Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rius Sant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rius Sant. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de gener del 2018

EL KURDS TORNEN A PERDRE, Analitzo al Punt Avui l'ofensiva turca al Kurdistan sirià i la cimera de Sotxi sobre Síria



Un cop derrotat Estat Islàmic a Síria i l’Iraq, les diferents potències regionals i els països veïns tornen a castigar o a abandonar els qui amb més coratge i sense matisos han lluitat aquest darrers tres anys contra els soldats del califat: els kurds. Si el passat mes d’octubre el kurds iraquians van ser expulsats per l’exèrcit iraquià de l’àmplia franja de territori que havien arrabassat als gihadistes o que havien defensat dels atacs del califat quan l’exèrcit iraquià va fugir en desbandada, ara pateixen a Síria, a la zona d’Afrin, l’atac combinat de l’exèrcit turc i les milícies rebels de l’Exèrcit Lliure Sirià, enfrontades amb Damasc.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, que durant anys va donar suports als rebels àrabs que lluitaven contra el règim de Baixar al-Assad, ha aconseguit la quadratura del cercle afegint-se al pla de pau de Moscou, Damasc i Teheran, que rehabilita, de fet, el règim d’Al Assad, a la vegada que obté el permís de Rússia i Síria per aliar-se militarment amb els rebels de l’Exèrcit Lliure Sirià en aquest racó del Kurdistan sirià per expulsar-ne les forces kurdes, armades pels Estats Units i amb el seu suport, de les Unitats de Protecció Popular (YPG).
Amb aquest ofensiva Erdogan no només aconseguirà evitar que els kurds sirians controlin aquesta franja de la frontera amb el Kurdistan turc, d’on podrien ajudar els guerrillers del Partit del Treballadors del Kurdistan turc, d’Abdullah Ocalan, sinó que infla pit davant els Estats Units i provoca un perillós i inèdit enfrontament amb el membre més fort de l’OTAN, que ha ajudat els kurds i que desitjava que aquests controlessin part de la frontera.
Així el soldà-president Erdogan dona ales a l’històric nacionalisme turc, mostrant-se fort davant els seus socis de l’OTAN i contradiguent-los en la seva estratègia. Amb la seva aliança amb Rússia i Damasc, obté una victòria contra l’enemic real, que no era Estat Islàmic, sinó els kurds de dins i de fora de Turquia, i facilitant que els rebels anti-Assad de l’Exèrcit Lliure Sirià aconsegueixin el control d’aquest racó del Kurdistan els ofereix una zona segura on situar-se, amb el permís de Damasc, si Al-Assad recupera la província d’Idlib.
En aquests context van començar ahir a Sotxi, a la mar Negra, una nova tanda de negociacions impulsada per Rússia, que no pot acabar amb cap acord acceptat per tots els actors, atès que l’oposició siriana de l’exterior, agrupada en l’anomenada Comissió Suprema Negociadora, no hi participa, com tampoc no hi participen els kurds del Partit de la Unió Democràtica (PYD). A Sotxi només se cerca de legitimar la victòria militar de Damasc, aconseguida amb el suport rus, i la continuïtat d’Al Assad.
La cimera de Sotxi té lloc tres dies després de la darrera tanda de negociacions impulsades per l’ONU a Viena, sota la tutela del mediador Staffan de Mistura, en les qual sí que hi va ser l’oposició de la Comissió Suprema Negociadora. A Viena, els Estats Units, la Bretanya, França i Jordània van presentar un document en què demanaven la convocatòria d’eleccions lliures, proposició que va ser rebutjada pel representant de Damasc.
De Mistura, que assisteix també a la cimera de Sotxi, s’haurà de resignar a veure com Rússia imposa per l’evolució de la guerra la continuïtat del règim d’Al-Assad, i com Turquia obté la seva petita victòria al Kurdistan amb una intervenció militar que vulnera la legalitat internacional.
En aquest context, els kurds sirians, que tan eficaçment havien lluitat contra Estat Islàmic, són de nou derrotats, sense que ni els Estats Units ni els altres membres de l’OTAN puguin aturar el peus a Turquia, no fos cas que se senti ferida i s’acosti encara més a l’adversari històric de l’OTAN, Rússia.



