“POLÍTICA PER HIPOPÒTAMS”, LLIBRE DE L’EX REGIDOR D’ICV DE VIC, XAVIER TORNAFOCH, ON ANALITZA LA POLÍTICA VIGATANA I EL FENÒMEN DE LA FORÇA, LA PUJADA I BAIXADA DE PxC I EL DISCURS XENÒFOB I POPULISTA D’ANGLADA. "Era habitual atribuir els mèrits de l’eclosió populista al personatge (Anglada) que liderava el projecte, però jo creia que era la massa la que creava el monstre”

Xavier Tornafoch, el qui va ser durant dotze anys regidor d’ICV a l’ajuntament de Vic –de 2003 a 2015- , acaba de publicar el seu llibre “Política per a hipopòtams” (editorial Gregal). En el llibre fa una sèrie de reflexions sobre els seus tres mandats a l’ajuntament, l’evolució de la política vigatana, les dificultats per aconseguir que un grup minoritari com el seu –un sol regidor de 21- pugui incidir en les decisions i polítiques d’un ajuntament com Vic, que alguns consideraven com propietat seva, més enllà de limitar-se a fer d’oposició testimonial. Reflexiona sobre el descrèdit de la política i els polítics, sobre els canvis en la política i la seva percepció amb el sorgiment del moviment de 15-M, la irrupció i les conseqüències del procés independentista a Vic i al seu partit, majoritàriament favorable al dret a decidir, però amb punts de vista diferents sobre la independència. 

També, i aquest és l’aspecte per a mi de més interès, explica i analitza la irrupció de Plataforma X Catalunya a Vic, on Anglada entrà a l’ajuntament, com ell el maig de 2003, les causes per les que Plataforma va ser durant dos mandats la segona força política vigatana i com va distorsionar el dia a dia municipal front uns partits que no sabien com actuar front el seu discurs xenòfob i populista.

El llibre va ser presentat el passat 20 de desembre a la Sala de les Columnes de l’ajuntament de Vic per la mateixa alcaldessa, Anna Erra, amb la presència de nombrosos regidors i ex regidors de totes les forces polítiques tret de PxC i la CUP.

 Xavier Tornafoch, l'alcaldessa, Anna Erra, i Jordí d'Editorial Gregal a la presentació del llibre a Vic

Analitza també la davallada i enfonsament de PxC de maig de 2015, que atribueix sobretot a les picabaralles internes a PxC que van culminar amb l’expulsió del partit d’Anglada el qual, amb la sigla de Plataforma Vigatana, es tornà a presentar el maig de 2015 i entrà de nou com a regidor, mentre PxC, que el 2011 havia obtingut 67 regidors arreu de Catalunya, n’obtenia només 8. Si durant el mandat 2011-2015 Anglada deia que ell i Tornafoch eren el regidors més antics del consistori, ara que Tornafoch no es va tornar a presentar, el més antic és Anglada.       

Xavier Tornafoch, va néixer a Gironella el 1965, fet que alguns vigatans "de muralles endins" li retraurien sobretot els primers anys de regidor que algú com ell, “de fora”, pretengués ser alcalde de Vic. I com la majoria de regidors vigatans, tret d’Anglada, no pretenia viure de la política en tenir una professió, en el seu cas professor, va arribar a l’ajuntament el mes de juny de 2003. En aquells moments, sent alcalde el democratacristià Jacint Codina, forner pastisser, honest de maneres peculiars i antiquades, amb qui Tornafoch s’hi podia entendre i arribar a acords, començava un llarg periple institucional que el portaria a conèixer en profunditat el funcionament del consistori vigatà. L’activisme polític que havia exercit Tornafoch des de feia molts anys, primerament a La Crida a la Solidaritat i després dins d’Iniciativa per Catalunya Verds, partit al qual militava, deixava pas, a partir d’aquella data, a la feina de regidor i a la batalla quotidiana d’un polític no professional que mira de no perdre el compromís de servei en el laberint de l’administració pública. Tot plegat, en el marc de les transformacions socials, polítiques i econòmiques que vivia Catalunya i les repercussions que tenien en la vida política de la ciutat. Per entendre la referència en el títol al mamífer cepat i voluminós i la seva relació amb la política, haureu d’obrir el llibre i començar a llegir.

Pel que fa als motius de la força de PxC a Vic, la distorsió que provocava a l’Ajuntament i el carrer i la respostes que si donava des dels altres partits oposant-s’hi o i intentant guanyar-se’l –com va fer Vila d’Abadal-, l’encert o no de les manifestacions antifeixistes que es van convocar i els motius de la seva davallada, poso aquí alguns fragments:

“Provinent Anglada del franquisme i l’extremadreta espanyolista, es presentava com un demòcrata que sabia interpretar els sentiments de la ciutadania. Coneixia la ciutat i vivia entregat únicament a la política, precisament una de les crítiques que oferia més assíduament als altres polítics “professionals" als que anomenava “casta” molt abans que l’expressió fes fortuna  en boca de Pablo Iglesias. Aquell era un fenomen de “nova política” que desbordava la política tradicional i triomfava.  La qüestió que planava sobre aquest fenomen era el següent: Per què a Vic? Era habitual atribuir els mèrits de l’eclosió populista al personatge  que liderava el projecte, però jo creia, com alguns experts, que han estudiat el tema en altres contextos que era la massa la que creava el monstre” (pàgina 102).

