ELS 6 ACUSATS DE L'AGRESSIÓ A UN GRUP D'ULTRES A UN BAR DE SANTS EL 12-10-2013 NEGUEN SER-NE AUTORS, MENTRE L'ADVOCADA LAIA SERRA DEMANA QUE S'INVALIDIN ELS VÍDEOS FETS PELS MOSSOS DE QUAN SURTEN DE CAN VIES CAP EL LLOC DE L'ATAC. Els agredits, una veïna i el propietari del bar coincideixen en la brutalitat de l'atac pepetrat amb barres, pedres i ampolles per un grun de joves, la majoria encaputxats o amb passamuntanyes. El testimoni dels mossos que van seguir als atacants i l'acceptació o no per part de jutge de les imatges serà determinant.

Els sis joves acusats per seva suposada participació en l'atac a un grup de militants o simpatitzants ultres que eren a un bar a Sants a les quatre de la tarda del 12 d'octubre de 2013,  han negat la seva participació en els fets, en  la primera sessió del judici celebrada avui en el Jutjat del Penal 22 de Barcelona. L'advocada de tres dels acusats, Laia Serra ha demanat que s'invalidi el valor probatori dels vídeos i fotos fetes pels Mossos d'Esquadra que aquell dia, en previsió de possibles enfrontaments entre ultres i antifeixistes, feien un operatiu de vigilància del centre social ocupat de Can Vies, d'on van sortir el grup de més de dotze persones -de les qual només van identificar a sis- amb barres, pedres i passamuntanyes que van perpetrar l'agressió. Els altres defensors, Andrés García Berrio -advocat de Tanquem els CIE- i Jordi Oliveras s'han sumat a aquesta petició.

Aquesta petició d'invalidació de les proves ha molestat al Ministeri Públic, exercit pel Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, que tot i defensar la validesa i la legalitat de les imatges i la seva cadena de custòdia, s'ha queixat de que les defenses no haguessin demanat l'anul·lació del valor provatori de les imatges durant els tres anys de la instrucció del sumari o en les conclusions provisionals presentades per l'inici del judici.  El jutge ha respós que dirà si accepta o no la validesa de les imatges i vídeos en el text de la sentència. 

Els sis acusats, que només han respost a les preguntes de les defenses, cinc homes i una dona han dit bé, no ser a Barcelona aquell dia o no ser la persona que surt a les fotos o vídeos del sumari, i no haver participat en l'atac. Alguns han denunciat que se'ls hi va fer fotos dels tatuatges del cos, a fi d'identificar-los comparant ambaltres imatges, sense presència del seu advocat. Així doncs, no han respost ni a les preguntes del fiscal ni de l'acusació particular sobre si ells eren els que van sortir de Can Vies amb passamuntanyes i barres, després de saber per un twit que en aquell bar de la Carretera de La Bordeta hi havia un grup de vuit ultres prenent unes begudes després d'haver participat a l'acte de Montjuïc. Els acusats s'han queixat de portat quatre anys havent d epersonar-se al jutjat cada quinze dies i que se'ls hi probís participar o assistir a actes polítics o manifestacions a la via pública.
Cinc dels agredits, la veïna del pis de sobre i el propietari del bar han coincidit en afirmar que van aparèixer de sobte un grup de unes quinze o més persones, alguns d'ells amb la cara tapada, portant pals i pedres, agredit als que eren asseguts a la terrassa del bar, llençant també pedres i ampolles i les mateixes cadires del bar. Tres dels agredits van patir cops i talls a la mà i al cap, i tots els agredits van coincidir en que l'atac va començar sense provocació prèvia i amb crist de "nazis" o "feixistes" "us matarem", "fills de puta", etc.

El judici continuarà dimecres vinent que declararan diversos Mossos d'Esquadra i serà quan les parts podran qüestionar o defensar la validesa de les imatges o vídeos i de les identificacions fetes pels Mossos dels sis acusats. El fiscal demana per cada un dels acusats 15 anys de presó pels delictes de danys i lesions, amb l'agravant d'odi ideològic.  

Mentre es feia el judici, un grup d'antifeixistes s'han concentrat a la porta inferior de la Ciutat de la Justícia demanant l'absolució dels acusats.

 Concentració a la porta de la Ciutat de la Justícia.

SEGONS MIGRA STUDIUM I EL SEVEI JESUÏTA DE MIGRANTS L'ANY PASSAT ES VAN EXPULSAR 25 PERSONES DIARIES. Les dues entitats persenten l'informe CIE 2016

Aquest dijous 15 de juny a les 7 de la tarda MIGRASTUDIUM presenta a Barcelona l'informe del Servei Jesuiïta de Migrants sobre la situació dels Centres d'Internament d'Estrangers CIE a l'estat espanyol. Un informe elaborat gràcies a un equip de 45 persones que ha realitzat un total de 1.741 visites durant el 2016 acompanyant a 658 persones
El SJME manté una presència constant de visites als Centres d'Internament d'Estrangers de Madrid, València, Barcelona i Algesires-Tarifa. Un equip de visites de 45 persones, acompanya a les persones detingudes i treballa per a garantir el respecte als seus drets fent de mitjancer amb l'administració i recolzant la judicialització dels casos de vulneració de drets. El 2016 van ser acompanyades 658 persones, dos de cada tres de les quals no van ser finalment expulsades. També es realitza una intesna tasca de denúncia i incidència buscant el tancament dels CIE i l'implementació de mesur es alternatives a la detenció.

S'ha senyalat que durant el 2016 van ser internades al CIE 7.597 persones de les quals en van ser expulsades el 29,02%. La xifra de l'internament supera a les dels dos anys anteriors, però el percentatge d'expulsió cau notablement. Tres de cada quatre interns procedien directament de pasteres arribades a les costes espanyoles. Un total de 51 menors van ser identificats al CIE, un nombre tres vegades més gran que l'any passat. D'un total de 770 sol·licituds d'asil presentades als CIE, només es van admetre a tràmit el 20%. A més a més, el nombre de dones internades va augmentar un 13% respecte al 2015 fins a un total de 513. La durada mitjana de l'estança als CIE va ser de 24,47 dies.

A Espanya s'ha repatriat una mitjana de 25,66 persones al dia i s'ha detingut per estada irregular a una mitjana diària de gairebé 100 persones el 2016. Les xifres totals anuals han estat de 9.241 repatriacions i 35.882 detencions. A més a més, existeix una gran desproporció entre el nombre d'ordres d'expulsió incoades i executades, ja que es formalitzen finalment una per cada cinc incoades. Un 42% d'aqustes expulsions executades ho van ser per una mera estada irregular. A més a més, s'ha denunciat el llimb jurídic en el qual queden les persones l'expulsió de la qual es va dictar però no es va executar, sense accès a cap servei com a ciutadà i amb les penoses conseqüències per a la persona i la seva família.

Són molt destacables les elevades quantitats de despesa pública en matèria de seguretat i control al CIE, molt més elevades que la inversió en atenció social als interns. Només en obres de millora d'instal·lacions es van invertir més de 300.000 euros, mentre que en assistència sanitària l'adjudicació anual va ser del voltant de 730.000 euros. Els beneficis econòmics per a les empreses que reben adjudicacions han augmentat també de manera otable. Els contractes de subministrament van pujar a una suma total superior a 62.000 euros, mentre que la d'alimentació als centres va ser de 8.250.000. Destacable és també l'enorme cost en l'organització de vols d'expulsió de migrants, amb un import final de gairebé 12 milions. L'assistència social integral va estar subvencionada a Creu Roja per un total de 853.000 euros. Convé recordar que la gestió dels CIE segueix sent exclusivament policial.

