Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Campuzano. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Campuzano. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de març del 2025

Esmorzar col·loqui de l'Associació Acció Catalana, dijous 3 d'abril, "L'amenaça dels nacionalpopulismes". Intervenim Xavier Torrens, Joan Serra i Xavier Rius Sant

 

L'Associació Acció Catalana us convida a un nou esmorzar col·loqui que volem dedicar a debatre sobre l'amenaça dels nacionalpopulismes amb Xavier Torrens (politòleg, professor universitari i autor del llibre Salvar Catalunya sobre l'ascens d'Acció Catalana), Xavier Rius (periodista especialitzat en immigració i extrema dreta) i Joan Serra (periodista polític).

Us esperem a l'Hotel Catalonia Plaça Catalunya (C/Bergara 11, Barcelona) el proper dijous 3 d'abril. 

L'esmorzar serà a peu dret des de les 08:45, mitja hora abans de l'inici del col·loqui, que començarà puntual a les 09:15 del matí.

Ubicació

Hotel Catalonia Plaça Catalunya, 08002

Clica aquí per inscriure't

 



dimecres, 10 de febrer del 2016

NO HI HA CAP COMUNICACIÓ DEL GOVERN CENTRAL AMB LES COMUNITATS AUTÒNOMES I AJUNTAMENTS DE CARA L'ACOLLIDA DE REFUGIATS, SEGONS ÀNGEL MIRET, COORDINADOR DEL COMITÉ D'ACOLLIDA DE LA GENERALITAT. Miret lamenta que el govern central no vulgui aprofitar les iniciatives d'entitats i administracions catalanes per a l'acollida d'uns refugiats que no arriben. Considera que el fet que no vinguin es degut a la manca de voluntat del govern central, de Brussel·les i dels mateixos refugiats que volen quedar-se a Alemanya i altres estats del nord d'Europa


Miret, a la dreta de la imatge, al costat del diputat, Carles Campuzano, i el nou Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, l'exdiputat, Oriol Amorós, a la Tribuna de la Fundació ASCAR

El divendres passat, Àngel Miret, coordinador del Comitè d’Acollida a les Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya, i que l'any 2000 fou el primer Secretari per a la Immigració de la Generalitat, va exposar el seu punt de vista del que està passant amb l'acollida de refugiats a Catalunya, Espanya i Europa en un esmorzar-tribuna de la Fundació ACSAR. Uns refugiats que, tot i que el Govern espanyol es va comprometre a acollir-ne a 19.000 provinents de Grècia, Itàlia i Hongria, 5.000 dels quals havien d'arribar a Catalunya, no han vingut i no sembla probable que vinguin.
Miret va assumir aquest càrrec quan des de la Generalitat, molts ajuntaments, diputacions i nombroses associacions es va voler respondre a la crida d'acollir refugiats que arribaven a Europa, majoritàriament per Grècia i Itàlia. I si bé es va poder fixar un full de ruta comú amb diversos ajuntaments com el de Barcelona, que va fer la crida  mundial amb altres com el de Madrid, de Ciutats-Refugi, la comunicació amb el Govern espanyol, que és l'admistració competent en matèria d'asil, refugi i immigració, ha estat nul·la. No ha donat informació de quan i quants vindrien, no ha explicat com s'estan gastant els fons europeus o espanyols per l'acollida de refugiats, ni si hi ha cap previsió de que vinguin, més enllà dels que estan arribant pel seu propi peu per Ceuta i Melilla i que són acollits per les tres entitats a les que el govern espanyol els hi donat la competència i els fons en exclusiva: Creu Roja, Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) y la Comissió Catòlica Espanyola de Migracions (ACCEM).
Miret va explicar el Pla de Treball (clica), amb un banc de recursos. Però va ser molt escèptic de que arribi a aplicar-se.
Però no només va ser crític amb el govern central i amb esl estat europeus que no han estat capaços de complir l'acor de redistribuir-ne 160.000. Reconegué que la majoria de sirians que estan arribant a Europa i van cap a Alemanya i altres països del nord d'Europa, són gent amb formació i un projecte vital que els porta cap a aquells països o molts tenen familiars i coneguts i, de fet, no volen anar ni a Espanya, Portugal, França o Itàlia. 

