LA FISCALIA DEMANA TRES ANYS DE PRESÓ A ONZE ULTRES DELS "RCDE-FIRM" DE LA CURVA DE L'ESPANYOL PER AGREDIR BRUTALMENT EL MAIG DE 2016, A LA FERIA D'ABRIL, A UN MEMBRE DE LA "PENYA JUVENIL 1991"

La Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona demana  tres anys de presó a C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P., Á. H. T., J. M. C, E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G., membres de la penya de ultradreta, RCDE FIRM de la Curva de l'Espanyol, per agredir brutalment a les dues de la matinada del dia 1 de maig de 2016, en el recinte del Fòrum de Barcelona, on se celebrava la Feria de Abril, a V. G, membre de la Penya  Juvenil 1991. 

La víctima estava amb altres amics a una carpa de la Fira, els  presumptes agressors van anar cap a ell i, després de demanar-li informació sobre altres membres de la Penya 1991, que ell no va respondre, li van donar un fort cop de puny al cap i després, quan era terra, col·lectivament li van donar reiterades patades a diverses parts del cos, quedant inconscient. El Fiscal també  demana una indemnització de 18.850 euros i una ordre d'allunyament.  

En l'escrit d'acusació que poso íntegra a sota, elminant cognoms i altres dades personals, s'explica que alguns d'ells han participat en altres incidents violents i alguns freqüentaven el ja desaparegut Casal Tramuntana d'ideologia neofeisxta o neonazi. 

El club, en un comunicat que també poso, ha informat que aquestes persones van ser expulsats de l'entitat esportiva pel que ara no són ni socis ni abonats ni se'ls permet entre a l'estadi de Cornellà.
La irrupció o aparició dels RCDE FIRM com a grup ultra s'ha produït en un moment que ja es donava gairebé per neutralitzades les Brigadas Blanquiazules 

EL CLUB AFIRMA QUE VA EXPULSAR ALS ARA ACUSATS:

Davant les informacions aparegudes en les últimes hores en alguns mitjans de comunicació pel que fa a la petició de la Fiscalia de penes de presó per a 11 presumptes membres del RCD Espanyol de Barcelona el club vol matisar el següent:

Els acusats per la Fiscalia van ser expulsats per un període de 5 anys com a socis de l'entitat, l'any 2016 d'acord a la resolució adoptada pel Comitè de Disciplina Social del club pel que la seva vinculació amb l'entitat és inexistent. Ni són socis, ni abonats ni estan vinculats de cap manera amb el nostre club. L'expulsió porta associada una ordre d'allunyament de més de 500 metres de les instal·lacions de l'RCDE Stadium en els dies de partit. En aquest sentit les mesures adoptades podria ser ampliades en funció de les resolucions judicials que es puguin derivar en el futur.

El RCD Espanyol de Barcelona vol un cop més mostrar el seu absolut i contundent rebuig a qualsevol mostra de violència física o verbal que res tenen a veure amb els valors esportius que defensa l'entitat. La violència associada al futbol ha de ser eradicada de manera contundent i enèrgica.

En aquest sentit demanem als mitjans de comunicació el màxim respecte a socis i aficionats en el tractament de les informacions a fi de no menyscabar la imatge de l'entitat ni la seva vinculació gratuïta a determinats comportaments aliens a l'esport i al nostre club.

Llegir comunicat a Pericos online 

 ESCRIT D'ACUSACIÓ DE FISCALIA

EL FISCAL, evacuando el traslado conferido, al amparo de lo dispuesto en el artículo 780 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, solicita el sobreseimiento libre parcial respecto de C. S.A., y la apertura de juicio oral a celebrar, con arreglo a lo dispuesto en el artículo 14 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, ante el JUZGADO DE LO PENAL que corresponda, contra C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P., Á. H. T., J. M. C, E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G., sobre la base de las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA. - Se dirige la acusación contra C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P., Á. H. T., J. M. C, E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G.,, todos mayores de edad y cuyos antecedentes penales no constan en la causa, por los hechos siguientes:
En el año 2014 se constituyó RCDE FIRM, sección de la Asociación La Curva, grupo que participa en la actividad de fomento y admiración al equipo deportivo Real Club Deportivo Español.
Los integrantes de aquella peña de futbol, entre los que se encuentran los acusados, rechazan a la llamada Peña Juvenil Españolista 1991 -dirigida a la promoción del mismo equipo de futbol- y su presencia en el estadio, dado que asocian a la misma una tendencia ideológica propia de colectivos de extrema izquierda, frente a la que mantienen, por considerarla antagónica a la suya -que defiende valores político sociales extremos propios de extrema derecha-, una posición beligerante. A los miembros de dicha peña, se refieren los de RCDE FIRM con la expresión: “rojos de mierda”.

