DIMECRES, VISTA A L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA DEL RECURS D'ANGLADA PER LA INADMISSIÓ DE LA QUERELLA PEL LLIBRE "XENOFÒBIA A CATALUNYA"

                      

El proper dimecres 24 d'abril, a les 10 hores, se celebrarà a la secció Tercera de l'Audiència de Barcelona (Passeig Ll. Companys) la Vista del recurs d'apel·lació de José Anglada i Plataforma X Catalunya, contra la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona, de la querella per injúries i calumnies presentada per José Anglada contra mi per diversos fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya" publicat l'octubre de 2011.

Si bé José Anglada va assistir a la presentació del llibre el 28 d'octubre a Vic de 2011,  tuitejant que "ho he trobat molt interessant i m'ho he passat molt bé", i va mantenir una relació educada amb mi el mesos següents, fins i tot arribant a signar ell el meu llibre!! (veure imatge twitter signant llibre), després que jo desvetllés on es trobava el Casal Tramuntana de Barcelona, que va gestionar el seu lloguer, un regidor de L'Hospitalet, i després de la meva assistència a l'acte de Plataforma X la Libertad  (PxL) a Torrejón de Ardoz el 30 de juny, va iniciar una actitud hostil, de twits insultants i amenaçadors i de presentació de diverses querelles i denúncies.

El 30 de juny a Torrejón jo vaig desvetllar que el José María Ruiz, que liderava l'extensió de Plataforma arreu de l'estat, que va parlar a la tribuna al costat d'Anglada, era José María Ruiz Puerta, últim president del grup nazi CEDADE (dissolt el 1994), advocat de Pedro Varela i advocat de Manos Limpias contra Garzón en la querella per investigar crims del franquisme. També vaig desvetllar que al costat d'Anglada, amb la bandera de PxL estava Eduardo Núñez, actual president de la Asociación Cultural de Amigos de León Degrelle (cap belga de les SS que morí el 1994 a Málaga), al que honoren i difonen el seu ideari i llegat.
     Dies després diferents càrrecs públic de PxC comencen a retuitejar un compte de twitter fals amb el meu nom i la meva foto amb continguts vexatoris, i Josep Anglada twiteja des del seu: "Tinc ganes de divertir-me, el primer que em carregaré serà el blocarire de X. Rius Sant, altres seguiran el seu camí". Durant els mesos de juliol, agost i setembre farà reiterats tuits contra mi, qualificant-me de "rata de cloaca", dient que aniré a la presó o acabant amb "que se joda!". 
     El Sindicat de Periodistes de Catalunya i el Grup Ramon Barnils van fer diversos comunicats denunciant les amenaces de PxC cap a la meva persona, advertint que es podien entendre, també, com una amenaça a la meva integritat física:

http://www.sindicatperiodistes.cat/content/contra-les-amenaces-de-plataforma-catalunya http://www.media.cat/2012/07/16/el-feixisme-racista-ataca-periodistes/
http://www.grupbarnils.cat/el-grup-barnils-dona-suport-a-xavier-rius-sant-davant-la-querella-per-injuries-i-calumnies-interposada-per-josep-anglada/
Llegir informació a Comunicació 21, (portal periodistes i premsa) 

       Alguns diputats de la Comissió d'Interior del Parlament, i altres parlamentaris es van dirigir al conseller Felip Puig mostrant la seva preocupació pel fet que els reiterats twits d'Anglada animessin a militants d'extremadreta a actuar contra la meva persona.
         I a partir de llavors ell i altres dirigents de PxC m'interposen diverses denúncies, la més important de les quals és la querella per injúries i calumnies per determinats fragments del llibre Xenofòbia a Catalunya, querella que precisa d'un acte de conciliació previ, que té lloc al Jutjat de Pau de Moià el 7 de setembre de 2012, on Anglada em demana que en retracti i pagui 100.000 euros d'imdemnització, cosa que evidentment no faig, i li permet legalment interposar ja la querella per injúries que portarà el Jutjat d'Instrucció nº 15 de Barcelona.

   Aquell dia a Moià declarà en sortir que m'interposava dues querelles i tres denúncies per diferentes qüestions (algunes de les quals ja estaven iniciades i altres no les va posar) i dirà als periodistes que "havia de fer alguna cosa per treure'm aquest pesat de sobre" En aquest enllaç del meu blog hi ha la informació d'aquell dia a Moià i els links d'alguns mitjans i comunicats de suport.
http://xavier-rius.blogspot.com.es/2012/09/ni-em-retracto-ni-pago-els-100000-euros.html
 
