STOP MARE MORTUM, concentració davant la Comissió Europea a Barcelona

Unes 300 persones han participat a la concentraciò celebrada aquesta tarda  davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona, al Passeig de Gràcia amb Provença, per demanar un canvi de política migratòria i d'asil que posi fi als morts a la Mediterrània, sota el lema "Stop al genocidi, Mare Mortum"
L'acte ha estat iniciat pel periodista del programa de TV3  Tot un  Món, Carles Solà, s'ha llegit i cantat un fragment de l'obra de teatre "Lampedusa Beach" i els actors Miquel Àngel Ripeu i Nausicaa Bonnin han llegit el manifest de la campanya que adjunto a sota. Tot seguit s'ha tallat una estona el carrer Provença i s'ha despenjat una pancarta des del terrat de La Pedrera. A l'acte hi han assitit diputats de CDC, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP.

Carles Solà, sota el balcó de la Comissió Europea

 S'han encès espelmes en memòria del 850 morts de la setmana passada

Els actors Nausicaa Bonnin i Miquel A Ripeu llegint el manifest.

Llegir el meu punt de vista sobre aquesta tragèdia i la necessitat d'una política diferent d'asil, a l'article que vaig publicar dimarts passat al Periódico (clica)

MANIFEST

De nou som testimonis del drama del Mediterrani, on diumenge (19 d’abril) passat van perdre la vida més de 800 persones que fugien de conflictes armats i de la pròpia precarietat dels seus països d’origen. És per aquest motiu que la plataforma d’entitats Stop Mare Mortum, denuncia i condemna el Genocidi Migratori que està convertint el mar Mediterrani en un cementiri. Segons estimacions de la Organització Internacional per a les Migracions, es calcula que durant el 2015 poden arribar a perdre la vida intentant arribar a Europa fins a 30.000 persones.

Aquesta situació dramàtica contrasta amb les polítiques migratòries de la Unió Europea, que continua veient la immigració irregular com una vulneració de les fronteres europees, i no com una crisi humanitària, posant els interessos econòmics per davant de la vida i de la dignitat humanes. El fet que moltes de les persones que han mort fossin possibles demandants d’asil, deixa en evidència la manca d’implicació de les institucions europees a l’hora de d’aplicar polítiques d’asil i refugi amb garanties, tal i com estipula la Convenció de Ginebra de 1951, i de la qual tots els estats membres són firmants. Tampoc no podem obviar la complicitat dels estats europeus amb aquells governs de tercers països que per diversos motius, no donen resposta a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Aquesta complicitat només respon a polítiques exteriors basades en interessos econòmics i acords comercials, que arriben a l’extrem de destinar una part important dels fons de cooperació europea al finançament de centres d’internament i altres mesures repressives als estats de la riba sud del mediterrani.

Així mateix, el decàleg de propostes plantejades per la Comissió Europea com a solució a la tragèdia viscuda, continua sense donar una resposta humanitària al patiment d’aquelles persones que, per motius diversos, es veuen obligades a fugir dels seus països d’origen. Ans al contrari, la solució de la Comissió Europea passa per reforçar el control dels fluxos migratoris, obviant la necessitat de donar una primera resposta de socors i salvament a totes aquelles persones que intenten creuar el mar Mediterrani. Declaracions com la del Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que justifica la manca d’una operació de salvament per evitar un possible efecte crida, ens demostren la hipocresia d’unes institucions que han renunciat a la seva vessant més humanitària i de compromís amb els drets humans i que prefereixen “l’efecte mort” com a mesura dissuasiva.

Per aquests motius, i perquè ens oposem que se segueixi legitimant aquest genocidi migratori, la Plataforma Stop Mare Mortum exigeix a la Unió Europea i als estats membres que:

Dotin de pressupost i reorientin les funcions de l’Agència Europea de Control de Fronteres (FRONTEX), amb l’objectiu que realitzi tasques de rescat a les víctimes del drama del Mediterrani. La UE no pot seguir obviant la seva responsabilitat de salvament.
Destinin més recursos a les polítiques d’asil i refugi i es presentin propostes que donin resposta a les persones que fugen de conflictes armats o són víctimes de persecucions. És essencial facilitar vies legals perquè les persones demandants d’asil puguin exercir el seu dret de demanar refugi als estats europeus, i no es vegin obligades a arriscar la seva vida en un camí que, molt probablement, els portarà a la mort.
Acabin amb la hipocresia de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE, que tenen com a objectiu traslladar el drama migratori a tercers països a canvi d’acords econòmics i comercials.
Canviïn les actuals polítiques europees d’intervenció militar a tercers països per unes polítiques de resolució de conflictes basades en el diàleg entre estats.
Garanteixin que els fons de cooperació europeus destinats a tercers països no siguin instrumentalitzats a favor dels propis governs europeus o de governants sense escrúpols.
Pel dret a la vida i a la dignitat humanes, NO MÉS MORTS al mar Mediterrani.