Manifestación del menosprecio que los acusados, y los demás integrantes de ese colectivo, sienten hacia los componentes de la Peña Juvenil Españolista 1991 -de la que V. G. S. es miembro- y hacia la ideologia de izquierdas que les atribuyen, sobre las 2:00 horas del día 1 de mayo de 2016, previamente concertados entre sí, y con una decena de personas no identificadas, se desplazaron, guiados por el propósito de menoscabar la integridad física de simpatizantes de la Peña Juvenil
Españolista 1991, a la carpa “Calle Betis”, que con motivo de la celebración de la feria de abril se había instalado en la avenida Eduard Maristany del recinto ferial Forum de Barcelona

Los acusados, en grupo y con la seguridad que les brindaba su número, accedieron al interior de la carpa. Localizaron en la zona de la barra a V. G., al que sorprendieron mientras, acompañado de dos amigos: M. F. y A. P. S., disfrutaba del evento. Una vez situados junto a V., lo abordaron exigiéndole J. J. P. M. información sobre otro miembro de la Peña Juvenil Españolista 1991. Al no
plegarse a lo pretendido, y tras reprenderle Á. .T. J. por su negativa, J. P. M. arremetió contra el Sr. G. propinándole un fuerte puñetazo en la cabeza. A dicha acción se sumaron, casi simultáneamente, J. M. C., C. V. S. y M. V. S., observando el resto la brutal agresión sin hacer nada para evitarla ni para ayudar a la víctima, reforzando con su presencia la acción de los anteriores y facilitando
la ejecución de la agresión.
Como consecuencia de los golpes que de estos cuatro acusados recibió, V., que apenas tuvo posibilidad de defensa o de huida dada la superioridad numérica de los agresores y la ubicación a la que le habían llevado: arrinconado de espaldas a la barra, cayó inconsciente al suelo, donde, ya a merced de todos ellos, recibió por todo el cuerpo patadas y puntapiés, tanto de aquellos cuatro acusados como de J. V. S., Á. H. T., E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G. y C. S. A., que lo habían rodeado. Una persona ajena a los implicados recriminó al grupo atacante su comportamiento. Dicha reacción sorprendió a sus miembros que abandonaron de inmediato el lugar de los hechos, dejando inconsciente y herido a su víctima. En el suelo de la carpa permaneció hasta que fue atendido por el servicio de emergencias del recinto, y posteriormente trasladado al Hospital de Bellvitge.
Los acusados emplearon métodos de similar intensidad y eficacia lesiva en el acometimiento conjunto y al unísono del que hicieron objeto a V.. Como consecuencia del mismo, éste sufrió lesiones consistentes en una herida contusa parietal izquierda y poli contusiones en rostro, pie derecho y extremidad superior izquierda, que tardaron en estabilizar 15 días de los que 3 estuvo incapacitado para su trabajo y vida habitual y precisaron para su sanidad de tratamiento médico quirúrgico consistente en sutura y analgésicos, con visitas de control y seguimientos para aplicación de protocolos de fisioterapia.

Como secuela le resta una cicatriz de 3 cm en zona parietal izquierda. La sensación de vulnerabilidad derivada de la gratuidad y desproporción del ataque así como la connotación despectiva y degradante del modo buscado para la ejecución (viéndose tratada como desecho) tuvo en V. un impacto emocional que se tradujo en sensaciones anímicas de inquietud, temor y vejación. No era la primera vez que miembros de RCDE FIRM manifestaban aquella animadversión hacia el grupo La Peña Juvenil Españolista 1991 y hacía otros a los que asignaban ideologías contrarias. Episodios de hostilidad, aunque de menor intensidad, habían tenido lugar un año antes (25 de abril de 2015) y se
repitieron tres meses después de los hechos (26 de agosto de 2016). 

Los acusados se visten de colores oscuros con prendas que incorporan lemas que evocan ámbitos y colectivos vinculados a ideologías de extrema derecha, como HSM HOGAR SOCIAL MADRID -grupo dinamizador de extrema derecha- y CASAL TRAMUNTANA -local de reunión de jóvenes simpatizantes de esa ideología inaugurado a imagen de centros sociales neofascistas-. En redes sociales aparecen fotografiados integrando grupos cuyos miembros exhiben simbología propia de ideologías de extrema derecha tanto del régimen nacional socialista como de la ultraderecha anticomunista, y alardean de aquellos símbolos junto al nombre y el grafico peculiar del grupo RCDE FIRM en pancartas, adhesivos y ropa, llegando los hermanos V. S. y J. JOSE P. M. a llevarlo tatuado. Tales circunstancias, junto con la estética “casual” descrita y que les caracteriza, ponen de manifiesto su simpatía por la ideología radical de tales colectivos.

Sentimientos de menosprecio, rechazo e intolerancia hacia cualquier ideología antagónica a aquella con la que se identifican, motivaron la actuación de los acusados contra el Sr. G., dada su condición de miembro de la Peña Juvenil Españolista 1991 y la ideología propia de grupos de extrema izquierda que atribuyen a los integrantes de esta. 