Al SJM compta amb un equip de 45 persones que ha realitzat un total de 1.741 visties durant el 2016 acompanyant a 658 persones als CIE, i això tot i el tancament temporal a Barcelona i a València. D'aquests interns, dos de cada tres no van ser expulsats finalment. En aquestes visites hem pogut constatar que el 42% dels visitats portaven residint a Espanya més de 10 anys. Fins a un 36% de les persones visitades són recent arribades a Espanya per mar. El percentatge de dones visitades respecte del total va ser del 8,5%, ja que només Madrid, València i Algesires tenen un mòdul per dones. La majoria de visitats eren de nacionalitat algeriana.

El SJM ha constatat durant el 2016 molts incidents relacionats amb la situació de les persones internes als CIE. Aquests incidents han generat diferents resolucions judicials que han posat de manifest la precarietat en les condicions de l'internament.

  El SJM reitera, com ja ha dit en informes anteriors, la necessitat del tancament dels CIE en aquesta situació actual. Reclamem una millora en les condicions de l'internament i la necessitat de trobar alternatives a la reclusió i a l'expulsió com a mesures prèvies al seu tancament. Els CIE serveixen per a una finalitat diferent a la que van ser creats, per això demanem més centres d'acollida, i no d'internament. A més a més, el paper de jutges, fiscals i advocats és essencial: reclamem la fi de l'internament immediat, ja que hauria de ser el darrer recurs; i demandem una instància superior judicial que unifiqui criteris dins de l'inestimable tasca dels jutges de control.

El SJM demana també una més gran transparència que afavoreixi el treball que realitzem organitzacions socials que visitem els CIE, així com instem a l'Administració a la publicació de les dades realtives a l'estada i a l'ocupació de cada centre amb caràcter anual. És necessari, també, que les altres administracions públiques regionals i locals s'interessin per exigir el compliment dels drets humans al CIE i per atendre aquelles persones que dedin al carrer després de passar per aquests centres.


 (La meva opinió sobre els Centres d'Internaments d'Estrangers, clica)

ELS CIE, INÚTILS I HUMILIANTS. Publico al Periódico sobre l'enfrontament entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de l'Interior per la reobertura del CIE Zona Franca

 Xavier Rius, El Periódico, divendres 8 de juliol de 2016

Acabi com acabi el pols entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de l'Interior, amb la prohibició de reobertura del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca dictada pel consistori, al·legant la falta de llicència, i el fet consumat de la seva posada en funcionament executada per la Delegació del Govern i el ministeri, el gest de denegar la seva reobertura posa de nou sobre la taula la necessitat d'acabar amb el forat negre en el nostre ordenament jurídic que signifiquen els set CIE existents a Es­panya.

Creats per la llei d'estrangeria, són establiments de detenció no penitenciaris en què es manté internats un màxim de 60 dies, en unes condicions pitjors que les d'una presó, aquells estrangers que, al no tenir permís de residència o haver-los caducat, se'ls ha obert un expedient d'expulsió. Als CIE també s'hi interna reclusos estrangers condemnats a penes inferiors a sis anys i per decisió judicial, en aplicació de l'article 89 del codi penal, se'ls commuta la pena per l'expulsió al seu país. Així es barregen a les habitacions delinqüents amb sentència ferma i immigrants sense papers que van ser identificats per la policia i se'ls ha iniciat un expedient d'expulsió.

A causa de l'absència de normativa de funcionament, i vivint-se situacions d'arbitrarietat, vulneració de drets socials, sanitaris i de defensa jurídica, es van realitzar diverses campanyes de denúncia, una d'elles impulsada per EL PERIÓDICO, gràcies a les quals el Govern va aprovar el 2014 un reglament que, lamentablement, va canviar poc les coses. El CIE de Barcelona ha estat tancat aquests mesos per ordre del jutge d'estrangeria que va exigir que se solucionés la insuficiència de dutxes, aigua calenta i lavabos.

Llei d'estrangeria

Deixant de costat els estrangers condemnats, que podrien estar els dies previs a la seva expulsió en un centre penitenciari pròxim a l'aeroport o port pel qual seran deportats, molts dels immigrants que hi ingressen perquè no tenen papers acaben en llibertat i la seva expulsió no es consuma després de setmanes d'angoixa. Molts dels que ingressen al CIE de Barcelona són subsaharians inexpulsables que van arribar a Melilla, i com un mer tràmit, passen unes setmanes al centre de la Zona Franca fins a quedar en llibertat.

No defenso, excepte comptades excepcions, l'expulsió d'aquells immigrants que no tenen papers. Però si lamentablement, tenint en compte la vigència de la llei d'estrangeria i les obligacions d'Espanya amb la Unió Europea, algú ha de ser expulsat per la falta administrativa de no tenir papers, no se l'ha de sotmetre ni a ell ni als seus familiars al turment d'estar durant dos mesos al CIE i patir la loteria de no saber si demà sortirà o serà expulsat. Com que no són delinqüents, existeixen altres procediments de control mentre s'està tramitant el seu ex­pedient, com podrien ser l'obligació de personar-se diàriament a la comissaria o el braçalet localitzador.

Llegir en català al Periódico

LOS CIE, INÚTILES I HUMILLANTES
Xavier Rius, El Periódico, viernes 8 de julio de 2016

Acabe como acabe el pulso entre el Ayuntamiento de Barcelona y el Ministerio del Interior, con la prohibición de reapertura del Centro de Internamiento de Extranjeros de la Zona Franca (CIE) dictada por el consistorio, alegando la falta de licencia, y el hecho consumado de su puesta en funcionamiento ejecutada por la Delegación del Gobierno y el ministerio, el gesto de denegar su reapertura pone de nuevo sobre la mesa la necesidad de acabar con el agujero negro en nuestro ordenamiento jurídico que significan los siete CIE existentes en España.

Creados por la ley de extranjería, son establecimientos de detención no penitenciarios en los que se mantiene internados un máximo de 60 días, en unas condiciones peores que las de una cárcel, a aquellos extranjeros que, por carecer de permiso de residencia o haberles caducado, se les ha abierto un expediente de expulsión. En los CIE también se interna a reclusos extranjeros condenados a penas inferiores a seis años y por decisión judicial, en aplicación del artículo 89 del código penal, se les conmuta la pena por la expulsión a su país. Así se mezclan en las habitaciones delincuentes con sentencia firme e inmigrantes sin papeles que fueron identificados por la policía y se les ha iniciado un expediente de expulsión.

Debido a la ausencia de normativa de funcionamiento, y viviéndose situaciones de arbitrariedad, vulneración de derechos sociales, sanitarios y de defensa jurídica, se realizaron diversas campañas de denuncia, una de ellas impulsada por EL PERIÓDICO, gracias a las que el Gobierno aprobó en el 2014 un reglamento que, lamentablemente, cambió poco las cosas. El CIE de Barcelona ha estado cerrado estos meses por orden del juez de extranjería que exigió que se subsanara la insuficiencia de duchas, agua caliente y retretes.

LEY DE EXTRANJERÍA

Dejando de lado a los extranjeros condenados, que podrían estar los días previos a su expulsión en un centro penitenciario cercano al aeropuerto o puerto por el que serán deportados, muchos de los inmigrantes que ingresan por carecer de papeles acaban en libertad y su expulsión no se consuma tras semanas de angustia. Muchos de los que ingresan en el CIE de Barcelona son subsaharianos inexpulsables que llegaron a Melilla, y como un mero trámite, pasan unas semanas allí hasta quedar en libertad.

No defiendo, salvo contadas excepciones, la expulsión de aquellos que carecen de papeles. Pero si lamentablemente, habida cuenta la vigencia de la ley de extranjería y las obligaciones de España con la Unión Europea, alguien va a ser expulsado por la falta administrativa de carecer de papeles, no hay que someterle ni a él ni a sus familiares al tormento de permanecer dos meses en el CIE y esa lotería de no saber si mañana saldrá o será expulsado. Dado que no son delincuentes, existen otros procedimientos de control mientras se tramita su expediente, como podrían ser la obligación de personarse a diario en la comisaría o el brazalete localizador.

