La candidatura de l'exdirigent de PxC, Juan Garriga, proclamada guanyadora de les "primàries" de Vox a Barcelona en no haver recollit el 10% d'avals de militants les altres dues candidatures discrepants. Tres ex-PxC i un ex-MSR al cap de munt de la direcció provincial: Garriga, Mónica Lora i Jordi de la Fuente. Finalment només hi haurà primàries a 7 províncies, i a Madrid també ha quedat proclamada guanyadora, com a candidatura única, l'oficialista de Rocío Monasterio

Després de la purga de fa un any, que la cúpula de Vox, liderada pel president Santiago Abascal va dissoldre molts dels comités provincials, escombrant a destacats militants que l'havien acompanyat des de les "províncies" durant la travessia del desert d'entre 2015 i 2018, es va anunciar per sorpresa el passat 1 de setembre que es convocaven eleccions primàries per les direccions provincials a totes aquelles províncies que tinguessin 500 afiliats o més. 

Dissabte s'acabava el termini per presentar els avals que, en principi havien de ser del 10% dels militants, però si cap candidatura aconseguia aquest 10%, amb un 5% n'hi havia prou. I si ningú aconseguia el 5%, amb un 3% n'hi havia prou. Això volia dir que si una candidatura, que seria la oficialista, aconseguia el 10%, i les altres no arribaven a aquest percentatge, només la del 10% seria vàlida.

I així a ha passat a la majoria de províncies, com s'ha vist en el llistat de candidatures proclamades que ha comunicat a la militància avui el Comité Electoral del partit.  A Barcelona només s'ha acceptat la candidatura liderarada pel president provincial en funcions, Juan Garriga, i a Madrid la de la diputada autonòmica, Rocío Monasterio. De de les 19 províncies on s'havien convocat primàries, només se celebrarán d'aquí deu dies a set: Alcant, Almeria,  Càdis, Jaén, Màlaga, Las Palmas i Valladolid. A Catalunya només s'havien convocat a Barcelona, donat que a Tarragona, lleida i Girona Vox no arriba als 500 militants. A Sevilla s'ha proclamat la candidatura de Javier Cortés Lucena, ex dirigent de Foros Sevilla i va sumar-se al projecte de Partido por la Libertad, PxL, de Ruiz Puerta i Josep Anglada.

A Barcelona no han aconseguit als avals per presentar-se a les primaries la candidatura de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, que és un dels crítics que continuava en el partit després de la purga de fa un any. Rodríguez va impugnar fa uns dies el procés d'avals i primàries al Comité Electoral del partit. I tampoc ha aconseguit els avals la candidatura de Sayde Chaling Chong, d'origen cubà, que pertany a la corrent "VOX Habla" liderada pel canari Carmelo Gonzáles als que no es va deixar entrar a l'assamblea celebrada a Madrid  el passat 8 i 9 de març d'aquest any. 

I aquest dies Sayde Chaling ha lamentat a les xarxes socials que els ex dirigenstde Plataforma per Catalunya, com Joan Garriga o Mònica Lora, als que qualifica de xenòfobs i imputats per delicte d'odi vers els immigrants,  s'hagin fet amb el control del partit i que formi part de la candidatura i de la futura direcció, com a Secretari d'Organització Jordi de la Fuente, exdirigent del partit nacional revolucionari o neonazi, MSR, partit que qualifica de negacionista de l'Holocaust.    

Sorprén en la biografia i currículum presentada del membres de la candidatura oficialista proclamada ja guanyadora de Juan Garriga, que omiteixin que Juan Garriga (abans Joan) era dirigent i membre del Comité Executiu de Plataforma per Catalunya  i Mònica Lora era la Secretaria General del partit fundat per Josep Anglada. També s'omiteix que Garriga, cosí i mentor del diputat hispà-guineà, Ignacio Garriga, va ser també número dos de la candidatura de Montserrat Nebrera per liderrar el PP l'any 2008. També s'omiteix el passat al Movimiento Social Republicano (MSR) de Jordi de la Fuente, i posteriorment d'aquest a Plataforma per Catalunya (PxC). Si mirem el fotomuntatge fet per l'equip de Juan Garriga de la proposta de direcció provincial que ha estat declarada guanyadora, tres exdirigents de PxC controlaran Vox a Barcelona: Juan Garriga, president, Mónica Lora, Secretària, i Jordi de la Fuente responsable o secretari d'Organització. Qui no ha militat a PxC és l'advocat Juan Cremades que serà vicepresident.

Els dos diputats als Congrés per Barcelona, Ignaco Garriga i Juan José Aizcorbe no estan a la direcció provincial (i d'autonòmica o reginonal no n'hi ha) i el tot poderós Jorge Buxadé, resident ara Madrid, desenvolupa el càrrec de portaveu nacional del partit.

Candidatures presentades:

Juan Garriga, Mónica Lora en el seu temps a PxC

 
Jordi de la Fuente al MSR, abans d'entrar a PxC

Rocio Monasterio, proclamada presidenta de Vox Madrid, en ser l'única candidatura que ha aconseguit els avals.

La candidatura del sector crític amb Abascal, "Vox habla" encapçalada per Sayde Chaling Chong no ha acosneguit el 10% d'avals. La de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, tampoc.

