L'AUDIÈNCIA NACIONAL DESIMPUTA L'ULTRA FRÍAS DEL CAS DE LA CÈL·LULA GIHADISTA DESARTICULADA PELS MOSSOS i PROCESSA A 10 QUE CONTINUEN A LA PRESÓ. La investigació va motivar una polèmica entre Mossos i Policia Nacional

 Frías, en una imatge de fa anys

El jutge  Santiago Pedraz,  del Jutjat Central d'Instrucció de l'Audiència Nacional, ha desimputat al militant ultra, Diego José Frías, de la causa de la cèl·lula gihadista "Fraternidad islámica", fidel a l'Estat Islàmic o Daesh, desarticulada a Sabadell, Terrassa i Sant Quirze del Vallès el 8 d'abril passat.

Frías que havia anat de número dos a la llista del MSR per Lleida a les catalanes de 2006 i de quatre a la de PxC de Canovelles el 2011, va ser acusat de posar un arsenal d'armes municions i explosius a disposició del seu amic Antonio Sáez, Alí el Peluquero, líder del grup, i haver planificat o haver-se plantejat amb ell atemptar a una llibreria jueva de Barcelona. 

Frías i el seu entorn van negar aquest fet, argumentant que les armes que li van incautar eren de col·lecció i estaven desactivades, com és el cas de la granada de l'exèrcit espanyol. Per altres tenia l'oportuna llicència, i les que podien ser il·legals eren només la pistola elèctica Tàser i punys americans, que es compren lliurament a Andorra. I pel que fa a la seva relació amb Antonio Sáez, va reconèixer que es coneixien des de d'abans que aquest es convertís a l'Islam, que era el seu perruquer i que havien intercanviat documents escrits sobre Palestina i l'ocupació israeliana.

El passat 20 de juliol, tot i continuar imputat, va ser posar en llibertat amb una fiança de 3.000 euros. Ara amb la interlocutòria del 27 de gener pel que es processa a deu dels empresonats, ell queda definitivament desimputat i apartat del cas.

Així el jutge diu: "De otro lado, pese a que a Diego José Frías Álvarez se les ocupó una granada, escopetas de balines, culata, cuchillos, defensa eléctrica, pistolas, puño americano, cartuchos, katana y libro Islam, además de cartuchos de escopeta, dado el informe pericial, no son aptos para constituir delito, y no consta la disposición del mismo para colaborar con la célula, ni aún para suminstrarles material".

OPERACIÓ ENVOLTADA DE POLÈMICA

La posada en llibertat i desimputació de Frías genera més interrogants sobre l'operació, duta a terme pels mossos amb el nom d' Operació Caronte. L'operació va culminar el 8 d'abril amb la detenció de deu homes i una dona, la majoria d'ells conversos a l'islam, que formaven part d'una anomenada "Fraternitat Islàmica" i que segons la investigació pretenien fer diversos atemptats a Catalunya i enviar gent a Síria i l'Irak.  En concret eren cinc espanyols (quatre conversos al islam), un paraguaià i, la resta, marroquins. I el que va sorprendre va ser que es detingués també al militant ultra, Diego Frías, a Sant Quize del Vallès, que va ser acusat de passar un arsenal d'armes municions i explosius al seu amic Antonio Sáez, Alí, i haver planificat o haver-se plantejat amb ell atemptar a una llibreria jueva de Barcelona.

L'endemà de les detencions, el conseller Ramon Espadaler va manifestar en roda de premsa que es tractava d’una de les operacions contra el terrorisme yihadista més importants de les realitzades a Catalunya, i més encara quan la cèl·lula tenia voluntat d’atemptar a Catalunya. 

Tres dies més tard de la detenció, el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius.

Però després de diversos recursos al seu processament i a l'auto de presó, el 29 de juliol l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb càrrecs, en esvair-se a ulls per l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius.

Aquesta operació del mossos va ser notícia també, perquè dies més tard es va conèixer que els Mossos van denunciar a l'Audiència Nacional que la Policia Nacional havia alertat al grup gihadista que els Mossos els estaven vigilant, els hi havien intervingut els telèfons i hi tenien un infiltrat.

Així dos agents de la Policia Nacional es van reunir a Mataró amb un musulmà convers al que van demanar que contactés amb els uns musulmans de Terrassa per posar sobre avís a la cèl·lula terrorista de Sabadell i Terrassa que estaven sent investigats pels Mossos. Segons la versió dels Mossos, aquest convers va reunir-se a primers de novembre amb els membres de la cèl·lula en una reunió que també hi era el mossos d'esquadra infiltrat.

