SEGONS MIGRA STUDIUM I EL SEVEI JESUÏTA DE MIGRANTS L'ANY PASSAT ES VAN EXPULSAR 25 PERSONES DIARIES. Les dues entitats persenten l'informe CIE 2016

Aquest dijous 15 de juny a les 7 de la tarda MIGRASTUDIUM presenta a Barcelona l'informe del Servei Jesuiïta de Migrants sobre la situació dels Centres d'Internament d'Estrangers CIE a l'estat espanyol. Un informe elaborat gràcies a un equip de 45 persones que ha realitzat un total de 1.741 visites durant el 2016 acompanyant a 658 persones
El SJME manté una presència constant de visites als Centres d'Internament d'Estrangers de Madrid, València, Barcelona i Algesires-Tarifa. Un equip de visites de 45 persones, acompanya a les persones detingudes i treballa per a garantir el respecte als seus drets fent de mitjancer amb l'administració i recolzant la judicialització dels casos de vulneració de drets. El 2016 van ser acompanyades 658 persones, dos de cada tres de les quals no van ser finalment expulsades. També es realitza una intesna tasca de denúncia i incidència buscant el tancament dels CIE i l'implementació de mesur es alternatives a la detenció.

S'ha senyalat que durant el 2016 van ser internades al CIE 7.597 persones de les quals en van ser expulsades el 29,02%. La xifra de l'internament supera a les dels dos anys anteriors, però el percentatge d'expulsió cau notablement. Tres de cada quatre interns procedien directament de pasteres arribades a les costes espanyoles. Un total de 51 menors van ser identificats al CIE, un nombre tres vegades més gran que l'any passat. D'un total de 770 sol·licituds d'asil presentades als CIE, només es van admetre a tràmit el 20%. A més a més, el nombre de dones internades va augmentar un 13% respecte al 2015 fins a un total de 513. La durada mitjana de l'estança als CIE va ser de 24,47 dies.

A Espanya s'ha repatriat una mitjana de 25,66 persones al dia i s'ha detingut per estada irregular a una mitjana diària de gairebé 100 persones el 2016. Les xifres totals anuals han estat de 9.241 repatriacions i 35.882 detencions. A més a més, existeix una gran desproporció entre el nombre d'ordres d'expulsió incoades i executades, ja que es formalitzen finalment una per cada cinc incoades. Un 42% d'aqustes expulsions executades ho van ser per una mera estada irregular. A més a més, s'ha denunciat el llimb jurídic en el qual queden les persones l'expulsió de la qual es va dictar però no es va executar, sense accès a cap servei com a ciutadà i amb les penoses conseqüències per a la persona i la seva família.

Són molt destacables les elevades quantitats de despesa pública en matèria de seguretat i control al CIE, molt més elevades que la inversió en atenció social als interns. Només en obres de millora d'instal·lacions es van invertir més de 300.000 euros, mentre que en assistència sanitària l'adjudicació anual va ser del voltant de 730.000 euros. Els beneficis econòmics per a les empreses que reben adjudicacions han augmentat també de manera otable. Els contractes de subministrament van pujar a una suma total superior a 62.000 euros, mentre que la d'alimentació als centres va ser de 8.250.000. Destacable és també l'enorme cost en l'organització de vols d'expulsió de migrants, amb un import final de gairebé 12 milions. L'assistència social integral va estar subvencionada a Creu Roja per un total de 853.000 euros. Convé recordar que la gestió dels CIE segueix sent exclusivament policial.

Al SJM compta amb un equip de 45 persones que ha realitzat un total de 1.741 visties durant el 2016 acompanyant a 658 persones als CIE, i això tot i el tancament temporal a Barcelona i a València. D'aquests interns, dos de cada tres no van ser expulsats finalment. En aquestes visites hem pogut constatar que el 42% dels visitats portaven residint a Espanya més de 10 anys. Fins a un 36% de les persones visitades són recent arribades a Espanya per mar. El percentatge de dones visitades respecte del total va ser del 8,5%, ja que només Madrid, València i Algesires tenen un mòdul per dones. La majoria de visitats eren de nacionalitat algeriana.

