DIES DE TREVA. Però segons què digui Puigdemont pot trencar-se el bloc sobiranista i molta gent sentir-se enganyada, i dubto que Rajoy pugui liderar una reforma constitucional que resolgui, com diu Margallo, algunes demandes de Catalunya. Cal ara que demà no hi hagi incidents als carrers a Barcelona ja que Rajoy els voldria utilitzar per justificar l'estat d'excepció

Sembla que s'ha desvetllat el trenca closques de no saber ahir al vespre què estava passant, després de proclamació o no de la Declaració Unilateral d'Independència. Declaració que per la part de la Generalitat s'anava a fer amb el vertigen de la fugida d'empreses i l'èxit de participació de la manifestació unionista de diumenge i les diverses crides internacional a aturar màquines i negociar.

Puigdemont i l'entorn del PDECAT estava rebent dels que demanen diàleg i negociacions a Mariano Rajoy, la petició de no fer la DUI. Determinants van ser les paraules de Donald Tusk a la cimera del Comité Europeu de les Regions demanat a Rajoy que  no apliqués una resposta violenta -reconeixent que ell com a membre d'una minoria ètnica sap que és ser tractat a cops de porra- i a Puigdemont que no fes res irreversible. Els estats de la Unió Europea no volen una Catalunya independent, per això donaven suporta  a la legalitat constitucional,  però sembla pel gest de Tusk -que no l'hauria fet sense consultar-ho a Merkel-, tampoc desitgen una evolució violenta o l'estat d'excepció a Catalunya, que es podria derivar d'una intervenció de la Generalitat o un empresonament de Puigdemont.
I mentre això passava, Pedro Sánchez assegurava a Rajoy que li donaria suport si s'iniciava una reforma constitucional que solucionés algunes de les causes que han portat a Catalunya on és ara. Proposta complexa donat que un sector del PP, a més de Ciudadanos, volen fer-la en un sentit totalment oposat. Aquest voldrien "no tornar a cometre l'error de deixar la seguretat pública (Mossos) i l'ensenyament ens mans d'independentistes". Així doncs, obrir el meló de la reforma pot acabar de maneres molt diferents, cosa que per anar bé, caldria que PSOE i Podemos anessin a una, i aquí ens trobem amb l'escull de la demanada del dret a decidir o d'autodeterminació i qui faria el paper de l'antiga CiU en aquesta negociació.

QUÈ RESPONDRÀ PUIGDEMONT?
Però primer de tot cal que la setmana vinent Puigdemont respongui al requeriment de Rajoy de si està dins la legalitat espanyola o fora, de si ha declarat o no la DUI. Si diu que no, por trencar-se Junts pel Sí i dinamitar-se la majoria que necessita de la CUP. I si diu que ni sí ni no, li pot caure a sobre la suspensió de l'autonomia, el 155 i una major pressió judicial. Evidentment en aquesta negociació també hi és la necessitat de frenar la pressió judicial, i si bé el govern ha jugat brut per accelerar-la, està per veure si donada la pretesa independència de jutges i fiscals, ara podria refredar-la. Un govern i 800 alcaldes imputats, molts d'ells negant-se fins i tot a anar a declarar forçant així la detenció és una bomba difícil de desactivar.
      La no proclamació de la DUI ha fet trontollar la relació de Junts pel Sí amb la CUP, i casualment o no, la diputada que va parlar d'un "corralito" a Catalunya, Eulàlia Reguant, ha renunciat avui a l'acta de diputada. I, sobretot, a creat una gran frustració en les bases independentistes que tot i ser conscients que podia haver-hi una brutal resposta de l'estat, volien jugar ja ara aquesta partida, encara que s'emtrés en una espiral repressiva que molts creuen que faria que Europa es mullés. 
La posada del fre per a mi és positiva perquè sembla que Rajoy  esperava que hi haguessin enfrontaments violents demà a Barcelona amb motiu del Dia la Hispanidad (cada any n'hi ha hagut agressions entre ultres i antifes, iniciats o provocats uns anys per uns i altre pels altres) i que aquest incidents es donessin també al voltant de la manifestació de Passeig de Gràcia, per justificar una possible declaració de l'estat d'excepció a Catalunya. I personalment tinc dubtes que el PP, més enllà de que ha dit avui l'exministre Margallo de resoldre a la reforma constitucional per respondre a demandes de Catalunya com finançament i llengua, sigui capaç de capgirar el rumb iniciat recollint milions de signatures contra l'Estatut.
Així doncs la resposta de Rajoy i possible aplicació de l'article 155 de la Constitució, dependrà de què respongui Puigdemont. Però si Puigdemont diu que no l'ha declarat segurament perdrà el suport de la majoria del Parlament i aniriem a unes eleccions catalanes que sembla que ni ERC ni el PDECAT desitgen.
Ara tenim una treva d'uns dies.

