PESENTACIÓ DE "PETJADES DE NADOR" DE LAILA KARROUCH A LA SALA DE COLUMNA DE VIC

Avui a les 8 del vespre s'ha presentat el llibre "Petjades de Nador" de l'escriptora Laila Karrouch a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic. Acte en el que han acompanyant a l'autora, el regidor Joan López i l'escriptor Saïd el Kadaoui. El Kadaoui és nascut com la Laila prop de Nador, i és autor de diferents llibres que tracten també el tema de la identitat i la migració. Hi han estat presents unes setanta persones.

 

 Aquest és el tercer de llibre de Laila Karrouch i és, d'alguna manera, una continuació en registre de ficció del "De Nador a Vic", publicat fa deu anys, que va rebre el premi Columna Jove, i que va ser persentat llavors a Vic per l'alcalde Jacint Codina.
 L'acte d'avui es canviar de data a petició de l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, que després de la participació de la Laila al programa "El convidat" va creure convenient ser ell qui el presentés, però finalment l'alcalde no hi ha assistit. Si que hi era entre el públic el regidor Antoni Serrat

 

   Després que el regidor Joan López presentés a la Laila i la seva trajectòria, en Saïd el Kadaoui ha anat comentant el llibre, la seves trames i, l'evolució vital de la Laila escriptora i de la Laila protagonista de la novel·la, així com dels conflictes d'identitat que tant ella com en Said han hagut d'afrontar en haver vingut ella a Vic i ell a Berga quan eren nens. Així en Saïd ha anat fent reflexions o preguntes que la Laila responia en un diàleg fluid i distès. 

La Laila ha confirmat que ella era la Laila de la novel·la, si bé al novel·lar-ho podia posar-hi distància o canviar certes coses. Ha comentat l'evolució d'ella i de les seves germanes, les quatres separades, i les dificultats de l'entorn per acceptar-ho. Tots dos han coincidit en afirmar que el llibre mostra la dualitat sentir la pressió o l'ofec de famílies tradicionals amb un pes jeràrquic molt marcat i a la vegada la sensació d'acolliment per parts d'aquest tipus de família, com la de la Laila en la que molts matrimonis són formats per cosins, amb part de la família, en el cas de la Laila, vivint a Catalunya, Bèlgica i Nador, on la Laila viatja sovint.  

La Laila ha explicat que ella el venir aquí amb vuit anys es va tancar molt per la dificultat de comunicar-se, però que de seguida a la que va aprendre català es va obrir. "He escrit tres llibres, plantat dos arbres tingut dues filles, porto 25 anys vivint aquí, però encara hio ha gent que em pregunta o m'interroga sobre la meva identitat, la qüestiona o m'exigeix explicacions".  Sobre aquesta qüestió s'ha referit en tancar l'acte en Joan López que s'ha referit a la Laila com una Paco Candel de la població d'origen magribí de la Catalunya de futur.  Finalment hi ha hagut algunes intervencions entre les que han destacat també la de ciutadans també d'orígen mabribí i amazic que han felicitat la Laila la seva tasca i la valentia d'escriure de temes tan íntims i complexos com la identitat o l'evolució vital d'ella com a dona.

Finalment ha signat llibres i s'ha fotografiat amb lectors, amics i amigues

Said El Kadaoui, Laila Karrouch i Joan López

 Amb filles, germana, nebodes i amigues

Amb la Icram, en Saïd i el Fouad

DE LA IMMIGRACIÓ A LA CIUTADANIA, participo com a independent amb Siscu Baiges, Said El Kadaoui i Fuad Saou a la Convenció "Primàries obertes" del PSC de Barcelona,

Durant les últimes dues dècades hem observat com la nostra societat ha anat incorporant persones de diferents racons del món. Els nostres veïns i veïnes tenen orígens molt diversos. Els nostres barris, ciutats, escoles, reflecteixen una diversitat difícilment reversible.
La realitat del nostre entorn ha canviat per sempre i ara ens toca seguir construint, des dels ideals de l’esquerra, i aconseguir una societat diversa per evitar caure en els models que fomenten la diversitat de societats.
• Què ens juguem si no som capaços de construir un model sòlid de convivència des de l’esquerra? En l’actual conjuntura econòmica i social , quines haurien de ser les directrius bàsiques a reflexionar per construir un model més eficaç de convivència?
• Quant a la ciutadania i defensa dels drets bàsics, com podem avançar en els drets de ciutadania per aconseguir més igualtat entre homes i dones? I el dret al vot?
• Quant a la interculturalitat, com podem seguir construint des de l’esquerra el model intercultural per reduir la xenofòbia?


Universitat Pompeu Fabra
Carrer Ramon Trias Fargas, 25-27
Barcelona.
Dissabte 9 de març
Hora: de  15,30 a 17 h.

