DUES-CENTES PERSONES ES CONCENTREN A LA PÇ SANT JAUME EN CONTRA DE L'OFENSIVA ISRAELIANA A GAZA. Tot va començar diumenge, quan una unitat de l'exèrcit israelià vestits de palestins, van entrar a la franja per assassinar un dirigent palestí, morint aquell dia set palestins i un militar isarelià.

Prop de dues-centes persones, molts d'ells palestins, s'han manifestat aquest vespre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra l'ofensiva militar israeliana contra la franja de Gaza, iniciada el passat diumenge, quan un comando de soldats d'elit israelians, vestits com àrabs, van entrar a la franja per assassinar a un dirigent de Hamas. Els soldats foren descoberts i moriren set palestins i un militar israelià, iniciant-se llavors el llançament de coets cap a Israel que va respondre amb el bombardeig de 160 edificis o instal·lacions.

A la concentració de Barcelona s'ha llegit un manifest i s'han fet crides contra l'atac israelià, en favor d'una Palestina lliure i de boicot als productes i institucions de l'estat d'Israel. Hi ha hagut un petit incident quan una persona aliena a la concentració ha tret una petita bandera israeliana mentre gravava amb el mòbil als manifestants. El Guàrdies Urbanos que eren a la porta de l'Ajuntament se l'han endut cap a dins. Entre els manifestant hi havia diputats o ex diputats de la CUP i Catalunya en Comú-Podem 

CASTANYES A LLEDONERS. Publico a Naciódigital un anàlisis de la situació actual del Procés després de les peticions de pena de Fiscalia, les discrepàncies entre ERC i La Crida-Puigdemont-Torra, i la sensació que l'Estat espanyol sembla que vulgui o prefereixi un independentisme violent que l'actual que és no-violent

Xavier Rius Sant, Nació Digital, Nació Manresa, diumenge 4 de novembre de 2018

 En les diferents concentracions que s'han fet al llarg del pont de Tots Sants davant les presons de Lledoners, Puig de les Basses i el Catllar, va haver-hi qui va portar castanyes, moniatos i panellets per matar la gana i compartir-los amb altres manifestants. Però les castanyes que s'han hagut de menjar els presos polítics no eren aquestes, ni tampoc les discrepàncies estratègiques entre Junts per Cat i La Crida amb Esquerra Republicana de Catalunya. Sembla que els enfrontaments o discrepàncies que hi ha hagut aquestes últimes setmanes entre els dos grups parlamentaris no es trasllada afortunadament a la relació entre els presos, per més que la relació postal o telefònica entre Puigdemont i Junqueras continuï, lamentablement, sota cero.

La castanya de veritat ha sigut les peticions de pena d'una fiscalia que personalitza el lideratge dels fets ocorreguts en la persona d'Oriol Junqueras al qui, amb la petició de 25 anys de presó, l'eleva gairebé a la figura del Mandela català. Fa cinc anys quan Artur Mas tornà del seu viatge a la Índia, el llavors president digué que el Procés català seria com la lluita de Gandhi. Comentari que va ser utilitzat pel programa Polònia per fer un gag en que Artur Mas vestit de Gandhi li explicava això a Oriol Junqueras tot puntualitzant que, si s'havia de fer una vaga de fam, que comencés a fer-la Junqueras perquè estava més grassonet i aguantaria més. I sembla que aquell gag no anava gaire equivocat. Puigdemont és al seu exili daurat de Waterloo, Mas jubilat i gairebé oblidat, però Junqueras elevat per la Fiscalia a la seva cel·la de Lledoners com el Gandhi o Mandela català. 

I castanyes com aquestes peticions de penes fan oblidar les diferències estratègiques entre La Crida i ERC. Puigdemont que vol continuar fent créixer el conflicte amb l'Estat per implementar la República, i Torra que vol el mateix, però no fa res que el pugui portar a Estremera. Mentre que ERC, si fem cas al que deien Rufian d'acabar amb l'independentisme màgic, i Tardà de que amb un 47'5% no es va enlloc, sembla que voldria ajornar per una bona temporada la República, en espera de tenir una majoria molt més àmplia, aconseguir la llibertat dels presos, i evitar la caiguda de Pedro Sánchez i la vinguda d'un nou govern del PP ara amb Pablo Casado que promet un 155 "de veritat" i definitiu.

