Aquest 12 d'octubre tampoc hi ha convocatòria ultra a Montjuïc. A Barcelona Somatemps i Denaes, amb el suport de Vox, convoquen primer a Colom, i després hi ha la manifestació més àmplia de P de Gràcia cap a Pç Catalalunya. Fa dos anys DN convocà en solitari a Montjuïc, però després de la condemna dels seus dirigents i militants per la campanya de la mesquita del carrer Japó, el grup gairebé no té activitat a Barcelona i ha deixat d'organitzar l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc. Les dues Falange convoquen concentració a Vitoria.

Manifestació del 12 d'octubre fa dos anys, que va ser convocada només per DN

L'any 2013, en plena efervescència del procés, va ser l'any més multitudinària

Aquest 12 d'octubre, com ja va passar l'any passat, no hi haurà manifestació ultra a Plaça Espanya i Montjuïc. Una manifestació que es feia des de l'any 2000 cada 12 d'octubre a la Plaça Sant Jordi (fins el 1999 es feia a Sants)i que va viure el 2013 la més multitudinària a la que hi van assistir molts dels autors del'atac de Blanquerna i els màxims dirigents d'Alianza Nacional, Nudo Patriota, La Falange-FE, Movimiento Católico Español i Democracia Nacional, organitzats en que s'anomenva La España en Marcha. Amb els anys la convoctatòria de Montjuïc la van mantenir només Democracia Nacional i La Falange-FE. Falange Española de la JONS, participava a la manifestació de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya. Molts anys van haver-hi manifestacions antifeixistes que no arribaven a Montjuïc, si bé van haver-hi a Sants o altres llocs de Barcelona agressions iniciades per uns o altres i amenaces a la premsa, que motivaren diversos judicis i condemnes.

Amb motiu de la Covid el 2020 no es va fer l'acte que es va recuperar el 2021. Però poc després la Falange-FE, liderada per Manuel Andrino, va distanciar-se de Democracia Nacional i va convergir i recuperà la unitat d'acció amb Falange Española de las JONS, liderada per Norberto Pico, deixant de participar a l'acte de Montjuïc. Aquest any les dues Falanges convoquen a manifestar-se diumenge a Vitoria. 

El 2023 convocat només per Democracia Nacional, es va fer per última vegada l'acte i manifestació a la Plaça Espanya i Montjuïc amb una assistència de poc més d'un centenar de persones. Alguns dels militants habituals van preferir anar a l'acte de Somatemps i l'entorn de Vox a Colom que també es repetirà els anys següents.

Tres setmanes després d'aquell últim 12 d'octubre a Montjuïc de 2023, catorze militants de Democracia Nacional, entre ells els seus màxims dirigents a Catalunya, van acceptar la comdemna de conformitat d'entre un i dos anys i mig de presó, declarant-se culpables, però evitant així entra a presó, per les accions contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona. A partir d'aquí Democracia Nacional passarà a està gairebé inactiva a Barcelona, més enllà que a Madrid se li hagi endut part de la militància i de simpatitzants Núcleo Nacional, que registrat com associació té com a responsable legal a l'ex dirigent de DN, Enrique Lemus. Aquest grup fara un acte a la seva seu a Madrid. El grup Hacer Nación, sorgit dels regidors d'España 2000 al Corredor de Henares i militants d'Andalusia, està ara inactiu i hauria decidit, dissoldre's. Sembla que el fins ara Secretari General d'Hacer Nación, Mario Martos, s'ha afiliat a Vox i al sindicat Solidaridad.  

Així doncs aquest 12 d'octubre a Barcelona hi ha la convocatòria de Somatemps i DENAES, fundació vinculada a Vox a l'ofrena al monument de Colom, i després aniran a la manifestació de Passeig de Gràcia i acte de Plaça Catalunya  convocat per entitats unionistes com "Cataluña Suma" y "Espanya i Catalans". Ignoro si el PP hi participarà o no.

A Barcelona també s'han convocat manifestacions antifeixistes o contra el dia de la Hispanitat, una pel matí que no s'ha comunicat a Mossos, i una altra per la tarda.  

Per la seva banda Somatemps, DENAES i Valentia Forum organitzen dissabte un acte en un hotel. I com he dit abans, les dues Falanges convoquen diumenge a la Plaça d'Espàña de Vitoria 

 

l

                                    

Imatge de l'acte al monument de Colón de 2023 que s'ha consolidat

           

Les dues Falanges que abans es manifestaven a Barcelona, FE JONS a Psg de Gràcia i La Falange FE a Montjuïc, convoquen a manifestar-se a Vitoria. S'han convocat manifestacions en contra. 

Núcleo Nacional farà un acte a la seva seu de Madrid

Convocatòria de la manifestació anticolonial de la tarda.