Pel que fa al suposat cordó sanitari que es va fer en alguns moment cap a PxC, tot i que anys més tard Vila d’Abadal intentaria guanyar-se’l fent-lo determinant per la governabilitat i l'aprovació dels pressupostos, diu Tornafoch: “l’èxit de la candidatura de Josep Anglada que va passar el 2007 d’un a quatre regidors va trasbalsar el panorama polític municipal. Les maniobres de PxC durant la campanya que inclogueren algunes actuacions molt brutes contra la resta de candidats, van generar una gran alarma entre la resta d’aspirants. El nou candidat de CiU, Josep Maria Vila d’Abadal, arribava (a Vic) a una realitat política absolutament desconeguda per a ell. En veure’s amb només vuit regidors (l’anterior alcalde de CiU Jacint Codina governava amb 10) i tenint al grup d’Anglada com a principal  partit d’oposició, va prendre una decisió que fou un greu error: propiciar un govern d’unitat de CiU, ERC, PSC i ICV” (pàgina 46).

I pel que fa a les accions i manifestacions dels grups antifeixistes que Iniciativa en uns casos va donar suport i impulsà, mentre que en altres, en un ambient de nervis i polarització, s'hi va desmarcar en considerar que el que aconseguien era donar més protagonisme i publicitat a Anglada, diu:

“L’activisme d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) els portà fins i tot a extenses bustiades  per a denunciar les mentides i perjudicis que escampen els grups xenòfobs. No vaig tenir mai clar si allò hauria de servir per enfonsar l’activitat del populisme antiimmigració, i em temo que  la crisi posterior de PxC tenia més a veure amb els errors i febleses internes d’aquesta organització que no pas a l’activitat d’UCRF. Ara bé la consolidació d’aquest espai unitari va fer possible la construcció d’un contradiscurs molts potent, una contrahegemonia, que era possible difondre gràcies als activistes que militaven en aquesta organització” (pag 71).

Regidors i exregidors de CiU, PDECAT, ERC, PSC, ICV i Solidaritat a la presentació del llibre a Vic

El llibre parla molt de la irrupció de la nova política i mobilitzacions com el 15-M i l’aparició de Podemos, però jo hi trobo a faltar que no hagi valorat les coincidències de certs eslògans com els contra “la casta política podrida” que utilitzava reiteradament Anglada als plens municipals per desacreditar a la resta de partits, que després serien repetits per Pablo Iglesias o Ada Colau. I parlant de Podemos i Colau, mentre al llibre parla molt de com el procés independentista i la polarització de la classe política a favor o contra de la independència, sense espai pels matisos o pel defensors només pel dret a l’autodeterminació, va fer molt de mal a Iniciativa, trobo a faltar que no valori la dissolució o absorció d’Iniciativa per Podemos, Colau i els Comuns.    

DIVENDRES 7 DE NOVEMBRE, ACTE PÚBLIC EN RECORD DE LA NIT DELS VIDRES TRENCATS

Tal com ja es va fer l'any passat a Barcelona, divendres de celebrarà un acte de commemoració de la Nits dels vidres trencats, organitzat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
amb el suport d’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya. Es farà a les 19 hores a la Plaça Anna Frank de Gràcia 

Intervindran: Jaume Vilaseca Arroyo UCFR Gràcia · Sylviane Dahan Sellem Junts · Fran Sánchez Front d’Alliberament Gai de Catalunya · Representant de FAGIC Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya · Ida Mauro Altraitalia · Carles Vallejo Associació d’Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya · Enric Garriga Elies Amical de Mauthausen · Iolanda Maurici UCFR Catalunya
Cloenda amb actuació musical: Loco Tidiano

La Nit dels Vidres Trencats, Reichskristallnacht en alemany, va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones, moltes de les quals van anar a camps de concentració i en van  assassinar més de 90. Va ser l'inici de l'Holocaust.

600 PERSONES MANIFESTEN A BCN EN LA JORNADA INTERNACIONAL CONTRA EL FEIXISME

Unes sis-centes persones s'han manifestat aquesta tarda a Barcelona sota una pluja intermitent contra el feixisme i el racisme, en el marc de la jornada europea de lluita antiracista prèvia a les eleccions europees, en les que l'ultra dreta espera obtenir bons resultats. 

La convocava Unitat contra el Feixisme i el Racisme (clica), i ha rebut més de mig miler d'adhesions de persones o entitats. La manifestació s'ha iniciat a quarts de sis a la plaça Universitat i ha acabat prop de les set a la Plaça de Sant Jaume. Allà els castellers de Sants han fet un pilar de cinc, s'ha llegit el manifest i han intervingut representants d'Unitat contra el Feixisme, SOS Racisme, Assemblea antifeixista i d'altres entitats. 