EM PREOCUPA EL QUE POT PASSAR AMB UNA POLICIA I G CIVIL QUE TENEN EL VISTIPLAU DE RAJOY I EL REI PER ACTUAR AMB DURESA, UNA ULTRADRETA SOCIOLÒGICA CRESCUDA I UN RAJOY QUE, TOT I LES CRÍTIQUES PER L'ACTUACIÓ POLICIAL, TÉ EL SUPORT INTERNACIONAL PER CONTINUAR "DEFENSANT" A LA SEVA MANERA LA UNITAT D'ESPANYA.

Fa dues setmanes, el 25 de setembre vaig escriure aquí el blog l'article "Jo sí que tinc por", en el que analitzant com estaven les coses, de "la victòria" relativa sobiranista del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia i la impossibilitat del Cos Nacional de Policia d'entrar a la seu de la CUP creia que podia donar-se una resposta repressiva massiva de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Alguns em va respondre per twitter que jo era sempre pessimista, que la comunitat intenacional ens mirava i no s'atrevirien i que si havia repressió se l'aturaria amb civisme. Lamentablement la resposta policial fou brutal, van haver-hi 800 ferits, i la resposta de la gent va ser  no-violenta i exemplar sense caure en les provocacions. Però més enllà de les crítiques internacionals a la desproporció de les càrregues policials, els països de dins i fora de la Unió Europea van fer costat al govern de Rajoy per defensar la unitat d'Espanya. I el lamentable discurs del Rei, va ser gairebé una ordre al govern espanyol i als tribunal per continuar amb la mà dura, descartant qualsevol negociació o diàleg.

Així doncs, donat que sembla que el president Carles Puigdemont no es farà enrera i avui anunciarà o proclamarà l'inici de la creació de la República Catalana, en directe o en diferit, de cop a terminis, crec que la resposta de l'estat i Mariano Rajoy serà no només l'aplicació de l'article 155, que ningú sap què implica, sinó decretar l'estat d'alarma, regulat a l'article 116 de la Constitució, cosa que permetria agafar el control directe del Mossos d'Esquadra i suspendre els drets de manifestació reunió, premsa, circulació, inviolabilitat domicili, etc, i allargar indefinidament el temps màxim de detenció. Per fer-no el Govern necessita fer un decret que hauria d'obtenir el vistiplau del Congrés dels Diputats.

Crec que sí d'aquí a dijous, que se celebraran les manifestacions del Dia de la Hispanitat, hi haguessin aldarulls i enfrontaments amb violència als carrers, el govern central ho tindria més fàcil per justificar-ho, sobretot a nivell internacional. No es cap secret que Societat Civil Catalana vol tornar a omplir els carrers de Barcelona el proper dijous i com vam veure ahir a València amb els atacs ultres, hi ha qui tenen ganes d'arribar a les mans.

Repeteixo una altra vegada que condemno tota acció violenta i que el fet que intenti analitzar la situació, explicant com crec que pot evolucionar, no vol dir en cap cas que m'agradi el que pot passar. 

Artículo trece.

Uno. Cuando el libre ejercicio de los derechos y libertades de los ciudadanos, el normal funcionamiento de las instituciones democráticas, el de los servicios públicos esenciales para la comunidad, o cualquier otro aspecto del orden público, resulten tan gravemente alterados que el ejercicio de las potestades ordinarias fuera insuficiente para restablecerlo y mantenerlo, el Gobierno, de acuerdo con el apartado tres del artículo ciento dieciséis de la Constitución, podrá solicitar del Congreso de los Diputados autorización para declarar el estado de excepción.

Leer en el BOE 

AQUESTA MATINADA ES DECIDIRÀ L'ÈXIT DEL REFERÈNDUM I SI PODRÀ VOTAR TOTHOM O SI S'INTENTARÀ IMPEDIR PER LA FORÇA L'OBERTURA DE MOLTS COL·LEGIS (Només falta un dia!)

(Només falta un dia) Dijous al vespre vaig assistir a la assemblea informativa a la Plaça de l'Església de Moià on l'ANC i l'alcalde van explicar com estava previst que es desenvolupés la jornada de demà, donant unes instruccions i consells similars al que s'han donat a centenars de municipis de Catalunya.