Efectivament la magnitud de les penes ajorna una autocrítica, que jo considero necessària. Es van dir coses que no eren certes, com que el dret de l'autoderminació de l'ONU ens emparava o que el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la Declaració Unilateral d'Independència de Kosovo, legitimava la DUI catalana. La veritat és que digui el que digui el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, l'ONU només reconeix el dret a l'autodeterminació a 14 territoris d'un llistat en el que hi ha l'antic Sàhara espanyol, o Nova Caledònia, però en el que no hi és Catalunya. I tot i reconèixer aquest dret a aquest territoris, cal després uns pactes –Nova Caledònia l'ha aconseguit- i uns suports internacionals que el Sàhara sembla que mai no els tindrà. I pel que fa a la DUI de Kosovo, el que va dir el tribunal era que "sense pronunciar-se sobre l'aplicació de la Declaració i les conseqüències de la seva execució", el fet que 109 de 120 diputats del Parlament de Kosovo aprovessin una declaració no vulnerava res. Va ser una sentència salomònica per no bloquejar la desconnexió de facto de Kosovo de Sèrbia, feta de fet després de la guerra de 1999, quan va passar a ser administrada per l'ONU i la província trencà tots els lligams amb Belgrad, i no crear un precedent que legitimés altres independències unilaterals.

 

I ja que parlo de Kosovo, voldria acabar recordant una conversa que vaig tenir amb un alt comandament militar espanyol a Kosovo el març del 2000 en una viatge per l'interior del territori en un vehicle de l'OTAN. "Mira, Xavier –em digué-, cuando ves tantos pueblos quemados, tantos muertos, tanta destrucción, te das cuenta de lo bien que estamos en España. Sí, en España tenemos a ETA que este año matará a 25 o 30 personas, pero son menos de los muertos que habrá este fin de semana en las carreteras españolas por accidentes de tráfico".

Què vull dir amb això? Que l'Estat espanyol sabia com actuar i conviure amb l'independentisme terrorista d'ETA. Matava policies, militars, polítics i alguns vianants que eren al lloc equivocat. Però era un risc molt menys perillós que el de patir un accident de trànsit. Tothom seguia fent la seva vida, l'Estat no ho vivia com un desafiament, com ho viu ara, no motivava cap "A por ellos" i a cap ciutat espanyola es va respondre als atemptats omplint els balcons de banderes espanyoles. I sincerament penso que hi ha molta gent a Espanya que desitjaria que l'independentisme o sobiranisme català fos violent, perquè es quelcom que els hi treu menys el son que afrontar un referèndum i fer una proposta alternativa als catalans per votar en aquest referèndum d'autodeterminació.

 Lledoners, al capvespre amb Montserrat al fons

 Concentració de divendres de suport als presos

                                         

Marcel Mauri, d'Omnium, entrant a Lledoners per visitar a Jordi Cuixart
-----
article, articles, artículo, artículos, 

DEMOCRACIA NACIONAL, SOMATEMPS I UNA DOTZENA DE GRUPS ULTRES CONVOQUEN UNA MANIFESTACIÓ DAVANT DE TV3 DEMANANT EL SEU TANCAMENT. Tot i que els treballadors de TV3 i el CDR de Sant Joan Despí han demanat que no es faci cap contramanifestació per no donar més notorietat informativa amb les imatges de la Brigada Mòbil separant els dos grups i els possibles incidents, Unitat Contra el Feixisme ha convocat una contramanifestació

Per demà passat diumenge, 10 de juny, a les 12 del migdia Democracia Nacional,  Somatemps, Democracia Nacional, Falange Española de la Jons, el Frente Visigodo, i grups propers a Democracia Nacional, com  Democracia y Unidad Española (DUE), Resistencia Pont de Vilomara i GDR del Bages, així com Generación Identitaria, i alguns dels sectors de Tabàrnia, han convocat una manifestació davant de la seu de TVE a Sant Joan Despí, demanat el tancament de la mateixa a la que acusen de mentir i difondre odi cap a España. Aquesta manifestació es convoca dues setmanes després que TV3 emitís el 30 minuts "Arriba España" que va genera controvèrsia a les xarxes donat que molta gent va creure que donava massa protagonisme a Democracia Nacional. 

Si bé el treballadors de TV3 va demanar que no es convoqués cap contramanifestació antifeixista a la mateixa hora a Sant Joan Despí, per no donar més notorietat a l'acte ultra i el CDR de Sant Joan Despí va fer un comunicat demanat que es respectés la petició de no contramanifestar-se al mateix lloc i hora, Arran i Unitat Contra el Feixisme i el Racisme han convocat una concentració al mateix lloc una hora abans. 