Contra C. V. S. se han dirigido diligencias policiales. En algunas compareció como denunciado, unas veces con sus hermanos y otras, con E. L. S., J. J. P. M., R. G.B. y J. M. C.. Destacan denuncias por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos o alrededores, como las Diligencias Policiales 305562/2015 (hechos de 5 de marzo de 2015). Asimismo, consta identificado el 2 de febrero de 2013 en el estadio del Real Club Deportivo Español por increpar a aficionados de ideología contraria a la suya.Participó en las actividades promovidas por Casal Tramuntana que se celebraron los días 8/6/2013 y 11/6/2014. El 9 de octubre de 2014 fue identificado por Mossos d’Esquadra entre los implicados en la reyerta que grupos de extrema derecha y grupos antifascistas mantuvieron aquel día.
J. V. S. aparece identificado como denunciado en diligencias policiales. En algunas, con hermanos y, en otras, junto a E. L. S., R. G. B. y J. M. C.. Destacan las instruidas por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, y, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos o alrededores, como las Diligencias Policiales 559903/201, por hechos de 29 de marzo de 2014, las Diligencias Policiales  26628/2014, por hechos de 12 de enero de 2014 y las Diligencias Policiales 814965/2009, por hechos de 25 de agosto de 2009. Participó en las iniciativas que promovidas desde Casal Tramuntana tuvieron lugar los días 8/6/2013 y 11/6/2014.
Contra M. V. S. se dirigieron diligencias policiales en las que, a veces, aparece denunciado con sus hermanos y, otras veces, con E. L. S., J. J. P. M., R. G. B. y J. M. C.. Algunas fueron instruidas por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, y, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos o alrededores, como las Diligencias
Policiales 559903/2014, por hechos de 29 de marzo de 2014 y las Diligencias Policiales 305562/2015, por hechos de 5 de marzo de 2015. Asimismo, fue identificado el 2 de febrero de 2013 en el estadio del Real Club Deportivo Español por increpar a aficionados de ideología contraria a la suya y, el 9 de octubre de 2014, por intervenir en la reyerta que aquel día mantuvieron grupos de extrema derecha y grupos antifascistas
Por su participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos, J. J. P. M. figura entre los denunciados en las Diligencias Policiales 305566/2015 por hechos del 4 de marzo de 2015, así como en las instruidas por pelea entre aficionados de la Curva RCDE 1900 y aficionados de la Juvenil Españolista 1991 que tuvo lugar el día 13 de enero de 2016. En estas resultó identificado A. V. L..
Á. H. T. aparece como denunciado en diligencias por infracción de normativa contra violencia en deporte por exhibir símbolos, indumentaria u objetos que inciten a la violencia, como en las Diligencias Policiales 153110/2011, así como en las Diligencias Policiales 59952/2016 instruidas por la reyerta que en el Centro Comercial Splau de Cornellà de Llobregat mantuvieron el 13 de enero de 2016 aficionados de la Curva RCDE 1900 contra aficionados de la Juvenil Españolista 1991.
J. M. C. fue identificado el día 12 de abril de 2015 tras haber sido reconocido con C. V. S. y M. V. S. como uno de los intervinientes en la pelea que en el interior del estadio Real Club Deportivo Español se desarrolló el día 5 de abril de 2015. En otras diligencias aparece identificado por hechos acaecidos en el transcurso de un partido junto con E. L. S.. Éste figura como denunciado junto con los hermanos V. S. en diligencias Policiales por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en
recintos deportivos o alrededores como las Diligencias Policiales 559903/2014 por hechos acaecidos el 29 de marzo de 2014. Asimismo, fue identificado el día 9 de octubre de 2014 entre los implicados en la reyerta entre grupos de extrema derecha y grupos antifascistas junto con R. G. B. y los hermanos V. S.

A.V.L fue identificado, con J. J. P. M., en las Diligencias Policiales 900801/2013 por incitación a la violencia en eventos deportivos en relación con hechos que acontecieron el día 30 de noviembre de 2013, así como en las Diligencias Policiales instruidas por reyerta mantenida el día 13 de enero de 2016 entre aficionados de la Curva RCDE 1900 y aficionados de la Juvenil Españolista 1991.

R. G. B. aparece como denunciado en diligencias con los hermanos V. S., E. L. S. y J. M. C.. Además, fue identificado como implicado en el altercado que entre grupos de extrema derecha y grupos antifascistas tuvo lugar el 9 de octubre de 2014. El 29 de diciembre de 2012 fue denunciado en Diligencias Policiales 1771/2012 instruidas por pintadas con simbología nazi.
J.-M. M. G. participó en las jornadas que por Casal Tramuntana se celebraron los días 22/3/2014 y 11/6/2014.
P. A. P. no consta denunciado en diligencias policiales por hechos relacionados con los que son objeto del presente procedimiento.
Por el Juzgado de Instrucción no 26 de los de Barcelona, se dictó el día 10 de octubre de 2016 Auto en el que se impuso a C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P. M. y Á. H. T., la prohibición de aproximación a un radio no inferior a 500 m respecto del estadio del Real Club Deportivo Español ubicado en Cornellá de Llobregat.
Por Auto de fecha 25 de noviembre de 2916 se acordó la misma medida respecto de J. M. C. y E. L. S. y en virtud de resolución de fecha 26 de diciembre de 2016, en relación con A. V. L., R. G. B., P. A. P. y J-M. M. G.
A A. V. L. y J.M. M. G. ya les constaba, por sendos expedientes sancionadores, prohibición de acceso al estadio.

SEGUNDA.- Los hechos anteriormente relatados en la Conclusión Primera son constitutivos de un delito de lesiones del artículo 147. 1 párrafo 1 del Código Penal.

TERCERA.- Responden los acusados criminalmente en concepto de autores de la anterior infracción criminal, de conformidad con los artículos 27 y 28 del Código Penal.

CUARTA. - Concurre la circunstancia agravante de abuso de superioridad del artículo 22.2 del Código Penal, así como la circunstancia agravante por motivo discriminatorio (ideología) prevista en el artículo 22.4 del Código Penal.

QUINTA.- Procede imponer a cada uno de los acusados la pena de 3 años de prisión con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena.
Además, de conformidad con lo establecido en el artículo 57.1 del Código Penal, procede imponerles la prohibición de aproximación a V. G. S., a su domicilio, lugar de trabajo y cualquiera que fuera el lugar en el que se encontrara a una distancia no inferior a 1000 m así como prohibición de que establezcan con el mismo comunicación por cualquier medio, por un plazo de 5 años.
Asimismo, se interesa que se les imponga la prohibición de aproximación respecto del estadio del RCD ESPANYOL ubicado en Cornellá de Llobregat, a una distancia no inferior a 1000 m durante 5 años. Y costas conforme al artículo 123 el Código Penal.

