Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tecla Sala. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tecla Sala. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 d’abril del 2013

A LA TROBADA D'AUTORS LOCALS I DE LLIBRES DE L'HOSPITALET AL TECLA SALA.

Avui he assistit a la trobada d'autors locals i/o de llibres de L'Hospitalet de Llobregat al Tecla Sala, on el documentalista i membre del Centre d'Estudis de L'Hospitalet ha presentat l'últim catàleg de llibres i autors locals "Ciutat plural llibres singulars. I era en la doble condició de persona que he treballat 22 de mestre a L'Hospitalet, autor de Xenofòbia a Catalunya que tracta de la gestió de la immigració a llocs com L'Hospitalet on aquest fenomen ha significat un canvi social i demogràfic important i de l'ascens del discurs xenòfob també a L'Hospitalet on PxC té dos regidors. I també com autor d'una novel·la que transcorre a L'Hospitalet i al municipi imaginari de Puig d'Empordà, llibre al que s'ha referit Carles Ferrer. Han intervingut l'alcaldessa, Núria Marín, el regidor de cultura, Jaume Graells, Gemma Isern, de la Xarxa de Biblioteques i Carles Ferrer.
Dimarts, dia de Sant Jordi signaré llibres de 6 a 7 de la tarda a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet a la Rambla Just Oliveres, escenari de la novel·la, just on l'Andreu, el carter, localitza i segueix a l'Olga. L'acte s'ha fet a la biblioteca i centre cultural Tecla Sala, escenari també de la novel·la.


L'alcaldessa, Núria Marín, i el regidor de Cultura, Jaume Graells.

Carles Ferrer, Jaume Graells i Gemma Isern.


Foto dels autors locals
Llegir més informació a L'Hospitalet digital
Fragment que de la novel·la en que el carter segueix l'Olga des de la Rambla fins el gimnàs proper al Tecla Sala:        
L’endemà en plegar em vaig plantar caminant al bar de davant de casa seva. Es va fer esperar més de dues hores, i a dos quarts de sis, quan ja em començava a desesperar, sortia amb pas lleuger i cara alegre del portal, en direcció a la Rambla que enfilava cap avall. Era més grassoneta del que m’havia semblat ahir. Texans, sabatilles blanques d’esports, i la mateixa caçadora negra i una bossa d’esports. Lluïa uns bonics i arrissats cabells negres, llavis pintats de magenta, però de quin color eren els ulls? 

            Ella anava pel passeig central i jo la seguia a uns metres per la vorera del lateral esquerre. De sobte, es va aturar al quiosc de flors i, dissimulant, em vaig quedar clavat davant d’un aparador tot atent al vidre que em feia de mirall. Ella es girà cap a mi. S’havia adonat que la seguia?  Al cap d’uns instants continuà Rambla avall i agafà el passatge de la Pau fins la plaça de la Font del Repartidor, aquella font de quatre aixetes i quatre piques als peus d’una estreta torre de més de 10 metres. Ella donà la volta a la plaça i s’aturà davant d’un bar com si busqués alguna cosa a les butxaques. Era a al costat de l’oficina central de Correus de L’Hospitalet. Anava a tirar a la bústia una nova carta per l’Andreu? De sobte em va venir la por de ser descobert. I si en aquell moment sortia algun company del torn de tarda i em saludava o em preguntava amb un crit, “Joan què fas per aquí?” Neguitós em vaig mig amagar a l’altra banda de la torre de la font, de manera que veia l’Olga que continuava buscant alguna cosa a les butxaques. Vaig beure una mica d’aigua, esquitxant-me la camisa, i, en aixecar el cap, l’Olga ja no era allà.