Després d'aquest avís els membres de la cèl·lula van canviar la manera d'actuar i van avançar la marxa a Síria de tres dels seus membres que foren detinguts amb la col·laboració del CNI i l'Audiència Nacional qua  ja eren a Bulgària.

Així mateix els Mossos van comunicar al jutge Santiago Pedraz de l'Audiència Nacional que el mosso infiltrat a la cèl·lula havia estat a la reunió on un convers els va informar que la Policia Nacional els avisava que estaven sent investigats pels Mossos. No obstant la fiscal de l'Audiència, Blanca Rodríguez, va decidir arxivar la denúncia dels Mossos en entendre que en tot cas el que havia passat era que tant la policia catalan com l'espanyola estaven seguint simultàniament i tenien infiltrats o informadors en el grup. Aquest suposada xivatada de la Policía Nacional va motivar una agra resposta del ministre Jorge Fernández Díaz que afirmà que "no es podia deixar la lluita antiterrorista en mans de qui no té sentit d'estat", referint-se al paper de CDC amb relació a la immigració islàmica i la Fundació Nous Catalans i al procés independentista català.  

Ara, amb la desimputació de Frías sobren nous interrogants sobre la investigació i desarticulació d'aquest grup. 

EL CONSELLER JORDI JANÉ I LA TRÀGICA MORT DE SALOU

Al nou conseller d'Interior, Jordi Jané se li ha canviat la cara aquesta setmana amb motiu de les compareixences i declaracions per la mort del senegalès Mor Sylla, el manter que va caure la matinada de dimarts des del balcó del seu pis a Salou. 

Jané, que va arribar a la Conselleria a finals de juny, tot i la seva llarga trajectòria al Congrés del Diputats, era gairebé un desconegut per la ciutadania, i va tenir el seus primers telenotícies de glòria amb motiu de l'incendi d'Òdena amb unes llargues intervencions en directe en les que, en algun moment, més que un conseller que informa del treballs d'extinció, semblava un comentarista esportiu, que fent un gran ús del llenguatge corporal, retransmetia amb entusiasme el combat dur, però victoriós dels bombers, forestals, ADFs i mitjans aeris contra el foc. Dies més tard donava una nova mostra del seu caràcter comunicatiu analitzant l'increment d'accidents de trànsit motivats per l'ús del mòbil i, mentre brandava davant les càmeres el seu propi telèfon, lamentava que molta gent envii WhatsApps mentre condueix.

Però la seva cara ha canviat radicalment en les compereixences i entrevistes fetes amb motiu de la mort del manter senegalès a Salou. I si en les compareixences i entrevistes sobre l'incendi el seu semblant mostrava un entusiasme i optimisme, fins i tot potser exagerat, el que ha mostrat aquesta setmana pels fets de Salou semblava el propi d'algú conscient que ha iniciat un calvari en el que segons con vagi, ell serà la víctima expiatòria tot i no ser-ne en cap cas responsable.

I és que de la mateixa manera que el cos de Mossos d'Esquadra, el conseller Felip Puig, i el Director General de la Policia, Manel Prat, van patir un fort desgast en contradir després les proves o les resolucions judicials les seves primeres i segones versions sobre el cas Ester Quintana o el cas Benítez del Raval, el conseller Jané i el director dels Mossos, Albert Batlle, han apostat sense deixar lloc a cap dubte, per la versió de l'atestat policial. Una versió que afirma en cap cas va haver-hi contacte físic ni al pis ni al balcó entre el senegalès mort i l'agent, pel que el motiu pel que va caure seria bé, per voler fugir, bé a causa d'una resposta irracional i accidental motivada pel pànic generat per la irrupció de la policia. 

En cap cas estic insinuant que el senegalès caigués empès per l'agent i considero reprobable que alguns parlin d'assassinat o homicidi. Però si la versió del company de pis que afirma que sí que hi va haver-hi contacte físic amb estrebades entre l'agent i el senegalès és verificada per nous testimonis o considerada com probable per la instrucció judicial, Jordi Jané i Albert Batlle ho tenen ara molt magre.  