Al llarg de la mateixa s'han cridat consignes contra l'ultradreta, en favor de la convivència i la diversitat, en relació als quinze morts a Ceuta, i pel tancament del Casal Tramuntana.

Entre el representants polítics que l'encapçalaven estava diputats, regidors i dirigents d'ERC, PSC; ICV, EUiA i la CUP, com Oriol Amorós (ERC), Javi López i David Escudé (PSC), Dolors Camats i Jaume Bosch (ICV) o David Compañón, d'EUiA. També hi era el secretari General de la UGT, Josep M Álvarez. A la part final de la manifestació hi anaven grups de l'Assemblea i les plataformes antifeixistes amb consignes en alguns moments diferenciades com "cap agressió sense resposta!"  

Capçalera de la manifestació

Imatge complerta de la manifestació

Pancarta d'UCFiR de Gràcia

Pancarta de SOS Racisme

Pancarta de Barcelona Antifeixista

Els d'UCFiR d'Osona. El Toni i l'Esteve competint a veure qui fa el tuit primer, mentre el regidor de la CUP de Vic, Marc Barnoles, aguanta la pancarta

Els castellers de Sants

Iolanda Maurici d'UCFiR fent un dels parlaments

Alba Cuevas de SOS Racisme

 MANIFEST DE LA MOBILITZACIÓ D'AVUI:
 "L’amenaça de l’extrema dreta creix arreu d’Europa, sota diverses formes. L’Alba Daurada grega i el Jobbik hongarès són partits obertament nazis, mentre el Front National (FN) francès o la Lega Nord a Itàlia són feixistes disfressats de demòcrates; tots aquests partits tenen l’objectiu d’acabar del tot amb la democràcia, com ja van fer Hitler, Mussolini i Franco. D’altra banda, el PVV de Geert Wilders a Països Baixos, o UKIP a Gran Bretanya, són partits populistes xenòfobs: volen fer girar el sistema actual cap a la dreta, sense trencar-lo del tot. Tot i aquestes diferències, l’FN de Marine Le Pen i Geert Wilders han pactat una candidatura comuna per a les eleccions europees del proper 25 de maig, en les que amenacen amb ser una de les forces més votades a bastants països.

Per això, és molt positiva la convocatòria d’una jornada internacional contra el feixisme, per al 22 de març de 2014, impulsada per KEERFA, el moviment unitari contra el feixisme i el racisme a Grècia, conjuntament amb altres moviments europeus. L’objectiu és enfortir l’oposició unitària al racisme i a l’extrema dreta, tant de cara a les eleccions europees com al dia a dia de cada país.

És molt important que aquesta jornada agafi força a casa nostra. Sembla que hi haurà diverses candidatures d’extrema dreta a l’Estat espanyol per a les eleccions europees, com ara els nazis descarats de “España en Marcha”, que van atacar la Blanquerna a Madrid, i el populisme d’extrema dreta de Vox, on participa Alejo Vidal-Quadras. La greu crisi interna i la debilitat electoral de Plataforma per Catalunya —fruit en part de la feina feta per UCFR— fan improbable que aquest partit es presenti, però encara caldrà molta més feina per expulsar-lo dels ajuntaments l’any que ve.

El racisme és un problema cada vegada més greu a molt països europeus, així que, tant a les eleccions europees com al debat polític en general, hem d’exigir als altres partits i a les institucions que no utilitzin discursos xenòfobs, islamòfobs, o gitanòfobs, i a més a més que no donin ales als discursos de l’extrema dreta respecte a la qüestió nacional i les llibertats sexuals.

Amb la situació de crisi actual, el feixisme és una amenaça real, però la seva victòria no és gens inevitable. Som moltes més les persones que defensem una societat plural i democràtica, les que celebrem la nostra diversitat i riquesa cultural, les que volem la justícia social per a tothom, sense importar el color de la pell, el gènere, la religió, la orientació sexual.
Així que Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Catalunya convoca una manifestació a Barcelona, el dissabte 22 de març a les 17h Unim-nos contra el feixisme i el racisme"

Les últimes manifestacions antifeixistes celebrades a Catalunya han estat  la Ruta antifeixista per Barcelona del passat 9 de novembre,  a la que hi van participar més de 300 persones. No es va plantejar com una manifestació a nivelll nacional, sinó local i van participar activament alstres associacions com Amical Mauthausen. La del 29 de juny al Vendrell, en la que hi van participar 700 persones, la del 26 de maig de 2012 a Vic, a la que hi van pasrticipa més de 1.500 persones, i la del 5 de maig de 2012 als barris del Clot i Sgd Família de Barcelona pel tancament del Casal Tramuntana a la que van participar un miler de persones.

