No només pretén eliminar la població cristiana que viu des de fa més de dos mil anys al que va ser Mesopotàmia, sinó, també, esborrar la memòria de les civilitzacions recollides a l'Antic Testament, del qual neixen les religions monoteistes. Pretén destruir el llegat de les civilitzacions de fa cinc mil anys, que van inventar uns símbols que esdevindrien l'escriptura cuneïforme.
La destrucció de les estàtues assíries i sumèries de Mossul és una
altra mostra de la determinació d'Estat Islàmic d'imposar una visió
totalment retrògrada de l'islam que no només pretén eliminar la població
cristiana i d'altres religions que viuen des de fa més de dos mil anys
al que va ser Mesopotàmia, sinó, també, esborrar la memòria de les
civilitzacions recollides a l'Antic Testament, llibre del qual neixen
les tres religions monoteistes. Pretén destruir el llegat de les
primeres civilitzacions de l'Eufrates i el Tigris de fa uns cinc mil
anys, que van inventar uns símbols sobre pedres, que esdevindrien
l'escriptura, la cuneïforme.
Estat Islàmic fa una destrucció
deliberada, molt diferent del saqueig al Museu Nacional de Bagdad
l'abril del 2003, dies en què també van ser saquejades algunes peces del
museu de Mossul, ja que allò van ser robatoris. I, de fet, la majoria
dels milers de peces desaparegudes van ser recuperades a l'Iraq mateix o
en els cercles de tràfic d'antiguitats. I, com hem vist amb les últimes
matances de cristians assiris, l'objectiu és una neteja ètnica i
històrica que supera l'holocaust nazi, ja que sembla que desitgen
eliminar tots aquells d'arreu del món que no abracin la seva visió de
l'islam, inclosos els musulmans que no segueixen el camí que predica el
seu líder, Abu Bakr al-Bagdadi. No és casual que aquest hagi agafat el
nom d'Abu Bakr, el primer califa després de Mahoma, que va expandir
aquesta religió. I l'amenaça feta per la secció líbia d'Estat Islàmic,
de creuar el Mediterrani i arrasar Roma, confirma el seu fanatisme. Si
són capaços de destruir les estàtues assíries, també ho poden ser, si
s'expandeixen a Egipte, amb les piràmides i les estàtues dels faraons.
Certament,
en nom del cristianisme fa segles es van fer barbaritats similars a les
que fa avui Estat Islàmic, però en el món actual imperen uns nous
valors de llibertat de consciència, tolerància i respecte. Valors que
alguns països islàmics neguen o limiten als seus ciutadans, però que ni
tan sols l'efímer règim dels talibans a l'Afganistan va pretendre
exportar arreu del món.
Estat Islàmic va conquerir Mossul al juny,
quan el grup encara s'anomenava Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, i
semblava que només pretenia consolidar un territori o califat en
aquella regió trencant les fronteres del pacte francobritànic
Sykes-Picot, però avui veiem que volen anar molt més enllà i esborrar el
passat.
Mossul és la mítica Nínive de la Bíblia, de la qual Jonàs
va fugir i a la qual després de ser engolit per la balena tornaria per
anunciar la destrucció total si no es penedien dels pecats. Ara sembla
que des de Nínive volen anunciar al món que no hi haurà perdó ni restarà
el llegat dels qui no pensin com ells. I sigui quan sigui la seva
derrota, l'antiga Mesopotàmia haurà perdut bona part del seu llegat
històric i milions dels habitants d'unes cultures que eren allà
enllaçant amb l'origen de la història, l'escriptura i les religions
monoteistes.
La destrucció del patrimoni històric i cultural que
han patit Síria i l'Iraq és ara per ara incalculable atès que va
començar a ser danyat o robat a causa de la guerra civil que va esclatar
el març del 2011. El barri antic de Damasc s'ha salvat, però no es pot
dir el mateix de les esglésies cristianes com la de Malula –indret
reconquerit paradoxalment gràcies als milicians xiïtes d'Hezbol·là–, on
encara es parla, o es parlava, la llengua de Crist, l'arameu; ni d'Alep,
amb els seus carrerons i la seva ciutadella. Però fins ara ningú se'n
vanagloriava ni en feia un vídeo destruint-lo a cops de martell.
Xavier Rius, periodista
Estado Islámico no es una mala interpretación del islam ni una religión que en realidad sea distinta al islam, sino que es el verdadero islam, sin cortapisas ni frenos, el que intenta implementar a nivel mundial la religión de Mahoma a través de los úteros (crecimiento demográfico), de la mentira piadosa (takiya), de la violencia (yihad, esclavismo…), del chantaje (petrolero por ejemplo) y de la destrucción de cualquier vestigio de culturas o civilizaciones.
ResponElimina«El islam es el islamismo* en reposo, mejor dicho, a la expectativa; el islamismo es el islam en movimiento, en plena “acción”. Las dos cosas son una y se refieren a un mismo Corán» (Ferhat Mehenni / Jean Ducluzeau).
_______
* Nota: "islamismo" en el sentido moderno de "islam violento" o aquel del que, personas como Xavier Rius, cree equivocadamente que está mal interpretado.