NÚCLEO NACIONAL CONVOCA UNA MANIFESTACIÓN EN MADRID ANTE UN CENTRO DE MENORES EL 7 DE JUNIO. Como ocurrió dos semanas antes de la manifestación de dos mil personas que realizó en noviembre, La Falange realizó ayer otra con unas consignas similares a la que asistieron 400 personas. Falange, DN y otros grupos han confirmado que como en noviembre asistirán a la de NN del 7-J

 

El grupo ultra Núcleo Nacional,  surgido hace un año y medio tras la protestas contra la Ley de Amnistía ante la sede del PSOE en Ferraz, y legalizado como asociación cívica política, ha convocado una manifestació para el sábado 7 de junio en Madrid ante el centro de menores no acompañados del barrio de Hortaleza con el lema de "Ni menas ni halal, Núcleo Nacional".

 Como ocurrió hace medio año, días antes de la que realizó Núcleo Nacional el 9 de noviembre pasado, a la que asistieron dos mil jóvenes ultras, que las juventudes de La Falange convocaron y realizaron otra quince días antes a la que asiteron cerca de cuatrocientas personas, ayer las Juventudes de Falange convocaron la suya de nuevo dos semanas antes, con los lemas "Remigración" y "Barrios Seguros". Unos lemas, remigración y barrios seguros que además de Núcleo Nacional también utiliza Vox con su campaña en favor del retorno de los inmigrantes a sus países de origen, "Reinmigración". Y a dicha manifestación de Falange de ayer asitieron cerca de medio millar de jóvenes. Y como ya ocurrió en noviembre, miembros de Núcleo Nacional y de Democracia Nacional (DN) asitieron a  la convocatoria de Falange. 

Tas la misma, La Falange y DN anunciaron que también asistirán a la del día 7 de junio. Así pues se confirma de nuevo la buena relación entre los tres grupos. Como ya he explicado,  consta en el Registro de Asociaciones como responsable legal de Núcleo Nacional el ex dirigente de DN, Enrique Lemus, y como domiclio legal de la asociación consta la antigua sede de Democracia Nacional en Valladolidad que también ha albergado al Centro Social Nacional El Alcazar. No obstante quien hace de portavoz real de NN y que aparece siempre encapuchado es Iván Rico, conocido en las redes sociales y Youtube como "Una Rana Baneada".

                                            

Imágenes de la manifestación del 9 de noviembre de Núcleo Nacional

                                           

Enrique Lemus, responsable legal de NN

Como pude comprobar en la manifestación del pasado 9 de noviembre en  Madrid, a las manifestaciones de Núcleo Nacional, que superan en asistencia a las de otros grupos ya desaparecidos como Bastión Frontal y el Hogar Social Madrid, suelen acudir no sólo militantes y dirigentes de DN, Falange, Facta o Devenir Europeo y miembros de los Ultras Sur, sino también muchos jóvenes simpazinates y habituales de los actos de Vox.

Hace tres meses, tras llamada que hizo su líder Iván-La Rana Baneada a que otros grupos -desde Vox a Democracia Nacional, Facta, España 2000, Falange o Devenir Europeo- se sumaran a una campaña de defensa activa contra la "invasión",  se informó que la Guardia Civil y Fiscalía estaban investigando el grupo. Lo cierto es que a la vez que Vox se consolida como tercer partido político de España, Núcleo Nacional y Falange consiguen sacar a la calle en el centro de Madrid cientos o varios miles de jóvenes que con estética o simbologia neonazi cantan el Cara al Sol o realizan sin esconderse el saludo fascista o franquista del brazo en alto.   

Convocatoria de la manifestación de ayer de La Falange

                         

Foto de la manifestación de ayer convocada por la Juventudes de Falange

Democracia Nacional convoca un acte l'Onze de Setembre a Barcelona per tal de rellençar el partit a Catalunya. Alguns dels antics militants i dirigents han patit recentment diverses condemnes judicials i un d'ells, Antonio Castellón, es troba actualment a la presó

  

Democracia Nacional convoca pel dimecres 11 de setembre un acte polític a Barcelona de cara a recuperar la presència a Catalunya després d'uns anys de poca activitat en que el partit només era present en la manifestació del 12 d'octubre a Montjuïc. A l'acte de la setmana vinent intervindrà a part del president del partit Pedro Chaparro i del vicepresident Gonzalo Martín, el polític radical serbi, Misa Vacic, contrari a la independència de Kosovo. 

El partit, després de diverses crisis internes i condemnes judicials per casos com la campanya contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris, intenta consolidar un nou grup a Barcelona i el seu entorn. Antonio Castellón que va ser condemnat pel cas del carrer Japó, en tenir altres condemnes i sumar-s'hi la més recent de dos anys i mig de presó per agredir a un ciutadà magribí el juliol de 2017 a Sant Feliu de Llobregat on DN organitzava en una campanya contra la mesquita, es troba actualment complint condemna a una presó pròxima a Barcelona. De fet la crisi que ha patit els últims anys DN a Catalunya va fer que part dels seus militants entressin al Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español, formació que actualment està inacitiva a causa de la malatia del seu líder. 

