LLEIS D'ALARMA I CRISI ECONÒMICA, Analitzo al Punt Avui com les normes de control que s'establiran retallaran llibertats, en un context de descontetament social i creixement de l'atur

Xavier Rius Sant, periodista
El Punt Avui, 14 d'abril de 2020
 

Ningú no dubta que la majoria d’estats aprovaran nous marcs legals per combatre crisis sanitàries com la que estem vivint i per donar cobertura plena i més marge d’actuació a pràctiques que retallen drets i llibertats com el confinament i les geolocalitzacions. L’Estat espanyol no és la Xina, on tothom surt de casa amb un telèfon mòbil que indica on pot i on no pot anar, segons a quina categoria els han classificat, amb els serveis de seguretat que saben amb qui interactua. Però el 27 de març el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar un decret que aprovava una sèrie de mesures “per protegir la salut i la seguretat” que permeten de verificar en quina comunitat autònoma hi ha cada terminal de telèfon i els seus moviments i dona cobertura a un sistema d’autoavaluació mèdica similar al que va desenvolupar la Generalitat, a la qual cosa s’afegeix una geolocalització voluntària.

Els estats autoritaris, amb mancances democràtiques o amb governs populistes que feia anys que retallaven drets i llibertats, ho estan aprofitant per afeblir la separació de poders i les llibertats de premsa i d’expressió. A Hongria, Viktor Orbán ha aprovat una llei que li permet de governar indefinidament per decret i d’empresonar qui difongui informacions crítiques. A països àrabs que patien revoltes, com Algèria i l’Iraq, el coronavirus ha buidat les places, i ara que no hi ha dret a manifestar-se alguns dels seus dirigents han estat empresonats. Al Marroc, l’Iran, Jordània, els Emirats Àrabs i Oman, on els governs tenen la clau ràpida per fer apagades digitals, s’ha prohibit la venda de diaris en paper, cosa que també ha significat un cop econòmic que debilita encara més els mitjans independents.

Més enllà dels conflictes de competències i de l’ineficaç recentralització feta pel govern de Pedro Sánchez, tant el Procicat, el pla de Protecció Civil de la Generalitat, com els articles de la llei d’estat d’alarma de 1981, han quedat superats per les mesures que s’han hagut de prendre, que aquí, més enllà de certs incompliments de les normes de confinament, en alguns casos contradictòries, han estat majoritàriament obeïdes. El confinament a l’Estat espanyol és molt més estricte que els dels països del nostre entorn, i no s’ha permès ni que els nens surtin a fer un tomb, ni poder anar a córrer o caminar una estona en solitari. Resulta contradictori veure les llargues cues esperant per entrar en un centre comercial o una botiga i que no es permeti a persones amb patologies articulars, de sobrepès o coronàries, sortir a caminar. Restriccions que, sí algun particular o alguna associació de malats les portés als tribunals, probablement els donarien la raó, fet que forçaria el govern a rectificar, com va fer amb els nens autistes.

És d’esperar que, quan es trobarà la vacuna o el tractament, recuperarem la normalitat d’abraçar-nos. Però caldrà veure si les lleis i les eines de control que aprovaran els estats, en el context de la greu crisi econòmica i el malestar social que patirem, s’utilitzaran per vigilar on anem, amb qui ens trobem, el contingut dels missatges de WhatsApp que enviem i si seran utilitzades per empresonar dissidents.

PÈRITS DE LA DEFENSA QÜESTIONEN QUE ELS TELÈFONS MÒBILS ESTIGUESSIN PROP D'STROIKA, I UN ADVOCAT FA ESCOLTAR A LA SALA INTEGRAMENT ALGUNES INTERVENCIONS TELEFÒNIQUES ÍNTIMES

La vuitena sessió del judici per l'atac ultra d'Stroika del 23 de març de 2012 ha sigut la més entranya, incòmoda e improductiva de totes. 

A l'anterior sessió, la del dijous passat, els mossos d'esquadra van mostrar com els mòbils dels setze acusats van seguir uns itineraris cap a Manresa amb gran activitat de trucades i sms entre ells i amb altres persones; com després de comunicacions fetes des de l'antena propera a la sala Stroika, tots van estar en silenci els 10 minuts que coincideixen amb l'agressió, i com la majoria de mòbils van rependre l'activitat després des de l'antena que dóna cobertura a Stroika, anant cap al Pont de Vilomara on van celebrar la suposada festa d'aniversari d'un nen, tot i que les imatges que es veuran potser demà no semblen ser de cap festa. Dijous també tres dels advocats de les defenses van interrogar i rebatre als quatre mossos d'esquadra que van fer l'explicació, intentant demostrar que el fet que els donés cobertura un repetidor a 600 metres d'Stroika no significa que fossin al lloc dels fets i que més a més les zones de cobertura de les antenes de telefonia són molt amplies, i no sempre dóna cobertura l'antena més propera.

