Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Centros de Internamiento de Extranjeros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Centros de Internamiento de Extranjeros. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de juliol del 2016

ELS CIE, INÚTILS I HUMILIANTS. Publico al Periódico sobre l'enfrontament entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de l'Interior per la reobertura del CIE Zona Franca


 Xavier Rius, El Periódico, divendres 8 de juliol de 2016
Acabi com acabi el pols entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de l'Interior, amb la prohibició de reobertura del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca dictada pel consistori, al·legant la falta de llicència, i el fet consumat de la seva posada en funcionament executada per la Delegació del Govern i el ministeri, el gest de denegar la seva reobertura posa de nou sobre la taula la necessitat d'acabar amb el forat negre en el nostre ordenament jurídic que signifiquen els set CIE existents a Es­panya.

Creats per la llei d'estrangeria, són establiments de detenció no penitenciaris en què es manté internats un màxim de 60 dies, en unes condicions pitjors que les d'una presó, aquells estrangers que, al no tenir permís de residència o haver-los caducat, se'ls ha obert un expedient d'expulsió. Als CIE també s'hi interna reclusos estrangers condemnats a penes inferiors a sis anys i per decisió judicial, en aplicació de l'article 89 del codi penal, se'ls commuta la pena per l'expulsió al seu país. Així es barregen a les habitacions delinqüents amb sentència ferma i immigrants sense papers que van ser identificats per la policia i se'ls ha iniciat un expedient d'expulsió.

A causa de l'absència de normativa de funcionament, i vivint-se situacions d'arbitrarietat, vulneració de drets socials, sanitaris i de defensa jurídica, es van realitzar diverses campanyes de denúncia, una d'elles impulsada per EL PERIÓDICO, gràcies a les quals el Govern va aprovar el 2014 un reglament que, lamentablement, va canviar poc les coses. El CIE de Barcelona ha estat tancat aquests mesos per ordre del jutge d'estrangeria que va exigir que se solucionés la insuficiència de dutxes, aigua calenta i lavabos.

Llei d'estrangeria


Deixant de costat els estrangers condemnats, que podrien estar els dies previs a la seva expulsió en un centre penitenciari pròxim a l'aeroport o port pel qual seran deportats, molts dels immigrants que hi ingressen perquè no tenen papers acaben en llibertat i la seva expulsió no es consuma després de setmanes d'angoixa. Molts dels que ingressen al CIE de Barcelona són subsaharians inexpulsables que van arribar a Melilla, i com un mer tràmit, passen unes setmanes al centre de la Zona Franca fins a quedar en llibertat.

No defenso, excepte comptades excepcions, l'expulsió d'aquells immigrants que no tenen papers. Però si lamentablement, tenint en compte la vigència de la llei d'estrangeria i les obligacions d'Espanya amb la Unió Europea, algú ha de ser expulsat per la falta administrativa de no tenir papers, no se l'ha de sotmetre ni a ell ni als seus familiars al turment d'estar durant dos mesos al CIE i patir la loteria de no saber si demà sortirà o serà expulsat. Com que no són delinqüents, existeixen altres procediments de control mentre s'està tramitant el seu ex­pedient, com podrien ser l'obligació de personar-se diàriament a la comissaria o el braçalet localitzador.

Llegir en català al Periódico



LOS CIE, INÚTILES I HUMILLANTES
Xavier Rius, El Periódico, viernes 8 de julio de 2016

Acabe como acabe el pulso entre el Ayuntamiento de Barcelona y el Ministerio del Interior, con la prohibición de reapertura del Centro de Internamiento de Extranjeros de la Zona Franca (CIE) dictada por el consistorio, alegando la falta de licencia, y el hecho consumado de su puesta en funcionamiento ejecutada por la Delegación del Gobierno y el ministerio, el gesto de denegar su reapertura pone de nuevo sobre la mesa la necesidad de acabar con el agujero negro en nuestro ordenamiento jurídico que significan los siete CIE existentes en España.

Creados por la ley de extranjería, son establecimientos de detención no penitenciarios en los que se mantiene internados un máximo de 60 días, en unas condiciones peores que las de una cárcel, a aquellos extranjeros que, por carecer de permiso de residencia o haberles caducado, se les ha abierto un expediente de expulsión. En los CIE también se interna a reclusos extranjeros condenados a penas inferiores a seis años y por decisión judicial, en aplicación del artículo 89 del código penal, se les conmuta la pena por la expulsión a su país. Así se mezclan en las habitaciones delincuentes con sentencia firme e inmigrantes sin papeles que fueron identificados por la policía y se les ha iniciado un expediente de expulsión.