                

Antonio Castellón

El dia 11 al matí, abans de l'acte DN celebrarà una reunio amb militants i amb altres convocants de l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc per decidir si l'homenatge a la bandera del 12 d'octubre es celebra o no aquest any a Barcelona a Montjuïc o en una altra ciutat. 

D'altra banda la Fiscalia de Madrid demana dos anys i mig de presó pel delegat de Madrid de Democracia Nacional, Pablo Lucini, per desordres públics la seva actuació en les protestes contra la Llei d'Amnistia a Madrid el passat mes de novembre. El cas el porta el Jutjat d'Instrucció 47 de Madrid 

      

Juan Pablo Lucini

DN a les protestes contra l'amnistia

Democracia Nacional convoca el 12 d'octubre a Montjuïc (sense la Falange) i Somatemps i DENAES a Colom. Finalment també es fa convocatòria a Passeig de Gràcia

Pel proper dijous 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, hi ha dues manifestacions convocades per la ultradreta a Barcelona. Una és la de Somatemps i DENAES -entitat pròxima a Vox- de l'homenatge, ofrena i desfilada al monument de Colom. L'altra és la de Democracia Nacional que, sense La Falange, fa la tradicional manifestació de la Plaça Espanya a la Plaça Sant Jordi a Montjuïc, on fan l'habitual acte ultra. Hi intervidrà el dirigent de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, que ja està en quart grau penitenciari per la condemna de Blanquerna. Vox també convoca actes en alguns municipis on té representació com Sentmenat

La tradicional manifestació unionista de Plaça Catalunya on coincidia Societat Civil Catalana, Falange de las JONS i Somatemps amb el PP, Ciudadanos i Vox que en principi semblava que no es faria en haver-se fet ja la manifestació contra la aministia de diumenge passat, finalment sí s'ha convocat a les 11:30 a Passeig de Gràcia amb Provença i després a Plaça Catalunya. Part de la ultradreta como Somatemps, hi dóna suport, si bé Somatemps serà a les 11 a Colom.

Probablement dijous dirigents de Vox seran a l'acte de DENAES i Somatemps al monument de Colón i després potser aniran a la Plaça Catalunya

  

Citats pel 10 d'octubre per un possible acord amb condemna de conformitat els 18 acusats per la campanya contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona. Si no hi ha acord de tots, el judici començarà el 2 de novembre i durarà sis setmanes. Fiscalia demana 10 anys per l'ex líder de Democracia Nacional Albert Bruguera i 6 per Juan de Haro

                             

La Secció Dècima de l'Audiència Provincial de Barcelona ha citat pel proper dimarst 9 d'octubre als 18 militants, ex militants o simpatitzants de Democracia Nacional (DN), que han de ser jutjats per la campanya contra la mesquita de carrer Japó de Barcelona per tal si estan diposats a arribar a una sentència de conformitat, declarant-se culpables però amb unes penes inferiors a les que demana la fiscalia.  Entre els citats hi ha els dos màxims ex dirigents de DN a Catalunya, Albert Bruguera, i Juan de Haro, pels que la Fiscalia demana respectivament 10 anys i un dia de presó i 6 anys i 1 dia.  També es demana penes de 6 anys per altres tres militants o ex militants de DN, i 3 anys i 1 dia per altres deu. Tots estan acusats d'uns presumptes delictes d'amenaces, coaccions, lesions i incitació a l'odi per motius religiosos comesos entre març de 2017 i març de 2018 en el marc de la campanya contra l'obertura d'un oratorio o mesquita al carrer Japó de Barcelona al districte de Nou Barris. Actualment ni Bruguera ni De Haro militen activament a Democracia Nacional i ja no tenen cap càrrec.

Segons detalla l'escrit de Fiscalia, els acusats no es van limitar a manifestar-se en contra o participar en les cassolades que es feien, sinó que els hi atribueix accions d'amenaces i coaccions als membres del centre islàmic, pintades a la porta i persiana, trencament del pany obertura, llençament de xoriço, greix de porc, begudes alcohóliques i excrements.

En el cas que el 18 acusats no acceptin una condemna de conformitat el judici començarà el 2 de novembre i acabaria el 14 de desembre. Alguns d'ells com Juan de Haro tenen altres causes pendents o alguna condemna recent.