He de dir que aquest cas és el segon cop que pateix el cos dels mossos des que Jané és conseller. Fa dues setmanes va succeir un altre fet que qüestiona o desautoritza els mossos que del que gairebé no se n'ha parlat. ¿Recorden el cas del  militant ultra Diego Frías, detingut i empresonat el passat abril en el marc de l'operació anti-gihadista, amb motiu de la desarticulació del grup de Sabadell i Terrassa?  Segons la versió dels mossos, Frías havia planificat amb el seu amic i cap de la cèl·lula gihadista, Antonio Sáez Martínez, Alí el Peluquero, atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona i tenia a disposició dels gihadistes un arsenal d'armes i explosius. Per aquest motiu el militant ultradretà ingressà a la presó amb la resta de la cèl·lula. I s'obrí una polèmica entre la Generalitat i el Departament d'Interior d'una banda, i el ministre Jorge Fernández Díaz de l'altra, quan trascendí que en el curs de la investigació del mossos, un agent de la Policia Nacional va fer avisar als gihadistes que estaven sent vigilats pels mossos.

Doncs bé, mentre la resta del grup continua a presó, el passat 29 de juliol l´últra Diego Frías fou posat en llibertat sota fiança de 3.000 euros, si bé continua imputat. Així doncs, hi ha més peces que no quadren en aquesta operació feta pels Mossos, interferida potser pel la Policia Nacional, i no estaria de més que el gabinet del conseller Jané ho aclarís.   

 Llegir en català al Periódico
 Leer en castellano en El Periódico

A L'OCTUBRE I NOVEMBRE ES FARAN ELS JUDICIS A RADIO BOTELLA, A UN DE WHITE REBELS, I A ANGLADA PELS FETS DEL 22-4-12. No hi ha data encara pel judici per l'agressió de 12-10-2013, ni pels que van ferir greument un ucraïnès. Aquest últim any s'han dictat diverses sentències a Bcn per agressions ultres i per agressions a militants d'ultradreta en la que s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic. SURT EN LLIBERTAT L'ÚLTRA D.FRÍAS DETINGUT A L'ABRIL ACUSAT DE PASSAR ARMES A UN GRUP GIHADISTA

EN LLIBERTAT DIEGO FRÍAS, L'ÚLTRA QUE VA SER CANDIDAT DEL MSR I PxC DETINGUT A L'ABRIL ACUSAT DE PASSAR ARMES I EXPLOSIUS ALS GIHADISTES
Abans de començar aquest recull incomplert (i potser amb algun error) de judicis fets o propers, i de militants ultres o antifeixistes condemnats o empresonats, informo que Diego José Frías, el militant ultra, que va ser candidat de PxC i MSR detingut i empresonat a l'abril, acusat de passar armes a un grup gihadista i de voler atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona, va ser posat en llibertat fa una setmana sota fiança de 3.000 euros.
Frías va ser detingut el 8 d'abril pels Mossos d'Esquadra a Sant Quirze del Vallès en el marc d'una operació anti-gihadista i se'l va acusar de passar armes i explosius al cap de la cèl·lula. Tres dies més tard el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius. 

Segons la instrucció feta pels Mossos d'Esquadra Frías i Antonio Sáez Martínez, ara Alí (el líder del grup), haurien planejat atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona i va passar armes i municions al grup gihadista. 

La defensa de Frías i el seu entorn personal van negar aquest fet, reconeixent que tots dos eren amics de feia anys, abans que Saéz es fes musulmà, i ell tenia permís d'armes i que la granada  que tenia estava  inutilitzada.  També reconeixien que era cert que Frías i Saéz intercanviaven documents i pamflets sobre Palestina i Israel.

Fa una setmana l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb càrrecs, sortint de la presó de Huelva, en esvair-se a ulls de l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius. (Clica aquí per llegir informació actualitzada dilluns 10 d'agost a les 13,30)

 DIVERSOS JUDICIS A L'OCTUBRE I NOVEMBRE
Aquest últim any s'han dictat a Barcelona diverses sentències condemnatories amb penes de presó per agressions fetes per militants d'ultradreta a immigrants, antifeixistes i independentistes, però també ni ha hagut una per l'agressió que va partir un conegut militant d'ultradreta el 12 d'octubre de 2011. En tots aquests casos s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic, al marge que en alguns casos també se'ls ha condemnat per l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència per motius de raça, etc, o el 607 d'apologia del genocidi. Són a presó els deu membres del cas Stroika condemnats a penes de 17 a 19 anys presó cada un, als qui el Tribunal Suprem va confirmar la pena, els quatre membres de White Rebels condemnats a dos, tres i cinc anys de presó, i està pendent del recurs al Tribunal Suprem la condemna a dos anys i mig de presó a l'autor de l'agressió de la matinada del 2 de juliol de 2012 a un ciutadà pakistanès que era a la celebració de la victòria de de la selecció espanyola de futbol. També estan pendents d'entrar a presó -crec que han apel·lat al Suprem- els 4 skins condemnats a cinc anys per l'agressió d'un ciutadà colombià a Barcelona.