QUIM TORRA, PER LES SEVES PARAULES DESPECTIVES VERS "ELS ESPANYOLS", i LA SEVA PARTICIPACIÓ EN UN ACTE D'HOMENATGE A DANIEL CARDONA, NO CREC QUE SIGUI LA PERSONA IDÒNIA PER FER, ENCARA QUE SIGUI INTERINAMENT, DE PRESIDENT DE LA GENERALITAT. Crec que Puigdemont, a qui elements externs el tornen a afavorir, s'ha equivocat en nomenar a Torra que, pel seu perfil, pot perjudicar, sobretot a nivell internacional, la imatge de Catalunya. Explico aquí breument aquest sector minoritari independentista ultra "33" amb el que Torra va coincidir o flirtejar

Ho dic sense eufemismes, en començar l'article. Crec que no s'ha de jugar amb foc amb gestos o accions que podrien provocar un nou 155 que, si es repeteix, sí que podria fer molt de mal al model educatiu català, a TV3 i al paper dels Mossos com a policia integral. 

Estic més a prop del que voldrien ara ERC o el Comuns: Fer un govern que reverteixi tot el mal del 155 i aconsegueixi la llibertat del presos, mentre la justícia de Bèlgica, Suïssa, Escòcia i Alemanya tomba el relat de la rebel·lió violenta que imagina el jutge Pablo Llarena.

I de la mateixa manera que no convocant Puigdemont eleccions el 2 d'octubre amb el suport mediàtic internacional per l'efecte de les injustificades i desproporcionades càrregues policials, es va entrar en un camí que va acabar amb els empresonaments i el 155, ara Puigdemont es torna a equivocar en nomenar Quim Torra com a President interí de la Generalitat. 

S'equivoca, no només perquè crec treu a la Presidència l'autoritat que com a tal necessita, sinó perquè pels seus escrits i tuïts, ha manifestat opinions que l'acostarien al independentisme para-feixista de l'àmbit "33". El fet que intervingués com a orador a l'homenatge al fundador el 1931 del grup filo-feixista "Nosaltres Sols", Daniel Cardona, el maig de 2014, i reivindiqués "la vigència avui més que mai del pensament de Cardona" crec que el desacredita per fer de president.

 

 

 

 Homenatge als germans Badia, amb les "camises pardes"

No entraré ara aquí a debatre si Cardona o els germans Badia amb els seus escamots i les seves camises verdes o pardes, eren o no el partit feixista català en l´epoca que sorgirà el nazisme alemany i el feixisme italià, ni cap on haguessin evolucionat si no hagués esclatat la Guerra d'Espanya o la FAI no hagués assassinat als Badia. Però, com reaccionaríem si un líder d'un partit d'àmbit espanyol digués avui que les paraules d'un dirigent dels anys trenta que afirmava que el crani dels castellans és superior al dels catalans, són més vives que mai? Cardona va dir que un crani d'Àvila, no serà mai com un de la Plana de Vic. Què passaria si el President de Castella i Lleó hagués anat a l'homenatge d'algú que afirmava que els carnis d'Àvila són superiors al dels catalans?
Vull recordar també que quan el dirigent d'ERC, Heribert Barrera, que havia conegut i lluita amb Cardona, en els anys vuitanta va fer comentaris similars als de Cardona cap a la immigració andalusa, se li va exigir des del partit que callés. I anys més tard, ja retirat de la política activa va fer declaracions en favor d'expulsar els immigrants musulmans, cosa que va tensionar molt la relació amb el seu partit que el va fer callar. I quan Barrera mor l'agost de 2011, a la capella ardent que s'instal·là al Parlament, s´hi va presentar a donar el condol el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, acompanyat del Secretari General, Robert Hernando, i del Vicepresident de PxC, August Armengol. I Anglada qualificà Barrera de patriota "per parlar sense pèls a la llengua sobre la immigració".

Armengol, Anglada i Hernando, a la capella ardent de Barrera

Però tornant a Torra, més enllà de si els tuïts i determinats escrits del 131 President de la Generalitat, amb comentaris despectius cap a una part dels catalans i contra els espanyols, són o no xenòfobs, que jo crec que sí, i si poden ser o no constitutius d'un delicte d'incitació al odi i la discrimanció, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, crec que una persona que diu que defensa o valora positivament el  pensament de Daniel Cardona, no pot ser president de la Generalitat. I aquest suport a Cardona sumat a determinats tuïts que va escriure, farà pedre suports a la causa catalana a Europa.  I és que avui només reivindiquen Cardona grups independentistes ubicats a la ultradreta "33" (el 3 és la "C" Catalunya Catalana) com el Moviment Identitari Català (MIC) o l'escissió independentista de Plataforma per Catalunya, SOM Catalans (Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana), fet que el desacredita per presidir la Generalitat.

  Llegir reportatge al Confidencial sobre el MIC i Daniel Cardona, on recullen opinions meves.

Llegir article meu actualitzat (30 de maig 2018) aquí al blog sobre l'independentisme xenòfob 33: De CEDADE a Unitat Nacional Catalana, CENC, Boixos Nois, sectors d'Estat Català, SOM Catalans, Moviment Identitari Català...

 Acte d'homenatge del MIC a Daniel Cardona, amb les camisses verdes-pardes dels "escamots" dels anys trenta.