Juan de Haro, ex líder de Democracia Nacional Joven

                

Albert Bruguera, ex coordinador o delegat de DN a Barcelona

El president de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, actualment en 3r grau per Blanquerna, adverteix que anirà per Carles Puigdemont si torna a Espanya. Dilluns es compleixen 10 anys de l'atac de Blanquerna i La Falange i Democracia Nacional faran per separat accions a Madrid en favor de la unitat d'Espanya i contra la possible amnistia a l'independentisme

 

El president de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, actualment en tercer grau penitenciari per la condemna de dos any i set mesos pel cas Blanquerna, ha anunciat en  tuit o post a Twitter (ara xarxa X), que si Carles Puigdemont torna a Espanya, entenc en ser amnistiat o en garantir-se la seva inmunitat, "aniré a buscar-te". Avertiment que en el cas que es fes realitat si torna Puigdemont lliure a Espanya, podria entendre's com una amenaça o coacció a una autoritat pública en ser eurodiputat i ex presidente de la Generalitat. Evidentment no és el mateix protestar davant la seva presència que agafar-lo o  agredir-lo. De fet la pena als catorze condemnats pels fets de Blanquerna l'11 de setembre de 2013 a Madrid, va implicar presó en haver-se produït violència físca contra diverses persones, alguna d'elles autoritat pública, i haver trencat una porta de vidre per accedir al local. Chaparro fins l'agost era Secretari General de DN, però ara és el president.

Precisament dilluns fara 10 anys de l'atac de Blanquerna  i La Falange i Democracia Nacional faran per separat un acte i accions de protesta a Madrid en favor de la unitat d'Espanya, per la il·legalització de l'independentisme i contra la possible amnistia als polítics i militants independentistes. 

Tretze dels catorze condemats per Blanquerna a penes de 2 anys i 7 o 9 mesos ja van entrar a presó en rebutjar-se els seus recursos i les peticions d'indult,  i estan ja o en tercer grau penitenciari, sortint a treballar i permisos de cap de setmana, o en quart, o amb plena llibertat en haver complert la condemna, excepte Juan Luis López García de La Falange que va fugir a l'estranger.

Pedro Chaparro fa un any i mig quan va entrar a presó. Ara està en llibertat en tercer grau 

La Falange i Democracia Nacional faran accions per separat per conmemorar l'acció de fa deu anys

 

L'ex dirigent del MSR Jordi de la Fuente, amb passat negacionista de l'Holocaust, prologuista de Duguin, i imputat per l'atac al centre de menors del Maresme, número 2 de Vox a Sant Adrià del Besos. Altres coneguts militants ultres a les llistes de Vox amb possibilitats de ser regidors

              

Vox presenta candidatura a 133 municipis de Catalunya amb presència d'alguns ex dirigents de la ultradreta clàssica a llocs rellevants. Un d’aquests és Jordi de la Fuente, actual vicesecretari provincial d'Organització del partit, que va de número dos a la candidatura de Sant Adrià del Besos, municipi on Vox va obtenir el 12,08% dels vots a les passades eleccions catalanes, cosa que fa pensar que De la Fuente efectivament aconseguirà l’acta de regidor. 

  De La Fuente a un acte amb l'editor nazi, Pedro Varela

De La Fuente,actualment imputat per l'atac al centre de menors del Masnou ocorregut el juliol de 2019, té un llarg històrial ultra en l'àmbit neonazi o nacional revolucionari. Així va ser el candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 pel Movimiento Social Republicano (MSR). Un any abans va ser detingut i acusat de fer una pintada a la sinagoga del barri de Les Corts de Barcelona, de caire negacionsita de l'Holocaust. Considerat un dels màxims representants a Espanya de la ultradreta nacional-boltxevic, va ser el prologuista de l'edició en castellà dels llibres de l'últra rus Alexander Duguin, ideòleg del concepte d'Euràsia liderada per Rússia front la decadent Europa. Llibre que De la Fuente va presentar a Barcelona a la Casa de Rússia. De la Fuente és Vicesecretari d'Organització de Vox a Barcelona i fins ara, el seu passat havia frenat que anés en una llista electoral de Vox i obtenir un càrrec públic.

De la Fuente en l'acte de presentació dels llibre de Duguin

                    

Un altre ex dirigent del MSR que es presenta per Vox es Alejandro Fernández, ex coordinador del MSR a Catalunya, València, Múrcia  i Balears. D'aquest període trobem fotos com la de la seva participació l'any 2004 a un homenatge a Wunsiedel, lloc on està enterrat, al lloctinent de Hitler, Rudolf Hess, condemnat a cadena perpètua a Nuremberg. Alejandro Fernández és el cap de llista a Barberà del Vallès i podria obtenir l'acta de regidor.  

     

Una altra dirigent de la ultradreta clàssica que encapçala una candidatura i podrà ser regidora és Montserrat Montanuy, cap de llista per Tortosa, que el 2015 va ser cap de llista a l'ajuntament de Barcelona per Democracia Nacional. També hi ha molts membres de la desapareguda Plataforma per Catalunya a les llistes de Vox, si bé per mi no és el mateix que ex dirigents de PxC estiguin a Vox, que hi estiguin altres amb passat neonazi, donat que Vox diu rebutjar el nazisme.