     El 25 de gener el Jutjat d'Instrucció n 15 de Barcelona va decidir inadmetre la querella, i PxC anuncià, dies més tard, el recurs pel que se celebrarà dimecres la vista a l'Audiència de Barcelona. No obstant, com es veu en twit del 12 de març del Sr. Anglada, potser en veure que legalment ho perdrà, fa un  tuit on diu que tota la querella era un pacte entre ell i jo "per fer-nos publicitat, sempre amics".  No obstant posteriorment ha tornat a fer tuits hostils cap a mi com els d'aquest cap de setmana, amb motiu que ell no va ser convidat a intervenir al congrés del Partido X La Libertad a Coslada (Madrid), que presidit per J M Ruiz Puerta ha reconvertit la inicial Plataforma X La Libertad creada per Anglada. Jo no vaig anar a Coslada, ell tampoc, però va tuitejar, com es pot comprovar en el seu compte que jo "rondava per Coslada com una rata de claveguera". 
     L'advocat que porta la meva defensa és Màrius Garcia Andrade.  
EN PRINCIPI NOMÉS HAURAN D'INTERVENIR ELS DOS ADVOCATS.  I A DIFERÈNCIA DEL DIA DE L'ACTE DE CONCILIACIÓ A MOIÀ, NO ES CONVOCA CAP ACCIÓ A L'AUDIÈNCIA DE SUPORT

        

EL JUTJAT NO ADMET LA QUERELLA D'ANGLADA PER INJÚRIES I CALUMNIES

           
El Jutjat d'Instrucció número 15 de Barcelona ha decidit la inadmissió de la querella per injúries i calumnies presentada contra la meva persona per Josep Anglada i Plataforma X Catalunya per un suposat delicte de injúries i calumnies en base a determinades afirmacions publicades en el llibre "Xenofòbia a Catalunya" publicat fa poc més d'un any. El jutjat, com es veu a la resolució que adjunto, no troba indicis de delicte per admetre la querella, sinó només constatació de fets i opinions i valoracions, moltes d'elles publicades amb anterioritat.
Prèviament a la presentació de la querella, Josep Anglada va convocar-me al Jutjat de pau de Moià el passat 7 de setembre a l'acte de conciliació preceptiu en el que em demanava que em retractés de 5 fragments del llibre i que li abonés 100.000 euros d'indemnització. Entre els aspectes que Anglada considerva injuriosos destaquen l'afirmació que la majoria de caps rapats de Salt no havien votat a les municipals de 2011 al neofeixista Movimiento Social Republicano, sinó a PxC, o que Anglada quan esdevé regidor el 2007 intenta trencar la imatge d'ex militant de Fuerza Nueva que anava pels bars buscant brega de jove i deia, llavors,  que portava pistola.   
Després d'aquell acte de no conciliació al Jutjat de Pau de Moià anuncià que interposaria diverses querelles i denúncies, la principal de les quals seria aquesta de calúmnies i injúries.

Com vaig anunciar llavors, tot el que havia publicat al llibre estava contrastat, si bé penso que el que molestava a Anglada no era el llibre en sí mateix, donat que va assistir a la seva presentació a Vic, tuitejant que s'ho havia passat molt bé, sinó el fet que publiqués informacions sobre l'entrada de membres de l'extrema dreta espanyola al projecte d'expansió de Plataforma x La Libertad.
També m'incriminava de ser responsable intel·lectual de les agressions o baralles en les que s'havien involucrat membres del partit l'últim any, sobretot després que jo fos una de les persones que va difondre on s'ubicava el Casal Tramuntana, inaugurat fa un any per uns neofeixistes italians amb el nom de Centre Militia al carrer Independència de Barcelona, i la participació en la direcció i lloguer del mateix de membres de la llista de PxC de L'Hospitalet de Llobregat. Els twits i comunicats que Anglada va fer contra mi els mesos de juliol, agost i setembre (algun d'ell dient que se'm volia carregar) van motivar diversos comunicats de suport cap a la meva persona del Sindicat de Periodistes i el Grup Ramon Barnils.http://www.sindicatperiodistes.cat/content/contra-les-amenaces-de-plataforma-catalunya
http://www.grupbarnils.cat/el-grup-barnils-dona-suport-a-xavier-rius-sant-davant-la-querella-per-injuries-i-calumnies-interposada-per-josep-anglada/
Inici de la notícia de l'Agència Catalana de Notícies 

     Precisament el proper dimecres, organitzat per l'Ajuntament de L'Hospitalet, presentaré a la Bibiloteca Tecla Sala de L'Hospitalet, el meu últim llibre, la novel·la "Amor a la carta" (que passa majortàriament a L'Hospitalet) i acte seguit hi haurà un debat sobre la temàtica del llibre "Xenofòbia a Catalunya" i com abordar el seu discurs als barris i ciutats.
ACTUALITZAT: ANGLADA RECORRE LA INADMISSIÓ (clica) 

 Text de la inadmissió de la querella, clica.

  llegir al 3/24
Informació a La Vanguardia 
Informació ampliada a Directa.cat 
Notícia a El Triangle 
 Entrevista a la tarda de Girona, d'avui sobre la inadmissió, La Xarxa La Tarda de Girona
Llegir a El 9 Nou 
Llegir a Regió 7 
Llegir a Comunicació21 

                   

PxC REUNEIX L'EXECUTIVA A VIC PENSANT EN LES MUNICIPALS, I DEFENSA LA PARITAT DEL CASTELLÀ A L'ESCOLA.