Llegeix article resum històric de l'independentisme ultra 33. Clica

PRESENTACIÓ DE LA "LUZ DEL ESTALLIDO" AL CCC DE BARCELONA. Casals, Cuevas, Pajares i jo a més de comentar la novel·la i les seves semblances amb la realitat, hem analitzat la situació de la ultradreta

Unes setanta persones han assistit aquesta tarda a la presentació de la  novel·la "La luz del Estallido" de Miguel Pajares al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Pajares fou creador del Centres d'Informació de Treballadors Estrangers a CCOO i ara és president de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats. Hi hem intervingut l'historiador Xavier Casals, la directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, Miguel Pajares i jo. 

 

"La luz del estallido" se situa en el gènere de novel·la negra o policíaca. I tracta de l'extrema dreta catalana i espanyola i els grups xenòfobs o identitaris. El protagonista és l'inspector d'homicidis de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Samuel Montcada, que també va protagonitzar l'anterior novel·la de Pajares, Cautivas.

Aquí Montcada investiga l'assassinat del fins fa poc líder del principal grup ultra de Catalunya, Mateu Estrada, que ha estat destituït. I inicialment se sospita d'un antifeixista que el dia anterior el va amenaçar a la porta d'un local ultra del barri del Clot. No obstant això no li quadrarà a l'inspector Montcada.  

La novel·la alterna capítols en que el narrador és Carlos, un jove ultra que cerca un grup, amistat i reconeixement, i altres on la història es narrada des del punt de vista de l'inspector Samuel Montcada que porta la investigació.

A la història hi apareixen líders d'un fictici i fragmentat món ultra, algun dels quals se l'acusa de ser infiltrat dels serveis secrets, un altre és editor i té les oficines a un municipi del Baix Llobregat, uns altres tenen un local al Clot, en un moment que líder del principal grup ultra és assassinat després d'haver estat apartat o destituït per les seves maneres de fer, fet que es pot interpretar com una similitud al que li ha passat a Josep Anglada.

Cuevas, Casals i jo, sense desvetllar la trama i qui ha matat a Estrada, hem destacat com la novel·la retrata uns moviments d'extrema dreta que existeixen, la seva evolució, i les semblances i diferències entre el que s'explica en la ficció i la realitat. Pajares ha reconegut que s'havia inspirat en dirigents ultres de Catalunya i l'Estat espanyol per encarnar alguns personatges de ficció.

Cuevas s'ha mostrat impactada per la debilitat del personatge de jove ultra, en Carlos que abraça aquestes idees racistes en la recerca d'un grup i reconeixement. Casals ha parlat de l'extrema dreta a Catalunya i Espanya, destacant que a països rescatats o amb alt índex d'atur, com Espanya, Irlanda o Portugal, l'extremadreta no va tenir bons resultats a les eleccions europees de fa un any i, en canvi, sí que va guanyar o obtenir una respresentació important a països com França o el Regne Unit molt menys afectats per la crisis. I tots hem coincidit que un dels motius que aquí no aparegui una extrema dreta forta, és perquè l'extremadreta està al PP.    

Jo he introduït el fet que grups com Podemos o Ciutadans siguin els que agafen el vot socialpopulista del descontentament, i que el fet casual o no que  Podemos utilitzi eslògans utilitzats per la ultradreta com el terme "casta política podrida" introduït a l'Estat espanyol per Josep Anglada, o el de "Frente a su odio, nuestra sonrisa", calcat al que té des de fa tres anys el Casal Tramuntana que el va agafar del neofeixisme italià. Pajares ha reconegut que algunes propostes de la ultradreta font la crisis, la banca o la corrupció poden ser semblants a la de l'esquerra radical, però ha aclarit que el demostra si un partit és o no de ultrdreta és la seva postura front la immigració. Casals s'ha preguntat que passaria ara si VOX hagués entrat al Parlament Europeu, partit al que li van faltar menys de cinc mil vots per obtenir l'escò i a la campanya electoral de les eleccions andaluses ha fet un gir agafant el discurs islamòfob.

En el col·loqui en el que algunes persones del públic han donat la seva opinió sobre els motius del creixement de la ultradreta o de perquè aquí no té la força que tenen a França, ha intervingut també el regidor de PxC de Vic, Joan Carles Fuentes, que ha dit que PxC no és racista. Fuentes està imputat per l'intent de provocar un accident de tràfic a Anglada amb els càrrecs de cosnpiració per atemptar contra càrrec públic, lesions i homicidi. accident de trànsita a Anglada amb el càrrecs de conspiració per atemptar a càrrec públic, lesions i homicidi. I Xavier Casals ha respost a les preguntes de com era possible que el Front Nacional francès hagi mutat en poc temps de l'antisemisme negacionsita a defensar a Israel. 

 

M Pajares, Xavier Casals, Alba Cuevas, i jo

Llegir comentari de la novel·la a La Vanguardia (clica)

PRESENTACIÓ A BARCELONA DE LA NOVEL·LA NEGRA "LA LUZ DEL ESTALLIDO" DE M. PAJARES. l'inspector d'homicidis Samuel Montcada investiga l'assassinat de l'ex-líder (destituït) d'un partit ultra a Barcelona. Inicialment se sospita d'un antifa que la nit abans l'amenaça a la porta d'un local ultra o identitari del barri del Clot

(ACTUALITZAT: Crònica, fotos i vídeo de la presentació a Barcelona)

El proper dijous 9 d'abril, participo a la presentació de la  novel·la "La luz del Estallido" de Miguel Pajares. Pajares fou creador del Centres d'Informació de Treballadors Estrangers a CCOO i ara és president de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats. 