RESPONSABILIDAD CIVIL
Los acusados habrán de ser condenados a indemnizar conjunta y solidariamente a V. G. S. en las cantidades siguientes:

Indemnización por lesiones temporales
Perjuicio personal básico: 450 euros
Perjuicio personal particular por pérdida temporal de calidad de vida, moderado: 200 euros.

Indemnización por secuelas
Perjuicio personal básico.
Perjuicio estético: 8.200 euros. En concepto de daño moral, añadido al quebranto moral inherente a toda lesión, en la cantidad de 10.000 euros. Mas los intereses legalmente establecidos.

I OTROSI DICE: Remítase a Fiscalía copia de los escritos de defensa que se presenten.

II OTROSI DICE: El Fiscal interesa, como prueba anticipada del Juzgado de lo penal que sea competente para el enjuiciamiento, al amparo de lo establecido en el artículo 781.1 de la LECRIM:
- que se aporte a la causa la hoja histórico penal de los acusados.

Pertinença, violència i reinterpretació de l’Alcorà. Analitzo a Nació Digital els motius del terrorisme gihadista i explico que fins que no es reinterpreti l'Alcorà hi haurà molts musulmans que creuran que el correcte és fer atemptats

 Xavier Rius Sant, 20 d'agost de 2018. Nació Digital

«Per tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal deixar-la de veure com sustentada en valors o creences equivocades a combatre o canviar»

 El poc que sembla clar, ara per ara i atès el secret de sumari, de l’atemptat contra la comissaria dels Mossos de Cornellà, és que la persona que s'ha abraonat amb un ganivet contra l’agent que li ha obert la porta estava decidida a matar i morir en nom del seu Déu malgrat que actués de forma "aïllada". I és evident que encara que aconseguís el propòsit de fer mal a la primera agent, sabia que altres respondrien, i el més probable era que resultés mort.

Tant a l’Antic Testament dels cristians com en la Torà i altres textos del judaisme, que comparteixen bona part del text, hi ha versets que proposen castigar o matar infidels, pagans i aquells que incompleixen algun dels manaments. Al llarg de la Història, els regnes cristians van iniciar moltes guerres contra els dits infidels i contra altres branques del cristianisme. Afortunadament després de la Il·lustració del segle XVIII i les constitucions democràtiques del segles XIX i XX, la religió va quedar ubicada progressivament amb més o menys matisos en l’àmbit individual, i el dret a creure o no creure i a canviar de religió forma part de la llibertat ideològica en la que se sustenten les democràcies.

 Al continent americà hi ha milions de cristians evangèlics fonamentalistes que neguen la teoria de l’evolució i que creuen que malalties com la Sida son un càstig diví merescut, similar a les plagues d’Egipte. Però les seves idees no condicionen ni els codis penals ni civils. L’estat d’Israel, amb totes les seves contradiccions i retrocessos en l’àmbit de les llibertats, va ser creat per  Ben Gurion, que reconeixia que ell era jueu de cultura però no de religió, atès que no era creient. I a Israel hi ha jueus ultraortodoxos que condicionen la política i les lleis, però un agnòstic pot ser primer ministre.

L’Alcorà que comparteix amb la Bíblia bona part del seu contingut, missatge i profetes també té molts versets proposant castigar o matar als infidels, als pagans, als ateus i als que viuen de manera contraria al que proposa l'Islam. Però a diferència de les societats de les altres dues grans religions monoteistes, el món islàmic no ha acceptat ni fet seus el valors de la Il·lustració i de la supremacia dels drets humans i civils, que parteixen del valor suprem de la llibertat ideològica i de consciència. Llibertat de consciència que només es reconeix quan s’accepta el dret a canviar d’ideologia o religió i fer-ho públic.

Aquests dies, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Cambrils i Barcelona s’ha parlat molt de què es va fer malament a Ripoll i de la necessitat de generar sentiment de pertinença. Evidentment, la islamofòbia i el desarrelament identitari generen radicalització i exclusió. Però per tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal que es deixi de veure aquesta societat com sustentada en uns valors o creences equivocades i que cal combatre o canviar.

"Fins que no es reinterpreti l'Alcorà hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o desesperació personal, faran accions criminal que creguin que els duran al paradís"

 A França és on s’han fet més propostes per tal de forjar un islam plenament compatible amb els valors de la llibertat ideològica, que supediti la religió en l’àmbit personal d’aquells que voluntàriament hi creuen. Fa uns mesos tres-centes personalitats de diferents ideologies i creences, entre elles Nicolas Sarkozy o els filòsofs Bernard Henri Levy i Alain Filkelkraut, van signar un manifest proposant que l’Islam, revisés l’Alcorà, fent quelcom similar al que va fer l’església catòlica amb el Concili Vaticà II, i es declaressin obsolets tots els versets que proposen matar o castigar als infidels.
Gairebé simultàniament trenta imams francesos entre el que hi havia del de la Gran Mesquita de París en feien un dient que el veritable missatge de l’Islam estava sent segrestat per gent inculta i manipulada danyant la imatge i les creences de la majoria de musulmans que només volen viure en pau. Cada cop més pensadors musulmans reivindiquen que la gihad s’entengui només com una lluita interna per ser millor persona i no per matar ningú.
La pilota està en mans dels mateixos musulmans que, recordem, són les principals i més nombroses víctimes d’Al Qaida i l’Estat Islàmic. Però fins que això no es faci i sigui assumit majoritàriament pels musulmans d’Europa i d’arreu del món, hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o vivint un moment de desesperació o crisi personal –sembla que l’autor de l’atac de Cornellà s’acabava de separar de la seva dona i fins i tot s'hauria intentat suïcidar-, intentin fer una acció criminal que, més a més d’alliberar-lo d’aquest món complex, cregui que li obrirà les portes del paradís. 