 

 Leer en castellano en El Periódico

DIVENDRES 30, CONCENTRACIÓ P SANT JAUME PEL TANCAMENT DEFINITIU DEL CIE COINCIDINT AMB EL SEU TANCAMENT PER OBRES

 El CIE de Barcelona tanca. De la ciutadania depèn que no torni a obrir

El CIE de la Zona Franca de Barcelona tancarà les seves portes el proper 30 d'octubre a raó de la realització d'obres de millora. La incertesa sobre el que passarà després ens brinda una oportunitat única d'aconseguir que no torni a obrir mai més.

Després d'anys denunciant la vulneració dels Drets Humans que s'hi han comès, de trencar l'opacitat que hi regnava, de judicialitzar els casos de tortures. Després que el CIE acabés amb la vida de Mohammed, l'Idrissa i l'Alik. Després de que milers de persones es mobilitzessin fins a les seves portes, exigint que es clausurin aquests centres de la vergonya. Després d'interposar desenes de queixes als jutges de control per exigir canviar unes condicions d'estància que trepitgen la dignitat de qualsevol persona. Després que el Parlament de Catalunya s'hagi posicionat, en una resolució històrica, a favor del seu tancament. Ara, el dia 30 d'octubre, el CIE de Barcelona tancarà -segons ha anunciat el Ministeri de l'Interior- per fer-hi obres.

Des de Tanquem els CIE celebrem la notícia del seu tancament ja que entenem que cal entendre'l emmarcat en un procés social majoritari perquè el CIE de Barcelona, i tots els existents, desapareguin de la nostra societat i acabin essent un mal record de la nostra història.

Fruit d'aquest mandat i d'aquesta expressió social de rebuig, el Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de juliol una moció per instar al Govern espanyol al tancament d'aquest Centre. Totes les forces polítiques catalanes, a excepció del PP i C's, hi van votar a favor. La resolució deia textualment:

"El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a exigir al Govern de l’Estat que: a) Iniciï en el termini més breu possible un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers (CIE), atès que la Directiva europea (Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre, relativa a normes i procediments comuns als estats membres per al retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular) no en prescriu l’existència obligatòria."

Durant el temps que duri el tancament -ja sigui provisional o definitiu- a Catalunya no es privarà la llibertat a cap persona per la seva situació administrativa. Sense dubte, es tracta d'una gran notícia pels drets humans, tot i que és irreal. El Ministeri d'Interior està deportant persones sense que passin pel CIE aprofitant la detenció de 72 hores sense assistència lletrada i sense la possibilitat que un jutjat revisi la seva ordre d’expulsió, que pot ser de fa 4 o 5 anys. Volem que el CIE no es torni a obrir però també que cessin aquestes deportacions que es realitzen sense cap mena de garantia. 

 Així mateix, el tancament del CIE de Barcelona pot suposar el trasllat de les persones pendents de procediments d'expulsió a altres CIE de l'estat que sí romandran oberts, tot i que les condicions de vida són igualment deplorables. Això, suposarà a més de la privació de la llibertat, la deslocalització del seu entorn social i familiar, i agreujarà encara més la seva situació. En aquest sentit exigim que el tancament s’estengui a tots els CIE de l'estat espanyol.

A partir d'avui treballarem perquè el CIE de Barcelona no es torni a obrir. Perquè cap més veí sigui privat de llibertat pel seu lloc d'origen. Volem advertir que la possible reobertura del CIE, que el Ministeri de l'Interior, preveu pel mes de febrer de 2016 es realitzarà sota una nou mandat al govern de l'Estat. Serà doncs, el nou govern format després de les eleccions generals del 20D, el responsable de respectar el mandat social de que el tancament del Centre d'Internament d'Estrangers sigui definitiu.

Des de Tanquem els CIE convoquem a tot el teixit social i associatiu, als veïns i veïnes de Barcelona i de tot el territori perquè es sumin a una gran mobilització pel proper dia 30 d'octubre a les 18h a la Plaça Sant Jaume. El CIE de Barcelona tanca. De totes nosaltres depèn que no torni a obrir.

 Manifest de Tanquem els CIE, clica

CONCENTRACIÓ AL DAVANT: 30 d'Octubre a les 18h,  

MÉS D'UN MILER DE PERSONES DEMANEN EL TANCAMENT DEL CIE DE LA ZONA FRANCA, en el marc del dia internacional dels refugiats

Actualitzat:
El dijous 2 de juliol el Parlament de Catalunya debatrà la resolució sobre el tancament del CIE 
------------------------------
Unes mil tres-centes persones han participat a la concentració d'aquesta tarda davant del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Zona Franca, a Barcelona demanant el seu tancament convocats per la campanya Tancarem el CIE, en el marc del Dia Internacional dels Refugiats que s'ha celebrat arreu del món. 

A l'acte que hi han hagut parlaments i actuacions musicals hi han estat presents diputats, senadors i regidors d'ERC, ICV-EUiA i la CUP, i algun dirigent del PSC, els qual s'han referit als treballs de la comissió sobre els CIEs creada al Parlament català i a l´informe i moció pel seu tancament en els que s'està  treballant. Ara per ara només el PP ha manifestat que votarà a favor de l'existència d'aquest centres.

En nom de Tanquem els CIES ha intervingut Mercè Duch, que ha explicat la campanya que es porta fent des de fa anys, i després de recordar la cadena humana al voltant del CIE el passat 18 d'octubre, sota el lema d"Obrim els Ulls",ha denunciat les batudes policials selectives per perfil ètnic i les deportacions express.

Per la seva banda Margaritat García de Migraestúdium, a més de recordar les vulneracions de drets que pateixen les persones aquí internades, les dificultat a tenir una defensa jurídica i social, ha denunciat les expulsions ràpides que es fan ara sense passar pel CIE, directament des de les comissaries en 72 hores, fent encara més curts els terminis per recorre l'expulsió i donar temps a l´afectat o les seves famílies a trobar un advocat que ho aturi.

A l'acte també hi ha participat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha demanat el seu tancament i s'ha compromès que, mentre això no sigui possible a donar des dels serveis de l'Ajuntament tot el suport legal, social i humà als internats. També s'ha compromés a facilitar l'arribada al CIE en autobús.

L'acte ha estat presentat pel periodista Carles Solà, que ha donat la veu també a persones que han estat internades dins i van quedar en llibertat, així com a testimonis de persones que, lamentablement, van ser expulsats. També s'ha recordat que aquest és període contemporani amb més refugiats i desplaçats, s'ha criticat la manca d'una política migratòria i d'asil a la Unió Europea i s'ha fet esment als que fugen de conflictes com el de Síria  

 Part dels concentrats han arribat en manifestació

El periodista Carles Solà, ha presentat l'acte

 L'alcaldessa, Ada Colau, ha demanat el seu tancament i s'ha compromés en donar suport humà legal i social a les persones internades.

Els diputats i diputades Oriol Amorós (ERC), Sara Vila Galán  (ICV-EUiA) i Isabel Vallet, han demanat el seu tancament, una política europea diferent d'asil i immigració i han explicat els treballs de la com issió del Parlament que demanarà el seu tancament i una sèrie de mesures per millorar-ne les condicions i els drets legals i socials dels internats

Diverses persones que han estat internades i van quedar en llibertat o comaptriotes o amigues d'altres que finalment van ser expulsats han exposat el seu testimoni.

