Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ley de asilo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ley de asilo. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de febrer del 2020

PSOE i PODEMOS, DISCREPÀNCIES EN IMMIGRACIÓ. Analitzo al Periódico les discrepàncies entre els dos partits del govern central pel que fa a les devolucions en calent, les ganivetes de les tanques de Ceuta i Melilla i la llei d'asil





La immigració està sent el primer motiu de discrepàncies en el govern del PSOE i Podem, al fer-se enrere el ministre Fernando Grande Marlaska de propostes que defensava el PSOE fins fa unes setmanes, a més de proposar una reforma de la llei d’asil que l’endureix. El PSOE prometia derogar les devolucions en calent, legalitzades en la ‘llei mordassa’, i retirar els tallants de les tanques de Ceuta i Melilla.

Les devolucions en calent consisteixen a tornar al Marroc a qui la Guàrdia Civil captura tot just saltar, sense identificar-los, ni atendre’ls mèdicament, ni obrir-los un expedient de devolució, ni donar la possibilitat de sol·licitar asil. Devolucions que la Unió Europea considerava il·legals. Per això Espanya va ser condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans el 2017, a causa de la devolució de dos immigrants a Melilla el 2014. El Tribunal va considerar que, al ser una expulsió sense identificar els afectats ni donar-los opció a recórrer ni a sol·licitar asil, vulnerava el Conveni Europeu de Drets Humans.

Però el Govern del PP va recórrer, i el mateix Tribunal d’Estrasburg, fent un gir de 180 graus, la setmana passada va revocar la seva sentència al·legant que a l’haver accedit a Espanya de manera violenta i al no haver intentat sol·licitar l’asil en el consolat espanyol al Marroc o al lloc fronterer espanyol, la devolució en calent no vulnerava la Convenció Europea de Drets Humans. Resolució plena de falsedats, ja que per accedir al lloc fronterer espanyol per sol·licitar asil primer cal passar el marroquí, cosa que la majoria de subsaharians no poden fer al no tenir passaport. I l’accés d’un indocumentat a l’interior d’un consolat espanyol en la majoria d’ocasions resulta impossible. Canvi de criteri que sembla fet per acontentar les demandes de la ultradreta que creix i donar la raó als governs partidaris de tallar en sec un hipotètic nou flux de refugiats com el del 2015 i que ja han aixecat o es plantegen aixecar tanques frontereres.     


I si la legitimació d’Estrasburg a les devolucions en calent està sent esgrimida pel PSOE per no derogar-les, l’altra proposta electoral del PSOE, retirar les concertines, està quedant en l’aire mentre el Marroc, a la frontera amb Ceuta, amb la col·laboració espanyola, està aixecat una tercera tanca en la qual s’estan col·locant tallants. Però les discrepàncies entre el PSOE i Podem en matèria d’immigració van aflorar també dimecres passat amb la proposta del Ministeri de l’Interior d’endurir la llei d’asil. Si bé el veritablement rellevant de l’aplicació del dret d’asil a Espanya no ha sigut fins ara tant el redactat de la llei com el fet que només reconegui aquest dret al 5% dels qui el sol·liciten (més enllà que a la majoria de veneçolans que ho fan, se’ls concedeix un permís de residència per motius humanitaris). Però la immensa majoria dels qui sol·liciten asil procedents de l’Àfrica o Àsia veuen rebutjada la seva sol·licitud.

PSOE Y PODEMOS, DISCREPANCIAS EN INMIGRACIÓN
Xavier Rius Sant, 23/ 24 de febrero de 2020
 Leer en castellano en El Periódico
La inmigración está siendo el primer motivo de discrepancias en el gobierno del PSOE y Podemos, al echarse atrás el ministro Fernando Grande Marlaska de propuestas que defendía el PSOE hasta hace unas semanas, además de proponer una reforma de la ley de asilo que la endurece. El PSOE prometía derogar las devoluciones en caliente, legalizadas en la 'ley mordaza', y retirar las cuchillas de las vallas de Ceuta y Melilla.

Las devoluciones en caliente consisten en devolver a Marruecos a quienes la Guardia Civil captura nada más saltar, sin identificarlos, ni atenderlos médicamente, ni abrirles un expediente de devolución, ni dar la posibilidad de solicitar asilo. Devoluciones que la Unión Europea consideraba ilegales. Por ello España fue condenada por Tribunal Europeo de Derechos Humanos en 2017, a causa de la devolución de dos inmigrantes en Melilla en 2014. El Tribunal consideró que, al ser una expulsión sin identificar a los afectados ni darles opción a recurrir ni a solicitar asilo, vulneraba el Convenio Europeo de Derechos Humanos.

Pero el Gobierno del PP  recurrió, y el mismo Tribunal de Estrasburgo, dando un giro de 180 grados, la semana pasada revocó su sentencia alegando que al haber accedido a España de manera violenta y no habiendo intentado solicitar el asilo en el consulado español en Marruecos o en el puesto fronterizo español, la devolución en caliente no vulneraba la Convención Europea de Derechos Humanos. Fallo repleto de falsedades, dado que para acceder al puesto fronterizo español para solicitar asilo primero hay que pasar el marroquí, cosa que la mayoría de subsaharianos no pueden hacer al carecer de pasaporte. Y el acceso de un indocumentado al interior de un consulado español en la mayoría de ocasiones resulta imposible. Cambio de criterio que parece hecho para contentar las demandas de la ultraderecha que crece y dar la razón a los gobiernos partidarios de cortar por lo sano un hipotético nuevo flujo de refugiados como el de 2015 y ya han levantado o se plantean levantar vallas fronterizas.    