Intervindran a l'acte Alba Cuevas, directora de SOS Racisme, l'historiador Xavier Casals, Miguel Pajares i jo mateix.  Es farà a les 19h  a l'Aula 1 del CCCB (Montalegre, 5 de Barcelona)  

L'acte no pretén ser només la presentació d'una novel·la negra ambientada en l'extrema dreta, sinó també un debat sobre aquest grups dits ultres o identitaris, el racisme, i com creixen en moments de crisis com l'actual.

"La luz del estallido" se situa en el gènere de novel·la negra o policíaca. I tracta de l'extrema dreta catalana i espanyola i els grups xenòfobs o identitaris. El protagonista és l'inspector d'homicidis de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Samuel Montcada, que també va protagonitzar l'anterior novel·la de Pajares, Cautivas.

Aquí Montcada investiga l'assassinat del fins fa poc líder del principal grup ultra de Catalunya, Mateu Estrada, que ha estat destituït. I inicialment se sospita d'un antifeixista que el dia anterior el va amenaçar a la porta d'un local ultra del barri del Clot. No obstant això no li quadrarà a l'inspector Montcada. 

A la novel·la hi apareixen líders d'un fictici i fragmentat món ultra, algun dels quals se l'acusa de ser infiltrat dels serveis secrets, un altre és editor i té les oficines a un municipi del Baix Llobregat, uns altres tenen un local al Clot, en un moment que líder del principal grup ultra és assassinat després d'haver estat apartat o destituït per les seves maneres de fer. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Ves a l'event de Facebook de l'acte 

TUNÍSIA, ÀRAB I DEMOCRÀTICA, publico al Periódico valorant la transció, eleccions i la nova constitució que prohibeix la persecució de l'apostasia (es a dir accepta que es pugi deixar de ser musulmà o relativitzar l'Islam i fer-ho públic)

 Xavier Rius, periodista

El Periódico, Opinión, lunes 29 de diciembre de 2014

La culminación de la transición tunecina, con la elección el día 21 del laico Beyi Caid Essebi como presidente, tras unas elecciones legislativas plenamente libres, y de la aprobación de una Constitución que reconoce la libertad religiosa y de conciencia, prohibiendo expresamente la persecución de la llamada apostasía -dejar de ser musulmán o cuestionar la interpretación literal del Corán-, es una muestra clara de que las sociedades islámicas pueden evolucionar hacia una normalidad democrática. Una democracia plena sin que la religión, o su interpretación más o menos estricta, restrinja la igualdad de derechos de las mujeres e imponga unos criterios morales y religiosos contrarios a la libertad de pensamiento.

En Túnez se inició hace cuatro años la llamada 'primavera árabe' que en otros lugares ha fracasado o ha abocado al país a una situación mucho peor que la anterior. En Egipto ha significado un nuevo gobierno autoritario, a cargo del general Al Sisi desde julio de 2013. Así llevó a prisión tanto a los islamistas como a los jóvenes blogueros y laicos que impulsaron la caída del gobierno de los Hermanos Musulmanes, y con una economía que no remonta. Libia se hunde en el caos más absoluto con bandas armadas luchando entre sí, con dos gobiernos enfrentados, uno en Trípoli y otro en Tobruk, mientras el Estado Islámico intenta hacerse su lugar. Y en Siria con una guerra interminable, con la destrucción del país, y la presencia del Estado Islámico que ha consolidado su califato. Además amenaza con extender la guerra al Líbano, que sufre un alud insostenible de refugiados.

El país magrebí muestra que las sociedades islámicas no son incompatibles con libertades y derechos

La mirada puesta en Europa

Entre los factores que han hecho posible este cambio de paradigma en Túnez, hay, en primer lugar, la voluntad de gran parte de la sociedad: los jóvenes, las mujeres urbanas, las clases medias, los sindicatos y los profesionales. Tienen su referente de sociedad en Europa y apuestan por un sistema democrático que garantice las libertades individuales, sin 'barbudos' que impongan sus concepciones del mundo, de la religión y las relaciones humanas. Si miramos las imágenes de celebración de la victoria del partido Nida Tunis, veremos mujeres con velo y chicas escotadas con largas cabelleras. Es decir, una sociedad plural que ubica la religión, su grado de seguimiento en el ámbito personal y en el respeto al derecho del otro a creer o no creer, practicar mucho o nada, y poder vivir el islam con la misma flexibilidad que mucha gente vive o deja de vivir el cristianismo en Europa y no debe ocultar en qué cree o no cree.

En segundo lugar, está el convencimiento de gran parte de la población de que entrar en una deriva autoritaria y de confrontación, como Egipto, hubiera sido perjudicial para todos. En Egipto los militares recuperaron el control cuando el Gobierno islamista se vio incapaz de gestionar la transición y la economía, hundiendo el poder adquisitivo de los ciudadanos muy por debajo del que tenían con Mubarak. Y en medio del caos y las protestas, Al Sisi tomó el poder y encarceló a islamistas, a jóvenes antislamistas y a políticos demócratas, favoreciendo así que la cúpula siga controlando la economía y las empresas. De hecho los islamistas de Ennahda que gobernaban en Túnez renunciaron al poder a mediados de 2013, tras un gran descontento popular y al ver cómo habían acabado los Hermanos Musulmanes egipcios.

