PRECARIETAT A BARRIS ANTICS. El barri antic de Manresa és segons l'INE un dels més pobres de Catalunya. S'acostuma a vincular la situació d'aquests barris a l'alt índex de població immigrant, però si aquests barris s'han degradat és perquè els qui hi vivien fa uns anys que van marxar o els propietaris els van posar a lloguer sense reahabilitar-los, entrant el barri en un cercle del que només se surt amb fortes inversions i plans de les administracions per esponjar i rehabilitar cases i pisos.

 Xavier Rius Sant, NacióDigital-NacióManresa, diumenge 24 de novembre de 2019

Segons un informe publicat fa uns dies de l'Institut Nacional d'Estadística, els barris del Centre Històric de Manresa són dels que té la població més empobrida de Catalunya. I això no passa només a Manresa. A moltes viles i ciutats del país, els barris històrics, amb edificis antics dels que va marxar fa vint-i-cinc o quaranta anys la població que hi vivia, sovint des de feia més d'una generació, que va anar a barris recent construïts, es van anar degradant. No pas perquè els nous llogaters o compradors ho pretenguessin, sinó perquè en marxar els antics residents, els propietaris que els van llogar, o els qui els van comprar no van restaurar aquells edificis amb humitats, canonades antigues, sense calefacció i mancances de manteniment.
Sovint es vincula aquesta degradació de certs barris amb l'arribada de la immigració estrangera que s'ha concentrat en aquests carrers d'edificis no rehabilitats. Però la immigració no n'ha sigut la responsable sinó més aviat la víctima d'una nul·la gestió. M'explicava fa uns anys el llavors alcalde de Guissona, Xavier Casoliva, municipi amb més percentatge d'immigració de Catalunya, que a Guissona no hi havia carrers ni blocs de pisos on només hi vivien immigrants, perquè ni la població autòctona ni els comerços no van abandonar el centre històric. En canvi a Cervera, municipi veí de Guissona i capital de La Segarra, sí que va passar. I aquelles cases amb poques finestres, sense calefacció i sense rehabilitar, van ser llogades a immigrants. Fet que generava un sentiment de desarrelament als autòctons que hi quedaven. Es tancaven també les botigues de tota la vida, agafant aquells carrers l'estigma de ser considerats per a molts com a gueto. I amb els anys els immigrants que podien, quan milloraven la situació econòmica, canviaven de casa i de carrer, amb el que aquella casa o pis no rehabilitada tornava a ser llogada a uns nous inquilins també en situació de precarietat.

Molt es va fer a Catalunya fa deu o quinze anys amb la Llei de Barris i altres projectes fets des de les administracions que donaven fons per rehabilitar carrers, façanes, posar ascensors a blocs on no n'hi havia, i es creaven places, zones verdes i equipaments. I també en algunes ciutats es van fer complexos plans d'esponjament urbà, com a Ciutat Vella de Barcelona, enderrocant blocs de cases, eixamplant carrers i places, i recol·locant als llogaters en nous habitatges i indemnitzant als propietaris. I aquest esponjaments o enderrocaments no s'han fet només a barris antics, sinó també de blocs construïts els anys seixanta per acollir la immigració que arribava d'Andalusia i altres llocs d'Espanya. A Manlleu ara es completarà l'enderroc de l'últim bloc de Can Garcia. Blocs en molt mal estat dels que en marxar la població inicial, originaria de la immigració andalusa sense restaurar-los, van acabar sent llogats, comprats o ocupats per població més precària que arribava, majoritàriament estrangera. Al municipi gironí de de Salt, amb un alt índex d'immigració marroquina i gambiana, l'Ajuntament governat llavors pel PSC i ERC va plantejar fa deu anys un esponjament o enderroc d'alguns blocs de pisos dels anys seixanta de l'anomenat barri Centre. I malgrat el suport de la Generalitat i el Ministeri d'Habitatge per recol·locar tothom, CiU, llavors a l'oposició, va incentivar que els veïns rebutgessin la reforma que va quedar aturada. I alguns d'aquells blocs estan ara més degradats, i els qui volen vendre i marxar, no troben compradors.

No es tracta ara de preguntar-se qui és més responsable de la precarietat que es dóna a barris com el centre històric de Manresa, si els que van marxar i els van llogar en mal estat, si els qui van comprar habitatges sense assumir que calia una reforma o si la responsabilitat recau en les administracions. El que cal és voluntat política per revertir-ho, cosa que només serà possible amb governs sòlids a nivell municipal, català i estatal, que puguin aprovar pressupostos que fixin inversions i ajuts a fons perdut a un termini mínim de deu o quinze anys. El que cal és afrontar plans de reforma integral que exigeixen, a part d'una important injecció econòmica, la unitat de totes les administracions, i que cap partit polític ho vulgui rendibilitzar per oposar-se, incentivant el rebuig veïnal. 

Llegir a NacióDigital. 

DISSABTE 16, XERRADA AL CLOT, L'EXTREMA DRETA A EUROPA

El proper dissabte  16 de juny intervinc a la xerrada debat sobre "El feixisme arreu d'Europa" que tractarem del creixement d'aquestes forces a França, Grècia i Catalunya. Hi serà també Lefteris Banos, activista grec.

ARTICLE MEU AL TRIANGLE SOBRE MILITIA TRAMUNTANA

Avui em surt aquest article al Triangle

                                      ..

Dues setmanes després que els mitjans de comunicació descobrissin on era la seu del Centre Militia, ara dit Casal Tramuntana, que s’havia d’inaugurar el 15 de gener amb la presència de dos dirigents neofexistes italians, és encara aviat per valorar el significat d’aquest centre i d’altres dos de Castelló i Sevilla.

El local és al carrer Independència 333. La existència d’aquest centre es va conèixer per l’event de facebook al que van confirmar que hi assistirien nombrosos dirigents de Plataforma per Catalunya. A l’anunci de Facebook hi sortia el cartell de la convocatòria i una foto del local en la que es veia el regidor d’Hospitalet de PxC, Alberto Sánchez. Rebeca Berenguer, que anava de número 10 a la llista de PxC a L’Hospitalet apareixia com encarregada de la logística de l’acte.

A la inauguració del 15 de gener s’anunciava que hi participarien juntament amb Enrique Ravello, responsable de Relacions Internacionals de PxC, que intervindria com a membre de l’associació Genos i la revista Europae, dos membres del neofeixisme italià: Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980. Pel dia 14 estava previst un acte similar amb la presència dels tres ponents a Castelló, i un altre similar pel 27 de gener a Sevilla.

El Centre Militia voldria emular l’experiència de la Casa Pound de Roma que lidera una xarxa de entres socials i esportius arreu d’Itàlia. Tenen una emissora de ràdio i TV, llibreries i bars arreu del país. La Casa Pound agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Ezra Pound que el 1939 decidí afincar-se a Itàlia i des d’allà  posava la veu a les emissions en anglès de les ràdio italiana i alemanya, en favor de l’Eix. Fan tasques socials com la de rehabilitació d’habitatges per famílies amb dificultats i ofereixen una forta cohesió grupal als joves que s'hi impliquen. Gianluca Iannone sempre repeteix que no és racista. Tot i això diu que impulsa el feixisme del Tercer Mil.lenni, però diversos membre de la casa Pound s’han vist implicats en fets violents i racistes.

Quan des d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme es denuncià que PxC portava dos neofeixistes italians a Barcelona, Josep Anglada va desautoritzar Ravello, desvinculant a PxC de l’acte, reconeixent que si algun regidor hi assistia era a títol personal. Llavors els organitzadors van eliminar tota la informació de la xarxa i l’acte s’avança al dissabte 14, cosa que impediria que hi participessin Ravello i Adinolfi que eren aquell mateix dia a Castelló. La policia catalana que sabia on era el local va fer un seguiment discret i va comptabilitzar unes seixanta persones.

