MULTITUDINÀRIA CONCENTRACIÓ PER LA LLIBERTAT DE CUIXART I SÀNCHEZ.Emotius parlaments d'Agustí Alcoberro, Marcel Mauri i Sílvia Bel. En acabar, la coincidència de relleu de policies nacionals a la Delegació del Govenr central del carrer Mallorca genera alguns moments de tensió per l'arribada de nou furgones.

 

,

Els consellers Joaquim Forn i Santi Vila

A la concentració a la que han assistit 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana, s'ha fet amb tots el membres de la Junta d'Omnium Cultural i del Secretariat de l'ANC a l'escenari. El primer en intervenir ha estat el nou vicepresident de l'ANC, l'historiador Agustí Alcoberro. Alcoberro, visiblement emocionat ha qualificat de "de deriva antidemocràtica de l'Estat espanyol" l'empresonament de Sànchez i Cuixart i la  "suspensió de drets com el de manifestació, expressió o associació". I advertint als polítics que creuen que tot s'atura empresonat a uns quants, ha afirmat que  "per molta gent que l'Estat empresoni, sempre hi haurà relleus per aplicar el mandat de l'1-O. Per cada represaliat, s'aixecaran cinc veus més!"

El badaloní, Marcel Mauri, d'Omnium ha qualificat Sànchez i Cuixart com "els dos primers presos polítics del procés". Però ha advertit que es culminarà el procés donat que "ni  el franquisme va gosar tancar el president d'Òmnium a la presó".  Per la seva  l'actiu Sílvia Bel ha llegit el manifest de l'acte, que lamenta que "l'estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI", ja que s'ha empresonat dos presidents"per manifestar-se pacíficament", un fet que "és un gran error" i "que posa en risc els valors democràtics" de la Constitució. "Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus", segueix i assevera que "l'Estat actua com una dictadura", ja que jutgen i "priven de llibertat" per una manifestació pacífica. "Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots", i ha acabat proclamant que "no demanem clemència, exigim justícia!

Tot seguit el cantautors Cesc Freixas i Montse Castellà han interpretat la cançó, "Què volen aquesta gent que venen de matinada" i s'ha guardat cinc minuts de silenci.

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater

Marcel Mauri i Agustí Alcoberro

Sílvia Bel

Anna Gabriel i Mireia Vehí de la CUP

 EL FINAL DE LA CONCENTRACIÓ COINCIDEIX AMB EL RELLEU DE POLICIA NACIONAL A LA DELEGACIÓ DEL GOVERN I ELS MANIFESTANTS QUE PASSAVN PER ALLÀ ELS ESCRIDASSEN (després poso text) Llegir-ho a Nació Digital 
         punteta espelmes la

La Policia nacional fa el relleu de les 10 furgonetes de vigilància, protegits pels Mossos, cosa que coincideix amb els manifestants que venien de la concentració i els xiulen

TANCA EL CASAL TRAMUNTANA. El grup ultra que estava poc actiu des que va canviar d'ubicació, ho ha anunciat en un comunicat

El Casal Tramuntana de Barcelona, obert el gener de 2012 al carrer Independència 333 amb el nom de "Militia",  i traslladat el juliol de 2014 al carrer Alcalá de Guadaira, ha anunciat avui dissabte el seu tancament. 

Aquest centre volia importar a Catalunya i l'Estat espanyol el model de la la neofeixista Casa Pound de Roma, de Gianlucca Iannone. Va ser impulsat entre d'altres persones pel regidor de PxC de L´Hospitalet, Alberto Sánchez, i va ser motiu de diverses campanyes en favor del seu tancament per entitats de tota mena del Clot, Camp de l'Arpa i la Verneda i de tot Barcelona liderada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.

Tramuntana feia activitats de tipus intern en les que hi participaven entre 30 i 80 persones, si bé els dissabtes o diumenges, que jugava el Madrid o l'Espanyol, podien aglutinar més gent en el seu local. 