Davant de 300 persones, Marc Capdevila de l'ANC i l'alcalde, Dionís Guiteras, van demanar que hi hagués gent des d'hores abans de l'obertura dels dos centres de votació: l'escola pública i la biblioteca, i que si la policia o Guàrdia Civil impedia la seva obertura, que cívicament es fes una cua esperant, mentre gent que seria dins o voluntaris buscarien una altra porta d'accés. (Llegir crònica de l'acte a Naciò Digital)

Ahir en acabar les classes a l'escola s´hi van quedar pares i mares i alumnes tancats a dins, fent activitats i dormint al gimnàs, i ara que ha tancat ja la biblioteca s'hi ha quedat gent dintre, havent-se programat activitats per tot el dia d'avui, i hi haurà gent que s'hi quedarà a dormir.

Més enllà de les inspeccions o visites a escoles que han fet els Mossos d'Esquadra a algunes escoles de Catalunya que estaven ocupades de cara a impedir que no es permeti la constitució de les meses, tot es decidirà aquesta matinada i demà a primera hora, que és quan sabrem si realment els Mossos intentaran donar compliment a l'ordre de no permetre l'obertura de locals de votació i si aleatòria o massivament, els Mossos o la Policia Nacional i la Guàrdia Civil intentaran fer-ho per la força amb els problemes que es generaran. 

 El pati i entrada de l'escola de Moià, ahir a la nit

M'ha preocupat aquest migdia sentir dir a Jordi Sánchez de l'Assemblea Nacional Catalana a la roda de premsa, que el referèndum serà un èxit si voten un milió de persones. Això vol dir que l'ANC dona per fet que hi haurà impediments policials per obrir molts col·legis donat que el 9-N van votar dos milions i tres centes mil persones. I jo tinc molt clar que si el tinent coronel de la Guàrdia Civil,  Diego Pérez de los Cobos, aconsegueix que els cossos policials impedeixin per la força o tanquin molts col·legis, es produirà una situació de conseqüències imprevisibles. La Policia Nacional i Guàrdia Civil van viure com una derrota no poder entrar a la seu de la CUP i els fets de la Conselleria d'Economia, i si es queden tancats als vaixells o aturats dins de les furgones al port mentre el referèndum es fa  amb normalitat, se sentiran de nou humiliats. Però si surten a impedir físicament les votacions, el món veurà uns fotos i imatges en que ells quedaran com un cos repressor que perd el control dels carrers i utilitza mètodes propis d'una dictadura. Evidentment desitjo que la resistència sigui pacífica, però com ja deia dimarts aquí al blog, a l'article "Jo sí que tinc por", si hi ha violència policial, ningú sap com acabarà, sobretot si els agents se senten impotents de complir les ordres o la gent bloqueja els vehicles i, deseperat algun agent utilitza armes de foc.

Desitjo doncs que la jornada de demà sigui pacífica i em nego a fer valoracions de si hi haguessin moltes escenes de violència policial a les portes de les escoles, colpejant a gent de totes les edats que seu a terra o les rodeja,  recollides per les televisions i premsa internacional, si Mariano Rajoy -aquell gallego que sent vicepresident de la Xunta mai va utilitzar una paraula en gallec per ser una llengua "pueblerina"- haurà perdut. I em pregunto què diria Ryszard Kapuscinski, cronista de revolucions i independències de la segona meitat del segle XX si fos viu i veiés el que està passant. Ell va narrar magistralment en el seus llibres com tantes revoltes i revolucions del segle passat guanyaven perquè el poder utilitzava les cossos policials contra la gent, iniciant-se un espiral de repressió i resposta que feia impossible després cap acord i el tirà acabava derrotat. 

Jo, vagi com vagi demà, crec que el 2 d'octubre s'haurà de dialogar i negociar, i espero que sigui sense ferits, detinguts ni morts sobre la taula. Jo, que estic empadronat a Barcelona, espero ser davant del meu col·legi electoral ben aviat.

PUBLICO AL PERIÓDICO AQUEST ARTICLE SOBRE LA PROPOSTA DE DONAR PERMÍS DE RESIDÈNCIA INDEFINIT A QUI COMPRI UN PIS DE 160.000 euros

UNA INICIATIVA POLÉMICA 
¿Pisos per papers?
   Llegir en català, clica (no s'obrirà complert fins dijous a mig matí)
 La proposta de regulació que estudia el Govern central establirà dues classes d’immigrants

XAVIER
RIUS
 De vegades, tan important com les mesures que es prenen, ho és el moment i la manera com s’expliquen. Espanya viu una crisi sense precedents, i els desnonaments de famílies que ho han perdut tot i queden amb el deute de per vida han protagonitzat la polèmica política d’aquestes últimes setmanes. Polèmica que ha augmentat després de frustrar-se les esperances que va generar el Govern del PP amb el decret aprovat en una sèrie de contactes amb l’oposició, i després d’un nou suïcidi.