DESCARREGA’L: MANIFEST STOPMAREMORTUM

https://stopmaremortum.files.wordpress.com/2015/04/manifest-stopmaremortum1.pdf #27A #StopMareMortum #StopGenocidiMed

CONVOCADES MANIFESTACIONS, TAMBÉ A BARCELONA, PER DENUNCIAR LA TRAGÈDIA DE FA UN ANY A CEUTA QUAN LA GUÀRDIA CIVIL VA DISPARAR PILOTES DE GOMA A IMMIGRANTS QUE S'OFEGAVEN I VAN MORIR

Fa uny any, el 6 de febrer del 2014, es va produir la tragèdia de la platja del Tarajal, a Ceuta, en la que 15 persones van morir ofegades a pocs metres de la platja, a causa dels trets de la Guàrdia Civil, que els va disparar amb material antidisturbis mentre intentaven arribar a l’Estat espanyol. També hi va haver molts desapareguts.

Una actuació de la Benemértita que va motivar els retrets públics de la Comissària europea d'Interior Cecilia Malström  cap el ministre espanyol, Jorge Fernández Díaz.

Per recordar aquests fets i reclamar responsabilitats, els dies 6 i 7 de febrer hi haurà actes i manifestacions a Ceuta, Barcelona, Tànger, Berlin,  Dusseldorf,  Londres, Madrid, etc, demanant justícia i reclamant la dimissió del Ministre de l’Interior, Jorge Fernàndez Díaz. A Ceuta una manifestació recorrerà els 6,5 km que separen el CETI (Centre d’Estància Temporal d’Immigrants) de la platja del Tarajal. 

SOS Racisme Catalunya, juntament amb  Tanquem els CIEs  i Migra Studium,  com a membres de la campanya Tancarem el CIE, han convocat una concentració a Barcelona dissabte dia 7 de febrer a les 19h. Hi ha hagut canvi de lloc!  Es fa finalment a la Rambla del Raval

Dies després d'aquesta tragèdia vaig publicar aquest article al Periódico. "Ceuta i els morts en aigua salada" 

 Els hashtags de la convocatòria són #15asesinatos i #StopWarAgainstMigrants.

 Cartell de la convocatòria a Barcelona 

 ATENCIÓ, L'ACTE DEL DISSABTE 7F A LES 19H. 

ES FARÀ FINALMENT A LA RAMBLA DEL RAVAL

Sin justicia ni dignidad a un año del Tarajal 

Hoy hace un año 15 personas fueron “invitadas” a morir en la playa del Tarajal, en Ceuta, a las puertas de la fortaleza-Europa. No eran las primeras ni, por desgracia, serán las últimas. Pero nunca antes habíamos visto con tanta claridad lo cínicamente poco que vale una vida cuando no carga más identificación que la esperanza.

“Sanda ha pedido socorro, ha tirado su mano hacia la roca y el Guardia Civil le ha pegado y enviado de nuevo al agua”, decía una de las personas que aquél día pudieron sobrevivir para contarlo. Como si fuera un derecho fundamental, que hubiera que defender a cualquier precio, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado defienden la frontera sur con la vida si es preciso. Con la vida de otras y otros, por supuesto.

Han muerto unas personas ahogadas al intentar rodear la valla de Ceuta, pero la Guardia Civil no ha intervenido, dicen primero. “Quizá se han podido usar balas de fogueo”, justifican después. Se utilizó material antidisturbios, pero solo en el intento de entrada por tierra, balbucean más tarde. La Guardia Civil llega a decir que en la zona de la tragedia no hay cámaras… Poco a poco, a fuerza de testimonios y presión social y mediática, se van admitiendo pequeñas gotas de verdad, aunque siempre justificando lo injustificable, como esa “línea fronteriza retráctil” que formarían los miembros de la Guardia Civil y que permitiría las “devoluciones en caliente”.

Lo peor, sin embargo, es que a un año de la barbarie, la impunidad continúa, lo cual nos asegura sin duda más muertes “accidentales”. Las diligencias siguen su lánguido paseo, con la instrucción a medias y con la titular del Juzgado de Instrucción número 6 de Ceuta aduciendo falta de competencia para pasarle la “patata caliente” a la Audiencia Nacional.

