Fa mig any de l'anomenda batalla d'Urquinaona en la que es va veure que molts joves havien perdut la por. Jo no recolzo la violència, però com analista crec que si el govern de l'Estat no aplica un pla de xoc, que potser només serà possible si el Banc Central Europeu imprimeix diners, per fer front a l'atur desbocat que hi haurà, podria sorgir un esclat de violència incontrolable arreu de l'Estat

Fa mig any de l’anomenada Batalla d'Urquinaona del divendres 18 d'octubre al vespre, moment més àlgid  d'unes protestes, unes cíviques i pacífiques, altres de bloqueig i desobediència, i altres amb força violència, que van començar el dilluns 14 a la Plaça Catalunya de Barcelona i a moltes  i a l'aeroport del Prat. Protestes en els que es van cremar mil contenidors a Barcelona i que els antiduturbis de la Policia Nacional i el Mossos en determinats momenst no van poder controlar. A la Plaça d'Urquianona la Policia nacional va estar a punt d'aixecar la bandera blanca i pacat una retirada, donat que ni disparant pilotes de goma, pots de fum i gas pebre des dels terrats no aconseguia fer recular als maifestants.

I més enllà que jo no comparteixi l'acció violenta, des d'un punt de vista d'anàlisi sociològic o periodístic del que va passar, va demostrar que hi ha gent jove molt descontenta, que havia perdut la por.

Per això crec que si el govern de l'Estat no aplica un pla de xoc, front l'atur desbocat que hi haurà els propers mesos, que potser només serà possible si el Banc Central Europeu imprimeix diners, o amb un suport financer real de la Unió Europea i amb la voluntat de del Govern i partits de recatar a la gent, de la matexa manera que fa deu anys es va rescatar a la banca, podria produir-se un esclat de protestes violentes i saquejos de supermercats o grans magatzems, com ha passat a altres llocs del món en situacions de crisi econòmica i social molt greu quan la gent no té diners per menjar o pagar els subministraments. 

Una violència que podria ser inversament proporcional a la disciplina i compliment del confinament. Per molt menys a  França fa dos anys va sorgir el moviment de les armilles grogues.  No dic en cap cas que desitjo que passi. Però és probable que si s dispara l'atur, i la gent no té per menjar, pagar el lloguer i viure, que esclati. I seria molt més difícil de controlar, perquè mentre fa mig any a més del Mossos hi havia antidistustirbis d'arreu de l'Estat, aquesta violència pot esclatar simultàniament a moltes ciutats.   

 

LLEIS D'ALARMA I CRISI ECONÒMICA, Analitzo al Punt Avui com les normes de control que s'establiran retallaran llibertats, en un context de descontetament social i creixement de l'atur

Xavier Rius Sant, periodista
El Punt Avui, 14 d'abril de 2020
 

Ningú no dubta que la majoria d’estats aprovaran nous marcs legals per combatre crisis sanitàries com la que estem vivint i per donar cobertura plena i més marge d’actuació a pràctiques que retallen drets i llibertats com el confinament i les geolocalitzacions. L’Estat espanyol no és la Xina, on tothom surt de casa amb un telèfon mòbil que indica on pot i on no pot anar, segons a quina categoria els han classificat, amb els serveis de seguretat que saben amb qui interactua. Però el 27 de març el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar un decret que aprovava una sèrie de mesures “per protegir la salut i la seguretat” que permeten de verificar en quina comunitat autònoma hi ha cada terminal de telèfon i els seus moviments i dona cobertura a un sistema d’autoavaluació mèdica similar al que va desenvolupar la Generalitat, a la qual cosa s’afegeix una geolocalització voluntària.

Els estats autoritaris, amb mancances democràtiques o amb governs populistes que feia anys que retallaven drets i llibertats, ho estan aprofitant per afeblir la separació de poders i les llibertats de premsa i d’expressió. A Hongria, Viktor Orbán ha aprovat una llei que li permet de governar indefinidament per decret i d’empresonar qui difongui informacions crítiques. A països àrabs que patien revoltes, com Algèria i l’Iraq, el coronavirus ha buidat les places, i ara que no hi ha dret a manifestar-se alguns dels seus dirigents han estat empresonats. Al Marroc, l’Iran, Jordània, els Emirats Àrabs i Oman, on els governs tenen la clau ràpida per fer apagades digitals, s’ha prohibit la venda de diaris en paper, cosa que també ha significat un cop econòmic que debilita encara més els mitjans independents.