             

Un altre ex dirigent de Democracia Nacional que pot ser escollit regidor per Vox és  Álvaro Peñas, vicepresident de Democracia Nacional entre 2007 y 2011. Va de número 2 en la lista de VOX en la llsita del municipi de Yeles a Toledo. Potser Vox no traspassa cap línia vermella amb Montanuy o Peñas, però sí amb Alejandro Fernadez o De La Fuente, donat que des que Rafel Bardají, impulsor de  Friends of Israel Initiative va entra a Vox, es va acordar rebutjar al partit en llocs  de possible elecció a militants amb passat neonazi.

També podem afegir Enrique Moreno, ara candidat de Vox a l'alcaldía d'Ainsa (Huesca). Va ser número 4 en la llista de FE-JONS por Tarragona a las eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, en les que Buxadé va ser el 7). Moreno tambié va anar de número 5 en la lista de Falange Española Auténtica al Congrés dels Diputats per Barcelona en las elecciones generales de 1996, llista en la que Buxadé va ser el 8. Després va ser número 35 a la llista de FE-JONS al Parlamento de Cantabria el 1999. Va encapçala la lista como independient de la Plataforma España 2000 (coalició formada por DN, MSR i Vértice Español) per Barcelona al Congrés en les  generales de 2000. Va concòrrer diverses vegades per PxC (número 5 per Sabadell en les municipales de 2003, número 1 per Girona en las elecciones al Parlament de Cataluña de 2003, i número 1 por Saragossa al Congrés en les eleccions generales de 2004). També milità a grups i partits verds como la catalana Alternativa Verda.  A les elecciones de 2019 va anar  de número 6 en las elecciones a las Cortes de Aragón de 2019 a la lista de VOX. 

L'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i l'altre militant ultra accepten amb pacte de conformitat amb fiscalia i les víctimes, dos anys de presó que no caldrà complir si no delinqueixen, i pagar 5.400 euros de multa i responsabilitat civil per l'agressió de Ripollet del 12 d'octubre de 2018, evitant així la celebració del judici en el que se'ls hi demanava deu anys. Si De Haro delinqueix els dos propers anys, sí que haurà de complir els dos anys de presó.

                         

L'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i l'altre militant ultra que avui anaven a ser jutjats a Sabadell per unes agressions amb arma blanca cap altres dos joves, ocorregudes la nit de 12 d'octubre de 2018 a Ripollet, han arribat aquest midia a un pacte de conformitat amb el jutge del Penal 3 de Sabadell i els advocats dels dos agredits, per declarar-se culpables acceptant una pena de dos anys de presó que, en principi, no hauran de complir, evitant-se així la celebració del judici en el que la fiscalia els hi demanava deu anys.

Així De Haro i Noel Caravaca no entraran a presó sempre i quan no delinquiexin els dos propers anys. No tinc clar si en el cas que De Haro sigui condemnat per la causa de campanya de 2017 i 2018 contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona, per la que la fiscalia de Barcelona li demana sis anys, es considerarà que tot i ser uns fets anteriors, tindria o no que complir els dos anys imposats avui. Com explicava aquest matí, De Haro i altres ex dirigents i militants de Democracia Nacional a Catalunya, tenen diversos judicis pendents i el partit, força actiu aquí de l'any 2013 fins 2018, ara gairebé no té estructura ni militants a Catalunya. De Haro va ser el màxim dirigent de Democracia Nacional Joven a nivell de tot Espanya.

El pacte de conformitat estableix que De Haro i Caravaca hauran de pagar cada un una mlta de 900 euros per danys, 1.500 com garantia per no reincidir i evitar la presó, i 3.060 de responsabilitat civil. Només a De Haro se li ha imposat també 1.970 euros d'indemnització pels danys al vehicle d'un dels agredits. I tots dos tenen una ordre d'allunyament de tres anys cap a les víctimes.

      

Juan de Haro, ex dirigent de Democracia Nacional Joven, serà jutjat avui Sabadell acusat de dues temptatives d'homici i lesions, per uns fets del 12 d'octubre de 2018. Fiscalia li demana 10 anys de presó.

 

 

L'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, serà jutjat avui al migdia al Jutjat Penal 3 de Sabadell, juntament amb el també ex militant de DN, Noel Caravaca, acusats de dues temptatives d'homici per la baralla que va tenir lloc a l'entrada i la terrassa del bar musical All Right del carrer del Padró de Ripollet, la nit del 12 d'octubre de 2018, hores després de l'acte ultra de Montjuïc en el que va intervenir de Haro com a màxim dirigent de Democracia Nacional Joven. Els fiscal, que ho desvincula de motivacions ideològiques, els acusa de dues temptatives d'homici i lesions per haver agredit de Haro i Carvaca amb un ganivet a dues persones, demanant deu anys de presó per cada un. La versió de De Haro és que ells no van iniciar la baralla, sinó que s'hi van interposar per separar als qui l'havien començat. 

De Haro, desvinculat ara de Democracia Nacional, té altres causes pendents com l'oberta amb motiu de la campanya contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona, per la que el fiscal li demana sis anys de presó.  S'ha de dir que Democracia Nacional, molt activa a Catalunya entre 2015 i 2020, està actualment gairebé inactiva a Catalunya i els seus antics dirigents estan pendents de diverses causes penals.