ABSOLTS ELS DOS MILITANTS D'UCFiR DE SANT BOI, I EL DOS DE PxC, PER LES DENÚNCIES CREUADES PER UNS CARTELLS amb imatges de militants de PxC amb simbologia nazi

El Jutjat de Primera Instància núm.1 de Sant Boi de Llobregat ha fet pública avui la sentència absolutòria de Sílvia Iborra i Alex Pérez, membres d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi, a qui Josep Anglada havia denunciat per calumnies i injúries en base al contingut d'un cartell que reprodueixo a sota on sortien membres de PxC amb banderes o símbols feixistes. 

El judici va tenir lloc el passat 18 de desembre, en un judici en el que es van veure denúncies creuades, en el que també van ser jutjats, el regidor de PxC, José Real, i el militant del partit, Juan Domínguez, que han estat absolts, de la denúncia de coaccions cap a Iborra i Pérez.

La sentència considera que no hi ha afectació al dret a l'honor del partit polític de Josep Anglada, ja que a les fotografies "poden apreciar-se manifestacions o concentracions reals de membres de PxC", alguns dels qual no va reconèixer Anglada, tot i que va dir que "no feien res dolent" i per tant s'absol els activistes d'UCFR. A més, la sentència ha constatat que els dos activistes antifeixistes van ser perseguits pel carrer per dos membres de PxC, un d'ells regidor a l'Ajuntament de Sant Boi. Igualment ha absolt als dos membres de PxC de coaccions o intimidacions als dos antifeixistes.

 
 Els fets motiu de les denúncies van succeir la nit del passat 18 de juliol, quan Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi de Llobregat, enganxava uns cartells contra de l'acte que Plataforma X Catalunya feia dos dies després a un restaurant del municipi, en el que hi havia fotografies de militants i dirigents de PxC amb una esvàstica, la creu celta, o fent la salutació feixista.

  Sílvia Iborra i Alex Pérez mentre enganxaven cartells es van adonar que el regidor de PxC, José Real, acompanyat de Juan Domínguez, els estaven fent fotos, fet que va motivar que Iborra i Pérez marxessin del lloc on eren, sent seguits pels dos militants de PxC. En veure que els seguien i, com va explicar Iborra, tenir por que pogués passar alguna cosa en separar-se per anar cap els seus domicilis, van decidir trucar als mossos d'esquadra els quals es van presentar i van identificar als quatre, finalitzant així el seguiment dels dos membres de PxC als dos antifeixistes. Iborra i Pérez posarien dies més tard una denúncia per coaccions i intimidació cap a Real i Domínguez, mentre Josep Anglada va denunciar els dos antifeixistes per injúries i calumnies vers PxC en base al contingut del cartell. 

En el judici  Josep Anglada, que va declarar en condició de president del PxC, va manifestar que no li constava que el qui apareixia en el cartell de PxC en una foto amb una esvàstica fos el dirigent de PxC de Lleida i Arbeca, Xavier Martínez Moyá, i tampoc va reconèixer al regidor de PxC, Alberto Sánchez, a la foto en la que surt amb la creu celta. Anglada va afegir que encara que les fotos fossin de membres del partit, no seria responsabilitat seva ni havia de comprometre a la resta.

Alex Pérez, d'UCFi R, a part de manifestar la satisfacció per l'absolució d'ell i d'Iborra, considera que "PxC ha fracassat en el seu intent d'intimidar i amenaçar la llibertat d'expressió, arma típica del feixisme". Pérez, però,  torna a demanar públicament la dimissió del  regidor José Real per  perseguir de nit a ciutadans del seu poble, "acció no sembla el millor exemple per part d'un càrrec públic". Així mateix es referma en continuar lluitant "amb més força que mai per fer fora el feixisme i el racisme dels ajuntaments".

 Miguel Ángel Merino, president d'ICV Sant Boi, on milita Alex Pérez, ha volgut "celebrar la sentència que mostra, una vegada més, la naturalesa d'un partit com PxC. Cal seguir treballant per tal de fer front a actituds xenòfobes i intolerants en pro de la convivència a la nostra ciutat".

 Cartell motiu de la denúncia de PxC cap a Iborra i Pérez on apareixen membres de PxC.

Anglada entran als jutjats de Sant Boi el passat 18 de desembre
 

NOTA DE XAVIER MARTÍNEZ MOYÀ, DE PxC, QUE SURT AL CARTELL AL COSTAT D'UNA ESVÀSTICA:

"En defensa pròpia diré que el de les fotos del cartell sóc jo quan tenia 13 anys (res a veure amb les inquietuds que ara em mouen). I també li faig saber, que no estic ja vinculat a PxC; vaig marxar per les mateixes raons exposades per els meus antics companys de partit, els ex-militants de la PxCatalunya Nord. El identitarisme neix com a contraposició als estats-nacions, que per a res són identitaris, només jacobins, masònics i francesos. Els identitaris catalans som favorables a la consulta, ja que les nacions tenen tot el dret del món a decidir (altra cosa és la independència).

Visca Catalunya Lliure!
Amunt Les Espanyes!
Europa Erwache!