Miret, que porta molts anys treballant en l'àmbit de la gestió de la immigració, va aprofitar també la tribuna per qüestionar dos enfocaments oposats del fenomen migratori. Un, l'acadèmic que sovint no valora ni dóna importància a certes situacions, fets i problemes. I l'altre, el que diu obertament al carrer o la xarxa gent que no és necessàriament xenòfoba."És preocupant el gran diferencial que hi ha entre aquest dos discursos, i si no reconeixem que certes situacions donen força a l'extrema dreta, encara creixerà més"      

LA PROPOSTA D'ORIOL AMORÓS, NO SECRETARI D'IMMIGRACIÓ


En aquell mateix acte, l'ex diputat Oriol Amorós que des de fa uns dies ha estat nomenat Secretari d'Immigració, Igualtat i Ciutadania, va reivindicar que Catalunya pugui acollir a sirians familiars o amics dels que ja són aquí, apostant, fins i tot, per anar-los a buscar als camps de refugiats de Turquia o pemetre'ls sortir de Síria. Amorós reconeix que els que volen anar a Alemanya és perquè els seus referents familiars o veïnals són allà i cap allà va el seu projecte vital, però que s'hauria de fer un esforça per portar a Catalunya a aquells que tenen vincles familiars o d'amistat amb el sirians que ja són aquí. 


ARTICLE DE MIRET AL PUNT AVUI ON EXPOSA EL SEU PUNT DE VISTA PER QUÈ NO ESTANT ARRIBANT A CATALUNYA I ESPANYA

Avui Àngel Miret ha publicat aquest article al Punt Avui on explica la seva hipòtesis de per què no arriben  a casa nostra:




A Catalunya i a molts estats europeus els refugiats no han arribat, si més no en el nombre que es preveia durant el 2015. El govern espanyol va acceptar que Espanya n'acollís més de 19.000 procedents de Grècia i d'Itàlia, i a Catalunya vàrem preveure que, d'aquest contingent, n'arribarien uns 5.000 a casa nostra. Però van passant els mesos i, a hores d'ara, n'han vingut només uns pocs centenars, la majoria d'ells procedents de Ceuta i Melilla. I, aleshores, les persones de bona voluntat, entitats cíviques, ajuntaments i la mateixa Generalitat, que s'havien preparat per oferir-los un acolliment digne, es pregunten: on són els refugiats? Pregunta a la qual intento respondre amb la següent hipòtesi:
El perfil de les persones refugiades que arriben a Europa seria majoritàriament el d'aquelles que tenen totes o alguna de les següents característiques: certs recursos econòmics, una xarxa relacional ja instal·lada al continent o una bona formació professional. Constituiria, doncs, un col·lectiu que quan comença la fugida ja ha dissenyat un projecte vital de futur. L'estada en els camps d'acollida de Grècia i d'Itàlia seria només un espai temporal en el trànsit cap a aquest projecte. Certament, a Europa n'arriben moltes (900.000 l'any 2015 segons Eurostat), però són moltes més les que, per exemple, s'han desplaçat dins del territori sirià (4.000.000) o que s'han instal·lat als països de l'entorn, especialment al Líban (1.200.000), Jordània (650.000) i Turquia (1.900.000) en condicions de gran precarietat i patiment. I aquestes són les que no tenen diners per pagar els traficants, que no tenen parents a Europa, que només parlen àrab o que tenen professions amb poques perspectives laborals.
Aquest fet, entre d'altres, explicaria el perquè els punts d'estada no s'han saturat fins a dimensions monstruoses. Senzillament, perquè les persones refugiades a Europa segueixen un camí que no té com a fita ni Espanya, ni Portugal, ni França, ni els països del sud, sinó que cerquen les condicions socials i, sobretot, les oportunitats laborals dels països nòrdics, d'Alemanya, d'Àustria...
Si la hipòtesi que plantejo fos certa, també explicaria el perquè de les dificultats de gestionar els reassentaments des dels camps cap als diferents estats de la Unió Europea que han mostrat la seva disposició a acollir-les. Com organitzar-ho si la mobilitat dels refugiats és alta i si una bona part tenen perfectament clar el país on volen reprendre la seva vida? I ara ens arriba la notícia que hi ha milers de menors que han desaparegut d'ençà que han arribat a Europa, i que podrien estar en mans de xarxes d'explotació sexual. Els traficants d'éssers humans i els seus diners organitzant el camí cap a Europa. Les conseqüències d'aquesta desigual distribució són evidents: mentre que alguns estats s'ho miren de lluny, d'altres com ara Suècia i Alemanya comencen a tenir un nombre de persones refugiades difícilment gestionable. I aleshores apareixen els conflictes, la por i la intolerància i la xenofòbia.