Ruptura del tópico

En tercer lugar, Túnez tuvo la suerte de que la caída del dictador no se hizo con la ayuda de milicias armadas que, como ha ocurrido en otros lugares, después no se han sometido al poder civil. Y le ha beneficiado el mantenerse al margen de la pugna entre Teherán y Arabia Saudí, entre chiís y sunís, que tanto daño han hecho en Siria, Irak, Yemen y en Líbano. Y tampoco ha sido afectada por la pugna interna suní entre Arabia Saudita, Qatar, Emiratos Árabes y Turquía, financiando o apoyando a uno u otro de los grupos armados religiosos o políticos sunís que luchaban entre sí, lo que ha favorecido el surgimiento del Estado Islámico.

Túnez, pues, muestra un camino que rompe el tópico de la intrínseca imposibilidad de los nacidos musulmanes o en regímenes musulmanes para aceptar plenamente la democracia, la sustantividad de los derechos humanos, la libertad de conciencia, la igualdad de la mujer, y poderse dotar de un sistema político democrático. Evidentemente los dos talones de Aquiles del nuevo régimen son la inestabilidad de su vecina Libia, y la fragilidad de la economía que sufre la caída del turismo, la falta de inversión extranjera y exportaciones. Y aquí la pelota está en el tejado de Europa, que debe apostar por Túnez. Porque evidentemente si la economía no remonta, entonces los que rechazan el sistema democrático encontrarán un resquicio para desestabilizar el país.
 Llegir en català al Periódico
 Leer en castellano en El Periódico

DEMÀ PLE AMB MOLTES CONTROVÈRSIES A SALT:

Demà dilluns tindrà lloc a l'Ajuntament de Salt un Ple Municipal (veure ordre del dia) que tot fa pensar que serà molt polèmic. L'anterior de desembre va ser tens donat que ja es coneixia el cas de presumptes assetjaments sexuals cap a la presidenta d'UDC de Salt, Minerva Amador, desmentits en roda de premsa pels regidors de l'equip de govern que van estar en el polèmic sopar i confirmats després amb tota mena de detalls pel Cap de Protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant (clica per llegir el seu escrit). I la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va exhibir pancartes demanat la dimissió de Jaume Torramadé i contra la regidora d'atenció a les persones Fanny Carabellido.

 Imatges del Ple de desembre

       Però ara, la moció de reprovació del PSC (llegeix notícia),  ha creat una gran expectació, més quan la cúpula nacional de CiU encara no ha aconseguit que Torramadé dimiteixi de President de la Diputació, cosa que si no fa voluntàriament els propers dies, obligarà a CiU, amb el vistiplau d'UDC, a fer-li una moció de censura. Va crear consternació a CiU que el passat 18 de desembre, després d'haver-se retirat transitòriament de la presidència de la Diputació de Girona es presentés al Plenari i intentés presidir-lo. El que sí ha fet la Diputació és crear una comissió d'investigació per esbrinar si com denúncia el Cap de Protocol, Josep Maria Amargant, Torramadé pensava aconseguir d'una partida pública els 50.000 euros d'indemnització que va oferir a Amador pel seu acomiadament i silenci pels assetjaments sexuals. A aquesta comissió hauran de comparèixer la regidora de Salt i assessora a la Diputació, Rosa Pòrtulas (clica aquí) , Minerva Amador, Jaume Torramadé i el seu Cap de Protocol, Josep Maria Amargant.

 Joan Jordà i Rosa Pòtulas

          La moció socialista (llegir text complert) que defensarà Iolanda Pineda (clica), proposa  "...mentrestant, per la gravetat dels esdeveniments, i com a mesura de respecte escrupolós a la màxima institució democràtica de Salt, l’Ajuntament, demanem a tots els regidors i regidores d’aquest Ajuntament el vot favorable a la petició a l’alcalde per tal que deixi el càrrec fins que la justícia en resolgui per mitjà de sentència definitivament. Per tot això, atesa la gravetat del cas, la imparcialitat davant les versions dels implicats fins que la justícia dicti sentència, la llunyania que la màxima institució democràtica de Salt ha de tenir respecte a assumptes judicials, demanem que el PLE assumeixi els següents

ACORDS

1- REPROVAR públicament a l’alcalde de Salt per no haver pres la mateixa decisió que va prendre com a president de la Diputació i apartar-se temporal i voluntàriament del càrrec d’alcalde de Salt.
2- SOL·LICITAR a l’alcalde de Salt que voluntària i temporalment, mentre no recaigui sentència sobre els processos judicials oberts, delegui l’alcaldia de Salt, minorant conseqüentment la seva retribució".

           La tensió i pressions que pateixen els regidors i militants de CiU de Salt que van signar i declarar no haver vist res el dia del sopar al restaurant El Teatret, ni en el posterior acte electoral al Més Cup amb tota la direcció i militància gironina, en que segons Amargant, Amador i altres persones, es van produir els tocaments i assetjament sexual (i posteriors comentaris homòfobs cap a Santi Vila a l'acte general), va incrementar-se després dels fets del 22 de desembre amb el suïcidi de Joan Jordà, antic Cap de Gabinet de Torramadé a l'Ajuntament en el periode, 1999-2007. Jordà la setmana abans de penjar-se, hauria explicat, desesperat, a diverses persones que marxava a treballar a Senegal, en no poder continuar "menjant-se un marron econòmic" per uns fets d'abans de 2007 del que ell deia no ser-ne el responsable.   

