Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rosa Toran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rosa Toran. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de novembre del 2015

DILLUNS ACTE EN RECORD DE "LA NIT DELS VIDRES TRENCATS" I LA DESMEMÒRIA EUROPEA

El proper dilluns es farà a l'Aula Europa de Barcelona l'acte de commemoració de la Nit dels Vidres Trencats, convocat per Unitat contra el Feixisme, Amical Mauthausen, SOS Racisme, i Stop Mare Mórtum. 
La Nit dels Vidres Trencats (Reichskristallnacht en alemany, literalment Nit de Cristall del Reich,   Reichspogromnacht o Novemberpogrome (Pogrom de Novembre) va ser un pogrom ordenat  per Adolf Hitler i Joseph Goebbels, fet per les Sturmabteilung (SA), les Schutzstaffel (SS), les Joventuts Hitlerianes, la GESTAPO i la policía contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. Així la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90.

L'acte es farà aquest dilluns 9 de novembre a 19h a l'Aula Europa (seu de les institucions europees a Barcelona). Passeig de Gràcia, 90.
 Intervindran:
Jaume Vilaseca Arroyo (Unitat contra el Feixisme )
Rosa Toran ( Amical de Mauthausen )
Beatriu Guarro ( SOS Racisme - Catalunya )
Toni Borrell ( Stop Mare Mortum)
Hi haurà un tancament d'acte simbòlic, amb encesa d'espelmes al carrer

dijous, 6 de novembre del 2014

DIVENDRES 7 DE NOVEMBRE, ACTE PÚBLIC EN RECORD DE LA NIT DELS VIDRES TRENCATS

Tal com ja es va fer l'any passat a Barcelona, divendres de celebrarà un acte de commemoració de la Nits dels vidres trencats, organitzat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
amb el suport d’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya
. Es farà a les 19 hores a la Plaça Anna Frank de Gràcia 
Intervindran: Jaume Vilaseca Arroyo UCFR Gràcia · Sylviane Dahan Sellem Junts · Fran Sánchez Front d’Alliberament Gai de Catalunya · Representant de FAGIC Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya · Ida Mauro Altraitalia · Carles Vallejo Associació d’Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya · Enric Garriga Elies Amical de Mauthausen · Iolanda Maurici UCFR Catalunya
Cloenda amb actuació musical: Loco Tidiano


La Nit dels Vidres Trencats, Reichskristallnacht en alemany, va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones, moltes de les quals van anar a camps de concentració i en van  assassinar més de 90. Va ser l'inici de l'Holocaust.

dissabte, 9 de novembre del 2013

300 PERSONES A LA RUTA ANTIFEIXISTA DE BCN, DE LA LLIBRERIA EUROPA A TRAMUNTANA, en el 75 aniversari de la nit del vidres trencats

Avui, 9 de novembre de 2013, es compleixen 75 anys de la "Nit dels vidres trencats", quan les SA, SS i les Joventuts Hitlerianes nazis van atacar els comerços i vivendes alemanys jueus i cremar diverses sinagogues en una acció que es va presentar com espontània planificada per Joseph Goebbels. 91 ciutadans jueus varen ser assassinats i 30.000 deportats les setmanes següents a Dachau i altres camps de concentració.

Per tal motiu Unitat contra el Feixisme i el Racisme,   SOS Racisme  i Amical Mauthausen, han organitzat una ruta contra el feixisme a Barcelona que s'ha iniciat a les 5 de la tarda als Jardinets de Gràcia prop de la Llibreria Europa, de temàtica nazi, motiu de diversos processos judicials.

Mentre la Brigada Mòbil custodiava la Llibreria Europa, que ha baixat la persiana una estona, l'ex fiscal José Jiménez Villarejo ha reivindicat el llegat d'Anna Frank i, sobretot de Violeta Friedman, una ciutadana jueva que era a Espanya quan l'ex cap de les SS belga, Leon Degrelle, refugiat a Espanya, va fer unes declaracions a la revista Tiempo l'any 1985 negant l'Holocaust, fet que va motivar una denúncia de Friedman que arribaria al Tribunal Constitucional que l'any 1991 fallaria en favor de Friedman, sentant una jurisprudència que motivaria la posterior aprovació de l'article 607 del Codi Penal.    