Mentre em preguntava què feia ara, ella apareixia de darrera la torre de la font, amb un paper a la mà i tirava avall pel carrer Baró de Maldà, direcció la plaça de l’Ajuntament. La plaça estava força plena de gent, millor així! En passar per davant de l’Ajuntament el municipal que feia guàrdia a la porta la saludà i ella, sense aturar-se, li va respondre i, tot seguit, va girar a l’esquerra per Rossend Arús. Per un moment vaig pensar que es disposava a entrar a l’Ajuntament per la porta de l’edifici nou, però va continuar fins una botiga de roba del costat del Mercat. A la vorera de davant hi havia un bar i, sense pensar-m’ho, vaig demanar una cervesa. Quan només havia fet dos glops, l’Olga sortia, amb cara satisfeta amb la bossa d’una compra d’aquella botiga a la mà. Passà pel carrer de sota l’Ajuntament, agafà el carrer Major fins la Rambla, però enlloc de tirar amunt cap a casa continuà per Prat de la Riba uns deu minuts. L’excursió se m’estava fent pesada, vaig vèncer les tentacions de deixar-ho. Però la meva persitència es va veure recompensada quan, després de travessar tot el barri de Sant Josep, a cent metres de les dues vies de tren que tallen i divideixen L’Hospitalet, va entrar en un gimnàs. Dansa, aeròbic, gimnàstica, arts marcials i piscina, es llegia en el rètol de la porta. Era una nau industrial dels anys setanta que tenia un parking als baixos, i s’hi entrava per una porta i una escala lateral.

            Després de dubtar deu minuts, em vaig decidir

dimarts, 5 de febrer del 2013

DEMÀ ES PRESENTA "AMOR A LA CARTA" A L'HOSPITALET, entrevista L'Hdigital

"Amor a la carta" a L'Hospitalet i debat sobre xenofòbia


 Xavier Rius presenta la seva primera novel•la ambientada a la ciutat als anys 90


El periodista Xavier Rius presenta “Amor a la carta”, ambientada a L’Hospitalet dels anys 90, amb ingredients com l’amor, el maltractament o la pedofília com a rerefons. La biblioteca Tecla Sala acull aquest dimecres la presentació de la novel.la. Rius ha estat mestre durant més de 20 anys a una escola de la ciutat i ha parlat amb lhdigital (escolta l'entrevista íntegra pitjant la icone de la fotografia).
La novel•la té com a protagonista un carter, que reparteix al barri de Pubilla Cases i que acaba obrint unes cartes manuscrites per l’ Olga. Les cartes s’envien a l'Andreu a una adreça que ja no existeix.
Xavier Rius és mestre, escriptor i periodista especialitzat en el moviment migratori. Ja ha publicat anteriorment llibres com l’assaig “Xenofòbia a Catalunya”, però aquesta és la seva primera incursió en la novel•la de ficció.
Com et vas plantejar la història?
Fa anys que escric sobre la immigració, la seva gestió i el sorgiment de grups com Plataforma per Catalunya i feia temps que tenia ganes d’escriure d'altres coses, per crear un món diferent. És una història d’amor, ubicada als anys 1996-1997 a L’Hospitalet i a l’Empordà.
Per què aquest període temps?
En aquell moment, la gent encara s’enviava cartes i em semblava més creïble la historia d’aquest carter.
Per què està ambientada a L’Hospitalet i quina ciutat trobarem?
He treballat a la ciutat des del 1985, i he volgut reflectir L’Hospitalet de l’època, de fa uns 15 ó 20 anys. S’identifiquen molts escenaris com el carrer Lleida, a prop de l’ambulatori de la Rambla Just Oliveras, on viu l’Olga, a qui el carter segueix per L’Hospitalet fins que s’apunta al mateix gimnàs que ella, a la zona de les antigues fàbriques de sota de la Tecla Sala. L’adreça del carrer on arriben les cartes sí que és inventada, la resta són localitzacions reals.
Es barreja l’amor amb els maltractaments, la pedofilia....
És una historia d’intriga. Per entendre el perquè algú envia cartes a un lloc que ja no existeix, s’ha d’entendre aquest sentiment de culpa, de voler haver salvat a una persona i no aconseguir-ho. És una historia amb molts girs inesperats.
Canviant d’assumpte, amb la crisi, què pot passar amb aquest fenomen migratori?
Ara arriben molts nens xinesos per reagrupació familiar. L’arribada d’immigrants s’ha parat en sec a L’Hospitalet, que viu el canvi migratori cap a l’any 2000. Llavors feien falta uns 400.000 immigrants a l’any, per la construcció. Ara, els seus fills són catalans i és molt complicat que marxin. La idea que ara hem de fer que marxin és molt complicada. Només marxen aquells que tenen teixit familiar al seu país d’origen o que tinguin feina. Sens dubte, no marxaran amb la celeritat que van arribar. A “Amor a la carta” encara no apareix la immigració.
En aquest llibre, no es reflexa però has tingut problemes amb formacions com Plataforma per Catalunya.
Ara fa un any, al desvetllar que la tramitació del lloguer del centre Tramuntana del Clot l’havien fet membres de PxC i quan un regidor a L’Hospitalet es agredit, Josep Anglada m’implica a mi en aquestes agressions i comença posar-me querelles i demandes, que al principi t’espanten , però que finalment s’han arxivat.
Per finalitzar, el fet que sigui un carter el protagonista, forma part d’una idea romàntica?
Simplement aquesta era la historia. La gent escriu un diari íntim d’amor a algú que estimes o que has perdut. L’Olga enyora l’Andreu, lamenta no haver-lo salvat i envia una carta a l’adreça on havien viscut uns anys abans. No puc desvetllar el perquè ho fa. És una manera de recuperar un gènere que s’ha `perdut pels e-mails o els whatsapp però que crec que hauria de seguir existint.
 Anar a L'Hospitalet Digital.
escolta àudio entrevista sencera, clica aquí 