Ahir dissabte PxC va celebrar a Vic el primer Consell Executiu de l'any 2013, amb l'objectiu de "treballar per construir un discurs atractiu, social i clar per les municipals 2015". Doant que PxC no té local propi, la reunió es va fer, com és habitual, a la sala contigua del Palau Bojons on tenen despatx els grups municipals d'oposició de Vic. El comunicat fet públic avui diumenge per PxC, no diu res de la tasca d'expansió de Plataforma X La Libertad, ni del treball ni reunions de l'extrema dreta, grups identaris, antiimigració o neopopulistes, contraris als dictats de Brussel·les de cara a aconseguir una llista unitària a les eleccions europees de la primavera de 2014, proper repte electoral d'Anglada, en el que si l'anomenada "Àrea identitària" anés unida i aconseguís 280.000 arreu de l'Estat, entraria al Parlament Europeu. 

      Com explicava jo fa uns dies, la baixada de vots de PxC a les eleccions del 25 de novembre i les incoherències ideològiques del discurs d'Anglada, avui pancatalanista parlant de Països Catalans, obrint seu i creant grup a Perpinya (clica) -cosa que va provocar una gran malestar a Marine Le Pen- , per pocs dies després, proclamar-se en públic com deixeble de Blas Piñar i español hasta la médula por la gracia de Dios (clica) va crear un nou desconcert entre els militants de Plataforma X La Libertad procedents de Democracia Nacional, Alianza Nacional, CEDADE, Asociación Cultural de Amigos de Leon Degrelle, etc, i també entre el dirigents de PxC de municipis metropolitans que van treure bons resultats a les eleccions catalanes i tenien un discurs més clar, espanyolista, i econòmicament contra les institucions financeres europees.             

     Precisament dirigint-se a sectors d'aquests i les "operacions Valkiries" vers Anglada que es comentaven a foros d'extremadreta, a l'Executiva del passat desembre (clica)  Anglada va fer "un avís a navegants" (clica) i anunciava canvis organitzatius.  El suport i la presència d'Anglada a Josep Maria Vila d'Abadal, a la roda de premsa on anunciava que deixa UDC, en no ser prou independentista, encara va desconcertar  més a sectors importants de PxC i als diaris digitals i grups d'extremadreta, populistes o identitaris de Catalunya i Espanya.

 
     CONTRA LA CONSULTA "LEGAL O IL·LEGAL, PACTADA O NO PACTADA" I PER LA IGUALTAT DEL CATALÀ, CASTELLÀ I ANGLÈS A L'ESCOLA 
          En el comunicat fet públic avui, Plataforma diu que "s'han tractat temes de caràcter organitzatiu, com ara un pla d'actuació intern i la convocatòria de la propera assemblea general del partit per al dissabte 9 de febrer". També manifesta que "ha aprovat un document de mínims que portarà a la seva aprovació a la propera assemblea general de regidors i delegats, sobre la consulta independentista en què deixa clar que considera aquest desafiament totalment innecessari i que si finalment es celebrés legalment o il·legalment, pactada o no pactada la tan cloquejada consulta separatista, els homes i dones de Plataforma per Catalunya treballarien pel no a la separació de Catalunya de la resta d'Espanya, ja que la formació considera que la independència no és la solució als problemes del poble català i que la identitat catalana té vincles històrics amb la comunitat nacional hispànica molt anteriors a la constitució, a l'actual monarquia borbònica" .
              I pel que fa al debat lingüístic a l'escola, on el regidors de PxC han votat de manera dispar i contradictòria als diferents municipis on s'han aprovat mocions, PxC ha acordat: "apostar per un model trilingüe on siguin obligatòries de forma equitativa les classes en ambdues llengües oficials, català i castellà, però que a més per motius instrumentals i de formació elemental s'imparteixin algunes classe en anglès ja que es considera un idioma imprescindible perquè els nostres joves puguin accedir al mercat laboral amb un mínim de garanties."

    

     El comunicat detaca "la unió entre els homes i les dones de Plataforma per Catalunya és indestructible, sòlida i sense fissures de cap tipus per molt que alguns mitjans de comunicació marginals o certs fracassats crònics s'entestin a voler fer veure el contrari de forma interessada ja sigui per enveja, cobdícia o simplement portats per uns desitjos ferotges per acabar amb el projecte identitari pel qual lluiten centenars de persones cada dia de l'any sota les sigles i el nom de Plataforma per Catalunya."