Tot i que ells negaven ser ultres i nazis, afirmant que només eren identitaris, alguns dels seus dirigents van ser fotografiats amb símbols i banderes feixistes en celebracions com la de la victòria de la selecció espanyola l'1 de juliol de 2012. Molts d'ells militaven o havien col·laborat amb Plataforma X Catalunya i altres grups com Democracia Nacional o el MSR.

També feien recollida de menjor "per gent de casa", si bé aquest últims mesos tenien molt poca activitat. 

Sense cap mena de dubte el rebuig social que generaven les seves activitats i idees xenòfobes  ha influit que ni tinguessin el creixement que esperaven ni aconseguissin sinergies en el barri. 

 La seva inauguració, amb el nom de "Militia" es va anunciar per les xarxes socials amb un acte en el que havien de parlar Gianluca Iannone, el feixista italià  Gabriele Adinolfi, i el reponsable de relacions internacional de PxC, Enrique Ravello. Finalment Iannone no hi va assistir donat que va ser detingut a Roma el dia abans per la seva implicació en un tiroteig entre grups ultres.
Uns mesos després van decidir canviar el nom pel de Casal Tramuntana.

Membres de Tramuntana celebrant la victòria de La Roja

COMUNICAT DE TRAMUNTANA: 

Después de 3 años y medio de lucha constante el Casal Tramuntana ha decidido cesar su actividad a finales de este mes. Ha sido una decisión consensuada, bien meditada por los responsables de la organización y tomada de forma sosegada.

Son varios los factores que nos han llevado a tal determinación, pero el principal se basa fundamentalmente en la sensación de un tiempo a esta parte de que se estaba terminando una etapa y había que iniciar una nueva. Siempre hemos tenido muy claro que las entidades y las siglas son sólo un medio y no un fin en sí mismo, y que lo realmente importante es defender de la forma más eficaz posible la Patria, la Justicia Social y la identidad de nuestro pueblo.

Comienza una nueva etapa, y con ella emergerán grandes e ilusionantes proyectos. Los responsables del Casal Tramuntana nos sentimos satisfechos de haber sido el árbol del que han brotado los frutos del trabajo, la ilusión, el compromiso, la creatividad, la tenacidad, la camaradería, el idealismo y el esfuerzo, y deseamos que de estos frutos arraiguen pronto las semillas para nuevos proyectos. 

Es imposible echar la vista atrás de estos más de tres años de lucha y no emocionarse con el recuerdo de tantos momentos inolvidables; el frenesí de incontables noches de activismo, el cariño con el que afrontábamos las múltiples campañas solidarias, lo que hemos aprendido y disfrutado en las conferencias y diferentes actividades culturales, los acalorados debates para trazar desde las grandes estrategias a los más nimios detalles en comunicados e imágenes, el sello que hemos dejado en manifestaciones y homenajes, y la camaradería y amistad forjada en la lucha pero también en celebraciones, viajes y excursiones. 

También ha habido momentos difíciles que afrontábamos juntos, obstáculos en el camino que al superarlos nos hacían más fuertes, errores de los que tanto hemos aprendido, pero todos esos momentos tristes quedan eclipsados por el más difícil de todos, la herida que aún sigue abierta en nuestros corazones de la marcha de Sergio.

El local del Casal Tramuntana ha sido un punto neurálgico del patriotismo en Barcelona, motor de innumerables iniciativas y punto de encuentro para cientos de personas que encontraban en nuestra casa un oasis de libertad y de resistencia.

Gracias a todos aquellos que habéis colaborado en este gran proyecto, a los que ayudasteis a hacerlo nacer, a los que habéis estado siempre ahí, a los que lo hicisteis grande, a los que supisteis estar en los buenos momentos y en los malos, y a los que nos apoyasteis siempre de forma incondicional, sin vosotros nada de esto hubiera sido posible. 

El Casal Tramuntana cierra sus puertas, sí, pero la lucha continúa, y aquellos que sienten el amor por la Patria y por la Causa, los infatigables que no se dejan vencer por el desaliento, los valientes que no conocen el verbo rendirse, los inconformistas que no se resignan a la triste realidad, y los guerreros que no conocen otra vida que la lucha, todos ellos encontrarán pronto una nueva trinchera para seguir peleando.

