TEXT COMPLERT DEL XAT AMB LECTORS DE REGIÓ7 I DIARI DE GIRONA

Ja pots llegir tot el xat de Regió7, Diari de Girona i el setmanari Empordà , amb motiu de llibres de Sant Jordi. 18 preguntes i més de dues hores. Unes preguntes eren d"Amor a la carta" i les relacions de parella,  i altres de "Xenofòbia a Catalunya", com afrontar el racisme,  també sobre les amenaces querelles i twits hostils de PxC. M'han dit que des de Diari de Girona hi ha hagut moltes més visites del que esperaven. Demà tindré les dades. Podeu entrar i llegir preguntes i respostes clicant aquí.  Disculpeu els errors mecanogràfics o ortogràfics.
Uf! Ara veig que la pregunta 7 que semblava  que s'havia esborrat i he tornat a escriure ha matxacat part de la 6....
Actualitzat, dimarts: Ahir dilluns, fins les 12 de la nit el xat entre Diari de Girona, Regió7 i Empordà va tenir  2.532 visualitzacions.

DILLUNS A LES 18 h. XAT-TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A REGIÓ7 I DIARI DE GIRONA, tèrtúlies llibres Sant Jordi

El proper dilluns 15, a les 18 hores, seré a la tertúlia conversa per xat que Regió 7 i Diari de Girona organitzen amb motiu dels llibres de Sant Jordi.  Podeu enviar ja les preguntes ara aquí, o fer-ho en directe de 6 a 7 de la tarda el mateix dilluns.

Anar al xat i pàgina Regió 7, i enviar preguntes, clica
Anar a la pàgina del xat de Diari de Girona, clica

Clica aquí per enviar pregunta anticipadament o participar en directe.

DEMÀ ES PRESENTA "AMOR A LA CARTA" A L'HOSPITALET, entrevista L'Hdigital

"Amor a la carta" a L'Hospitalet i debat sobre xenofòbia

 Xavier Rius presenta la seva primera novel•la ambientada a la ciutat als anys 90

El periodista Xavier Rius presenta “Amor a la carta”, ambientada a L’Hospitalet dels anys 90, amb ingredients com l’amor, el maltractament o la pedofília com a rerefons. La biblioteca Tecla Sala acull aquest dimecres la presentació de la novel.la. Rius ha estat mestre durant més de 20 anys a una escola de la ciutat i ha parlat amb lhdigital (escolta l'entrevista íntegra pitjant la icone de la fotografia).

La novel•la té com a protagonista un carter, que reparteix al barri de Pubilla Cases i que acaba obrint unes cartes manuscrites per l’ Olga. Les cartes s’envien a l'Andreu a una adreça que ja no existeix.
Xavier Rius és mestre, escriptor i periodista especialitzat en el moviment migratori. Ja ha publicat anteriorment llibres com l’assaig “Xenofòbia a Catalunya”, però aquesta és la seva primera incursió en la novel•la de ficció.
Com et vas plantejar la història?
Fa anys que escric sobre la immigració, la seva gestió i el sorgiment de grups com Plataforma per Catalunya i feia temps que tenia ganes d’escriure d'altres coses, per crear un món diferent. És una història d’amor, ubicada als anys 1996-1997 a L’Hospitalet i a l’Empordà.
Per què aquest període temps?
En aquell moment, la gent encara s’enviava cartes i em semblava més creïble la historia d’aquest carter.
Per què està ambientada a L’Hospitalet i quina ciutat trobarem?
He treballat a la ciutat des del 1985, i he volgut reflectir L’Hospitalet de l’època, de fa uns 15 ó 20 anys. S’identifiquen molts escenaris com el carrer Lleida, a prop de l’ambulatori de la Rambla Just Oliveras, on viu l’Olga, a qui el carter segueix per L’Hospitalet fins que s’apunta al mateix gimnàs que ella, a la zona de les antigues fàbriques de sota de la Tecla Sala. L’adreça del carrer on arriben les cartes sí que és inventada, la resta són localitzacions reals.
Es barreja l’amor amb els maltractaments, la pedofilia....
És una historia d’intriga. Per entendre el perquè algú envia cartes a un lloc que ja no existeix, s’ha d’entendre aquest sentiment de culpa, de voler haver salvat a una persona i no aconseguir-ho. És una historia amb molts girs inesperats.
Canviant d’assumpte, amb la crisi, què pot passar amb aquest fenomen migratori?
Ara arriben molts nens xinesos per reagrupació familiar. L’arribada d’immigrants s’ha parat en sec a L’Hospitalet, que viu el canvi migratori cap a l’any 2000. Llavors feien falta uns 400.000 immigrants a l’any, per la construcció. Ara, els seus fills són catalans i és molt complicat que marxin. La idea que ara hem de fer que marxin és molt complicada. Només marxen aquells que tenen teixit familiar al seu país d’origen o que tinguin feina. Sens dubte, no marxaran amb la celeritat que van arribar. A “Amor a la carta” encara no apareix la immigració.
En aquest llibre, no es reflexa però has tingut problemes amb formacions com Plataforma per Catalunya.
Ara fa un any, al desvetllar que la tramitació del lloguer del centre Tramuntana del Clot l’havien fet membres de PxC i quan un regidor a L’Hospitalet es agredit, Josep Anglada m’implica a mi en aquestes agressions i comença posar-me querelles i demandes, que al principi t’espanten , però que finalment s’han arxivat.
Per finalitzar, el fet que sigui un carter el protagonista, forma part d’una idea romàntica?
Simplement aquesta era la historia. La gent escriu un diari íntim d’amor a algú que estimes o que has perdut. L’Olga enyora l’Andreu, lamenta no haver-lo salvat i envia una carta a l’adreça on havien viscut uns anys abans. No puc desvetllar el perquè ho fa. És una manera de recuperar un gènere que s’ha `perdut pels e-mails o els whatsapp però que crec que hauria de seguir existint.
 Anar a L'Hospitalet Digital.
escolta àudio entrevista sencera, clica aquí 