Amb la Fátima Taleb, regidora de Badalona, el diputat Oriol Amorós, en Fuad Saou i la Samia Ben Tekaya

DISSABTE 20 DE JUNY, CONCENTRACIÓ "TANCAREM EL CIE DE BARCELONA"

 

 

Manifest:

Hem obert els ulls, tancarem el CIE

​

El passat 18 d'octubre una cadena humana d'esperança i dignitat encerclava el CIE de Zona Franca i llançava un missatge ben clar: Tancarem el CIE. Ni Aquí, ni enlloc. 

Avui, prop de 8 mesos després tornem a interpel·lar tot el teixit associatiu, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, per seguir construint conjuntament el camí irreversible cap al tancament d'aquests Centres de la Vergonya.

La lluita dels darrers anys ens ha omplert de raons per saber que sí es pot. Juntes hem aconseguit trencar el silenci que cobria aquests centres d'una teranyina d'opacitat, denunciar les situacions de vulneració de drets que formen part del seu dia a dia, plantar cara a la impunitat amb què es pretén emparar els abusos que traspassen els seus murs i dotar d'unes mínimes condicions de dignitat les persones que hi estan il·legítimament empresonades. Mentrestant, el sentit comú s'ha anat imposant a la por, l'egoisme i la xenofòbia: avui podem afirmar que la societat civil i la ciutadania volen acabar amb els Centres d'Internament d'Estrangers.

Amb mobilitzacions com la del passat mes d'octubre hem aconseguit  passos importants per traslladar aquest consens pel tancament dels CIE que s'ha anat teixint al carrer, a les institucions. Per primera vegada en la història s'ha creat un grup parlamentari -en el marc de la comissió de Justícia i Drets Humans- que ha abordat aquesta greu problemàtica. Totes les veus de les compareixents en aquest grup (juristes, representants del món associatiu, sindical, organitzacions de drets humans, etc.) han estat unànimes: el CIE és una institució que de per si vulnera els drets humans i cal que el Parlament de Catalunya es comprometi amb el seu tancament. Ara, els grups parlamentaris tenen sobre la taula el repte d'aprovar una resolució pel tancament del CIE que seria pionera a l'Estat espanyol. Una resolució que ha de venir acompanyada d'un conjunt de mesures concretes per garantir des d'avui mateix els drets de les persones immigrades dins del marge competencial del govern català, així com del compromís ferm que davant un eventual procés constituent català els Centres de la Vergonya no hi tindran cabuda.

Per aquestes raons, la mobilització ciutadana torna a cobrar més sentit que mai. Hem de recordar a totes les administracions que per erradicar les vulneracions de drets humans ja no ens val cap excusa. Que per al respecte als drets humans tota administració és competent. Que no només cal un compromís ferm per tancar el CIE, sinó que des d'avui mateix cal posar fi a les batudes racistes. Unes practiques policials il·legals dutes a terme amb la col·laboració dels cossos policials autonòmics i locals, amb les quals es detenen els nostres veïns i veïnes a peu de carrer per omplir el CIE a l'espera de ser deportats. Que tancarem el CIE i agafarem empenta per esborrar el racisme i la repressió indiscriminada de la nostra societat: des de les sanguinàries ganivetes de les tanques de Ceuta i Melilla fins als macrovols de deportació forçosa.

Els CIE i l'entramat repressiu en què s'emmarquen són incompatibles amb el respecte als Drets Humans. L'existència d'un CIE és inexcusable en una ciutat que es vol convertir en pionera de la justícia social. La repressió i el control han de deixar de ser l'eix que guia les polítiques migratòries, per deixar pas a l'acollida, la convivència i la interculturalitat.

Perquè no volem ser còmplices de les vulneracions de drets humans, tampoc amb les que es cometen a casa nostra. Perquè no permetrem que els nous aires de regeneració política i compromís amb els drets humans passin de llarg dels Centres d'Internament d'Estrangers. Perquè si es poden tancar a Grècia, no hi ha excuses per deixar de fer-ho aquí. Perquè, com ja va passar el 2006, si no els tanquen ells, els desmuntarem nosaltres.

Per Vergonya !!

Per Justícia !!

Per Dignitat !!

Ja hem obert els ulls, tancarem el CIE!

---

Com arribar-hi?

• Bus llançadora: A parada Bellvitge (metro L1) a partir de les 17:00h busos llançadora fins al CIE.

• En transport públic: bus 109 a Pl. Espanya i bus 21 av. Paral·lel

• En vehicle privat: la ruta des de plaça Espanya dura 15 min.
  

DEVOLUCIONES EN CALIENTE Y LA FALACIA DEL DERECHO DE ASILO, tras aprobación texto definitivo en el Senado

Tras barajarse diversos redactados, el Senado aprobó el 12 de marzo la modificación de la Ley de Extranjería que pretende legalizar las devoluciones en caliente en las vallas de Ceuta y Melilla, mediante una enmienda del Grupo Popular presentada en el trámite del Senado de la Ley de Seguridad Ciudadana. Un procedimiento que ha evitado que organismos como el Consejo de Estado, que analizan los anteproyectos de ley antes de remitirse a la Cortes, se tuvieran que pronunciar sobre este añadido a la ley de Seguridad Ciudadana, que modifica la ley de Extranjería, afecta a la de Asilo, relativiza el concepto de frontera y pretende legalizar un uso indeterminado de fuerza, la omisión de socorro a personas heridas en territorio español, además de  no dar seguridad jurídica a los agentes de la Guardia Civil, dado que continuarán vulnerando la ley. Y es que aporrear o llevarse en volandas a una persona herida y entregarla sin identificarla previamente a soldados marroquíes, no cabe en el ordenamiento jurídico de la Unión Europea.

Fue precisamente tras la imputación por parte del Juzgado número 2 de Melilla del Coronel de la Guardia Civil de dicha ciudad, por las devoluciones realizadas al margen de la ley, y con participación de soldados marroquíes (leer texto auto completo de imputación), que el Ministerio del Interior decidió buscar una fórmula que diera cobertura legal a dicha práctica. Posteriormente a la presentación de la enmienda, el Juzgado de Instrucción número 6 de Ceuta  imputó a 16 guardias civiles por su actuación en la playa del Tarajal, junto al espigón en el que termina la valla, donde murieron ahogados hace un año quince inmigrantes repelidos con material antidisturbios mientras nadaban. Y días más tarde fueron imputados otros ocho agentes por su actuación en la valla de Melilla el 5 de octubre. Además se está tramitando la querella presentada por Renaud Taffou Nyam “Belletti” que, tras saltar y llegar al Centro de Estancia Temporal de Melilla, donde se alberga durante meses a los que llegan, puso una querella en el Juzagado de Melilla, aportando imágenes gravadas por él mismo encaramado en una de las vallas en una anterior tentativa de salto, en la que se muestra claramente la actuación de la Guardia Civil.  Belletti, que hace un mes fue trasladado al CIE de Barcelona para ejecutar su expulsión, fue puesto en libertad ayer al acceptarse su solicitud de asilo.

La manera que se aplican estas devoluciones consiste en entregar por la fuerza a soldados marroquíes, que en ocasiones están en territorio español entre la segunda y tercera valla, a los que quedan atrapados entre las mismas, y a aquellos que habiendo saltado ya las tres, son capturados por la Guardia Civil mientras corren hacia el Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes. Hecho que el ministro Jorge Fernández Díaz justificó diciendo que la línea fronteriza no se traspasa en las vallas, sino tras superar los guardias civiles que las custodian. Una vez son capturados, incumpliendo la ley de Extranjería, que obliga a identificarlos y entregarlos a la policía nacional competente para expulsarlos, ante la que podrían solicitar asilo, estén o no heridos, voluntariamente, a porrazos o llevados en volandas, son entregados a soldados marroquíes.