Jiménez Villarejo ha llegit unes paraules de Friedman en les que deia que durant anys, ella que va aconseguir sobreviure a l'extermini nazi, havia intenta viure oblidant-ho com si no hagués passat durant 39 anys. Però en llegir el que deia Degrelle es va veure en la necessitat de dir que el que sí havia viscut i Degrelle negava: Com va ser separada dels braços de la seva mare, com la seva família va morir, com milers i milers de persones van ser assassinats als camps o morts a força de treballar i passar gana. "Jo tenia l'obligació d¡explicar-lo davant d'aquell autor dels crims que els negava"  
Jímenez Villarejo i Laurent Cohen

Després de Jiménez Villarejo ha parlat Laurent Cohen de l'Associació Junts, Jueus i palestins, que ha llegit aquest manifest:
    .
"Avui commemorem l’anomenada Nit dels Vidres Trencats. El 7 de novembre de 1938, un jove jueu va atemptar contra un conseller nazi de l’ambaixada alemanya a París. Això va ser el pretext utilitzat pels Nazis per llençar un progrom general a Alemanya i Àustria on van destruir 280 sinagogues, més de 7.000 comerços, assassinaren a 100 persones i en deportaren 30.000 a camps de concentració en una sèrie d’actes ultraviolents i vandàlics, marca dels feixistes nazis. Poc després seguirien una sèrie de mesures legals per expropiar empreses i comerços jueus, fent impossible la vida dels jueus a Alemanya i Àustria. L’objectiu, a part d’apropiar-se de béns i propietats, era que se n’anessin. Però els EUA i la Gran Bretanya es negaren a obrir les fronteres per acollir-los, fet que els fa còmplices del que passà després…

Avui, gairebé un segle després, estem vivint una crisi econòmica nascuda d’una crisi financera als EUA que per la seva gravetat recorda la de 1929. A causa de les mesures d’austeritat que tots coneixem, imposades per la “Troïka” i aplicades brutalment pels nostres governs, que condueixen al desmantellament de l’anomenat Estat de Benestar, la vida quotidiana, amb més atur i desnonaments, esdevé més difícil per als ciutadans corrents, i també té repercussions en la convivència, així com conseqüències polítiques molt preocupants:
L’auge del populisme i de l’extrema dreta a tota Europa, des de Noruega fins a Grècia, passant per França on el Front National podria convertir-se en el primer partit del país. I és que no oblidem que si bé hi ha Nazis que maten amb pistoles, ¡també hi ha mesures i decrets que tenen conseqüències mortíferes! Així és el Capitalisme!

Veiem clarament com la islamofòbia i la persecució i la discriminació s’estenen per tota Europa. A l’Estat espanyol, per exemple, la prohibició de l’assistència sanitària gratuïta per als “sense papers”, a banda de les seves conseqüències sobre la salut pública, és un atemptat contra la dignitat de les persones i una criminalització del col·lectiu. Lampedusa ens recorda també que els refugiats que busquen empara aquí a Europa són víctimes de conflictes en els que l’OTAN i l’Estat espanyol estan o han estat implicats, directa o indirectament, com ara a l’Afganistan o a l’Iraq, i que la solució no és més vigilància de les fronteres sinó canvis en la política europea. Junts recorda que alguns dels morts de Lampedusa eren refugiats palestins a Síria, refugiats per la incapacitat d’Occident d’imposar una solució política justa al seu aliat Israel.
No oblidem mai que el feixisme i el nacional-socialisme són una creació del Capital per pervertir i acabar amb el moviment revolucionari obrer, després de la revolució russa de 1917. Així mateix, el gran Capital alemany va donar el poder als Nazis després de la derrota humiliant de 1918 i de la ferotge repressió de la sublevació espartaquista. A Espanya també la utopia revolucionària va pagar amb sang la seva lluita per un món lliure i igualitari.
No oblidem que a Alemanya els primers a caure van ser els oponents polítics al règim, comunistes, socialistes i anarquistes -molts d’ells de famílies jueves- servint després els jueus de tota Europa com a boc expiatori de la crisi, així com els gitanos, eslaus, homosexuals i malalts mentals que no encaixaven en el nou ordre ari.
Avui dia és evident que els/les estrangers/es pobres i les persones immigrants són identificades com a culpables de tots els mals, en particular quan són musulmanes i de pell fosca, i que són els bocs expiatoris d’aquesta societat europea conservadora, com ho foren els i les jueves de llavors.
També denunciem que la població palestina és la que segueix pagant injustament pel genocidi jueu a Europa, aprofitant-se Israel i els estaments sionistes d’aquesta culpabilitat alemanya i europea per imposar un estat d’apartheid a la Palestina històrica i continuar colonitzant-la.
Per això per a Junts Associació Catalana de Jueus i Palestins, la lluita ha de ser contra totes les formes de discriminació i racisme, vinguin d’on vinguin, inclòs el de l’Estat d’Israel, però també contra un sistema desbocat que amenaça no sols les conquestes socials o l’equilibri del planeta, sinó els recursos de vida i la dignitat de les persones. No ens deixem manipular, no ens deixem dividir. Drets iguals per a tothom! FEIXISME, MAI MÉS PER A NINGÚ!