-----
El Punt Avui, article, notícies, qui són? kurds, articles, opinió, Xavier Rius, de, a, sobre, e, Síria, - 



dimecres, 30 de gener del 2013

PSC I ICV, AMB L'ABSTENCIÓ DE CiU APROVEN MOCIÓ DEMANANT QUE ALBIOL PLEGUI I CIRC DE PxC A SANTA COLOMA


Ahir dimarts el Ple municipal de Badalona va aprovar amb els vots dels regidors d'ICV, PSC i del regidor no adscrit, David Gómez, (clica)  una moció, sense cap mena de valor real, demanant el cessament de Xavier García Albiol en les seves funcions d'alcalde mentre duri el procés judicial pels fulletons barrejant o culpant la immigració de la  inseguretat, que tenien la foto de "No queremos rumanos".
CiU es va abstenir i no està clar que recolzi ja la moció de censura (Clica).
Imatge de l'enfrontament al Ple de Santa Coloma (foto Gramenet 2.0)

       CANVI DE REGIDORS DE PxC A SANTA COLOMA I TENSIÓ A LA PORTA
D'altra banda el Ple Municipal de dilluns al vespre de Santa Coloma de Gramenet va oficialitzar el cessament del regidor Luís Múñoz, que havia assumit el càrrec en substitució fa deu mesos del cap de llista, Sergio Palomo, càrrec que des de dilluns al vespre ocupa Esteban Escribano Saavedra. Palomo hauria dimitit, argumentant que marxava a l'estranger, però ho va fer, sembla,  per discrepàncies amb el número dos de la llista i home fort de PxC a Santa Coloma, Juan Gómez Montero. Muñoz argumenta ara motius personals i laborals
       Mentre se celebrava el Ple es va produir, tal com informa la Directa.cat (Clica)  un enfrontrament  entre Juan Gómez Montero i un grup d'antifeixistes que protestaven a la sala contra la presa de possessió d’un nou regidor de PxC, exmilitant de Democracia Nacional, amb cartells de ‘Fora feixistes de Santa Coloma’. Segons la Directa una noia que hauria estat víctima de l’agressió, va denunciar Gómez Montero el mateix dilluns al vespre a la comissaria local de la ciutat, amb un parte mèdic de l’hospital de l’Esperit Sant.
         El nou regidor de PxC, excap de llista de Democracia Nacional a Lleida a les eleccions espanyoles del 2008 i excandidat d’aquest partit a les eleccions municipals del 2007. Una desena d’antifeixistes van protestar contra aquest nou regidor mostrant les pancartes. Com que els bancs reservats per al públic eren plens, els activistes van romandre dretes a la porta que dóna accés al saló de plens.
            Allà va ser on Gómez Montero va aprofitar que tornava a entrar, després d'haver abandonat la sala uns instants, per arrencar un dels cartells de les mans d’una de les noies que protestaven i empentar-la. Després d'uns moments de tensió, durant els quals el regidor va etzibar als antifeixistes “no em feu por”, en castellà, la policia local va interposar-se.  “La situació és ben desagradable per a tots i totes”, va escriure l'alcaldessa a  al seu twitter (clica) acabat el ple.
             Després de l’incident la guàrdia urbana va reforçar la seva presència al consistori. També van acudir els mossos, però no es va produir cap enfrontament físic més malgrat que Montero va continuar insultant i amenaçant gent del públic per Twitter i en alguns dels seus parlaments: va anomenar “perrillosos” als antifeixistes, “xusmilla” als nombrosos activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca local que seguien la sessió i “indesitjables” als electes d’ICV.
            Posteriorment, tal com recull el digital  Jordi Corachan, Gramenet 2.0, el regidor socialista Antonio Carmona, va desqualificar Gómez Montero, recordant-li que ni és ni viu a Santa Coloma
Reprodueixo aquí un fragment de la crònica de Jordi Corachán:

Se refirió a la gestión del Gobierno como “terror soviético”,  a sus concejales de “hipócritas” y a los partidos, de “casta política”. “No tenéis vergüenza”, llegó a decir a sus compañeros y a parte del público le llamó “chusma”. “Todos sois iguales”, recalcó. Y dijo varias veces aquello de “primero los de casa”.
En ese ambiente tabernario, en el que solo faltaba el humo del tabaco y el alcohol, se desarrolló un pleno que pasará a la historia de las sesiones más tristes y poco edificantes. Propongo a los maestros que lleven a las sesiones a los alumnos más mayores para que aprendan como no deben de comportarse en la vida.
Lección 
Conato de agresión al margen, el punto más álgido del debate se produjo durante la moción del PSC que reclamaba al Gobierno del PP acabar con las restricciones que impiden aumentar la plantilla de policías locales. Santa Coloma tiene 112 agentes y el concejal de estos menesteres, Antonio Carmona, explicó que quería 20 más.
“No le compramos su argumento barato”, le recriminó Gómez Montero. Y acusó a Carmona de acoso laboral a determinados policías y de no pisar la calle.
Carmona estaba rojo como un tomate y los ojos salidos. “¿Qué está diciendo? Si usted no vive aquí y Santa Coloma le importa un pimiento. Yo me creo la moción, aunque la haya leído en catalán, y no se ría de mí. Soy andaluz y llevó más de 40 años en Santa Coloma, no como usted. No soy de letras ni de ciencias, pero mis padres me enseñaron lo que es el respeto y la educación. Vivo aquí y quiero a esta ciudad. Tengo educación sin haber ido a la universidad y creo en la democracia, cosa que usted no”.

         He de dir que els últims mesos, antics membres de Democracia Nacional a Catalunya, com Nacho Mulleras, ara cap de PxC a les comarques gironines han anat agafant més poder dins del PxC. Mulleras  -que anava de número 2 a les múniciplas a Olot- dirigeix o presideix PxC a Girona des de la dimissió del regidor i cap de llista d'Olot, Moisés Font

            I A L'HOSPITALET...
A L'Hospitalet ahir dimarts es va trensionar el Ple quan el regidor de PxC, Daniel Ordóñez, va mostrar una fotografia d'un ciutadà pakistanés, detingut per tràfic de drogues, membre d'una associació al costat d'un regidor d'Iniciativa. Es tracta del mateix pakistanés que sortia a una foto amb membres de la sectorial de CDC, Nous Catalans i que va servir a Anglada per atacar a l'Àngel Colom. L'alcaldessa el va tallar i li va dir que si considerava que hi havia quelcom delictiu amb fotografiar-se amb un representant d'una associació, que mesos després ha estat detingut per tràfic de drogues, ho portés als tribunals.  