En este triste aniversario, desde Tanquem els Cies exigimos la dimisión del Ministro del Interior Jorge Fernández Díaz ante la reiteración de mentiras y versiones retorcidas de los hechos. Y creemos que ya es tiempo de que se encuentre y castigue a los culpables de las muertes de Oumar Ben Sanda, Larios Fotio, Joseph Blaise, Armand Debordo Bakayoko, Daouda Dakole, Ibrahim Keita, Ousman Kenzo, Nana Roger Chimi, Jeannot Flame, Yves Martin Blong, Samba Baya, Youssouf y 3 hombres sin identificar. Por justicia, pero sobre todo por dignidad.

Llegir article de fa un any, "Ceuta y los muertos en agua salada"

 Imatge dels fets

ELS CETI, AIXETA D'EUROPA. Publico aquest article a El Periódico sobre els Centres d'Estància Temporal de Ceuta i Melilla

Una de les conseqüències de la pressió que va fer Espanya i la Unió Europea el 2005 per acabar amb les piragües que arribaven a Canàries, va ser el desplaçament de les rutes cap a l’illa italiana de Lampedusa i Grècia. Una migració que s’ha incrementat aquest últim any per l’èxode generat per les guerres de Síria, Líbia i Mali.
 Molts dels que arriben a Ceuta i Melilla, si són persones fugides d’un conflicte, poden sol·licitar la protecció que atorguen les lleis d’asil o la subsidiària a les víctimes de guerres. Però, mentre que el preu per poder embarcar-se en una pastera cap a Lampedusa és alt, saltar les tanques de les dues ciutats o arribar nedant des del Marroc és gratis.
 La pressió migratòria sobre les costes andaluses i canàries és deu vegades menor en aquests moments que la que patien fa nou anys. Però segueix havent-hi molts subsaharians que van iniciar fa temps la ruta cap a les costes del Marroc. I, evidentment, ni faran marxa enrere, ni viatjaran milers de quilòmetres cap a Lampedusa.
 Una gran part dels que han saltat recentment la tanca a Melilla fugen de Síria, i van agafar aquest camí perquè no tenien mitjans per pagar la pastera. Recordem el cas de Manar Almustafa, la dona siriana que va arribar a Barcelona el 29 de desembre amb el 90% del seu cos cremat, per ser atesa a la unitat de cremats de la Vall d’Hebron. Manar va recórrer un llarg camí des de Síria i va aconseguir burlar la tanca de Melilla. Una vegada a dins va sol·licitar protecció com a víctima de guerra. Però va estar retinguda dos mesos a la ciutat sense aconseguir resposta, fins que, gràcies a la difusió del cas a la premsa, se li va atorgar la protecció que li ha permès traslladar-se a Barcelona.
 La pressió que pateixen Ceuta i Melilla és un problema que no ha de recaure només en les autoritats espanyoles, sinó que l’ha d’afrontar tota la Unió Europea. Però aquesta pressió és un peatge que Espanya ha d’assumir per tenir aquestes ciutats a l’altre costat del Mediterrani. Els CETI són senzillament l’aixeta amb què Espanya obre i tanca la porta segons la pressió que rep.
 Aquells que salten la tanca o arriben nedant, saben que han d’evitar que la Guàrdia Civil els agafi i sense donar-los peu a dir que són menors, dones embarassades o sol·licitants d’asil, vulnerant la llei, obri la tanca i els empenyi cap al Marroc. Si eviten que els atrapin i arriben a comissaria, tenen molt de guanyat. Demanen asil, es declaren víctimes de conflictes armats o, senzillament, no donen la seva identitat. L’admissió de la sol·licitud d’asil impedeix l’expulsió, i la falta de dades, en els altres casos, fa poc probable que aquesta es pugui executar. Llavors entren als llimbs dels Centres d’Estada Temporal d’Immigrants, on poden passar mesos, i poden deambular per aquestes ciutats. La majoria obté l’enyorat passatge a la Península quan s’accepta la seva sol·licitud d’asil o quan, si resulta difícil la seva expulsió, aquests centres es col·lapsen amb noves arribades.
 Els valors de solidaritat i defensa dels drets humans s’expressen tractant amb humanitat aquestes persones, no proposant una impossible legalització de les anomenades expulsions en calent. 

Xavier Rius, periodista

Llegir a El Periódico en català (clica)
Leer en castellano en El Periódico
El meu anàlisis complementa l'article de Mayka Navarro que és Tema del dia al Periódico (clica)
Leer el artículos del 15 de febrero," Ceuta y los muertos en agua salada"

LOS CETI, EL GRIFO DE EUROPA

Una de las consecuencias de la presión que hizo España y la Unión Europea en el 2005 para acabar con los cayucos que llegaban a Canarias, fue el desplazamiento de las rutas hacia la isla italiana de Lampedusa y Grecia. Una migración que