NO VA REACCIONAR A TEMPS EL CNI? ES VA BENEFICIAR ES SATTY DEL FET QUE EL CNI DESTINÉS AGENTS DE SEGUIMENT DEL GIHADISME A BUSCAR URNES PER L'1-O? SE LI VA NAR DE LES MANS AL CNI I ES VA VOLER TAPAR QUE EL SERVEI SECRET ESPANYOL AJUDAVA I FINANÇAVA L'IMAM DE RIPOLL? O ÉS QUE ALGÚ PENSAVA QUE UN ATEMPTAT AMB DOTZENES DE TURISTES MORTS DESACTIVARIA L'1-O? (Actualitzat dimarts 16 al vespre) Algunes reflexions i dubtes després que Público difongui que l'imam de Ripoll va ser fins els atemptats confident del CNI i que el CNI estava al corrent dels moviments de la cèl·lula de Ripoll

 

No sóc amic de les teories conspiratives relatives a poders ocults que mouen els atemptats terroristes. Però la difusió per part del diari Público, aquesta nit passada, de documents que provarien que l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, era confident del Centre Nacional d' Intel·ligència (CNI) fins el dia de la seva mort -eliminant el CNI la seva fitxa com informador l'endemà de l'atemptat de la Rambla-, amb qui tenia una bústia de correu per comunicar-se amb esborranys no detectables -bústia morta-, i que el CNI tenia informes dels viatges que feien els membres del grup, fa pensar que va haver-hi negligència o potser mala fe. Negligència seria deixar-se enganyar per l'imam, i l'habitual dificultat dels serveis d'intel·ligència i investigació, també els policials, per compartir i contrastar alertes i informacions que, avaluades en conjunt evitarien atemptats. Mala fe seria haver pensat que un hipotètic atemptat que causés la mort a dotzenes de turistes podria haver aturat i desactivat el referèndum de l'1-O.

Tant el Cos Nacional de Policia com els Serveis d'Informació de la Guàrdia Civil, com el Centre Nacional d'Intel·ligència tenen els seus serveis d'informació competint entre ells amb els seus propis confidents, enllaços, col·laboradors i agents o confidents infiltrats. Sovint alguns agents del CNI operen amb credencials del Cos Nacional de Policia o de la Guàrdia Civil. I casualment alguns dels agents del CNI que feien des de feia anys seguiment de les mesquites, grups islàmics i col·lectius magribins, senegambians o pakistanesos a Catalunya, reunint-se periódicament amb amb els seus líders i portaveus i amb els responsables municipals de mediació i ciutadania, i també de seguretat d'alguns municipis catalans van desaparèixer l'estiu de 2017 poc abans de l'1-O i dels atemptats d'agost. Va beneficiar-se l'imam d'aquest fet per enganyar al CNI? Hi ha qui creu que els agents de seguiment del gihadisme van desaparéixer en ser destinats a investigar polítics catalans, cercar urnes i paperetes, i infiltrar-se a l'ANC. El fet és que els responsables de molts municipis catalans sensibles al gihadisme es van quedar l'agost o setembre de 2017 sense l'interlocutor del CNI al que ja no han vist més. 

Precisament per evitar la descoordinació i dificultat de prendre decisions es va crear el 2014 el Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado (CITCO) on hi ha el CNI, el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil, Vigilància Aduanera, Serveis Penitenciaris, l'Ertzaina i  els Mossos d'Esquadra. Però els Mossos d'Esquadra no hi van ser admesos fins fa onze mesos. Els dies dels atemptats no n'eren membres.

Donat que no crec que Público s'hagi inventat aquesta informació,  que  Carlos Enrique Bayo ha dit que ampliarà els propers dies, sí que crec que pot ser certa la interpretació segons la qual o bé el CNI va actual negligentment i va ser enganyat per Abdelbaki es Satty, o bé algú del CNI va actuar amb mala fe. Podria ser que els agents del CNI no van traspassar la informació a temps al seu cap, el general Félix Sanz Roldán, que va deixar el càrrec fa dues setmanes. 
Però també hi hauria la resposta que fa més por: O bé un sector del CNI i les clavegueres de l'Estat van bloquejar el traspàs de la informació de manera aïllada, o algú de la cúpula del CNI conscient del que feia, i sabent-ho o no sabent-ho els responsables polítics del CNI,  es va deixar que els terroristes continuessin el seu pla -que s'havia de fer amb furgonetes bomba a zones turístiques com la Sagrada Família- amb la creença que podria desactivar o aturar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un atemptat que s'havia de fer amb diverses furgonetes bomba que explotarien a la Sagrada Família i algun altre lloc ple de turistes que haurien produït molts més morts del que van haver-hi a La Rambla. Lamentablement el fet que Younes Abouyaaqoub fos abatut pels Mossos quan estava encerclat a Subirats i el fet que l'imam morís a l'explosió del dia anterior, no ajudarà a aclarir plenament els fets.