    

Si bien el Partido Popular cuando anunció la enmienda, hizo público un redactado que decía se atendería a los que resultasen heridos al caer, y si era preciso serían trasladados a un centro sanitario sin aplicarles ya la llamada devolución en caliente, posteriormente, el en texto se eliminó dicho aspecto, pero se añadió otro que comprometía al Ministerio del Interior a aprobar un protocolo de actuación. Protocolo que debería delimitar qué tipo de fuerza se pude aplicar, la atención a los heridos, el espacio tras la tercera valla en que la que la Benemérita puede capturar-los y qué ocurre con los que soliciten asilo.

Pero en el texto aprobado definitivamente por el Senado se retiró este punto relativo a la aprobación del protocolo, por lo que pese a que de hecho exista ya algún protocolo, al no tener rango jurídico, no podrá recurrirse. El texto aprobado sólo dice que los extranjeros que sean detectados en la línea fronteriza de Ceuta y Melilla “mientras intentan superar los elementos de contención fronterizos para cruzar irregularmente la frontera, podrán ser rechazados a fin de impedir su entrada ilegal”. No aclara qué tipo de fuerza se puede ejercer, ni dónde termina el espacio en el que se podrá ejecutar. En la disposición se añade que se respetará la normativa internacional de derechos humanos y de protección internacional –derecho de asilo-, y que se habilitará en los puestos fronterizos oficinas para solicitar acogerse al mismo. Y coherentemente con ello el ministró inauguró hace unos días en Melilla la oficina para solicitar dicho derecho en el puesto fronterizo.

Con ello el Ministerio ha pretendido acallar las críticas de diferentes responsables europeos, entre ellos, el comisario de Derechos Humanos del Consejo de Europa, Nils Muiznieks,  que dijo que el texto "no se ajusta a la legislación ni de la Unión Europea, ni del Consejo de Europa, ni de la ONU" en materia de fronteras y asilo. También se pronunció en contra la comisaria europea, Cecilia Malmström, que advirtió que dicha práctica vulnera diversas normativas. Y tras la aprobación del texto definitivo El Alto Comisionado de Naciones Unidas para los Refugiados (ACNUR) ha emitido un comunicado en el que más allá de sus discrepancias con la enmienda aprobada, "considera que su puesta en práctica exige ahora un marco procedimental claro para la actuación de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, así como la suspensión inmediata de las devoluciones automáticas", es decir el protocolo que se anunciaba un anterior redactado del texto, y que el mismo tenga rango normativo.

El añadido que de se crearan en los pasos fronterizos oficinas para solicitar asilo o protección internacional es innecesario, dado que desde la aprobación de la primera ley de asilo, en 1984, cualquier extranjero que accede a un puesto fronterizo español, puede manifestar allí que pide acogerse a este derecho. Aceptación a trámite de la solicitud que sí ha funcionado en los aeropuertos de Barajas o el Prat, pero no en Ceuta y Melilla, dado que los policías españoles del puesto fronterizo hacían caso omiso de la petición de aquellos a los que los agentes marroquíes les permitían salir de Marruecos. La dificultad en solicitar asilo en los pasos fronterizos de Ceuta y Melilla es que los agentes marroquíes no dejan salir de Marruecos por el paso habilitado a los originarios de países en conflicto como Mali, Somalia o Eritrea –los cuales no tiene más remedio que saltar la valla- pero en cambio sí a los ciudadanos de Siria que salen legalmente de Marruecos y piden acogerse a este derecho al policía español del puesto fronterizo. Aprobar que se habilitaran nuevas oficinas, no significa cambio alguno, ni que los que intentan acceder a Ceuta y Melilla procedentes de países en conflicto lo tengan más fácil para solicitarlo.

Esta supuesta legalización de la devolución en caliente vulnera además la legislación de asilo, dado que aquellos que saltando la valla entran en España y son capturados por la Guardia Civil no pueden formalizar su petición y son devueltos inmediatamente por la fuerza, se ignora el artículo 17-2 de la ley de Asilo, que dice no será sancionada la entrada ilegal cuando haya sido realizada por personas que reúnen los requisitos de la protección internacional, los cuales no serán expulsados hasta que se inadmita a trámite o se rechace su solicitud.

Pero al margen de legalismos, el debate político sobre esta cuestión se ha realizado en España descontextualizandose de la situación de conflicto en diversos países del Próximo Oriente y África, y de situaciones, como la guerra civil en Libia que ha expulsado hacia Europa a los originarios de otros países estaban allí. Y el hecho que a Ceuta y Melilla hayan llegado en 2014 en saltando las vallas o por mar 6.734 personas, en un momento que apenas llegan pateras a Andalucía, es una cifra irrisoria frente al cuarto de millón de irregulares llegados a las costas de Europa, el 80% de los cuales lo han hecho en barco o patera por Italia. Y en Italia o Malta no se habla de asalto sus fronteras, sino de crisis humanitaria y de la insuficiente solidaridad de las instituciones europeas.  

Xavier Rius 

 TEXTO DE LA DISPOSICIÓN ADICIONAL DE LA LEY DE SEGURIDAD CIUDADANA APROBADA EL JUEVES EN EL SENADO, QUE MODIFICA LA LEY DE EXTRANJERÍA, LEGALIZANDO LAS DEVOLUCIONES EN CALIENTE.

Como se ve se ha eliminado el punto 4 que preveía la aprobación de un protocolo de actuación:

"Modificación, de resultas de la cual la redacción propuesta para el apartado 1 de la disposición final primera (nueva) del Proyecto de Ley Orgánica pasa a ser la siguiente:
«1. Se adiciona una disposición adicional décima a la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, con la siguiente redacción:
Disposición adicional décima. Régimen especial de Ceuta y Melilla.
1. Los extranjeros que sean detectados en la línea fronteriza de la demarcación territorial de Ceuta o Melilla mientras intentan superar los elementos de contención fronterizos para cruzar irregularmente la frontera podrán ser rechazados a fin de impedir su entrada ilegal en España.
2. En todo caso, el rechazo se realizará respetando la normativa internacional de derechos humanos y de protección internacional de la que España es parte.
3. Las solicitudes de protección internacional se formalizarán en los lugares habilitados al efecto en los pasos fronterizos y se tramitarán conforme a lo establecido en la normativa en materia de protección internacional.»

(...) La ley entrará en vigor el 1 de julio de 2015, excepto la disposición adicional 1 (Devolución en caliente) que entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el BOE

SE HA ELIMINADO EL PUNTO 4  QUE COMPROMETÍA A INTERIOR A APROBAR UN PROTOCOLO FIJANDO QUE FUERZA SE PUEDE USAR Y QUIÉN PUEDE ESTAR O NO EN EL ESPACIO ESPAÑOL ENTRE VALLAS EN EL QUE AHORA ACTUA LA GENDARMERÍA Y EJÉRCITO MARROQUÍ. Este era su redactado:
"4) El Ministerio del Interior aprobará un protocolo de actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en los perímetros fronterizos.»"

Leer en el Boletín Oficial del Senado. Ahora el Congreso ratificará las enmiendas del Senado

 Texto del auto de imputación del Coronel Jefe de la Guardia Civil de Melilla

   

 Foto feta per Jaume Almirall des de la banda marroquí a Melilla

EN LLIBERTAT RENAUD NYAME BELLETTI, DESPRÉS D'UN MES INTERNAT AL CIE DE BARCELONA. Ell va posar una querella contra la Guàrdia Civil per les devolucions en calent aportant imatges gravades per ell des de dalt de la tanca

Aquest migdia, en complir-se un mes de l'ingrés al CIE de Barcelona, ha quedat en llibertat el subsaharià Renaud Nyame-Belletti i s'ha suspès la seva ordre d'expulsió. 