Juan de Haro i Noel Caravaca (al seu costat a la dreta de la imatge) en una manifestació a Barcelona

Condemnats a un any i mig de presó els ex dirigents de Democracia Nacional Albert Bruguera, Antonio Castellón i Alba Sánchez "Hanna Reitsch" per les agressions posteriors a la manifestació de febrer de 2018 en favor de Raúl Macià

 

                                     

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a un any i mig de presó a tres ex dirigents de Democracia Nacional, el que fora delegat o coordinador del partit a Catalunya, Albert Bruguera,  i els dos conguts militants Antonio Castellón i Alba Sánchez, aquesta última encara vinculada al partit, com autors d’unes agressions a Balsareny el 2018,  que segons la sentència comunicada aquesta setmana, van actuar moguts per una "connotació ideològica". 

El fets van passar el 17 de febrer de 2018, després d’una manifestació a Balsareny convocada pel col·lectiu ultra "Por España me atrevo", juntament amb altres grups espanyolistes del Bages com els Rebels d'Artés, feta en suport a l’ultra Raúl Maciá, veí del municipi i llavors empresonat per robatoris i tràfic de droga, que havia tornat a entrar a presó en perdre els beneficis penitenciaris per participar en diferents accions espanyolistes en que va haver-hi violència o coaccions, com l'intent d'evitar una marxa de torxes o per arrencar estelades de balcons públics o privats i rètols de la via pública.. 

La condemna per l’agressió a Balsareny que imposa l'Audiència és per delictes contra els drets fonamentals en concurs amb un delicte contra la integritat moral i delicte lleu de lesions. La sentència assegura que els agressors van actuar per una "connotació ideològica" i que les agressions es van produiré per "l’odi" d’aquests cap a la ideologia de les víctimes. La sentència afirma que "els acusats estaven guiats amb l’ànim d’animadversió ideològica de tot el que representa una ruptura d’Espanya i l’espanyol insistint amb la voluntat de fustigar i humiliar" qualsevol ciutadà de Balsareny.

El tribunal considera provat que cap a 2/4 de 9 del vespre del 17 de ferbrer de 2018, un cop ja s’havia acabat la marxa, els tres condemnats, en companyia d’un grup format per entre 10 i 12 persones, tots d’estètica skinhead i nacional socialista, van coincidir amb un grup de persones que eren a la terrassa del bar el Casino de Balsareny. Allà diverses persones van rebre escopinades, insults com "independentistes de merda, rojos, rojos de merda, porcs independentistes, fills de puta, porcs, fastigosos". Més a més un dels acusats, va llançar una puntada de peu contra l’home, tot i que va aconseguir esquivar-la. Tot seguit, la dona condemnada va començar a insultar una altra de les víctimes i un dels condemnats li va clavar una bufetada tot fent-la caure a terra, tot dient "català de merda, filla de puta" i l’amenaçava d'agredir-lo de nou. 

  

Quan els veïns van intentar entrar de nou a l’interior del bar, diu la sentència, un altre dels condemnats va començar a insultar la tercera de les víctimes, tot clavant-li una puntada de peu i colpejant-lo amb el pal d’una bandera al cap. 

En el judici, celebrat el 13 de gener passat a Barcelona, els tres acusats van reconèixer que van participar a la manifestació de Balsareny però van negar haver participat en les agressions. Malgrat les seves afirmacions, el tribunal considera que està «suficientment acreditat» que els tres condemnats van participar en els fets. El Fiscal de Delictes d'Odi els hi demanava sis anys de presó.

                                                    

 Imatge de la manifestació de Balsareny

La sentència de l’Audiència de Barcelona considera culpables cadascun dels acusats de tres delictes contra els drets fonamentals, en concurs amb un delicte contra la integritat moral i un delicte lleu de lesions. Els condemna, per a cadascun dels tres primers delictes, a mig any de presó, a més d’una multa de sis euros diaris durant mig any. Pel delicte de lesions lleus, els sentencia a una multa diària de sis euros també durant mig any. Així doncs la pena total a cada un és d'un d'ells d'un any i mig de presó. Més a més, de forma solidària, hauran d’indemnitzar econòmicament les víctimes pels danys causats. La sentència també els prohibeix acostar-se a les víctimes per un període de dos anys superior a la condemna de presó. 