            

               EL  CANVI DEL PLA GENERAL PER UBICAR CENTRES DE CULTE

         Serà polèmica la moció presentada per PxC contra el transfuguisme, donat que poc després de constituir-se el nou equip municipal, que presidia en minoria Torramadé (9 regidors de 21), dos dels tres regidors de PxC es van passar al Grup no adscrit i, des de llavors gairebé sempre voten amb CiU, aconseguint així el 11 vots de la majoria absoluta. 
          Però sobretot serà polèmic el punt 14 que preveu "aprovar provisionalment" la modificació del Pla General Urbanístic per poder ubicar centres de culte a diversos barris del municipi. Com explico al meu llibre  "Xenofòbia a Catalunya", que Torramadé no va signar l'autorització per tal que es presentés a cap equipament municipal de Salt (clica), Torramadé i Fanny Carabellido van deixar que els hi pengessin als seus Facebooks diverses vegades durant la campanya electoral, les mentides sobre la suposada macromesquita salafista més gran d'Europa que s'ubicaria a Salt (la de Salt tindrà 900 m2 i la que sí és salafista-Tablig de Londres en té 72.000 m2), cosa que va beneficiar a PxC que deia quan feia camapnya: "Mira si és cert el que ha fet la Pineda, que fins i tot en Jaume i la Fanny ho tenen als seus Facebooks". Després Torramadé, ja com alcalde va aprovar una moratòria per impedir la construcció de la mesquita de 30x30m de Torre Mirona i l'església evangèlica africana. I fa uns mesos canviant totalment de plantejament va proposar que es poguessin obrir centres de culte arreu del municipi excepte el Barri Vell i un altre sector on viuen la majoria de regidors de CiU.

    Si bé inicialment el PSC va deixar clar que estava obert a que es poguessin implantar o legalitzar petits oratoris i altres centres de culte a certs locals de casc urbà, va demanar que s'havia de fer amb el consens dels veïns, cosa que pel que denuncien unàniment les AAVV, no s'ha fet, en contra del que ha dit la regidora i assessora de Torramadé a la Diputació, Rosa Pòrtulas. Per aixó el Ple de demà serà tens donat que es probable que hi hagi, al marge del membres de la PAH que pensen tornar amb pancartes al Ple, gent fora al carrer.  

   COMUNICAT D'ASSOCIACIÓNS DE VEÏNS DE SALT:

Les Associacions de veïns de Salt, Consell de presidents de Salt, Moviment Anti-ARU, Associació de comerciants Francesc Macià-zona centre, Associació de veïns La Massana, Associació de veïns del barri dels Escriptors, i l'Associació de veïns dels barris Esteve Vila a Francesc Macià del Barri Centre, volen puntualitzar les declaracions fetes per la Sra. Rosa Pòrtulas, regidora de l'Ajuntament de Salt, publicat en diferents mitjans de comunicació en referència a  "Salt desestima les al·legacions veïnals contra la nova ordenació del centres de culte”:
1. - Totes les Associacions varem presentar al · legacions i a data d'avui dia 19 de gener no s’han posat en contacte ni  la Sra. Pàrtulas ni ningú de l'equip de govern amb nosaltres, ni verbalment ni per escrit, és per això que no és cert que diguin que han connectat amb nosaltres.
2. -  En referència a que l’Ajuntament desestimarà totes les demandes argumentant que es tracten d’apreciacions no argumentades” que responen a “ actituds de rebuig social i cultural envers la població immigrada”, dir-li que això és fer demagògia barata i demostra que no tenen la més mínima idea ni el més mínim interès en saber quines són  les activitats i el treball que fan les Associacions de veïns. La nostre motivació es

TORRAMADÉ DEIXA TEMPORALMENT LA PRESIDÈNCIA DE LA DIPUTACIÓ. CONTINUA D'ALCALDE DE SALT

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (UDC), acaba d'anunciar que deixa temporalment la Presidència de la Diputació. El càrrec serà exercit per l'alcalde de Banyoles, el dirigent de CDC, Miquel Noguer. No deixa, en canvi, l'alcaldia de Salt. Dilluns vinent hi ha Ple ordinari de l'Ajuntament.
Prèviament, aquest migdia ha anunciat que deixava "a peticio pròpia de manera temporal" els seus càrrecs a UDC. Segons alguns analistes, jurídicament es fa difícil justificar aquesta retirada transitòria de la Diputació ( llegeix Diari de Girona, clica ).
Justifica que no plega de l'alcaldia de Salt dient que la institució afectada és només la Diputació, consideració sorprenent ja que els pressumptes tocaments a la cap d'UDC de Salt i n 15 de la llista de Salt, els hauria fet acompanyat dels regidors de CiU de Salt, els qual van negar-ho tot en una roda de premsa. 
Torramadé, com es recull a l'últim dels 5 audios de l'ACN que linko diu que és un apartament temporal:  "No hi ha hagut dimissió, segueixo sent President de la Diputació i la intercomarcal d'Unió de Girona"
Clica i escolta 5 audios de l'ACN, clica 

COM QUEDA LA GOVERNABILITAT DE SALT?
La retirada temporal de la Diputació és la primera conseqüència política, més enllà de com avanci el procés judicial per extorsió presentat per Torramadé contra la presidenta d'UDC de Salt i assessora seva a la Diputació, Minerva Amador, i les denúncies de Minerva Amador cap a Torramadé per agressió sexual en el sopar de regidors i miltants de CiU de Salt acompanyats de l'alcalde de Bescanó (CDC) i vicepresident de la Diputació, la nit del 8 de gener en un restaurant de Girona, previ a l'acte de "despenjada" de cartell de campanya de les 12 de la nit.