"AMOR A LA CARTA" AL CATÀLEG DE "L'HOSPITALET ESCRIU" DE L'AJUNTAMENT I LES BIBLIOTEQUES

D'aquí un mes, el 6 de febrer a les 19 hores, presento "Amor a la carta" a la Biblioteca Tecla Sala (que surt a la novel·la), organitzat per l'Ajuntament de L'Hospitalet.

De moment ja estic al catàleg de "L'HOSPITALET ESCRIU"

Aquesta és la fitxa:

 Xavier Rius Sant

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959). És mestre i periodista. Viu entre Moià i Barcelona. Vinculat als moviments pacifistes i d’objectors dels anys vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d’estudis sobre conflictes, va publicar diversos llibres sobre el fenomen de l’objecció de consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els del Magrib, Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i el creixement dels partits xenòfobs és un dels temes que escriu, publicant diversos llibres, l’últim dels quals Xenofòbia a Catalunya editat per Edicions de 1984 a finals de 2011, li ha provocat un seguit de denúncies i querelles per part de Plataforma X Catalunya. Actualment col·labora entre d’altres mitjans a El Punt Avui, El Periódico, El País i El Triangle, i fins la seva desaparició, a COMRàdio on va coordinar la secció Conflictes del Món. Ara publica aquesta novel·la que transcorre a L’Hospitalet de Llobregat, on Rius va treballar de mestre 22 anys, i al municipi imaginari de Puig d’Empordà. En Xavier manté el bloc  Xavier Rius Sant. “He treballat de mestre a primària, secundària a l'Hospitalet entre 1984 al 2008, a les escoles Charlie Rivel, primer, quan vaig perdre la plaça vaig anar al Pablo Picasso, després al Folch i Torres quan es fusiona amb el Picasso que tanca (Tots aquests anys faig a més de llengua del curs que era tutor, les Ciències Socials de 6è, 7è i 8è) En tancar-se aules el 95 vaig al Busquets i Punset en comissió de serveis a P-3, després faig geografia i història i a l'IES Apel·les Mestres a 1r d'ESO. Finalment en crear-se vacant de primària al Folch i Torres hi torno fins el curs 2007/2008. Des del 2008/09 tinc plaça a Barcelona. Amor a la carta, passa, la major part,  a l'Hospitalet Centre, Pubilla Cases, les vies de tren, un gimnàs a tocar del Tecla Sala, la Rambla Just Oliveres, la Plaça de la Font del Repartidor,etc i fins i tot tangencialment aborda els fets que van motivar el canvi d'alcalde de J I Pujana a Celestino Corbacho.    No és el primer llibre que parlo de l’Hospitalet donat que a l'assaig Xenofòbia a Catalunya, publicat fa un any, explico el creixement del discurs xenòfob i de PxC i parlo de l'entrada de PxC a l'Hospitalet. I un cop publicat el llibre, en ser jo qui descobreix que el centre neofeixista Militia, inaugurat fa un any, que inicialment es va ubicar equivocadament a Can Serra, ara anomenat Casal Tramuntana és al carrer Independència de Barcelona i  que va ser llogat pels números 2 i 10 de la candidatura de PxC de L'Hospitalet, començant els meus problemes amb PxC, amb amenaces i querelles”.                                                                                                                     2012. Xavier Rius Sant  Amor a la carta. Moià: Raima, 2012. "És una història d'amor que té lloc en un Hospitalet que canvia, que es transforma urbanísticament, a l'època de l'alcalde Pujana i tot l'embolic que hi va haver en aquell moment. És un retrat de l'Hospitalet d'aquell moment"  2012. Xavier Rius Sant Al volum hi surt el barri de Pubilla Cases, les vies del tren del barri de Sant Josep on ara es construeixen nous pisos i es juga amb la confusió entre dues vies amb el mateix nom, el carrer Molí, que pertanyen a l'Hospitalet i a Esplugues però que són una molt a prop de l'altra. També hi apareixen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras i els bars del centre de la població, encara que el lloc on passen algunes de les escenes principals és el carrer Cartago, que no es troba al nomenclàtor de la ciutat.  Desvetllem una mica la trama de l'obra: "Al Joan un carter divorciat, que canvia de ruta de repartiment a Publilla Cases, li arriben a les seves mans, de tant en tant, cartes a nom d'un tal Andreu Roca a l'adreça d'una casa que s'ha enderrocat. Cartes que de remitent només hi porten el nom d'Olga i que en no poder-se retornar, acaben a unes saques que són destruïdes. Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes, que a contrallum veurà que són manuscrites, un dia n'obrirà una i d'identificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver pogut salvat la relació. N'obrirà més i per unes pistes iniciarà una cerca de la que ja no es podrà fer enrere"  Xenofòbia a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984, 2011. En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l'autor s'endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt. Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d'Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió. El Libro de la inmigración en España. [Córdoba]: Almuzara, 2007. Las cifras lo corroboran: el fenómeno de la inmigración se ha convertido en uno de los temas que más inquietud y desconcierto generan entre nuestra ciudadanía. Probablemente a causa de la celeridad e intensidad, lo cierto es que constituye una realidad insoslayable ante la que no cabe cerrar los ojos, y que obliga a todos, ciudadanos de a pie y poderes públicos, a tomar conciencia de la misma, de sus implicaciones y consecuencias para el futuro que se nos avecina. El autor logra en este libro desentrañar las claves de esa realidad, aportando para ello datos contrastados y un pormenorizado estudio de la normativa promulgada es esta materia desde los años del franquismo hasta nuestros días.