Es dona el cas que els tres copndemnats estan pendents de ser jutjats per altres causes con la campanya contra la mesquita del carrer Japó, a Nou Barris, Barcelona.  El judici està previst per novembre de 2023. I Bruguera i Castellón ja van der condenats per un delicte d'agressions amb l'agreujant de discriminació ideològica com a participants de l'atac al Casal Popular 3 Voltes Rebel de Nou Barris a Barcelona que va tenir lloc a Barcelona el 24 de juliol de 2018.                                                                   

 

La ultradreta es manifesta a Barcelona per commemorar el 12 d'octubre. Vox, Somatemps, DENAES i Legionaris a Colom, mentre que Democracia Nacional, Falange i Frente Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español a Montjuïc. Vox va després a la manifestació de Passeig de Gràcia que mobilitza menys gent que anys anteriors

Aquest matí una part de la la ultradreta catalana s'ha concentrat al monument de Colón per commemorar el Dia de la Hispanitat, acte que es va celebrar l'any passat per primera vegada, convocat per Vox i Somatemps, al que fa un any s'hi van sumar altres partits i grups ultres i neonazis en no fer-se ni l'acte de Plaça Catalunya ni el de Montjuïc per la pandèmia. Aquest any però, alguns dels militants o ex militants de Democracia Nacional i del Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español que l'any passat van ser a Colom, han anat a l'acte de Montjuïc.

L'acte de Colom organitzat per Somatemps i la fundació DENAES, amb el suport de Vox i la Hermandad de Caballeros Legionarios, amb els parlaments i l'ofrena floral se solapava inicialment amb el de Catalunya Suma de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya, impulsat per l'entorn del regidor del PP a Barcelona, Josep Bou, donat que els membres de Vox, Somatemps, DENAES i legionaris, deien que anirien a la  concentració de Plaça Catalunya pujant per Les Rambles, enlloc de baixar des de Provença per Passeig de Gràcia. Però diumenge a la nit Vox i Somatmeps van decidir, potser també per suggeriment dels Mossos que donada la diversitat de manifestacions espanyolistes, ultres i antifeixstes simultànies, podien no tenir prous agents de la Brigada Mòbil per garantir una pujada segura per La Rambla, que anirien en vehicles o metro fins Passeig de Gràcia Provença on se sumarien a la manifestació. Manifestació que ha baixat fins Plaça Catalunya on s'han fet els parlaments. Però en haver d'esperar als que d'onze a dotze eren a Colón, la manifestació de Passeig de Gràcia ha començat més tard. I tot i això un centenar de manifestants que han anat a les 11 a Colom, han acabat anant directament a Plaça Catalunya, pujant per Les Rambles.

A l'acte del monument a Cristòfor Colom, després que el president de la Hermandad de Caballeros Legionarios, Jesús Cañadas hissés la bandera i que es fes l'ofrena floral, han intervingut el pare Custodio Ballester -el de les misses per Franco i la División Azul- que ha volgut saludar als agents dels Mossos i la Fiscalia de Delictes d'Odi que segons ell eren a l'acte per si "fiquem la pota podernos processar", i ha evocat la gesta de la Hispanitat com extensió de la cristiandat a Amèrica. Ballester ha dit que "no vivim en una democràcia, sinó en en un sistema repressiu que només poden parlar sense traves els que s'han sotmès al pensament únic i totalitari del Ministeri d'Igualtat". I ha recordat que eren allà per honorar a "la  nostra protectora, la Santíssima Verge del Pilar, la mare de Jesucrist, els nostre veritable i únic senyor".

Per la seva banda Alicia Tomás de Somatemps, ha lloat als valents que van sortir al carrer a partir del 3 d'octubre de 2017 a cridar "Terrassa, L'Hospitalet, Barcelona es queden a Espanya! Ho recordeu? I apropfitem, aques dia per cridar que mori el mal govern, visca la Catalunya Hispànica!" També han intervingut Iván Vélez, president de DENAES, i Javier Barraycoa de Somatemps. 

 

Jesús Cañadas de la Hermadad de Caballeros legionarios hissant la bandera, amb Ivaán Vélez presidentd e DENAES a una banda i Javier Barraycoa a l'altra

Barraycoa un cop més ha estat l'organitzador principal de l'acte de Colón amb Somatemps i Vox com el 27 de juny de 2020 i el 12 d'octubre de l'any passat

Iván Vélez, president de la fundació propera a Vox, DENAES, Javier Barraycoa de Somatemps i Alicia Tomás, també de Somatemps i el sacerdot franquista Custiodio Ballester han intervingut a l'acte

El legionari Jesús Cañadas

El pare Custodio Ballester

Javer Barraycoa i Custodio Ballester

Els diputats de Vox al Parlament, Antonio Gallego, Andrés Bello, Joan Garriga, Manuel Jesús Acosta, Ignacio Garriga, Juan Carlos Segura (diputat al Congrés) i María Elisa García Fuster

Els diputats de Vox, Joan Garriga (ex PxC), Antonio Gallego (ex PP), Ignacio Garriga i Segura Just

Jesús Cañadas amb Xavier M Codorniu

Jordi de La Fuente, ara Secretari d'Organització de Vox a la província de Barcelona

 