Tot seguit, sense arribar a la Llibreria Europa del carrer Sèneca, difusora i editora de nombrosos llibres i revistes que neguen l'Holocaust o justifiquen o trivialitzen els crims nazis, unes 300 persones han anat en manifestació fins on hi havia el Cinc d'Oros, a la cruïlla Diagonal-Passeig de Gràcia, lloc d'inici durant anys de tantes manifestacions antifeixistes.




La Brigada mòbil, davant la Llibreria Europa que ha baixat la persiana. 


Després les 300 persones han anat per la Diagonal i el carrer Rosselló fins arribar a la cruïlla amb Bailén on Rosa Toran, d'Amical Mauthausen ha recordat els bombardejos de la marina i aviació italiana a Barcelona, durant la guerra civil que deixaren 900 morts, sobretot a partir del maig de 1937, en una estratègia de castigar i desmoralitzar la població civil. Toran ha recordat que l'associació italiana Altra Itàlia ha posat una querella als tribunals italians pels crims comesos contra la població civil per l'aviació de Mussolini a Barcelona.



A Rosselló Bailén, ens hem aturat on durant la guerra hi havia un dels molts refugis que es van construir a Barcelona per tal que la població es refugiés durant els bombardejos de l'aviació feixista italiana o espanyola colpista. Rosa Toran ha explicat la tasca feta pel departament de Defensa Passiva de la Generalitat


Tot seguit, en arribar a la cruïlla Rosselló amb Independència una membre d'Unitat Contra el Feixisme del Clot ha demanat el tancament del  Casal Tramuntana i ha explicat les accions de la campanya "Clot sense nazis". Un fort dispositiu policial era als voltants del centre identitari, socialpatriota, neo nazi o promotor del "Feixisme del Tercer Mil·leni". Aquest grup intenta reproduir a Catalunya l'experiència "antisistema" socialrevolucionaria de la Casa Pound italiana.   



Passant davant del Casal Tramuntana. A quella hora alguns membres de Tramuntana, PxC i d'altres grups  eren a una concentració davant el consolat grec en acte en solidaritat amb Alba Daurada i dels seus dos militants assassinats. A sota foto de twitter de l'acte el consolat grec de Barcelona
Membres de PxC, Tramuntana i d'altres grups socialpatriotes a l'acte de solidaritat amb els dos militants d'Alba Daurada assassinats davant el consolat grec de Barcelona. L'assassinat d'aquests dos militants neonazis grecs és totalment condemnable, al marge de valoracions polítiques (foto de Twitter)


Baixant per Rogent
A Rogent- Mallorca on es diu que es va aixecar la primera barricada el 18 de juliol de 1936 per aturar el cop d'estat s'ha fet l'últim parlament d'aquesta ruta en conmemoració del 75 aniversari de la Nit dels Vidres Trencats. Aquí ha acabat l'acte, si bé molts han continuat fins a la plaça on se celebra la festa major del Clot. Feixisme mai més! 

dissabte, 20 de juliol del 2013

MOR FRANCISCO ORTIZ, UN DELS ÚLTIMS SUPERVIVENTS ESPANYOLS DE MAUTHAUSEN



Francisco Ortiz, superviment de Mauthausen, dret amb la bandera de la República, mort fa uns dies.

Fa quatre anys vaig anar amb l'Amical Mauthausen i la delegació catalana i espanyola als actes de commemoració del 64 aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen. Llavors hi van participar sis supervivents espanyols, alguns amb nacionalitat francesa. Ara crec que només queden quatre vius. Fa uns dies va morir un dels últims, Paco Ortiz, a la seva casa de Perpinyà, notícia que ha passat gairebé desapercebuda. 

No puc transmetre en paraules els sentiments que vaig tenir en escoltar de la seva veu el testimoni del que van veure, van viure i van sobreviure. 
Quan algú m'escriu i em replica aquí al blog que "criminalitzo" a persones que relativitzen o qüestionen l'Holocaust o honoren als que el van perpetrar, o creen blogs com Divisionbarna88 (clica) -el 88 vol dir Heil Hitler!-, recordo el que em van explicar aquells supervivents de diferentes nacionalitats amb qui vaig compartir 4 dies a Mauthausen i altres camps el maig de 2009, recordo el que vaig veure de com s'admistristrava el mal, el patiment i la mort.  El temps s'endú la seva veu, però tot està recollit en llibres i fotografies (recomano el llibre de la Montserrat Roig, "Els catalans als camps nazis").
 
