Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Pont de Vilomara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Pont de Vilomara. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de juny del 2014

ELS MÒBILS DELS ACUSATS DE L'ATAC NAZI D'STROIKA A MANRESA NO VAN TENIR CAP ACTIVITAT DURANT ELS 9 MINUTS DE L'AGRESSIÓ. Article d'ahir a la Directa

La composició garantista del tribunal afavoreix l'estratègia de les defenses

XAVIER RIUS @xrius1 twitter
 
Després de les set primeres sessions del judici per l’atac de març de 2012 davant de la sala Stroika de Manresa, en la qual els setze acusats han negat la seva implicació, i les úniques proves inculpatòries directes siguin les declaracions de quatre acusats que en seu judicial van admetre la participació del grup i algun fragment de les escoltes telefòniques, caldrà veure quan es visionin els vídeos de la suposada festa d’aniversari al Pont de Vilomara amb què justifiquen la coartada, com s’expliquen unes imatges que no tenen res a veure amb l’aniversari d’un nen.

Els quatre acusats que havien reconegut la seva participació en la declaració que van fer al jutjat de Manresa, han afirmat que el que van dir al jutjat va ser fruit de les pressions dels Mossos d’Esquadra amb amenaces com que s’implicaria les seves parelles. Per aquest motiu, els advocats han demanat invalidar les declaracions judicials.

També inculpa al grup les declaracions a la Fiscalia de Menors de Fernando C., que a Fiscalia i en el judici posterior va reconèixer amb tota mena de detalls la implicació dels setze acusats. Però el president del tribunal no ha considerat probatòries les declaracions en la jurisdicció de menors ni en la sentència dictada. I quan Fernando C. ha declarat aquesta setmana en el judici, el tribunal ha acceptat la petició de les defenses perquè ho fes com a imputat, en lloc de fer-ho com a testimoni i amb l’obligació de respondre i dir la veritat. En comparèixer com a imputat s’ha acollit al dret a no declarar.

Els encausats reconeixen només haver estat convidats a la festa d’aniversari del fill d’Ana M., parella de qui es considera el líder, Javier C. dels quals hi ha imatges en la trobada que fan al restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara. Tots dos reconeixen que van estar en aquesta “festa d’aniversari”. I els que no, diuen que es van perdre i van retornar als seus municipis.

Tres elements clau en la investigació

Els caps de Mossos d’Esquadra que van dirigir la investigació han explicat que van iniciar-la d'acord amb tres elements. El primer: el fet que la Guàrdia Civil els passà l’informe del control del vehicle procedent d’Igualada, aturat en un control, on anaven dues persones d’ideologia ultradretana, una de les quals tenia un tatuatge amb la “runa odal”. Aquestes persones tenien vinculació amb el Movimiento Social Republicano (MSR). La virulència, nombre d’atacants i la seva organització va fer pensar que era un grup de gent d’altres llocs, i que podia ser una venjança per l’atac amb pedres del concert del 12 d’octubre anterior a Barcelona, on va resultar ferit l’exdirigent de l'MSR, Alejandro Fernández. El fet que la Guàrdia Civil interceptés un vehicle venint d’Igualada confirmava la hipòtesi que l'atac podia haver estat realitzat per gent de fora de la comarca.

Un altre element va ser la comunicació dels propietaris del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, dient que el vespre de l’atac un grup d’estètica skin havia anat a l’establiment i que van fer comentaris sobre barres de ferro. Els Mossos van visionar les imatges de les càmeres del restaurant i van identificar a membres dels CUSOS de l’Espanyol i Ultras Sur. La tercera via va ser demanar les geolocalitzacions de les trucades d’aquestes persones aquella tarda vespre, constatant que va haver-hi una gran activitat entre ells, iniciada quan eren als seus municipis (Tarragona, Igualada, Manresa, Terrassa, Polinyà, Blanes...) i una hora abans de l’atac fan trucades des de Terrassa amb altres que són a Manresa.

L'activitat dels telèfons mòbils

Les geolocalitzacions dels telèfons dels acusats confirmen que després d'una gran activitat telefònica a Manresa amb senyal des del repetidor a 600 metres de la sala Stroika, els disset telèfons estan en silenci entre les 21 hores, 20 minuts i 2 segons, fins a les 21 hores, 29 minuts i 55 segons, que tornen a tenir una gran activitat. La major part d'ells inicien les converses o envien missatges des del repetidor de Fonts dels Capellans que dóna cobertura justament al voltant de la sala Stroika, i després des del repetidor que dóna cobertura al Pont de Vilomara, inclòs el restaurant Cal Curro, on arriben a les 21 hores 38 minuts. Pels mossos és significatiu que els nou minuts de silenci dels disset mòbils coincideixen amb el moment de l'atac.

Aquella tarda alguns dels acusats van mantenir trucades amb el dirigent de l'MSR, Jordi de la Fuente i amb altres persones que, quan les companyies van aportar les geolocalitzacions, no van ser ubicats a Manresa, pel que no se’ls va considerar participants.