Xavier Martínez Moyá"

CELEBRAT A ST BOI EL JUDICI PER DENÚNCIES CREUADES ENTRE PxC I UNITAT CONTRA EL FEIXISME. La fiscal demana l'absolució per les dues parts. Anglada no reconeix la militància dels qui surten amb símbols nazis

Josep Anglada, acompanyat de la regidora i secretària de Presidència, Marta Riera, entrant al jutjat

Aquest matí s'ha celebrat al Jutjat n 1 de Sant Boi el judici de faltes per les denúncies creuades entre Sílvia Iborra i Àlex Pérez, militants d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi de Llobregat, cap el regidor de PxC, José Real, i el militant o simpatitzant del partit, Juan Domínguez, per coaccions, d'una banda, i de Josep Anglada, en nom de PxC, cap a Iborra i Pérez per injúries i calumnies, de l'altra.

 Els fets motiu de les denúncies van succeir la nit del passat 18 de juliol, quan Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi de Llobregat, va enganxar uns cartells contra de l'acte que Plataforma X Catalunya feia dos dies després a un restaurant del municipi, en el que hi havia fotografies de militants i dirigents de PxC amb una esvàstica, la creu celta, o fent la salutació feixista. 

Sílvia Iborra i Alex Pérez mentre enganxaven cartells es van adonar que el regidor de PxC, José Real, acompanyat de Juan Domínguez els estaven seguint i els hi feien fotos, fet que va motivar que Iborra i Pérez marxessin del lloc on eren, sent seguits a uns 30 metres de distància pels dos militants de PxC. En veure que els seguien i, com va explicar Iborra, tenir por que pogués passar alguna cosa en separar-se per anar cap els seus domicilis, van decidir trucar als mossos d'esquadra els quals es van presentar i van identificar als quatre, finalitzant així el seguiment dels dos membres de PxC als dos antifeixistes, els quals posarien dies més tard una denúncia per coaccions i intimidació.

Per la seva banda Josep Anglada va interposar dues setmanes més tard una denúncia cap els dos joves per injúries i calumnies vers PxC, que es va tramitar conjuntament amb la d'Iborra i Pérez. 

A preguntes de la fiscal -que recentment ha actuat en altres judicis a dirigents de PxC-, del seu advocat i de l'advocada de PxC, Iborra i Pérez van explicar que el motiu dels cartells era només que es visualitzés què feia i quina eren les idees de PxC, posant al cartell quatre fotos publicades a diferents mitjans i a la xarxa on es veu membres de PxC amb simbologia nazi o racista. I que l'objectiu d'UCFiR  era treballar per la convivència dels ciutadans. Tots dos van manifestar que van sentir-se intimidats en fer-los fotos de nit pel carrer i ser seguits pels dos membres de PxC. 

Per la seva banda el regidor José Real i el simpatitzant de PxC, Juan Domínguez, han manifestat que en cap cas van pretendre intimidar, sinó només tenir constància gràfica de qui eren els que enganxaven cartells i que certament els van seguir fins a la "Jijonenca", però a una distància de 30 metres i sense dirigir-se verbalment en cap moment cap a ells. José Real ha manifestat que ell també va trucar als mossos, cosa que ha desmentit un dels agents que va intervenir aquella nit, dient que l´única trucada que van rebre va ser la de l'Àlex Pérez.  

Per la seva banda, Josep Anglada, que ha declarat en condició de president del partit que va denunciar a Iborra i Pérez, ha manifestat que no li constava que el qui apareixia en el cartell de PxC en una foto amb una esvàstica fos el dirigent de PxC de Lleida i Arbeca, Xavier Martínez Moyá,  i tampoc ha reconegut al regidor de PxC, Alberto Sánchez, a la foto en la que surt amb la creu celta, i ha afegit que encara que les fotos fossin de membres del partit, no seria responsabilitat seva ni havia de comprometre a la resta.

La Fiscal ha demanat l'absolució de tots quatre, donat que per ella no quedava provat que els dos militants de PxC intimidessin a Iborra i Pérez, i l'absolució també dels dos antifeixistes donat que no es podia considerar que el cartell fos injuriós ni atemptés a l'honor de PxC. L'advocada de PxC, per la seva banda ha demanat que es condemni a Iborra i Pérez a una multa de 1.150euros. 

Màrius García Andrade, defensor dels dos antifeixistes, ha demanat que es condemni a Real i Domínguez una multa de 450 euros, rebatent d'altra banda a l'advocada de PxC, donat que des del moment que aquest partit "fa una posta política radical i arriscada en uns àmbits molt sensibles, és lògic que sigui susceptible de ser qüestionada per persones o grups d'altres ideologies o amb valors diferents"

A la porta del jutjat s'han concentrat mig centenar de persones per donar suport a Iborra i Pérez, entre els qui havia quatre regidors d'Iniciativa de l'equip de govern de la ciutat. Anglada, Real i Domínguez han vingut acompanyats d'una quinzena de militants. En l'hora d'espera a que comencés el judici tots dos grups han estat junts als passadissos dels jutjats en un ambient tranquil, si bé Josep Anglada no ha desaprofitat l'ocasió per fer comentaris diversos sobre els perroflautes.