El SJM ha constatat durant el 2016 molts incidents relacionats amb la situació de les persones internes als CIE. Aquests incidents han generat diferents resolucions judicials que han posat de manifest la precarietat en les condicions de l'internament.

  El SJM reitera, com ja ha dit en informes anteriors, la necessitat del tancament dels CIE en aquesta situació actual. Reclamem una millora en les condicions de l'internament i la necessitat de trobar alternatives a la reclusió i a l'expulsió com a mesures prèvies al seu tancament. Els CIE serveixen per a una finalitat diferent a la que van ser creats, per això demanem més centres d'acollida, i no d'internament. A més a més, el paper de jutges, fiscals i advocats és essencial: reclamem la fi de l'internament immediat, ja que hauria de ser el darrer recurs; i demandem una instància superior judicial que unifiqui criteris dins de l'inestimable tasca dels jutges de control.

El SJM demana també una més gran transparència que afavoreixi el treball que realitzem organitzacions socials que visitem els CIE, així com instem a l'Administració a la publicació de les dades realtives a l'estada i a l'ocupació de cada centre amb caràcter anual. És necessari, també, que les altres administracions públiques regionals i locals s'interessin per exigir el compliment dels drets humans al CIE i per atendre aquelles persones que dedin al carrer després de passar per aquests centres.


 (La meva opinió sobre els Centres d'Internaments d'Estrangers, clica)

ELS CIE, INÚTILS I HUMILIANTS. Publico al Periódico sobre l'enfrontament entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de l'Interior per la reobertura del CIE Zona Franca

 Xavier Rius, El Periódico, divendres 8 de juliol de 2016

Acabi com acabi el pols entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de l'Interior, amb la prohibició de reobertura del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca dictada pel consistori, al·legant la falta de llicència, i el fet consumat de la seva posada en funcionament executada per la Delegació del Govern i el ministeri, el gest de denegar la seva reobertura posa de nou sobre la taula la necessitat d'acabar amb el forat negre en el nostre ordenament jurídic que signifiquen els set CIE existents a Es­panya.

Creats per la llei d'estrangeria, són establiments de detenció no penitenciaris en què es manté internats un màxim de 60 dies, en unes condicions pitjors que les d'una presó, aquells estrangers que, al no tenir permís de residència o haver-los caducat, se'ls ha obert un expedient d'expulsió. Als CIE també s'hi interna reclusos estrangers condemnats a penes inferiors a sis anys i per decisió judicial, en aplicació de l'article 89 del codi penal, se'ls commuta la pena per l'expulsió al seu país. Així es barregen a les habitacions delinqüents amb sentència ferma i immigrants sense papers que van ser identificats per la policia i se'ls ha iniciat un expedient d'expulsió.

A causa de l'absència de normativa de funcionament, i vivint-se situacions d'arbitrarietat, vulneració de drets socials, sanitaris i de defensa jurídica, es van realitzar diverses campanyes de denúncia, una d'elles impulsada per EL PERIÓDICO, gràcies a les quals el Govern va aprovar el 2014 un reglament que, lamentablement, va canviar poc les coses. El CIE de Barcelona ha estat tancat aquests mesos per ordre del jutge d'estrangeria que va exigir que se solucionés la insuficiència de dutxes, aigua calenta i lavabos.

Llei d'estrangeria

Deixant de costat els estrangers condemnats, que podrien estar els dies previs a la seva expulsió en un centre penitenciari pròxim a l'aeroport o port pel qual seran deportats, molts dels immigrants que hi ingressen perquè no tenen papers acaben en llibertat i la seva expulsió no es consuma després de setmanes d'angoixa. Molts dels que ingressen al CIE de Barcelona són subsaharians inexpulsables que van arribar a Melilla, i com un mer tràmit, passen unes setmanes al centre de la Zona Franca fins a quedar en llibertat.

