TANCA EL CASAL TRAMUNTANA. El grup ultra que estava poc actiu des que va canviar d'ubicació, ho ha anunciat en un comunicat

El Casal Tramuntana de Barcelona, obert el gener de 2012 al carrer Independència 333 amb el nom de "Militia",  i traslladat el juliol de 2014 al carrer Alcalá de Guadaira, ha anunciat avui dissabte el seu tancament. 

Aquest centre volia importar a Catalunya i l'Estat espanyol el model de la la neofeixista Casa Pound de Roma, de Gianlucca Iannone. Va ser impulsat entre d'altres persones pel regidor de PxC de L´Hospitalet, Alberto Sánchez, i va ser motiu de diverses campanyes en favor del seu tancament per entitats de tota mena del Clot, Camp de l'Arpa i la Verneda i de tot Barcelona liderada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.

Tramuntana feia activitats de tipus intern en les que hi participaven entre 30 i 80 persones, si bé els dissabtes o diumenges, que jugava el Madrid o l'Espanyol, podien aglutinar més gent en el seu local. 

Tot i que ells negaven ser ultres i nazis, afirmant que només eren identitaris, alguns dels seus dirigents van ser fotografiats amb símbols i banderes feixistes en celebracions com la de la victòria de la selecció espanyola l'1 de juliol de 2012. Molts d'ells militaven o havien col·laborat amb Plataforma X Catalunya i altres grups com Democracia Nacional o el MSR.

També feien recollida de menjor "per gent de casa", si bé aquest últims mesos tenien molt poca activitat. 

Sense cap mena de dubte el rebuig social que generaven les seves activitats i idees xenòfobes  ha influit que ni tinguessin el creixement que esperaven ni aconseguissin sinergies en el barri. 

 La seva inauguració, amb el nom de "Militia" es va anunciar per les xarxes socials amb un acte en el que havien de parlar Gianluca Iannone, el feixista italià  Gabriele Adinolfi, i el reponsable de relacions internacional de PxC, Enrique Ravello. Finalment Iannone no hi va assistir donat que va ser detingut a Roma el dia abans per la seva implicació en un tiroteig entre grups ultres.
Uns mesos després van decidir canviar el nom pel de Casal Tramuntana.

Membres de Tramuntana celebrant la victòria de La Roja

COMUNICAT DE TRAMUNTANA: 

Después de 3 años y medio de lucha constante el Casal Tramuntana ha decidido cesar su actividad a finales de este mes. Ha sido una decisión consensuada, bien meditada por los responsables de la organización y tomada de forma sosegada.

Son varios los factores que nos han llevado a tal determinación, pero el principal se basa fundamentalmente en la sensación de un tiempo a esta parte de que se estaba terminando una etapa y había que iniciar una nueva. Siempre hemos tenido muy claro que las entidades y las siglas son sólo un medio y no un fin en sí mismo, y que lo realmente importante es defender de la forma más eficaz posible la Patria, la Justicia Social y la identidad de nuestro pueblo.

Comienza una nueva etapa, y con ella emergerán grandes e ilusionantes proyectos. Los responsables del Casal Tramuntana nos sentimos satisfechos de haber sido el árbol del que han brotado los frutos del trabajo, la ilusión, el compromiso, la creatividad, la tenacidad, la camaradería, el idealismo y el esfuerzo, y deseamos que de estos frutos arraiguen pronto las semillas para nuevos proyectos. 

Es imposible echar la vista atrás de estos más de tres años de lucha y no emocionarse con el recuerdo de tantos momentos inolvidables; el frenesí de incontables noches de activismo, el cariño con el que afrontábamos las múltiples campañas solidarias, lo que hemos aprendido y disfrutado en las conferencias y diferentes actividades culturales, los acalorados debates para trazar desde las grandes estrategias a los más nimios detalles en comunicados e imágenes, el sello que hemos dejado en manifestaciones y homenajes, y la camaradería y amistad forjada en la lucha pero también en celebraciones, viajes y excursiones. 

También ha habido momentos difíciles que afrontábamos juntos, obstáculos en el camino que al superarlos nos hacían más fuertes, errores de los que tanto hemos aprendido, pero todos esos momentos tristes quedan eclipsados por el más difícil de todos, la herida que aún sigue abierta en nuestros corazones de la marcha de Sergio.

El local del Casal Tramuntana ha sido un punto neurálgico del patriotismo en Barcelona, motor de innumerables iniciativas y punto de encuentro para cientos de personas que encontraban en nuestra casa un oasis de libertad y de resistencia.

Gracias a todos aquellos que habéis colaborado en este gran proyecto, a los que ayudasteis a hacerlo nacer, a los que habéis estado siempre ahí, a los que lo hicisteis grande, a los que supisteis estar en los buenos momentos y en los malos, y a los que nos apoyasteis siempre de forma incondicional, sin vosotros nada de esto hubiera sido posible. 

El Casal Tramuntana cierra sus puertas, sí, pero la lucha continúa, y aquellos que sienten el amor por la Patria y por la Causa, los infatigables que no se dejan vencer por el desaliento, los valientes que no conocen el verbo rendirse, los inconformistas que no se resignan a la triste realidad, y los guerreros que no conocen otra vida que la lucha, todos ellos encontrarán pronto una nueva trinchera para seguir peleando.

¡La lucha continúa!, ¡nos vemos en la siguiente trinchera!

TANCA EL CASAL TRAMUNTANA. Ahir a la tarda van retirar el mobiliari que quedava i que han anat a un lloc proper a la Verneda

El centre social identitari, nacional-revolucionari, neonazi o social patriota Casal Tramuntana, inaugurat el gener de 2012, inicialment sota el nom de Centro Social Militia, al carrer Independència 333 del barri del Clot-Camp de l'Arpa de Barcelona, va tancar ahir les portes, després de diverses protestes i manifestacions al barri  i el rebuig de part dels veïns.

Altres vegades els veïns havien cregut que es tancava el local en veure que treien mobiliari i des de feia dies circulava el rumor que deixaven el local. Els veïns havien denunciat la manca de permisos per fer certes activitats i per la manca de sortida d'emergència i insonorització, cosa que havia motivat reiterades vegades la presència de la Guàrdia Urbana que havia fet buidar el local per excés d'aforanent. El juliol de 2012 el regidor de Sant Martí, Eduard Freixedes va anunciar el tancament del local cosa que no es va fer efectiva. 

Finalment ahir a la tarda van retirar els últims mobles que traslladaren, a un local proper on s'ha ubicat l'entitat, concretament al carrer Alacalá de Guadaira, al barri de la Verneda.   

Inaugurat al gener de 2012, a l'acte d'obertura hi havia de participar, juntament amb Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, dos membres del neofeixisme italià, Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma i del Blocco Studiantesco, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980 que va costa la vida a 80 persones. No obstant Gianluca Iannone es va veure implicat el gener de 2012 en un incident armat a Roma entre grups ultres i no va poder venir a Barcelona. 

Coneguda la seva existència per les xarxes socials, no se sabia on era la seva ubicació i es va arribar a publicar que era al barri de Can Serra de L'Hospitalet. No obstiant al mes de març de 2012 jo vaig saber que era al carrer Indepència de Barcelona i que el seu lloguer havia estat gestionat per membres de la llista de PxC de L'Hospitalet de Llobregat.  