  Inaguració de la seu de PxC a Perpinyà aquest estiu.

ALERTA DIGITAL, MINUTODIGITAL I MEDITERRÁNEO DIGITAL JA NO VAN AMB PxC

 I és que Anglada ha perdut el suport dels mitjants digitals identitaris o d'extremadreta populista espanyols. Així el portal Mediterráneo Digiital (clica) dirigit per Edgar Sánchez, ha optat per Vía Democrática de Pablo Barranco, (clica) donant Sánchez gran cobertura als actes de VD la passada campanya de novembre (clica), mentre Alerta Digital (clica), que fins no gaire era pro-Anglada i carregava sovint contra la meva persona (clica aquí), i  també aquí, aposta per Gerard Bellalta de Catalunya Desperta Ya!,i publicava la proposta de Bellalta de pagar un vitalici de 3.000 euros a Anglada si deixava PxC.
Ara Alerta Digital anúncia una denúncia contra PxC per finançament il·legal i explica com aconsegueix Anglada els diners.

                                      
           Recordo que Bellalta,  com a dirigent i mecenes de PxC, que va aportar l'Angaldamòbil o camioneta escenari pels mítings de les eleccions de novembre de 2010, i es va enfrontar llavors amb Pablo Barranco, el qual denunciaria que Anglada tenia a Bellalta al partit, tot i que havia estat condemnat a presó per vendre contractes falsos a immigrants amb l'engany que podrien regularitzar-se. L'altre digital d'extrema dreta o espanyolista identitari, Minuto Digital (clica), demanava després de les eleccions del 25 de novembre la dimissió d'Anglada 
                     

 

Gerard Bellalta parlant per Alerta Digital amb Armando Robles el 12 d'octubre a Barcelona

Gerard Bellalta, a Sala d'Actes de Caixa Manlleu, a Vic, a un acte de PxC, escoltant a Anglada des de les bambolines. A sota Armando Robles, d'Alerta Digital, amb la Delegada del Govern, María Llanos de Luna i G Bellalta a Barcelona.

"AMOR A LA CARTA" AL CATÀLEG DE "L'HOSPITALET ESCRIU" DE L'AJUNTAMENT I LES BIBLIOTEQUES

D'aquí un mes, el 6 de febrer a les 19 hores, presento "Amor a la carta" a la Biblioteca Tecla Sala (que surt a la novel·la), organitzat per l'Ajuntament de L'Hospitalet.

De moment ja estic al catàleg de "L'HOSPITALET ESCRIU"

Aquesta és la fitxa:

 Xavier Rius Sant

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959). És mestre i periodista. Viu entre Moià i Barcelona. Vinculat als moviments pacifistes i d’objectors dels anys vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d’estudis sobre conflictes, va publicar diversos llibres sobre el fenomen de l’objecció de consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els del Magrib, Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i el creixement dels partits xenòfobs és un dels temes que escriu, publicant diversos llibres, l’últim dels quals Xenofòbia a Catalunya editat per Edicions de 1984 a finals de 2011, li ha provocat un seguit de denúncies i querelles per part de Plataforma X Catalunya. Actualment col·labora entre d’altres mitjans a El Punt Avui, El Periódico, El País i El Triangle, i fins la seva desaparició, a COMRàdio on va coordinar la secció Conflictes del Món. Ara publica aquesta novel·la que transcorre a L’Hospitalet de Llobregat, on Rius va treballar de mestre 22 anys, i al municipi imaginari de Puig d’Empordà. En Xavier manté el bloc  Xavier Rius Sant. “He treballat de mestre a primària, secundària a l'Hospitalet entre 1984 al 2008, a les escoles Charlie Rivel, primer, quan vaig perdre la plaça vaig anar al Pablo Picasso, després al Folch i Torres quan es fusiona amb el Picasso que tanca (Tots aquests anys faig a més de llengua del curs que era tutor, les Ciències Socials de 6è, 7è i 8è) En tancar-se aules el 95 vaig al Busquets i Punset en comissió de serveis a P-3, després faig geografia i història i a l'IES Apel·les Mestres a 1r d'ESO. Finalment en crear-se vacant de primària al Folch i Torres hi torno fins el curs 2007/2008. Des del 2008/09 tinc plaça a Barcelona. Amor a la carta, passa, la major part,  a l'Hospitalet Centre, Pubilla Cases, les vies de tren, un gimnàs a tocar del Tecla Sala, la Rambla Just Oliveres, la Plaça de la Font del Repartidor,etc i fins i tot tangencialment aborda els fets que van motivar el canvi d'alcalde de J I Pujana a Celestino Corbacho.    No és el primer llibre que parlo de l’Hospitalet donat que a l'assaig Xenofòbia a Catalunya, publicat fa un any, explico el creixement del discurs xenòfob i de PxC i parlo de l'entrada de PxC a l'Hospitalet. I un cop publicat el llibre, en ser jo qui descobreix que el centre neofeixista Militia, inaugurat fa un any, que inicialment es va ubicar equivocadament a Can Serra, ara anomenat Casal Tramuntana és al carrer Independència de Barcelona i  que va ser llogat pels números 2 i 10 de la candidatura de PxC de L'Hospitalet, començant els meus problemes amb PxC, amb amenaces i querelles”.                                                                                                                     2012. Xavier Rius Sant  Amor a la carta. Moià: Raima, 2012. "És una història d'amor que té lloc en un Hospitalet que canvia, que es transforma urbanísticament, a l'època de l'alcalde Pujana i tot l'embolic que hi va haver en aquell moment. És un retrat de l'Hospitalet d'aquell moment"  2012. Xavier Rius Sant Al volum hi surt el barri de Pubilla Cases, les vies del tren del barri de Sant Josep on ara es construeixen nous pisos i es juga amb la confusió entre dues vies amb el mateix nom, el carrer Molí, que pertanyen a l'Hospitalet i a Esplugues però que són una molt a prop de l'altra. També hi apareixen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras i els bars del centre de la població, encara que el lloc on passen algunes de les escenes principals és el carrer Cartago, que no es troba al nomenclàtor de la ciutat.  Desvetllem una mica la trama de l'obra: "Al Joan un carter divorciat, que canvia de ruta de repartiment a Publilla Cases, li arriben a les seves mans, de tant en tant, cartes a nom d'un tal Andreu Roca a l'adreça d'una casa que s'ha enderrocat. Cartes que de remitent només hi porten el nom d'Olga i que en no poder-se retornar, acaben a unes saques que són destruïdes. Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes, que a contrallum veurà que són manuscrites, un dia n'obrirà una i d'identificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver pogut salvat la relació. N'obrirà més i per unes pistes iniciarà una cerca de la que ja no es podrà fer enrere"  Xenofòbia a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984, 2011. En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l'autor s'endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt. Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d'Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió. El Libro de la inmigración en España. [Córdoba]: Almuzara, 2007. Las cifras lo corroboran: el fenómeno de la inmigración se ha convertido en uno de los temas que más inquietud y desconcierto generan entre nuestra ciudadanía. Probablemente a causa de la celeridad e intensidad, lo cierto es que constituye una realidad insoslayable ante la que no cabe cerrar los ojos, y que obliga a todos, ciudadanos de a pie y poderes públicos, a tomar conciencia de la misma, de sus implicaciones y consecuencias para el futuro que se nos avecina. El autor logra en este libro desentrañar las claves de esa realidad, aportando para ello datos contrastados y un pormenorizado estudio de la normativa promulgada es esta materia desde los años del franquismo hasta nuestros días.

Anar a L'Hospitalet escriu, fitxa de Xavier Rius Sant

TORELLÓ, MESQUITA, RUMORS I SILENCIS. EL PSC PERDIA 3 REGIDORS QUE GUANYAVA PxC, I UDC ES FEIA AMB L’ALCALDIA. Ara, malgrat les crítiques de PxC i alguns veïns, l'ajuntament facilita un lloc per pregar durant el Ramadà

A l’hora de tancar l’estiu passat el llibre “Xenofòbia a Catalunya” no vaig poder analitzar tots els ajuntaments on PxC va entrar, ni el traspàs de vots que s’havia donat ni, tampoc, si algun partit tradicional havia jugat brut –des del meu punt de vista-, com UDC en el cas de Salt, saccejant qüestions com l'obertura d'una mesquita o legitimant les mentides que creava PxC, per tal que el PSC baixés en vots i regidors, que anirien cap a PxC, cosa que donaria l'alcaldia a CiU. Però deixant clar que el cas de Torelló, és força diferent al de Salt, donat que no s'hi va donar el joc brut interessat i constant, a Torelló saccejar el tema d'una mesquita des de CiU i ERC va tenir molt a veure amb una baixada de vots del PSC i Iniciativa que faria que CiU sense pujar, en entrar PxC, obtingués l'alcaldia.   

A Torelló, un municipi amb menys percentatge d'immigració que la mitjana de Catalunya a les elecions de 2003 el PSC va obtenir 9 regidors, CiU 4, IC 2, ERC 1 i els independents 1.El PSC, amb Miquel Franch d’alcalde, governava amb majoria absoluta amb 9 dels 14 regidors.