 A preguntes de què pensava del la sortida de PxC dels tres regidors de Manlleu, oficialitzada ahir a la nit, ha manifestat que avui mateix faria el comunicat de resposta, i esperava que Antoni Sánchez, que és conseller comarcal d'Osona per PxC, no es presentés avui a la reunió del Consell  

Sílvia Iborra i Álex Pérez han manifestat en acabar el judici, que continuaran qualificant PxC de feixistes i donant visibilitat del que són realment moltes de les persones d'aquest partit, tal com pretenien els cartells que van enganxar. 
    

Sílvia Iborra i Alejandro Pérez, amb l'advocat Màrius Garcia Andrade en entar als jutjats. A sota amics i simpatitzants donat-lis suport.

.

José Real, amb Anglada d'esquena, en acabar el judici.

El cartell motiu de la denúncia de PxC cap a Iborra i Pérez en el que Anglada no ha reconegut a dirigents de PxC

DIMECRES JUDICI A ST BOI DE LL. PER DENÚNCIES CREUADES ENTRE DOS ANTIFEIXISTES I PxC. Convocada concentració a la porta dels jutjats

 

 El passat 18 de juliol Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi de Llobregat, va enganxar per Sant Boi uns cartells en contra de l'acte que Plataforma X Catalunya feia dos dies després a un restaurant del municipi. Sílvia Iborra i Alex Pérez mentre enganxaven cartells es van adonar que el regidor de PxC, José Real, acompanyat d'un altre militant de PxC els estaven seguint i els hi feien fotos, fet que va motivar que Iborra i Pérez truquessin a la policia municipal, la qual va fer acte de presència i va prendre la filiació als quatre.

Això va motivar que Alex Pérez i Sílvia Iborra posessin una denúncia als mossos, per intimidacions vers José Real i l'altre militant de PxC, i que dies més tard Josep Anglada, com a president de PxC posés una denúncia contra els dos joves per injúries i calumnies en base a que el cartell (que reprodueixo a sobre) deia: "Aixó és PxC: condemnats per agressions, estafa, amenaces, pertinença a bandes violentes..." amb unes fotos de militants o simpatitzants de PxC amb banderes nazis i racistes o fent la salutació feixista. El judici de les dues denúncies creades se celebrarà dimecres.

En el comunicat que va fer PxC després de posar la denúncia, dues setmanes més tard,  Josep Anglada manifestava que “cap agressió ha de quedar impune, ans el contrari, mereix una resposta contundent” i que “cal mantenir a ratlla aquells qui es creuen amb la llicència d’excedir-se amb Plataforma per Catalunya”. Per Anglada “aquesta actitud i aquest modus operandi emanen de la sensació de superioritat moral injustificada d’una esquerra desprovista d’arguments que ha fet de l’atac acrític el negoci més rendible”.

Alex Pérez per la seva banda diu que "ens sentim part de la lluita correcta, el que ens dóna la suficient tranquilitat per encarar aquest judici, amb dignitat i sense donar cap pas enrere. Som i continuarem sent antifeixistes i antiracistes". El judici de faltes serà dimecres 18 a les 10 del matí al Jutjat n 1 de Sant Boi. Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha convocat una concentració a les 9,45 a la porta dels jutjats.

S'ha de dir que en el passat ple municipal PP, CiU, PSC i ICV-EUiA van presentar i aprovar una moció reprovant la campanya que PxC ha fet recentment al barri de la Cooperativa que pretén, segons aquest partits, fracturar la cohesió social i enfrontar els veïns. La majoria d'entitats veinals i culturals del barri es van sumar a la reprovació.

Sílvia Iborra, una de les denunciades per Josep Anglada per injúries i calumnies, a l'acte d'Unitat Contra el Feixisme a St Boi el passat setembre

A sota els regidors de PxC de Sant Boi, José Real i David Parada, amb Josep Anglada

COMUNICAT D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME DE SAT BOI
Aquest dimecres a les 10:00h, als jutjats de Sant Boi, es portarà a terme el judici dels nostres companys Silvia Iborra i Alejandro Pérez Matías contra Plataforma per Catalunya.

La vista tindrà doble causa:
- La denúncia que Mossos d'Esquadra i Jutjat van tirar endavant d'ofici, contra un regidor (José Real) i un militant de PxC Sant Boi per perseguir i fotografiar de nit pels carrers als nostres companys.
- La denúncia que Josep Anglada (President de PxC) va posar al dia següents dels fets anteriors contra els nostres companys, per penjar uns cartells d'UCFR Sant Boi.

Fem una crida a la ciutadania per mostrar el nostre suport als companys que han de passar pel jutjat i, a la vegada, fer visible un rebuig total a les actituds feixistes i xenòfobes que porten a terme grups com PxC.