Pendents de com rebaten les imatges del restaurant on se’ls veu fent gestos explícits, fins ara els advocats han intentat negar l’afirmació que l’acció fos necessàriament feta per un grup d’ultradreta, i han negat el valor probatori de les geolocalitzacions. Entre els advocats contractats pels acusats hi ha coneguts defensors habituals d’ultradretans, com ara Fernando Oriente i Wenceslao Tarragó, que insisteixen que no es condemni els acusats per la seva ideologia. El fet que el tribunal està sent molt garantista amb les peticions de les defenses, facilita l’estratègia dels advocats, sent ara per ara una incògnita si consideraran o no com a prova les declaracions inculpatòries fetes al jutjat de Manresa.
Llegir a la Directa.cat 
 Càmeres de seguretat de Cal Curro, El Pont de Vilomara van gravar la suposada festa d'aniversari d'un nen. Es veuran les imatges dijous en el judici

dijous, 5 de juny del 2014

ELS ENCAUSATS D'STROIKA ES NEGUEN A RESPONDRE LES PREGUNTES DEL FISCAL I DIUEN QUE NOMÉS VAN ANAR AL PONT DE VILOMARA A CAL CURRO, A CELEBRAR L'ANIVERSARI D'UN NEN, SI BÉ LA MEITAT RECONEIXEN QUE ES VAN PERDRE.

¿Què feien els 15 homes joves, un menor de 16 anys -ja condemnat-, i una dona de diferents llocs de Catalunya, la majoria dels quals diuen que no es coneixien, la nit del 23 de març de 2012 pel voltants de Manresa i el Pont de Vilomara, i per quin motiu una part s'havien trobat prèviament davant l'hotel Don Cándido de Terrassa per anar des d'allà a Manresa i el Pont de Vilomara, tot i que alguns no hi van arribar?

La resposta de tots és la mateixa. Havien estat convidats per Javier Cirera (resident a Terrassa) i la seva parella Ana M B, o per algun amic comú -donat que alguns diuen que no coneixien ni a Cirera ni a Ana M B-  a celebrar al restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, l'aniversari del fill de 4 anys d'Ana M B. 
I la resposta a les preguntes del seus advocats de perquè consten trucades fetes des prop de la sala Stroika, és que es van perdre i van donar voltes, o perquè havien quedat en un benzinera a l'entrada de Manresa amb uns dels altres cotxes. I el motiu pel que alguns dels que van arribar als voltants de Manresa (com consta per la localització de les trucades de mòbil), no acabessin sopant a Cal Curro, és tan senzilla com que es van perdre o els van deixar tirats en una benzinera propera a Manresa i en quedar-se sense bateria o no tenir el telèfon del qui els havia convidat a aquell sopar d'aniversari d'un nen, havien decidit tornar cap a Sabadell, Igualada, Terrassa o Tarragona.

Donat que alguns dels encausats van reconèixer en la seva primera declaració en el jutjat de Manresa el juliol de 2012, haver participat amb més o menys implicació a l'atac neonazi a la porta de Sala Stroika del 23 de març, i altres, en aquella primera declaració, havien negat haver-se desplaçat a Manresa o el Pont de Vilomara, el Fiscal de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar (que els hi demana entre 37 i 39 anys de presó), ha fet constar la contradicció entre el que van reconèixer davant del jutge i el que han afirmat avui. 
Tots ha negat anar amb passamuntanyes o roba militar i, a aquells a qui els hi ha preguntat el seu advocat -donat que s'han negat a respondre al fiscal-, han dit no haver estat mai a Stroika. Això ha motivat el comentari del fiscal, que ha recordat que un dels que ha dit no haver-hi estat mai, consta que hi va treballar com a vigilant.
Alguns, a preguntes dels seus advocats, han dit que a la declaració als jutjats de Manresa van ser coaccionats pels mossos d'esquadra de que si no deien el que ells volien els hi retirarien la custòdia del fill, tindrien una pena de més anys de presó, implicarien a la seva parella o, fins i tot que, a causa de la pressió feta pels agents instants abans, havien declarat molt nerviosos i no sabien ni què havien dit.

Després que a la sessió d'ahir, en que els advocats van demanar la nul·litat de les escoltes telefòniques fetes les setmanes anteriors a les detencions i, també, del registres de punts on els mòbils dels acusats van fer o rebre trucades la nit dels fets, i fracassada l' estratègia de les defenses de pactar una acceptació de culpabilitat amb penes no superiors als 10 anys, totes les preguntes dels defensors s'han centrat en desmuntar que fossin un grup organitzat de persones que es coneixien feia temps i, a la vegada, justificar que es creuessin nombroses trucades telèfoniques aquell vespre als voltants de Manresa. 
Tots han coincidit en la mateixa coartada de que, sense participar en l'atac a la sala Stroika, haguessin estat pels voltants de Manresa, on els seus mòbils van deixar el registre, i de que anessin o no a sopar al restaurant Cal Curro de Pont de Vilomara, a 2 km de Manresa. 