Debido a la ausencia de normativa de funcionamiento, y viviéndose situaciones de arbitrariedad, vulneración de derechos sociales, sanitarios y de defensa jurídica, se realizaron diversas campañas de denuncia, una de ellas impulsada por EL PERIÓDICO, gracias a las que el Gobierno aprobó en el 2014 un reglamento que, lamentablemente, cambió poco las cosas. El CIE de Barcelona ha estado cerrado estos meses por orden del juez de extranjería que exigió que se subsanara la insuficiencia de duchas, agua caliente y retretes.

LEY DE EXTRANJERÍA

Dejando de lado a los extranjeros condenados, que podrían estar los días previos a su expulsión en un centro penitenciario cercano al aeropuerto o puerto por el que serán deportados, muchos de los inmigrantes que ingresan por carecer de papeles acaban en libertad y su expulsión no se consuma tras semanas de angustia. Muchos de los que ingresan en el CIE de Barcelona son subsaharianos inexpulsables que llegaron a Melilla, y como un mero trámite, pasan unas semanas allí hasta quedar en libertad.

No defiendo, salvo contadas excepciones, la expulsión de aquellos que carecen de papeles. Pero si lamentablemente, habida cuenta la vigencia de la ley de extranjería y las obligaciones de España con la Unión Europea, alguien va a ser expulsado por la falta administrativa de carecer de papeles, no hay que someterle ni a él ni a sus familiares al tormento de permanecer dos meses en el CIE y esa lotería de no saber si mañana saldrá o será expulsado. Dado que no son delincuentes, existen otros procedimientos de control mientras se tramita su expediente, como podrían ser la obligación de personarse a diario en la comisaría o el brazalete localizador.
 


 Leer en castellano en El Periódico


dissabte, 11 de gener del 2014

UN MILER DE PERSONES ES MANIFESTEN A LA ZONA FRANCA PEL TANCAMENT DEL CIE


Un miler de persones, convocades per la Campanya pel tancament dels Centres d'Internament per estrangers, s'han manifestat aquesta tarda davant del Centre d'Internament de Barcelona, per demanar el seu tancament.  Aquesta manifestació s'ha fet, no només en record del guineà Idrissa Diallo, de 21 anys, que morí ara fa dos anys sense rebre atenció mèdica, malgrat haver-la demanat reiteradament, a causa d'una malaltia cardíaca, sinó, també, perquè que les últimes setmanes han passat fets summament greus a l'interior del centre:
-La mort el 3 de desembre de l'intern armeni Alik Manukyan, i les traves que s'han posat a les denúncies per investigar els fets.
-Les agressions que denuncien haver patit nombrosos interns la nit del 31 de desembre a mans d'antidisturbis de la Policia Nacional.
-La negativa del Ministeri de l'Interior a permetre l'entrada d'un comissió independent de metgesses i advocats davant les reiterades denúncies de manca d'atenció sanitària.
-La vaga de fam que han fet nombrosos interns del centre, 5 dels qual continuen en sense menjar des de fa 12 dies. 



La concentració, que ha començat amb retard per esperar als que venien en transport públic, (l'autobús número 109 des de Plaça Espanya)  molt deficitari als voltants del CIE de Barcelona, ubicat al carrer E, número 40 de la Zona Franca. Hi han paricipat també membres d'altres entitats com SOS Racisme i hi eren presents diputats, regidors i dirigents d'ERC, ICV-EUiA i la CUP. 
S'ha sortit en manifestació des de la parada de bus ubicada a uns 500 metres arribant a les portes del CIE fortament custodiat pels mossos d'esquadra . Moltes persones portaven torxes i d'altres cartells amb fotos del Mohamed, l'Idrissa i l'Alik, les tres últimes víctimes mortals del CIE de Barcelona. S'han llegit dos manifestos i s'han fet crits de tota mena pel tancament d'aquest centres i contra la llei d'estrangeria. També s'ha volgut recordar a totes les persones mortes no només al CIE, sinó també intenta arribar a Europa, ofegades a la Mediterrànea o a les tanques de Ceuta i Melilla. No s'ha produït cap incident. 