Personalment crec que contramanifestar-se al mateix lloc i la mateixa hora, obligarà a fer un gran desplegament de  la Brigada Mòbil de Mossos i no evitarà que es puguin produir incidents quan manifestants d'un o altre signe es trobin camí de TV3, i farà que la manifestació ultra tingui més rellevància.

Aquesta no serà la primera vegada que la ultradreta españolista es manifesta davant de TV3. Ja ho van fer el dissabte 15 de febrer de 2014 convocats per SOMATEPS, Societat Civil Catalana i Plataforma per Catalunya.

  

El 15 de febrer de 2014 Somatemps, membres de Societat Civil Catalana i de Plataforma per Catalunya ja es van manifestar davant de TV3 a la que acusaven de diforndre incitació a l'odi vers Espanya

UM MILER DE PERSONES ES MANIFESTEN A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB PALESTINA EN EL 70 ANIVERSARI DE LA NAKBA I CONTRA LA MORT DE 70 CIVILS A GAZA

Aquesta tarda un miler de persones  han participat a la manifestació a Barcelona en solidaritat amb Palestina amb motiu del 70 aniversari de la Nakba o catàstrofe quan 700.000 palestins van haver de deixar les seves terres en crear-se l'estat d'Israel. També s'ha protestat per la mort de 70 civils a Gaza aquesta última setmana. 

La manifestació ha començat a la plaça Universitat i ha acabat a la Plaça Sant Jaume on s'ha llegit un manifest

 Salah Jamal

 غزة,نكبة   ,النكبة

DIVENDRES 30, CONCENTRACIÓ P SANT JAUME PEL TANCAMENT DEFINITIU DEL CIE COINCIDINT AMB EL SEU TANCAMENT PER OBRES

 El CIE de Barcelona tanca. De la ciutadania depèn que no torni a obrir

El CIE de la Zona Franca de Barcelona tancarà les seves portes el proper 30 d'octubre a raó de la realització d'obres de millora. La incertesa sobre el que passarà després ens brinda una oportunitat única d'aconseguir que no torni a obrir mai més.

Després d'anys denunciant la vulneració dels Drets Humans que s'hi han comès, de trencar l'opacitat que hi regnava, de judicialitzar els casos de tortures. Després que el CIE acabés amb la vida de Mohammed, l'Idrissa i l'Alik. Després de que milers de persones es mobilitzessin fins a les seves portes, exigint que es clausurin aquests centres de la vergonya. Després d'interposar desenes de queixes als jutges de control per exigir canviar unes condicions d'estància que trepitgen la dignitat de qualsevol persona. Després que el Parlament de Catalunya s'hagi posicionat, en una resolució històrica, a favor del seu tancament. Ara, el dia 30 d'octubre, el CIE de Barcelona tancarà -segons ha anunciat el Ministeri de l'Interior- per fer-hi obres.

Des de Tanquem els CIE celebrem la notícia del seu tancament ja que entenem que cal entendre'l emmarcat en un procés social majoritari perquè el CIE de Barcelona, i tots els existents, desapareguin de la nostra societat i acabin essent un mal record de la nostra història.

Fruit d'aquest mandat i d'aquesta expressió social de rebuig, el Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de juliol una moció per instar al Govern espanyol al tancament d'aquest Centre. Totes les forces polítiques catalanes, a excepció del PP i C's, hi van votar a favor. La resolució deia textualment:

"El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a exigir al Govern de l’Estat que: a) Iniciï en el termini més breu possible un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers (CIE), atès que la Directiva europea (Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre, relativa a normes i procediments comuns als estats membres per al retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular) no en prescriu l’existència obligatòria."

Durant el temps que duri el tancament -ja sigui provisional o definitiu- a Catalunya no es privarà la llibertat a cap persona per la seva situació administrativa. Sense dubte, es tracta d'una gran notícia pels drets humans, tot i que és irreal. El Ministeri d'Interior està deportant persones sense que passin pel CIE aprofitant la detenció de 72 hores sense assistència lletrada i sense la possibilitat que un jutjat revisi la seva ordre d’expulsió, que pot ser de fa 4 o 5 anys. Volem que el CIE no es torni a obrir però també que cessin aquestes deportacions que es realitzen sense cap mena de garantia. 