 Imatge del judici d'Stroika

Pels propers mesos d'octubre i novembre s'ha senyalat data per celebrar diversos judicis per agressions racistes o ultres, o per incitar a la violència. Un d'aquest judicis serà els de dos responsables de Radio Botella.  La Fiscalia de Barcelona demana tres anys i mig de presó per la parella (un home i una dona de Barcelona) responsables de Radio Botella, pàgina web d'idelologia nazi tancada el juliol de 2103, des de la que difonien continguts d'ideologia ultra y música RAC (Rock Contra el Comunismo)  que, segons el Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, haurien comés un delicte d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació, i el d'apologia i rehabilitació de règims genocides, tipificats als articles 510 i 607 del Codi Penal. Un dels imputats sembla que pertany a les Brigadas Blanquiazules.

ANGLADA A JUDICI PER L'AGRESSIÓ D'ABRIL DE 2012
També tindrà lloc al novembre, concretament el dia 24 a Vic, el judici a Josep Anglada per la presumpta agressió a dos joves a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012. Aquell dia, hores després que hagués acabat la Diada del Partit  de PxC a Vic, en la que tot i les protestes que van haver-hi, no es van produir incidents, Josep Anglada, que anava begut, segons la versió que va donar El 9 Nou, es va creuar a la Plaça Major amb dos joves i, després d'insultar-los amb paraules com: "Fills de puta, moros de merda!", els hauria agredit, fent-li sang al nas a un d'ells i un cop al cap a l'altre. Aquests fets i les reaccions contradictòries dels partits polítics vigatans, van tensionar molt la ciutat i van motivar la manifestació antiracista del 26 de maig, que esdevindria la manifestació més multitudinària que ha viscut la capital d'Osona.

En la majoria de judicis per atacs i agressions convocats, la Fiscalia de Barcelona per instruccions del Fiscal de Delictes d'Odi, intenta arribar a un acord de conformitat amb els acusats amb reconeixement de la culpa, una pena inferior, i indemització a les víctimes i evitar el judici. Van acceptar l'acord els quatre de White Rebels que es van presentar al judici (el cinquè continua en cerca i captura) i ho van rebutjar els d'Stroika. El judici d'Stroika es va celebrar, i van ser condemnats a una pena superior a la que demanava  la Fiscalia a  la proposta d'acord de conformitat. En aquest cas les defenses rebutjaven acceptar una condemna superior a deu anys, i finalment en el judici van ser condemnats a penes de 17 a 19 anys, ratificades més tard pel Tribunal Suprem.

Cal recordar que els condemnats a penes no superiors a dos anys si no tenen antecedents penals i paguen la indemnització de reparació del dany, no acostumen a ingressar a presó. No obstant el membre de White Rebels, David M, condemnat a dos anys en la sentència de conformitat del passat mes de febrer és a presó donat que té pendent amb altres persones un judici acusat de formar part d'un altre grup racista violent que actuava a Badalona que se celebrarà d'aquí unes setmanes.

EL LÍDER D'STROIKA CONDEMNAT A 15 MESOS PER AGREDIR A UN INDEPENDENTISTA 
 El que va ser considerat el líder de l'atac d'Stroika, Javier C. va ser condemnat al gener, en sentència de conformitat a 15 mesos de presó per agredir un jove que estava fent el 2010 una pintada independentista al costat d'uns amics a Terrassa. Els quatre acusats en aquesta causa van acceptar moments abans de començar el judici al Jutjat Penal de Terrassa una condemna de 15 mesos de presó, la prohibició d'acostar-se a la víctima i pagar una indemnització per les lesions i efectes que van robar al jove independentista.
La jutge va acceptar la petició del fiscal que, després del pacte de conformitat, va demanar que Javier C. compleixi la pena per tenir antecedents però que als altres tres acusats se'ls suspengui a condició que no delinqueixen, paguin la responsabilitat civil i participin en un curs sobre drets humans.

Imatge de l'inici del judici a quatre membre de White Rebels, aquest febrer, que no es va celebrar en acceptar els acusats el pacte conformitat

L'AUDIÈNCIA DIU QUE L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC TAMBÉ ÉS APLICABLE A AGRESSIONS A MILITANTS ULTRES

També han estat condemnats a tres anys de presó els dos antifeixistes, Sergi i Rubén, per l'agressió i les ferides que va partir el conegut militat ultra, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta d'un concert de Democracia Nacional al Poble Nou. En la sentència de la Secció Dècima de l'Audiència, formada per magistrats progressistes com Santi Vidal i Montserrat Comes d'Argemir, es va rebutjar les al·legacions de la defensa de que tant l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència, com l'agravant d'odi ideològic en una agressió s'havia d'aplicar als ultres, racistes i nazis, però no als antifeixistes. 