Volia emular l’experiència de la Casa Pound de Roma que lidera una xarxa de vint centres socials i esportius arreu d’Itàlia. Tenen una emissora de ràdio, una TV, revistes, quinze llibreries i bars a Roma, Perugia, Padua, Parma, Crotone, Nàpols i altres ciutats. La Casa Pound agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Ezra Pound que el 1939 decidí afincar-se a Itàlia i des d’allà treballava i posava la veu a les emissions en anglès de les ràdio italiana i alemanya, en favor de l’Eix. Fan tasques socials com la de rehabilitació d'habitages per famílies amb dificultats econòmiques i ofereixen, sobretot, -penso que és el més important- una forta cohesió grupal als joves i no tan joves que s'hi impliquen. Joves que no els agrada el sistema econòmic i polític, i canalitzen el seu descontent a l'extrema dreta social revolucionària. Gianluca Iannone sempre repeteix que no és racista, només identari, “0% Racisme, 100 % Identitat” és un dels seus lemes i diu que impulsa el feixisme del Tercer Mil.leni.
 (Actualitzat: la nova seu de Tamuntana és al carrer Alcalá de Guadaira, a Sant Martí)
  

 

Imatge del local ara tancat

 Imatges d'una de les manifestacions demanant el tancament de Tramuntana

MAPA INCOMPLETO DE LA EXTREMA DERECHA (3) MSR, JUAN ANTONIO LLOPART

(Actualizado: El 29 de julio de 2014 Juan Antonio Llopart, Martínez Tayuela y otros dirigentes y militantes abandonaron el MSR y crearon Soberanía y Libertad) 
 (Actualizado: la que fue número tres del partido, Carmen Martín Padial, falleció en Falset, Tarragona, el 25 de abril de 2020. Las casuas del fallecimiento no se debieron al la pandemia del Covid-19)

----------------------------------------- 
Movimiento Social Republicano (MSR), creado en 2000, es un partido nacional-revolucionario o socialpatriota de ámbito español. Su secretario general era hasta hace una año el andaluz Antonio Martínez Cayuela y su presidente es Juan Antonio Llopart, residente en Tarragona. En el congreso, que celebró hace un mes en Madrid, se suprimió el cargo de presidente ejecutivo, pasando a ser Martínez Tayuela Presidente Honorífico, y Llopart Secretario General. Otros dirigentes son Jordi de la Fuente, Secretario Nacional de acción Política, Carmen Martín Padial Coordinadora General, Raúl Crespo, Secretario Nacional, y Iván Camacho, Secretario General de Organización. La revista digital Tribuna de Europa, sería su órgano de debate.

 Tienen actualmente un concejal en Heras de Ayuso (Guadalajara) y estuvieron a punto de obtenerlo en Roses (Girona), pero no lo consiguieron al presentar PxC una lista encabezada por una persona que no residía en el municipio. En aquellas elecciones centraron mucho el discurso en temas ecológicos, animalismo, seguridad, comercio e inmigración.

Conocí el MSR en el juicio que se celebró en Barcelona en 2009 contra Juan Antonio Llopart, como responsable de Ediciones Nueva República y contra Ramón Bau, ex dirigente de CEDADE y presidente del Centro de Estudios Indoeuropeos. En el juicio Llopart hizo una exposición, según la cual frente a la concepción clásica de fuerzas políticas que se representan con un semicírculo con las fuerzas de derecha, a la derecha, y las de izquierda, a la izquierda, ubicando extrema derecha y extremaizquierda alejadas en los extremos, creía que había que dibujar el mapa político en forma de herradura, lo que hace que haya una gran proximidad entre sectores que se califican de extrema y extrema izquierda. Así defensa teorías económicas de izquierdas, la intervención de la economía, pero niega la lucha de clases. En octubre de 2009 se integraron en el mismo la mayor parte de militantes del Movimiento Patriota Socialista.

En las listas de las elecciones catalanas de 2006, la candidatura de Barcelona fue encabezada por Llopart, seguido de Jordi de La Fuente, que será cabeza de lista en las catalanas de 2010. En la lista del Parlamento Europeo de junio de 2009, el concejal de Cervera, Mateu Figuerola, presidente del Partido por Cataluña, escisión leridana de PxC, se presentó en el número tres de la lista para toda España del MSR. El número dos fue el ex miembro de CEDADE, Erik Norling, que fue secretario personal del ex jefe de la SS León Degrelle hasta su muerte en Málaga en 1994. La numero 1 fue la ecologista y vegetariana Carmen Martín Padial. El MSR impulsa campañas “animalistas” y algunos de sus miembros militan en la asociación Patriotas Españoles Contra la Tortura Animal (PECTA). Tienen el sindicato Unión Sindical de Trabajadores de escasa implantación. En septiembre de 2009 España2000 y Frente Nacional firmaron un acuerdo de colaboración con el Movimiento Social Republicano (MSR), que se rompería en octubre de 2010. 

J.A. Llopart

Al igual que con M. Canduela de DN y J. L. Roberto de España 2000, me reuní recientemente con Llopart. A mi pregunta de cómo debe definirse el MSR, Juan Antonio Llopart responde que “la etiqueta que mejor nos define es la de nacional-revolucionarios. Somos un movimiento transversal. El eje central no es la inmigración, sino el anticapitalismo. La inmigración es un producto del capitalismo, no la causa” Y Llopart explica de nuevo lo que se conoce como “Teoría de la Herradura” según la cual extrema derecha y extrema izquierda coincidirían en muchas cosas”. Llopart define el MSR como “nacional revolucionario, pero no como nacional socialistas”  

El MSR forma parte de la Alianza Europea de Movimientos Nacionales con el Jobbik húngaro, el sector de Bruno Gollnisch del FN francés, el Democratic Nationale belga,  la Fiama Tricolore Italiana, o el PSR portugués, partidos que tienen como a símbolo, igual que el MSR, la llama que ilumina y muestra el camino. También mantienen relaciones con otros partidos que no pertenecen a la Alianza.

Los pasados 6 y 7 de Julio el MSR participó en Milán en la reunión de la Alianza Europea de Movimientos Nacionales (AEMN), organizada por Fiama Tricolore. A la misma se presentó el Responsable de Relaciones Internacionales de PxC, Enrique Ravello acompañándo a Grabriele Adinolfi y, según el MSR, a Ravello no se le permitió participar como ponente al ser Jordi de La Fuente del MSR el delegado español. (Repito una vez más que la pasada primavera solicité diversas ocasiones, sin éxito, reunirme con Ravello para conocer sus puntos de vista, las relaciones internacionales de PxC y su papel en la expansión en España. Ver aquí versión de PxC). El 12 de octubre de 2010, mientras la extrema derecha clásica se concentraba en Barcelona Montjuïc, el MSR hizo un acto en la Rambla Catalunya de Barcelona, con la presencia de un diputado de Jobbik húngaro y un exdiputado de Fiama Tricolore.

Acto en Barcelona el 12 de octubre de 2010, 

Foto de la Alianza Europea de Movimientos Nacionales en Milán, con J de la Fuente a la izquierda

Volviendo a la postura del MSR hacia la inmigración “no perseguimos a nadie por ser negro o gitano, pero estamos contra el fenómeno de la inmigración, ni que se queden con los negocios y comercios”. De hecho una de las campañas del MSR es en favor del comercio nacional o tradicional. Llopart añade que “el español que explota a un inmigrante ha de ir a la cárcel, pero al aceptar los inmigrantes sueldos de 800 euros han hecho bajar los derechos de los españoles. Y también ha ocurrido que mucha gente española se ha acomodado y no querían trabajar ni sacarificarse como nuestros padres”.