 Així mateix, el tancament del CIE de Barcelona pot suposar el trasllat de les persones pendents de procediments d'expulsió a altres CIE de l'estat que sí romandran oberts, tot i que les condicions de vida són igualment deplorables. Això, suposarà a més de la privació de la llibertat, la deslocalització del seu entorn social i familiar, i agreujarà encara més la seva situació. En aquest sentit exigim que el tancament s’estengui a tots els CIE de l'estat espanyol.

A partir d'avui treballarem perquè el CIE de Barcelona no es torni a obrir. Perquè cap més veí sigui privat de llibertat pel seu lloc d'origen. Volem advertir que la possible reobertura del CIE, que el Ministeri de l'Interior, preveu pel mes de febrer de 2016 es realitzarà sota una nou mandat al govern de l'Estat. Serà doncs, el nou govern format després de les eleccions generals del 20D, el responsable de respectar el mandat social de que el tancament del Centre d'Internament d'Estrangers sigui definitiu.

Des de Tanquem els CIE convoquem a tot el teixit social i associatiu, als veïns i veïnes de Barcelona i de tot el territori perquè es sumin a una gran mobilització pel proper dia 30 d'octubre a les 18h a la Plaça Sant Jaume. El CIE de Barcelona tanca. De totes nosaltres depèn que no torni a obrir.

 Manifest de Tanquem els CIE, clica

CONCENTRACIÓ AL DAVANT: 30 d'Octubre a les 18h,  

CONCENTRACIÓ A L'ESTACIÓ DE NORD EN SOLIDARIDAT AMB EL REFUGIATS. Molts assistents i també dirigents polítics d'altres forces desconeixien que s'estava fent a la porta d'on es feia la trobada d'alcaldes "Pel Bé Comú" de Podemos i similars liderats per Colau. El fet que a fora no s'ha fet cap parlament i al cap d'uns moments s'ha reiniciat l'acte partidista d'alcaldes d'unes coalicions concretes ha desconcertat a alguns assistents. Dirigents de CDC, ERC i PSC han comentat irònicament la que s'hagués liat si s'hagues fet la concentració a la porta d'una trobada d'alcaldes socialistes o d'alcaldes independentistes presidida per Hereu o Trias.

Aquesta tarda s'ha fet la concentració a la porta de l'Estació del Nord convocada per Stop MareMortum en solidaritat amb els refugiats de Síria i altres conflictes que fugen cap a Europa, i en favor d'una veritabale política europea d'asil.

Si bé l'acte inicialment s'havia convocat a la Plaça Catalunya, a petició de l'alcaldessa Ada Colau es va traslladar al davant d'on es feia la cimera d'alcaldes "de Ciutats pel Bé Comú", a la que més a més de Colau hi assistien entre d'altres la de Badalona, Dolors Sabater, la de Madrid, Manuela Carmona, o el de Cadiz, José María Gonzáles, "Kichi", també de Podemos.

Molts dels assitents a la concentració desconeixien que aquest acte, previst inicialment a la Plaça Catalunya, es va traslladar allà, no pel simbolisme de l'estació, sinó per fer-lo coincidir amb la cimera d'alcaldes gairebé tots propers a Podemos o de coalicions on hi era Podemos. Fins i tot alguns diputats d'altres partis presents a l'acte m'han mostrat la seva sorpresa per barrejar aquest acte cívic amb un cimera partidista, donat que una cosa es que es fes a prop d'on hi havia la cimera d'alcades d'unes determinades forces polítiques per tal que hi poguessin assitir, i l'altra, molt diferent, fer-ho a la mateixa porta. I en no fer-se ni minut de silenci, ni lectura de cap manifest en relació a la concentració allà convocada, l'acte ha semblat una activiat de la pausa de la trobada d'alcaldes i alcadesses de l'òrbita de Podemos i grups propers.

Alguns dirigents del PSC i CDC m'han dit que s'hagués liat una de grossa si s'hagués convocat aprofitant la pausa a la porta d'un acte d'alcaldes d'esquerres, presidit per Hereu, o d'alcaldes per la independència presidits per Xavier Trias.   

S'ha produit uns moments de tensió quan uns manifestants han desplegat una la bandera siriana del règim d'Al Assad, que han estat increpats per altres manifestants àrabs, i finalment han plegat la bandera.