No defenso, excepte comptades excepcions, l'expulsió d'aquells immigrants que no tenen papers. Però si lamentablement, tenint en compte la vigència de la llei d'estrangeria i les obligacions d'Espanya amb la Unió Europea, algú ha de ser expulsat per la falta administrativa de no tenir papers, no se l'ha de sotmetre ni a ell ni als seus familiars al turment d'estar durant dos mesos al CIE i patir la loteria de no saber si demà sortirà o serà expulsat. Com que no són delinqüents, existeixen altres procediments de control mentre s'està tramitant el seu ex­pedient, com podrien ser l'obligació de personar-se diàriament a la comissaria o el braçalet localitzador.

Llegir en català al Periódico

LOS CIE, INÚTILES I HUMILLANTES
Xavier Rius, El Periódico, viernes 8 de julio de 2016

Acabe como acabe el pulso entre el Ayuntamiento de Barcelona y el Ministerio del Interior, con la prohibición de reapertura del Centro de Internamiento de Extranjeros de la Zona Franca (CIE) dictada por el consistorio, alegando la falta de licencia, y el hecho consumado de su puesta en funcionamiento ejecutada por la Delegación del Gobierno y el ministerio, el gesto de denegar su reapertura pone de nuevo sobre la mesa la necesidad de acabar con el agujero negro en nuestro ordenamiento jurídico que significan los siete CIE existentes en España.

Creados por la ley de extranjería, son establecimientos de detención no penitenciarios en los que se mantiene internados un máximo de 60 días, en unas condiciones peores que las de una cárcel, a aquellos extranjeros que, por carecer de permiso de residencia o haberles caducado, se les ha abierto un expediente de expulsión. En los CIE también se interna a reclusos extranjeros condenados a penas inferiores a seis años y por decisión judicial, en aplicación del artículo 89 del código penal, se les conmuta la pena por la expulsión a su país. Así se mezclan en las habitaciones delincuentes con sentencia firme e inmigrantes sin papeles que fueron identificados por la policía y se les ha iniciado un expediente de expulsión.

Debido a la ausencia de normativa de funcionamiento, y viviéndose situaciones de arbitrariedad, vulneración de derechos sociales, sanitarios y de defensa jurídica, se realizaron diversas campañas de denuncia, una de ellas impulsada por EL PERIÓDICO, gracias a las que el Gobierno aprobó en el 2014 un reglamento que, lamentablemente, cambió poco las cosas. El CIE de Barcelona ha estado cerrado estos meses por orden del juez de extranjería que exigió que se subsanara la insuficiencia de duchas, agua caliente y retretes.

LEY DE EXTRANJERÍA

Dejando de lado a los extranjeros condenados, que podrían estar los días previos a su expulsión en un centro penitenciario cercano al aeropuerto o puerto por el que serán deportados, muchos de los inmigrantes que ingresan por carecer de papeles acaban en libertad y su expulsión no se consuma tras semanas de angustia. Muchos de los que ingresan en el CIE de Barcelona son subsaharianos inexpulsables que llegaron a Melilla, y como un mero trámite, pasan unas semanas allí hasta quedar en libertad.

No defiendo, salvo contadas excepciones, la expulsión de aquellos que carecen de papeles. Pero si lamentablemente, habida cuenta la vigencia de la ley de extranjería y las obligaciones de España con la Unión Europea, alguien va a ser expulsado por la falta administrativa de carecer de papeles, no hay que someterle ni a él ni a sus familiares al tormento de permanecer dos meses en el CIE y esa lotería de no saber si mañana saldrá o será expulsado. Dado que no son delincuentes, existen otros procedimientos de control mientras se tramita su expediente, como podrían ser la obligación de personarse a diario en la comisaría o el brazalete localizador.