            A les municipals de maig de 2007 PxC presenta candidatura amb un cap de llista que ni és, ni viu a Torelló. A finals d’abril de 2007 un col·lectiu magribí lloga un antic gimnàs al carrer Canigó per fer-hi una mesquita, demana permís a l’Ajuntament. L’alcalde decideix deixar el tema per després de les eleccions municipals, però pocs dies abans de les eleccions, sense resposta municipal, comencen a acondicionar el local. En aquell moment el Parlament encara no ha aprovat la Llei de Centres de Culte, i el marc legal és ambigu. Per obrir una mesquita o oratori calen condicions similars a un gimnàs o una associació cultural.       

CiU i ERC ho destapen i acusen l’alcalde d’amagar la informació. Alguns veïns comencen a recollir signatures contra la mesquita i convoquen una manifestació per tres dies abans de les eleccions. L’alcalde respon reconeixent que hi ha una sol·licitud però que la decisió l’haurà de prendre el futur govern i aconsegueix que no es faci la manifestació. Iniciativa es posiciona en favor del dret a que els musulmans tinguin un lloc digne per pregar enlloc d’haver de fer-ho a locals al marge de la llei.

            A les eleccions del 2007 el PSC baixa de 9 a 7 regidors, CiU puja de 4 a 6, ERC, que també ha sacsejat el tema de la mesquita, puja de 1 a 3. Iniciativa baixa de 2 a 1 regidor i PxC, amb un candidat forani es queda a només 3 vots d’obtenir el regidor.

            El mandat començarà amb un govern en solitari i en minoria del PSC amb Franch d’alcalde. La mesquita no es farà i els musulmans continuaran pregant en lloc no acondicionats o a Manlleu. A  mig mandat Franch tindrà problemes de salut, patirà un infart i es forma un govern de coalició PSC-CiU amb Lluís Basas de CDC ocupant un temps l’alcaldia. Hi ha l’acord entre Franch i Basas que cap dels dos es presentarà a la reelecció el 2011.

            El 2011 encapçala la llista de CiU, Santi Vivet d’UDC. I com m’explicaria un periodista osonenc, “el que es va sembrar des de CiU i ERC contra el PSC pel tema de la mesquita el 2007 es recull el 2011”. PxC presenta una candidatura encapçalada per un comercial de Torelló, Josep M Soldevila, que obtindrà 3 regidors, els mateixos que perdrà el PSC. Així el PSC passa de 7 a 4, CiU no puja i es manté amb 6, ERC manté els 3, i Iniciativa continua amb 1. Així, com passa a llocs com Salt, el traspàs de vots del PSC a PxC (encara que el traspàs segur que no es únicament així) dóna l’alcaldia a CiU. El barri on PxC obté millor resultat és a La Cabanya, majoritàriament de cases adossades de nova construcció on viuen veïns, molts dels quals van llogar o vendre la seva casa o el seu pis anterior a immigrants estrangers. Així, en un municipi sense conflictes socials i amb la immigració estrangera força repartida, la pujada de PxC i haver-se sacsejat el tema de la mesquita quatre anys abans des de CiU i ERC, té molt a veure en el fet que el PSC perdi tres regidors que van a PxC i que CiU, sense pujar en vots, obtingui l’alcaldia.

            Ara, un any després l’alcalde d’UDC, Santi Vivet, en contra de l’opinió de molts veïns, a manca de mesquita, ha cedit part d’un institut als musulmans per les pregàries del Ramadà.  Una setmana abans de començar el Ramadà l'alcalde es va reunir amb membres dels col·lectius islàmics de Torelló i Osona i amb l'Àngel Colom de la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC.  Caldrà veure si Vivet facilita (que no regala ni financia amb diners públics com sacceja sovint PxC) l'obertura d'una oratori o mesquita al municipi i evita així que hagin de pregar a locals no habilitats o fer-ho a Manlleu. 
Anar a la informació a Nous Catalans, clica aquí  

     L'Alcalde, Santi Vivet, amb l'Àngel Colom i  Noureddine Ziani de la UCCIC

PxC recull una quarantena de signatures i l'Ajuntament diu que la iniciativa respon a "interessos particulars"
Ara el grup local de Torelló de Plataforma per Catalunya està fent una campanya de recollida de signatures al barri de la Cabanya (on va treure més vots) per reclamar més seguretat, denunciant robatoris i  tràfic de drogues. Tal com informa El 9 Nou, el regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Casals, va manifestar en el darrer ple el seu desacord en aquesta campanya promoguda per PxC. Casals va acusar als membres de PxC de no actuar correctament: “Si hi ha un problema la solució no passa per recollir firmes, sinó que s’ha de comunicar a l’Ajuntament, per poder arribar a un acord. Fomentar una campanya de recollida de firmes no és benefici per a tothom sinó per interessos particulars”. Pel que fa als problemes de seguretat, Casals va dir que “la policia està al cas” i que “s’estan fent actuacions”.

