ESBORRANT EL PASSAT, publico al Punt Avui sobre la destrucció de les estàtues assíries a Mossul i del patrimoni cultural a Mesopotàmia

 No només pretén eliminar la població cristiana que viu des de fa més de dos mil anys al que va ser Mesopotàmia, sinó, també, esborrar la memòria de les civilitzacions recollides a l'Antic Testament, del qual neixen les religions monoteistes. Pretén destruir el llegat de les civilitzacions de fa cinc mil anys, que van inventar uns símbols que esdevindrien l'escriptura cuneïforme.

Llegir al Punt Avui, 28 de febrer de 2015

La destrucció de les estàtues assíries i sumèries de Mossul és una altra mostra de la determinació d'Estat Islàmic d'imposar una visió totalment retrògrada de l'islam que no només pretén eliminar la població cristiana i d'altres religions que viuen des de fa més de dos mil anys al que va ser Mesopotàmia, sinó, també, esborrar la memòria de les civilitzacions recollides a l'Antic Testament, llibre del qual neixen les tres religions monoteistes. Pretén destruir el llegat de les primeres civilitzacions de l'Eufrates i el Tigris de fa uns cinc mil anys, que van inventar uns símbols sobre pedres, que esdevindrien l'escriptura, la cuneïforme.

Estat Islàmic fa una destrucció deliberada, molt diferent del saqueig al Museu Nacional de Bagdad l'abril del 2003, dies en què també van ser saquejades algunes peces del museu de Mossul, ja que allò van ser robatoris. I, de fet, la majoria dels milers de peces desaparegudes van ser recuperades a l'Iraq mateix o en els cercles de tràfic d'antiguitats. I, com hem vist amb les últimes matances de cristians assiris, l'objectiu és una neteja ètnica i històrica que supera l'holocaust nazi, ja que sembla que desitgen eliminar tots aquells d'arreu del món que no abracin la seva visió de l'islam, inclosos els musulmans que no segueixen el camí que predica el seu líder, Abu Bakr al-Bagdadi. No és casual que aquest hagi agafat el nom d'Abu Bakr, el primer califa després de Mahoma, que va expandir aquesta religió. I l'amenaça feta per la secció líbia d'Estat Islàmic, de creuar el Mediterrani i arrasar Roma, confirma el seu fanatisme. Si són capaços de destruir les estàtues assíries, també ho poden ser, si s'expandeixen a Egipte, amb les piràmides i les estàtues dels faraons.

Certament, en nom del cristianisme fa segles es van fer barbaritats similars a les que fa avui Estat Islàmic, però en el món actual imperen uns nous valors de llibertat de consciència, tolerància i respecte. Valors que alguns països islàmics neguen o limiten als seus ciutadans, però que ni tan sols l'efímer règim dels talibans a l'Afganistan va pretendre exportar arreu del món.

Estat Islàmic va conquerir Mossul al juny, quan el grup encara s'anomenava Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, i semblava que només pretenia consolidar un territori o califat en aquella regió trencant les fronteres del pacte francobritànic Sykes-Picot, però avui veiem que volen anar molt més enllà i esborrar el passat.

Mossul és la mítica Nínive de la Bíblia, de la qual Jonàs va fugir i a la qual després de ser engolit per la balena tornaria per anunciar la destrucció total si no es penedien dels pecats. Ara sembla que des de Nínive volen anunciar al món que no hi haurà perdó ni restarà el llegat dels qui no pensin com ells. I sigui quan sigui la seva derrota, l'antiga Mesopotàmia haurà perdut bona part del seu llegat històric i milions dels habitants d'unes cultures que eren allà enllaçant amb l'origen de la història, l'escriptura i les religions monoteistes.