 Analitzant les causes de la crisi que pateix Espanya, hi ha acord que la principal va ser la bombolla immobiliària i la facilitat amb què els bancs donaven hipoteques de pisos sobretaxats a famílies espanyoles o estrangeres que firmaven sense complir les condicions objectives per garantir-ne el pagament en el cas que veiessin disminuïts els seus ingressos.
 Al mateix temps que el totxo i el creixement econòmic del període 1990-2007, va arribar a Espanya una gran quantitat de mà d’obra estrangera requerida no només pel sector de la construcció, sinó també per allò que l’exministre de Treball del PP, Manuel Pimentel –que dimitiria per discrepàncies amb Aznar –, definia com a « hidalguía laboral». És a dir, la negativa de molts autòctons a canviar de feina o treballar per sous inferiors a 1.000 euros. Arribava una mà d’obra, generalment ben remunerada, per a la construcció, mentre que una altra acceptava a les cases, en la dependència, l’hostaleria, el comerç i l’agricultura leseines que molts autòctons rebutjaven. El mètode que es va triar
 –excepte en el breu període del ministre Jesús Caldera – va ser que arribessin sense papers i que es regularitzessin després.
 El Partit Popular, que amb Aznar va fer les regularitzacions més nombroses, va acusar després els socialistes quan van fer l’última obrint la porta a màfies de l’Est i a la penetració del comerç xinès, que a poc a poc guanyava espai en molts sectors. I es denunciava que grups financers, alguns de capital gens honest, aprofitaven la bombolla per al blanqueig de diners, fàcilment rendible a Espanya, sobretot a la costa mediterrània, un dels seus paradisos de la Unió Europea. I un cop aquí, controlaven negocis i sectors gens honestos.
 També hi havia una gran quantitat de ciutadans d’altres països de la UE que compraven vivendes a la costa, Canàries o Balears i, com a comunitaris, tenien el dret a residència garantit. Evidentment, de cap manera es pot generalitzar, donat que al costat de la majoria de ciutadans xinesos o de l’Europa de l’est que treballaven més que ningú els seus negocis, hi havia màfies de blanqueig de diners, extorsió i evasió d’impostos. La detenció fa un mes d’un magnat xinès i la seva xarxa n’és una mostra clara. Però la majoria dels empresaris estrangers treballen de manera honrada i legal.
 Amb la proposta que llança ara el Govern de donar automàticament permís de residència a qui compri una vivenda de més de 160.000 euros, que segons s’ha dit va dirigida a ciutadans xinesos i russos, s’obre una porta incerta. Si fins ara hi havia espanyols i estrangers que es lucraven i extorsionaven amb la venda de contractes de treball, ara les màfies estrangeres tindran un nou mercat d’extorsió per penetrar a Espanya. Prestar diners, vinguts ningú sap d’on, a nous immigrants o als que ja són a Espanya, que poden perdre els seus papers, a canvi de quedar lligats per sempre a la seva xarxa gràcies a la compra d’un pis amb recursos d’altri.
 Ara que la UE intenta lluitar contra l’economia submergida, a Espanya no solament es promulguen amnisties fiscals, sinó que s’anima a venir amb diners a comprar pisos i tenir permís de residència permanent o de llarga durada.

 No es pot generalitzar, i igual que hi ha molts jubilats europeus que passen part de l’any a la costa mediterrània, molts podran ser jubilats russos o xinesos aliens a qualsevol negoci mafiós. Però això obligarà a modificar la llei d’estrangeria, que exigeix, per exemple, de cara a les renovacions, uns períodes mínims de permanència a Espanya i uns ingressos econòmics determinats. Com que s’haurà de modificar la llei, ¿s’aplicaran els mateixos requisits al treballador ucraïnès, pakistanès o xinès que cotitza des de fa dos o quatre anys i paga la seva hipoteca que als que arribin amb 200.000 euros a la mà i un contracte de compra? ¿Hauran de ser compres al comptat amb diners que aparentin ser blancs o nets, o no es preguntarà d’on vénen?
 Massa dubtes i greuges per llançar aquesta proposta que, segons com s’apliqui, servirà només perquè diner negre estranger s’estableixi amb els qui n’aconsegueixen de manera opaca a Espanya, i serà un greuge per als estrangers que van comprar un pis i no saben si en cas de quedar en atur perdran els papers.

 Periodista.
Leer en castellano en El Periódico, pincha aquí