Caldrà veure quines noves proves o informacions aporta Público els propers dies.   
 -------
Actualitzat dimarts 16 al vespre:  
En la segona entrega de Público, publicada a la web fa uns minuts, s'explica que el CNI escoltava i enregistrava les converses dels mòbils dels joves membres de la cèl·lula els dies previs als atemptats. Així doncs o bé hi va haver una actitud reiteradament negligent del CNI i no es va analitzar i contextualitzar la informació, sigui perquè els agents que ho havien de fer estaven treballant en l'1-O, sigui per negligència, o potser sí que en el CNI algú no va voler aturar els atemptats.

 Abdelbaki es Satty.

ELS NOIS DE RIPOLL, publico al 9 Nou un article d'anàlisis sobre els joves de Ripoll que van cometre els atemptats i els motius que dificulta a molts fills d'immigrants musulmans empatitzar amb la societat occidental. La prohibició a canviar de religió que hi ha als països i societats islàmiques i la divisió del món entre "musulmans" i "no musulmans" dificulta la empatització amb la societat occidental, afavorint que joves que han viscut sempre aquí, esdevinguin terroristes

Xavier Rius, El 9 Nou, dilluns 8 d'octubre de 2018

Aquest agost, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, molts es van tornar a preguntar què haviem fet malament que havia motivat que aquells nois de Ripoll que tothom coneixia, parlaven català, jugaven a futbol amb els altres a nois es convesrtissin en assassins. En algun casos els atutors d’atemptats gihadistes a Europa eren originaris de barris probelmàtics com el de Molenbeek a Bèlgica, en el que molts dels joves pateixen segregació i manca d’oportunitats laborals i educatives. Però aquest no era el cas de la majoria del nois de Ripoll, i d’aquí sortia la pregunta, feta amb evident sentiment de culpa. Sentiment d’autoculpa del que discrepo, donat que aquí se’ls hi va donar unes oportunitats que mai no haguessin tingut al Marroc.

I juntament amb aquesta pregunta es van fer actes de conmemoració dels atemptats en els que es posava en relleu la diversitat religiosa, i el fet que totes les religions volen la pau. Plantejament de sortida del que em permeto discrepar, no perquè no sigui cert, sinó perquè es fa d’una posició equivocada que entén la societat com la coexistència de diverses religions o col·lectius religisos convint i repectant-se, però que en el fons legitima l’element principal que va empenyer a aquest joves a cometre els atemptats, el mur o la diferència entre “comunitats”, que en el cas dels musulmans, per la prohibició legal en les societats i països islàmics de canviar de religió o reconeixer que un ha esdevingut ateu, s’acentua molt més.

Perquè és aquí hi ha l’error principal de certes vissions de la diversat i la llibertat. La base de la llibertat religiosa i ideològica no és acceptar les altres creences –tu allà, jo aquí i ens desitgen Bon Nadal i Benaventuròs Ramadà-, la base és acceptar el dret a pensar. I pensar vol dir poder dubtar, canviar d’ideologia o religio i fer-ho públic. No som comunitats diferenciades, som una sola comunitat on no només hi  ha gent de totes les creences, sinó que les persones canviem d’ideologia o religió sense que aixó sigui problemàtic ni traumàtic, i on un pot deixar de creure en Déu.

Tant a l’Antic Testament dels cristians com la Torà del judaisme hi ha versets que proposen castigar o matar infidels. Al llarg de la història els regnes cristians van iniciar moltes guerres contra els considerats infidels i  altres branques del cristianisme. Però amb la Il·lustració de finals del segle XVIII, després de les guerres entre catòlics i protestants, poc a poc  la religió va quedar ubicada amb més o menys matisos en l’àmbit individual. Ara –i passant per alt el subrrealista cas de Willy Toledo- el dret a creure o no creure i a canviar de religió forma part de la llibertat ideològica en la que se sustenten les democràcies. Als Estats Units i l’Amèrica Llatina hi ha milions de cristians evangèlics que neguen la teoria de l’evolució i creuen que la SIDA va ser un càstig diví. Però les seves idees no es sobreposen als codis penals ni civils. Israel va ser creat per  Ben Gurion, que no amagava que tot i ser jueu de cultura, ell era ateu.