Setmanes més tard Unitat contra el Feixisme va anunciar que el local estava a l’Avinguda de Can Serra de L’Hospitalet cosa que no era certa i, l’associació canvià el nom de Militia pel de Casal Tramuntana. Sense dir que el local era Militia- Tramuntana, l’advocat d’extremadreta, Jorge Buxadé va anunciar al seu blog que el 3 de febrer faria una conferència a Independència 333 sobre “la moralitat del sistema de partits”, cosa que ja va posar sobre la pista que allà s’hi podia trobar Militia Tramuntana, i la primera setmana de març ja es va tenir la confirmació que el aquell local era Militia i estaria llogat a nom de Rebeca Berenguer, si bé les gestions les hauria fet el regidor de L’Hospitalet, Alberto Sánchez. Sánchez trenca una mica els estereotips que es tenen dels dirigents d’extremadreta. Ha estat militar professional, va estar destinat a Bòsnia i després de deixar l’exèrcit va peregrinar a peu i autoestop de Roma a Jerusalem. Xerrant amb ell, m’ha repetit una i altra vegada que només són una associació cultural i es mostra fascinat de l’experiència de la Casa Pound italiana. I ha demanat respecte per l’associació que diu que no es fica ni molesta ningú.

Però el fet que es convoquessin simultàniament els actes de Barcelona, Castelló i Sevilla, amb la intervenció d’Enrique Ravello permet fer-ne dues interpretacions. Una seria que ara que Anglada, que ha tornat a anunciar la creació d’un partit d’àmbit espanyol, potencia aquests centres socials com una eina per captar joves i base social al seu projecte. L’altra seria que Ravello i alguns regidors de PxC, juntament amb gent que no forma part del projecte d’Anglada senzillament volen estendre el projecte de la Casa Pound i la vinculació a Catalunya amb PxC seria circumstancial.

De moment, però, nombroses associacions del Clot i la Sagrada Família han mostrat el seu rebuig per la creació d’aquest centre que emula el neofeixisme italià i han convocat una cassolada pel dissabte 31 de març al migdia i una manifestació per l’abril.  
 Link del resun de l'article al Triangle digital

             
 Pintada en alemany "Nazis raus", "Fora nazis"

DISSABTE AL MATÍ PENJO REPORTATGE SOBRE MILITIA-TRAMUNTANA

D'aquí unes hores penjaré un reportatge sobre el Centre Social Militia, ara dit Casal Tramuntana. 
He pactat amb els seus responsable no dir l'adreça d'aquest centre que es troba prop de l'antiga fàbrica Damm, al barri del Clot-Camp de l'Arpa Tampoc publicaré, si no ho fan altres mitjans, fotos que permetin identificar el lloc.
He parlat amb veïns, dos membres de l'associació i, juntament amb un altre periodista he recollit força.informació.
Em preocupa, però, que grups antifeixistes que intueixen on es troba, puguin actual de manera violenta contra aquest local. Ells han insistit que "som gent normal, que tenim les nostres idees i ens trobem per xerrar, fer cursos de cuina veure el futbol -segons el veïns se senten més crits quan juga el Madrid i l'Espanyol- i fem excursions com la del diumenge 26 a la Fageda d'en Jordà"
"Se'ns identifica amb la Casa Pound d’Itàlia, i estem d'acord amb algunes coses d'ells com el treball cultural i amb joves, però amb altres no, com per exemple l'exaltació de la violència" 
Sobre la immigració han dit que "primer cal donar de menjar als nostres fills, als de casa i si sobra als altres, però primer als nostres fills" Han insitit que no són racistes, que són solidaris i volen fer una donació a la Fundació Josep Carreras, i a ONGs.
Han desmentit estat vinculats a PxC, si bé el local va a nom d'una persona que va anar de número 10 a una lllista de PxC.
Inicialment en votació es va aprovar el nom de Centre Militia, si bé altres preferien que es digués "Casal Identitari" Ara, després de la polèmica per la inauguració del 15 de gener -feta de fet el 14-, han canviat el nom pel de Casal Tramuntana.