Anar a la web del debat d'immigració i ciutadania Primàries PSC
Link sobre la meva participació, clica 
Aclariment: Aquest últim any he participat a actes amb Nous Catalans (CDC), amb Joan Herrera d'Iniciativa, a altres jornades del PSC i a diversos actes, presentacions i debats amb gent de les CUP. Amb ERC no he fet cap acte, i no m'importaria parlar d'immigració i ciutadania en seu del PP.   
Actualitzat dissabte després de l'acte: 

 

PRESENTACIÓ D"AMOR A LA CARTA", DIVENDRES 11 DE GENER A GIRONA

El divendres 11 de gener a les 20 hores, presento la meva novel·la "Amor a la carta" editada per Raima, a la Llibreria 22 de Girona. Una història d'amor i intriga que passa els anys 1996 i 1997 a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà.  
En Joan, un carter divorciat que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'identificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història amb tombs inesperats o no tot és el que sembla.
Intervendran en Guillem Terribas, l'escriptor Saïd el Kadaoui (clica), la Iolanda Pineda i jo.

 

Convocatòria de Facebook 

PER UN ERROR, EL TARGETÓ DIU A LES 19, PERÒ SERÀ A LES 20 HORES 

Anar al web de la Llibreria 22 

 Comentari avançat de la presentació al Diari de Girona (amb l'hora equivocada)

RECOMANO AQUEST ARTICLE DE SAID EL KADAOUI SOBRE L'ISLAM I POLÍTICA

Recomano aquest article de Said El Kadaoui al Periódico

DIMECRES 20 DE JUNY DE 2012

LA IZQUIERDA Y EL ISLAM POLÍTICO, La religión el en debate público

 La socialdemocracia debe ser una alternativa a los movimientos islamistas, no su aliada
Saïd El Kadaoui 

Quien escribe estas líneas tiene ideas políticas. Cree que la socialdemocracia –es decir, visión progresista de la sociedad, participación ciudadana en la cosa pública e inclusión de las minorías sociales– es la opción política que mejor puede garantizar la justicia social. Y observa con
 preocupación la confusión, por no decir miedo, con que la socialdemocracia y la izquierda en general se relacionan con el islam político.
 Una primera idea básica debería ser, a mi juicio, el punto de partida: el islam político es, en el mejor de los casos, un adversario político para la socialdemocracia. Y cuando cruza las líneas rojas con propuestas que cuestionan la organización democrática de la sociedad deja de ser un adversario y se convierte directamente en un enemigo a combatir.

 Boualem Sansal,el escritor argelino, sostiene que el islamismo es una forma de fascismo. Partiendo de esta premisa es más fácil blindarse ante él como se hace con los partidos xenófobos (o quizá sería más exacto decir «como se hacía antaño») porque, no lo olvidemos, los radicales –salafistas et alter – son tan intransigentes o más que los xenófobos (odian a la mujer, a los homosexuales, a los no musulmanes y mucho más a los musulmanes laicos y a los ateos, y toleran como impuros a todos aquellos musulmanes que practican su religión de forma más relajada).
 En un reciente artículo, Félix de Azúa ( Decadencia del intelectual demócrata, El País, 29 de mayo) reseñaba elogiosamente el último libro de Paul Berman, un ensayo que, según Azúa, denuncia las trampas del progresismo que celebra, en virtud de la equidistancia, postulados islamistas como los de Tariq Ramadan , un ortodoxo que aprecia la modernización y la considera compatible con la religión coránica.
 Estaría de acuerdo con Berman (siempre a través de Azúa , puesto que no he tenido oportunidad todavía de leer su libro) en que Ramadan tiene una estudiada ambigüedad sobre temas como la lapidación por adulterio o la ablación, por ejemplo. A mi parecer, Ramadan es un encantador de serpientes peligroso. No creo que sus ideas tengan que ser defendidas, protegidas y mucho menos asumidas por la socialdemocracia.
 Mario Vargas Llosa es otro de los intelectuales que han criticado en más de una ocasión el silencio o el poco empeño que a su juicio ha puesto la izquierda en defender la democracia ante las embestidas del islam más retrógrado.
  Cito a estos autores y no a muchos otros que han escrito sobre el tema porque a estos dos los admiro y porque pienso que la izquierda no puede despachar a la ligera sus opiniones, pero lo hago también porque son dos intelectuales con algunos de cuyos planteamientos políticos discrepo profundamente. En el tema que nos ocupa hoy, me llama la atención, entre otras muchas cosas, que ambos elogien tan desmesuradamente a Ayaan Hirsi Ali, que, aun siendo una mujer extremadamente valiente, independiente y admirable, tiene ideas sumamente estereotipadas del islam, al que presenta todo él como una ideología tribal. Más interesantes me parecen las opiniones mucho más contrastadas y rigurosas de dos intelectuales como Fatima Mernissi y Nawal El Sadawi (cito a estas dos autoras porque tienen obra traducida al catalán y al castellano), cuyos textos no dejan duda de su adscripción en la izquierda política pero que no necesitan cargarse el islam como religión.
 Me encuentro entre los que en su momento creyeron que la elección como parlamentario de un socialista catalanomarroquí, Mohamed Chaib, contribuiría a clarificar y fortalecer el discurso de la izquierda con respecto al islam. Me equivoqué. Su paso por el Parlament y por el PSC ha sido, en este sentido, decepcionante. Algún día habrá que hacer un balance más frío y riguroso, pero lo cierto es que dio cancha al conservadurismo más recalcitrante de muchos de los marroquís y árabes que viven en Catalunya, no diferenció entre el islam como religión de muchos catalanes del islam político, y siempre se relacionó más cómodamente con la oficialidad de sus países de origen que con su sociedad civil.
 La socialdemocracia tiene que ser una alternativa al islam político. No su aliada. Y debe establecer lazos con los partidos de izquierda (haberlos, haylos) que llevan decenios luchando en todos los países amazigs –árabes, árabes y/o musulmanes– para tener una sociedad donde el laicismo sea la norma y donde no se regatee ningún derecho a la mujer, a los homosexuales y a todos los credos religiosos.