En haver-se barrejat els dos actes, no sóc capaç de dir quanta gent ha participat a la concentració pels refugiats. En no fer-se cap intervenció ni declaració dels organitzdors a fora, la majoria dels assitents han entrat a dins, trobant-se amb el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pissarello, que després de la pausa per l'acte pels refugiats, començava la seva exposició de valoració dels primers cent dies de mandat de l'equip de govern.   

El fet que a proposta de Colau s'acabés fent l'acte a la mateixa porta d'on es feia una cimera d'alcaldes de l'entorn de Podemos, ha desconcertat a molts assistents que no ho sabien i ho han trobat partidista o s'han sentit manipulats. I el fet de que no s'hagi llegit cap manifest, ha semblat un acte propi d'una reunió partidista.

 Les espelmes pels morts s'han barrejat ambs els cartells i indicacions de l'acte partidista. Ho trobo, poc
ètic!

 Dos actes en un, però molts dels participants a l'acte (sense intervencions) pels refugiats s'han trobat que eren a la porta d'un acte partidista. Que s'hagués dit s'hagués convocat a la porta d'un acte d'alcaldes independentistes?

 Els portadors la bandera de la Síria d'Al Assad recullen la bandera en ser increpats.

CONVOCADA PER DEMÀ DIVENDRES UNA CONCENTRACIÓ A BARCELONA EN FAVOR DE L'ACOLLIDA DE REFUGIATS

La Plataforma aturem el genocidi al mar Mediterrani i Stop Mare Mortum convoquen per demà divendres una concentració a Barcelona per a demanar la creació d’una xarxa real de municipis acollidors de persones refugiades a Catalunya. La plataforma celebra que municipis com el de Barcelona es posin a disposició de les entitats per posar solucions urgents a la crisi humanitària, però veu insuficient el nombre 28 places catalanes.
Stop crida a la participació ciutadana amb una concentració i encesa d’espelmes: DIVENDRES 4 DE SETEMBRE A LES 18:30h A BARCELONA.
US DEMANEM QUE FEU ARRIBAR AQUESTA CONVOCATÒRIA ALS VOSTRES SÒCIS/ES I ALTRES ENTITATS QUE CONEGUEU. DEMANEM LA MÀXIMA DIFUSIÓ.
HEM IMPULSAT L'ETIQUETA #CATacull per a fer difusió per les xarxes. Tan de bo el divendres sigui la més usada!
 Ves al Facebook de la convocatòria

Personalment celebro que l'Ajuntament de Barcelona hagi fet la proposta de crear una xarxa de ciutat acollidores recuperant l'experiència de la solidaritat vers les víctimes de la guerra de Bòsnia. En aquest sentit vaig publicar aquest article al Periódico el 14 de juliol en el que proposava que Barcelona i altres municipis catalans fessin de nou una campanya de solidaritat com la que va ser el Districte-11 Sarajevo.

ESPERANÇA I FREDOR AL SALÓ DE PLENS I ALEGRIA I TENSIÓ A LA PLAÇA, EN EL PLE QUE HA INVESTIT A SABATER ALCALDESSA DE BADALONA. Sabater ha dit que treballarà per a tots i ha demanat que no s'atii el discurs de l'odi. Albiol ha estat desafiant i no s'ha fet la tradicional foto dels membres del nou consitori. Tot fa pensar que Albiol intentarà crear confrontació front l'independentisme.

Albiol, escolta desafiant, el parlament de la ja alcaldessa, Dolors Sabater

A la plaça s'han viscut moments de tensió i petits enfrontaments. Els mossos han hagut de fer un cordó de separació. Els seguidors d'Albiol portaven gorres i samarretes blaves

Sabater en baixar a la Plaça

Prop d'un miler de persones s'han manifestat a la plaça

Tal com estava previst, Dolors Sabater, cap de llista de Guanyem Badalona en Comú ha estat escollida com a nova alcaldessa de Badalona, amb 15 vots dels regidors de Guanyem Badalona en Comú, PSC, ERC, ICV-EUiA, I CDC, és a dir un més de la majoria absoluta. El fins ara alcalde, Xavier García Albiol, ha obtingut els 10 vots del seu grup, mentre Juan Miguel López de Ciutadans s'ha votat a ell mateix, i Jordi Subirana d'UDC ha votat en blanc. Així doncs, el PP ha perdut l'alcaldia de la tercera ciutat de Catalunya governada fins avui en minoria per García Albiol, a la que va arribar a l'alcaldia després de sacsejar de manera demagògica i esbiaixada diverses problemàtiques relacionades o no amb la immigració i oposant-se a l'obertura de mesquites i oratoris. Fa tres mesos el PP català convençuts que aquesta estratègia els era rentable electoralment, va reproduir el mateix discurs a nombrosos municipis de Catalunya, si bé no els hi ha donat bons resultats.