Ante mis preguntas por las simpatías del MSR con los regímenes fascistas alemán, italiano o español, insiste que no son fascistas y que están en favor de la democracia, las elecciones libres y el pluripartidismo. Entonces yo le pregunto por actos de homenaje que hace el MSR a personas que yo considero fascistas.

Llopart reconoce que hacen cada año un homenaje a Ramiro de Ledesma (ver vídeo) , fusilado en 1936, fundador de las JONS o Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista —que posteriormente se unificaría con la Falange—, que fue un movimiento carácter totalitario y contrario a los partidos políticos y a cualquier sistema democrático, propugnaba la supremacía del Estado, pretendiendo articular este Estado en torno a un Sindicato Vertical. Pero Llopart valora de  la figura de Ledesma el hecho que “se enfrentó con la Falange y que algunos de sus libros fueron prohibidos después de la guerra por ser anticlerical y agnóstico” Así según Llopart, Ledesma había escrito en 1936 que “hoy me sienta mejor la camisa roja de Garibaldi que la negra de los fascistas”. Según Llopart, "Ledesma quería absorber o unificarse con la CNT si la CNT asumía el hecho nacional".

También reconoce que cada año realizan en Medinaceli un acto de homenaje a Ezra Pound, el poeta y ensayista americano que durante la Segunda Guerra Mundial decide hacer propaganda en inglés a favor de Italia y Alemania desde Roma. Llopart manifiesta que la admiración del MSR hacia Pound es “por su militancia política contra la usura” y no entra a valorar si es o no antisemita o antisionista.

 Jordi de La Fuente en el acto del 12 de octubre de 2010

 En cuanto al hecho que en algunos actos del MSR se muestren banderas con la cruz celta –que yo considero como racista o fascista—, manifiesta que dicho símbolo fue popularizado por el belga Jean Thiriart, fallecido en los años noventa, fundador del movimiento Joven Europa. Según Llopart, “Thiriart era anticapitalista, anticomunista, cercano al fascimo de izquierdas. A partir de entonces comienzan a utilizarla muchos nacionalsocialistas. Actualmente nosotros en nuestros actos no la ponemos o llevamos, pero sí que vienen personas con ella, como las dos que tu fotografiaste en el acto del 12 de octubre de 2010 en Barcelona. Nuestros símbolos son “la llama” y la bandera española sin escudo”.

IV CONGRESO

El pasado 21 de julio tuvo lugar en Madrid el IV congreso del MSR al que asistieron 50 delegados de los 300 militantes que dicen tener. En dicho congreso, según Llopart se cambio la línea política para hacerla más social, más activista en cuestiones como el voluntariado o la acción sindical por medio de Unión Sindical de Trabajadores. Fue en dicho congreso que se suprimió la figura del presidente del partido.

Llopart discrepa de la información que he publicado sobre la marcha de muchos militantes  hacia Plataforma per Catalunya hace un año y medio. Reconoce la marcha de Joel Cuello, delegado de les Terres de l’Ebre y con él 5 o 6 simpatizantes. Discrepa de la información de que muchos jóvenes del Vallés se pasaran a PxC y aclara que a Alejando Fernández, ahora responsable de PxC en Sabadell, se le invitó a dejar sus cargos en el partido por cuestiones más personales que ideológicas. En cuanto a la vinculación de militantes del MSR en el ataque de Stroika en Manresa sólo reconoce como militantes a uno de los detenidos de Igualada que fue puesto en libertad al no haber estado en Manresa esa noche.  Y reconoce por ultimo “que el MSR rechaza la violencia”.  En cuanto a las informaciones que militantes del MSR estarían impulsando o colaborando con la organización o coordinadora Acción Nacional Revolucionaria,, autora de las pintadas  del pasado fin de semana en la sede de ERC, en Guissona, lo niega “al ser el MSR y ANR proyectos distintos”
Ver: 1 Democracia Nacional, Manuel Canduela 
        2 España 2000, José Luis Roberto

.---------------

Actualizado:

SE CONSUMA LA ESCISIÓN EN EL MSR. LLOPART Y OTROS CREAN "SOBERANÍA Y LIBERTAD". El MSR se distancia del bloque ocupado en Madrid. Esp 2000 y DN preparan 12-O en Bcn

 La ruptura o escisión del Movimiento Social Republicano (MSR) que se hizo pública el pasado 29 de julio de 2014, toma cuerpo con el inicio de los trámites por parte del hasta hace unas semanas Secretario General, Juan Antonio Llopart, su presidente Antonio Martínez Cayuela, y otros dirigentes y militantes para legalizar la sigla Soberanía y Libertad.  (Leer aquí)

UN MILER DE PERSONES ES MANIFESTA CONTRA EL C. TRAMUNTANA MILITIA, Els mossos detenen i traslladen a Les Corts dos joves.

Aquest migdia un miler de persones s'han manifestat contra el Centre inagurat al gener amb el nom de Militia (clica per llegir), ara dit Casal Tramuntana (clica), ubicat al carrer Cartagena de Barcelona. La manifestació, sotra el lema "Tanquem el Centre Nazi", ha anat del Mercat del Clot al de la Sagrada Família i ha  transcorregut de forma pacífica i per decisió del organitzadors ha passat pel carrer Mallorca i evitar així apropar-s'hi. A les cantonades de Rosselló i Provença amb Independència hi havia un fort desplegament de la Brigada Mòbil dels mossos.
Ha estat pacífica en tot moment si bé se celebrava després dels fets produïts dijous al vespre quan el regidor de PxC de L'Hospitalet, vinculat al local va ser agredit per antifeixistes, sembla, d'un centre ocupat del Clot, i va ser atès a l'Hospital de Sant Pau per varis cops al cap.
A la manifestació hi havia veïns de totes les edats, joves de diferents grups antifeixistes llibertaris i independentistes, membres de nombroses associacions culturals i veinals del Clot i Sagrada Família i militants i dirigents d'ERC i Iniciativa, com els diputats Oriol Amorós i Josep Vendrell.
En arribar al Mercat de la Sagrada Família Rosa Toran, d'Amical Mauthausen, ha fet un parlament recordant que aquest cap setmana es commemora l'aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen, i que aquesta ideologia estaria darrera del local Tramuntana.
Precisament TV3 ha aconseguit entrevistar a un portaveu de Tramuntana -que no ha mostrat la cara- i ha negat la seva vinculació amb l'extrema dreta, definint-se com identitari, si bé TV3 ha mostrat les pàgines i entrades del seu blog on hi ha símbols i enllaços amb blog que podrien ser considerats d'aquesta ideologia (Clica aquí per veure informació Telenotícies)   


Un cop acabada la manifestació, un grup d'antifeixistes ha intentat acostar-se al local, però la policia ho ha impedit i els ha seguit camí del Clot. Els mossos han fet sis identificacions, els ha tingut estona cara la paret retinguts, i ha detingut dos joves que han estat posats en llibertat cap a les 20,30.   Aquestes detencions no tindrien relació amb l'autoria de les agressions al regidor de PxC i membre de Tramuntana, (clica aquí)Alberto Sánchez. 
Josep Anglada ahir des del seu twitter m'involucrava en aquesta agressió, en dir que l'havien fet amics meus  (clica aquí) si bé després el va esborrar, i he rebut al bloc mails que em responsabilitzen moralment d'aquesta agressió que jo vaig condemnar des del primer moment i així li vaig expressar al regidor.