 Es conveniente recordar también que muchos de los que critican hoy la relación de la izquierda europea con el islam pretenden negar el pan y la sal al islam como religión de muchos europeos. Creo que incluso a nivel estratégico es mejor olvidarnos de nuestras propias filias y fobias (la religión, para mí, es algo totalmente prescindible) y no dar cancha a los radicales que, en un contexto de rechazo generalizado al islam, pueden aparecer como los únicos que no se pliegan ante dicho rechazo.
  Psicólogo y escritor. 

Anar al blog de Said el Kadaoui, clica

El meu llibre "Xenofòbia a Catalunya" no es podrà presentar en un local municipal de Salt

El meu llibre "Xenofòbia a Catalunya" no es podrà presentar a Salt.
Ara fa tres setmanes vaig parlar amb els responsables de la biblioteca Iu Buigas per fer allà la presentació el dimecres 26 d'octubre, dia -i setmana- en que no hi havia cap acte previst. Seguint el procediment habitual vaig presentar el dia 21 de setembre la instància a l'Ajuntament dirigida al Sr. Alcalde, Jaume Torramadé, indicant que si aquell dia no es podia presentar, es podia fer altres dies d'aquella setmana o la següent a la mateixa biblioteca o a altres locals públics municipals de Salt. Vaig saber extraoficialment que l'equip de govern preferia que no es fes la presentació abans de les eleccions del 20-N i que potser, casualment, es programaria per aquell dia un acte d’aniversari de la biblioteca.
El passat 26 de setembre, en acabar el Ple municipal vaig preguntar al Sr. Alcalde i al regidor de Cultura, Robert Fàbregas, si la meva petició tenia resposta. L'alcalde va respondre amb evasives i el regidor em va dir que potser aquell dia se celebraria l'acte d’aniversari de la biblioteca. Jo li vaig dir que llavors es podia fer un altre dia allà mateix o en altres locals com Mas Mota, Comacros, etc.
El dia 28 de setembre vaig enviar dos mails a l’alcalde i al regidor preguntant si ja sabien quin dia i on es podia presentar, sense rebre resposta.
Aquest matí he comprovat l'agenda de la biblioteca i no té cap acte previst per aquella setmana.
El no saber quin dia es faria, ens impedia, també, planificar altres actes de promoció del llibre per aquella setmana i la següent. I a mida que passaven les setmanes es perdia l'oportunitat de trobar llocs privats o públics a Salt o Girona no dependents de l'Ajuntament de Salt abans de l'inici de la campanya electoral. Una possibilitat és fer-ho a la Llibreria 22 de Girona, on fa unes setmanes vaig presentar el llibre del meu amic, Said el Kadaoui, acompanyat de J M Terricabres, que desitjo que es recuperi aviat de l'accident. El problema és que la 22, a causa del premis Just Casero, no podria ser fins el 16 de novembre, que coincidiria amb el tram final de la campanya electoral.
Per això aquesta tarda he presentat un escrit al registre de l'Ajuntament de Salt, comunicant que davant el seu silenci, renuncio a presentar el llibre en un local municipal de Salt.
Properament diré on es farà.

Les altres presentacions, són el dimarts 25 d'octubre a les 19,30 a la llibreria Bertrand deBarcelona, i el divendres 28  a les 19,30 a la llibreria La Tralla de Vic.