dilluns, 21 de gener del 2013

PRESENTACIÓ EL 6 DE FEBRER A L'HOSPITALET D'AMOR A LA CARTA I DEBAT SOBRE RACISME I XENOFÒBIA


.
El 6 de febrer, a les 19 hores, acompanyat del regidor de Cultura, Jaume Graells, i probablement l'alcaldessa i d'altres regidors, l'Ajuntament de L'Hospitalet organitza la presentació de la meva novel·la, "Amor a la carta" que passa a L'Hospitalet,  i un col·loqui sobre la temàtica de l'anterior llibre "Xenofòbia a Catalunya". L'acte se celebra a la Biblioteca Museu Tecla Sala, que és un dels escenaris de la novel·la.
Anar a la meva fitxa a "L'Hospitalet escriu" (clica) 
 Comentari de la novel·la a El Periódico

dimarts, 8 de gener del 2013

"AMOR A LA CARTA" AL CATÀLEG DE "L'HOSPITALET ESCRIU" DE L'AJUNTAMENT I LES BIBLIOTEQUES

D'aquí un mes, el 6 de febrer a les 19 hores, presento "Amor a la carta" a la Biblioteca Tecla Sala (que surt a la novel·la), organitzat per l'Ajuntament de L'Hospitalet.

De moment ja estic al catàleg de "L'HOSPITALET ESCRIU"

Aquesta és la fitxa:

 Xavier Rius Sant



Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959). És mestre i periodista. Viu entre Moià i Barcelona. Vinculat als moviments pacifistes i d’objectors dels anys vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d’estudis sobre conflictes, va publicar diversos llibres sobre el fenomen de l’objecció de consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els del Magrib, Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i el creixement dels partits xenòfobs és un dels temes que escriu, publicant diversos llibres, l’últim dels quals Xenofòbia a Catalunya editat per Edicions de 1984 a finals de 2011, li ha provocat un seguit de denúncies i querelles per part de Plataforma X Catalunya. Actualment col·labora entre d’altres mitjans a El Punt Avui, El Periódico, El País i El Triangle, i fins la seva desaparició, a COMRàdio on va coordinar la secció Conflictes del Món. Ara publica aquesta novel·la que transcorre a L’Hospitalet de Llobregat, on Rius va treballar de mestre 22 anys, i al municipi imaginari de Puig d’Empordà.

En Xavier manté el bloc  Xavier Rius Sant.