Recordem que Torramadé denúncia Amador per exigir-li 50.000 euros sota l'amenaça de denunciar-lo per reiterats tocaments sexuals en el sopar; acte seguit Amador explica que l'agressió es va produir, la va veure tothom i havia pactat amb Torramadé no denunciar-lo i acomiadar-se de la Diputació a canvi del 50.000 euros (el sou de dos anys), però quan tot ja estava a punt, Torramadé la denuncia a ella. 

Llavors tres regidores de Salt fan una roda de premsa en la que llegeixen un comunicat signat pels 7 regidors de Salt que eren al sopar amb Torramadé (tots menys Fco Honrado), per Xavier Soy i per altres militants, negant-ho tot. 

        El cap de Protocol confirma els fets, les negociacions i se sent enganyat

Però dimarts és Josep Maria Amargant, Cap de Protocol de la Diputació, qui no només confirma les agressions, en un article  titulat "Quina nit la d'aquell dia publicat al Diari de Girona i ampliat després a uns demolidores declaracions a Ràdio Girona (clica per escoltar) sino que detalla els tocaments a Amador i afirma que els va patir també una altra persona, que sembla que seria una de les regidores que van fer a roda de premsa. A l'article al Diari de Girona i en declaracions a la ràdio explica com Torramadé li demana que negocii una sortida que eviti l'escàndol i la fi de la seva carrera política, cosa que ell fa, es reuniex amb una Minerva que plora i tremola i manifesta la por a Torramadé i haver d'aturar al marit d'Amor que vol trencar la cara a l'alcalde i president de la Diputació. Però el mateix Torramadé denunciant Amador als mossos evita que arribi a bon port i fa que tot esclati quatre dies abans de les eleccions.

 Amargant confirma que Torramadé li va explicar què va passar, que alguns dels comensals també, i com el convergent Xavier Soy comentava els tocaments a les dues senyores com si fos la retransmissió d'un partit de futbol. Aquell vespre, una hora més tard, ja a l'acte de campanya de CiU, Torramadé en estat etílic faria comentaris grollers de tipus sexual cap el cap de llista per Girona, l'alcalde de Figueres, Santi Vila que reconeix des de fa anys la seva opció sexual. 

Al marge del que Torramadé plegui transitòriament de la Diputació i la celeritat o no del procés judicial, Torramadé continuarà sent alcalde de Salt, i si per les declaracions als mossos, al jutjat i a la premsa d'altres testimonis o inclús d'alguns que va signar la declaració a la premsa negant-ho, que en seu judicial o policial han reconegut que els fets sí que van passar tal com diu Amargant i Amador, la qüestió és com queda la governabilitat de Salt.  

L'alcalde pot plegar per voluntat pròpia o per moció de censura, però hi disparitat d'opinions sobre si caldria el vot d'11 regidors o n'hi hauria prou si plega per pròpia voluntat, malaltia, sentència o ingrés a la presó, si ha de de ser el següent de la llista que va obtenir més vots populars. CiU en té 9 i obté sovint la majoria gràcies els dos ex-PxC. També acostuma a votar-li a favor Felip Gil, l'únic del PP. Hi els 6 del PSC, grup encapçalat per l'exalcaldessa Iolanda Pineda, els 2 d'Independents per Salt (CUP), i Maria Osuna, l'única que continua al grup de PxC.

 En plegar el regidor de CiU Dani Navarro fa mig any, Torramadé no va voler que ocupés el lloc la següent, Tona Torras, sinó l'11, Francisco Honrado. Honrado que no era al sopar no va signar la declaració negant els fets i és l'únic regidor que fent honor la seu cognom està net. Però si com diu el Cap de Protocol, J M Amargat, les proves i testimonis dels fets, i de que Torramadé ho reconeix a diverses persones el dilluns següent, i de les negociacions posteriors, són aclaparadores, els regidors que haurien mentit es veurien obligats, més tard o més d'hora a dimitir, excepte Honrado -l'11 de la llista-. Minerva Amador és la 15. La majoria d'aquests no tenen cap experiència política i és problable que la majoria renunciarien.

Dirigents de CDC de les comarques gironines lamentaven que Torramadé (UDC) -a qui anomenaven l'home de les tenebres, es feia les llistes a mida fent entrar a CDC gent totalment fidel a ell, dient-li: "no t'afiliis a UDC que els 2, 3, 5,6 i 7 han de ser de CDC. Entra a CDC i jo diré que et vull a tu i a tu, enlloc d'aquells altres"   

El PSC, PxC (Clica per anar al web de PxC) i IPS-CUP, ja han demanat (clica per llegir comunicat del PSC ) amb major o menor contundència la dimissió de l'alcade, però també dels regidors que han mentit, si es demostren els fets denunciats per Amargant i Amador 

                         GESTORA O GOVERN D'UNITAT?