 Creuant la Meridiana.

 Carrer Rogent

Pel carrer Mallorca

  Desplegament de la Brigada Mòbil al carrer Independència

          Rosa Toran, d'Amical Mauthausen llegeix el manifest.

Pel carrer Rogent

Final de la manifestació al Mercat Sagrada Família

Els mossos quan s'acosten un grup que voldria arribar al local

David Karbala, d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

La manifestació (al fons) passa per Mallorca Independència. Els mossos vigilen prop de Centre Social Tramuntana

DISSABTE, MANIFESTACIÓ CONTRA EL CENTRE MILITIA-TRAMUNTANA

Per aquest dissabte 5 de maig a les 11 s’ha convocat la manifestació pel tancament del Casal o Centre Social Tramuntana, inicialment dit Centre Social Militia. El centre és va inaugurar a mitjans de gener i no es va conèixer la seva ubicació fins el mes de març. El 31 de març es va convocar des d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme i associacions del barri una cassolada a la placeta que hi ha pocs metres, i una vintena de membres de Tramuntana sortiren amb màscares ballant una canço de Hard Bass.

            Tramuntana ha anat normalitzant la seva situació i va obrir un blog a començaments d’abril http://www.casaltramuntana.org/ (clica). La primera entrada que hi van penjar va de del Proyecto Impulso, que es va presentar a Castelló el mateixos dies que Militia  (Clica aquí, explico inaguracions i què és Impulso)amb la participació d’Enric Ravello, responsable de Relacions Internacional de PxC, però que hi parlava com associació Genos-Revista Europae, i els neofeixistes italians Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma i del Blocco Studiantesco, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini” que presentava un llibre. 

            La següent entrada al blog va ser una explicació de què és Tramuntana que reprodueixo aquí:

¿Que es el Casal Tramuntana?

Pregunta mil veces realizada y de muy difícil respuesta. De difícil respuesta, porque al igual que nosotros no queremos juzgar a nadie por lo que dice ser, algo que siempre queda adornado con palabras grandilocuentes, nos gusta juzgar por lo que hacen, y pedimos lo mismo para nosotros. De aquí nace una máxima universal, y aplicable para todos, SOMOS LO QUE HACEMOS.

¿Que somos? ¿Que hacemos?

Ahora mismo, somos un puñado de jóvenes (y algunos no tan jóvenes) identitarios, inconformistas, y con inquietudes sociales, culturales y políticas. Gente joven, disidente del sistema y la modernidad actual, que nos oponemos al fenómeno de la globalización, al salvaje capitalismo y a la destrucción de nuestra identidad como pueblo en todos sus aspectos, gente que ama a su tierra y a sus raíces sin complejos, y que se siente orgullosa de defender ciertos valores, que lejos de pensar que estén caducos pensamos que son eternos.
En nuestro corto periodo de vida (poco más de 3 meses) hemos realizado multitud de actividades; se han realizado varias conferencias, alguna charla-debate, concursos gastronómicos, exposiciones fotográficas, fiestas temáticas, salidas a la naturaleza y alguna competición deportiva.

¿Que queremos ser?

Queremos ser un punto de encuentro, un lugar de referencia para gente que comparta inquietudes y valores similares. Un espacio donde pueda florecer un tejido social y sea epicentro de la comunidad identitaria.

Queremos ser un centro social alternativo, un lugar donde tenga cabida la cultura disidente. Un espacio verdaderamente libre donde realizar debates y traer conferenciantes que expongan sus ideas y sus opiniones con total libertad, más allá del yugo del pensamiento imperante y los convencionalismos de lo políticamente correcto.

Queremos pensar y diseñar nosotros el mundo que queremos, no el que nos viene impuesto por la modernidad actual. Damos también por zanjado todo debate histórico, dentro del respeto y las lecciones que nos ha legado, nos sentimos libres de cualquier atadura y de cualquier movimiento histórico, para proyectar libremente el mundo que queremos.
Queremos ser un medio para propagar la cultura identitaria, un punto de encuentro donde pueda germinar tanto el debate, como el desarrollo y la creatividad de una cultura alternativa y disidente a la actualmente imperante, y dónde todo el mundo pueda disfrutar de ella.
Queremos fomentar esta cultura alternativa, a través de todo tipo de actividades; lúdicas, deportivas, artísticas, etc...

Queremos articular y ofrecer una alternativa real al sistema actual, al que consideramos pusilánime, anti-social, repulsivo e injusto.

Queremos cambiar el mundo, dejar nuestra huella, no nos gusta el rumbo actual, y no nos conformamos con teorizar y mantener una actitud contemplativa ante la deriva actual, tenemos un espíritu vital, alegre y combativo, y con ese espíritu queremos ser motor de cambio.
Queremos implicarnos en los problemas sociales de nuestro pueblo, de una forma activa, denunciando a los responsables de los problemas, ofreciendo una alternativa, y realizando acciones solidarias.

Queremos que España brille más que nunca, que se imponga la justicia social frente a las desigualdades que propicia el sistema actual, que conserve su identidad, y la personalidad rica y diversa de Las Españas, y que su herencia no se diluya ni por el bombardeo cultural de la potencia de turno gobernante, ni por los flujos migratorios impulsados por el sistema capitalista globalizante.

                                        

            A continuació hi havia una entrada sobre el blog El Aventino on es penjaven fotos de l’interior del local. Aquest blog té fotos de José Antonio Primo de Rivera i de l’oficial belga de les SS, Leon Degrelle, que Franco va protegir i va viure a Espanya fins la seva mort el 1994. També té la convocatòria de l’acte d’aquest Dos de Mayo (El Pueblo se levanta) del MSR.

            Després tenen un convocatòria, diuen, oberta als veïns, d’una xocolatada i festa que es va celebrar el 14 d’abril, i mostren fotos de la mateixa. El 21 d’abril fan una conferència "Por un obrerismo identitario” en la que es parla de “la llegada del último estadio de capitalismo y la globalización...” i defineixen la immigració “como un arma de coacción social cuya finalidad es generar bolsas de parados que limiten la fuerza de los obreros”.

            A Continuació hi ha un post del blog “Identitarios” sota una foto de l’estàtua de Don Pelayo. Aquest blog té links de Libertad Pedro Varela. Tramuntana també anuncia una exposició que s’hi fa de fotos de Zimbawe, un post de solidaritat amb els serbis de Kosovo, un de Feliç Sant Jordi i un del II Torneo de Fútbol Sala "Timbaler del Bruc" que es va fer el dissabte passat. Timbaler del Bruc és el nom de l’associació que es va crear el 1999 des del Moviment Patriòtic Català, i em consta que gent d’aquesta associació pertanyen ara o freqüenten Tramuntana.  L’últim post és del 1 de maig, és del blog Area Identitaria, que anuncia el llibre “Esparta y su ley” d’Eduardo Velasco i pròleg d’Olegario de las Heras (pseudònim de S d A), Director de la revista Europae de l’associació Genos.
Jo he parlat amb diferents membres de Tramuntana, però ningú ho ha fet com a portaveu ni dirigent del local. L'agència EFE ha aconseguit fer una entrevista telèfonica amb una persona que parla en nom del casal i difondrà demà un reportatge sobre el local. 