divendres, 23 de març del 2012

ARTICLE MEU AL TRIANGLE SOBRE MILITIA TRAMUNTANA

Avui em surt aquest article al Triangle

                                      ..
Dues setmanes després que els mitjans de comunicació descobrissin on era la seu del Centre Militia, ara dit Casal Tramuntana, que s’havia d’inaugurar el 15 de gener amb la presència de dos dirigents neofexistes italians, és encara aviat per valorar el significat d’aquest centre i d’altres dos de Castelló i Sevilla.
El local és al carrer Independència 333. La existència d’aquest centre es va conèixer per l’event de facebook al que van confirmar que hi assistirien nombrosos dirigents de Plataforma per Catalunya. A l’anunci de Facebook hi sortia el cartell de la convocatòria i una foto del local en la que es veia el regidor d’Hospitalet de PxC, Alberto Sánchez. Rebeca Berenguer, que anava de número 10 a la llista de PxC a L’Hospitalet apareixia com encarregada de la logística de l’acte.
A la inauguració del 15 de gener s’anunciava que hi participarien juntament amb Enrique Ravello, responsable de Relacions Internacionals de PxC, que intervindria com a membre de l’associació Genos i la revista Europae, dos membres del neofeixisme italià: Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980. Pel dia 14 estava previst un acte similar amb la presència dels tres ponents a Castelló, i un altre similar pel 27 de gener a Sevilla.
El Centre Militia voldria emular l’experiència de la Casa Pound de Roma que lidera una xarxa de entres socials i esportius arreu d’Itàlia. Tenen una emissora de ràdio i TV, llibreries i bars arreu del país. La Casa Pound agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Ezra Pound que el 1939 decidí afincar-se a Itàlia i des d’allà  posava la veu a les emissions en anglès de les ràdio italiana i alemanya, en favor de l’Eix. Fan tasques socials com la de rehabilitació d’habitatges per famílies amb dificultats i ofereixen una forta cohesió grupal als joves que s'hi impliquen. Gianluca Iannone sempre repeteix que no és racista. Tot i això diu que impulsa el feixisme del Tercer Mil.lenni, però diversos membre de la casa Pound s’han vist implicats en fets violents i racistes.
Quan des d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme es denuncià que PxC portava dos neofeixistes italians a Barcelona, Josep Anglada va desautoritzar Ravello, desvinculant a PxC de l’acte, reconeixent que si algun regidor hi assistia era a títol personal. Llavors els organitzadors van eliminar tota la informació de la xarxa i l’acte s’avança al dissabte 14, cosa que impediria que hi participessin Ravello i Adinolfi que eren aquell mateix dia a Castelló. La policia catalana que sabia on era el local va fer un seguiment discret i va comptabilitzar unes seixanta persones.
Setmanes més tard Unitat contra el Feixisme va anunciar que el local estava a l’Avinguda de Can Serra de L’Hospitalet cosa que no era certa i, l’associació canvià el nom de Militia pel de Casal Tramuntana. Sense dir que el local era Militia- Tramuntana, l’advocat d’extremadreta, Jorge Buxadé va anunciar al seu blog que el 3 de febrer faria una conferència a Independència 333 sobre “la moralitat del sistema de partits”, cosa que ja va posar sobre la pista que allà s’hi podia trobar Militia Tramuntana, i la primera setmana de març ja es va tenir la confirmació que el aquell local era Militia i estaria llogat a nom de Rebeca Berenguer, si bé les gestions les hauria fet el regidor de L’Hospitalet, Alberto Sánchez. Sánchez trenca una mica els estereotips que es tenen dels dirigents d’extremadreta. Ha estat militar professional, va estar destinat a Bòsnia i després de deixar l’exèrcit va peregrinar a peu i autoestop de Roma a Jerusalem. Xerrant amb ell, m’ha repetit una i altra vegada que només són una associació cultural i es mostra fascinat de l’experiència de la Casa Pound italiana. I ha demanat respecte per l’associació que diu que no es fica ni molesta ningú.
Però el fet que es convoquessin simultàniament els actes de Barcelona, Castelló i Sevilla, amb la intervenció d’Enrique Ravello permet fer-ne dues interpretacions. Una seria que ara que Anglada, que ha tornat a anunciar la creació d’un partit d’àmbit espanyol, potencia aquests centres socials com una eina per captar joves i base social al seu projecte. L’altra seria que Ravello i alguns regidors de PxC, juntament amb gent que no forma part del projecte d’Anglada senzillament volen estendre el projecte de la Casa Pound i la vinculació a Catalunya amb PxC seria circumstancial.
De moment, però, nombroses associacions del Clot i la Sagrada Família han mostrat el seu rebuig per la creació d’aquest centre que emula el neofeixisme italià i han convocat una cassolada pel dissabte 31 de març al migdia i una manifestació per l’abril.  
 Link del resun de l'article al Triangle digital
             
 Pintada en alemany "Nazis raus", "Fora nazis"

dissabte, 22 d’octubre del 2011

ANGLADA A MONTSERRRAT.