Aquest migdia fora la plaça hi havia prop d'un miler de persones, alguns concentrats des de dues hores abans, uns convocats per l'entorn d'Albiol "per evitat que Badalona caiga en manos de los independentistas de la CUP", i altres pels partits que han donat suport a Sabater. El Ple, que s'ha retransmès per Badalona TV, s'escolatava a la plaça per megafonia. 
Abans de començar el ple ja s'han produït alguns petits enfrontaments que han anat més enllà dels insults, cosa que ha obligat als mossos d'esquadra a fer un cordó a la plaça separant els dos bàndols. Mentre és habitual que els seguidors dels grups polítics que es fan amb l'alcaldia es concentrin davant dels ajuntaments, avui a Badalona hi havia molts seguidors de García Albiol, que havien estat convocats per un full que cridava a manifestar-se per "evitar que Badalona caigui en mans de la CUP".   

Minuts abans de les dotze, mentre la que seria nomenada alcaldessa rebia informacions i consells de Secretari Municipal sobre com es desenvoluparia l'acte, i els ex alcaldes Jordi Serra i Maite Arqué del PSC i Màrius Díaz del PSUC (primer alcalde de la democràcia) també xerraven distesament amb Sabater, els regidors del PP, en una ambient una mica tens acompanyaven a García Albiol que ha sortit al balcó a saludar als seus seguidors i a rebre l'escridassada dels militans d'esquerres i/o independentistes que eren allà per donar suport a Sabater.

A  Albiol, se'l veia contrariat, donat que fins dijous al mig dia no va acceptar que hauria de traspassar la vara d'alcalde a Sabater, amb la que per desgrat dels tècnics municipals no es va reunir fins dimecres al migdia, atenent les reiterades peticions de Sabater de trobar-se per preparar el relleu. 

Màrius Díaz, primer alcalde democràtic de Badalona i el Secretari Municipal (amb americana), xerren amb Sabater moments abans del ple. A sota, l'ex alcalde socialista, Jordi Serra, encoratja a Sabater.  Serra serà regidor socialista, però no portaveu dle grup. Mentres tant Albiol, sortia al balcó per saludar als seus per última vegada com alcalde, fet que alguns ho han entès om una provocació.

Els antidisturbis surten a la plaça a separar els dos grups

ALCALDESSA AMB  EL VOT DE 15 DELS 27 REGIDORS
Minuts després de les 12 ha començar el Ple, i els 27 regidors han jurat o promès el càrrec. Tret dels del PP, PSC i el de Ciutadans, tots ho han fet per imperatiu legal i amb farses més curtes o més llargues en relació a la lleialtat al Rei i la Constitució fins que el poble català decideixi. Però quan ho ha fet la regidora d'origen magribí, Fatima Taleb, el president de la Mesa d'Edat, el popular Ramon Riera li ha advertit que potser no seria vàlid.
Tot seguit s'ha procedit a la votació i Sabater ha estat investida amb 15 vots cap a ella (la majoria absoluta són 14), 10 per Albiol, un pel regidor de Ciutadans, i l'abstenció del d'UDC.
Llavors el Ramon Riera del PP -no l'ex alcalde com és habitual- li ha donat la vara d'alcaldessa.

 Sabater, acompanyada dels caps de grup d'Iniciativa (Alex Mañas), ERC (Oriol Lladó) i Alex Pastor (PSC) en rebre la vara.


Tot seguit els diferents grups municipals, de menor a major han exposat el sentit del seu vot.
Juan Miguel López de Ciutadans, ha manifestat que s'ha votat a ell mateix donat que discrepava dels que volen la ruptura amb Espanya i de l'assemblearisme d'esquerres de Guanyem que ha qualificat com un somni juvenil.
A continuació Alex Mañas, d'ICV-EUiA, grup que es va trencar en part fa uns mesos en dimitir el regidor portaveu, Carles Sagués, en donar suport a confluir amb Guanyem en una sola llista, ha manifesta que la pluralitat del consistori i dels grups que donen suport a Sabater, és un actiu positiu. Mañas aprofitant la presència dels ex alcaldes Màrius Díaz i Maite Arqué, als que la ciutadania es referia a ells com en Mario o Màrius, i la Maite com una mostra de proximitat, s'ha referit a la Dolors Sabater com una alcaldessa a la que la gent s'hi referirà pel seu nom, la Dolors.  Mañas també ha celebrat que es tanqui un període negre per Badalona en que Albiol ha utilitzat un discurs racista.