 llegir a Nació Digital

 

    

EL PP CATALÀ ADOPTA EL DISCURS ALBIOL A LA CAMPANYA DE LES MUNICIPALS. Prometen acabar amb l'obertura de kebabs, locutoris i basars, restringir les ajudes als que portin menys de 5 anys al municipi, fer fora les mesquites (que tampoc volen al casc urbà) dels polígons i "netejar la ciutat" com a Badalona. "La receta Albiol funciona!"

 (Actualitzat a sota amb més informacions. El PP de Cornellà fa cartells contra la mesquita,a Rubí "primer els de casa"...)
En unes eleccions que el PP català tem que part del seu electorat vagi cap a Ciutadans, la majoria de candidats populars estan assumint sense complexos el discurs xenòfob, islamòfob de Xavier Gracía Albiol i Plataforma X Catalunya, prometent mà dura amb l'obertura de mesquites estiguin o estiguin, basars xinesos, establiments de pakistaneos, kebabs i locutoris, i retirar les ajudes a aquells que portin menys de 5 anys al municipi. Propostes que cap ajuntament pot complir, donada la llibertat d'obertura de locals o la universalitat dels ajuts pels ciutadans que, encara que es diguin Jordi o Mohammed, portin només uns mesos empadronats al municipi.

I barrejant immigració amb delinquència i incivisme, candidates com Sonia Esplugues, la cap de llista a L'Hospitalet, on PxC va obtenir dos regidors el 2011, o el de Mataró, José Manuel López, on PxC en va obtenir 3, completen el dicurs sobre immigració, islam i delinquència dient coses com "¡Nosotros pensamos lo que tu piensas!", sense aclarir a que es refereixen. I tots repeteixen quin és el model "La receta Albiol funciona para continuar limpiando la ciudad", sense aclarir de què fan neteja, si de brutícia física, d'incívics o d'immigrants, al marge del fet que amb Albiol no hi ha hagut cap canvi significatiu de l´índex de delictes a Badalona.

De fet és un discurs que el PP no té als llocs on governa. No poden dir que els immigrants no volen treballar, es queden la majoria d'ajuts i incompleixen la normativa de comerç, donat que el PP en seria responsable en governar a l'ajuntament i la comunitat autònoma. Però que sí s'ho poden permetre a Catalunya o Euskadi. Aquest és el cas de l'alcalde del PP de Vitòria, que va guanyar les eleccions fa quatre anys amb un discurs similar al d'Albiol. 

El fins ara regidor del PP al Prat de Llobregat, Antonio Gallego Burgos, ha fet sovint decalaracions i escrits criticant la immigració, amb lemes similars als d'Albiol i PxC.

 

 

Sonia Esplugues, candidata a L'Hospitalet

 

Alguns, com el candidat del PP a Sant Joan de Vilatorrada, Josep Lluís Javaloyes, ha escrit al seu facebook coses com aquesta "Circula el rumor que CiU-ERC estan buscando una ubicación para la instalación de la mezquita y estan pensando en el polideportivo. No soy persona de creerme los rumores, pero os aseguro que si soy Alcalde esto no llegará a ser una realidad"

  

(Escolta minuts 23 a 36)

Molt clar és el candidat del PP de Mataró, José Manuel López, on com es veu en el vídeo de l'acte de presentació de la candidatura (minuts 23 a 36), demana treure la mesquita del polígon (que va anar allà després de les protestes d'alguns a que es fes al casc urbà), denúncia que hi ha moltes famílies polígames, demana mà dura durant el ramadà, donar les ajudes "primer als de casa" i, en segon lloc als immigrants més propers a nosaltres (cosa legalment impossible de regula), acabar o frenar amb l'obertura de negocis d'estrangers (cosa que cap alcalde pot fer) i barreja genèricament immigració amb delinquència i manca de voluntat per treballar dels immigrants. També renega de les campanyes anti-rumors de SOS Racisme i dels ajuntaments.

 Sorprenentment aquest discurs es oposat al que va fer la regidora del PP de Ciutadania i Participació de Castelldefels, Sonia Motos, a l'acte de dilluns sobre bones pràctiques sobre immigració en l'àmbit municipal. Motos va explicar com mantenia bones relacions amb la mesquita i la campanya antirumors al municipi front els que diune que els immigrants no paguen impostos o es queden els ajuts. 

 Recomano l'article de Joan Salicrú sobre el discurs del PP a Mataró.

Manifestació davant l'Ajuntament de Badalona en suport d'Albiol "Con dos cojones!"

"La receta Albiol funciona!"

A RUBÍ "PRIMER ELS DE CASA"
A Rubí, municpi on PxC està fent molta campanya, el PP ha agafat l'esloga que va popularitzar Josep Anglada de Primer els de casa.