Anar a L'Hospitalet escriu, fitxa de Xavier Rius Sant

El meu llibre "Xenofòbia a Catalunya" no es podrà presentar en un local municipal de Salt

El meu llibre "Xenofòbia a Catalunya" no es podrà presentar a Salt.
Ara fa tres setmanes vaig parlar amb els responsables de la biblioteca Iu Buigas per fer allà la presentació el dimecres 26 d'octubre, dia -i setmana- en que no hi havia cap acte previst. Seguint el procediment habitual vaig presentar el dia 21 de setembre la instància a l'Ajuntament dirigida al Sr. Alcalde, Jaume Torramadé, indicant que si aquell dia no es podia presentar, es podia fer altres dies d'aquella setmana o la següent a la mateixa biblioteca o a altres locals públics municipals de Salt. Vaig saber extraoficialment que l'equip de govern preferia que no es fes la presentació abans de les eleccions del 20-N i que potser, casualment, es programaria per aquell dia un acte d’aniversari de la biblioteca.
El passat 26 de setembre, en acabar el Ple municipal vaig preguntar al Sr. Alcalde i al regidor de Cultura, Robert Fàbregas, si la meva petició tenia resposta. L'alcalde va respondre amb evasives i el regidor em va dir que potser aquell dia se celebraria l'acte d’aniversari de la biblioteca. Jo li vaig dir que llavors es podia fer un altre dia allà mateix o en altres locals com Mas Mota, Comacros, etc.
El dia 28 de setembre vaig enviar dos mails a l’alcalde i al regidor preguntant si ja sabien quin dia i on es podia presentar, sense rebre resposta.
Aquest matí he comprovat l'agenda de la biblioteca i no té cap acte previst per aquella setmana.
El no saber quin dia es faria, ens impedia, també, planificar altres actes de promoció del llibre per aquella setmana i la següent. I a mida que passaven les setmanes es perdia l'oportunitat de trobar llocs privats o públics a Salt o Girona no dependents de l'Ajuntament de Salt abans de l'inici de la campanya electoral. Una possibilitat és fer-ho a la Llibreria 22 de Girona, on fa unes setmanes vaig presentar el llibre del meu amic, Said el Kadaoui, acompanyat de J M Terricabres, que desitjo que es recuperi aviat de l'accident. El problema és que la 22, a causa del premis Just Casero, no podria ser fins el 16 de novembre, que coincidiria amb el tram final de la campanya electoral.
Per això aquesta tarda he presentat un escrit al registre de l'Ajuntament de Salt, comunicant que davant el seu silenci, renuncio a presentar el llibre en un local municipal de Salt.
Properament diré on es farà.

Les altres presentacions, són el dimarts 25 d'octubre a les 19,30 a la llibreria Bertrand deBarcelona, i el divendres 28  a les 19,30 a la llibreria La Tralla de Vic.