200 PERSONES A L'ACTE DE DEMOCRACIA NACIONAL i LA FALANGE A MONTJUÏC

Només 200 persones han participat a l'acte de Democracia Nacional i la Falange a Montjuïc a Plaça Espanya i la Plaça sant Jordi de Montjuïc, sent potser la manifestació menys nombrosa d'aquests grups d'un 12 d'octubre dels últims quinze anys. La manca d'estructura territorial de DN a Catalunya després de la destitució del delegat a Catalunya, Albert Bruguera, i l'abandonament de la militància per part de Juan de Haro, els quals tenen pendents actualment diversos judicis, i el tensionament de relacions entre DN i el Cap Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, que per primer cop en quinze anys no ha estat present a l'acte, són algunes de els causes de la poca assitència. Les relacions entre Democracia Nacional i La Falange-FE es van tensionar amb motiu de la manifestació de l'11 de setembre de 2020 a Madrid en favor dels encausats per Balnquerna, quan es van produir agressions entre membres de DN i La Falange, sent agredit Manuel Andrino. (D'aquests incidents hi ha diverses versions i no tinc clar què va passar) El fet és que avui qui ha intervingut  en nom de Falange ha estat Benigno Tierno, i no hi ha hagut desplaçament ni en autocar ni vehicles particulars de militants i dirigents de Falange com en anys anteriors en que hi eren presents Andrino i els també condemnats per Blanquerna Jesús Fernando Fernández o Sergio Reguilón.

Sí que han assistit a l'acte sense intervenir des de la tribuna una dotzena de militants de Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español de Pérez Molina, que aquest últim any, havia liderat algunes protestes ocupant en part l'espai que deixava buit DN, i s'havia fet present a diversso actes al costat de Vox. I també hi han estat prset ex membres de DN, como José Ramón Corpas, que va assumir la coordinació del partit a Catalunya després de la destitució de Bruguera  qui m'ha dit que tot i ser a l'acte, ja no militava al partit. De fet Corpas, com també l'ex dirigent Alba Sánchez -Han que fa un any van ser a l'acte de Colón al cosat de Vox, el partit Indentitarios i el Frente Nacional Identitario d'Alberto Pérez Molina, el Templario, avui eren a Montjuïc.

Pablo Lucini, Responsable de Democracia nacional Joven

Enrique Lemus de DN

Alberto Pérez Molina, president del FNI-PNSOE

Només una dotzena de persones en el grup de La Falange-FE

Habitual crema de l'estelada

 

 

 V Estarelles

Una cop la manifestació que ha començat a Plaça Espanya ha arribat a la Plaça Sant Jordi, on s'ha fet la tradiconal crema d'unes estelades s'han fet els parlaments dels oradors que han estat presentats per Enrique Lemus.

El primer en intervenir ha estat el valencià Vicente Estarelles, que com és habitual ha començat la seva intervenció en català, ah qualificat d efalsa pandèmia la Covid i ha apel·lat al jurament fet a donar fins l´última gota de sang per Espanya i ha advertit que "tot i ser pocs, també eren poc els que anaven a les caravel·les de Colom, i poc però valents i amb fe els que anaven amb Pizarro, Hernán Cortés o Magallanes".

 B Tierno

Tot seguit ha intervingut Benigno Tierno de La Falange-FE que s'ha preguntata fins quan hem d'aguantar que es trepitji la bandera d'Espanya, i ha advertit que "la pàtria corre perill de trencar-se perquè els que governen no han tingut collons de defensar Espanya a Catalunya i Vascongades". Ha lamentat tenir una joventut que elloc de protestar es dediqui a fer botellots  entem governats i ha acabat dient que la Falange catalana crida a la rebel·lió. Tierno també s'ha referit a Manuel Andrino i Pedro Chaparro, condemnats per Blanquerna i pendents d'entrar a presó.

                M Blasco

Entercer lloc ha intervingut Miguel Blasco de la Voz de Europa que ha començat denunciant la "dictadura sanitària" amb motiu de la "falsa Plandemia". Per Blasco van morir molta gent a les resudències per que els van abandonar sense donar-lis menjar ni aigua, morunt com gossos. Alters van morir a causa de rebre els tractaments i protocolos de l'Organització Mundial de la Salut". Ha demanat la llibertat del líder de Forza Nova d'Itàlia, Roberto Fiore, detingut per les protestes de fa dos dies a Roma en les manifestacions i assalts de grups ultres negacionistes. 

          Pedro Chaparro

Per últim ha intervingut Pedro Chaparro, secretari general de DN, que no havia pogut particpar a l'acte els últims anys en tenir una prohibició per participar en actes polítics a Barcelona, per haver cridat l'any 2015 aquí mateix a donar un clatellot a Jordi Borràs. Chaparro ha cridat a fer fora tot els partits del Parlament espanyol, qualifiacant al mateix parlament de ser l"agonia de la Pàtria". Chaparro ha lamentat que Itàlia que no és capaç d'empresonar a Carles Puigdemont, empresoni ara a Roberto Fiore per les protestes d'aquest cap de setmana.