Illa potencia Orriols com a cap de l'oposició? Analitzo al Punt Avui si Salvador Illa aprofita l'absència dels líders de Junts i ERC al Parlament, per potenciar Orriols, replicant-la, fent que ella acabi ocupant l'espai de cap de l'oposició

 

Xavier Rius Sant, El Punt Avui, divendres 10 de juiol 2026

El 16 de juliol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) farà pública la sentència sobre la llei d’amnistia, que segurament avalarà. Ara bé, com que es una incògnita el que faran els tribunal espanyols, no es pot fixar data per al retorn de Carles Puigdemont o per aixecar les inhabilitacions a Jordi Turull i Oriol Junqueras. El Parlament viu una situació anòmala que fa que els líders d’ERC i Junts no puguin fer de portaveus i, en el cas de Junts, exercir el paper de cap de l’oposició. I tinc la impressió que Salvador Illa segueix el joc a Sílvia Orriols, afavorint que ella ocupi aquest espai.

El 16 de juliol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) farà pública la sentència sobre la llei d’amnistia, que segurament avalarà. Ara bé, com que es una incògnita el que faran els tribunal espanyols, no es pot fixar data per al retorn de Carles Puigdemont o per aixecar les inhabilitacions a Jordi Turull i Oriol Junqueras. El Parlament viu una situació anòmala que fa que els líders d’ERC i Junts no puguin fer de portaveus i, en el cas de Junts, exercir el paper de cap de l’oposició. I tinc la impressió que Salvador Illa segueix el joc a Sílvia Orriols, afavorint que ella ocupi aquest espai.

Fa un any, després de publicar el llibre Aliança Catalana, els nostres ultres, vaig ser cridat pel president Illa a reunir-me amb ell, ja que volia conèixer el meu punt de vista de com gestionar el discurs d’Aliança i Vox. Per aquell o altres llibres he estat jo qui he volgut conèixer l’opinió de molts polítics. Però amb Illa no era jo qui preguntava, sinó ell, i li vaig dir que Orriols és molt hàbil en les rèpliques, pel que, si s’entra en un cos a cos, ella s’envalentona i aconsegueix vídeos que són virals.

No valoro menys la feina dels diputats de Junts que interpel·len el govern, ni tampoc el que des del suport parlamentari fa Esquerra. Però la realitat és que els líders d’aquests partits no són al Parlament. En canvi, Orriols esprem els seus minuts de pregunta i rèplica amb Illa i els consellers emergint, per l’absència dels altres, com a cap de l’oposició. I Illa, en lloc d’ignorar les provocacions, li respon i es genera una espiral en què ella triomfa.

 Però Orriols no només es fa gran en les contrarèpliques. Ho fa explotant els errors dels altres. Fa setze mesos, en tombar-li l’oposició els pressupostos, va obrir la porta que preveu la llei per a quan a un alcalde li rebutgen els comptes, perquè se li presenti una moció de censura. Però, si no es formalitza, els comptes queden aprovats. Tot feia pensar que la moció de censura es faria donant l’alcaldia a Junts amb el suport d’ERC, el PSC i la CUP. Però, després de cinc setmanes de fulletó, Junts es va fer enrere i Orriols va sortir reforçada. Llavors, tant els regidors d’ERC com els del PSC van dir que, si ho haguessin sabut, hauria estat millor abstenir-se en la votació, estalviant-se el circ mediàtic. Precisament per no tornar a caure en el parany, fa quatre mesos tant ERC com el PSC van anunciar que en la votació dels comptes potser s’abstindrien per no regalar-li de nou cinc setmanes de protagonisme. Finament, l’abstenció d’ERC no calia, en absentar-se una regidora, havent-n’hi prou amb l’abstenció del PSC, com va fer. Però Illa va desautoritzar els seus regidors, va forçar la seva dimissió i tots els membres de la llista van renunciar. I el PSC –aplicant un procediment pensat per quan ETA matava un regidor del PP a Euskadi i tota la llista renunciava, que estableix que el partit pot designar persones alienes per ocupar el lloc– va nomenar dos militants de la UGT. I Orriols en va treure profit titllant-los d’esquirols. Sincerament, dubto si Illa actua així convençut que la desactivarà o si la potencia pensant que com més creixi Aliança més baixarà Junts.

Xavier Rius Sant, periodista´

Llegeix al Punt Avui

              

                    després de publicar el llibre Aliança Catalana, els nostres ultres, vaig ser cridat pel president Illa a reunir-me amb ell, ja que volia conèixer el meu punt de vista de com gestionar el discurs d’Aliança i Vox. Per aquell o altres llibres he estat jo qui he volgut conèixer l’opinió de molts polítics. Però amb Illa no era jo qui preguntava, sinó ell, i li vaig dir que Orriols és molt hàbil en les rèpliques, pel que, si s’entra en un cos a cos, ella s’envalentona i aconsegueix vídeos que són virals.

No valoro menys la feina dels diputats de Junts que interpel·len el govern, ni tampoc el que des del suport parlamentari fa Esquerra. Però la realitat és que els líders d’aquests partits no són al Parlament. En canvi, Orriols esprem els seus minuts de pregunta i rèplica amb Illa i els consellers emergint, per l’absència dels altres, com a cap de l’oposició. I Illa, en lloc d’ignorar les provocacions, li respon i es genera una espiral en què ella triomfa.erò Orriols no només es fa gran en les contrarèpliques. Ho fa explotant els errors dels altres. Fa setze mesos, en tombar-li l’oposició els pressupostos, va obrir la porta que preveu la llei per a quan a un alcalde li rebutgen els comptes, perquè se li presenti una moció de censura. Però, si no es formalitza, els comptes queden aprovats. Tot feia pensar que la moció de censura es faria donant l’alcaldia a Junts amb el suport d’ERC, el PSC i la CUP. Però, després de cinc setmanes de fulletó, Junts es va fer enrere i Orriols va sortir reforçada. Llavors, tant els regidors d’ERC com els del PSC van dir que, si ho haguessin sabut, hauria estat millor abstenir-se en la votació, estalviant-se el circ mediàtic. Precisament per no tornar a caure en el parany, fa quatre mesos tant ERC com el PSC van anunciar que en la votació dels comptes potser s’abstindrien per no regalar-li de nou cinc setmanes de protagonisme. Finament, l’abstenció d’ERC no calia, en absentar-se una regidora, havent-n’hi prou amb l’abstenció del PSC, com va fer. Però Illa va desautoritzar els seus regidors, va forçar la seva dimissió i tots els membres de la llista van renunciar. I el PSC –aplicant un procediment pensat per quan ETA matava un regidor del PP a Euskadi i tota la llista renunciava, que estableix que el partit pot designar persones alienes per ocupar el lloc– va nomenar dos militants de la UGT. I Orriols en va treure profit titllant-los d’esquirols. Sincerament, dubto si Illa actua així convençut que la desactivarà o si la potencia pensant que com més creixi Aliança més baixarà Junts.

Però Orriols no només es fa gran en les contrarèpliques. Ho fa explotant els errors dels altres. Fa setze mesos, en tombar-li l’oposició els pressupostos, va obrir la porta que preveu la llei per a quan a un alcalde li rebutgen els comptes, perquè se li presenti una moció de censura. Però, si no es formalitza, els comptes queden aprovats. Tot feia pensar que la moció de censura es faria donant l’alcaldia a Junts amb el suport d’ERC, el PSC i la CUP. Però, després de cinc setmanes de fulletó, Junts es va fer enrere i Orriols va sortir reforçada. Llavors, tant els regidors d’ERC com els del PSC van dir que, si ho haguessin sabut, hauria estat millor abstenir-se en la votació, estalviant-se el circ mediàtic. Precisament per no tornar a caure en el parany, fa quatre mesos tant ERC com el PSC van anunciar que en la votació dels comptes potser s’abstindrien per no regalar-li de nou cinc setmanes de protagonisme. Finament, l’abstenció d’ERC no calia, en absentar-se una regidora, havent-n’hi prou amb l’abstenció del PSC, com va fer. Però Illa va desautoritzar els seus regidors, va forçar la seva dimissió i tots els membres de la llista van renunciar. I el PSC –aplicant un procediment pensat per quan ETA matava un regidor del PP a Euskadi i tota la llista renunciava, que estableix que el partit pot designar persones alienes per ocupar el lloc– va nomenar dos militants de la UGT. I Orriols en va treure profit titllant-los d’esquirols. Sincerament, dubto si Illa actua així convençut que la desactivarà o si la potencia pensant que com més creixi Aliança més baixarà Junts.

El 16 de juliol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) farà pública la sentència sobre la llei d’amnistia, que segurament avalarà.

L'ÚLTIM REGIDOR DE PxC D'UN PERÍODE CONVULS. Dimecres 10 de juny prendrà possessió de l'acta de regidor de Mataró, José María Giménez, per ocupar per 3 dies el lloc que va deixar vacant Carles Fontbona. Giménez entrarà com a no adscrit en estar enfrontat amb M.Lora

Encara que podria semblar un acudit, en el ple de tancament de mandat de l'Ajuntament de Mataró que se celebrarà el dimecres 10 de juny, en el que el consistori sortint ha d'aprovar l'acta de l'anterior ple, es nomenarà com a nou regidor (per tres dies) a  José María Giménez Marín per ocupar el lloc que va quedar vacant el passat 9 d'abril, quan va dimitir el regidor de Plataforma per Catalunya, Carles Fontbona, al que Mònica Lora havia comunicat setmanes abans que no comptava amb ell per la llista de les eleccions del 24 de maig. 

La persona que ocuparà el lloc, José M Giménez, es un dels membres de la comunitat gitana de Mataró que van entrar a PxC, en entendre que l'ajuntament socialista afavoria als magribins a l'hora de donar nous permisos pels "mercadillos". Però Giménez fa més d'un any va trencar amb Mònica Lora, així que entrarà com a regidor no adscrit, al costat del regidor exPxC, Juan Gabriel Ponce, també no adscrit. 

Ponce en deixar PxC va denunciar "la manca de transparència de Mònica Lora pel que fa als comptes del Grup Municipal", la qual té dedicació exclusiva com a regidora de l'oposició, "amb un sou anual brut de 37.800 euros, a més de les dietes per assistència a plens, i l'assignació de consellera comarcal". Ponce es va queixar diverses vegades de l'opacitat amb la que, des del seu punt de vista, es gestionen els 3.000 euros mensuals del Grup Municipal de PxC, més l'assignació de 6.600 euros anuals per haver obtingut tres regidors. Per la seva banda Lora va acusar a Ponce d'afavorir al PP.

Fa dos mesos, en dimitir Fontbona la portaveu del grup i cap de llista, Mònica Lora, em va dir  que "la llista de l'any 2011 va ser feta de manera precipitada i això va ser un error, que no repetirem". 

A les eleccions del passat dia 24, PxC va obtenir només una regidora, Mònica Lora, front els tres de 2011. El nou consitori es constituirà el dissabte dia 13 al migdia. Lorà serà també a partir del dia 13 de juny l´única representant municipal a la demarcació de Barcelona, front els 47 que va obtenir fa 4 anys.

 José M Giménez, ocuparà el lloc del regidor de PxC, Carles Fontbona (esquerra), que va dimitir fa dos mesos, però serà no adscrit, a l'igual que Juan G Ponce (a la dreta de la foto). Dels tres regidor que va obtenir PxC el 2011, ara només n'ha obtingut una, Mònica Lora, que serà l´únic càrrec electe de PxC de tota la demarcació de Barcelona  

J M Giménez
ACTUALITZAT 10 de juny: 
A sota imatge de la pressa de possessió de l'acta de regidor de José M Giménez.
Tot i que els regidors que no repetirien en no haver-se presentat o no haver estat escollits, van intervenir per acomiadar-se, ell no ho va fer.
Acabat el ple es va fer la foto de tot el consitori sortint 

 

ELS ENCAUSATS D'STROIKA ES NEGUEN A RESPONDRE LES PREGUNTES DEL FISCAL I DIUEN QUE NOMÉS VAN ANAR AL PONT DE VILOMARA A CAL CURRO, A CELEBRAR L'ANIVERSARI D'UN NEN, SI BÉ LA MEITAT RECONEIXEN QUE ES VAN PERDRE.

¿Què feien els 15 homes joves, un menor de 16 anys -ja condemnat-, i una dona de diferents llocs de Catalunya, la majoria dels quals diuen que no es coneixien, la nit del 23 de març de 2012 pel voltants de Manresa i el Pont de Vilomara, i per quin motiu una part s'havien trobat prèviament davant l'hotel Don Cándido de Terrassa per anar des d'allà a Manresa i el Pont de Vilomara, tot i que alguns no hi van arribar?

La resposta de tots és la mateixa. Havien estat convidats per Javier Cirera (resident a Terrassa) i la seva parella Ana M B, o per algun amic comú -donat que alguns diuen que no coneixien ni a Cirera ni a Ana M B-  a celebrar al restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, l'aniversari del fill de 4 anys d'Ana M B. 

I la resposta a les preguntes del seus advocats de perquè consten trucades fetes des prop de la sala Stroika, és que es van perdre i van donar voltes, o perquè havien quedat en un benzinera a l'entrada de Manresa amb uns dels altres cotxes. I el motiu pel que alguns dels que van arribar als voltants de Manresa (com consta per la localització de les trucades de mòbil), no acabessin sopant a Cal Curro, és tan senzilla com que es van perdre o els van deixar tirats en una benzinera propera a Manresa i en quedar-se sense bateria o no tenir el telèfon del qui els havia convidat a aquell sopar d'aniversari d'un nen, havien decidit tornar cap a Sabadell, Igualada, Terrassa o Tarragona.

Donat que alguns dels encausats van reconèixer en la seva primera declaració en el jutjat de Manresa el juliol de 2012, haver participat amb més o menys implicació a l'atac neonazi a la porta de Sala Stroika del 23 de març, i altres, en aquella primera declaració, havien negat haver-se desplaçat a Manresa o el Pont de Vilomara, el Fiscal de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar (que els hi demana entre 37 i 39 anys de presó), ha fet constar la contradicció entre el que van reconèixer davant del jutge i el que han afirmat avui. 
Tots ha negat anar amb passamuntanyes o roba militar i, a aquells a qui els hi ha preguntat el seu advocat -donat que s'han negat a respondre al fiscal-, han dit no haver estat mai a Stroika. Això ha motivat el comentari del fiscal, que ha recordat que un dels que ha dit no haver-hi estat mai, consta que hi va treballar com a vigilant.
Alguns, a preguntes dels seus advocats, han dit que a la declaració als jutjats de Manresa van ser coaccionats pels mossos d'esquadra de que si no deien el que ells volien els hi retirarien la custòdia del fill, tindrien una pena de més anys de presó, implicarien a la seva parella o, fins i tot que, a causa de la pressió feta pels agents instants abans, havien declarat molt nerviosos i no sabien ni què havien dit.

Després que a la sessió d'ahir, en que els advocats van demanar la nul·litat de les escoltes telefòniques fetes les setmanes anteriors a les detencions i, també, del registres de punts on els mòbils dels acusats van fer o rebre trucades la nit dels fets, i fracassada l' estratègia de les defenses de pactar una acceptació de culpabilitat amb penes no superiors als 10 anys, totes les preguntes dels defensors s'han centrat en desmuntar que fossin un grup organitzat de persones que es coneixien feia temps i, a la vegada, justificar que es creuessin nombroses trucades telèfoniques aquell vespre als voltants de Manresa. 

Tots han coincidit en la mateixa coartada de que, sense participar en l'atac a la sala Stroika, haguessin estat pels voltants de Manresa, on els seus mòbils van deixar el registre, i de que anessin o no a sopar al restaurant Cal Curro de Pont de Vilomara, a 2 km de Manresa. 

Ha estat Javier Cirera M, amb un llarg historial penal i policial per activitat ultra, a qui mossos i Fiscalia consideren el líder i cervell del grup, qui ho ha aclarit. Com farien després la resta, s'ha negat a respondre al fiscal, a l'acusació particular i a l'acció popular. I responent només les preguntes del seu advocat ha explicat que aquell divendres feia 4 anys el fill de la seva parella, Ana M V, que també era a la banqueta dels acusats. 

Cirera ha dit que ell i Ana M.V van decidir celebrar un sopar d'aniversri -sense el nen!- al restaurant Cal Curro de Sant Joan de Vilomara, municipi on el seus pares tenen la segona residència. Així, van anar trucant a diferents amics per tal que vinguessin, alguns dels qual van dir que vindrien amb altres amics que recollirien a Terrassa o vindrien des d'altres llocs de Catalunya (Tarragona, Igualada, Sabadell, Palafolls, Polinyà) i es trobarien bé a Terrassa, bé en una benzinera o en una rotonda prop de Manresa.

Així, un per un, els setze acusats han anant explicant la seva gimcana particular fins arribar a l'hotel Don Cándido de Terrassa, o com un amic amb qui eren a un bar els convidava a anar amb ell a l'aniversari del fill de la parella de l'amic de l'amic. I el fet de haver participat o no en el sopar (hi ha imatges del restaurant) es justificava per haver-se perdut, no tenir saldo per trucar al cotxe de l'amic al que seguien i havien perdut en un avançantament, a una trucada de la parella dient que es trobava malament i que tornés a casa, o a que no els havien vingut a buscar a la benzinera on havien quedat.

L'ESTRANY CONTROL DE LA GUÀRDIA CIVIL

Entre els que no van arribar al restaurant del Ponts de Vilomara es troben Cristian T.S de Capellades -a qui mossos i Fiscalia considera com un dels organitzadors de l'acció-,  Víctor E.G. d'Igualada,  i Daniel M.M de Sant Vicenç de Castellet. Els dos primers van sortir amb el seu vehicle des d'Igualada direcció Manresa per la C-37, i a l'alçada de Sant Salvador de Guardiola van ser aturats, i reconeguts per la Guàrdia Civil en un control de carretera. I ha justificar que no arribés al lloc del sopar donat  que no van trobar al cotxe amb que havien quedat, pel que van decidir tornar a Igualada. (Jo sempre he pensat que aquell control de la Benemèrita no va ser casual, i crec que per les xarxes socials ultres -on la Guàrdia Civil té molts col·laboradors i agents infiltrats- algú va deixar anar que els d'Igualada i Capellades anaven a Manresa a fer una acció)

El Fiscal Miguel Ángel Aguilar li ha recordat que el que afirmava avui era totalment diferent al que havia dit jutjats de Manresa on va explicar que després de ser aturats i reconeguts en aquell control de la Guàrdia Civil, tot i anar a recollir a Daniel M.M, després de parlar per telèfon amb Javier Cirera, van considerar millor per tots no participar en l'acció violenta contra antifeixistes a Manresa. Cristian T. ha respost que, si al jutjat va dir una altra cosa, va ser per que els mossos li van dir que si no declarava el que li deien, li traurien la custòdia del fill. 

  

De totes les declaracions la potser més breu ha estat la d'Óscar R. R., veí de Polinyà, que s'ha limitat a afirmar que va anar directament des de Polinyà a Cal Curro. El seu advocat no li ha preguntat com a altres, si militava en grups ultres o als Cusos de les Brigades Blanquiazules, per donar-lis oportunitat de desmentir la seva ideologia ultra.  Óscar R.R s'ha presentat amb una camisa que li deixava descobert el tatuatge amb el número 88, que significa Heil Hitler. Qui sí ha reconegut militància política ha estat Víctor E.G, dirigent llavors del Movimiento Social Republicano (MSR), dient que aquest és un partit totalment legal. 

Óscar R R, amb el número 88 tatuat al coll, avui al judici. A sota foto seva de facebook

Així les coses, s'ha aixecat la sessió, sense que els fiscals ni les acusacions hagin pogut intervenir gaire. La propera sessió serà el dijous 12 on declararan els primers testimonis. Els testimonis protegits i el menor condemnat que hi va participar i ha reconegut tots els fets, declararan més endavant. I la majoria d'acusats -cinc són en llibertat- han abandonat la sala, sortint de l'Audiència de Barcelona al Passeig de Sant Joan, en les furgones direcció Can Brians.
Caldrà veure a les properes sessions com justifiquen les imatges de les càmares de seguretat de Cal Curro, els que van arribar al "sopar d'aniversari d'un nen", sense el nen, els gestos on sembla que comentin una pallissa a cops i patades.

Una de les tres furgonetes que tornaven els acusats a Can Brians

CONTRA LA XENOFÒBIA A St. COLOMA I L’HOSPITALET I PACTES A SALT I BADALONA

Aquest dilluns i dimarts a la tarda han tingut lloc els Plens Municipals de Santa Coloma de Gramenet i L’Hospitalet de Llobregat on el debat sobre la cohesió social, la immigració i el discurs xenòfob han centrat bona part de la sessió. Hi ha hagut Ple a Salt on, un cop més, els dos regidors trànsfugues de PxC han donat la majoria a l’alcalde d’UDC,  Jaume Torramadé. I a Badalona, on Xavier García Albiol va aconseguir sense majoria l’alcaldia amb el seu discurs sobre la immigració, la seguretat i el rebuig a les mesquites, va arribar l’hora de la veritat del pressupostos, que es van poder aprovar gràcies al suport de CiU. 

            A nou mesos de les eleccions les coses es posen al seu lloc. A uns municipis PxC continua fent propostes que trenquen la convivència, a altres entitats socials i veïnals presenten mocions contra el discurs que fa PxC. A algun municipi, com Salt i Vic,  CiU s’aprofita del vot dels qui foren escollits a la llista de PxC, mentre a Badalona CiU dóna suport als pressupostos de García Albiol malgrat que ha capgirat en seguretat i immigració tot el que feia l’antic antic equip de govern. Un govern del que formava part CiU que, més a més, dirigia llavors la Guàrdia Urbana i immigració. Fa uns dies  ja explicava el suport que està donant PxC de Vic a l'alcalde d'UDC , Josep Maria Vila d'Abadal.

            

Santa Coloma, PxC vol un respecte als animals que nega a certes persones

Santa Coloma de Gramenet és una de les ciutats on PxC va irrompre amb més força el passat mes de maig. El PSC, que presentava de candidata l’alcaldessa Núria Parlon, nomenada pels seus companys de govern a mig mandat, en cessar l’alcalde pel cas Pretòria, va perdre 5 regidors. No obstant el PSC fou la força més votada amb 12 regidors. CiU, que els últims dos anys havia patit una important crisi interna amb enfrontaments entre els regidors de CDC i UDC, es va mantenir en dos regidors; Iniciativa va baixar de 4 a 3, i el PP va passar de 4 a 5. Va entrar al consistori Gent de Gramenet —penso propera a la CUP— sacsejant la manca de credibilitat dels partits, i va entrar, també, PxC amb el 9,07% dels vots i tres regidors. Parlon governa amb el suport de PSC, Iniciativa i CiU.

            Aquesta pujada de PxC, com explico al llibre, em va sorprendre perquè penso que l’equip de govern havia gestionat molt bé la cohesió social amb instruments com un servei de mediadors que podien ser trucats pels veïns les 24 hores de dia, una política de compliment de les normatives dels comerços i de lluita contra els rumors.

            Els regidors de PxC són Sergio Palomo Chillerón,  Juan Gómez Montero i Gerardo Esteban. Palomo, va anar de número dos l'any 1999 a la llista per Barcelona del neonazi Estado Nacional Europeo (clica). També havia militat a Estado Nacional Europeo el número 2 de Plataforma a Santa Coloma, Juan Gómez Montero, que va ser regidor de PxC a Manlleu fa dos mandats, tot i residir al Prat de Llobregat i Vic, i passar llargues temporades a Suècia. Va ser president de les joventuts de PxC, i l’exsecretari general, Pablo Barranco, i altres dirigents de PxC l’identificaren com l’autor de mails amenaçadors cap a ells. Gómez esdevindrà l’home fort de Plataforma a Santa Coloma, mantindrà forts enfrontaments amb l’alcaldessa i tindrà un discurs molt culte que també sorprendrà. I l’entrada de PxC al consistori motivà ja en el Ple de constitució de juny incidents al carrer i a la sala de Plens.

            En el Ple de dilluns,  en el que el cap de llista de PxC no va assistir "per motius de salut" va ser molt molt tens. I en algun moment va semblar que Montero desautoritzés irònicament acords que Palomo havia accepta en la comissió de portaveus prèvia al ple.  Amb motiu de la moció sobre el col·lapse de les urgències de l’Hospital de l’Esperit Sant a causa de les retallades i l’epidèmia de grip, Gómez va culpar-ne als polítics per “regalar targetes sanitàries a immigrants, a delinqüents i a il·legals que no cotitzen”. Això va motivar una forta rèplica de l’alcaldessa que el va titllar de demagog i va fer constar que la majoria de persones que estaven a urgències eren autòctones.

            Més tard, en el marc de les mocions sobre la reforma laboral i les retallades, PxC va proposar expulsar als immigrants sense papers i als aturats i tornà a acusar la classe política i al capital d’haver portat immigració per perjudicar a la mà d’obra autòctona. El regidor socialista Esteve Serrano va titllar de populistes les seves paraules, tot dient que “a mi sí m’importa la meva ciutat, que no sé si és també la seva”, en referència al fet que ell residia al Prat de Llobregat, i va qualificar d’oportunistes i demagogues les promeses que PxC farà fora els immigrants. Gómez li va respondre dient que “si deixen de regalar-lis la vida i donar-los tots els ajuts, ja marxaran sols”.

            El Ple va viure un moment molt tens quan el regidor de PxC, Gerardo Serrano, va demanar que s’identifiqués per poder-la denunciar una dona que li estava fent senyals que li tallaria el coll. L’alcaldessa va atendre la seva demanada i va fer identificar i expulsar la veïna. Més tard el Ple va tenir el seu debat divertit i surrealista quan Juan Gómez va defensar la seva moció per la creació d’un registre de maltractadors d’animals, tot citant Milan Kundera i santo Tomás de Aquino. Gómez va demanar un tracte igualitari i homogeni pels animals i que garantís els seus drets, proposta que   fou replicada pel regidor d’Iniciativa, Siscu Sánchez, ironitzant que demanés un tractament igualitari i homogeni pels animals i una garantia als seus drets que negava a moltes persones que no les valorava de manera homogènea. Després l’alcaldessa rebutjà la moció, tot deixant clar que estava oberta a estudiar el tema, però que ho hagués pogut plantejar en un prec. no en una moció. Parlon recalcà que estava a favor del respecte a la animals i recordà que ella era vegetaria. Llavors Gómez va dir que ell també ho era. (Properament escriuré en el blog sobre el corrent ecologista i naturista del nazisme. Hitler era vegetarià)

   El regidor Juan Gómez en uns incidents a l'Ajuntament acompanyat  per policies i altres regidors l'11 de jnuy de 2011, el dia de la constitució del consitori. A la foto és apartat després d'haver agredit a uns veïns que l'increpaven, tal com recull la sentència feta pública divendres, que l'ha condemnat a una multa
                                (Foto, Gramenet 2.0) 

 Sergio Palomo, regidor cap de llista de PxC a St Coloma de Gramenet

Tenderol del nazi Estado Nacional Europeo, l'any 1999, en el que hi veiem a Sergio Palomo

Salt aprova el pressupost amb el vot incondicional dels dos trànsfugues de PxC

Dilluns a la mateixa hora que se celebrava el Ple a Santa Coloma de Gramenet se celebrava el Ple a Salt. Un Ple que havia d’aprovar el pressupostos.

            I com era d’esperar, com ha passat gairebé sempre des que a l’agost es passessin al grup de no adscrits, dos dels tres regidors de PxC, l’alcalde d’UDC, Jaume Torramadé  (que a mi, mentint un cop més, no em va deixar presentar el llibre en cap equipament públic de Salt, en no respondre la instància, després de fer-me saber que no li venia de gust que el presentés) va aconseguir la majoria necessària amb el vot dels dos ex PxC i del de Felip Gil del PP. En necessitava 11 i en va obtenir, com és habitual, 12.

            L’exalcaldessa socialista, Iolanda Pineda, va manifestar que no podien votar a favor donat que no hi havia hagut cap voluntat, ni temps material, per part de l’alcalde per debatre’ls i arribar un acord. Pineda digué: “Sí vostè em retreia a mi que ho aprovàvem amb el rodillo de la majoria absoluta legítima de l’equip de Govern de PSC i ERC que sumàvem 11, tot i que he de dir que nosaltres buscàvem l’acord, vostè el que té ara és el chollo dels dos trànsfugues de PxC que sumats als 9 seus, li donen, no sé a canvi de què, la majoria absoluta”: Torramadé li va cridar a l’ordre adduint que no eren trànsfugues, sinó “no adscrits”.

Ple a L’Hospitalet amb l’assistència de dirigents de PxC i del MSR

                                           (Fotos de Bertran Cazorla)

 

El Ple d’ahir dimarts a L’Hospitalet va ser tumultuós en presentar-se tres mocions ciutadanes. Una contra el tancament del CAP de Bellvitge, una altra contra les retallades, i la tercera contra la campanya de PxC a La Florida. Aplegà centenars de veïns, molts drets i als passadissos (si allò fos una mesquita potser s’hagués clausurat per accés d’aforament però la Guàrdia Urbana no va aixecar acta....!), una contra la reforma laboral, i una altre de veïns de la Florida contra la campanya d’intoxicació que feia PxC al barri. El fet que en el Ple hi hagi una regidora de CiU i una altra del PP que són diputades de els forces que han aprovat les retallades, animava aquesta presència de veïns indignats.

            A L’Hospitalet PxC va obtenir dos regidors i el 7,31% dels vots. És alcaldessa Núria Marín del PSC amb el suport d’Iniciativa. El PP té 6 regidors i CiU, 4.

            Els regidors de PxC de L’Hospitalet provenen de l’extrema dreta franquista. Un és Daniel Ordóñez, abans membre de l’Alianza por la Unidad Nacional i pertenyent a un grup de caps rapats que va ser qualificat de perillós per Mayor Oreja,  i, l’altre, Alberto Sánchez López, excandidat d’Españoles Bajo el Separatismo. Sánchez sortia  la foto del local del Centre Militia que amb la benedicció de la neofeixista italiana Casa Pound, es va obrir fa un mes a l’àrea de Barcelona.