 

 Leer en castellano en El Periódico

DIVENDRES 30, CONCENTRACIÓ P SANT JAUME PEL TANCAMENT DEFINITIU DEL CIE COINCIDINT AMB EL SEU TANCAMENT PER OBRES

 El CIE de Barcelona tanca. De la ciutadania depèn que no torni a obrir

El CIE de la Zona Franca de Barcelona tancarà les seves portes el proper 30 d'octubre a raó de la realització d'obres de millora. La incertesa sobre el que passarà després ens brinda una oportunitat única d'aconseguir que no torni a obrir mai més.

Després d'anys denunciant la vulneració dels Drets Humans que s'hi han comès, de trencar l'opacitat que hi regnava, de judicialitzar els casos de tortures. Després que el CIE acabés amb la vida de Mohammed, l'Idrissa i l'Alik. Després de que milers de persones es mobilitzessin fins a les seves portes, exigint que es clausurin aquests centres de la vergonya. Després d'interposar desenes de queixes als jutges de control per exigir canviar unes condicions d'estància que trepitgen la dignitat de qualsevol persona. Després que el Parlament de Catalunya s'hagi posicionat, en una resolució històrica, a favor del seu tancament. Ara, el dia 30 d'octubre, el CIE de Barcelona tancarà -segons ha anunciat el Ministeri de l'Interior- per fer-hi obres.

Des de Tanquem els CIE celebrem la notícia del seu tancament ja que entenem que cal entendre'l emmarcat en un procés social majoritari perquè el CIE de Barcelona, i tots els existents, desapareguin de la nostra societat i acabin essent un mal record de la nostra història.

Fruit d'aquest mandat i d'aquesta expressió social de rebuig, el Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de juliol una moció per instar al Govern espanyol al tancament d'aquest Centre. Totes les forces polítiques catalanes, a excepció del PP i C's, hi van votar a favor. La resolució deia textualment:

"El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a exigir al Govern de l’Estat que: a) Iniciï en el termini més breu possible un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers (CIE), atès que la Directiva europea (Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre, relativa a normes i procediments comuns als estats membres per al retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular) no en prescriu l’existència obligatòria."

Durant el temps que duri el tancament -ja sigui provisional o definitiu- a Catalunya no es privarà la llibertat a cap persona per la seva situació administrativa. Sense dubte, es tracta d'una gran notícia pels drets humans, tot i que és irreal. El Ministeri d'Interior està deportant persones sense que passin pel CIE aprofitant la detenció de 72 hores sense assistència lletrada i sense la possibilitat que un jutjat revisi la seva ordre d’expulsió, que pot ser de fa 4 o 5 anys. Volem que el CIE no es torni a obrir però també que cessin aquestes deportacions que es realitzen sense cap mena de garantia. 

 Així mateix, el tancament del CIE de Barcelona pot suposar el trasllat de les persones pendents de procediments d'expulsió a altres CIE de l'estat que sí romandran oberts, tot i que les condicions de vida són igualment deplorables. Això, suposarà a més de la privació de la llibertat, la deslocalització del seu entorn social i familiar, i agreujarà encara més la seva situació. En aquest sentit exigim que el tancament s’estengui a tots els CIE de l'estat espanyol.

A partir d'avui treballarem perquè el CIE de Barcelona no es torni a obrir. Perquè cap més veí sigui privat de llibertat pel seu lloc d'origen. Volem advertir que la possible reobertura del CIE, que el Ministeri de l'Interior, preveu pel mes de febrer de 2016 es realitzarà sota una nou mandat al govern de l'Estat. Serà doncs, el nou govern format després de les eleccions generals del 20D, el responsable de respectar el mandat social de que el tancament del Centre d'Internament d'Estrangers sigui definitiu.

Des de Tanquem els CIE convoquem a tot el teixit social i associatiu, als veïns i veïnes de Barcelona i de tot el territori perquè es sumin a una gran mobilització pel proper dia 30 d'octubre a les 18h a la Plaça Sant Jaume. El CIE de Barcelona tanca. De totes nosaltres depèn que no torni a obrir.