divendres, 13 de març del 2015

"JA NO TÉ SENTIT CONTINUAR VINCULANT L'ISLAM AMB LA IMMIGRACIÓ, I MANTENIR EL DISCURS DE QUE S'HAN D'INTEGRAR",EXPLICA JORDI MORERAS EN L'ACTE D'ACSAR D'AVUI.



Jordi Moreras i el president de la Fundació, el diputat Carles Campuzano

Aquest matí, en nova Tribuna esmorzar de la Fundació ACSAR l'antropòleg Jordi Moreras, autor de diversos llibres sobre l'islam a Catalunya, ha insistit que "ja no té sentit continuar vinculant l'islam al fet migratori, el seu encaix i a com s'han d'integrar", donat que molts musulmans ja no són immigrants, en són els sues fills o nets o, fins i tot europeus conversos.Moreras, professor del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili, ha fet la conferència “Un islam post-migratori: perspectives europees i apunts sobre Catalunya”
 Moreras ha comentat que l'any passat va fer 40 anys de l'obertura de la primera mesquita a Catalunya, i no es pot continuar abordant aquesta pràctica religiosa amb amb aire de provisionalitat, plantejant cinc arguments o elements per donar un enfoc útil pel segle XXI.
El primer és tenir clar que s'ha de superar la dimensió o visió generacional. "Musulmans de primera generació, de segona, de tercera, de quarta..... Quan s'ha d'aturar?" I ha constat que a la majoria de països europeus ja és el francès, l'anglès o l'alemany els vehicles comunicatius de l'islam a l'esfera pública, més enllà que les pregàries a la mesquita es facin en àrab. I ha posat exemples de persones de religió o nascuts musulmans com l'alcalde socialdemòcrata de Roterdam,  Ahmed Aboutaleb, o de la ministra d'educació francesa, Najat Vallaud-Belkacem.
El segon element és, per Moreras, no tant perquè molt joves es radicalitzen, sinó perquè la majoria no ho fan. I ha recordat el cas del policia musulmà,  Ahmed Merabet, assassinat en els atemptats de París, i del treballador originari de Mali que va ajudar a salvar-se a molts clients del supermercat jueu.

El tercer aspecte a tenir en compte és que "nosaltres ens hem secularitzat, però molta gent creu que ells també s'haurien d'haver secularitzat", i els molesta la seva presència a l'espai públic.
El quart aspecte són determinades decisions polítiques i discursos a Europa sobre terrorisme el vel integral, etc, posant com exemple el referèndum fet a Suïssa sobre si les mesquites poden o no tenir minaret. 
El cinquè i últim element és que "ni l'islam, ni la comunitat musulmana, com a tal, no és única ni homogènea", cosa que cal tenir en compte a l'hora de debatre sobre l'islam i els musulmans. I s'ha queixat que a alguns llocs els partits centrals hagin agafat part del discurs generalitzador i simplista de la ultradreta.

Dit això Moreras ha explicat tres actors que condiciones l'islam a Europa. El primer el dels estats europeus que parlen "d'adaptació". El segon els dels governs de països com Marroc o Turquia que vetllen per "controlar" als seus immigrants o fills d'immigrants, tant a nivell cultural i polític, com religiós. El tercer el de països com Aràbia Saudita, que tot i no tenir immigrants, influeixen per controlar la puresa de la religió a Europa, és a dir "la sublimació".. I tots tres donen patrons de com ha de ser un musulmà a Europa, molts dels musulmans o descendents de musulmans no són practicants. I ha manifestat que seria bo que els líders de les comunitats islàmiques europees diguessin en veu alta que accepten "el dret a creure o a no creure".
En relació a Catalunya ha lamentat que debats com el del vel integral s'hagi fet, quan encara no hi havia dones que el portessin, generant polèmiques estèrils. Ha afegit que "no s'han de fer polítiques de contraradicalització sinó de convivència i cohesió social".
Tot seguit hi ha hagut un interessant col·loqui en el que han intervingut persones vinculades al món acadèmic, polític, administracions i ONGs.




