Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jonàs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jonàs. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 d’octubre del 2016

LA CIUTAT CLAU A L'IRAQ. Analitzo al Punt Avui inici ofensiva per recuperar Mossul, la mítica Nínive de Jonàs a la Bíblia i l'Alcorà




 Xavier Rius, periodista
Ahir va començar l'ofensiva per expulsar Estat Islàmic de Mossul, la segona ciutat de l'Iraq. Mossul és la Nínive de la Bíblia i l'Alcorà, de la qual Jonàs va fugir, però a la qual va tornar, després de ser engolit per la balena, per anunciar-ne la destrucció total si no es penedien dels pecats en quaranta dies. Des del juny del 2014, està en mans dels gihadistes d'Abu Bakr al-Baghdadi, que el primer que va fer en conquerir-la va ser proclamar el califat que posava fi a les fronteres imposades per britànics i francesos, cridava els musulmans a afegir-s'hi per expandir-lo, imposava la xaria més estricta i destruïa les restes arqueològiques.

En l'ofensiva, hi actuen de manera coordinada més d'una dotzena de forces, que caldrà veure si, quan es recuperi la ciutat, més o menys devastada segons si el Daesh intenta o no resistir, seran capaces d'imposar-hi una administració fidel al fràgil govern de Bagdad. Hi lluiten des del nord els peixmergues del Kurdistan iraquià, que sembla que s'han compromès a no entrar-hi ni pretendre incorporar-lo al seu territori. Pel sud ataquen les tropes iraquianes, acompanyades de soldats nord-americans, milícies sunnites i les temudes milícies xiïtes, potser amb soldats o voluntaris iranians. Milícies que segons moltes notícies haurien assassinat població civil als llocs que arrabassaven al Daesh. També hi lluiten des del nord forces de l'exèrcit turc amb milícies iraquianes turcòfones que desitgen evitar que el nord-oest de Mossul s'incorpori al Kurdistan iraquià. I des del cel actua l'aviació de la coalició internacional, liderada pels Estats Units.

Aquesta ofensiva comença l'endemà que tropes turques i milícies de l'Exèrcit Lliure Sirià expulsessin el Daesh de la localitat siriana de Dabiq, ciutat de gran valor simbòlic, atès que Estat Islàmic va posar aquest nom a la seva revista digital en anglès, amb la qual recluta seguidors arreu, recordant la profecia que creuen molts musulmans d'acord amb un dels hadits o frases atribuïdes a Mahoma, que diu que l'islam i el califat tindran la seva victòria final en la batalla de Dabiq, on tropes musulmanes derrotaran definitivament els infidels.

No és clar si la derrota d'Estat Islàmic a l'Iraq tindrà com a conseqüència fer-lo més vulnerable a Síria. Tot dependrà de si decideix sacrificar els seus soldats o si es retira per fer-se fort en una Síria on l'anomenada “guerra mundial” que s'hi viu el beneficia. I és que a Síria la prioritat de Turquia no és combatre el Daesh, sinó impedir que es consolidi un territori kurd. I, per a Rússia, Síria és l'escenari on fer valer la seva hegemonia ressuscitant Al-Assad, mentre els Estats Units bombardegen Estat Islàmic, ja sense pretendre la desaparició del règim, perquè no tenen ningú per ocupar el poder. Però sí que l'Iraq, més enllà dels eterns problemes territorials i de corrupció, necessita recuperar Mossul per intentar tirar endavant com a projecte.

El que no sabem a hores d'ara, més enllà del triomfalisme amb què s'ha anunciat l'ofensiva, és, sobretot si el Daesh decideix resistir, quines conseqüències tindrà per a la població civil i si, fent realitat l'amenaça bíblica de destruir-la, la ciutat acabarà devastada com Alep.
داعش   punta, la, puntita, apunta, repunta, punteta, El Punt Avui, El Punt,‎‎, الموصل

dissabte, 28 de febrer del 2015

ESBORRANT EL PASSAT, publico al Punt Avui sobre la destrucció de les estàtues assíries a Mossul i del patrimoni cultural a Mesopotàmia



 No només pretén eliminar la població cristiana que viu des de fa més de dos mil anys al que va ser Mesopotàmia, sinó, també, esborrar la memòria de les civilitzacions recollides a l'Antic Testament, del qual neixen les religions monoteistes. Pretén destruir el llegat de les civilitzacions de fa cinc mil anys, que van inventar uns símbols que esdevindrien l'escriptura cuneïforme.