Belletti va agafar notorietat, després d'haver denunciat a la Guàrdia Civil al jutjat de Melilla per les devolucions en calent, gravades per ell mateix des de dalt de la tanca de Melilla el passat 1 de maig. La denúncia, aportant imatges de com actua la Guàrdia Civil amb l'ajut de soldats i policies marroquins que actuen en l'espai entre les tres tanques, dins territori espanyol, la va presentar després d'aconseguir saltar sense ser capturat setmanes més tard.  

Un cop al Centre d'Estància Temporal d'Immigrants de Melilla va rebutjar les propostes de la policia i la Guàrdia Civil, que segons denuncià, li va dir que si els passava informació de com s'organitzen els salts de la tanca li donarien permís de residència.

Al cap de sis mesos de ser a Melilla, quan ja tenia el passi per anar (sense papers) a la Península i era al ferry, se'l va fer baixar del vaixell sense deixar-li abandonar Melilla. I ara fa un mes va ser traslladat al Centre d'Internament de Barcelona per expulsar-lo.

Fa una setmana el seu advocat, Andrés Garcia Berrio, el president de l'associació Prodein, José Palazón, i la fotoperiodista Teresa Palomo -parella de Belletti- van denunciar en una roda de premsa a Barcelona i en diversos actes la seva situació i la querella criminal presentada per les devolucions en calent.

El motiu legal pel que ha estat alliberat avui és que s'ha acceptat a tràmit la seva sol·licitud d'asil.

                     

 Fragment del vídeo gravat per Renaud Nyame-Belletti des de dalt de la tanca

 S'ha de dir que a causa de la il·legalitat de las anomenades devolucions en calent, està imputat pel Jutjat número 2 de Melilla, el Coronel Jefe de la Guardia Civil d'aquella ciutat. Després d'aquesta imputació, el Partit Popular va introduir una esmena en el tràmit de la Llei de Seguretat Ciutadana al Senat, per la que es modifica la Llei d'Estrangeria i "legalitza" l´ús de la força per retornar al Marroc, sense aplicar els requisits de la mateixa llei, a aquells que salten les tanques. Posteriorment a la presentació de l'esmena, el Jutjat de Instrucció número 6 de Ceuta  va imputar a 16 guàrdies civils per la seva actuació a la platja del Tarajal, al costat de l'espigó on acaba la tanca, on van morir ofegats fa un any quinze subsaharians als que la Guàrdia Civil va llençar pilotes de goma o de fum mentre nedaven. I uns dies més tard van ser imputats altres 5 agents per la seva actuació a la valla de Melilla el 5 d'octubre.

José Palazón i Teresa Palomo, en un dels actes de la setmana passada a Barcelona denunciant el cas.



Alguns articles meus a El Periódico sobre Ceuta, Melilla, els CETI i la valla:

-Leer en El Periódico sobre la tragedia del Tarajal "Ceuta y los muertos en agua salada"

-Leer en El Periódico: "Los CETI, grifo de Europa"

-Leer en El Periódico artículo sobre el texto del primer redactado a la enmienda por la que se legaliza la devolución en caliente. (el texto aprobado es otro)

600 PERSONES ES MANIFESTEN A LA VERNEDA CONTRA EL RACISME I LA ISLAMOFÒBIA I PEL TANCAMENT DEL CASAL TRAMUNTANA

Unes sis-centes persones s'han manifestat aquesta tarda al barri de la Verneda de Barcelona en el marc del dia internacional contra el racisme i la islamofòbia, que s'han convocat manifestacions a prop d'un centenar de ciutats europees. A Barcelona s'ha fet a la Verneda per demanar també el tancament del neonazi, identitari o socialpatriota, Casal Tramuntana, que després d'estar més de dos anys al carrer Independència, es van traslladar aquest estiu al carrer Alcalá de Guadaira, prop la Rambla Guipúscoa, al mateix districte de Sant Martí i el Clot.   

La manifestació ha començat deu minuts abans de les sis de la tarda, i entre els manifestants hi havia representants, diputats i regidors d'ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, i de nombroses entitats del barri. En arribar a uns cent cinquanta metres de la seu de Tramuntana, on hi havia un cordó de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, s'ha llegit un manifest denunciant el creixement de la islamofòbia i el racisme a Europa, continuant la manifestació fins el Centre Cultural Islàmic del Clot, on s'ha aturat per llegit un altre manifest, i ha acabat a la Farinera del Clot on s'han fet diversos parlaments i s'ha llegit el manifest general de campanya i un altre contra l'homofòbia.

Fotos agafada de twitter

(Fotos obtingudes de twitter)


MANIFEST DE L'ACTE A BARCELONA

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, espai format per més de 400 entitats de tota mena, convoca una manifestació a Barcelona aquest dissabte 21 de març, dins el marc de la jornada internacional contra el racisme.

Enguany, hi haurà més manifestacions que mai, a desenes de ciutats arreu d’Europa i més enllà. Es preveu que la protesta més important sigui la d’Atenes, d’on va sortir la crida per a aquesta jornada l’octubre passat, en una trobada internacional de moviments unitaris contra l’extrema dreta i la xenofòbia. A Londres, els moviments també porten mesos preparant la que tot indica que serà una manifestació important i diversa. Al llarg de les últimes setmanes, s’ha forjat un nou espai unitari a França contra el feixisme, el racisme i la islamofòbia —per exemple, amb un acte massiu contra la islamofòbia el passat 6 de març a París— i hi ha una vintena de convocatòries a l’estat francès per al 21-M. Per últim, es destaca la manifestació central d’Alemanya, a Berlín, que s’emmarca dins les grans protestes dels últims mesos contra el moviment islamòfob, ple de feixistes, Pegida. Al final d’aquesta nota reproduïm la llista actual de convocatòries.

A Catalunya, la manifestació passarà pel districte de Sant Martí, on als lemes generals de la protesta s’afegeix la crida per al tancament del centre nazi, “Casal Tramuntana". Els moviments veïnals i socials del Clot el van fer fora del seu barri; ara el teixit social de la Verneda fa palès que no vol un local nazi allà, ni enlloc.

La manifestació de Barcelona forma part de la campanya que impulsa UCFR, amb moltes altres entitats, #StopIslamofòbia. També és un pas en la campanya per netejar els ajuntaments de feixistes a les eleccions municipals del proper maig.

Manifestació contra el feixisme, el racisme i la islamofòbia #TanquemElTramuntana, Dissabte 21 de març, 17,30h

Rambla Guipúscoa/Carrer Cantàbria, Metro Sant Martí (L2), Barcelona.
Crida per la mani i per #StopIslamofòbia
Esdeveniment a Facebook

EL CASO BELLETTI, ENCERRADO EN EL CIE DE ZONA FRANCA, Y SU QUERELLA POR SU ANTERIOR DEVOLUCIÓN EN CALIENTE EN MELILLA.

José Palazón y Teresa Palomo, ayer en el acto del Poble Sec

Ayer, día en que se cumplían las tres semanas de internamiento en el CIE de la Zona Franca del subsahariano Renaud Nyame-Belletti trasladado desde Melilla, donde permaneció más de 9 meses en el Centro de Estancia Temporal (centro en régimen abierto, no es un CIE!), su abogado, Andrés Garcia Berrio, el presidente de la asociación Prodein, José Palazón, y la fotoperiodista Teresa Palomo, han anunciado la querella criminal presentada en su nombre contra la Guardia Civil por una anterior devolución en caliente a Marruecos realizada el pasado 1 de mayo. Cuatro meses después Belleti consiguió saltar la valla y llegar al CETI, donde ha permanecido hasta hace tres semanas. 