El dimecres, a les 09:45h, tots i totes a la porta del jutjat!
Convocatòria de Facebook 
Llegir comunicat de PxC 

300 PERSONES A LA RUTA ANTIFEIXISTA DE BCN, DE LA LLIBRERIA EUROPA A TRAMUNTANA, en el 75 aniversari de la nit del vidres trencats

Avui, 9 de novembre de 2013, es compleixen 75 anys de la "Nit dels vidres trencats", quan les SA, SS i les Joventuts Hitlerianes nazis van atacar els comerços i vivendes alemanys jueus i cremar diverses sinagogues en una acció que es va presentar com espontània planificada per Joseph Goebbels. 91 ciutadans jueus varen ser assassinats i 30.000 deportats les setmanes següents a Dachau i altres camps de concentració.

Per tal motiu Unitat contra el Feixisme i el Racisme,   SOS Racisme  i Amical Mauthausen, han organitzat una ruta contra el feixisme a Barcelona que s'ha iniciat a les 5 de la tarda als Jardinets de Gràcia prop de la Llibreria Europa, de temàtica nazi, motiu de diversos processos judicials.

Mentre la Brigada Mòbil custodiava la Llibreria Europa, que ha baixat la persiana una estona, l'ex fiscal José Jiménez Villarejo ha reivindicat el llegat d'Anna Frank i, sobretot de Violeta Friedman, una ciutadana jueva que era a Espanya quan l'ex cap de les SS belga, Leon Degrelle, refugiat a Espanya, va fer unes declaracions a la revista Tiempo l'any 1985 negant l'Holocaust, fet que va motivar una denúncia de Friedman que arribaria al Tribunal Constitucional que l'any 1991 fallaria en favor de Friedman, sentant una jurisprudència que motivaria la posterior aprovació de l'article 607 del Codi Penal.    

Jiménez Villarejo ha llegit unes paraules de Friedman en les que deia que durant anys, ella que va aconseguir sobreviure a l'extermini nazi, havia intenta viure oblidant-ho com si no hagués passat durant 39 anys. Però en llegir el que deia Degrelle es va veure en la necessitat de dir que el que sí havia viscut i Degrelle negava: Com va ser separada dels braços de la seva mare, com la seva família va morir, com milers i milers de persones van ser assassinats als camps o morts a força de treballar i passar gana. "Jo tenia l'obligació d¡explicar-lo davant d'aquell autor dels crims que els negava"  

Jímenez Villarejo i Laurent Cohen

Després de Jiménez Villarejo ha parlat Laurent Cohen de l'Associació Junts, Jueus i palestins, que ha llegit aquest manifest:

    .

"Avui commemorem l’anomenada Nit dels Vidres Trencats. El 7 de novembre de 1938, un jove jueu va atemptar contra un conseller nazi de l’ambaixada alemanya a París. Això va ser el pretext utilitzat pels Nazis per llençar un progrom general a Alemanya i Àustria on van destruir 280 sinagogues, més de 7.000 comerços, assassinaren a 100 persones i en deportaren 30.000 a camps de concentració en una sèrie d’actes ultraviolents i vandàlics, marca dels feixistes nazis. Poc després seguirien una sèrie de mesures legals per expropiar empreses i comerços jueus, fent impossible la vida dels jueus a Alemanya i Àustria. L’objectiu, a part d’apropiar-se de béns i propietats, era que se n’anessin. Però els EUA i la Gran Bretanya es negaren a obrir les fronteres per acollir-los, fet que els fa còmplices del que passà després…

Avui, gairebé un segle després, estem vivint una crisi econòmica nascuda d’una crisi financera als EUA que per la seva gravetat recorda la de 1929. A causa de les mesures d’austeritat que tots coneixem, imposades per la “Troïka” i aplicades brutalment pels nostres governs, que condueixen al desmantellament de l’anomenat Estat de Benestar, la vida quotidiana, amb més atur i desnonaments, esdevé més difícil per als ciutadans corrents, i també té repercussions en la convivència, així com conseqüències polítiques molt preocupants:

L’auge del populisme i de l’extrema dreta a tota Europa, des de Noruega fins a Grècia, passant per França on el Front National podria convertir-se en el primer partit del país. I és que no oblidem que si bé hi ha Nazis que maten amb pistoles, ¡també hi ha mesures i decrets que tenen conseqüències mortíferes! Així és el Capitalisme!

Veiem clarament com la islamofòbia i la persecució i la discriminació s’estenen per tota Europa. A l’Estat espanyol, per exemple, la prohibició de l’assistència sanitària gratuïta per als “sense papers”, a banda de les seves conseqüències sobre la salut pública, és un atemptat contra la dignitat de les persones i una criminalització del col·lectiu. Lampedusa ens recorda també que els refugiats que busquen empara aquí a Europa són víctimes de conflictes en els que l’OTAN i l’Estat espanyol estan o han estat implicats, directa o indirectament, com ara a l’Afganistan o a l’Iraq, i que la solució no és més vigilància de les fronteres sinó canvis en la política europea. Junts recorda que alguns dels morts de Lampedusa eren refugiats palestins a Síria, refugiats per la incapacitat d’Occident d’imposar una solució política justa al seu aliat Israel.