Tal com va fer ara fa un any, demà Plataforma per Catalunya, farà una trobada de militants a Montserrat.
 L'any passat Anglada va seure al primer banc acompanyat de la seva família i d'altres dirigents de PxC a la missa que retransmetia el Canal 33, i després que tot el seu seguici es passegés pel monestir van anar a dinar al Bruc i al voltant de l'estàtua del Timbaler van ballar la Sardana de l'Anglada. És una adpatació de La Puntaire que diu: "Catalunya ja no és com  abans... és ple de negres i musulmans.... Au veniu a Catalunya tots els immigrants, que quedareu bocabadats! pis de franc i un bon tiberi, i embaràs rere embaràs...!"
Deprés Anglada va ser fotografiat en solitari sota el Timbaler fent el símbol de la victòria com el nou timbaler que alliberarà Catalunya dels invasors forasters, que ara no venen de França, sinó de l'Àfrica.
       Donada la publicitat que Anglada ha fet, l'Abad de Montserrat li ha demanat que no faci difusió de la seva pujada al monestir, per por que es produeixin incidents o una contramanifestació.
  Ja sabeu el que penso: A Anglada li agrada que es facin contramanifestacions contra ell a la mateixa hora i mateix lloc, perquè així el desplegament policial fa que sigui notícia, surt als diaris i es fa la víctima.  http://www.youtube.com/watch?v=LFvYPH-Ntm4

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Article El Triangle, EL DESASTRE DE MOIÀ