 A CORNELLÀ, "NO A LA GRAN MEZQUITA"

 Un dels cartell de Daniel Serrano, cap de llista del PP a Cornellà diu "No a la gtna mezquita de Cornellà"

 


LA CAP DE LLISTA DEL PP A L'ARBOÇ:"¿Y tú, casada con un negro? ¡No sé que es peor!"

La cap de llista del PP a L'Arboç (Baix Penedès) Marta Casado va respondre abans d'ahir per Facebook a una persona que li deia "pepera" amb "Y tu? Casada con un negro. No sé que es peor! A veces habla, quien más tiene que callar"

FISCALIA I MOSSOS INTENTEN DEMOSTRAR QUE ELS ENCAUSATS STROIKA EREN EL GRUP NAZI ORGANITZAT DELS CUSOS D'ULTRAS SUR I BRIGADAS, MENTRE LES DEFENSES FAN TRONTOLLAR ALGUNES AFIRMACIONS DE L'INSTRUCTOR DE LA INVESTIGACIÓ DELS MOSSOS.

Aquest matí ha tingut lloc a l'Audiència de Barcelona la quarta sessió del judici per l'atac nazi d'Stroika  del 23 de març de 2012, que ha continuat amb la declaració de més testimonis. A la sessió anterior van declarar les víctimes, un sanitari i el menor ja condemnat, que després d'haver-ho reconegut tot al seu judici, aquí es va negar a declarar.

1) DECLARACIONS DELS AMICS DELS ACUSATS

Primer ho ha fet Sebastián M, amic d'alguns dels encausats i que, tot haver estat investigat, no va ser processat, que ha negat que els seus amics formin part dels Cusos o grup dels Ultras Sur del Madrid vinculats a les Brigadas Blanquiazules de l'Espanyol. 
S'ha escoltat una gravació telefònica feta pels mossos on intervé i s'afirma que Javier C és el cap del grup, i el xivato que els ha denunciat Fenando, el menor que ho va confessar, i va ser condemnat en un judici a part. A la gravació se sent dir que el "el cabrón de Fernando es testigo protegido". Sebastián M. ha insistit en que tot i ser els seus amics seguidors del futbol, no són cap grup ni ultra, ni organitzat. El Fiscal li ha recordat que al jutjat de Manresa va declarar que aquests grup eren els Cusos i que alguns li havien dit que van participar en l'atac d'Stroika. Avui s'ha desmarcat del que va dir al jutjat.

Després ha declarat Gerard S, que ha reconegut ser amic d'alguns dels detinguts. G. S. ha dit que va ser convidat per un dels processats -Genís V.- a anar a un aniversari "de no sé qui" al Pont de Vilomara, però que la seva parella el va trucar que es trobava malament i en arribar a Terrassa on en Genís V es va trobar amb altres dels encausats que esperaven amb els seus cotxes, va demanar que el tornessin a Sabadell. Ha sorprès que quan se li ha preguntat de quin equip són seguidors els seus amic, hagi dit que no ho sabia 

2) AMO I TREBALLADORS DE CAL CURRO, COM A TESTIMONIS PROTEGITS. 

En segon lloc han declarat l'amo del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara on van anar alguns dels acusats minuts després de l'atac, el fill de l'amo i una cambrera que estava sopant a una taula del menjador. Ho han fet darrera una mampara com a testimonis protegits. 

Explícit ha estat el fill de l'amo que, tot i que va marxar poc després que entressin els acusats al restaurant, ha confirmat que anaven vestits de negre i amb botes militars, que un d'ells explicava per telèfon alguna cosa sobre barres i pals de ferro, que entre els que van arribar no hi havia cap dona, en referència a Ana M, novia de Javier C i mare del nen del que diuen que celebravaven l'aniversari, i que va ser ell dies més tard quan va llegir a la premsa què havia passat que li va comentar a un mosso d'esquadra que potser tenien alguna cosa a veure. 

L'amo de Cal Curro, en canvi, ha estat menys explícit, però ha afirmat que no hi havia cap dona ni nen amb el grup, i ha dit que coneixia de vista a Javier C. En tercer lloc ha intervingut la cambrera (filla de l'amo?) que ha reconegut que li va incomodar l'actitud dels clients per la vestimenta i tatuatges com el número "88". Ha explicat que van menjar uns entrepans, van estar menys d'una hora i que no hi havia cap dona, cosa que ha estat replicada des del públic amb el crit de "Mentirosa!".

3) TESTIMONIS QUE EREN PROP DE LA SALA

En tercer lloc han declarat, també darrera la mampara, tres noies que eren prop de la Sala Stroika,  que van assistir al concert. Una ha explicat com va veure com passar dues vegades una furgoneta que li va semblar sospitosa. Des d'on era no va veure l'agressió, però sí el fum vermell de les bengales que els agressors van llençar dins del cotxe de les víctimes. Altres dues noies sí que van veure com els agressors vestits de fosc, uns amb la cara tapada, i altres se la van tapar mentre elles els observaven, es van dirigir a la porta de l'Stroika en formació, decidits i organitzats. Han afirmat que un d'ells portava a la mà una barra de ferro. Aquestes han hagut de suportar l'interrogatori d'alguns dels defensors que els hi han demanat les seves opinions sobre els grups Non Sérvium i KOP. Un advocat ha demanat a una de les testimonis que manifestés si coneixia la lletra de quatre cançons que li ha llegit i què en pensava. Finalment el president del tribunal ha considerat aquestes preguntes no pertinents.