Amb aquest argument han iniciat avui la sessió els advocats que faltaven. Alguns també han qüestionat que el número de telèfon que s'atribueix al seu client sigui seu, donat que va a nom d'una altra persona. Després han declarat els mossos que van examinar les dues barres de ferro trobades al lloc i les restes de bengales que han explicat que no hi havia restes d'empremtes ni d'ADN. I, a petició d'una de les defense ha intervingut un pèrit de comunicacions que aportant un informe exprés de la Universitat Politècnica ha repetit el que ja s'havia dit: Que no sempre dóna cobertura l'antena més propera, que les dades de les companyies no informen de quina direcció venia o anaven les trucades, i que segons la saturació de la xarxa i condicions atmosfèriques o obstacles arquitectònics o geològics, poden donar cobertura antenes més llunyanes, i després de considerar diferents hipòtesis ha afirmat que l´únic cert és que el telèfon sobre el que havia fet l'estudi, havia estat en una àrea que podia abastar la major part de Manresa, cosa que no provava doncs que fos prop d'Stroika. 

Després d'aquesta prova pericial, s'anaven a visualitzar les imatges de les càmeres de trànsit i peatge d'autopista amb les que els mossos confirmaven els itineraris cap a Manresa dels encausats, però per problemes tècnics informàtics s'ha hagut de deixar per demà. Llavors, com que alguns advocats qüestionen que alguns dels 17 números de telèfon atribuïts als encausats i al menor ja condemnat, siguin de la persona a qui se li atribueix, la Fiscalia havia demanat escoltar alguns fragments de les escoltes per confirmar que sí que és aquesta persona. Però l'advocada de Cristian T ha demanat que s'escoltés mitja hora íntegra per evitar descontextualitzacions o que s'utilitzés algun fragment aillat per jutjar la seva ideologia. I així s'ha fet. 

L'audició de les tres llargues converses han sigut d'allò més incòmode donat que l'acusat parlava amb la seva amiga, no només de temes personals o laborals, sinó de temes íntims i sexuals amb comentaris explícits. En una de les converses l'acusat explicava que aniria a l'acte del MSR a Medinaceli de l'1 de maig de 2012  d'homenatge a Ezra Pound. A una latra l'amiga comentava l'agressió que  ella va patir el 31 de març de 2012 quan feia fotos de la cassolada antifeixista davant del Casal Tramuntana.  (Tot i que no agradi a alguns jo condemno aquella agressió; jo era pocs metres i vaig veure el que vaig veure, i fa uns dies em referia a aquesta agressió a la part final de l'article que vaig fer aquí al blog)

Al cap de més de mitja hora d'escoltar les converses, i amb la sala més que incòmode el Fiscal Miguel Ángel Aguilar ha preguntat quin era l'objecte d'haver de sentir-les íntegres, i s'ha entrat de nou a la discussió amb algunes defenses sobre si es qüestionava la legalitat de les escoltes, sobre si en el sumari es descontextualitzaven, si es criminalitzava la vinculació amb el MSR, o si l'objecte d'haver pretés fer escoltar algun fragment era només per constatar que els mòbils sense propietari si que eren d'alguns del acusats donat que era l'acusat qui l'utilitzava.  En aquesta situació s'ha aixecat la sessió a les 14,30. El judici continuarà demà al matí que s'haurien de veure les imatges de les càmeres de trànsit i potser les del restaurant Cal Curro.

 Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets

Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.

Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes

Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

Llegir 6a sessió judici: "Va ser una acció inusual, cosa que va fer pensar que van venir de fora"

7a sessió. Els mòbils dels acusats, molt actius abans i després, ubicats prop d'Stroika van estar en silenci els minuts de l'agressió

ELS MÒBILS DELS 17 ENCAUSATS D'STROIKA DESPRÉS I ABANS DE TENIR UNA GRAN ACTIVITAT A LA ZONA DE TERRASSA, MANRESA, P DE VILOMARA I St VICENÇ DE C, VAN ESTAR EN SILENCI DE LES 21,20 A LES 21,30

Si algunes conclusions s'han tret de les declaracions d'avui dels agents de mossos que van investigar les trucades i geolocalitzacions dels 16 encausats i el menor ja condemnat, que han declarat acompanyats dels dos caps que ja van declarar ahir, són que 

1. Aquella tarda va haver-hi una gran activitat de trucades entre ells, iniciada al migdia, quan eren als seus respectius municipis o comarques (Tarragona, Anoia, Manresa, Terrassa, Polinyà, Barcelona, Blanes, etc...). Que molts d'aquests fan trucades des de Terrassa amb altres que són a Manresa o estan de camí cap a Manresa, una hora abans de l'atac. 