L’Alcorà que comparteix amb Bíblia bona part del seu contingut i profetes també té molts versets proposant castigar o matar als infidels i als que viuen de manera a contrària a l’islam. Però a diferència de les societats de les altres dues religions monoteistes, el món islàmic no ha acceptat el valors de la Il·lustració i els drets humans, que parteixen de la llibertat ideològica i de consciència. Llibertat que només es reconeix quan s’accepta el dret a canviar d’ideologia o religió i fer-ho públic.

I aquí on hi ha potser l’element nuclear que empeny a molts fills d’immigrants musulmans a abraçar de cop el terrorisme religiós. Quan han estat educats per la famíla  i l’entorn que en el món es divideix entre ells i nosaltres, musulmans i no musulmans, quan els codis civils dels països musulmans consideren un delicte molt greu –penat a uns llocs amb la mort física i a d’altres amb la mort civil- el deixar de ser musulmà, quan una dona musulmana és impossible jurídicament que es casi amb un no musulmà –a l’inreves sí perquè creuen que l’islam es transmet amb el semen de l’home-, s’interioritza una segregació vers els no musulmans i una impossibilitat d’empatitzar amb els altres.  

A França s’han fet nombroses propostes, de moment sense éxit, per forjar un islam compatible amb els valors de la llibertat ideològica, que supediti la religió en l’àmbit personal d’aquells que voluntàriament hi creuen. Fa uns mesos tres-centes personalitats de diferents ideologies entre les qui havia Nikolas Sarkozy o els filòsofs Bernard Henri Levy i Alain Filkelkraut van signar un manifest proposant que l’islam revisés l’Alcorà, fent quelcom similar al que va fer l’església catòlica amb el Concili Vaticà II, i es declaressin obsolets tots els versets que proposen matar o castigar als infidels. Simultàniament trenta imams entre el que hi havia del de la Gran Mesquita de París en feien un dient que el veritable missatge de l’islam estava sent segrestat per gent inculta i manipulada danyant la imatge i les creences de la majoria de musulmans que només volen viure en pau. Però evidenment aixó xoca amb el fet que la majoria de mesquites europees tenen vincles i sovint dependència econòmica amb institucions religioses i polítiques del Marroc, Turquia o Aràbia Saudita.

I és aquí, en aquesta dicultat o manca de voluntat d’empatitzar amb al societat occidental on la religió és només un tret lliure i canviant de cadascú, quan joves fills d’immigrants musulmans, tot i no haver tingut fins llavors una vida gaire religiosa, per procés individual, com a sortida al conflicte identitari de no sé d’aquí ni d’allà, o habilment manipulats per algun personatge nefast com Abdelbaki es-Satty decideixen atemptar contra els seus veïns. I la interpretació literal de l’Alcorà i els hadits atribuits a Mahoma pel que fa a l’anada Paradís al que s’accedeix de manera més aventejosa si es mort defefensant l’islam, els deslliura de remordiments i els garanteix una felicitat en la que superaran les seves frustracions i contradiccions.

 Imatges de la manifestació del 21 d'agost de l'any passat de musulmans contra el terrorisme

L'EXPULSIÓ DE MOHAMMED ATTAOUIL, UNA VENJANÇA O LLUITA PEL PODER A L'ISLAM CATALÀ? MOLESTA AL GOVERN DEL MARROC QUE NO SEGUEIXI LES SEVES DIRECTRIUS? SE'L VOL EXPULSAR COM UN AVÍS A LA RESTA D'IDEOLOGIA SALAFISTA?

 Mohamed Attaouil amb l'anterior alcalde de Salt, Jaume Torramadé, quan es construïa la mesquita

Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. 

TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.

Attaouil també va patir una forta campanya de rebuig a la construcció de mesquita de Salt, que havia d'acabar amb els oratoris-garatges que vulneraven la Llei de Culte, campanya que va ser impulsada sobretot per Plataforma per Catalunya, partit que tenia i té representació a l'ajuntament de Salt. 

Va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 
Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat l’any passat a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.

Però més enllà d'aquest fets, era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites pel poder.

Lluites que es va intuir quan quan Espanya va expulsar fa cinc anys a Noureddine Ziani, home que amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya donat comptes tant al consols de Barcelona i Girona i l'embaixada, com ala serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol.