“He treballat de mestre a primària, secundària a l'Hospitalet entre 1984 al 2008, a les escoles Charlie Rivel, primer, quan vaig perdre la plaça vaig anar al Pablo Picasso, després al Folch i Torres quan es fusiona amb el Picasso que tanca (Tots aquests anys faig a més de llengua del curs que era tutor, les Ciències Socials de 6è, 7è i 8è) En tancar-se aules el 95 vaig al Busquets i Punset en comissió de serveis a P-3, després faig geografia i història i a l'IES Apel·les Mestres a 1r d'ESO. Finalment en crear-se vacant de primària al Folch i Torres hi torno fins el curs 2007/2008. Des del 2008/09 tinc plaça a Barcelona.


Amor a la carta, passa, la major part,  a l'Hospitalet Centre, Pubilla Cases, les vies de tren, un gimnàs a tocar del Tecla Sala, la Rambla Just Oliveres, la Plaça de la Font del Repartidor,etc i fins i tot tangencialment aborda els fets que van motivar el canvi d'alcalde de J I Pujana a Celestino Corbacho.   
No és el primer llibre que parlo de l’Hospitalet donat que a l'assaig Xenofòbia a Catalunya, publicat fa un any, explico el creixement del discurs xenòfob i de PxC i parlo de l'entrada de PxC a l'Hospitalet. I un cop publicat el llibre, en ser jo qui descobreix que el centre neofeixista Militia, inaugurat fa un any, que inicialment es va ubicar equivocadament a Can Serra, ara anomenat Casal Tramuntana és al carrer Independència de Barcelona i 
que va ser llogat pels números 2 i 10 de la candidatura de PxC de L'Hospitalet, començant els meus problemes amb PxC, amb amenaces i querelles”.

                                                                                                                    2012. Xavier Rius Sant




 Amor a la carta. Moià: Raima, 2012.
"És una història d'amor que té lloc en un Hospitalet que canvia, que es transforma urbanísticament, a l'època de l'alcalde Pujana i tot l'embolic que hi va haver en aquell moment. És un retrat de l'Hospitalet d'aquell moment"
 2012. Xavier Rius Sant

Al volum hi surt el barri de Pubilla Cases, les vies del tren del barri de Sant Josep on ara es construeixen nous pisos i es juga amb la confusió entre dues vies amb el mateix nom, el carrer Molí, que pertanyen a l'Hospitalet i a Esplugues però que són una molt a prop de l'altra.

També hi apareixen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras i els bars del centre de la població, encara que el lloc on passen algunes de les escenes principals és el carrer Cartago, que no es troba al nomenclàtor de la ciutat. 

Desvetllem una mica la trama de l'obra: "Al Joan un carter divorciat, que canvia de ruta de repartiment a Publilla Cases, li arriben a les seves mans, de tant en tant, cartes a nom d'un tal Andreu Roca a l'adreça d'una casa que s'ha enderrocat. Cartes que de remitent només hi porten el nom d'Olga i que en no poder-se retornar, acaben a unes saques que són destruïdes. Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes, que a contrallum veurà que són manuscrites, un dia n'obrirà una i d'identificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver pogut salvat la relació. N'obrirà més i per unes pistes iniciarà una cerca de la que ja no es podrà fer enrere" 


Xenofòbia a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984, 2011.

En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l'autor s'endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt.
Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d'Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió.




El Libro de la inmigración en España. [Córdoba]: Almuzara, 2007.

Las cifras lo corroboran: el fenómeno de la inmigración se ha convertido en uno de los temas que más inquietud y desconcierto generan entre nuestra ciudadanía. Probablemente a causa de la celeridad e intensidad, lo cierto es que constituye una realidad insoslayable ante la que no cabe cerrar los ojos, y que obliga a todos, ciudadanos de a pie y poderes públicos, a tomar conciencia de la misma, de sus implicaciones y consecuencias para el futuro que se nos avecina. El autor logra en este libro desentrañar las claves de esa realidad, aportando para ello datos contrastados y un pormenorizado estudio de la normativa promulgada es esta materia desde los años del franquismo hasta nuestros días.
Anar a L'Hospitalet escriu, fitxa de Xavier Rius Sant