Anar a la Tribuna ACSAR del Fiscal d'Estrangeria

Anar a la Tribuna ACSAR del Fiscal de Delictes d'Odi (Xenofòbia, racisme...) 

divendres, 14 de juny del 2013

XERRADA COL·LOQUI DEL FISCAL M. ÁNGEL AGUILAR ORGANITZADA PER LA FUNDACIÓ ACSAR: “La lluita contra el racisme i la xenofòbia des de l’àmbit judicial”

Avui ha tingut lloc, en el marc dels esmorzars-col·loquis organitzats per la Fundació ACSAR (clica), una xerrada de Miguel Ángel Aguilar,  Fiscal Coordinador de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia de Barcelona.



L'acte ha estat presentat pel seu president, el diputat al Congrés, Carles Campuzano, i entre els assistents s'hi trobaven el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, el Comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve, tècnics d'immigració de diferents administracions, i representants polítics de CiU, ERC i PSC, vinculats a la gestió de la immigració, a les sectorials d'immigració o a moviments antiracistes, i persones vinculades o estudioses del fenòmen migratori, sigui des de l'àmbit acadèmic o associatiu.

          El Fiscal Miguel Ángel Aguilar, ha explicat que la justícia i la societat està en aquesta problemàtica en una situació similar a la que hi havia amb la violència de gènere fa 15 anys, donat que fins ara els poders públics no l'havien tingut gaire en la seva agenda. Ha recordat que el seu servei o fiscalia especialitzada en temes d'odi i discriminació es va crear el 2009 a Barcelona, sent fins no fa gaire l'única existent tot l'Estat, si bé fa uns mesos s'ha creat la mateixa figura de Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació a Madrid, València, Sevilla i Màlaga.
                    
                ELS 10 PROBLEMES PER PERSEGUIR ELS DELICTES D'ODI
         Després de definir que són els delictes d'odi , ha enumerat en deu punts les dificultats per perseguir aquests delictes. 
        El primer és el desconeixement dels fets per la manca d'estadísques, donat que fins 2009 s'arxivaven com lesions, amenaces, insults, etc. Així es va fet amb mossos d'esquadra un protocol per arxivar-los i quantificar-los indicant si es tractava de racistes, homòfons, antisemites, etc. Aquest primer pas no va significar automàticament que els policies funcionaris judicials sapiguessin introduir-los al sistema informàtic. Ara el Ministeri de l'Interior vol reproduir aquesta catalogació, si bé de moment no costarà en les estadístiques judicials.
Aquest deconeixement de la situació també es deu a que moltes de les víctimes no denuncien en no confiar en la justícia, per por a que en cas de ser estrangers puguin ser expulsats, o pel que fa a la homofòbia, a desvetllar la seva condició o comportament sexual que quedaria registrat i podria transcendir al llarg del procés penal.

          El segon problema és la tendència a la minimització del problema, i ha posat com exemple l'agressió al metro de l'any 2007 d'una dóna llatina que va rebre patades al cos i la cara mentre ho gravava la càmera de seguretat i que, incialment, només va ser motiu d'un judici de faltes per lesions. També ha explicat com sovint els cossos policials recomanen a la víctima d'una discriminació -no deixar entrar en un establiment-, que vagin a l'oficina del consumidor.

              El tercer és la insuficient informació sobre la diversitat humana, cultural i religiosa de la policia i funcionaris de l'administració de justícia. I ha posat l'exemple de com sovint es defineix com a musulmans o àrabs a les persones que porten turbant, quant de fet majoritàriament són indis sikjs. Aquesta manca de coneixement sovint impedeix documentar la motivació xenòfoba. Aguilar ha lamentat que pintades amb la creu gamada a un bar gai o a la porta d'una associació d'immigrants es persegueixi com un simple dany al mobiliari públic o la paret, sense valorar-ho com una amenaça a la integritat física i moral de la gent que va aquell local.
        