La diferencia de esta querella a otras como las que han motivado la imputación del Coronel Jefe de la Guardia Civil de Melilla, o las interpuestas contra la Guardia Civil en Ceuta por la tragedia del Tarajal, es que ha sido interpuesta por uno de los afectados, y las imágenes aportadas de esta expulsión ilegal fueron tomadas por el mismo afectado además de diversos fotógrafos. "En ningún momento se le ofreció un intérprete, ni se le abrió un expediente de devolución, ni se le dio la posibilidad de demandar asilo, ni se respetó la legislación de extranjería en lo que respecta a las personas que entran de forma irregular en territorio español, mientras se le devolvía ilegalmente a Marruecos", denunció su abogado.

Según han denunciado en la rueda de prensa y el posterior acto que realizado en el local La Base del Poble Sec, a Belletti, que se destacó por su liderazgo y capacidad de comunicación con los medios informativos, agentes de la Guardia Civil le ofrecieron regularizar su situación y enviarlo a la Península con papeles, si explicaba como se organizaban los saltos y daba datos de quienes los preparaban. Y al negarse, se abortó en dos ocasiones su traslado en barco a la Penísnusla -sin papeles- como se permite a la mayoría de los subsaharianos, eritreos, malieneses o somalís que llegan saltando o por mar cuando ya llevan meses en el Centro de Estancia Temporal de Melilla. 

Como explicó José Palazón, los únicos a quienes se traslada con papeles a la Península, son los ciudadanos sirios a los que la policia fronteriza marroquí, bien porque muestran un su pasaporte sirio, bien por llevar uno marroquí falso -que cuestan entre 1.500 y 3.000 euros- acceden al puesto fronterizo español y allí, identificándose como sirios que huyen de la guerra, piden asilo político. 

Palazón y Palomo explicaron con todo tipo de detalles e imágenes como actua la Guardia Civil, que entregan a los capturados saltando o encaramados a las vallas, a soldados marroquíes ubicados entre las tres vallas dentro de territorio español, los cuales suelen maltratar y golpearlos tanto en territorio español, como ya pasada la primera valla, en el marroquí. 

Video grabado por el propio Belletti

 CIE de Barcelona, Zona Franca, donde está detenido Renaud Nyame-Belletti

Precisamente tras la imputación del Coronel Jefe de la Guardia Civil en Melilla, el Partido Popular introdujo una enmienda en el trámite en el Senado de la ley de Seguridad Ciudadana para modificar la ley de extranjería y legalizar este tipo de devoluciones. Si bien en la enmienda inicial se decía en el punto cuarto que se aprobaría un protocolo de actuación, cosa que daría pié a fijar que tipo de fuerza se puede usar, quin puede estar entre las vallas (ahora hay marroquíes en suelo español) y qué pasa con los que resultan heridos, que ahora son entregados a los soldados marroquíes con brazos rotos, llenos de cortes o inconscientes, finalmente este puento se ha eliminado del texto aprobado. 
Algunos artículos míos en El Periódico sobre Ceuta, Melilla, los CETI y la valla:

-Leer en El Periódico sobre la tragedia del Tarajal "Ceuta y los muertos en agua salada"

-Leer en El Periódico: "Los CETI, grifo de Europa"

-Leer en El Periódico artículo sobre el texto del primer redactado a la enmienda por la que se legaliza la devolución en caliente. (el texto aprobado es otro)

TEXTO DE LA DISPOSICIÓN ADICIONAL DE LA LEY DE SEGURIDAD CIUDADANA APROBADA EL JUEVES EN EL SENADO, QUE MODIFICA LA LEY DE EXTRANJERÍA, LEGALIZANDO LAS DEVOLUCIONES EN CALIENTE.

Como se ve se ha eliminado el punto 4 que preveía la aprobación de un protocolo de actuación:

"Modificación, de resultas de la cual la redacción propuesta para el apartado 1 de la disposición final primera (nueva) del Proyecto de Ley Orgánica pasa a ser la siguiente:
«1. Se adiciona una disposición adicional décima a la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, con la siguiente redacción:
Disposición adicional décima. Régimen especial de Ceuta y Melilla.
1. Los extranjeros que sean detectados en la línea fronteriza de la demarcación territorial de Ceuta o Melilla mientras intentan superar los elementos de contención fronterizos para cruzar irregularmente la frontera podrán ser rechazados a fin de impedir su entrada ilegal en España.
2. En todo caso, el rechazo se realizará respetando la normativa internacional de derechos humanos y de protección internacional de la que España es parte.
3. Las solicitudes de protección internacional se formalizarán en los lugares habilitados al efecto en los pasos fronterizos y se tramitarán conforme a lo establecido en la normativa en materia de protección internacional.»

(...) La ley entrará en vigor el 1 de julio de 2015, excepto la disposición adicional 1 (Devolución en caliente) que entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el BOE

SE HA ELIMINADO EL PUNTO 4  QUE COMPROMETÍA A INTERIOR A APROBAR UN PROTOCOLO FIJANDO QUE FUERZA SE PUEDE USAR Y QUIÉN PUEDE ESTAR O NO EN EL ESPACIO ESPAÑOL ENTRE VALLAS EN EL QUE AHORA ACTUA LA GENDARMERÍA Y EJÉRCITO MARROQUÍ. Este e ra su redactado:
"4) El Ministerio del Interior aprobará un protocolo de actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en los perímetros fronterizos.»"

Leer en el Boletín Oficial del Senado. Ahora el Congreso ratificará las enmiendas del Senado 

AUTO IMPUTACIÓN CORONEL JEFE GUARDIA CIVIL DE MELILLA POR LAS DEVOLUCIONES EN CALIENTE Y EL TRATO O MALOS TRATOS A LOS DEVUELTOS A MARRUECOS 

NOTIFICADO EL 12.09.14.