4) MOSSOS D'ESQUADRA, EL SEGUIMENT ALS CUSOS,  FUTBOL AMB SÍMBOLS A TERRASSA, I L'OBTENCIÓ DE LA GRAVACIÓ A CAL CURRO

El més significatiu d'avui han estat les declaracions de dos agents dels mossos d'esquadra que van intervenir en la investigació.   

El primer ha estat l'agent que va fer l'atestat en base a les imatges de les càmeres de Cal Curro, que ha hagut de respondre a tota mena de preguntes dels advocats defensor que qüestionaven el procediment d'obtenció i pas a CD de les imatges. Se li ha preguntat com és que si certament al vídeo -que es visionarà  demà o dimecres a la sala- es veu com sí que arriba a Cal Curro l'acusada Ana M amb el fill de 5 anys, no ho va posar a l'atestat.

El mosso ha explicat que la mare i el fill arriben molt més tard al bar, quan ja estan a punt de marxar tots, i van a la barra a demanar un entrepà, sense que la resta del grup, que segons diuen celebraven l'aniversari del nen, ni la seva parella Javier C, li diuen res, pel que van creure que eren uns clients que no hi tenien res a veure, per més que en sortir si que algú creuï alguna paraula amb ella. I no va ser fins dies més tard de fer l'atestat que s'adonen que ella és la parella de J.C. 

Imatge de Cal Curro on van ser gravats dins i fora per les càmeres de seguretat

Molt més llarga ha estat la declaració de l'agent que va instruir el cas i que va fer seguiments dels acusats als seus domicilis, al Camp de l'Espanyol a Cornellà i a Terrassa donat que ha estat interrogat i qüestionat per la totalitat d'advocats defensors fent trontollar algunes de les seves afirmacions.

Aquest agent ha explicat que al vídeo de Cal Curro es va reconèixer a diversos membres dels CUSOS, secció d'ideologia nazi de les Brigadas Blanquiazules i els Ultras Sur. Que es van fer seguiments al camp de l'Espanyol, al bar los Cazadores proper a l'estadi, i a un partit de futbol fet pels CUSOS a Terrassa on van exhibir banderes amb símbols feixistes i es van encedre bengales, cosa que està prohibida. 

A petició del Fiscal se li ha demanat que identifiqués al qui apareixien a les fotos del partit i a moltes altres fotos dels acusats amb simbologia nazi o fent salutacions feixistes, en les que també hi apareixia el testimoni amic d'alguns dels processats que ha negat que fossin un grup ultra. Aquest agent ha detallat què són els CUSOS, com funcionen amb una estructura jeràrquica de caps, un capo, i "cachorros".   

Lavors els 12 advocats han començat una bateria de preguntes a l'agent, per fer trontollar el mètode d'identificació dels seus clients, qüestionar la imparcialitat de les imatges, posar en dubte el caire feixista de la simbologia, i negar que per més que els seus clients haguessin anat a un partit d'amics a Terrassa o a un bar al Camp de l'Espanyol, o surtissin en fotos amb simbologia ultra,  siguin el grup organitzat i jerarquitzat ultra dels CUSOS. 

El més hàbil del advocats és el conegut penalista gironí, Carles Monguilod, que defensa als acusats de Tordera i Blanes, que ha qüestionat la identificació d'un dels seus clients, a qui, com es va rapar el cabell, no se'l va reconèixer inicialment i se`l va relacionar en base a una declaració posterior. També han estat força incisius els lletrats Fernando Oriente i Wenceslao Tarragó -habituals de dirigents ultres- que com han fet des del primer dia, intenten contradir als testimonis i qüestionar les proves, cosa que han aconseguit en part.

(Actualitzat dimarts 7 del matí: llegeix crònica de J Sallent de Regió 7 sobre la sessió d'ahir)
(Llegir informació a l'Agència Catalana de Notícies)

LA TENSIÓ A "LA CURVA" DE L'ESPANYOL. EL RETORN DE LES BRIGADES?

Imatge obtinguda de youtube dels incidents del 29 de març

Quan fa cinc anys l'Espanyol va marxar de l'estadi de Montjuïc per ubicar-se definitivament a Cornellà, la directiva va aprofitar-ho per desactivar les Brigadas Blanquiazules, en deixar-les sense un espai on ubicar-se i acabant amb el repartiment d'entrades gratuïtes per la penya ultra.  Un penya que havia arribar a tenir 1.500 socis o seguidors i de la que han sortit bona part dels dirigents de grups ultres i skins, passats i presents, inclòs alguns del Casal Tramuntana o Plataforma X Catalunya. 

Militants de PxC i simpatitzants de l'Espanyol, amb la bandera de Brigadas amb la calavera de les SS i la bandera amb el símbol racista de la creu celta, l'1 de juliol de 2012 a Salt, celebrant la victòria d'Espanya a l'Eurocopa

Les Brigades es van crear el 1985 en un moment que els seguidors de L'Espanyol i la Penya Juvenil de l'Espanyol ja havien patit diversos atacs i agressions físiques per part dels Boixos Nois.  Van arribar  tenir moltes seccions, com  Skins Sarriá, Vándalos, Brigadas Aragón, Brigadas Tarraco, Seccion. Gerona, Peña Iñaki, Sección Don Simón, Brigada Vieja Guardia, Guardia Joven, Comando Vallés, Skins Gracia, Sección L'Hospitalet, Comando Navas, Nueva Centuria, Incalificables, etc. Algunes purament territorials i seguidores del club, però d'altres en algun moment van ser manifestament violentes amb objectius, àmbits d'actuació i accions que no tenien res a veure amb el futbol. Destaquen els Cusos, seguidors de l'Espanyol i lligats a Brigadas, però també vinculats als Ultras Sur del Madrid, alguns dels quals són ara a la presó per l'atac d'Stroika a Manresa de fa dos anys. 