FALCÓ RECORDA QUE INICIATIVA NO VA DONAR SUPORT FA DOS ANYS A LA MOCIÓ DE CENSURA

Ferran Falcó de CiU, ha explicat que ell ha votat a favor de Sabater, mentre el regidor Subirana d'UDC, ha votat en blanc.
Ha reconegut que fa quatre anys ells no van votar ni a Jordi Serra ni a Albiol, cosa que va privar de la majoria a un hipotètic tripartit, fent alcalde a Albiol com a llista més votada. Però llavors ho van fer donat que confiaven que Albiol faria una política pel que fa a la immigració, la imatge de Badalona, el populisme  i les inspeccions i precintos de locals triats en base a l'origen ètnic dels propietaris, diferent al que ha fet. per això van donar suport a un intent de  moció de censura que, segons ell, no va cuatllar en fer-se enrere Iniciativa. I ha explicat que ell no comparteix les idees de Podemos i la CUP que donen suport a Guanyem Badalona, però sí que coneix molt a la Dolors, de qui ha lloat la trajectòria i les moltes coincidències que hi té, pel que tot i no ser necessari el seu vot per fer-la alcaldessa -amb 14 en tenia prou- ha  votat per ella. I ha acabat demanat humilitat al nou govern i que posi per davant de tot la ciutat, i celebrant que s'hagi dit prou a un equip que fomentava el populisme i les fòbies cap a uns o altres.
Per la seva banda Oriol Lladó d'ERC, grupque va quedar fora del consistori fa quatre anys i ara ha obtingut tres regidors i que tenia clar des d'abans de les eleccions donar suport a un govern de colició per fer fora a Albiol, s'ha felicitat del resultat i ha dit que cal fer un govern per a tots els que són a fora, cridin en favor d'uns o dels altres. Ha insistit en la importància del projecte social i per les persones del nou equip amb el que ells hi seran amb Iniciativa i Guanyem, i per les crítiques que s'han fet aquest dies sobre si el govern serà independentista ha dit que s'hi han de sentir còmodes els independentistes i també el federalistes que hi ha a Podem, Iniciativa o el PSC. I parlant d'objectius més concrets s'ha referit a la necessitat de soterra l'autopista de Mataró que talla la ciutat en dos. 

A continuació Alex Pastor, pel PSC, ha manifestat que han votat a favor, si bé ara per ara no entraran al govern i ha demanat que es treballi per tothom. "Badalona com la plaça de la Vila està dividida entre els que criden en favor d'aquest canvi i el que no el volien, però tant uns com altres tenen les mateixes necessitats socials". Pastor ha criticat els quatre anys de mandat d'Albiol i ha demanat cohesionar la ciutat. 
S'ha de dir que el PSC ha rebut moltes pressions pel fet de votar una alcaldessa independentista, com també ha estat pressionat el Partit Socialista d'Euskadi  que van dir que votarien a favor dels partits independentistes bascos que a Vitòria han fet fora de l'alcaldia a Javier Maroto del PP, que ha fet pel que fa a la immigració un discurs calcat al d'Albiol. Finalment a Vitòria el seu vot no era determinant, s'ha trencat l'acord amb el PNB a altres municipis i el PSE han votat en blanc, però perdent l'alcaldia el PP. 
 José Téllez, de Guanyem Badalona en Comú, ha explicat els objectius del seu grup i ha defensat la legitimitat del govern d'esquerres que encapçala Sabater pel fet que quatre grups li han donat suport. I ha acabat citant una frase de la Revolució del Clavells de Portugal i a Emiliano Zapata. 