Obrir PDF 1 i llegir
Obrir PDF 2 i llegir
A sota text sencer de l'article




 EL DESASTRE DE MOIÀ, EL LLEGAT DE MONTRÀS
Aquest agost el municipi de Moià, de 5.800 habitats, ha estat a la primera plana informativa quan el seu nou alcalde, el republicà Dinonís Guiteras, va comunicar al centenar de treballadors i als veïns, que el poble estava en fallida, amb un deute de 25,5 milions d’euros i que, probablement, no es podrien pagar les nòmines d’agost. Finalment els treballadors han cobrat el 85% del sou gràcies a unes subvencions i una bestreta de la Diputació, però ara per ara no hi ha diners ni pels sous de setembre, ni per les factures del proveïdors, algunes de fa sis anys, ni pels 5.200 euros diaris paga l’Ajuntament pels crèdits signats.
            La situació de fallida econòmica no era cap secret i va tenir molt a veure amb el fet que CiU, després de 28 anys d’alcadia del convergent Josep Montràs, CiU passés de 1.240 vots a només 365.
            Els 28 anys de mandat de Montràs es van caracteritzar per una manera peculiar de fer les coses que van degenerar els últims 8 anys, però que no esclatarien fins fa dos quan Montràs duplicaria l’IBI, s’aturarien les obres del nou CAP, en mig d’un seguit de possibles irregularitats que ara són al Tribunal de Cuentas de Madrid i la Sindicatura de Comptes.
            La gestió de Montràs es va caracteritzar per una manera de fer on la indolència es barrejava amb l’amiguisme i paternalisme. Quan es feia una obra o s’asfaltava un carrer, se li deia a qui l’executava que segurament no cobraria fins d’aquí dos o tres anys però que no patís a l’hora de quantificar l’import, i amb les contribucions i assignacions públiques per aquella obra es pagava una altra cosa. I al cap de quatre anys amb el pressupost i les contribucions d’una altre carrer, es pagava el que s’havia fet anys abans. Fins i tot, l’Ajuntament signava pagarés, pràctica inusual per un ajuntament, que després no abonava, cosa que faria que Moià sortís en el llistats del Registre d’Acceptacions Impagades.
L’alcalde actuava amb benevolència, i si es casava la filla d’un veí i calia fer una casa al darrera on hi havia el cobert pel cotxe, la resposta era, “feu i no patiu!”, encara que vint anys després, quan morien els pares, molts descobrien que casa seva no existia. Aquesta manera de fer, tant pròpia, va arribar a les portades dels diaris ara dotze anys per l’ús descontrolat que feia Montràs de la targeta visa d’alcaldia per les factures reiterades de restaurants, benzina, roba i disposicions d’efectiu. Malgrat que des de Convergència es demanaria a Montràs que acabés amb aquesta mala praxis i la despesa es va reduir, en aquest últim mandat encara era habitual que varis cops per setmana es paguessin amb la visa factures de 250 euros corresponents a dinars de l’alcalde, el gerent i alguns regidors. I davant les crítiques de l’oposició, llavors de Moià Alternativa de Progrés (MAP), vinculada a ERC, molta gent ho justificava com una manera d’ajudar als restaurants de la vila. I malgrat que aquests fets sortissin als diaris i motivessin editorials crítics al Regió 7 i El 9 Nou, Montràs guanyava una i altra vegada les eleccions per majoria absoluta
Però aquesta manera de fer agafa un tomb els últims cinc anys quan Manel Riera Conill crea MTM i Moià Legal, que assessora l’Ajuntament de Moià i propiciarà la creació de la societat Moià Futur, del que Riera serà secretari del Consell d’Administració i els regidors de CiU, membres del Consell d’Administració. A la vegada es nomena a l’ex Sots Director General de Turisme, Alfons Rossell, Gerent de l’Ajuntament. L’Ajuntament encarregarà a Moià Futur la construcció del nou CAP de Moià amb un pàrking subterrani de 235 places i els pisos socials a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. La reforma de la caserna s’adjudica al TEYKO SL, del grup de Carles Sumarroca, militant històric de CDC.
Moià Futur també rep l’encàrrec de construir el CAP amb el pàrking municipal de 240 places. L’obra s’adjudica l’octubre de 2007 a l’empresa Garrofé i Roca, S.A, de Mollerussa per un import 3.100.000 euros, amb la intenció de vendre el CAP a la Generalitat per dos milions. La resta dels diners es recuperarien amb la concessió a 50 anys de la major part de places de pàrking per un import de 18.000 euros. Però al cap d’un mes, sense fer nou concurs ni passar-ho pel Ple, l’alcalde i president de Moià Futur, signa una ampliació fins a 5.858.000 euros, el que significa un increment del 89%. 
Paral·lelament Montràs desenvolupa una gestió megalòmana, somniant amb un Moià capital de comarca que hauria de multiplicar per tres la seva població i sobredimensiona els serveis. Es municipalitzen les escoles de música i dansa, es crea la llar d’infants, i amb uns regidors a dedicació complerta, es contracten tècnics per les àrees d’esport, cultura o joventut. Amb 13 policies municipals es garanteix que sempre hi hagi dos agents de servei. I a la vegada continua amb la peculiar manera de demorar pagaments i embolicar els comptes. Com diria un regidors que llavors estava a l’oposició, “actuava com un senyor feudal benvolent, amb somnis de grandesa, i l’aquiescència d’altres administracions i òrgans de control”. I als regidors de l’oposició MAP-ERC, se’ls acusa de tremedistes.
L’Ajuntament anuncia un Pla de Sanejament i apareixen al calaix factures no comptabilitzades de 3,5 milions d’euros. Manel Riera dimiteix del seu càrrec a Moià Futur i marxa a treballar d’assessor a Bulgària. Montràs anuncia que no es tornarà a presentar i, el 16 de novembre de 2008, quan tot comença a esclatar, Jordi Pujol va a Moià retre homenatge a Montràs que porta 26 anys d’alcalde. Poc després s’aturen les obres del CAP en no haver cobrat el constructors i no haver-hi gaires veïns disposat adquirir les places de pàrking a un preu similar al de la Plaça de Vic. L’Ajuntament duplica l’IBI, es crea la Plataforma Moià diu Prou, es fan mobilitzacions i comencen a dimitir regidors de l’equip de govern i a renunciar els següents de la llista, cosa que farà que en acabar el mandat serà regidora la suplent quarta. Les obres de la caserna també s’aturen. Ara fa dos anys, quan Felip Puig anirà a Moià, vila natal de Rafael Casanova, amb motiu de l’Onze de Setembre, i dirà que malgrat les dificultats actuals “la gent de Moià valorarà positivament amb visió global l'acció de govern de CiU”,
 Els auguris tremendites de l’oposició sobre si Moià tenia 15 o 20 milions de dèficit es quedaran curts i sortirà un deute de 25’5 milions, amb un dèficit del 400%, cosa que el converteix en el municipi més endeutat de Catalunya. El CAP, finalment s’acaba si bé encara no s’ha pogut inaugurar, i es deuen factures de fa cinc anys.
Amb aquest escenari, sense que Montràs encapçali la llista, l’oposició es divideix i ERC aposta per renovar la candidatura, sense arribar-se a un acord amb la majoria dels qui eren regidors pel MAP-ERC. Dinonís Guiteras encapçalarà la llista d’ERC, mentre la major part dels que s’havien presentat pel MAP ho faran sota les sigles d’Entesa. ERC obtindrà 6 regidors, Entesa 5, CiU baixa de 7 a 2 i el PSC es queda fora. Guiteras encapçalarà un govern d’unitat, si bé no desitjarà remenar gaire el passat i confirmarà la fallida, proposant mesures d’austeritat, renegociar el deute i constituir la comarca del Moianès. El problema, però, és saber si els veïns acceptaran una dràstica retallada durant dècades, sense preguntar-se si algú és responsable?
Xavier Rius Sant