També alguns membres de Brigadas van ser jutjats i condemnats pel cas Hammerskin, on també hi estaven implicat dirigents dels Ultras Sur del Madrid  L'acusació judicial dels empresonats pel cas Stroika, a l'hora d'enumerar els antecedents dels imputats, deixa clara la vinculació d'alguns membres de Brigadas Blanquizules amb els Hammerskins i la condemna judicial a aquests. El símbol de les Brigadas és la gens innocent calavera Totenkopf de les SS sobre els colors del club.

           INCIDENTS A "LA CURVA" EL 29 DE MARÇ

Per omplir la manca d'una grada jove d'animació la directiva de l'Espanyol va potenciar  La Curva, espai on a més d'aquesta penya, també hi anaven antics dirigents de les Brigadas com David Riera i alguns coneguts militants o ex militants ultres, però sense que la seva presència fos preocupant. Però tot es va capgirar el passat 29 de març de 2014, en el partit entre l'Espanyol i el Barça, que va acabar amb uns enfrontaments mai vistos des que el club era a Cornellà.

  

Els fets més greus van passar al vestíbul del Gol de Cornellà, contigu a La Curva, quan uns seguidors exaltats de l'Espanyol van identificar a uns seguidors de Barça que eren allà amb entrades facilitades per una empresa. En escalfar-se els insults s'hi van interposar el mossos d'esquadra que van ser rebuts pels seguidors de l'Espanyol amb el llançament d'objectes i crits com "fills de puta, que torni la Guardia Civil!". Després al carrer es van tornar a produir incidents, amb contenidors bolcats  i corredisses.   

 

Vídeos dels incidents del 29 de març dins i fora del camp 

ELS REGISTRES I IDENTIFICACIONS DE DIUMENGE A CORNELLÀ, CONTRAPRODUENTS?

La resposta del Departament d'Interior al brot violent de 29 de març, van ser els escorcolls de part dels membres de La Curva el passat diumenge 13 d'abril, poc abans de començar a Cornellà-El Prat el partit entre l'Espanyol i el Rayo. No se sap si els mossos pretenien identificar als autors dels aldarulls, comprovar que no portessin objectes susceptibles de ser llançats al camp o contra ells o seguidors de l'equip contrari o, també, fer un avís als qui havien participat en els fets del 29 de març. Així els mossos van conduir a alguns aficionats als lavabos on eren registrats, se'ls va demanar que es traguessin la jaqueta i alguns van ser parcialment despullats.

Aquests escorcolls van indignar als membres de La Curva que van abandonar el camp poc després de començar el partit, generant-se una polèmica sobre l'actitud de la policia i el paper del cap de seguretat de l'Espanyol, el mosso d'esquadra en excedència, Àlvar Mallafré, de qui denuncien que es seguidor del Barça.  

El president de l'Espanyol, Joan Collet, també ha rebutjat la contundència dels mossos, si bé hi ha qui creu que el seu rebuig a l'actitud de la policia és només una declaració de cara a la galeria per no tensionar encara més la situació dins de l'estadi.  El conseller Espadaler ha negat que hi hagi hagut una contundència excessiva en els escorcolls, i és evident que el que preocupa als mossos és una reaparició de les Brigadas tant a dins com a fora del camp. I es fa difícil saber si aquesta actuació policial haurà servit per que els violents es facin enrere o si, contrariament,  els que van liderar les Brigadas trobin que ara és el seu moments per agafar el lideratge de la grada i tornar-se a fer sentir dins i fora del camp, i no només amb crits en favor de l'equip. 

Xavier Rius
-----------------------------------------------

ACTUALITZAT DIMARTS 15 D'ABRIL:
LES IDENTIFICACIONS ES VAN FER PER ORDRE DEL JUTGE QUE INSTRUEIX DILIGÈNCIES DELS FETS DEL DIA 29
Les identificacions dels mossos de diumenge a La Curva de Cornellà es van fer en compliment d'unes diligències judicials pels incidents del dia 29 de març. 
Així els mossos tenien ordre d'identificar algunes de els persones que apareixen en els diferents vídeos públics o fets pels mossos. Per aquest motiu 23 van ser obligats a entrar als lavabos on se'ls hi va demanar la filiació i van ser fotografiats.  
Ahir al matí la comissària Cristina Manresa, de la Regió policial Metropolitana Sud es va reunir amb el president de l'Espanyol, Joan Collet, i el cap de seguretat, Àlvar Mallafré, per informar-los de les actuacions que no van ser indiscriminades, sinó amb l'únic objectiu d'identificar els responsables dels insults, agressions i fets vandàlics dins i fora de l'estadi. 

COMUNICAT DE "LA CURVA":

El grup demana explicacions al cap de seguretat blanc-i-blau, Àlvar Mallafré, de qui diuen "no ha estat a l'altura"

Ante los lamentables hechos acontecidos ayer en el estadio del Real club deportivo Espanyol en el partido entre el RCDE y el Rayo Vallecano queremos comunicar lo siguiente.

UNO: Instamos a todos nuestros socios así como resto de aficionados de