El fet és que Attaouil, que tenia dificultats econòmiques per acabar la mesquita de Salt va viatjar fa cinc anys a La Meca, i aprofitaà per fer gestions per aconseguir finançaments d'entitats islàmiques saudites que no van fructificar. I Attaouil es reunia periòdicament a Salt amb l'agent del CNI, que acreditat com membre del Cos Nacional de Policia, fa un seguiment de les mesquites. També es reunia amb els enllaços dels Mossos d'Esquadra i sempre ha sgut conscient que tant la Policia Nacional i el CNI, com els Mossos tenien confidents entre els fidels habituals de la mesquita. I com tant altres marroquins amb més de deu anys de residència legal a Espanya -en porta 20- va demanar la nacionalitat espanyola, cosa que va veure concedida el maig de 2016, havent de fer fer el jurament de la Constitució el 2017. Però uns dies abans, sembla a proposat de CNI i la Policia se li va suspendre la citació per jurar, quedant suspès tot el procediment, cosa que també li va passar a Ziani, poc abans de ser expulsat com es vol fer ara amb Attaouil per resolució administrativa.

El fet és que el passat juny, en ple ramadà, es va notificar a Attaouil que se li obria un procediment amb proposta administrativa -sense intervenció de cap jutge- per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc, per haver fet dos delictes de terrorisme -que no li diuen quins són-, per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. Attaouil, per mitjà del seu advocat Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citen en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país que ell no ha visitat. Que va anar a La Meca com diu la policia mai ho ha negat. I es dirigí a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme que la resolució no aclareix ni determina, però coincidint amb el canvi de govern, durant dos mesos no en va saber res més (Recordem que a Zinai, des que se li va fer la proposta a que va ser expulsat van passar menys de deu dies). 

La setmana passada el procés es va reactivar amb la petició d'expulsió i Attaouil va decidir dissabte fer públic el seu cas, sense que de moment sàpiga en què es basa la Direcció General de la Policia per atribuir-li dos delictes de terrorisme. Tot fa pensar que algun informador de la policia l'ha denunciat sigui per que ell hagi dit quelcom que pugui ser entès com una defensa del terrorisme, sigui com jo penso, per venjances i les lluites de poder que hi ha a les comunitats islàmiques i els immigrants marroquins.

Ahir a la seu de la UCIDCAT el seu president Mohamed el Ghaidouni va fer una roda de premsa en la que també hi era Attaouil,i Ghaidouni va demanar que s'investigui si aquestes acusacions són certes, per garantir la seguretat de la comunitat musulmana i de tots els ciutadans".  Tot i que van evitar defensar-lo explícitament, van posar en en valor que no es tracta d'una persona desconeguda, sinó d'algú que porta més de 20 anys a Espanya i que ha participat en nombroses jornades i activitats comunitàries. Per aixó la UDIDCAT va demanar que "s’impedeixi el procediment d’expulsió fins que l’Audiència Nacional investigui Mohammed Attaouil penalment”, més quan la policia no ha aportat dades o documents que provin les presumptes activitats lligades a terrorisme jihadista que se li carreguen, així com tampoc se l’ha posat a disposició judicial com es procedeix en aquests casos. Per Ghaidouni "són acusacions molt greus i som els primers que volem saber si tot això que se cita a l’expedient signat per la secretaria d’estat de Seguretat és cert”. Per la seva banda Attauouil digué que  no ha comès apologia del terrorisme i reclama "Si jo he comès un o dos delictes de terrorisme he d'estar a la presó, abans d'expulsar-me he de passar per un jutge".
La sospita de que tot sigui una venjança o formi part de les lluites de poder dels col·lectius magribins i musulmans, o que siguin els mateixos serveis secrets marroquins que vulguin que se l'expulsi d'Espanya donat que ell se separa del culte malikita propi del Marroc i que el Govern marroquí vol que sigui hegemònic entre la seva diàspora, crec que podria ser la causa d'aquesta proposta d'expulsió que en no tenir control judicial, deixa indefens a l'estranger expulsable de les acusacions que se li fan. I quedaria també la possibilitat que, sense poder-se concretar quin són els delictes de terrorisme que se li atribueixen, sigui una advertència a altres imams i líders d'altres mesquites: "si teniu o prediqueu idees salafistes, direm que feu delictes de terrorisme i sereu expulsats".
Per aquest mateix sistema d'expulsió sense intervenció judicial van ser expulsats el passat mes d'abril  Yassine Lafraiki i l'imam de Tossa de Mar, Osama Mohamed Aldelwahab Abdelatif.