La llei preveu la creació de gestores quan dimiteixen els regidors i renuncien la resta de la llista., però evidentment aquí només dimitirien o renunciarien membres d'una llista.

Però també hi hauria la possibilitat que des de CDC de Girona i la Generalitat es plantegés per un municipi tan complex i tan fràgil com Salt un govern d'unitat amb regidors d'altres grups i amb membres de la llista de CiU no cremats per haver mentit. No es cap secret que CDC està força descontenta des de fa temps a les maneres de fer Torramadé -que els amaga que està imputat-  per un suposat cobrament per l'intent de requalificació dels terrenys de la Gassol quan Salt esclata el febrer de 2010 i demana llavors a Iolanda Pineda que expulsi ERC del govern que l'anterior mandat havia aturat la requalificació, i li doni a ell urbanisme. 

Així des del partit o des de la Conselleria de Governació es podria forçar a un govern d'unitat o una gestora en la que participaria el regidor Fco Honrado i els nous regidors de CiU -sense experiència política si accepten ocupar l'acta- amb regidors d'altres partits que haurien de ser els 6 del PSC, el del PP si volgués entrar i els dos d'IPS-CUP.

 Però qui encapçalaria aquest govern d'unitat? Què passarà si caigut Torramadé els 7 regidors que han mentit es neguen de moment a dimitir? Amb quins vots externs els actuals regidors presumptament mentiders, aconseguirien ell 11 vots per governar? Què passaria si els següents de la llista, inclosa la Sra Amador no volen acceptar l'acta de de regidor quan caiguin els que han mentit?  Es retractaran públicament els que han mentit, per conservar així el lloc o si reconeixen que han mentit encara s'enfonsen més fins que arribi la sentència judicial o la imputació de Torramadé? Quin paper jugarà l'home fort de CDC a Girona, el diputat i alcalde de Figueres, que segons testimonis va aguantar comentaris grollers sexuals de Torramadé a l'acte d'inici de campanya? 

Sembla que l'altra dona que en aquell sopar segons Amargant patiria tocaments de l'alcalde de Salt podria ser una de les que van fer la roda de premsa negant els fets, en nom de tots els assistents.

 Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, president interí o accidental de la Diputació de Girona després de la renúncia provisional de Torramadé. Probablament si Xavier Soy, Vicepresident de la Diputació, no hagués estat al sopar i signat el manifest negant els fets, CDC hagués optat per l'opció més lògica, que el Vicepresident es fes càrrec de la Presidència interina.
Si vols saber què en penso de Torramadé, clica i ves a "Torramadé rima amb mentider" 
així és com es va compoprtar amb mi mentre feia el llibre "Xenofòbia a Catalunya" i un cop publicat, quan no signar, en base a uns actes inexistents, ni ell ni R Fàbregas l'autorització per presentar-lo a Salt

RECOMANO AQUEST ARTICLE D'A. SOLER QUE PARLA D'ESTESO I OZORES I SENYORETES.... DE SOY I TORRAMADÉ, clica
TEXT ARTICLE D'ALBERT SOLER:

ALBERT SOLER Aquí només queden dues opcions, ni més ni menys que les mateixes dues que planegen des de sempre sobre el Sant Sopar de Jesús i els apòstols, i perdó per tornar-hi a fer referència: que els fets explicats siguin autèntics, o que siguin falsos. La no presència del narrador -sigui Amargant o siguin els Evangelistes- és secundària. Analitzem-les totes dues:
A) Si el relat del sopar i els dies següents és cert, arriba tenta anys tard. Aquesta història l'agafa Antonio Ozores als anys vuitanta i en fa una pel·lícula per rebolcar-se de riure, amb Fernando Esteso de president de la Diputació, intentant empaitar l'assessora interpretada per una espaterrant Fedra Lorente. Pajares, per descomptat, faria de Xavier Soy, col·lega de peripècies d'Esteso. Després de l'escena del sopar, hilarant perquè sí, en vindrien d'altres no menys divertides, com els plors d'Esteso al seu despatx quan veu que pot perdre-ho tot, discussions pujades de to al domicili conjugal i Pajares buscant coartades per al seu amic. Posats a completar el càsting, a Amargant l'interpretaria José Luis López Vázquez, que es movia tan bé en la comèdia com en la tragèdia.
B) Si tot és fals, no hi ha pel·lícula i Xavier Soy, que ho va presenciar tot -o sigui, res- sortirà a denunciar públicament l'enorme injustícia que s'està cometent amb Torramadé, defenestrat d'UDC i gairebé obligat a apartar-se del seu càrrec de president de la Diputació. Soy no quedarà impassible davant les conseqüències que està patint Torramadé per uns fets que, ell ho sap perfectament, mai no van tenir lloc. Home d'honor, criticarà la postura del seu propi partit (CDC) en l'afer i deixarà el càrrec de vicepresident de la Diputació com a mostra de solidaritat amb el seu president, almenys fins que aquest el recuperi, lliure ja de tota màcula. I si no és així, passem a l'apartat A.
Publicat ahir a Diari de Girona.
 Informació sobre els pagaments de 20.000 euros per un informe a l'advocat Rafael Entrena (parella de Joana Ortega) que va intervenir en les negociacions avortades per Torramadé ( clica)