Continuaré parlant de Tramunata els propers dies. Demà s’ha convocat una roda de premsa:

Convocatòria de roda de premsa
3 de maig a les 12h al Centre Cultural La Farinera del Clot

Nombroses entitats signen el manifest “No volem feixistes al Clot, a Barcelona ni enlloc” i convoquen una manifestació unitària el dia 5 de maig pel tancament del centre nazi ‘Tramuntana’.
Barcelona, 27 d’abril de 2012.- Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) convoca una roda de premsa el dia 3 de maig a les 12h al Centre Cultural La Farinera del Clot (Gran Via de les Corts Catalanes, 837) per donar a conèixer el manifest signat per nombroses entitats de tota Catalunya “No volem feixistes al Clot, a Barcelona, ni enlloc! Tanquem el centre social nazi!”.
La roda de premsa comptarà també amb les intervencions de portaveus de SOS Racisme, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i dels col·lectius socials i veïnals del barri del Clot-Camp de l’Arpa. Es presentarà així mateix la convocatòria de una manifestació ciutadana ampla i unitària el dissabte 5 de maig, a les 11h, a la Plaça del Mercat del Clot.
Des del passat mes de gener, funciona al barri del Clot-Camp de l’Arpa de Barcelona un ‘centre social’ de clara orientació feixista – el Casal Tramuntana – ubicat al C/ Independència 333. El local s’inspira directament en Casa Pound, vinculada a un corrent del feixisme italià associat amb atemptats terroristes i que admira Mussolini. Casa Pound es dedica a captar joves mitjançant una oferta de música, beguda, activitats esportives, etc. Ara aquest local intenta aplicar la mateixa estratègia al barri del Clot i, de la mateixa manera que van fer els nazis – abans que Hitler pugés al poder i arribés a acords amb els grans empresaris -, fa servir d’una imatge suposadament crítica amb el sistema per captar gent jove descontenta. Hi ha evidències així mateix, que aquest centre social nazi l’impulsen dirigents de Plataforma per Catalunya.
L’experiència prèvia demostra que la ubicació de centres d’aquest tipus fa augmentar de forma alarmat la violència feixista i racista. A la ciutat de Londres, mentre existia un centre feixista al municipi de Greenwinch, els atacs racistes a la zona van pujar en un 210%. A Florència, Itàlia, Gianluca Casseri, simpatitzant de Casa Pound, va cometre un doble assassinat racista el passat 13 de desembre.
Si amb el creixement de Casa Pound a Itàlia, ja s’han produït els primers assassinats, entre altres actes violents, UCFR i les entitats signants consideren que no es pot permetre que el feixisme arreli “ni al Clot, ni a Barcelona, ni enlloc”.

Conovoquen:
Acció Escolta de Catalunya
Agrupament Escolta i Guia Rudyard Kipling
Aixada, Associació per a la Difusió d'un Consum Crític
Amical de Mauthausen
Assemblea local d'Endavant (OSAN) al Clot i el Poblenou
Assemblea de

TRAMUNTANA (ABANS MILITIA) NEGA SER RACISTA I XENÒFOBA I DIU SER INDEPENDENT DE PxC

COMUNICADO DEL CASAL TRAMUNTANA ANTE LAS FALSAS INFORMACIONES APARECIDAS EN DIFERENTES MEDIOS.                             

Ante las manipulaciones y tergiversaciones aparecidas en determinados medios de comunicación y ante los ataques mediáticos por parte de la extrema izquierda violenta, intolerante e inquisitorial, el Casal Tramuntana quiere exponer los siguientes puntos ante la opinión pública:


- El Casal Tramuntana es una asociación legalmente constituida, y todas las actividades realizadas se han realizado dentro del marco de la legalidad vigente.


-Nuestra asociación no es ni racista, ni xenófoba, ni violenta. El Casal Tramuntana denuncia la globalización y la mundialización como los agentes destructores de todos los pueblos e identidades del mundo. Proceso al que nos oponemos firmemente desde nuestras posiciones identitarias y de defensa de la identidad de todos los pueblos. En este sentido condenamos cualquier actitud racista y xenófoba.


-El Casal Tramuntana tiene un carácter eminentemente social, de denuncia de los desequilibrios producidos por el capitalismo liberal y de defensa de los derechos sociales de las clases más desfavorecidas.


-El Casal Tramuntana tiene una actividad fundamentalmente cultural, organizando periódicamente conferencias, en la que participan personas de diversas procedencias políticas, todos ellos con libertad absoluta para exponer sus puntos de vista, dentro de la cultura del debate y la tolerancia ideológica.


-El Casal Tramuntana ha realizado hasta día de hoy multitud de actividades culturales, deportivas y sociales, todas ellas desarrollándose con absoluta normalidad y sin el mínimo conato de violencia o racismo del que nos acusan sin ninguna prueba extremistas de izquierda y ciertos medios.


-El Casal Tramuntana se declara absolutamente independiente de cualquier partido político.


-El Casal Tramuntana seguirá adelante con su proyecto, realizando actividades culturales, sociales, deportivas y solidarias, y con su compromiso de luchar por un mundo mejor y más justo, oponiéndonos a las mentiras, el odio ciego, la manipulación, el hostigamiento y las amenazas que constantemente lanzan colectivos extremistas de izquierda contra todo aquel que piensa de forma diferente a ellos.


-El Casal Tramuntana estudiará emprender acciones legales contra quienes mientan, tergiversen o lancen calumnias sobre nuestra organización o cualquiera de sus miembros.

Barcelona, 20 de marzo de 2012

--------------------------------------

ALGUNES REFLEXIONS MEVES

 Davant d'aquest comunicat voldria dir que certament totes les associacions que compleixin la llei i no facin cap delicte tipificat en els articles 510 (incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de raça, religió, origen, sexe...) i 607 (rehabilitació de règims genocides i justificació del genocidi) tenen dret a existir i a actuar. Penso que el nom que es va tria "Militia" i el perfil de les dues persones que havien de venir d'Itàlia,Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980, fa que tingui els meus dubtes sobre la ideologia d'aquesta associació. Però és cert que aquestes dues persones, sigui quin sigui el seu passat, actuen avui a Itàlia dins de la legalitat. 

I pel que fa al ponent espanyol que havia d'intervenir a l'acte d'inaguració de gener, Enrique Ravello,  responsable de Relacions Internacionals de PxC, havia de parlar com a dirigent de l'associació cultural Genos, que edita la revista Europae (clica). I si mirem els qui escriuen a la mateixa, hi trobem alguna persona de l'antiga extremadreta negacionista, revisionista o minimitzadora de l'Holocaust. Certament el Tribunal Constitucional amb la sentència 235/2007 (clica)   va despenalitzar la negació del mateix. Despenalització que que jo vaig criticar i lamentar (clica) .