ARTICLE AL TRIANGLE, LA VIOLÈNCIA FEIXISTA SURT DE L'ARMARI

                   LA VIOLÈNCIA XENÒFÒBA HA SORTIT DE L’ARMARI

Amb la detenció el passat dimarts d’una noia de Navarcles, els mossos d’esquadra donen per desmantellat el grup que va perpetrar l’atac a la sala Stroika el 23 de març. Aquell vespre, Albert M. G, de 16 anys que era a la porta del local una hora abans del concert antifeixista dels grups KOP i Non Servium, va se colpejat reiteradament amb pals de ferro i punys americans, resultant ferit molt greu, mentre que a altres joves que esperaven els hi van ficar bengales dins del vehicle, mentre els hi bloquejaven les portes. Dels 17 detinguts 10 són a la presó acusats de temptativa d’assassinat, lesions, incendi, i banda criminal.

El sumari deixa clar que no es va tractar d’una acció espontània, sinó una acte planificat amb un funcionament similar al d’un grup militar. Acció que segons han reconegut els autors es va fer, tal com jo ja vaig anunciar després del fets, com a resposta al llançament de pedres al bar The Other Place al Poble Nou de Barcelona, on Democracia Nacional celebrava el 12 d’octubre un concert.

Malgrat que alguns dels detinguts no es coneixien prèviament, l’acció referma la certesa que a Catalunya hi ha militants d’extrema dreta capaços d’organitzar-se i fer mal. Joves que es mouen al voltant de hooligans del futbol, sobretot les Brigadas Blanquiazules i els Ultra Sur. Alguns dels detinguts havien estat candidats del Movimiento Social Republicano (MSR) i de Plataforma X Catalunya. El partit d’Anglada ha guardat silenci sobre la implicació d’Antonio F.P, actualment en presó, que va ser candidat de PxC a Palafolls les passades municipals. El MSR només reconeix com a militant seu a Victor E G, d’Igualda, actualment en llibertat provisional, si bé altres dels detinguts havien format part de llistes electorals. De fet, pel material i propaganda trobat pel la policia, l’organització amb la que tenien més vinculació els detinguts és Alianza Nacional. Així Javier C. M, que segons el sumari és el líder del grup, tot hi haver format part fa temps de les llistes del MSR, era fins fa un any el delegat a Catalunya d’Alianza Nacional, i en nom d’AN anà a les reunions de la campanya en solidaritat amb Pedro Varela. Javier C. M, veí de Terrassa ja havia estat  imputat per l’atac amb còctels molotv a uns magribins l’any 2002 a Sant Vicenç de Castellet.

            El significatiu dels fets és que, entre la base social de joves que poden anar a un concert de música neonazi, que pertanyen o simpatitzen amb els grups més radicals de hooligans o que s’hagin prestat a formar part d’una candidatura d’extremadreta, es pugui crear, encara que sigui només per una acció concreta, un grup amb l’estructura d’una secció d’assalt i actuar de manera molt violenta. Es cert que una part d’aquesta base social, la que fa uns anys tenia el seu nucli a Sabadell, havia quedat escapçada amb reiterades condemnes judicials. El fet que l’Ajuntament de Sabadell es personés com acció popular oferint advocats a les víctimes va permetre una dotzena de sentencies per agressions i amenaces, cosa que va fer que els implicats evitessin tornar a actuar. I com hem vist ara la majoria de detinguts i empresonats resideixen a Terrassa, Igualada, Esparreguera, Castellar del Vallès i Blanes.

                          Eurocopa, banderes racistes i agressions

     Unes altres agressions racistes que s’han produït aquests dies van ser les agressions a ciutadans llatinoamericans, àrabs i pakistanesos a la celebració de l’Eurocopa el passat 1 de juliol. Hi haurien participat unes 30 persones que a més van incendiar 14 contenidors i cremar una bandera catalana. La investigació es basa en part a les fotos publicades per diferents mitjans, i va concloure amb tres detencions, una d’elles la d’un conegut militant d’extremadreta de Santa Coloma de Gramenet.

Però aquell vespre, al marge de les agressions, van ser notícia les mostres d’exaltació feixista a la Plaça Espanya mostrades per una vintena de joves i no tan joves,  entre els que hi havia membres de Plataforma per Catalunya i del Casal Tramuntana, com és el cas del regidor de L´Hospitalet, Alberto Sánchez. Sánchez va ser fotografiat darrera una bandera espanyola amb el símbol racista de la creu celta fent la salutació feixista i també observant meravellat una bandera amb la creu de ferro alemanya i l’esvàstica. Em consta que altres dirigents de PxC, com els regidor de L´Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet, Daniel Ordóñez i Juan Gómez Montero, eren també a la plaça i no es van sumar a l’exaltació de símbols i gestos feixistes. El grup municipal d’Iniciativa a L’Hospitalet ha presentat una moció de reprovació contra Sánchez pel Ple que se celebrarà aquest dimarts, mentre que des de l’equip de govern, format per PSC i Iniciativa, es planteja fer algun posicionament sobre l’actitud del regidor.