Els mossos custodiaven avui l'exterior del Centre
La segurerat al CIE és competència de la Policia Nacional. S'acusa aquest cos d'agressions a interns el 31 de desembre.





La manifestació no ha pogut començar a les 5 donat que els qui venien en transport públic han trigat força.




 Diputats i regidors d'ERC i ICV-EUiA presents a la manifestació






 S'han llegit dos manifestos demanat el tancament del CIE i denunciant les morts a aquest centre, o santant tanques com les de Ceuta o ofegats a la Mediterrània.















    PENDENTS D'APROVAR EL REGLAMENT

Més enllà del règim de garanties i de transparència que haurien de tenir aquest centres, es dóna el fet que s'hi barregen famílies pendents d'un expedient d'expulsió, internades per la falta administrativa de no tenir papers o d'haver-lis caducat, amb la delinqüents multireincidents o condemnats per delictes greus que són expulsats. 

Molts dels qui arriben al CIE per manca de papers han estat detinguts aleatòriament per la policia. Tot i que el Ministeri de l'Interior teòricament no les autoritzava, sovint es feien redades en base a criteris ètnics, fet que vulnerava la llei i deixava en situació d'inseguretat jurídica als agents, tal com denunciava el Sindicato Unificado de Policía (SUP). Aquestes redades, sobretot a certs barris amb molta immigració, com passava sovint al de Lavapiés a Madrid, segons em va explicar el portaveu d'aquest sindicat es feien sobretot, per tal rentabilitzar les detencions, es  a dir fer-ho a persones d'aquelles nacionalitats més fàcils d'expulsar, o pel desig de certs comissaris de policia que la seves unitats estiguessin a dalt de tot en el rànquing estadístic de detencions d'irregulars expulsables. Teòricament el el Ministeri de l'Interior va fer un circular el maig de 2012 prohibint-les, tot i que en menor mesura s'han continuat produint.  
      La Llei d'Estrangeria de 2009, aprovada amb el govern de Zapatero, establia que abans del juny de 2010 s'havia d'aprovar un reglament de funcionament d'aquest centres i drets i deures dels interns, que encara no s'ha aprovat, cosa que fa que continuïn en un llimb legal. Després de la mort d'Idrissa Diallo per manca d'atenció mèdica,  es va fer una campanya per aconseguir una reglamentació dels CIE -impulsada en part pel Periódico-, Interior es va comprometre a redactar el reglament. Ara després de l'última mort del de la Zona Franca i dels incidents d'aquest cap d'any el ministre Jorge Fernández Díaz diu que el text arribarà aviat al Consell de Ministres. 

CONCENTRACIÓ AQUESTA TARDA A ZONA FRANCA PEL TANCAMENT DELS CIE.

(Informació actualitzada de la manifestació a la que han assisti prop de 1000 persones)

No ha canviat res al Centre d'Internament de la Zona Franca de Barcelona(CIE), des que la nit de Reis del 2012 hi va morir el guineà Idrissa Diallo, de 21 anys, sense rebre atenció mèdica, malgrat haver-la demanat reiteradament, a causa d'una malaltia cardíaca.  Un any abans, es va suïcidar un marroquí de 22 anys. El passat 2 de desembre va morir l’armeni Alik Manukyan, de 32 anys, que es va penjar amb els cordons de les sabates. Els seus amics i altres interns diuen que el van empènyer a fer-ho. SOS Racisme va intentar personar-se com a acusació popular però li demanen 2.000 euros, una decisió contra la qual l’entitat ha recorregut. 

També s'ha denunciat que la passada nit de cap d'any diversos interns van ser maltractats.  Alguns van presentar denúncia pel que havia passat, i en aquest procés s’hi ha sumat la campanya Tanquem els CIEcom a acusació popular.  Els interns afirmen que els agressors van ser membres dels antiavalots de la Policia Nacional que vigila el centre. I asseguren que el clima d’intimidació i agressivitat és gairebé constant. 
Per tot això, l'organització Tanquem els CIE  va demanar una visita al centre per part d’un grup de parlamentaris catalans que va ser denegada, fet que va motivar que ahir un grup de diputats hi entressin fent-se passar per familiars o amics
de diversos interns.


Els diputats que van entrar ahir al CIE
Més enllà del règim de garanties i de transparència que haurien de tenir aquest centres, es dóna el fet que s'hi barregen famílies pendents d'un expedient d'expulsió, internades per la falta administrativa de no tenir papers o d'haver-lis caducat, amb la delinqüents multireincidents o condemnats per delictes greus que són expulsats. 

