



Pese a que La Marea no me cite como una de las fuentes de este desenlace del que llevo semanas escribiendo y anunciando, lo que ha ocurrido hoy era previsible. Hay quien se sorprende de que alguien que aparecía en programas de radio y televisión como miembro de Vox hubiera sido presidente o vicepresidente de un grupo neonazi negacionista del Holocausto. Pero cuando el pasado 13 de diciembre publiqué en primicia aquí en el blog, que el partido que él presidía, el Partido X la Libertad, se disolvía para entrar sus miembros en Vox y relataba su pasado como presidente o expresidente de CEDADE, él me replicó negando haberla presidido y finalmente dimos por bueno que, al menos, fue su vicepresidente y posteriormente miembro de la dirección colegiada o presidencia tripartía que intentó reflotar la entidad y, al no conseguirlo, la disolvió.   
El me dijo ignorar lo que se había publicado reiteradas veces en los periódicos, desde que defendió por primera vez a Pedro Varela en 1998,  que a él se le presentaba como el último presidente de CEDADE.
Posteriormente en diversas ocasiones, la última hace tres días, publiqué que Vox no nombraría a Ruiz Puerta como candidato por la ciudad de Parla, al no tener el apoyo ni de los militantes de Parla, ni de la Ejecutiva. Además constataba que la disolución de PxC y PxL para entrar en Vox ha resultado ser para la mayoría una OPA hostil, y lo que ahora ha ocurrido con Ruiz Puerta, con Vox renegando de él, es sólo el principio. Tras permitirse afiliarse a Vox a numerosos militantes de la ultraderecha, previo requisito de abandonar su partido o disolverlo, Vox está rechazando ahora que la mayoría de éstos vayan en las listas. Y si es preciso, como hemos visto hoy con Ruiz Puerta, se niega que sean militanes de Vox. Pueden negar que cualquier militante que se haya afiliado tras las elecciones andaluzas lo es, dado que con el cambio de estatutos que se aprobó en la asamblea restringida del 23 de febrero se acordó que nadie es militante de Vox hasta nueve meses después de su solicitud de afiliación.
Puede que esta OPA hostil haya sido una estrategia de Vox para eliminar oponentes como Ruiz Puerta que hace cuatro años obtuvo en Parla 2.242 votos, frente a los 723 votos de Vox. Puede que se lo quite de encima ahora, pese a saber perfectamente quien era y haberse reunido con él para tratar la disolución de PxL y su pactar su entrada en Vox, por la apuesta pro-Israel del partido. Es un hecho que tras la entrada de Rafael Bardají, fundador de "Friends of Israel Initiative, el partido quiere  evitar que sea tachado de neonazi al haber hecho una apuesta clara en favor de Israel como "baluarte" o trinchera frente al islam.  Pero resulta ridículo que cuando él ha estado estos últimos meses apareciendo en Intereconomía y otras televisiones y radios, siendo presentado como miembro de Vox, ahora Vox niegue que sea militante. Una cosa es que Marine Le Pen para adpatarse a los nuevos tiempos haga la transición entre su padre o el todavía eurodiputado, Bruno Gollnisch, que son negacionistas o justificadores del Holocausto, para convertir el partido en defensor de Israel. Pero no tiene lógica pactar con dirigentes de PxL o incluso sus hermanos de PxC su disolución y posterior entrada de sus miembros en Vox, para semanas después recharzarlos por su pasado ultra, fascista o neonazi.
En estos momentos entre los dirigentes, concejales y militantes de PxC, PxL y otros grupos que han entrado en Vox (otros decidieron a tiempo volver con Anglada y presentarse con SOMI) hay preocupación por las consecuencias  que puede tener haber sido dirigentes o militantes años antes de Democracia Nacional, MSR, Asociación Leon Degrelle u otros grupos, haber publicado en Facebook fotos burlescas suyas en el campo de exterminio de Auswitch, o haberse fotografiado con cruces celtas, la calavera nazi Totenkopf o emblemas de las SS. 
De todos modos yo me pregunto, ¿por qué son un problema para Vox aquellos que han militado en determinados grupos neonazis o nacional-revolucionarios, pero no lo es haber sido militantes o candidatos de La Falange o haber apoyado al Casal Tramuntana o el Hogar Social Madrid, si tanto unos como otros saludaban brazo en alto y rechazaban la democracia pluripartidista?    
 Rocío Monasterio con J M Ruiz Puerta en un acto de Vox
 Rocío Monasterio en el acto de Barcelona el pasado día 30 de marzo

dissabte, 2 d’agost del 2014

ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL 70 ANIVERSARI DEL GENOCIDI DE GITANOS A MANS DELS NAZIS. La nit del 2 d'agost foren assassinats els últims gitanos d'Auschwitz els quals posaren resistència