JDO.1A.INST.E INSTRUCCION N.2 MELILLA
UNIDAD PROCESAL DE APOYO DIRECTO
TORRE NORTE V CENTENARIO PLANTA 9
Teléfono: 952698992 Fax: 952698999 904100
DILIGENCIAS PREVIAS PROC. ABREVIADO 0000866 /2014
N.I.G: 52001 41 2 2014 1070314
Delito/Falta: DELITOS CONTRA DERECHOS DE CIUDADANOS EXTRANJEROS
Denunciante/Querellante: FEDERACION ANDALUCIA ACOGE, FEDERACION DE ASOCIACIONES DE SOS RACISMO DEL ESTADO ESPAÑOL, ASOCIACION PRO DERECHOS DE LA INFANCIA-PRODEIN
Procurador/a: ISABEL MARIA HERRERA GOMEZ, ISABEL MARIA HERRERA GOMEZ , ISABEL MARIA HERRERA GOMEZ Abogado: ontra: Procurador/a: Abogado:
Querellantes: Federación Andalucía Acoge, Federación de Asociaciones de SOS Racismo del Estado español y PRODEIN.
Procurador: Isabel Herrera Gómez.
Letrado: José Luis Rodríguez Candela.
Ministerio Fiscal
AUTO
En la Ciudad Autónoma de Melilla, a once de septiembre de dos mil catorce.
HECHOS
PRIMERO.- Cronología de este procedimiento.-
La presente causa, se incoó en virtud de auto de fecha 4.08.14, dando lugar a las diligencias previas 866/14. Asimismo, mediante auto de fecha 14.08.14, se incoaron las diligencias previas 902/14, acumulándose ambos procedimientos al existir una identidad subjetiva y objetiva entre los mismos, a fin de permitir una instrucción ordenada de la causa, evitando duplicar diligencias de instrucción y facilitando un mejor impulso procesal.
SEGUNDO.- Objeto de la instrucción y hechos analizados de manera específica en este auto.-
1. Este procedimiento tiene por objeto el esclarecimiento de los hechos que han sido denunciados y puestos en conocimiento de este Juzgado, mediante querella y posterior denuncia (acumuladas mediante auto de fecha 5.09.14), que han tenido entrada en estos juzgados de Melilla los días 18.07.14 y 13.08.14, respectivamente.
Uno de los objetivos de esta instrucción, que se aborda en este auto, consiste en esclarecer si en tales fechas se llevaron a cabo en la valla de Melilla entregas de ciudadanos extranjeros a las autoridades marroquíes sin observar la legislación española vigente y, si esto fuera así, si tal manera de actuar pudiera ser constitutiva de infracción penal.
2. En el presente auto, se abordan única y exclusivamente los hechos que a continuación se indican (bajo las letras A y B), acerca de los cuales se han practicado ya diligencias de investigación esenciales (si bien resta recibir declaración en calidad de testigos a diversas personas en fecha que ya ha sido señalada, habiéndose solicitado documentación adicional a la Comandancia de la Guardia Civil de Melilla), que justifican la práctica de las diligencias instructoras que se indican en la parte dispositiva de este auto. En cuanto al resto de hechos denunciados, ya se han acordado las diligencias de investigación que este juez instructor ha considerado esenciales a los fines de determinar los hechos e identificar las personas
responsables, si bien las mismas no han sido cumplimentadas en el momento del dictado de este auto (en particular, la comisión rogatoria librada al Reino de Marruecos, con copia de la grabación, a fin de que se identifique a los miembros de las fuerzas de seguridad que intervinieron en el operativo de fecha 18.06.14, en la valla de Mellilla, interesando la plena identificación de los miembros de las fuerzas auxiliares marroquíes que aparecen desde el minuto 00:00:09 de la grabación y hasta el 00:01:50).
3. Los hechos analizados en este auto son los siguientes:
A. Expuestos en la querella de fecha 18.07.14:
1. “Sobre el minuto 00:06:56 y hasta el 00:10:00, se observa como un grupo de inmigrantes que ya se encontraban en la zona entre las dos últimas vallas, son conducidos hacia Marruecos por fuerzas marroquíes (que estaban dentro del territorio español) y por guardias civiles, por una
puerta en la doble valla.
2. Igual acción se observa en el minuto 00:42:50 al 00:48:00, dentro del territorio nacional, a este lado de la primera valla y por lo tanto en territorio nacional, actuando fuerzas marroquíes incluso con personas heridas”.
B. Expuestos en la denuncia de fecha 13.08.14:
“Que sobre las 05.00 h de hoy aproximadamente (13.08.14), un grupo de inmigrantes intentó entrar a Melilla por el lugar citado anteriormente (tramo de la valla que da a las instalaciones de “Villa Pilar”, situada entre el aeropuerto de Melilla y en centro de menores Purísima de Melilla), llegando a situarse en la parte superior de la valla que da a Melilla. Que la mayoría de ellos son ciudadanos de Mali y por tanto posibles solicitantes de asilo. Que la Guardia Civil ha comenzado a bajarlos de la valla, concretamente a dos de ellos, sobre las 11.47 h y los han sacado por las puertas de servicio a Marruecos”.
C. Los hechos relatados, sin perjuicio de una mejor y más depurada calificación, en caso de ser ciertos, pudieran ser constitutivos de un delito de prevaricación (artículo 404 del CP), estando comprendido en el artículo 757 de la Lecrim, y considerándose competente este órgano jurisdiccional para el conocimiento de los mismos
TERCERO.- Del conjunto de diligencias instructoras ordenadas hasta el momento, han sido cumplimentadas las siguientes:
1. Con fecha de entrada en este Juzgado el día 2.09.14, la Dirección Adjunta Operativa del Mando de Operaciones de la Comandancia de la Guardia Civil de Melilla, ha presentado el informe ordenado por este instructor mediante auto de fecha 4.08.14, sobre los hechos ocurridos en la valla de Melilla el día 18.06.14 y que son objeto de la querella de fecha 18.07.14. Dicho informe se acompaña de abundante documental.
2. Informes de la Jefatura Superior del Cuerpo Nacional de Policía de Melilla, con fecha de entrada en este Juzgado los días 22.08.14 y 5.09.14, en los que se informa que en la Brigada de Extranjería y Fronteras no fue presentado ningún subsahariano por los hechos ocurridos en la valla de Melilla el día 18.06.14, indicando que el día 13.08.14 se produjeron dos intentos de asalto en los que no fue presentado ni llegó por sus medios ningún subsahariano a la Jefatura Superior de Policía, apuntando que en los dos últimos años por la Brigada de Extranjería y Fronteras y en virtud del Acuerdo de España y el Reino de Marruecos relativo a la circulación de personas, el tránsito y la readmisión de extranjeros entrados ilegalmente, en los dos últimos años, sólo se han tramitado dos casos de readmisiones aceptados por Marruecos.
CUARTO.- De todo lo actuado hasta el día de la fecha se ha dado traslado a las partes y al Ministerio Fiscal, siendo el último escrito presentado el correspondiente a sus diligencia informativas 29/14, que han tenido entrada en este Juzgado el día 9.09.14.
FUNDAMENTOS JURÍDICOS
PRIMERO.- Cuestión preliminar.-
Analizada la documentación presentada, se aprecia que la cuestión discutida es de naturaleza esencialmente jurídica. Lo que debe ser resuelto, es si los días 18.06.14 y 13.08.14, se llevaron a cabo en la valla de Melilla entregas de ciudadanos extranjeros a las autoridades marroquíes sin observar la legislación española vigente en materia de extranjería y, si esto fuera así, si tal manera de actuar pudiera ser constitutiva de infracción penal.
Lo dispuesto en el párrafo anterior, debe llevar al instructor a fijar el concepto y la naturaleza jurídica de frontera, con carácter provisional y que puede ser objeto de prueba en contrario.
SEGUNDO.- Concepto y naturaleza jurídica de frontera.-
1. Por frontera, se entiende el elemento técnico que permite la separación de los espacios, terrestres, marítimos y aéreos, pertenecientes a dos o más Estados.
2. La frontera, tiene como finalidad definir el espacio físico sobre el que el Estado ejerce sus competencias territoriales y personales y sobre el que aplica con plenitud de derechos su legislación interna de cualquier tipo y su jurisdicción sobre las personas que se encuentran dentro del citado territorio; incluidos los extranjeros
que han traspasado la frontera, tanto si lo han hecho de forma legal como ilegal.
3. Las fronteras entre España y Marruecos, en lo que a Melilla se refiere, se encuentran delimitadas en tratados internacionales. En particular, en el Convenio de 24 de agosto de 1859 relativo a la delimitación de las fronteras españolas con Marruecos en las plazas de Ceuta y Melilla, el Acta de demarcación de de los límites de la plaza de Melilla de 26 de junio de 1862 y el Acuerdo relativo a la conservación de los límites de la plaza de Melilla de 14 de noviembre de 1863 y, finalmente, el Tratado de Paz y Amistad celebrado entre España y Marruecos, firmado en Tetuán el 26 de abril de 1860.
Ha sido solicitada a la Comandancia de la Guardia Civil de Melilla el plano 1/10000 de Melilla, al que se hace referencia en la orden de servicio 6/2014, mediante oficio de 4.09.14.
4. El artículo 6 del Tratado de Paz y Amistad celebrado entre España y Marruecos, firmado en Tetuán el 26 de abril de 1860, se refiere expresamente a “terrenos neutrales concedidos por S. M. el Rey de Marruecos a las plazas españolas de Ceuta y Melilla”, de donde se debe deducir que los territorios neutrales no forman parte de la frontera y están ubicados dentro de territorio
español.
Este precepto, lleva a una primera conclusión provisional, susceptible de prueba en contrario, consistente en afirmar que el terreno entre vallas es suelo español y está sujeto a