 Manifest de Tanquem els CIE, clica

CONCENTRACIÓ AL DAVANT: 30 d'Octubre a les 18h,  

CONVOCADES MANIFESTACIONS, TAMBÉ A BARCELONA, PER DENUNCIAR LA TRAGÈDIA DE FA UN ANY A CEUTA QUAN LA GUÀRDIA CIVIL VA DISPARAR PILOTES DE GOMA A IMMIGRANTS QUE S'OFEGAVEN I VAN MORIR

Fa uny any, el 6 de febrer del 2014, es va produir la tragèdia de la platja del Tarajal, a Ceuta, en la que 15 persones van morir ofegades a pocs metres de la platja, a causa dels trets de la Guàrdia Civil, que els va disparar amb material antidisturbis mentre intentaven arribar a l’Estat espanyol. També hi va haver molts desapareguts.

Una actuació de la Benemértita que va motivar els retrets públics de la Comissària europea d'Interior Cecilia Malström  cap el ministre espanyol, Jorge Fernández Díaz.

Per recordar aquests fets i reclamar responsabilitats, els dies 6 i 7 de febrer hi haurà actes i manifestacions a Ceuta, Barcelona, Tànger, Berlin,  Dusseldorf,  Londres, Madrid, etc, demanant justícia i reclamant la dimissió del Ministre de l’Interior, Jorge Fernàndez Díaz. A Ceuta una manifestació recorrerà els 6,5 km que separen el CETI (Centre d’Estància Temporal d’Immigrants) de la platja del Tarajal. 

SOS Racisme Catalunya, juntament amb  Tanquem els CIEs  i Migra Studium,  com a membres de la campanya Tancarem el CIE, han convocat una concentració a Barcelona dissabte dia 7 de febrer a les 19h. Hi ha hagut canvi de lloc!  Es fa finalment a la Rambla del Raval

Dies després d'aquesta tragèdia vaig publicar aquest article al Periódico. "Ceuta i els morts en aigua salada" 

 Els hashtags de la convocatòria són #15asesinatos i #StopWarAgainstMigrants.

 Cartell de la convocatòria a Barcelona 

 ATENCIÓ, L'ACTE DEL DISSABTE 7F A LES 19H. 

ES FARÀ FINALMENT A LA RAMBLA DEL RAVAL

Sin justicia ni dignidad a un año del Tarajal 

Hoy hace un año 15 personas fueron “invitadas” a morir en la playa del Tarajal, en Ceuta, a las puertas de la fortaleza-Europa. No eran las primeras ni, por desgracia, serán las últimas. Pero nunca antes habíamos visto con tanta claridad lo cínicamente poco que vale una vida cuando no carga más identificación que la esperanza.

“Sanda ha pedido socorro, ha tirado su mano hacia la roca y el Guardia Civil le ha pegado y enviado de nuevo al agua”, decía una de las personas que aquél día pudieron sobrevivir para contarlo. Como si fuera un derecho fundamental, que hubiera que defender a cualquier precio, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado defienden la frontera sur con la vida si es preciso. Con la vida de otras y otros, por supuesto.

Han muerto unas personas ahogadas al intentar rodear la valla de Ceuta, pero la Guardia Civil no ha intervenido, dicen primero. “Quizá se han podido usar balas de fogueo”, justifican después. Se utilizó material antidisturbios, pero solo en el intento de entrada por tierra, balbucean más tarde. La Guardia Civil llega a decir que en la zona de la tragedia no hay cámaras… Poco a poco, a fuerza de testimonios y presión social y mediática, se van admitiendo pequeñas gotas de verdad, aunque siempre justificando lo injustificable, como esa “línea fronteriza retráctil” que formarían los miembros de la Guardia Civil y que permitiría las “devoluciones en caliente”.

