fotos: Candela López Tagliafico
Ahir dilluns vaig tenir el plaer de participar a la presentació a Barcelona a la llibreria Alibri, del llibre coordinat per Antonio Izquierdo "La migración de la memoria histórica", editat per la Fundación Largo Caballero i Edicions Bellaterra. Vaig compartir taula amb Almudena Asenjo, Directora de la Fundació, amb el diputat d'Iniciativa, Joan Herrera, i amb Antonio Izquierdo.
El llibre parteix de la Disposició Adicional 7 de la Llei de la Memòria Històrica que permet que els descendents d'immigrants i exiliats espanyols puguin recuperar la nacionalitat espanyola i més a més, no hagin de renunciar a la que tenen ara. Fins ara molts només podien obtenir la nacionalitat dels seus pares o avis després de residir legalment a Espanya un any. I per poder residir-hi legalment havien d'aconseguir primers els papers, cosa sovint difícil.
La llei diu:
Ley 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y
amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron
persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura.
Disposición adicional 7ª
1Las personas cuyo padre o madre hubiese sido originariamente español
podrán optar a la nacionalidad española de origen si formalizan su
declaración en el plazo de dos años desde la entrada en vigor de la
presente disposición adicional. Dicho plazo podrá ser prorrogado por
acuerdo de Consejo de Ministros hasta el límite de un año.
2. Este derecho también se reconocerá a los nietos de quienes
perdieron o tuvieron que renunciar a la nacionalidad española como
consecuencia del exilio.
L'estudi fa un seguiments de les 800.000 cites fetes fins desembre a les oficines diplomàtiques espanyoles -majoritàriamenta a Llatinoamèrica- i dels 525.000 expedients que s'estan tramitant. Fa entrevistes aleatòries a demandants, majoritàriament vinculats a centres socials d'espanyols, gallegos, asturians, etc, i descriu la situació de l'emigració espanyola als diferenets països llatinoamericans.
A la presentació Herrera i Izquierdo van coincidir que va ser una proposta del ministre de Treball, Jesús Caldera, recolzada per la Vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, per obrir una nova via d'entrada d'immigració legal des de Llatinoamèrica, en un moment que es volia tancar el flux d'entrada, pensant que així vindria sobretot gent hispanoparlant i qualificada. Així, davant les crítiques que generaven les regularitzacions i l'entrada amb papers pel denominat Catàleg de Feines de Díficil Cobertura, es deixava una porta oberta que no es contabilitzaria com mà d'obra estrangera sinó espanyola. De fet, cada cop que Zapatero viatjava Llatinoamèrica, aquesta era una demanda que li feien els descendents d'espanyols, i es va aprofitar la Llei de la Memòria Històrica, barrejant-ho amb els nets d'exiliats de la Guerra Civil.
El diputat Joan Herrera, que va tenir un paper important en la redacció de la llei, compartia aquesta tesi d'Izquierdo. I l'estudi conclou que donada la crisi, tret del cas dels cubans que sí volen marxar, la majoria dels qui obtinguin la nacionalitat ara no vindran a Espanya a buscar feina, però sí volen el passaport espanyol per poder viatjar amb més llibertat de circulació o per buscar feina a Europa o, fins i tot als Estats Units, on hi ha més facilitat pels ciutadans de la UE.
Izquierdo va anunciar que havia signat un conveni amb el Govern espanyol per continuar amb la investigació un cop es conclogui la resolució dels expedients i fer un treball de camp a Llatinoamèrica
TRADUCCIÓN AL CASTELLANO:
Ayer
lunes tuve el placer de participar en la presentación en Barcelona en
la librería Alibri, del libro coordinado por Antonio Izquierdo "La
migración de la memoria histórica", editado por la Fundación Largo
Caballero y Edicions Bellaterra. Compartí
mesa con Almudena Asenjo, Directora de la Fundación, con el diputado de
Iniciativa, Joan Herrera, y con Antonio Izquierdo.El
libro parte