La destrucció de les estàtues assíries i sumèries de Mossul és una altra mostra de la determinació d'Estat Islàmic d'imposar una visió totalment retrògrada de l'islam que no només pretén eliminar la població cristiana i d'altres religions que viuen des de fa més de dos mil anys al que va ser Mesopotàmia, sinó, també, esborrar la memòria de les civilitzacions recollides a l'Antic Testament, llibre del qual neixen les tres religions monoteistes. Pretén destruir el llegat de les primeres civilitzacions de l'Eufrates i el Tigris de fa uns cinc mil anys, que van inventar uns símbols sobre pedres, que esdevindrien l'escriptura, la cuneïforme.
Estat Islàmic fa una destrucció deliberada, molt diferent del saqueig al Museu Nacional de Bagdad l'abril del 2003, dies en què també van ser saquejades algunes peces del museu de Mossul, ja que allò van ser robatoris. I, de fet, la majoria dels milers de peces desaparegudes van ser recuperades a l'Iraq mateix o en els cercles de tràfic d'antiguitats. I, com hem vist amb les últimes matances de cristians assiris, l'objectiu és una neteja ètnica i històrica que supera l'holocaust nazi, ja que sembla que desitgen eliminar tots aquells d'arreu del món que no abracin la seva visió de l'islam, inclosos els musulmans que no segueixen el camí que predica el seu líder, Abu Bakr al-Bagdadi. No és casual que aquest hagi agafat el nom d'Abu Bakr, el primer califa després de Mahoma, que va expandir aquesta religió. I l'amenaça feta per la secció líbia d'Estat Islàmic, de creuar el Mediterrani i arrasar Roma, confirma el seu fanatisme. Si són capaços de destruir les estàtues assíries, també ho poden ser, si s'expandeixen a Egipte, amb les piràmides i les estàtues dels faraons.
Certament, en nom del cristianisme fa segles es van fer barbaritats similars a les que fa avui Estat Islàmic, però en el món actual imperen uns nous valors de llibertat de consciència, tolerància i respecte. Valors que alguns països islàmics neguen o limiten als seus ciutadans, però que ni tan sols l'efímer règim dels talibans a l'Afganistan va pretendre exportar arreu del món.
Estat Islàmic va conquerir Mossul al juny, quan el grup encara s'anomenava Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, i semblava que només pretenia consolidar un territori o califat en aquella regió trencant les fronteres del pacte francobritànic Sykes-Picot, però avui veiem que volen anar molt més enllà i esborrar el passat.
Mossul és la mítica Nínive de la Bíblia, de la qual Jonàs va fugir i a la qual després de ser engolit per la balena tornaria per anunciar la destrucció total si no es penedien dels pecats. Ara sembla que des de Nínive volen anunciar al món que no hi haurà perdó ni restarà el llegat dels qui no pensin com ells. I sigui quan sigui la seva derrota, l'antiga Mesopotàmia haurà perdut bona part del seu llegat històric i milions dels habitants d'unes cultures que eren allà enllaçant amb l'origen de la història, l'escriptura i les religions monoteistes.
La destrucció del patrimoni històric i cultural que han patit Síria i l'Iraq és ara per ara incalculable atès que va començar a ser danyat o robat a causa de la guerra civil que va esclatar el març del 2011. El barri antic de Damasc s'ha salvat, però no es pot dir el mateix de les esglésies cristianes com la de Malula –indret reconquerit paradoxalment gràcies als milicians xiïtes d'Hezbol·là–, on encara es parla, o es parlava, la llengua de Crist, l'arameu; ni d'Alep, amb els seus carrerons i la seva ciutadella. Però fins ara ningú se'n vanagloriava ni en feia un vídeo destruint-lo a cops de martell.
Xavier Rius, periodista 

dimecres, 18 de juny del 2014

SALVARÀ L'IRAN A OBAMA? article publicat ahir al Periódico sobre la crisis a l'Iraq





