Francisco Ortiz, superviment de Mauthausen, dret amb la bandera de la República, mort fa uns dies.
Fa quatre anys vaig anar amb l'Amical Mauthausen i la delegació
catalana i espanyola als actes de commemoració del 64 aniversari de
l'alliberament del camp de Mauthausen. Llavors hi van participar sis
supervivents espanyols, alguns amb nacionalitat francesa. Ara crec que
només queden quatre vius. Fa uns dies va morir un dels últims, Paco Ortiz, a la seva casa de Perpinyà, notícia que ha passat gairebé desapercebuda.
No puc transmetre en paraules els sentiments
que vaig tenir en escoltar de la seva veu el testimoni del que van
veure, van viure i van sobreviure.
Quan algú m'escriu i em replica aquí al blog que "criminalitzo" a persones que relativitzen o qüestionen l'Holocaust o honoren als que el van perpetrar, o creen blogs com Divisionbarna88 (clica) -el 88 vol dir Heil Hitler!-, recordo el que em van explicar aquells supervivents de diferentes nacionalitats amb qui vaig compartir 4 dies a Mauthausen i altres camps el maig de 2009, recordo el que vaig veure de com s'admistristrava el mal, el patiment i la mort. El temps s'endú la seva veu, però tot està recollit en llibres i fotografies (recomano el llibre de la Montserrat Roig, "Els catalans als camps nazis").
Ara escric aquestes ratlles perquè el 4 de juliol moria al seu domicili de Perpinyà el deportat andalús Francisco Ortiz Torres (Santisteban del Port, Jaén, 1919). De família camperola molt humil amb tot just 17 anys s'allista a les milícies per defensar la República i combat amb l'exèrcit republicà en diferents fronts abans del seu exili a França. Després del pas pels camps del Rosselló, ingressa, el maig de 1939, en els Regiments de Marxa de Voluntaris Estrangers de l'exèrcit francès i és destinat a la frontera belga. Amb la invasió alemanya de França, és capturat i conduït a un Stalag o camp de presoners i a l'abril de 1941 és deportat a Mauthausen amb el número de matrícula 4245. En el camp de Mauthausen desenvolupa una important tasca dins la lluita clandestina que preparava l'alliberament. Francisco Ortiz conserva la bandera republicana brodada en 1943 per companys del Komando d'Alliberament de Mauthausen. Amb aquesta bandera anava tots els anys amb la seva família als actes de commemoració del camp al mes de maig per donar testimoni viu de la causa antifeixista dels nostres deportats.
Francisco Ortiz, mort el 4 de juliol, fa quatre anys
Imatge de les mines on s'obtenia el combustible pels missils V-2 (en alemany "Vergeltungswaffe 2", Represàlia) Es van construir 6.084 míssils V-2, el 95% d'ells durant els set darrers mesos de la guerra. Per aquesta tasca es van fer servir uns 20.000 treballadors forçats, molts dels quals moriren a la mina.
La pedrera. Des de dalt sovint feien saltar als presoners o feien que uns dels que arribaven en tren, si sobrava gent per treballar, si estaven massa flebles, o simplement per divertir-se, que empenyessin als altres amb l'esperança que ells sí se salvarien. Anomenaven cínicament aquell precipici com el "mur dels paracaigudistes"
Les escales de la pedrera on moria d'un tret o rodolant tanta gent que no podia arribar a dalt amb la pedra de 25 o 40 quilos que portava
Amb José Alcubierre, que va aprofitar que sortia a treballar fora del camp per treure les fotos que feia Francesc Boix i servirien de prova al Judici de Nuremberg