                  Iannone i Adinolfi

              

Pel que fa a la independència respecte a partits polítics, és un fet que Ravello és dirigent de PxC i les persones que van gestionar el lloguer del local estaven a la llista de PxC de L'Hospitalet, un dels quals és regidor. Potser sí que hi ha gent d'altres partits, però no em consta tret de l'ex candidat de la Falange Jorge Buxadé que va fer una conferència en el local (clica)   sobre la moralitat del sistema de partits. (Veure comentari de Buxadé sobre l'acte)

Reconeixent el dret a existir de qualsevol associació que respecti els drets humans i el marc legal, mostro només un dubte moral sobre el model que inspira al Casal Tramuntana. El model que tenen és la Casa Pound de Roma. Té aquest nom en memòria de Ezra Pound (clica), un escriptor nord-americà que estigué al costat d'Alemanya i Itàlia durant la Segona Guerra Mundial i feia propaganda en anglès en favor de l'Eix. I és aquí, on, sense qüestionar el dret de tothom a formar una associació cultural, mostro els meus dubtes: Em costa entendre que un intellectual americà pensés -durant la guerra i després de la guerra, quan es van conèixer moltes  coses-  que els joves americans que van morir a Normandia lluitessin en el bàndol equivocat.  Però acceptar qui pensa diferent forma part de la grandesa de la democràcia.
-------------------------
 NOU COMUNICAT DE CASAL TRAMUNTANA

Comunicat del Casal Tramuntana davant las falses acusacions sobre la nostra associació(21 de març de 2012)

Representants del Casal Tramuntana van exposar la seva problemàtica davant del president del Districte de Sant Martí, el senyor Eduard Freixedes i davant tot el Consell municipal del Districte de Sant Martí.

Davant les falses acusacions que grups violents i d’extrema esquerra com Unitat contra el Feixisme i el Racisme han fet sobre la nostra associació a entitats veïnals i d’altres associacions, ens hem vist obligats a recórrer a la màxima institució del districte per denunciar la persecució i agressions que ha patit tant el local com algun membre de l’associació.

En resposta a la presidenta d’una Associació de veïns del Clot, que comentava que membres d’ UCFR volen fer accions contra un centre q anomenen “nazi”, sense cap tipus de prova, ubicat al carrer Independència, tant Guardia Urbana com Mossos d’Esquadra han remarcat que tenen constància que el Casal Tramuntana està des de finals de Gener i que no tenen constància de cap queixa dels veïns i que des de la mateixa associació s’havia donat un pas per a la tranquil·litat dels veïns, comunicant la ubicació del local i invitant a Mossos d’Escuadra a accedir-hi, cosa que van fer: “Aquest pas diu molt en el seu favor” va comentar Guardia Urbana

Des de el Casal Tramuntana estem satisfets amb  la intervenció tant de Guardia Urbana com de Mossos d’Escuadra, així com la del Senyor Freixedes que ens ha donat l’oportunitat de defensar-nos públicament. Així mateix tornem a reiterar que s’estan estudiant les mesures legals a prendre contra varis “mitjans de comunicació” per la mala fe informativa i manipulació de la informació sobre la nostra Associació, així com a tota persona o grup de persones que tractin de desprestigiar-nos amb mentides i falsetats.

També es denunciarà a l’associació Unitat Contra el Feixisme i el Racisme per calumnies i a qualsevol dels seus membres (molts dels quals imputats en processos judicials) si continuen amb aquesta campanya de difamació o si promouen qualsevol acte que pugui tenir conseqüències per la integritat del local de l’associació o de qualsevol dels seus integrants.

Des de el Casal Tramuntana volem mostrar el nostre rebuig a les informacions que han aparegut darrerament a “mitjans de comunicació” d’àmbit local com BTV, a qui instem a contrastar les informacions abans d’emetre-les; així com d’altres “mitjans de comunicació” que en absolut han contrastat les informacions, encara que degut a la seva línea ideològica tampoc ho esperàvem. Per aquest motiu convidem a qualsevol persona o mitjà de comunicació que vingui de bona fe a interessar-se per les activitats de l’associació a que contacti amb nosaltres i explicar-li el que desitgi.

Atentament

Casal Tramuntana

MILITIA, ARA CASAL TRAMUNTANA ÉS AL CLOT-CAMP DE L’ARPA, PARLO AMB ELLS

Després de dos mesos de tota mena d’especulacions, fa uns dies vaig saber on està ubicat el Centre Militia, ara dit Casal Tramuntana, que es va inaugurar el passat dia 14 de gener. És al carrer Independència 333, una adreça del Clot-Camp de l’Arpa que ja voldrien per ells moltes associacions independentistes. I malgrat que es va dir que s’havien suspès els actes d’inauguració del 15 de gener, anunciats al facebook, sí que es van celebrar, però el dia abans, amb la participiacó de 150 persones, segons unes fons, i de només 50, segons altres. Jo m'inclino per creure que van ser poc més de 50.

A la inauguració hi havia de participar, juntament amb Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, dos membres del neofeixisme italià, Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma i del Blocco Studiantesco, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980 que va costa la vida a 80 persones. 

                           

                                     Interior del local

            El Centre Militia voldria emular l’experiència de la Casa Pound de Roma que lidera una xarxa de vint centres socials i esportius arreu d’Itàlia. Tenen una emissora de ràdio, una TV, revistes, quinze llibreries i bars a Roma, Perugia, Padua, Parma, Crotone, Nàpols i altres ciutats. La Casa Pound agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Ezra Pound que el 1939 decidí afincar-se a Itàlia i des d’allà treballava i posava la veu a les emissions en anglès de les ràdio italiana i alemanya, en favor de l’Eix. Fan tasques socials com la de rehabilitació d'habitages per famílies amb dificultats econòmiques i ofereixen, sobretot, -penso que és el més important- una forta cohesió grupal als joves i no tan joves que s'hi impliquen. Joves que no els agrada el sistema econòmic i polític, i canalitzen el seu descontent a l'extrema dreta social revolucionària. Gianluca Iannone sempre repeteix que no és racista, només identari, “0% Racisme, 100 % Identitat” és un dels seus lemes i diu que participen en projectes de cooperació a Kenya, Birmània i Kosovo, a part dels que faria a Itàlia. Tot i això diu que impulsa el feixisme del Tercer Mil.lenni.  

                                Gianluca Iannone, a dalt i Gabriele Adinolfi, a baix

              El passat 13 de desembre Gianluca Casseri, un jove militant de la Casa Pound va assassinar dos immigrants senegalesos a Florència, i tot seguit es va suïcidar. Llavors, davant les acusacions que es van abocar cap a la Casa Pound per incitar a l’odi racial i la violència, Iannone va declarar que no era un militant sinó, només un simpatitzant, i va condemnar el crim. Un mes més tard Gianluca Iannone seria detingut per la seva implicació en un tiroteig, si bé la causa no està tancada i quedà en llibertat, fet que va impedir que vingués a Barcelona.

                                             

            La inauguració a Barcelona s’havia anunciat per Facebook on es va penjar a més del cartell, una foto en la que sortia el regidor de PxC de L’Hospitalet, Alberto Sánchez. Sánchez que, com altres membres de PxC, com David Parada, van posar a l’event de Facebook que hi assistirien. Llavors Josep Anglada va desautoritzar a Ravello i va dir que si regidors de PxC hi acudien, era a títol personal. Iniciativa per Catalunya va fer una primera pregunta al Conseller Felip Puig sobre aquest centre i la seva legalitat i la propera setmana en farà una altra.