               Un nou Casal a Badalona?

            Diversos membre del Casal Tramuntana del Clot, que sembla que té els dies comptats en manca’ls-hi llicència d’activitat, m’han transmès a mi el seu malestar perquè des de la premsa barregin els actes que ells fan amb les actituds violentes perpetrades per persones alienes al mateix, sigui l’agressió d’immigrants a la Plaça Espanya, sigui l’atac de l’Stroika. Certament una cosa és es anar actes d’un centre social d’extremadreta, una altre es pujar-se a la font de la Plaça Espanya amb banderes feixistes, i una, molt diferent, accions violentes com agredir immigrants o l’atac de l’Stroika. Però només és una constatació que d’aquesta base sociològica, sobretot, d’entre alguns dels hooligans, surten els que actuen amb violència.

            I no és cap secret que a l’ampli i divers espai social de l’extremadreta que desitja centres com el Casal Tramuntana, hi ha divergències per com s’ha fet tot. Fa un mes es va anunciar a la propera xarxa l’obertura d’un nou Casal identitari a Badalona anomenat Jaume I el Conqueridor. Segons he pogut saber, si bé les informacions són contradictòries, persones que freqüenten el Casal Tramuntana i altres que no, algunes provinents del Moviment Patriòtic Català, diguem d’una ideologia amb arrels catòliques, que no han acabat d’empatitzar amb el tarannà de festa i futbol d’algun sector de Tramuntana, obririen aquest nou local a Badalona. Precisament el líder de PxC a Badalona, Carlos Francisoud va pertànyer al MPC.

     Anglada a les Espanyes

            Mentre això passa Josep Anglada continua amb un nou intent d’exportar Plataforma arreu de l’Estat, ara amb el nom de Plataforma por la Libertad. L’impulsor de PxL a Madrid és l’advocat i ex president de CEDADE, José María Ruiz Puerta. Puerta, juntament amb antics membres de CEDADE i militants actuals de l’Asociación de Amigos de León Degrelle (cap belga de les SS que Franco va acollir), va aportar els 80.000 euros amb el que Anglada va pagar la campanya de PxC a les eleccions generals de novembre. Però Ruiz Puerta es va sentir molest perque un cop més durant aquella campanya Anglada es va veure exquitxat per escàndols com la denúncia per agressions que li va posar el seu fill.

El passat dissabte 30 de juny Plataforma por La Libertad va convocar el seu primer acte a Torrejón de Ardoz. Una concentració contra l’obertura d’una mesquita. Torrejón de Ardoz, amb la veïna Alcalà de Henares, on té la seu central Democracia Nacional, i España 2000 i té un regidor, forma part de l’anomenat Corredor d’Henares per on l’extremadreta vol penetrar políticament. I sorprenement a l’acte contra la mesquita en el que hi va intervindre Anglada i Ruiz Puerta, només hi van assistir cinquanta de persones, molts d’ells vinguts amb Anglada des de Catalunya. Tant des del PP que governa Torrejón, com des d’España 2000 i DN es va desqualificar l’acte. I és que el discurs d’Anglada a Madrid no es benvingut ni per les organitzacions d’extremadreta clàssica que acusen a Anglada de catalanista i aquests dies no es cansaven de repetir que a l’acte no s’hi va veure cap bandera espanyola. I l’extremadreta catòlica, que clama contra el PP per no derogar la llei d’avortament, té forts vincles amb congregacions on hi ha una gran quantitat de seminaristes i monges africanes i llatines. I els discurs i els comentaris d’Anglada sobre negritos i sudaques ara per ara no quallen. Ara doncs a Anglada només li resta confiar que Mas avanci les eleccions i aquesta xenofòbia que ha sortit de l’armari entri al Parlament.

Xavier Rius

AQUESTA INFORMACIÓ S'HAURIA D'AMPLIAR DONAT QUE ARA TINC CONSTÀNCIA QUE ALGUNS EX DIRIGENTS DE DEMOCRÀCIA NACIONAL D'ASTURIES, BURGOS I MADRID HAN ENTRAT A PxL.

DISSABTE 16, XERRADA AL CLOT, L'EXTREMA DRETA A EUROPA

El proper dissabte  16 de juny intervinc a la xerrada debat sobre "El feixisme arreu d'Europa" que tractarem del creixement d'aquestes forces a França, Grècia i Catalunya. Hi serà també Lefteris Banos, activista grec.