Lo peor, sin embargo, es que a un año de la barbarie, la impunidad continúa, lo cual nos asegura sin duda más muertes “accidentales”. Las diligencias siguen su lánguido paseo, con la instrucción a medias y con la titular del Juzgado de Instrucción número 6 de Ceuta aduciendo falta de competencia para pasarle la “patata caliente” a la Audiencia Nacional.

En este triste aniversario, desde Tanquem els Cies exigimos la dimisión del Ministro del Interior Jorge Fernández Díaz ante la reiteración de mentiras y versiones retorcidas de los hechos. Y creemos que ya es tiempo de que se encuentre y castigue a los culpables de las muertes de Oumar Ben Sanda, Larios Fotio, Joseph Blaise, Armand Debordo Bakayoko, Daouda Dakole, Ibrahim Keita, Ousman Kenzo, Nana Roger Chimi, Jeannot Flame, Yves Martin Blong, Samba Baya, Youssouf y 3 hombres sin identificar. Por justicia, pero sobre todo por dignidad.

Llegir article de fa un any, "Ceuta y los muertos en agua salada"

 Imatge dels fets

UN MILER DE PERSONES ES MANIFESTEN A LA ZONA FRANCA PEL TANCAMENT DEL CIE

Un miler de persones, convocades per la Campanya pel tancament dels Centres d'Internament per estrangers, s'han manifestat aquesta tarda davant del Centre d'Internament de Barcelona, per demanar el seu tancament.  Aquesta manifestació s'ha fet, no només en record del guineà Idrissa Diallo, de 21 anys, que morí ara fa dos anys sense rebre atenció mèdica, malgrat haver-la demanat reiteradament, a causa d'una malaltia cardíaca, sinó, també, perquè que les últimes setmanes han passat fets summament greus a l'interior del centre:

-La mort el 3 de desembre de l'intern armeni Alik Manukyan, i les traves que s'han posat a les denúncies per investigar els fets.

-Les agressions que denuncien haver patit nombrosos interns la nit del 31 de desembre a mans d'antidisturbis de la Policia Nacional.

-La negativa del Ministeri de l'Interior a permetre l'entrada d'un comissió independent de metgesses i advocats davant les reiterades denúncies de manca d'atenció sanitària.

-La negativa de deixar entra a la comissió del Parlament de Catalunya que ho va demanar, cosa que va motivar que diputats de tres grups entressin ahir a la tarda com a amics o familiars de diversos interns.      

-La vaga de fam que han fet nombrosos interns del centre, 5 dels qual continuen en sense menjar des de fa 12 dies. 

La concentració, que ha començat amb retard per esperar als que venien en transport públic, (l'autobús número 109 des de Plaça Espanya)  molt deficitari als voltants del CIE de Barcelona, ubicat al carrer E, número 40 de la Zona Franca. Hi han paricipat també membres d'altres entitats com SOS Racisme i hi eren presents diputats, regidors i dirigents d'ERC, ICV-EUiA i la CUP. 

S'ha sortit en manifestació des de la parada de bus ubicada a uns 500 metres arribant a les portes del CIE fortament custodiat pels mossos d'esquadra . Moltes persones portaven torxes i d'altres cartells amb fotos del Mohamed, l'Idrissa i l'Alik, les tres últimes víctimes mortals del CIE de Barcelona. S'han llegit dos manifestos i s'han fet crits de tota mena pel tancament d'aquest centres i contra la llei d'estrangeria. També s'ha volgut recordar a totes les persones mortes no només al CIE, sinó també intenta arribar a Europa, ofegades a la Mediterrànea o a les tanques de Ceuta i Melilla. No s'ha produït cap incident. 

Els mossos custodiaven avui l'exterior del Centre

La segurerat al CIE és competència de la Policia Nacional. S'acusa aquest cos d'agressions a interns el 31 de desembre.

La manifestació no ha pogut començar a les 5 donat que els qui venien en transport públic han trigat força.

