La incapacitat de la societat nord-americana per fer canvis
legislatius per restringir el principi fundacional del dret a la
possessió d'armes de foc com a instrument garant de les llibertats
individuals serà un dels fracassos dels mandats del president Obama.
Aquests dies, després de la matança perpetrada per Dylann Roof en una
església de Charleston, s'han tornat a aixecar milions de veus demanant
canvis. Però aquestes veus també es van fer sentir després de la matança
en una escola de Connecticut, el 2012, i res no va canviar.
Ara,
s'hi han sumat fins i tot alguns congressistes republicans i les
pregàries interreligioses s'han estès per tot el país. I el fet que
aquest atac hagi estat perpetrat per un jove defensor de la idea de la
supremacia de la raça blanca, setmanes després que agents de policia
blancs s'han vist implicats en agressions, atacs i abusos a ciutadans
negres, també representa un fracàs per a aquells que creien que
l'arribada d'un president afroamericà a la Casa Blanca era una prova que
el racisme començava a esvair-se.
Resulta paradigmàtic que la
matança hagi passat a Charleston, ciutat on els contraris a l'abolició
de l'esclavitud van començar la guerra civil, on encara oneja la bandera
sudista i on bona part de la població negra viu en situació de
precarietat.
El supremacisme blanc, o idea que la raça blanca és
superior, ha anat sempre lligat bé a idees religioses
ultraconservadores, bé a sentiments pagans. Uns sentiments compatibles
amb la creença en Déu, sobre un cert darwinisme social que va fer que la
raça blanca evolucionés més ràpid, pel que tindria una mena de destí o
mandat per dominar les altres. Els racistes supremacistes no neguen als
no blancs el dret a existir. El que no accepten és que es qüestioni la
seva superioritat moral, política i econòmica. I aquesta sentiment de
supremacia, vingui d'un destí diví, vingui d'una selecció natural, té
unes característiques peculiars als Estats Units, nació que va ser
creada per uns pioners que van deixar el vell món i amb un fusell a les
mans van construir una país en el qual la llibertat individual està per
sobre de tot.
Aquest dies es torna a parlar del poder l'Associació
Nacional del Rifle (NRA), que compra congressistes, paga campanyes
electorals i és capaç d'arruïnar la vida política d'aquells que intenten
acotar el dret a les armes. Certament, l'activitat de l'NRA podria ser
considerada a Europa més que un lobby, ja que algunes de les seves
pràctiques es podrien qualificar com a corrupció política. Però el
problema no són només els interessos d'aquesta societat. El problema és
que als Estats Units, amb una població de 310 milions d'habitants, hi ha
290 milions d'armes de foc, i se senten més segurs tenint-les
concentrades en un 40% de la població.
Ara, molts ciutadans,
favorables o no a la prohibició de les armes, demanen la pena de mort
per a Roof. Però executant aquest jove racista que es va sentir
il·luminat per defensar uns valors disparant contra ciutadans negres, no
evitaran que altres repeteixin l'acció i el convertiran en el que
desitja: un màrtir dels qui creuen que la raça blanca és en perill i
només hi ha un camí per defensar-se.