Pertinença, violència i reinterpretació de l’Alcorà. Analitzo a Nació Digital els motius del terrorisme gihadista i explico que fins que no es reinterpreti l'Alcorà hi haurà molts musulmans que creuran que el correcte és fer atemptats

 Xavier Rius Sant, 20 d'agost de 2018. Nació Digital

«Per tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal deixar-la de veure com sustentada en valors o creences equivocades a combatre o canviar»

 El poc que sembla clar, ara per ara i atès el secret de sumari, de l’atemptat contra la comissaria dels Mossos de Cornellà, és que la persona que s'ha abraonat amb un ganivet contra l’agent que li ha obert la porta estava decidida a matar i morir en nom del seu Déu malgrat que actués de forma "aïllada". I és evident que encara que aconseguís el propòsit de fer mal a la primera agent, sabia que altres respondrien, i el més probable era que resultés mort.

Tant a l’Antic Testament dels cristians com en la Torà i altres textos del judaisme, que comparteixen bona part del text, hi ha versets que proposen castigar o matar infidels, pagans i aquells que incompleixen algun dels manaments. Al llarg de la Història, els regnes cristians van iniciar moltes guerres contra els dits infidels i contra altres branques del cristianisme. Afortunadament després de la Il·lustració del segle XVIII i les constitucions democràtiques del segles XIX i XX, la religió va quedar ubicada progressivament amb més o menys matisos en l’àmbit individual, i el dret a creure o no creure i a canviar de religió forma part de la llibertat ideològica en la que se sustenten les democràcies.

 Al continent americà hi ha milions de cristians evangèlics fonamentalistes que neguen la teoria de l’evolució i que creuen que malalties com la Sida son un càstig diví merescut, similar a les plagues d’Egipte. Però les seves idees no condicionen ni els codis penals ni civils. L’estat d’Israel, amb totes les seves contradiccions i retrocessos en l’àmbit de les llibertats, va ser creat per  Ben Gurion, que reconeixia que ell era jueu de cultura però no de religió, atès que no era creient. I a Israel hi ha jueus ultraortodoxos que condicionen la política i les lleis, però un agnòstic pot ser primer ministre.

L’Alcorà que comparteix amb la Bíblia bona part del seu contingut, missatge i profetes també té molts versets proposant castigar o matar als infidels, als pagans, als ateus i als que viuen de manera contraria al que proposa l'Islam. Però a diferència de les societats de les altres dues grans religions monoteistes, el món islàmic no ha acceptat ni fet seus el valors de la Il·lustració i de la supremacia dels drets humans i civils, que parteixen del valor suprem de la llibertat ideològica i de consciència. Llibertat de consciència que només es reconeix quan s’accepta el dret a canviar d’ideologia o religió i fer-ho públic.

Aquests dies, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Cambrils i Barcelona s’ha parlat molt de què es va fer malament a Ripoll i de la necessitat de generar sentiment de pertinença. Evidentment, la islamofòbia i el desarrelament identitari generen radicalització i exclusió. Però per tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal que es deixi de veure aquesta societat com sustentada en uns valors o creences equivocades i que cal combatre o canviar.

"Fins que no es reinterpreti l'Alcorà hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o desesperació personal, faran accions criminal que creguin que els duran al paradís"

 A França és on s’han fet més propostes per tal de forjar un islam plenament compatible amb els valors de la llibertat ideològica, que supediti la religió en l’àmbit personal d’aquells que voluntàriament hi creuen. Fa uns mesos tres-centes personalitats de diferents ideologies i creences, entre elles Nicolas Sarkozy o els filòsofs Bernard Henri Levy i Alain Filkelkraut, van signar un manifest proposant que l’Islam, revisés l’Alcorà, fent quelcom similar al que va fer l’església catòlica amb el Concili Vaticà II, i es declaressin obsolets tots els versets que proposen matar o castigar als infidels.
Gairebé simultàniament trenta imams francesos entre el que hi havia del de la Gran Mesquita de París en feien un dient que el veritable missatge de l’Islam estava sent segrestat per gent inculta i manipulada danyant la imatge i les creences de la majoria de musulmans que només volen viure en pau. Cada cop més pensadors musulmans reivindiquen que la gihad s’entengui només com una lluita interna per ser millor persona i no per matar ningú.
La pilota està en mans dels mateixos musulmans que, recordem, són les principals i més nombroses víctimes d’Al Qaida i l’Estat Islàmic. Però fins que això no es faci i sigui assumit majoritàriament pels musulmans d’Europa i d’arreu del món, hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o vivint un moment de desesperació o crisi personal –sembla que l’autor de l’atac de Cornellà s’acabava de separar de la seva dona i fins i tot s'hauria intentat suïcidar-, intentin fer una acció criminal que, més a més d’alliberar-lo d’aquest món complex, cregui que li obrirà les portes del paradís. 

 llegir a Nació Digital