                                            Enrique Ravello, amb ulleres, a un acte de PxC

            Malgrat que la revista Directa va publicar que es trobava en uns baixos del barri de Can Serra de L’Hospitalet, realment és a un entresol del carrer Independència al Clot-Camp de l’Arpa, prop de l’Hospital de Sant Pau i l’antiga fàbrica Damm.

            El local de 190 metres quadrats el va gestionar el regidor de PxC de L’Hospitalet, Alberto Sánchez, si bé va a nom de la número 10 de la llista de L’Hospitalet, Rebeca Berenguer. S'hi accedeix per una porta independent a la de l’escala de veïns. És una finca amb dos edificis que donen a dos carrers diferents. Els dos edificis comparteixen una terrassa amb piscina al pati de mançana. I el local té unes finestres que donen al pati de la piscina comunitari, que sovint obren per ventilar. Allà hi van instal·lar una antena parabòlica sense permís de la comunitat, fet que va generar malestar. Alguns veïns de les dues finques i d’algun establiment proper ja es van adonar de la peculiaritat d’aquesta associació cultural, i algun veí es va queixar també pels crits que se senten quan juga el Madrid i l’Espanyol.

                                                   
 Interior del local i porta del carrer

            Des del pati comunitari, si les finestres són obertes, es veuen les banderes que hi ha penjades, les taules i el futbolí.

            El local es va llogar al desembre, signant el contracte Berenguer, si bé van dir que eren una associació cultural d’un tipus diferent al que és realment. Paguen 700 euros al mes que són ingressats per separat (350 i 350) a les dues societats propietaries.

                       Quins actes expliquen han fet?

He tingut accés a les convocatòries d’alguns dels seus últims actes. Així en divendres 3 de febrer l’advocat Jorge Buxadé, que va ocupar el 1995 el setè lloc a la llista de Falange Española de la Jons a les eleccions municipals de Tarragona, i el 1996 el vuitè a la llista per Barcelona, i que com advocat de l’Estat va recórrer la consulta independentista d’Arenys de Munt, va fer una conferència, tal com anuncia ell en el seu blog:

Febrero 3, 2012, Esta noche,

Un muy buen amigo, hombre tranquilo y elegante, veraneante de l’Emporda, ese pedazo de Cataluña que abre las entrañas de España a Europa, catalán de sentimiento, español de vocación, que es como se es de veras español, me traslado la invitación para esta noche conferenciar a un grupo de jóvenes y quizás no tan jóvenes sobre alguna cuestión de carácter político.

Así que ahí voy yo, armado con mi ignorancia y unas cuantas consideraciones siempre tomadas de otros, mas sabios, a disertar sucintamente sobre los elementos o fundamentos Morales del sistema de partidos.

Para el que quiera y pueda a las 20 horas en calle Independencia 333 de Barcelona.

Gracias por adelantado a los que han cometido el desatino de invitarme y perdón igualmente por adelantado.

Saludos invernales  

 Jorge Buxadé

            El dissabte 25 de febrer van organitzar un torneig de joc “Evolution Soccer de la Play3" en el local. El diumenge 26 va fer una sortida a la Fageda d’en Jordà a Olot, sortint en diversos cotxes del del local a les 8 del matí.

El passat dissabte, 3 de març a les 11 van fer torneig de bàsquet 3x3 fora del local. I des del 2 de març mostren una exposició d’una fotògrafa barcelonina sobre la Setmana Santa sevillana, cosa que no vol dir, segons Rebeca Berenguer, que siguin cristians, donat que aquí hi gent que es creient i gent que és atea.

            Ahir el vespre, juntament amb Bertan Cazorla, de l’Agència Catalana de Notícies, vaig poder conversar amb Rebeca Berenguer i un altre membre de l’associació que va demanar que no es digués el seu nom. És va queixar de la persecució que patien, van dir que només eren un centre cultural i que, certament, els hi agradaven algunes coses de la Casa Pound: El treball cultural, les accions de solidaritat, la tasca identitària o la pràctica d’esport. No va negar les seves idees identitàries, però van dir que rebutjaven la defensa de la violència que podia haver fet la Casa Pound. De tota manera “si t’ataquen a tu o al teu fill, o al teu col·lectiu, com podia haver passat el 15-M, t’has de defensar, no?” va dir el membre de Tramuntana que acompanyava a Berenguer. Berenguer va dir que la Casa Pound era un moviment pacífic d’autoajuda de gent, molts en atur i amb necessitats. VAN RECALCAR QUE ELLS NO ES FICAVEN AMB NINGÚ, NO VOLIEN PROBLEMES, VAN DIR TAMBÉ HI VAN PERSONES AMB NENS PETITS I DONES EMBARASSADES  I QUE NO VOLIEN QUE ES FES RES QUE POGUÉS MOLESTAR ALS VEÏNS.

            Berenguer va reconèixer que les coses potser no havien començat bé, ella hagués preferit dir-li Identitaria, enlloc de Militia, però per votació es va triar Militia. Ara s’ha canviat el nom pel de Casal Tramuntana. Berenguer va voler desvincular PxC de la iniciativa i va reconèixer que l’impulsaven persones externes de PxC, algunes de l’àrea metropolitana, altres de municipis com El Vendrell

                 Alberto Sánchez, a la dreta, amb l'altre regidor de L'Hospitalet

Com jo he declarat a l’Agència Catalana de Notícies, que aquest matí ha donat informació gràfica d’aquest local, si només fos un centre social que aglutinés joves de l’extremadreta identària o neofeixista, per actes culturals o esportius, ens agradi o no les seves idees, estan dins del marc legal. Una altra cosa seria que això fos una manera d’aglutinar joves que fossin una cantera de militants de Plataforma per Catalunya però, també, seria legal. El que sí és cert és que PxC,  que va tenir bons resultats a les passades eleccions municipals a certs municipis del cinturó barceloní, no ha aconseguit arrelar a la capital de Catalunya. Personalment jo crec que aquí es juntarien dos interessos: el d'unes persones que volen potenciar un projecte com el de la Casa Pound per estendre el seu espai social, polític i cultural, i per altre ja li va bé a grups com Plataforma, que es creï una xarxa social per aquesta base de joves antisitema.

Per més  que Josep Anglada digui que no en sap res i desautoritzés a Ravello, i tot seguit digués que si hi anaven regidors de PxC, ho feien a títol individual, el que es cert és que encara que no parteixi de la direcció de PxC (Anglada a Vic), hi ha regidors i militants de PxC, que són els qui porten el vot de l’Àrea Metropolitana i altres ciutats a PxC, que estan implicats en el projecte. Regidors i militants que es van sentir molt molestos pels escàndols legals i judicials que es va veure implicat PxC a Vic durant la campanya de les eleccions general. Ningú qüestiona el lideratge d’Anglada, però el fet ara no hi hagi eleccions a la vista dóna un temps per consolidar tant la presència als municipis amb el treball als ajuntaments, com a nivell de base social, com podria ser el projecte de Militia, Casal Tramuntana.       
            Vídeo amb opinions meves a l'Agència Catalana de Notícies  
            Més informació, Agència Catalana de Notícies           

                 L’acte sí és va fer a Castelló el dia 14 de gener al matí.