¡La lucha continúa!, ¡nos vemos en la siguiente trinchera!

"LEGALITZAR LES DEVOLUCIONS EN CALENT?", article de demà al Periódico

 (Aquí el pots llegir sencer)
Demà publico a aquest article al Periódico contra la pretensió del Ministeri de l'Interior d'aprofitar una esmena a la Llei de Seguretat Ciutadana per legalitzar les expulsions col·lectives en calent a Ceuta i Melilla. Així vol evitar dictamen dels organismes consultius que caldria per modificar la llei d'estrangeria i d'asil.
No es podrà llegir íntegre fins que estigui en obert a la web del Periódico
Llegir al Periódico en castellà, clica

TANCA EL CASAL TRAMUNTANA. Ahir a la tarda van retirar el mobiliari que quedava i que han anat a un lloc proper a la Verneda

El centre social identitari, nacional-revolucionari, neonazi o social patriota Casal Tramuntana, inaugurat el gener de 2012, inicialment sota el nom de Centro Social Militia, al carrer Independència 333 del barri del Clot-Camp de l'Arpa de Barcelona, va tancar ahir les portes, després de diverses protestes i manifestacions al barri  i el rebuig de part dels veïns.

Altres vegades els veïns havien cregut que es tancava el local en veure que treien mobiliari i des de feia dies circulava el rumor que deixaven el local. Els veïns havien denunciat la manca de permisos per fer certes activitats i per la manca de sortida d'emergència i insonorització, cosa que havia motivat reiterades vegades la presència de la Guàrdia Urbana que havia fet buidar el local per excés d'aforanent. El juliol de 2012 el regidor de Sant Martí, Eduard Freixedes va anunciar el tancament del local cosa que no es va fer efectiva. 

Finalment ahir a la tarda van retirar els últims mobles que traslladaren, a un local proper on s'ha ubicat l'entitat, concretament al carrer Alacalá de Guadaira, al barri de la Verneda.   

Inaugurat al gener de 2012, a l'acte d'obertura hi havia de participar, juntament amb Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, dos membres del neofeixisme italià, Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma i del Blocco Studiantesco, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980 que va costa la vida a 80 persones. No obstant Gianluca Iannone es va veure implicat el gener de 2012 en un incident armat a Roma entre grups ultres i no va poder venir a Barcelona. 

Coneguda la seva existència per les xarxes socials, no se sabia on era la seva ubicació i es va arribar a publicar que era al barri de Can Serra de L'Hospitalet. No obstiant al mes de març de 2012 jo vaig saber que era al carrer Indepència de Barcelona i que el seu lloguer havia estat gestionat per membres de la llista de PxC de L'Hospitalet de Llobregat.  

Volia emular l’experiència de la Casa Pound de Roma que lidera una xarxa de vint centres socials i esportius arreu d’Itàlia. Tenen una emissora de ràdio, una TV, revistes, quinze llibreries i bars a Roma, Perugia, Padua, Parma, Crotone, Nàpols i altres ciutats. La Casa Pound agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Ezra Pound que el 1939 decidí afincar-se a Itàlia i des d’allà treballava i posava la veu a les emissions en anglès de les ràdio italiana i alemanya, en favor de l’Eix. Fan tasques socials com la de rehabilitació d'habitages per famílies amb dificultats econòmiques i ofereixen, sobretot, -penso que és el més important- una forta cohesió grupal als joves i no tan joves que s'hi impliquen. Joves que no els agrada el sistema econòmic i polític, i canalitzen el seu descontent a l'extrema dreta social revolucionària. Gianluca Iannone sempre repeteix que no és racista, només identari, “0% Racisme, 100 % Identitat” és un dels seus lemes i diu que impulsa el feixisme del Tercer Mil.leni.
 (Actualitzat: la nova seu de Tamuntana és al carrer Alcalá de Guadaira, a Sant Martí)
  

 

Imatge del local ara tancat

 Imatges d'una de les manifestacions demanant el tancament de Tramuntana