Des de dijous fins demà diumenge se celebra al camp de concentració d'Auschwitz  (Polònia) i a altres llocs d'Europa els actes commemoratius de l'extermini dels gitanos realitzat pel règim nazi, en complir-se setanta anys de la liquidació del camp gitano d'Auschwitz, la nit del 2 i matí del 3 d'agost de 1944, quan foren enviats a les càmeres de gas, els últims 2.897 gitanos que quedaven en el "camp gitano" o "Zigeunerlager” d'Auschwitz-Birkenau. Quan mig any després els aliats alliberaren el camp no hi havia cap gitano entre els set mil supervivents.
El camp per gitanos o "Zigeunerlager" va ser creat a finals de 1942 per Himler, si bé llavors ja havien mort d'un tret, tifus o les càmeres de gas molts milers a diferents llocs d'Europa.  
Els nazis, a l'empara de les lleis de Nüremberg consideraven als "rom", "sinti" o gitanos inferiors racialment i eren considerats com a "enemics del Tercer Reich", i per tant condemnats a l'aïllament i extermini. A Auschwitz van patir els experiments criminals-científics de  l'Institut per a l'Estudi de la Higiene Racial, sota la direcció del doctor Josef Mengele. 
Com els jueus, inicialment van ser registrats i identificats, portant el braçal amb la "Z" de zingani o zingar, després tancats a guetos -com el de  Lodz a Polònia al costat del dels jueus- i més tard començaren a ser assassinats, empleats com a ma d'obra als camps i fàbriques per ser gassejats quan ja no redien prou.
 Els "Einsatzgruppen" o equips mòbils d'execució van matar-ne a dotzenes de milers als territoris de l'Europa Oriental. Altres acabaren Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Sobibor, Treblinka,  Bergen-Belsen, Sachsenhausen, Buchenwald, Dachau, Mauthausen, i Ravensbrueck. Els de Iugoslàvia que caigueren en mans del règim ustaxa croata o foren executats directament o traslladats al cap d'extermini croata de Jasenovac on moriren mig milió de serbis, gitanos i croates comunistes o antifeixistes. 

Al Camp Gitano vivien les famílies senceres, i fins i tot tenien una orquestra de música que ha donat lloc diferents pel·lícules. El maig de 1944, quan ja havien mort de fam, malalties o gasejats vint mil gitanos, el comandant d'Auschwitz va rebre l'ordre d'exterminar als tres mil que hi quedaven i liquidar el camp. Quan les SS van rodejar el camp per conduir-los, la notícia va motivar la resistència de les famílies que s'armaren amb pals i barres de ferro, negant-se a col·laborar en el seu "trasllat" o "reassentament" que sabien que no era cap altra lloc que les càmares de gas, cosa que va sorprendre als SS donada la docilitat amb la que els jueus s'encaminaven a les càmeres, fins i tot els presoners que sabien perfectament que eren aquells pavellons.  Però el 2 d'agost de 1944 les SS i les autoritats del camp, més preparats van executar l'ordre, havent de fer front a la resistència de les famílies senceres que s'enfrontaren violentament als guàrdies.

El genocidi de gitanos a mans del III Reich no va ser conegut fins dècades després de la fi de la Segona Guerra Mundial, donat que en entrar els aliats als camps ja no en quedaven vius i els col·lectius gitanos potser no es van moure prou per difondre els fets. No va ser fins 1982 que la República Federal Alemanya va reconèixer el dany causat als roma, sinti, gipsi, zingars o gitanos.    

Els prop de tres mil gitanos, homes, dones i nens que ja van impedir el maig de 1944 el "tancament" del camp gitano, es resistiren amb la força la nit del 2 d'agost de 1944 al seu "trasllat" a les càmeres de gas, a diferència de la docilitat amb la que hi anaven altres 


(llegir a la pàgina de l'ONU de memòria de Holocaust) 

 DES DE DIJOUS FINS DEMÀ SE CELEBREN ACTES DE COMEMORACIÓ A AUSCHWITZ. HI PARTICIPA UNA DELEGACIÓ CATALANA
  Clica per veure imatges dels actes d'avui dia 2 d'agost
 Anar al Facebook dels actes d'aquest dies a Auschwitz 

 A aquest actes, celebrats a Polònia sota el lema "Dink he na bister" (mira i no oblidis)  hi han participat una seixantena de catalans han viatjat a Auschitz, pertanyents a la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), l'associació de joves de Barcelona Nakeramos i el col∙lectiu de dones Veus Gitanes, que s'han sumat a la commemoració organitzada per la Xarxa Internacional de Joves Gitanos TernYpe.
Durant aquests dies la Universitat Pedagògica de Cracòvia ha acollit conferències d'experts internacionals, tallers de formació, memòria històrica, amb trobades amb supervivents gitanos dels camps d'extermini i les persecucions.

 Informació sobre els actes a la web de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya


  Acte principal d'avui del #2August







 Imatges dels actes de dijous, divendres  i avui dissabte
VÍDEO DELS ACTES: