Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paco. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paco. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de juliol del 2013

MOR FRANCISCO ORTIZ, UN DELS ÚLTIMS SUPERVIVENTS ESPANYOLS DE MAUTHAUSEN



Francisco Ortiz, superviment de Mauthausen, dret amb la bandera de la República, mort fa uns dies.

Fa quatre anys vaig anar amb l'Amical Mauthausen i la delegació catalana i espanyola als actes de commemoració del 64 aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen. Llavors hi van participar sis supervivents espanyols, alguns amb nacionalitat francesa. Ara crec que només queden quatre vius. Fa uns dies va morir un dels últims, Paco Ortiz, a la seva casa de Perpinyà, notícia que ha passat gairebé desapercebuda. 

No puc transmetre en paraules els sentiments que vaig tenir en escoltar de la seva veu el testimoni del que van veure, van viure i van sobreviure. 
Quan algú m'escriu i em replica aquí al blog que "criminalitzo" a persones que relativitzen o qüestionen l'Holocaust o honoren als que el van perpetrar, o creen blogs com Divisionbarna88 (clica) -el 88 vol dir Heil Hitler!-, recordo el que em van explicar aquells supervivents de diferentes nacionalitats amb qui vaig compartir 4 dies a Mauthausen i altres camps el maig de 2009, recordo el que vaig veure de com s'admistristrava el mal, el patiment i la mort.  El temps s'endú la seva veu, però tot està recollit en llibres i fotografies (recomano el llibre de la Montserrat Roig, "Els catalans als camps nazis").
 
Un dels supervivents espanyols a qui vaig conèixer aquells dies, Juan Camacho, que moriria dos mesos després de la foto a l'Uruguay, posant una flor al monument de l'estació de tren de Mauthausen

 Ara escric aquestes ratlles perquè el 4 de juliol moria al seu domicili de Perpinyà el deportat andalús Francisco Ortiz Torres (Santisteban del Port, Jaén, 1919). De família camperola molt humil amb tot just 17 anys s'allista a les milícies per defensar la República i combat amb l'exèrcit republicà en diferents fronts abans del seu exili a França. Després del pas pels camps del Rosselló, ingressa, el maig de 1939, en els Regiments de Marxa de Voluntaris Estrangers de l'exèrcit francès i és destinat a la frontera belga. Amb la invasió alemanya de França, és capturat i conduït a un Stalag o camp de presoners i a l'abril de 1941 és deportat a Mauthausen amb el número de matrícula 4245. En el camp de Mauthausen desenvolupa una important tasca dins la lluita clandestina que preparava l'alliberament. Francisco Ortiz conserva la bandera republicana brodada en 1943 per companys del Komando d'Alliberament de Mauthausen. Amb aquesta bandera anava tots els anys amb la seva família als actes de commemoració del camp al mes de maig per donar testimoni viu de la causa antifeixista dels nostres deportats. 


 Francisco Ortiz, mort el 4 de juliol, fa quatre anys








Imatge de les mines on s'obtenia el combustible pels missils  V-2 (en alemany "Vergeltungswaffe 2", Represàlia) Es van construir 6.084 míssils V-2, el 95% d'ells durant els set darrers mesos de la guerra. Per aquesta tasca es van fer servir uns 20.000 treballadors forçats, molts dels quals moriren a la mina.
Els crematoris.


La pedrera. Des de dalt sovint feien saltar als presoners o feien que uns dels que arribaven en tren, si sobrava gent per treballar, si estaven massa flebles, o simplement per divertir-se, que empenyessin als altres amb l'esperança que ells sí se salvarien. Anomenaven cínicament aquell precipici com el "mur dels paracaigudistes"


Les escales de la pedrera on moria d'un tret o rodolant  tanta gent que no podia arribar a dalt amb la pedra de 25 o 40 quilos que portava


Amb José Alcubierre, que va aprofitar que sortia a treballar fora del camp per treure les fotos que feia Francesc Boix i servirien de prova al Judici de Nuremberg

dissabte, 12 de maig del 2012

MAUTHAUSEN, AVUI FA FA TRES ANYS

Ara fa tres anys vaig anar amb l'Amical Mauthausen i la delegació catalana i espanyola als actes de conmemoració del 64 aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen. Llavors hi van participar sis supervivents espanyols, alguns amb nacionalitat francesa. Ara crec que només resten dos en vida. No puc transmetre en paraules els sentiments que vaig tenir en escoltar de la seva veu el testimoni del que van veure, van viure i van sobreviure. No puc transmetre en paraules l'emoció de sentir allà de la seva veu l'himne de la República Espanyola. Un d'ells, Juan Camacho Ferrer moriria dos mesos després a l'Uruguay.
A la conmemoració d'enguany crec que només hi podran assitir un o dos. El temps s'endú la seva veu, però tot està recollit en llibres i fotografies (recomano el llibre de la Montserrat Roig).
 Adjunto aquí algunes fotos meves de fa tres anys i la mítica foto de l'alliberament i aprofito per escriure el que li vaig dir a l'Alberto Sánchez, regidor de PxC de L'Hospitalet i membre del Centre Militia, Casal Tramuntana ara fa dos mesos, dies després que es fes públic on era el local.
Vaig tenir amb Sánchez una llarga conversa de més de quatre hores. Primer ell em va parlar de la Casa Pound de Roma, experiència que voldria imitar el Casal Tramuntana, però la conversa anà cap a llocs on els dos hem estat: Bòsnia i Jerusalem. La conversa va ser plàcida i vam comentar tots dos experiències en aquests indrets (ell va estar com a militar a Bòsnia i com a pelegrí a Jerusalem). Però passades les 12 de la nit, quan tancaven el bar on xerràvem, la conversa va tornar a la Casa Pound de Roma que té el nom del poeta i assagista nord-americà Ezra Pound que el 1939 optà per Hitler i Mussolini i lluità amb la ploma i la ràdio al costat de l'Eix. Així, quan m'acomiadava de Sánchez li vaig dir: "Alberto, me niego a creer que los soldados estadounidenses que murieron en Normandia luchaban en el bando equivocado; me niego creer que los catalanes y españoles que lucharon con la República y murieron en Mauthausen estuvieran en el bando equivocado y los miembros de las SS en el de la justícia".    

Dret amb la bandera republicana a les mans, Francisco Ortiz, resident a Perpinyà

Juan Camacho Ferrer, posa una flor al mur de l'estació de tren de Mauthausen. Moriria a l'Uruguay dos mesos després.

Amb José Alcubierre, que va aprofitar que sortia a treballar fora del camp per treure les fotos que feia Francesc Boix i servirien de prova al Judici de Nuremberg.
Mor José Alcubierre. El supervivent que va treure les fotod de Boix 
 Mor Francisco Ortiz