2.Que hi hi ha un gran tràfic de trucades i sms entre ells, els 45 minuts anteriors als fets, la majoria localitzades camí de Terrassa a Manresa o a Manresa, El Pont de Vilomara o a Sant Vicenç de Castellet. Algunes d'aquestes 17 persones són receptors o emisors de més quantitat de trucades de o als seus companys.

3.Que després d'una gran activitat telefònica a Manresa amb senyal des del repetidor a 600 metres d'Stroika, del carrer Font dels Capellans amb Can Ramon, que dóna cobertura al polígon on es troba Stroika, els 17 telèfons estan en silenci entre les 21 hores, 20 minuts i 2 segons, fins les 21 h, 29 m i 55 s, que tornen a tenir una gran activitat entre ells i amb persones que no són a la zona, mantenint converses, sms i internet. La major part d'ells inicien les converses o envien missatges des del repetidor de Fonts del Capellans que dóna cobertura a Stroika, i els següents minuts des d'una rotonda de les afores de Manresa-Pont de Vilomara,  i del repetidor que dóna cobertura al nucli urbà del Pont de Vilomara, inclòs el restaurant Cal Curro (on segons les imatges dels vídeos comencen a arribar a les 21,38)

4. Els telèfons dels que no apareixen a les imatges de vídeo del restaurant Cal Curro fan comunicacions de retorn cap els seus municipis, tret dels procendets d'Igualada, que han estat interceptats per la Guàrdia Civil una estona abans i han anat a Sant Vicenç de Castellet, que fan i reben trucades des de St Vicenç de Castellet.    

5. Que aquest mou minuts de silenci dels 17 mòbils coincideix amb el de l'atac.

 6. Que durant aquella tarda vespre, abans i després de l'atac alguns d'aquests acusats mantenen trucades o sms amb el dirigent del MSR, Jordi de la Fuente i amb altres persones (a alguns dels quals se'ls va intervenir els telèfons amb posterioritat com als 16 encausats), que quan setmanes més tard les companyies van respondre a les peticions de geolocalitzacions del 23 de març de 2012, no van ser ubicats aquell dia a la zona de Manresa, pel que no se'ls va considerar participants en l'atac i van ser descartats de la investigació.

Després  d'explicar, a petició del fiscal, l'itinerari i hores de les trucades i sms dels 16 encausats, i dels propietaris dels mòbils emissors o receptors de les mateixes, i aclarir alguns dubtes tècnics sobre l'abast de les zones de cada antena, tres advocats defensors han iniciat el seu torn de preguntes en el que han qüestionat la metodologia de les geolocalitzacions i la seva variabilitat segons condicions de la xarxa. Els defensors han destacat que el fet que s'haguessin fet trucades emeses des d'un repetidor ubicat a 600 metres d'Stroika no significa que siguessin allà, sinó que podien ser a qualsevol lloc d'uns cercle de 1.800 metres de diàmetre.

Quedant pendent les preguntes de la resta d'advocats, s'ha aixecat la sessió fins el dijous proper que han de declarar els agents que van recollir i analitzar les imatges de càmeres de trànsit i autopista dels vehicles camí de Manresa, i si hi ha temps es visionarà el vídeo del restaurant Cal Curro de Pont de Vilomara, on van anar després la major part dels encausats i manifesten haver celebrat la festa d'aniversari del fill d'Ana M, parella de Javier C.  Festa per la que justifiquen el seu desplaçament a Manresa des de localitats com Tarragona, Blanes o Polinyà, tot i que alguns es van perdre i van recular.

Antenes de telefonia de les diferents companyies -sobre l'edifici-, cantonada Font dels Capellans, Can Ramon, al costat de la via del tren a 600 metres d'Stroika

 (Foto: Cadena SER)

 Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets

Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.

Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes

Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

Llegir 6a sessió judici: "Va ser una acció inusual, cosa que va fer pensar que van venir de fora"