Xavier Rius
Periodista

¿Quines són les diferències entre la crisi actual de l'Iraq, amb l'ofensiva de l'Exèrcit Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL), i les moltes revoltes ocorregudes des de l'inici de l'ocupació el 2003? La primera és que ja no es tracta de jocs de força dels sunnites per retenir el poder o garantir-se el control de zones en què són majoria, ni tampoc d'atacs per desestabilitzar el Govern. L'objectiu és instaurar un califat medieval en un territori que va des de la costa de Síria fins a l'est de l'Iraq. Un territori en què eliminarien o obligarien a convertir-se la població cristiana i xiïta. La segona diferència és que constata el fracàs definitiu de l'Administració que ocupa els despatxos a Bagdad i la necessitat d'imposar un cop de timó per evitar la fragmentació del país i la consolidació d'aquest califat.
Certament, el desastre actual ve d'una guerra decidida per George Bush el 2003 basant-se en una sèrie de mentides i d'una nefasta gestió, primer dels ocupants que van dissoldre l'Exèrcit i l'Administració iraquians i després del Govern xiïta de Nuri al-Maliki. Una Administració i un Exèrcit finançats pels Estats Units, amb uns dirigents corruptes i sectaris fidels a l'Iran.
Els únics que per ara han estat capaços de fer front a l'ISIL són els peixmergues del Govern autònom del Kurdistan iraquià, que ha aprofitat aquest caos per legitimar la seva autonomia i controlar més petroli. I la fuga de Mossul i Kirkuk de les tropes de Bagdad li ha permès afegir de facto la rica en petroli Kirkuk al Kurdistan, i està en disposició d'intentar arrabassar Mossul, la segona ciutat del país, a l'ISIL. Però si el Kurdistan s'annexionés Kirkuk i controlés Mossul repetiria els mateixos errors en què ha incorregut Al-Maliki.
Després que l'ISIL reiterés la seva voluntat de conquistar les ciutats santes xiïtes de Karbala i Najaf, sembla que l'Iran ha enviat tropes a aquestes ciutats iraquianes i preveu enviar-ne més. Però per recuperar Mossul hi ha també una important ofensiva aèria, amb drones i avions tripulats, que només està a l'abast dels Estats Units, que en cap cas es pot permetre implicar-se en una ofensiva terrestre. Així, serà necessària la col·laboració entre Washington i Teheran. I Barack Obama ha de capgirar la situació, donat que va ser ell qui va retirar les tropes de l'Iraq i no es pot permetre acabar el seu mandat amb el triomf d'aquesta escissió d'Al-Qaida i un Iraq desmembrat.
Si l'ocupació de l'Iraq el 2003 Bush la va justificar amb la mentida de les armes de destrucció massiva, Obama va haver d'aguantar fa un any les pressions d'Israel i del Partit Republicà perquè ataqués l'Iran. Fins i tot la cadena Fox, productora de l'exitosa sèrie Homeland, va modificar-ne la trama per mostrar una falsa aliança entre Teheran i Al-Qaida que justifiqués l'atac. Obama necessita estabilitzar l'Iraq i no pot fer-ho sense l'Iran, però no és clar que els republicans l'hi posin fàcil.
Washington i Teheran han d'anar junts no tan sols en l'acció militar, sinó també en el terreny polític, per aconseguir fer canviar de política Al-Maliki. La llista d'aquest va tornar a ser a l'abril la més votada, però ha estat incapaç de formar Govern. I es necessita un Govern en el qual els altres grups xiïtes, els laics, els sunnites, els cristians i els kurds se sentin representats. I és que si molts caps de tribu i milícies sunnites han ajudat l'ISIL ha estat per la nefasta política d'Al-Maliki. Esquadrons de la mort del primer ministre van ser els responsables de l'assassinat de dirigents sunnites a Bagdad. I les demandes dels líders de ciutats sunnites com Fal·luja només van tenir com a resposta més repressió. També s'hauria d'implicar en aquest consens l'Aràbia Saudita i altres monarquies del Golf, tenint en compte que l'ofensiva de l'ISIL a l'Iraq és continuació de la que ha fet a Síria i que són les monarquies petroleres les que financen els grups que lluiten contra Assad.
Obama HAurà de decidir si dóna el vistiplau a una ofensiva terrestre de l'Iran -encara que els iranians portin uniformes iraquians- a la qual els Estats Units se sumarien amb una intervenció amb avions i drones, o bé es plega de braços mentre l'Iraq es descompon i ell arruïna el llegat de la seva presidència.
Mossul és la mítica Nínive de la Bíblia de la qual Jonàs va fugir i a la qual gràcies a la balena va tornar per predicar la seva destrucció total en 40 dies si els seus habitants no es penedien. Ara la caiguda de Mossul i la fugida de la ciutat d'un Exèrcit que ha deixat les armes en mans de l'ISIL obre un escenari de destrucció total a l'Iraq en menys d'aquests 40 dies. S'haurà de veure si Washington i Teheran es poden posar d'acord per evitar-ho.