Més enllà dels conflictes de competències i de l’ineficaç recentralització feta pel govern de Pedro Sánchez, tant el Procicat, el pla de Protecció Civil de la Generalitat, com els articles de la llei d’estat d’alarma de 1981, han quedat superats per les mesures que s’han hagut de prendre, que aquí, més enllà de certs incompliments de les normes de confinament, en alguns casos contradictòries, han estat majoritàriament obeïdes. El confinament a l’Estat espanyol és molt més estricte que els dels països del nostre entorn, i no s’ha permès ni que els nens surtin a fer un tomb, ni poder anar a córrer o caminar una estona en solitari. Resulta contradictori veure les llargues cues esperant per entrar en un centre comercial o una botiga i que no es permeti a persones amb patologies articulars, de sobrepès o coronàries, sortir a caminar. Restriccions que, sí algun particular o alguna associació de malats les portés als tribunals, probablement els donarien la raó, fet que forçaria el govern a rectificar, com va fer amb els nens autistes.

És d’esperar que, quan es trobarà la vacuna o el tractament, recuperarem la normalitat d’abraçar-nos. Però caldrà veure si les lleis i les eines de control que aprovaran els estats, en el context de la greu crisi econòmica i el malestar social que patirem, s’utilitzaran per vigilar on anem, amb qui ens trobem, el contingut dels missatges de WhatsApp que enviem i si seran utilitzades per empresonar dissidents.

Confinament, Estat d'Alarma i Setmana Santa a Moià. Poso aquí fotos d'aquests dies tan estranys. Algunes s'han publicat a NacióDigital NacióManresa

NacióDigital NacióManresa, Xavier Rius Sant, 8 d'abril de 2020

Llegir a NacióDigital, 27 de març de 2020

 Llegir Nació Digital, Nació Manresa, 29 de març de 2020

Agents de la comissaria de districte del Moianès dels Mossos d'Esquadra

 Aquesta foto, es cedida per l'EAP de Moià. No l'he fet jo

Buch

INAUGURADA LA COMISSARIA DE MOSSOS DEL MOIANÈS. El conseller Miquel Buch afirma que aquest equipament hagués haugut d'inaugurar-lo el conseller Quim Forn, ara a la presó que és el conseller legítim

 

 Xavier Rius, Nació Digital, divendres 6 de juliol de 2018

El conseller d'Interior, Miquel Buch, acompanyat de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i dels  de la resta de municipis del Moianès, ha inaugurat aquest divendres al migdia les instal·lacions de la nova oficina policial dels Mossos d'Esquadra al Moianès. Aquesta comissaria, que depèn de l'Àrea Bàsica Policial del Bages, va començar a funcionar fa tres setmanes, està ubicada a la planta baixa de l'ajuntament de Moià i comparteix instal·lacions amb la Policia Local. Inicialment té una plantilla de deu agents que faran només els torns de les 7 a les 23 hores.  
En els parlaments d'inauguració tant l'alcalde de Moià com el conseller Buch han recordat que aquesta infraestructura es va acordar amb l'anterior conseller, Joaquim Forn, que aviat serà a un a presó molt propera al Moianès. Buch ha afirmat que és habitual que un conseller o alcalde inauguri un projecte iniciat i dissenyat per un anterior. "Es fan eleccions i moltes vegades són altres els que les guanyen, hi ha nous consellers i inauguren el que havien fet o començat altres. Però Joaquim Forn no va perdre les eleccions. Ell s'hi va presentar i no va perdre, i és el conseller legítim que hauria de ser avui aquí".
Buch ha afegit que entomava la feina amb les mateixes ganes que Forn i, per treure dramatisme a la situació, ha dit que "com és la primera comissaria que inauguro us puc assegurar que és la més bonica que mai he inaugurat".  Per la seva banda, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha afirmat que els Mossos d'Esquadra "són molt benvinguts i molt esperats al municipi i a tota la comarca. Us posarem les màximes facilitats perquè us sentiu com a casa". Els Mossos arriben a Moià després d'anys en que quan hi havia una emergència a la comarca s'havia d'esperar que arribessin Mossos de Caldes de Montbui, Vic o Manresa, i en els que la plantilla de la policia municipal de Moià havia quedat reduïda al mínim. Ara de fet només té quatre agents en servei actiu.  
A l'acte també hi han assistit el director general de la Policia, Andreu J. Martínez, el director dels Serveis Territorials del Departament d'Interior a la Catalunya Central, Eduard Freixedes, el comissari cap de la Regió Policial Central, Sergi Pla, la sergenta cap de la Comissaria de Districte de Moià, Rosa Oviedo i l'agent suplent del cap de la Policia Local de Moià, Andrés Jiménez, a més dels altres nou alcaldes i alcaldesses de la comarca.

Llegir a Nació Digital, Nació Manresa 

 La sergnta cap de la comissaria, Rosa Oviedo, i el cap suplent de la policia local de Moià, Andrés Jiménez saluden al conseller Miquel Buch