La Sala va respondre en la sentència que tot i que és cert que la tipificació específica del delicte d'incitació a l'odi per motius de raça, origen, etc, i l'agravant d'odi ideològic -és a dir atacar violentament a algú  per la seva ideologia- es van incloure al Codi Penal espanyol i de la majoria de països europeus per fer front als atacs de l'extremadreta, també era aplicable quan una persona d'una altra ideologia ataca violentament a algú per tenir idees franquistes, feixistes o racistes. En resum, que el fet que algú vagi a un concert de Democracia Nacional o militi a un grup ultra, no justifica ni és atenuant per agredir-lo, i, en canvi, el fet que hagi estat agredit per la seva ideologia a mans d'algú d'idees contràries, és un agravant.

En aquest cas la Fiscalia també va intentar un pacte de conformitat amb dos anys de presó (que en principi no es complirien) i reparació (indemnització) del dany a la víctima que els acusats van rebutjar preferint que es fes el judici. El Tribunal els condemnà a dos, però l'advocat de l'acusació particular i agredit, Alejandro Fernández, ho va recórrer al Suprem, que va pujar la pena a tres anys. Un dels acusats, Rubén, que en el judici va reconèixer ser una de les persones que es veien a les imatges de TV agredint a Fernández, s'ha desmarcat de la campanya en favor dels dos, mentre Sergi, que crec que ja ha rebut l'ordre d'entrar a presó, està fent una campanya  @LlibertatSergi amb el suport de la CUP, Unitat Contra el Feixisme i les Plataformes Antifeixistes sota el lema "ser antifeixista no és cap delicte".

Molt més complicada és el processament i proper judici, pel que encara no hi ha data, a sis antifeixistes acusats d'haver agredit brutalment a uns simpatitzats d'ultradreta   el 12 d'octubre de 2013 que eren a un bar de Sants, després d'haver assistit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc. Els acusats estan en llibertat.

Segons l'escrit del fiscal, els autors de l'agressió formaven part d'un grup d'unes 12 o 15 persones que, després de conèixer per un twitt que a un bar del carrer Farell amb plaça Joan Corrado, hi havia unes persones que portaven banderes espanyoles i simbologia ultra, van sortir del Centre Social Can Vies, alguns d'ells encaputxats portant pals, barres, totxos, candaus i navalles, i sense provocació prèvia van agredir  amb un atac "ràpid i contundent" a aquests simpatitzants o militants ultres causant danys físics i destrosses al local i el seu mobiliari, mentre se'ls deia "nazis" i "fatxes de merda". 

Com he manifestat reiterades vegades discrepo de l'ús de la violència que de vegades fan, i sense agressió prèvia, alguns militants llibertaris o independentistes. Considero que utilitzar la violència és inacceptable política i moralment. I no accepto l'excusa que el fet de que algú vagi a un acte ultra o porti un símbol, sigui en sí mateix una provocació que justifiqui agredir-lo. I davant de l'eslogan "ser antifeixiste no és un delicte", sembla que vulguin oblidar que no se'ls jutja per ser antifeixistes, sinó per haver agredit a unes persones que eren a un acte o a un bar. 

EN PRESÓ PREVENTIVA EL PRINCIPAL ACUSAT DE L'AGRESSIÓ BRUTAL A UN UCRAÏNÈS 

Els que també estan pendents de judici són sis joves d'extrema esquerra que van agredir brutalment a uns ciutadans ucraïnesos que van assistir l'11 d'octubre de 2014 a un acte sobre Ucraïna que es feia al Centre Social La Torna, a Gràcia. Com es veu en el vídeo, després de fer fora del local als ciutadans ucraïnesos -als que ells van considerar nazis per dir opinions discrepants de la política de Moscou-  va començar a colpejar-los, quedant diversos dies en coma un d'ells que va haver de ser operat patint ara diverses seqüeles. Dies més tard els mossos d'esquadra van detenir a set persones, una de les quals -que té reiterats antecedents policials- és a la presó en considerar-la el jutge l'autora principal dels cops al ciutadà ucraïnès que va quedar en coma.

 Vídeo de l'agressió feta per militants d'extrema esquerra a uns ciutadans ucraïnesos