PxC, ENTRE VIC I MILITIA

                                     

Josep Anglada va tornar a mostrar en el Ple de Vic del passat dilluns una actitud força educada que contrasta amb la bel·ligerància que tenia ella fa un any i tenen els regidors novells de L’Hospitalet, Santa Coloma (aquest no seria novell en haver-ho estat abans a Manlleu), Mataró o Sant Boi.

            Tret dels comentaris de la regidora Marta Riera i de Juan Carles Fuentes, PxC va estar molt tranquila i Anglada continuà, com en el Ple anterior, molt traquil. Fuentes ocupa el lloc de Josep Maria Paré, empresonat per estafa, tot i que Fuentes ha estat condemnat per la falsa octaveta. La sentència encara no es ferma i té dret a ser regidor. Fuentes va polemitzar amb l’alcalde per qüestions de procediment i Marta Riera rebutjà el Pla anual de Cooperació al Desenvolupament, que destinarà 67.600 euros a projectes a l’estranger. Així Riera va dir que si "a Ghana continuen passant gana amb tot el que si destina vol dir que o es perd pel camí o algú....”Amb qui si es va ficar Anglada va ser amb els sindicats, en el debat sobre la reforma laboral, que els acusà de corruptes, acusació que ha fet que UGT es plantegi denunciar-lo per difamació i injúries

Amb la que està caient sobre les presumptes irregularitats del president de CDC de Vic, Josep Maria Matas, a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), i pels 195.000 euros que l’empresa del llavors regidor de Vic, Xavier Solà, va facturar a l’ACM, el millor que pot fer Anglada és estar-se callat i esperar que els altres s’enfonsin. Per si no n’hi havia prou, en el Congrés d’UDC de Vic de la setmana passada, Vila d’Abadal va ser derrotat per Ramon Espadaler –el noi de la benzinera de Sant Quirze- i es dubtós que Duran Lleida es deixi esclafar per Vila d’Abadal en el proper congrés d’UDC.

            Cal recordar que el 2007, l’alcalde de Vic, d’Unió, Jacint Codina no volia a la llista a Xavier Solà, de CDC, de qui no es fiava pels seus negocis i per la seva xerrameca als bars, i va dir que si Solà anava a la llista ell plegava. CDC i UDC pensaven que no tindria valor de fer-ho, va plegar i UDC va anar a buscar in extremis a Barcelona a Vila d’Abadal per encapçalar la llista.

            

                                          Militia, ara Casal Tramuntana

            Doncs mentre la classe política vigatana perd crèdit, Anglada es frega les mans i espera. Ara hi ha tres anys sense eleccions i PxC vol consolidar els seus regidors i la seva base social. I mentre des de Vic es demana als regidors que provenen de l’extremadreta patriota espanyolista que moderin el seu discurs, es deixa que alguns regidors de PxC del Baix Llobregat, el Maresme i el Barcelonès participin amb Enrique Ravello en el projecte del Centre Militia que s’havia d’inaugurar el passat gener.

            Militia, ara anomenat Tramuntana, segueix el camí de la neofeixista Casa Pound italiana com a centre cultural antisistema que vol aconseguir militants joves. PxC oficialment no en sap res, (clica aquí)  però alguns dels seus regidors hi participen, i si el projecte qualla, quan arribin les eleccions segurament faran campanya per PxC.

            El fet que Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma sortís anunciat com un dels oradors, amb Gabriele Adinolfi, fundador del grup italià “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, i de Gianlucca Iannone,  va fer que Anglada digués que PxC no hi tenia res a veure i si algú hi anava era a títol personal. Regidors de PxC com David Parada, de Sant Boi, i Alberto Sánchez de L’Hospitalet havien posat al seu face que hi anirien i, fins i tot, Sánchez,  sortia a una foto que es va publicar del nou local. El setmanari La Directa va dir que Militia estava en uns baixos del barri de Can Serra, informació que va haver de desmentir en no ser certa (clica). Ara Militia que està operativa fa mesos ha canviat el nom pel de Tamontana i sembla que el local no està a L’Hospitalet. Juraria que està a Barcelona en una adreça que ja la voldrien per ells la CUP o ERC. Potser m’equivoco?

                                            Els 5 regidors de PxC a Vic