Molts dels qui arriben al CIE per manca de papers han estat detinguts aleòriament per la policia. Tot i que el Ministeri de l'Interior teòricament no les autoritzava, sovint es feien redades en base a criteris ètnics, fet que vulnerava la llei i deixava en situació d'inseguretat jurídica als agents, tal com denunciava el Sindicato Unificado de Policía (SUP). Aquestes redades, sobretot a certs barris amb molta immigració, com passava sovint al de Lavapiés a Madrid, segons em va explicar el portaveu d'aquest sindicat es feien sobretot, per tal rentabilitzar les detencions, es  a dir fer-ho a persones d'aquelles nacionalitats més fàcils d'expulsar, o pel desig de certs comissaris de policia que la seves unitats estiguessin a dalt de tot en el rànquing estadístic de detencions d'irregulars expulsables. Teòricament el el Minsiteri de l'Interior va fer un circular el maig de 2012 prohibint-les, tot i que en menor mesura s'han continuat produint.  

      La Llei d'Estrangeria de 2009, aprovada amb el govern de Zapatero, establia que abans del juny de 2010 s'havia d'aprovar un reglament de funcionament d'aquest centres i drets i deures dels interns, que encara no s'ha aprovat, cosa que fa que continuïn en un llimb legal. Després de la mort d'Idrissa Diallo per manca d'atenció mèdica,  es va fer una campanya per aconseguir una reglamentació dels CIE -impulsada en part pel Periódico-, Interior es va comprometre a redactar un reglament. Ara després de l'última mort del de la Zona Franca i dels incidents d'aquest cap d'any el ministre Jorge Fernández Díaz diu que el text arribarà aviat al Consell de Ministres. 

Per aquesta tarda s'ha convocat una concentració a les 17 hores al CIE de Zona Franca (carrer E número 40 de la Zona Franca), que s'hi pot anar amb l'autobús que surt de la Pç Espanya a les 4,30 on es trobarà part de la gent.



 Article que vaig publicar a El País en 2010 sobre le detencions d'immigrants sense papers, que encara seria vigent (llegir sencer)

CIE Zona Franca, Barcelona
Adreça, dirección: Carrer E, n 40. Calle E, número 40  Com arribar-hi? ¿Cómo llegar?
 S'hi pot arribar en autobús, agafant la línia 109 (des de Plaça Espanya o la Estació de Sants de Barcelona) o la línia 110 (des de la parada de Ferrocarril/Metro de Av. Carrilet, a L'Hospitalet de Llobregat).
   


dimecres, 1 de febrer del 2012

DEBAT CENTRES D'INTERNAMENT A TV TERRASSA, PRISMES

 El passat cap de setmana Televisió de Terrassa va emetre aquest debat en el programa Prismes, sobre els Centres d'Internament d'Estrangers. Vaig compartir taula amb Amadeu Bocar, d'ECAS, l'advocat Juan Carlos Querol, i el representant del Sindicat Unificat de Policia, Antonio Granados.
Penso que en el debat, com també ha passat en el debat del Periódico, en algun moment es va barrejar el debat de si ha d'haver-hi o no una llei d'estrangeria conseqüència dels qui proposen, senzillament tancar-los, i el debat sobre per què s'hi entra, el buit legat que hi impera, les batudes ètniques que fa sovint la policia, i la situació dels qui hi arriben procedents de Ceuta, Melilla i Canàries, per passar allà els 60 dies preceptius i quedar en llibertat després sense papers i amb una ordre d'expulsió inaplicable però que els diexa en una situació de total precrietat jurídica i legal.

Per veure el vídeo has de clicar l'enllaç de sota i tindràs els links d ela primera i segona part
Link programa CIES, TV Terrassa, clica aquí 1a i 2a part

Avui El Periódico dedica dues pàgines a la compareixença del Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en la que va anunciar que aprovaria un reglament. Jo hi dic la meva opinió i enfatitzo que més enllà de les millores, cal que es renovin els permisos de treball i residència als immigrants amb papers que estan a l'atur, donat que, en cas contrari, es generarà una bossa d'irregulars que si troben feina no podran fer-ho leglament i, malgrat tenir família aquí serien susceptibles d'ingressar en un CIE i ser expulsats.
Link El Periódico, clica aquí i ves a baix amb el cursor.