XENOFÒBIA A CATALUNYA, PORTADA DEL PUNT AVUI I DEL SUPLEMENT DE CULTURA
Quan pensava que la promoció del llibre s'havia acabat, el suplemet de Cultura del Punt Avui li dedica dues pàgines, les portades del diari i del suplement.
Assaig
Xavier Serrahima
Posem el cascavell al gat
Anàlisi de la xenofòbia
Aquest títol és un crit d'alerta
que faríem bé de no desoir
Rius té cura de recórrer
a la subjectivitat de les xifres explícites
L'estudi palesa per què el conflicte ha esdevingut un polvorí
Xavier
Rius i Sant publica a Edicions de 1984 l'assaig ‘Xenofòbia a
Catalunya', en què analitza la situació actual dels immigrants
Tal com explicitava una faula d'Isop, quan existeix una situació
social conflictiva o potencialment conflictiva el problema fonamental no
rau tant a saber veure-la i diagnosticar-la, sinó, sobretot, acarar-la
amb coratge i decisió, tenint ben clar qui posarà el cascavell al gat.
Més que no pas paraules, són necessaris els fets. Però, és clar, sempre
acostuma a ser més simple –i menys arriscat– fer l'orni, tot mirant cap a
una altra banda. I més encara, no cal dir-ho, quan hi intervenen
interessos polítics o electorals.
En la qüestió de la immigració,
per desgràcia, a Catalunya durant molts anys –més que no hauria estat
lògic i convenient– s'ha optat per la tan eficaç tàctica de l'estruç,
amagant el cap sota terra cada vegada que han aparegut brots incipients
de rebuig i d'intransigència que posaven en evidència que l'espasa de
Dàmocles del racisme es mantenia suspesa en un fràgil equilibri damunt
de les nostres testes. Brots preocupants i premonitoris que eren
observats, en general, amb una mescla explosiva de displicència i
magnanimitat que ha permès que els petits focs amenacessin de
transformar-se en un incendi tan paorós com indeturable.
I ara, no
cal dir-ho, quan ha esclatat el que tant temíem, quan un foc sense
control amenaça amb anorrear la convivència i fer-ne cendres, mentre els
uns es posen les mans al cap, fent cara de sorpresos, els altres
mostren la seva baixesa moral tot aprofitant la crisi per a convertir
els més febles i desemparats en l'injust objecte de les seves ires. Amb
una demagògia tan ignominiosa com perillosa, asseguren que la culpa de
tot la tenen els immigrants, que han de marxar perquè “a casa nostra no
hi cabem tots”.
Abans que no sigui massa tard, i que prenguem mal,
fóra bo que llegíssim i tinguéssim tothora ben presents llibres tan
assenyats i escaients com Xenofòbia a Catalunya, de Xavier Rius i
Sant. Una obra necessària –tot i que, en els capítols inicials
sobretot, un xic massa prolix per als lectors i lectores generalistes–
per a obrir els ulls a aquells que s'entesten a mantenir-los closos o
mirar cap a una altra banda mentre el cultiu de l'odi i la intolerància
produeixen tants estralls.
Un crit d'alerta que tots plegats –tant
els més conscienciats com els que ho estan menys (aquells que creuen,
ingènuament, que la qüestió no els afecta pas)– faríem bé de no desoir.
No fos cas que es repeteixi una realitat tan abjecta com la que produí
el racisme del nacionalsocialisme, tan encertadament descrita pel famós
poema del religiós luterà Martin Niemöller Quan els nazis van venir pels comunistes
que comença amb aquests versos: “Quan els nazis van venir a cercar els
comunistes, / vaig guardar silenci; / jo no era comunista.” Per a
concloure: “Quan van venir a cercar-me, / no restava ningú que pogués
protestar.”
A banda d'una benvinguda a l'apologia de la integració
i dels beneficis de la interculturalitat –i no de la multiculturalitat–
ben entesa, aquesta obra ofereix un exhaustiu resum de la història de
la immigració dels darrers anys, que permet comprendre no només quin és
l'estat de la qüestió, sinó, sobretot, quins han estat els errors i les
falses dreceres que ens han dut al cul-de-sac on som.
Segons el
seu expert parer, existeix una sola via per a sortir del fosc clot on
hem anat a raure. Una via que cada vegada és més peremptori que
emprenguem: la de posar-nos immediatament a la feina, afrontant-nos a la
immigració amb coratge i seny. Deixant de costat tant les (teòriques)
receptes miraculoses d'una part de l'esquerra –amarada massa sovint d'un
bonisme miop, ineficaç i contraproduent– com l'estigmatització
–perillosa– de part de la dreta, ja sigui de la declarada o de la
camuflada.
El detallat estudi de Rius palesa de manera diàfana que
si el conflicte s'ha anat enrarint, fins a esdevenir gairebé un
polvorí, no ha estat pas per casualitat, sinó per una progressiva
acumulació d'intransigència, de covardia, de desídia i de negligència:
“La manera de gestionar el flux migratori va consistir a negar-ne la
magnitud i a fer molt difícil que la gent vingués amb papers, mentre que
els irregulars trobaven feina a l'economia submergida.”
Amb caràcter caritatiu