                   Joan Garriga a la foto de dalt i Alejandro Fernández a la de sota, segona fila, al costat de   simptitzants i militants de PxC  (Foto B. Cazorla)

            

                                                                       

            Entre el públic hi estaven una trentena de dirigents i militants de PxC, entre els que destacava el Secretari Jurídic del partit, l’advocat Joan Garriga (número dos de la candidatura de Montserrat Nebrera al PP, a la foto dret amb corbata) i el Secretari d’Organització i número quatre del partit, David Parada. També hi era, assegut entre altres militants de PxC, Alejandro Fernández, Secretari (o potser ex secretari??) de la Federación del Este –Catalunya, P.Valencià, Múrcia...— del Movimiento Social Republicano (MSR). Fernández va resultar ferit el passat 12 d’octubre a causa de les perdrades –jo ho condemno rotundament!- que grups antifeixites llençaren al local on feia un concert Democracia Nacional, i llavors es van filtrar les fotos d’ell  a l'homenatge a Rudolf Hess. No és cap secret que Fernández, que té una gran sintonia amb els regidors de PxC. Entre el públic també hi ha havia nombrosos militants d’Unitat Contra el Feixisme. (Mireu blog de Bertrand Cazorla)

             Montse Santolino, de l'associació de veïns de La Florida, va intervenir al Ple llegint  un manifest que denunciava (clica per llegir sencer) la propaganda que PxC ha repartit l´últim mes pel barri “utilitza com a reclam els falsos tòpics que existeixen sobre les persones migrades”. Concretament, “se'ls culpa de la inseguretat i de l'incivisme, dóna per fet que les escoles del nostre barri són guetos, que hi ha bandes que no ens deixen utilitzar les nostres places o que hi ha persones que no paguen impostos”. Santolino va assegurar que aquesta campanya “està estigmatitzant els nouvinguts i incita a l'odi”.

El regidor de PxC, Daniel Ordóñez, va replicar que el partit ha estat la tercera força en nombre de vots en les últimes eleccions municipals a la Florida. “A molts veïns els agradem”, va dir. Això va provocar la indignació majoritària del públic, que el va escridassar. Ordóñez va respondre als que desplegaven pancartes on es podia llegir “No volem feixistes”, mentre altres, menys, aplaudien Ordóñez. L’advocat Joan Garriga de PxC, dret entre el públic, tot i que en la moció contra les retallades va aplaudir les intervencions dels representants d’Iniciativa, va ser un dels que va participar a la cridòria interrompint a la representant veinal tot dient "Que s'integrin gratis!". L'alcaldessa va imposar el silenci, i la resta de grups municipals van advocar per treballar a la Florida amb el diàleg. “Deixem de mirar malament els que tenim al costat”, va demanar el socialista Francesc Belver. 
                        Veure vídeo de la lectura del manifest amb bronca inclosa

   

      CiU vota els pressupostos d’Albiol a Badalona

I mentre es feia el Ple a L’Hospitalet, a Badalona CiU donava el seu sí als pressupostos que presentava el govern en minoria del popular Xavier García Albiol.

Amb 400 persones manifestant-se al carrer, el regidor de CiU, Ferran Falcó, va justificar el seu sí en haver admès Albiol algunes modificacions relatives al manteniment de la gratuïtat dels llibres de text, les subvencions al Consorci de Normalització Lingüística i al futur dels mitjans de comunicació públics. Els propers dies parlaré a fons de Badalona, però sorprèn que el regidors de CDC Ferran Falcó i Josep Pera votin a favor del full de ruta d’Albiol, quan ells a l’anterior govern portaven immigració i Guàrdia Urbana. (Al Ple de desembre el regidor d'UDC va abandonar  la sala per no votar amb el seus companys de CDC contra la moratòria que proposava Albiol a l'obertura d'un oratori islàmic).  I Albiol ha fet un gir de 180 graus en aquestes qüestions, motivant, fins i tot, després de forts enfrontament interns, el cessament, dimissió o canvi de destí del cap d ela Guàrdia Urbana, Conrado Fernández. Albiol ha desmantellat la Unitat de Convivència i ha creat l’Unitat Omega que comandada pel polèmic regidor Miguel Jurado practica batudes de dubtosa eficàcia. Penso que el sí de CiU a Albiol a Badalona és una de les tornes al suport del PP als pressupostos de la Generalitat.

      Miguel Jurado -amb barret- a una operació policial amb l'alcalde (El Periódico)
                                              link El Periódico