 Diputats i regidors d'ERC i ICV-EUiA presents a la manifestació

 S'han llegit dos manifestos demanat el tancament del CIE i denunciant les morts a aquest centre, o santant tanques com les de Ceuta o ofegats a la Mediterrània.

    PENDENTS D'APROVAR EL REGLAMENT

Més enllà del règim de garanties i de transparència que haurien de tenir aquest centres, es dóna el fet que s'hi barregen famílies pendents d'un expedient d'expulsió, internades per la falta administrativa de no tenir papers o d'haver-lis caducat, amb la delinqüents multireincidents o condemnats per delictes greus que són expulsats. 

Molts dels qui arriben al CIE per manca de papers han estat detinguts aleatòriament per la policia. Tot i que el Ministeri de l'Interior teòricament no les autoritzava, sovint es feien redades en base a criteris ètnics, fet que vulnerava la llei i deixava en situació d'inseguretat jurídica als agents, tal com denunciava el Sindicato Unificado de Policía (SUP). Aquestes redades, sobretot a certs barris amb molta immigració, com passava sovint al de Lavapiés a Madrid, segons em va explicar el portaveu d'aquest sindicat es feien sobretot, per tal rentabilitzar les detencions, es  a dir fer-ho a persones d'aquelles nacionalitats més fàcils d'expulsar, o pel desig de certs comissaris de policia que la seves unitats estiguessin a dalt de tot en el rànquing estadístic de detencions d'irregulars expulsables. Teòricament el el Ministeri de l'Interior va fer un circular el maig de 2012 prohibint-les, tot i que en menor mesura s'han continuat produint.  

      La Llei d'Estrangeria de 2009, aprovada amb el govern de Zapatero, establia que abans del juny de 2010 s'havia d'aprovar un reglament de funcionament d'aquest centres i drets i deures dels interns, que encara no s'ha aprovat, cosa que fa que continuïn en un llimb legal. Després de la mort d'Idrissa Diallo per manca d'atenció mèdica,  es va fer una campanya per aconseguir una reglamentació dels CIE -impulsada en part pel Periódico-, Interior es va comprometre a redactar el reglament. Ara després de l'última mort del de la Zona Franca i dels incidents d'aquest cap d'any el ministre Jorge Fernández Díaz diu que el text arribarà aviat al Consell de Ministres. 

DEBAT CENTRES D'INTERNAMENT A TV TERRASSA, PRISMES

 El passat cap de setmana Televisió de Terrassa va emetre aquest debat en el programa Prismes, sobre els Centres d'Internament d'Estrangers. Vaig compartir taula amb Amadeu Bocar, d'ECAS, l'advocat Juan Carlos Querol, i el representant del Sindicat Unificat de Policia, Antonio Granados.
Penso que en el debat, com també ha passat en el debat del Periódico, en algun moment es va barrejar el debat de si ha d'haver-hi o no una llei d'estrangeria conseqüència dels qui proposen, senzillament tancar-los, i el debat sobre per què s'hi entra, el buit legat que hi impera, les batudes ètniques que fa sovint la policia, i la situació dels qui hi arriben procedents de Ceuta, Melilla i Canàries, per passar allà els 60 dies preceptius i quedar en llibertat després sense papers i amb una ordre d'expulsió inaplicable però que els diexa en una situació de total precrietat jurídica i legal.

Per veure el vídeo has de clicar l'enllaç de sota i tindràs els links d ela primera i segona part
Link programa CIES, TV Terrassa, clica aquí 1a i 2a part

Avui El Periódico dedica dues pàgines a la compareixença del Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en la que va anunciar que aprovaria un reglament. Jo hi dic la meva opinió i enfatitzo que més enllà de les millores, cal que es renovin els permisos de treball i residència als immigrants amb papers que estan a l'atur, donat que, en cas contrari, es generarà una bossa d'irregulars que si troben feina no podran fer-ho leglament i, malgrat tenir família aquí serien susceptibles d'ingressar en un CIE i ser expulsats.
Link El Periódico, clica aquí i ves a baix amb el cursor.