L’acte sí que es va fer a Castelló, en un local municipal, i si bé no vindria Gianluca Iannone, sí que hi seria Gabriele Adinolfi. També hi va parlar Enrique Ravello. La regidora d’IU de Castelló, Carme Carreras denunciaria la col·laboració de l’Ajuntament en aquest acte i reconeixeria que l’ultra dreta s’organitzava a Castelló per mitjà de l’anomenat “Proyecto Impulso” 

                                                        Acte a Castelló amb Ravello parlant

A la seva web i al seu facebook trobem la crònica de l’acte a Castelló:

14 de Enero. Castellón. 10 de la mañana. Coches aparcando. Gente llegando con una sonrisa. Desde todas partes de España y, sobre todo, desde Castellón. Unos presentándose, otros ultimando los preparativos, muchos preguntándose cómo no nos habían conocido antes. Abiertas de par en par las puertas de Zona Cero, sede social de Impulso y un verdadero espacio de libertad al que no tiene acceso el autor...itarismo municipal. Sin censuras, sin mentiras, sin ostracismo. Con mucha ilusión. Todo preparado para presentar oficialmente Impulso en el marco del acto ‘Pensamiento y Acción’, tal y como estaba previsto.

Sobre las once y media de la mañana, cerca de cien personas se acomodan en Zona Cero y da comienzo la presentación del acto a cargo de los responsables de Impulso dando las gracias a todos aquellos que nos han mostrado su apoyo y colaboración y explicando brevemente los imprevistos surgidos en los últimos días. A continuación, se presenta el acto y damos paso a la primera intervención.

Enrique Ravello toma la palabra. Miembro de la Asociación Genos y colaborador de la revista Europae. Ravello empieza con una pequeña explicación de la actual crisis financiera, haciendo especial referencia al vampirismo de las agencias de rating. Orienta su intervención desde una perspectiva geopolítica, insistiendo en la necesidad de una Europa fuerte y soberana capaz de hacer frente a la finanza golpista que desprecia la soberanía popular y las democracias europeas. Finalmente, relaciona la teoría del fin de la Historia de Francis Fukuyama con la argumentación del ‘choque de las civilizaciones’ para desmitificar ambas incontestablemente.

Seguidamente, Gabriele Adinolfi coge el relevo de la mano de otro miembro de la asociación Genos para presentar por primera vez en España su libro Tortuga, l’isola che (non) c’è [Tortuga, la isla que (no) existe], editado recientemente en su edición castellana. Tortuga se presenta como una colección de pensamientos no conformes y descripciones imprescindibles para un espíritu crítico, una réplica a lo políticamente incorrecto. Tortuga, dedicada todos los hombres a quienes ninguna cadena arrebatará jamás la libertad. Tortuga es la isla de los corsarios, donde durante mucho tiempo se estableció, se consolidó y se mantuvo firme e independiente una estirpe de hombres aventureros y libres, una isla que (no) existe de verdad.

Tras su intervención, nos desplazamos a una cafetería cercana para comer y retomamos el acto sobre las cinco de la tarde. Gabriele Adinolfi nos pone al corriente de la actual situación en Italia, desmintiendo las falsas informaciones aparecidas en prensa. Los responsables de Impulso, por su parte, exponen los problemas surgidos en los últimos días. En primer lugar, hablan de las denuncias presentadas ante la policía en relación con varios ataques sufridos en Zona Cero perpetrados por grupos de delincuentes pro-banca, molestos por las acciones llevadas a cabo dentro de la campaña contra la emergencia habitacional. A continuación, hacen referencia a las falsas informaciones y calumnias aparecidas en prensa, y a las acciones legales emprendidas por parte de Impulso en ese aspecto. Finalmente, dejan constancia del atropello hacia el derecho constitucional de libertad de expresión encabezado por el Alcalde de Castellón, Alfonso Bataller, haciendo una exposición de los hechos y de las medidas legales tomadas al respecto.

Por último, tiene lugar la presentación de Sorpasso Neuronico a cargo de los responsables de Impulso y contando con la presencia del autor. Texto imprescindible para todos aquellos que aspiran a construir el futuro, un ensayo lleno de críticas constructivas e ideas nuevas.
Como colofón, llega por fin la parte central del acto: la presentación oficial de Proyecto Impulso.
Impulso no forma parte de ningún partido político, es una asociación.
Impulso no cabe dentro de ninguna definición política, se define por sus acciones.
Impulso no promete nada, pero aspira a todo.

Impulso no habla, hace.

Impulso está compuesto por jóvenes inconformistas que tienen mucho que decir, y lo dicen sin dejarse amedrentar por las presiones políticas o mediáticas.

Impulso es una asociación, un proyecto y un sentimiento.

       Es va desconvocar l’acte a Sevilla, però penso que sí es va fer

A Sevilla l’acte s’havia de fer el dia 27 de gener, però després de les denúncies de col·lectius socials, la convocatòria d’una manifestació en contra i la demanada del PSOE al Delegat del Govern perquè prohibís l’acte,  el col·lectiu ciutadà d'Amics de Casa Pound a Sevilla va anunciar que cancel·lava la trobada "privada" amb el president de l'associació de promoció social Casa Pound Itàlia, Gianluca Iannone, davant la "desproporcionada reacció injustificada" i davant el "temor per la integritat física "del propi Iannone i dels participants en la trobada.

   En una nota a la premsa, aquest col·lectiu assenyalà que havia decidit cancel·lar el viatge i la xerrada de Iannone a Sevilla i posposar-la per a una altra data futura.
   "Condemnem el racisme, la xenofòbia i la homofòbia, però també reivindiquem la llibertat d'expressió i de reunió, i creiem que les manifestacions d'associacions i col · lectius d'immigrants en els últims dies, tot i que tenen el seu legítim dret, no haurien d'anar contra un acte privat, pacífic, i en el qual en cap moment es farà apologia de res il · legal o ofensiu contra res ni ningú "

            Després d'insistir en el respecte pels valors democràtics, els organitzadors repetiren que la Casa Pound Itàlia “es relaciona amb la promoció social i el voluntariat de joves en tasques d'assistència humanitària internacional i lamenta les "innombrables falsedats" abocades, indicant que Iannone "no han estat acusats mai per delictes de racisme, xenofòbia o homofòbia, ni ha estat involucrat en tirotejos”  
Malgrat l'anunci que no es faria, crec que sí es va fer en un altre local amb la participació de Iannone.  
La trobada "privada" amb el president de Casa Pound Itàlia va ser difós a través de xarxes socials a socis i simpatitzants mitjançant unes invitacions, que "van ser extretes de les xarxes socials i publicades en diversos blog sense consentiment". Després de tenir coneixement, el col · lectiu va demanar la retirada, ja que pretenia que assistissin "només persones convidades expressament, pel que no es volia publicitat més enllà" del seu propi perfil de Facebook, restringit a socis i simpatitzants.

La Plataforma Sevilla Plural, sorgida a través de les xarxes socials arran de conèixer-se que a Sevilla s'havia de celebrar una trobada de la "ultradreta europea" va celebrar una manifestació el mateix 28 de gener per la tarda, tot demanat que calia "evitar qualsevol confrontació i donar una resposta pacífica i massiva per part dels ciutadans", a la vegada que demanava a la Fiscalia que actués per si l’acte constituïa algun delicte.Veure enllaç, mani Sevilla, clica

                                          La Casa Pound a Roma