Juan Miguel López de Ciutadans

Àlex Mañas d'ICV-EUiA

Ferran Falcó de CiU

Oriol Lladó d'ERC

 Álex Pastor del PSC

José Téllez de Guanyem Badalona en Comú

La regidora Fàtima Taleb que ha rebut molts atacs a la xarxa per part dels seguidors d'Albiol


 ALBIOL DESAFIANT
Per la seva banda Xavier García Albiol, que se'l veia molt afectat, ha afirmat que si bé és legal que els partits perdedors es juntin per fer fora al guanyador, no és legítim. Albiol va posar tanques publicitàries fa uns dies demanant respecte a la llista més votada, i es van distribuir milers de fulls convocant a la concentració d'avui "per evitar que Badalona caigui en mans dels independentistes de la CUP". Em consta que, des de dimarts, tant des del PP, com des dels cossos policials de la Generalitat i l'Ajuntament, se li va mostrar la preocupació que la convocatòria a manifestar-se avui, per evitar un govern independentista, se li anés de les mans a Albiol i es produïssin fets violents contra els nous càrrecs públics, alguns dels quals se'ls hi ha imposat una protecció policial que rebutjaven. 
 Albiol, mentre coincidint amb les seves paraules, a la Plaça creixia la tensió i els insults, ha dit que  demanava "als regidors del PP que aixequin el cap i mirin als ulls dels regidors del nou equip de govern perquè ens diferenciem d'ells en moltes coses. I una és que nosaltres hem guanyat i ells no!" Tot seguit responent al que havia dit el portaveu socialista de que la ciutat havia estat dividida per ell, ha dit que "la ciutat no està dividida, està indignada perquè molts veïns creuen que vostès no són un govern legítim". 
Tot seguit s'ha referit al caire independentista del nou govern i ha advertit que si pensaven "utilitzar la ciutat per aquest procés ens tindran al davant per evitar-ho"
Sembla evident que l'eix del discurs de García Albiol a l'ajuntament de Badalona, a les tertúlies i entrevistes televisives ara ja no serà tant la immigració, sinó el rebuig a la independència i la suposada responsabilitat del PSC en recolzar un govern independentista.     

SABATER: "GOVERNAREM PER TOTS I SEREM IMPLACABLES AMB LA CORRUPCIÓ"

Dolors Sabater, posant-se potser en el paper de mestra o professora que fa la classe sense estar darrera la taula, ha fet el seu llarg parlament, dreta amb un faristol al mig del saló de plens. Ha començat repetint unes paraules que va dir el primer alcalde democràtic de Badalona després del franquisme, Màrius Díaz, sobre el poder d ela ciutadania per transformar la societat i la ciutat. I després d'agrair els suports rebuts per part d'Iniciativa i ERC que entraran al govern, ha manifestat que tenen molts punts de coincidència amb el PSC. Ha agraït també el suport de CDC i ha estès la mà i la col·laboració als regidors d'UDC i de Ciutadans. 

Referint-se a Albiol a qui Sabater en aquell moent mirava, si bé ell girava o baixava el cap, ha Sabater ha defensat la legitimitat del seu govern,i també ha estès la mà a Albiol per entendres i col·laborar en projectes de ciutat

Governarem sense excloure ningú, mai més enlloc contra ningú, serem implacables amb la corrupció!", ha advertit Sabater que ha estès la mà als grups que li han fet costat i fins i tot, al PP. 

després s'ha referit a que els polítics havien defraudat al poble i que amb la seva candidatura sorgida de moviments populars, el poble recuperava el poder. i ha dit que no nomes posaria en marxa els consells de participació que funcionaven a Badalona fins 2011 que el PP va oblidar, sinó que els ampliaria.  

S'ha referit a la pobresa, la crisis i les retallades que pateix la gent, front uns governants que han fallat i allunyat de la gent i ha enumerat algunes mesures com abaixar-se el sou perquè treballen a la "casa comuna, la casa de tots". I ha acabat dient que "Serem un govern del poble i pel poble". 

En aixecar-se la sessió, no s'ha fet la tradicional foto de grup del nou consistori donat que els regidors del PP han abandonat immediatament l'ajuntament, sortint Albiol al carrer i marxant pel carrer Francesc Layret evitant creuar la Plaça de la Vila.

Llavors Sabater ha anunciat que al balcó en lloc de sortir ella, hi sortirien les entitats de Badalona que han recuperat el poder i ella ha baixat acompanyada dels regidors que li han donat suport a la plaça on ha estat aclamada.

 Sabater dirigint-se a Albiol que no la mirava

 

 Albiol, abandonat l'Ajuntament sense fer la foto de grup ni donar la mà a la nova alcaldessa

 Els regidors de l'equip de govern baixen a la plaça