No oblidem mai que el feixisme i el nacional-socialisme són una creació del Capital per pervertir i acabar amb el moviment revolucionari obrer, després de la revolució russa de 1917. Així mateix, el gran Capital alemany va donar el poder als Nazis després de la derrota humiliant de 1918 i de la ferotge repressió de la sublevació espartaquista. A Espanya també la utopia revolucionària va pagar amb sang la seva lluita per un món lliure i igualitari.

No oblidem que a Alemanya els primers a caure van ser els oponents polítics al règim, comunistes, socialistes i anarquistes -molts d’ells de famílies jueves- servint després els jueus de tota Europa com a boc expiatori de la crisi, així com els gitanos, eslaus, homosexuals i malalts mentals que no encaixaven en el nou ordre ari.

Avui dia és evident que els/les estrangers/es pobres i les persones immigrants són identificades com a culpables de tots els mals, en particular quan són musulmanes i de pell fosca, i que són els bocs expiatoris d’aquesta societat europea conservadora, com ho foren els i les jueves de llavors.

També denunciem que la població palestina és la que segueix pagant injustament pel genocidi jueu a Europa, aprofitant-se Israel i els estaments sionistes d’aquesta culpabilitat alemanya i europea per imposar un estat d’apartheid a la Palestina històrica i continuar colonitzant-la.

Per això per a Junts Associació Catalana de Jueus i Palestins, la lluita ha de ser contra totes les formes de discriminació i racisme, vinguin d’on vinguin, inclòs el de l’Estat d’Israel, però també contra un sistema desbocat que amenaça no sols les conquestes socials o l’equilibri del planeta, sinó els recursos de vida i la dignitat de les persones. No ens deixem manipular, no ens deixem dividir. Drets iguals per a tothom! FEIXISME, MAI MÉS PER A NINGÚ!

Tot seguit, sense arribar a la Llibreria Europa del carrer Sèneca, difusora i editora de nombrosos llibres i revistes que neguen l'Holocaust o justifiquen o trivialitzen els crims nazis, unes 300 persones han anat en manifestació fins on hi havia el Cinc d'Oros, a la cruïlla Diagonal-Passeig de Gràcia, lloc d'inici durant anys de tantes manifestacions antifeixistes.

La Brigada mòbil, davant la Llibreria Europa que ha baixat la persiana. 

Després les 300 persones han anat per la Diagonal i el carrer Rosselló fins arribar a la cruïlla amb Bailén on Rosa Toran, d'Amical Mauthausen ha recordat els bombardejos de la marina i aviació italiana a Barcelona, durant la guerra civil que deixaren 900 morts, sobretot a partir del maig de 1937, en una estratègia de castigar i desmoralitzar la població civil. Toran ha recordat que l'associació italiana Altra Itàlia ha posat una querella als tribunals italians pels crims comesos contra la població civil per l'aviació de Mussolini a Barcelona.

A Rosselló Bailén, ens hem aturat on durant la guerra hi havia un dels molts refugis que es van construir a Barcelona per tal que la població es refugiés durant els bombardejos de l'aviació feixista italiana o espanyola colpista. Rosa Toran ha explicat la tasca feta pel departament de Defensa Passiva de la Generalitat

Tot seguit, en arribar a la cruïlla Rosselló amb Independència una membre d'Unitat Contra el Feixisme del Clot ha demanat el tancament del  Casal Tramuntana i ha explicat les accions de la campanya "Clot sense nazis". Un fort dispositiu policial era als voltants del centre identitari, socialpatriota, neo nazi o promotor del "Feixisme del Tercer Mil·leni". Aquest grup intenta reproduir a Catalunya l'experiència "antisistema" socialrevolucionaria de la Casa Pound italiana.   

Passant davant del Casal Tramuntana. A quella hora alguns membres de Tramuntana, PxC i d'altres grups  eren a una concentració davant el consolat grec en acte en solidaritat amb Alba Daurada i dels seus dos militants assassinats. A sota foto de twitter de l'acte el consolat grec de Barcelona

Membres de PxC, Tramuntana i d'altres grups socialpatriotes a l'acte de solidaritat amb els dos militants d'Alba Daurada assassinats davant el consolat grec de Barcelona. L'assassinat d'aquests dos militants neonazis grecs és totalment condemnable, al marge de valoracions polítiques (foto de Twitter)

Baixant per Rogent

A Rogent- Mallorca on es diu que es va aixecar la primera barricada el 18 de juliol de 1936 per aturar el cop d'estat s'ha fet l'últim parlament d'aquesta ruta en conmemoració del 75 aniversari de la Nit dels Vidres Trencats. Aquí ha acabat l'acte, si bé molts han continuat fins a la plaça on se celebra la festa major del Clot. Feixisme mai més!