            El quart és el desconeixement dels seus codis, simbologia i vestimenta per part de la policia i funcionaris judicials. Així ha explicat el significat de certs símbols geomètrics o numèrics com el 88 o el 18 que mostren ja pertinença o intenció.

              El cinquè és major control de símbols i pancartes als estadis de futbol i persecució de crits racistes. Ha indicat que la llei catalana de l'any 2.000 està antiquada, i que l'espanyola de 2007 és més clara. Ha comentat l'anècdota d'un grup de seguidors nazis que entrava al camp per la porta 18 o 88.

            El sisè és la poca persecució de l'assetjament escolar per motius ètnics, religiosos o d'opció sexual.

            El setè que cal més persecució del discurs de l'odi i el seu encaix amb la defensa de la llibertat d'expressió. A Estats Units i Canada no està castigat, però sí a Europa. Ha posat exemples de lletres de música de grups com Batallón de Castigo. Gràcies a l'acció de la Fiscalia ara a la demarcació de Barcelona ja no es fan concerts nazis en locals oberts.    
          
             En aquest sentit ha explicat la necessitat de reformar l'article l'article 510 del Codi Penal   (incitació a l'odi la violència i la discriminació per motius de raça, ètnia, religió, opció sexual, minusvalia, etc) després de la interpretació que en va fer el Tribunal Suprem pel cas de la llibreria Kalki o com s'ha hagut d'indemnitzar Pedro Varela per la tardança del procés en el que, més a més, el Tribunal Constitucional va anul·lar part del redactat de l'article 607. Ara en el text que proposa el Govern (que recullo a sota) quedarà molt millor redactat recollint un Acord Marc de la Unió Europea i recupera part del contingut derogat del 607 (negació i apologia genocidi).
    
           El vuitè problema és que es continuen fent identificacions per part dels cossos policials en base a motius ètnics, tot i que una circular de 2012 va regular el buit legal anterior denunciaven els sindicats policials i ONGs
      
         El novè  és la manca de formació de policies, advocats, forenses, funcionaris judicials, personal de seguretat privada, etc.

         I el desè és la necessitat de reformes legals, com el nou redactat pel 510 i 607 -ja comentats-, l'aprovació d'una llei d'igualtat de tracte a nivell estatal i català. També cal que es crei la figura del servei coordinador de Delicte d'Odi i Discriminació a la resta de províncies de l'Estat.

            Després de la seva intervenció hi ha hagut in interessant debat i ha respost a les preguntes dels assistents. El Fical Aguilar ha comentat el cas dels twits del regidor de PxC, Juan Gómez Montero, sobre Guillem Agulló (clica), ha qualificat l'assassinat d'Agulló com un cas molt clar de "crim d'odi" i ha comentat que demà es reunirà o coincidirà amb els pares d'Agulló en un acte a València. Aguilar també ha parlat de l'assassinat de Javier Palomino a Madrid l'any 2007, en un cas molt semblant al d'Agulló.
    



REDACTADO PROPUESTO EN EL ANTEPROYECTO DEL GOBIERNO REFORMA DEL CÓDIGO PENAL:


Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:
“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:
a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.
b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.
2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:
a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan
escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.
Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.
b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.
c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por
motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, y que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg, por la Corte Penal Internacional o por otros Tribunales internacionales, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.
3.- El Juez o Tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refiere el apartado anterior o por medio de los cuales se hubiera cometido.
Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.
En los casos en los que, a través de un portal de acceso a Internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.”
Centésimo octogésimo. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:
“Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior cuando los hechos en él descritos fueran cometidos por quienes pertenecieren a una organización delictiva, aunque fuera de carácter transitorio. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.”
Centésimo octogésimo primero. Se introduce un nuevo artículo 510 ter, con la siguiente redacción:
“Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.”
Més informació sobre la reforma del 510 del Codi Penal, clica

dissabte, 5 de novembre del 2011

VÍDEO PRESENTACIÓ LLIBRE A BARCELONA,

      
Clica el vídeo de dalt o clica aquí baix.
Vídeo presentació Xenofòbia a Catalunya a Barcelona. Clica aquí per veure el vídeo a Youtube
Vídeo presentació a Barcelona, a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya, el 25 d'octubre de 2011, amb l'editor, Josep Cots, el diputat de CiU, Carles Campuzano, l'ex alcadessa de Salt, Iolanda Pineda.