Un dels supervivents espanyols a qui vaig conèixer aquells dies, Juan Camacho, que moriria dos mesos després de la foto a l'Uruguay, posant una flor al monument de l'estació de tren de Mauthausen

 Ara escric aquestes ratlles perquè el 4 de juliol moria al seu domicili de Perpinyà el deportat andalús Francisco Ortiz Torres (Santisteban del Port, Jaén, 1919). De família camperola molt humil amb tot just 17 anys s'allista a les milícies per defensar la República i combat amb l'exèrcit republicà en diferents fronts abans del seu exili a França. Després del pas pels camps del Rosselló, ingressa, el maig de 1939, en els Regiments de Marxa de Voluntaris Estrangers de l'exèrcit francès i és destinat a la frontera belga. Amb la invasió alemanya de França, és capturat i conduït a un Stalag o camp de presoners i a l'abril de 1941 és deportat a Mauthausen amb el número de matrícula 4245. En el camp de Mauthausen desenvolupa una important tasca dins la lluita clandestina que preparava l'alliberament. Francisco Ortiz conserva la bandera republicana brodada en 1943 per companys del Komando d'Alliberament de Mauthausen. Amb aquesta bandera anava tots els anys amb la seva família als actes de commemoració del camp al mes de maig per donar testimoni viu de la causa antifeixista dels nostres deportats. 


 Francisco Ortiz, mort el 4 de juliol, fa quatre anys








Imatge de les mines on s'obtenia el combustible pels missils  V-2 (en alemany "Vergeltungswaffe 2", Represàlia) Es van construir 6.084 míssils V-2, el 95% d'ells durant els set darrers mesos de la guerra. Per aquesta tasca es van fer servir uns 20.000 treballadors forçats, molts dels quals moriren a la mina.
Els crematoris.


La pedrera. Des de dalt sovint feien saltar als presoners o feien que uns dels que arribaven en tren, si sobrava gent per treballar, si estaven massa flebles, o simplement per divertir-se, que empenyessin als altres amb l'esperança que ells sí se salvarien. Anomenaven cínicament aquell precipici com el "mur dels paracaigudistes"


Les escales de la pedrera on moria d'un tret o rodolant  tanta gent que no podia arribar a dalt amb la pedra de 25 o 40 quilos que portava


Amb José Alcubierre, que va aprofitar que sortia a treballar fora del camp per treure les fotos que feia Francesc Boix i servirien de prova al Judici de Nuremberg

dissabte, 12 de maig del 2012

MAUTHAUSEN, AVUI FA FA TRES ANYS

Ara fa tres anys vaig anar amb l'Amical Mauthausen i la delegació catalana i espanyola als actes de conmemoració del 64 aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen. Llavors hi van participar sis supervivents espanyols, alguns amb nacionalitat francesa. Ara crec que només resten dos en vida. No puc transmetre en paraules els sentiments que vaig tenir en escoltar de la seva veu el testimoni del que van veure, van viure i van sobreviure. No puc transmetre en paraules l'emoció de sentir allà de la seva veu l'himne de la República Espanyola. Un d'ells, Juan Camacho Ferrer moriria dos mesos després a l'Uruguay.
A la conmemoració d'enguany crec que només hi podran assitir un o dos. El temps s'endú la seva veu, però tot està recollit en llibres i fotografies (recomano el llibre de la Montserrat Roig).
 Adjunto aquí algunes fotos meves de fa tres anys i la mítica foto de l'alliberament i aprofito per escriure el que li vaig dir a l'Alberto Sánchez, regidor de PxC de L'Hospitalet i membre del Centre Militia, Casal Tramuntana ara fa dos mesos, dies després que es fes públic on era el local.
Vaig tenir amb Sánchez una llarga conversa de més de quatre hores. Primer ell em va parlar de la Casa Pound de Roma, experiència que voldria imitar el Casal Tramuntana, però la conversa anà cap a llocs on els dos hem estat: Bòsnia i Jerusalem. La conversa va ser plàcida i vam comentar tots dos experiències en aquests indrets (ell va estar com a militar a Bòsnia i com a pelegrí a Jerusalem). Però passades les 12 de la nit, quan tancaven el bar on xerràvem, la conversa va tornar a la Casa Pound de Roma que té el nom del poeta i assagista nord-americà Ezra Pound que el 1939 optà per Hitler i Mussolini i lluità amb la ploma i la ràdio al costat de l'Eix. Així, quan m'acomiadava de Sánchez li vaig dir: "Alberto, me niego a creer que los soldados estadounidenses que murieron en Normandia luchaban en el bando equivocado; me niego creer que los catalanes y españoles que lucharon con la República y murieron en Mauthausen estuvieran en el bando equivocado y los miembros de las SS en el de la justícia".    

Dret amb la bandera republicana a les mans, Francisco Ortiz, resident a Perpinyà

Juan Camacho Ferrer, posa una flor al mur de l'estació de tren de Mauthausen. Moriria a l'Uruguay dos mesos després.

Amb José Alcubierre, que va aprofitar que sortia a treballar fora del camp per treure les fotos que feia Francesc Boix i servirien de prova al Judici de Nuremberg.
Mor José Alcubierre. El supervivent que va treure les fotod de Boix 
 Mor Francisco Ortiz