Ha estat Javier Cirera M, amb un llarg historial penal i policial per activitat ultra, a qui mossos i Fiscalia consideren el líder i cervell del grup, qui ho ha aclarit. Com farien després la resta, s'ha negat a respondre al fiscal, a l'acusació particular i a l'acció popular. I responent només les preguntes del seu advocat ha explicat que aquell divendres feia 4 anys el fill de la seva parella, Ana M V, que també era a la banqueta dels acusats. 
Cirera ha dit que ell i Ana M.V van decidir celebrar un sopar d'aniversri -sense el nen!- al restaurant Cal Curro de Sant Joan de Vilomara, municipi on el seus pares tenen la segona residència. Així, van anar trucant a diferents amics per tal que vinguessin, alguns dels qual van dir que vindrien amb altres amics que recollirien a Terrassa o vindrien des d'altres llocs de Catalunya (Tarragona, Igualada, Sabadell, Palafolls, Polinyà) i es trobarien bé a Terrassa, bé en una benzinera o en una rotonda prop de Manresa.

Així, un per un, els setze acusats han anant explicant la seva gimcana particular fins arribar a l'hotel Don Cándido de Terrassa, o com un amic amb qui eren a un bar els convidava a anar amb ell a l'aniversari del fill de la parella de l'amic de l'amic. I el fet de haver participat o no en el sopar (hi ha imatges del restaurant) es justificava per haver-se perdut, no tenir saldo per trucar al cotxe de l'amic al que seguien i havien perdut en un avançantament, a una trucada de la parella dient que es trobava malament i que tornés a casa, o a que no els havien vingut a buscar a la benzinera on havien quedat.

L'ESTRANY CONTROL DE LA GUÀRDIA CIVIL

Entre els que no van arribar al restaurant del Ponts de Vilomara es troben Cristian T.S de Capellades -a qui mossos i Fiscalia considera com un dels organitzadors de l'acció-,  Víctor E.G. d'Igualada,  i Daniel M.M de Sant Vicenç de Castellet. Els dos primers van sortir amb el seu vehicle des d'Igualada direcció Manresa per la C-37, i a l'alçada de Sant Salvador de Guardiola van ser aturats, i reconeguts per la Guàrdia Civil en un control de carretera. I ha justificar que no arribés al lloc del sopar donat  que no van trobar al cotxe amb que havien quedat, pel que van decidir tornar a Igualada. (Jo sempre he pensat que aquell control de la Benemèrita no va ser casual, i crec que per les xarxes socials ultres -on la Guàrdia Civil té molts col·laboradors i agents infiltrats- algú va deixar anar que els d'Igualada i Capellades anaven a Manresa a fer una acció)

El Fiscal Miguel Ángel Aguilar li ha recordat que el que afirmava avui era totalment diferent al que havia dit jutjats de Manresa on va explicar que després de ser aturats i reconeguts en aquell control de la Guàrdia Civil, tot i anar a recollir a Daniel M.M, després de parlar per telèfon amb Javier Cirera, van considerar millor per tots no participar en l'acció violenta contra antifeixistes a Manresa. Cristian T. ha respost que, si al jutjat va dir una altra cosa, va ser per que els mossos li van dir que si no declarava el que li deien, li traurien la custòdia del fill. 
  
De totes les declaracions la potser més breu ha estat la d'Óscar R. R., veí de Polinyà, que s'ha limitat a afirmar que va anar directament des de Polinyà a Cal Curro. El seu advocat no li ha preguntat com a altres, si militava en grups ultres o als Cusos de les Brigades Blanquiazules, per donar-lis oportunitat de desmentir la seva ideologia ultra.  Óscar R.R s'ha presentat amb una camisa que li deixava descobert el tatuatge amb el número 88, que significa Heil Hitler. Qui sí ha reconegut militància política ha estat Víctor E.G, dirigent llavors del Movimiento Social Republicano (MSR), dient que aquest és un partit totalment legal. 


Óscar R R, amb el número 88 tatuat al coll, avui al judici. A sota foto seva de facebook
Així les coses, s'ha aixecat la sessió, sense que els fiscals ni les acusacions hagin pogut intervenir gaire. La propera sessió serà el dijous 12 on declararan els primers testimonis. Els testimonis protegits i el menor condemnat que hi va participar i ha reconegut tots els fets, declararan més endavant. I la majoria d'acusats -cinc són en llibertat- han abandonat la sala, sortint de l'Audiència de Barcelona al Passeig de Sant Joan, en les furgones direcció Can Brians.
Caldrà veure a les properes sessions com justifiquen les imatges de les càmares de seguretat de Cal Curro, els que van arribar al "sopar d'aniversari d'un nen", sense el nen, els gestos on sembla que comentin una pallissa a cops i patades.

Una de les tres furgonetes que tornaven els acusats a Can Brians