Y si la legitimación de Estrasburgo a las devoluciones en caliente está siendo esgrimida por el PSOE para no derogarlas, la otra propuesta electoral del PSOE, retirar las concertinas, está quedando en el aire mientras Marruecos, en la frontera con Ceuta, con la colaboración española, está levantado una tercera valla en la que se están colocando cuchillas. Pero las discrepancias entre el PSOE y Podemos en materia de inmigración afloraron también el pasado miércoles con la propuesta del Ministerio del Interior de endurecer la ley de asilo. Si bien lo verdaderamente relevante de la aplicación del derecho de asilo en España no ha sido hasta ahora tanto el redactado de la ley como el hecho que solo reconozca este derecho al 5% de quienes lo solicitan (más allá que a la mayoría de venezolanos que lo hacen, se les concede un permiso de residencia por motivos humanitarios). Pero la inmensa mayoría de quienes solicitan asilo procedentes de África o Asia ven rechazada su solicitud. 



Leer en El Periódico de Extremadura.


PSOE i Podem, discrepàncies en immigració

divendres, 28 de febrer del 2014

ELS CETI, AIXETA D'EUROPA. Publico aquest article a El Periódico sobre els Centres d'Estància Temporal de Ceuta i Melilla

Una de les conseqüències de la pressió que va fer Espanya i la Unió Europea el 2005 per acabar amb les piragües que arribaven a Canàries, va ser el desplaçament de les rutes cap a l’illa italiana de Lampedusa i Grècia. Una migració que s’ha incrementat aquest últim any per l’èxode generat per les guerres de Síria, Líbia i Mali.
 Molts dels que arriben a Ceuta i Melilla, si són persones fugides d’un conflicte, poden sol·licitar la protecció que atorguen les lleis d’asil o la subsidiària a les víctimes de guerres. Però, mentre que el preu per poder embarcar-se en una pastera cap a Lampedusa és alt, saltar les tanques de les dues ciutats o arribar nedant des del Marroc és gratis.
 La pressió migratòria sobre les costes andaluses i canàries és deu vegades menor en aquests moments que la que patien fa nou anys. Però segueix havent-hi molts subsaharians que van iniciar fa temps la ruta cap a les costes del Marroc. I, evidentment, ni faran marxa enrere, ni viatjaran milers de quilòmetres cap a Lampedusa.
 Una gran part dels que han saltat recentment la tanca a Melilla fugen de Síria, i van agafar aquest camí perquè no tenien mitjans per pagar la pastera. Recordem el cas de Manar Almustafa, la dona siriana que va arribar a Barcelona el 29 de desembre amb el 90% del seu cos cremat, per ser atesa a la unitat de cremats de la Vall d’Hebron. Manar va recórrer un llarg camí des de Síria i va aconseguir burlar la tanca de Melilla. Una vegada a dins va sol·licitar protecció com a víctima de guerra. Però va estar retinguda dos mesos a la ciutat sense aconseguir resposta, fins que, gràcies a la difusió del cas a la premsa, se li va atorgar la protecció que li ha permès traslladar-se a Barcelona.
 La pressió que pateixen Ceuta i Melilla és un problema que no ha de recaure només en les autoritats espanyoles, sinó que l’ha d’afrontar tota la Unió Europea. Però aquesta pressió és un peatge que Espanya ha d’assumir per tenir aquestes ciutats a l’altre costat del Mediterrani. Els CETI són senzillament l’aixeta amb què Espanya obre i tanca la porta segons la pressió que rep.
 Aquells que salten la tanca o arriben nedant, saben que han d’evitar que la Guàrdia Civil els agafi i sense donar-los peu a dir que són menors, dones embarassades o sol·licitants d’asil, vulnerant la llei, obri la tanca i els empenyi cap al Marroc. Si eviten que els atrapin i arriben a comissaria, tenen molt de guanyat. Demanen asil, es declaren víctimes de conflictes armats o, senzillament, no donen la seva identitat. L’admissió de la sol·licitud d’asil impedeix l’expulsió, i la falta de dades, en els altres casos, fa poc probable que aquesta es pugui executar. Llavors entren als llimbs dels Centres d’Estada Temporal d’Immigrants, on poden passar mesos, i poden deambular per aquestes ciutats. La majoria obté l’enyorat passatge a la Península quan s’accepta la seva sol·licitud d’asil o quan, si resulta difícil la seva expulsió, aquests centres es col·lapsen amb noves arribades.
 Els valors de solidaritat i defensa dels drets humans s’expressen tractant amb humanitat aquestes persones, no proposant una impossible legalització de les anomenades expulsions en calent. 
Xavier Rius, periodista


Llegir a El Periódico en català (clica)
Leer en castellano en El Periódico
El meu anàlisis complementa l'article de Mayka Navarro que és Tema del dia al Periódico (clica)
Leer el artículos del 15 de febrero," Ceuta y los muertos en agua salada"

LOS CETI, EL GRIFO DE EUROPA
Una de las consecuencias de la presión que hizo España y la Unión Europea en el 2005 para acabar con los cayucos que llegaban a Canarias, fue el desplazamiento de las rutas hacia la isla italiana de Lampedusa y Grecia. Una migración que