La destrucció del patrimoni històric i cultural que han patit Síria i l'Iraq és ara per ara incalculable atès que va començar a ser danyat o robat a causa de la guerra civil que va esclatar el març del 2011. El barri antic de Damasc s'ha salvat, però no es pot dir el mateix de les esglésies cristianes com la de Malula –indret reconquerit paradoxalment gràcies als milicians xiïtes d'Hezbol·là–, on encara es parla, o es parlava, la llengua de Crist, l'arameu; ni d'Alep, amb els seus carrerons i la seva ciutadella. Però fins ara ningú se'n vanagloriava ni en feia un vídeo destruint-lo a cops de martell.

Xavier Rius, periodista 

Llegir petició de de la Directora General de la UNESCO al Consell de Seguretat de l'ONU
 

EL NOU CALIFA, CONTRA L'IMAM OCULT. Publico al Punt Avui sobre la instauració del califat a Síria i l'Iraq

 Xavier Rius, El Punt Avui, 1 de juliol de 2014

Abu Bakr al-Baghdadi, cap de l'Estat Islàmic de l'Iraq i del Llevant que es proclama califa dels sunnites de Síria i l'Iraq, diu que té com a objectiu destruir les fronteres dels acords Sykes-Picot, signats entre França i el Regne Unit per repartir-se l'Orient Mitjà quan acabés la Primera Guerra Mundial. D'aquells acords van sortir les fronteres de Síria, l'Iraq i Jordània.

Del desmantellament de l'imperi Otomà, va néixer la república turca d'Atatürk, que el 1924 va dissoldre la figura del califa d'Istanbul que encarnava l'últim sultà. El califat que havia estat a Damasc, Bagdad i Egipte, des del 1517 l'encarnava el sultà d'Istanbul. En desaparèixer la figura del califa, els musulmans van quedar sense cap, precisament en un període en què el món evolucionava i van quedar orfes d'una figura que pogués adaptar l'islam a tants canvis.

Però, al marge d'això, l'islam vivia des del 656 l'escissió entre xiïtes i sunnites per la successió de Mahoma. El primer califa va ser Abu Baker, però en morir el quart califa, Alí, cosí i gendre de Mahoma, es van escindir entre els sunnites i els xiïtes, que deien que el califa havia de ser descendent sanguini de Mahoma. I des d'aleshores els xiïtes han estat majoritaris a l'Iran i també a l'Iraq, tot i que, des de la independència del país, a Bagdad van governar els sunnites.

Va ser amb l'ocupació americana quan per primera vegada els xiïtes van governar l'Iraq. I els xiïtes creuen en l'imam o califa ocult, el mahdí, que quan era un nen va desaparèixer a Samarra, l'any 874, i que tornarà a la terra com el messies a portar la justícia poc abans del judici final.

Casualment o no, el líder de l'EIIL que es proclama califa, que vol unir Síria amb l'Iraq, té el nom d'Abu Baker, com el primer califa. Aprofitant que els musulmans no tenen cap espiritual, vol ocupar aquest lloc, no per reinterpretar l'islam i adaptar-lo als canvis socials, a l'acceptació de la ciència i a la igualat entre homes i dones, sinó per tornar a una concepció més rígida de l'islam que la que imperava quan el califa era a Istanbul. I té com a objectiu esclafar els xiïtes, que considera pitjors que els cristians. Per això diu que vol arribar a les ciutats de Najaf i Kerbala i destruir les tombes dels imams xiïtes venerats, descendents d'Alí.

Tan cert com que, a mesura que l'EIIL, gràcies a l'ajut dels caps tribals sunnites, ha conquerit més terreny camí cap a Bagdad davant un exèrcit iraquià a la desbandada, tindrà esperant-lo a Bagdad i les ciutats santes un exèrcit de dotzenes de milers d'homes disposats a lluitar i a morir, dirigit per Muqtada al-Sader, supervivent d'una família xiïta venerada més radical que el primer ministre Al-Maliki, que dirigeix precisament l'Exèrcit del Mahdí, l'imam ocult, que tornarà per portar la pau en un moment que, segons la tradició, serà de caos absolut, potser com l'actual.

Llegir al Punt Avui 

Torre de Samarra