dimarts, 1 de novembre del 2011

PÀGINA SENCERA DEL REGIÓ 7 SOBRE EL LLIBRE, PxC de Manresa

Inici comentari Regio 7

Enllaç pdf article Regió 7

Un estudi celebra que CiU i PP de Manresa tractin la xenòfoba PxC amb responsabilitat

El llibre del mestre i periodista Xavier Rius sobre el racisme a Catalunya conclou que "cal castigar tota incitació a l'odi"

 
VOTA LA NOTÍCIA 
Carles Campuzano, diputat de CiU; Xavier Rius, mestre i periodista, i Iolanda Pineda, exalcaldessa de Salt<br/>
Carles Campuzano, diputat de CiU; Xavier Rius, mestre i periodista, i Iolanda Pineda, exalcaldessa de Salt
 X.R.
FRANCESC GALINDOMANRESA
Xenofòbia a Catalunya (Edicions de 1984) és el nom del llibre escrit per mestre i periodista Xavier Rius, que analitza el fenomen del rebuig als immigrants. En l'anàlisi juga un paper significatiu PxC, un partit que té dos regidors a l'Ajuntament de Manresa. En les eleccions municipals del mes de maig va obtenir 65.905 vots i un total de 67 regidors a tot Catalunya.
Informació a fons a l'edició impresa

divendres, 14 d’octubre del 2011

Presentació Llibre Xenofòbia a Catalunya a Barcelona, dimarts 25, a les 19,30, Rambla Catalunya 37

El proper dimarts 25 d'octubre a les 19,30 a la Casa del Llibre (antiga Bertrand) de la Rambla Catalunya 37, es presenta el llibre "Xenofòbia a Catalunya", publicat per Edicions de 1984. Intervenen, Carles Campuzano, diputat de CiU, Iolanda Pineda, exalcadessa de Salt i l'autor, Xavier Rius Sant.

La presentació a Vic serà el divendres 28, a les 20 hores a la llibreria La Tralla, a càrrec de Josep Comajoan i l'autor.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Llibre Xenofòbia a Catalunya

D'aquí tres setmanes sortirà el meu llibre Xenofòbia a Catalunya, publicat per Edicions de 1984.
La portada no és aquesta foto.
Es presentarà el dimarts 25 d'octubre a la Llibreria Bertrand de Barcelona a les 19,30. Intervindran el diputat de CiU, Carles Campuzano, l'exalcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, l'editor, Josep Cots, i l'autor.

El divendres 28 a Vic a la llibreria La Tralla. Intervindran el periodista Josep Comajoan, l'editor i l'autor.
Es vol presentar a Salt a la Bibiloteca, a l'Hotel d'Entitats o a les Bernardes, però de moment l'Ajuntament no ha respost si cedeix o lloga una sala per 40 persones aquella setmana, el dimecres o el dijous, o passat el pont de la Castanyada. En aquests cas, es faria en un bar o un local privat, polític o religiós el 26 o 27 d'octubre o a la Llibreria 22 de Girona a mitjans de novembre.
      Si en a "El libro de la inmigración en España" editat per Almuzara, editorial de l'ex ministre de Treball del PP, Manuel Pimentel, que dimitiria per discrepàncies amb Aznar, feia un recorregut de la gestió de la immigració a l'Estat espanyol, ara, explicant també la gestió de la immigració, m'endinso en el discurs xenòfob i les seves expressions polítiques que han sorgit a Catalunya i als confictes viscuts al voltant del fenomen migratori.

 
Fotos de la presentació a Barcelona de El libro de la inmigración en España el juny de 2007. Amb l'editor i exministre de Treball, Manuel Pimentel.

Anys abans vaig publicar diversos llibres sobre l'objecció de consciència.