                          NO M’HE PRESENTAT PERQUÈ EM VOTIN D’AQUÍ 4 ANYS

Dionís Guiteras i Rubio de 41 anys, empresari del sector d’agricultura ecològica, i Secretari de la Sectorial d’Agricultura d'ERC, és el nou alcalde de Moià i encapçala un govern d’unitat.

            —Quan va arribar a l’alcaldia es va trobar amb un deute de 25,5 milions d’euros, el que significa 4.500 euros per càpita, i un endeutament del 400%. La normativa actual no permet demanar crèdits a aquells ajuntaments que tinguin un endeutament superior al 75%. Quines mesures pensa aplicar per afrontar aquesta situació?
—La situació és totalment excepcional i s’han de prendre mesures excepcionals. Cal aplicar un nou model de fer les coses. La manera convencional, amb una retallada pura i dura és inviable donat el nivell de deute. Fer el killer, obsessionar-nos amb el deute, i els seus responsables, tampoc porta enlloc. El que cal és canviar el model, gastar menys, generar confiança i estalvi, i negociar un refinançament a molt llarg termini.
—Amb quines mesures es disminuiran les despeses?
—Doncs amb sentit comú, criteris clars i eficiència. De moment hem eliminat 30 línies telefòniques que no s’utilitzaven, s’han reduït dràsticament els sous i assignacions dels regidors, no hem renovat els contractes temporals, s’han acabat les hores extres, i apagarem un de cada dos fanals. Fins ara si una entitat feia un acte, la brigada posava les cadires. Ara seran els organitzadors els qui descarregaran el camió. Hem de tornar al costum que cada veí escombri el seu tros de carrer.
—Però acceptaran els veïns les retallades?
—Si als ciutadans els hi expliques la situació, ho entenen i col·laboren. Ens en sortirem si anem a una, i per això es important un govern d’unitat on estem tots els regidors, també els de CiU. Però caldrà plantejar en la situació excepcional que estem, que cal mantenir i que no. Un ajuntament té l’obligació d’enterrar els morts, mantenir els carrers i el clavegueram en bon estat, l’enllumenat públic, el sevei d’aigües, part dels serveis socials, que la maquinària administrativa funcioni i, en ser un municipi de més de 5.000 habitants, la biblioteca.
            —Llavors, serveis com l’escola de dansa, la de música, la llar d’infants, una plantilla de policia municipal que permet tenir a la nit dos agents de servei, s’eliminaran?
            —Es prendran decisions amb sentit comú, criteri i sentit d’eficiència. Pel que fa als 13 policies municipals ja m’he reunit amb la Conselleria d’Interior. Molts serveis que avui fa l’Ajuntament o el Consorci del Moianès, es podrien mantenir si constituïm la comarca del Moianès, i els gestionem conjuntament. El Consorci del Moianès, quelcom pel que va apostar l’anterior alcalde, Josep Montràs, ha fet molt bona tasca en els àmbits d’habitatge, ocupació, dinamització econòmica i turisme. Ara toca fer un pas més i ser comarca.
            —Però hi haurà retallades de serveis que no són obligació de l’Ajuntament?
—N’hi hauran, però amb sentit comú. Evidentment que pot haver-hi gent que es queixi, però jo els hi preguntaré com ho farien ells en la situació que tenim. Tinc clar que el meu objectiu no és governar pensant en tornar a ser escollit alcalde d’aquí quatre anys. El meu objectiu es revertir la situació.